GEOGRAFIA

apunts

Exercici 1
Observeu el gràfic següent i responeu a les qüestions plantejades. Diferents
departaments de la Generalitat estan analitzant l’evolució de la natalitat a Catalunya
i l’impacte socioeconòmic que aquest fet podria tenir en un futur. Com material
d’ajuda en la presa de decisions es consulta la següent piràmide de població de
Catalunya (2016):

1.- Descriviu el comportament de la natalitat en els últims quaranta anys. Quina és la

tendència que s’observa i quines en són les causes?.

-La natalitat va disminuir des de mitjans dels anys 80 fins l’any 2000. Les
causes són de tipus socioeconòmic i cultural i estan relacionades amb la
incorporació de la dóna al món del treball, la tendència a l’endarreriment de la
maternitat i a la disminució del nombre de fills per parella.

-En la primera dècada del segle XXI la natalitat es recupera, com mostren els
grups d’edat de 10-14 anys i 5-9. Les causes són la contribució al creixement
vegetatiu dels efectius d’immigració estrangera arribats a finals dels anys 90 i
inici de la dècada del 2000. S’observa com la natalitat ha disminuït en els
darrers anys a causa de l’aturada dels fluxos migratoris i a la crisi econòmica.

2.- Quins impactes socioeconòmics sobre la població d’un país pot tenir la
disminución de la natalitat?

-Envelliment de la població.

-Dificultats pel sosteniment dels sistemes de protecció social basats en les

contribucions de la població activa.

-Manca de ma d’obra en el mitjà termini.

Exercici 2
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’índex de fecunditat a
Catalunya es manté estable, amb un nombre mitjà d’1,39 fills per dona. La taula
següent recull les dades de les variables principals relacionades amb la fecunditat
de la població catalana:

1. La fecunditat és un dels indicadors principals de la transició demogràfica. Quin

factor explica que a Catalunya hi hagués un augment de la taxa general de
fecunditat (TGF) entre el 1995 i el 2010? Per què va disminuir el 2015?

El repunt de la TGF de 1995 a 2010 té a veure amb la immigració arribada a

Catalunya en aquests anys. Població jove, en edat de tenir fills i amb pautes
de fecunditat superiors a les de les parelles catalanes, com la menor edat
mitjana de maternitat, que pot comportar un major nombre de fills per dona.

Els efectes de la crisi econòmica iniciada el 2008 han fet que hagi disminuït la
població immigrada a Catalunya, i que s’hagi retardat també l’edat de
maternitat en les parelles autòctones.

2.- Actualment, l’indicador de fecunditat de Catalunya no arriba a 1,4. Exposeu

quines causes poden explicar aquest fet i les conseqüències demogràfiques que té.

Les causes que expliquen la caiguda de la fecunditat a Catalunya tenen a

veure amb el retard en l’accés a la maternitat. Aquest fet té múltiples factors,
la crisi econòmica, i la dificultat que tenen les parelles joves per estabilitzar la
situació laboral i familiar.

Conseqüències demogràfiques: la disminució de la natalitat provoca

l’envelliment de la població.

Exercici 4
La Terra Alta és una comarca poc poblada (11.634 habitants), on la principal
activitat econòmica és l’agricultura de secà (olivera, vinya). L’economia del
Maresme, en canvi, és més diversificada (serveis, indústria, agricultura intensiva) i la
seva població (447.824 habitants) es localