U6: LA POBLACIÓ D’ESPANYA.

1. L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ:

1.1. La geografia de la població:

La geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les
variacions espacials dels fenòmens demogràfics.

1.2. La població en el territori:

 Població: conjunt de persones que viuen a un territori que es presenta
delimitat.
 Territori de referència: Ús d’estats, províncies i municipis per l’obtenció de
dades demogràfiques d’un territori a partir de les fonts demogràfiques com el
cens i el registre civil.

1.3. Les fonts demogràfiques:

 Cens: El recompte de la població d’un país en un moment determinat. Aporta
informació de volum de població, composició per sexes i edats, estat civil,
nivell d’estudis, professió renda,etc.
 Padró municipal: El registre de competència local que comptabilitza els
naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi.
 Registre civil: Es comptabilitzen els naixements, defuncions i matrimonis a
partir de l’Institut Nacional d’Estadística.

1.4. Les projeccions de població:

La demografia mitjançant les projeccions de població analitza les diferències
de la població del present, del passat i estudia a la població del futur.

2. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:

El model de transició demogràfica permet comparar, explicar i valorar les dinàmiques de
la població.
De l’estudi deriven tres consideracions; el desfasament en el temps que passa,
situacions semblants o amb diferències i constatació de la rapidesa de la població
espanyola per realitzar
les tres etapes.

2.1. El règim demogràfic antic. Fase I. Des del Neolític fins s.XX.
 Natalitat elevada ➜ mitjana de 5 fills per dona.
 Gran taxa de mortalitat infantil.
 Esperança de vida de 35 anys ➜ dures condicions de vida, falta d’higiene i
recursos mèdics.
 Alta mortalitat ➜ epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals.
↳ Destaquem la peste negra.
 El nº de població no augmenta ➜ Estabilitat demogràfica
 Població d’Espanya bàsicament rural ➜ allarga notablement l’etapa.

2.2. El creixement demogràfic. Fase II. Des del 1920 fins 1980.
 Natalitat alta ➜ Mortalitat disminueix considerablement. = Creixement
demogràfic.
 Disminució de mortalitat per millora en collites i higiene.
o Disminució de Natalitat per Guerra Civil (1936 - 1939) i + mortalitat.
 o Torna l’estabilitat per la migració cap a les zones industrials a la
postguerra.
↳ Població jove augmenta.

2.3. L’ajustament demogràfic. Fase III. Començament dels 80s.

 Disminució de mortalitat ➜ més higiene, ús de medicines i vacunes.
 Tancament del creixement demogràfic ➜ Disminució de natalitat.
 Conseqüències de la reducció de natalitat:
o Econòmiques: escolarització obligatòria, prohibició de treball pels infants,
establiment de les pensions de jubilació.
o Socials: disminució de mortalitat infantil, creixement del consum, incorporació
de les dones al món laboral.
 Mortalitat i natalitat reduïdes ➜ població estable.
 La població va augmentar ➜ migracions d’altres països

2.4. El nou règim demogràfic. Fase IV. Finals del s.XX fins a principis s.XXI.
 Taxes de mortalitat i natalitat molt baixes.
 Creixement nul o negatiu.
 Avenços mèdics ➜ mitjana de vida de 83 anys homes i 85 anys dones.
 Principis de s.XXI augment de natalitat ➜ arribada de migrants estrangers

La població espanyola amb el pas del temps s’ha vist augmentada fins a quadruplicar la
població del s.XVIII, per diferents esdeveniments com els avenços de la medicina, el
canvi en les condicions de vida i tradicions, i en les migracions.

3. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:

La dinàmica de la població depèn dels factors naturals com la natalitat, mortalitat,
fecunditat,nupcialitat, i els factors socials on estan les migracions.

3.1. El moviment natural de la població:

Moviment natural ➜ creixement o decreixement de població per causes naturals.
El creixement vegetatiu➜ diferència entre el nº de naixements amb el nº de
defuncions. És positiu quan els naixements són majors i negatius ho són les
defuncions.
Natalitat:
➔ Des del s.XX la natalitat s’ha vist disminuïda.
 Pic de disminució a 1940, per la guerra civil.
 Després augment fins arribar a una tendència descendent.
➔ S’ha assolit aproximadament entre un 9 i un 11% de taxa de natalitat.
➔ El creixement actualment és del 0,69‰
Mortalitat:
➔ Al s.XX la mortalitat va disminuir i l’esperança de vida va augmentar ↳ Va
haver un “despunt” al 1918 per la grip espanyola.
➔ Diferents esdeveniments van provocar inestabilitat en la taxa de mortalitat.
➔ Al 1960 comença a estabilitzar-se la mortalitat fins l’actualitat.
➔ Actualment la taxa és d’un 8,45% i al 1980 va arribar a un 7,5%.
➔ Primera causa de mortalitat
➜ malalties cardiovasculars i tumors (dones).
➔ Mortalitat infantil disminueix fins 2,82%.
 Nupcialitat i fecunditat:
➔ Nupcialitat ➜ matrimonis registrats (actualment una dada no molt real).
➔ Associat l'índex sintètic de fecunditat ➜ mitjana de fills entre els 15 i 49.
➔ Edat mitjana de maternitat ➜ 31,7 (a 1970 era de 25 anys).
➔ Per una estabilitat en la població es necessita que la mitjana de fills per dona
sigui de 2,1.

3.2. L’evolució recent de la població espanyola:

La població recent ha anat disminuint perquè no hi ha un relleu generacional,
l’increment en els darrers anys ha sigut gràcies a la migració. Hi ha notables
diferències en les comunitats autònomes (comportaments i nivell de
desenvolupament diferents).

4. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:

Estructura ➜ composició i distribució per edats i sexes.
● Representació amb gràfics piràmides d’edats. ↳ mostra la història de la població,
preveu problemes i necessitats i permet comparacions.

4.1. La piràmide d’edats:

Tres tipus de piràmides:
❖ Expansiva: Piràmide amb base ampla (gran natalitat), tronc i cúspide reduïts
per la poca població adulta i anciana.
 Esperança de vida no molt alta.
 Característic de països poc desenvolupats.
❖ Estable: Piràmide en forma de triangle equilàter. Reducció de població jove
(menys natalitat), cúspide i tronc més amples per l’augment de població adulta i
anciana.
 Augment de l’esperança de vida.
 Propi de països que s’estan desenvolupant econòmicament i
industrialment.
❖ Contractiva: Piràmide amb base estreta per la gran disminució de gent jove
(baixa natalitat), cúspide i tronc molt amplis per la població envellida.
 Mortalitat molt baixa i natalitat també.
 Característics de països desenvolupats.

4.2. L’envelliment de la població:

L'envelliment és un procés inevitable que comporta la millora de qualitat de vida.
Producte de la baixa natalitat i l’augment d’esperança de vida, Espanya té un
elevat
percentatge de població envellida que només fa que augmentar.
Comportara conseqüències econòmiques i de disponibilitat de serveis socials i
sanitaris per mantenir les persones ancianes.

5. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL TERRITORI:

● Distribució molt desigual del territori espanyol. Densitat alta a la perifèria i illes, mentre
el centre està poc poblat.
● Densitat de població ➜ indicador demogràfic que mostra quants habitants hi ha per
km₂ en un territorio

5.1. Una distribució desigual:

■ Espanya ➜ país poc poblat. Densitat de 92,1/km₂ (no significatiu per la
uniformitat)
 ■ Zones més poblades ➜ Perifèria de la península pel desenvolupament
industrial, econòmic o
turístic de les zones.
■ Població concentrada en ciutats o grups de ciutats com Barcelona, València,
Corunya-Vigo, Alacant-Elx-Múrcia, etc.
■ A l’interior de la península destaca Madrid amb una extensa àrea
metropolitana.
■ Zones menys poblades a l’exterior ➜ Castella i Lleó, Castella-La-Manxa,
Aragó, Extremadura i Galícia.

Desequilibri històric de la distribució espanyola:

Al s.XIV les densitats més elevades es trobaven al centre, al nord de la
península, a la costa valenciana i als arxipèlags.
Al s.XIX amb la industrialització, el desenvolupament urbà i el sistema de
transport la densitat estava concentrada a la perifèria de la península, perjudicant
a l’interior, ja no tant poblat.
Al s.XX els contrastos, el creixement de les regions industrials, les àrees
turístiques i les migracions interiors van provocar que la densitat anés a parar a
totes les costes de la península i els arxipèlags conjuntament amb la comunitat
de Madrid.

6. LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA:

Població activa ➜ majors de 16 fins 65 anys (comptant la gent que està a l’atur)
↳ S’ha vist augmentada per l’envelliment de la població i la incorporació de les dones
al món laboral.

6.1. La dinàmica dels sectors productius:

Amb el pas del temps i el desenvolupament de la societat, hi ha hagut una
evolució
d’ocupació de sectors.
D’agricultura (s.primàri) ➜ a la indústria (s.secundari) ➜ Al serveis (s.terciari).
El sector terciari en els països desenvolupats ha augmentat perquè l’economia
a multiplicat la demanda de serveis.

6.2. La situació de la població activa:

■ Al 1800 un 80% en el sector primari ➜ actualment un 4%.
■ Sector secundari un 50% ➜ Baixa per la mecanització de la indústria.
■ Sector terciari amb molt poc treball per la poca demanda (hospitals, hostals,
correus) ➜ actualment un 80% de població activa es troba treballant en aquest
sector.
● El sector primari i terciari amb el temps s’han invertit.
 El problema de la població espanyola és l’atur ➜ 21% a 2013.
↳ L’atur sol ser causat pels contractes temporals i s’han proposat mesures per la
defensa dels drets del treballador

6.3. El problema de l’atur:

● La desocupació depèn del creixement econòmic.
● A Espanya hi han hagut tres crisis la de 1970, 1990 i 2007, que van portar a
desocupació i conseqüències econòmiques per empreses i treballadors.
● Les persones més perjudicades són:
○ Els joves que busquen la primera feina ➜ 68,5%
○ Menors de 25 ➜ 46%
○ Persones majors de 40 o minories ètniques.
● Les persones desocupades durant un període de temps reben el subsidi de
l’atur.

6.4. La incorporació de les dones al món laboral:

Sempre han treballat ➜ criar fills, feines de casa, treball al camp, no remunerat.
 Al s.XX van començar-se a incorporar sobretot en l'àmbit sanitari. Amb el
temps han anat adquirint independència econòmica i les feines que
abans exercia només la dona a la llar han derivat a una responsabilitat
compartida, buscant també la igualtat entre homes i dones. A Espanya
les dones actualment poden accedir a tota classe d’estudis i feines,
malgrat que hi continuen havent moltes diferències entre elles el sou.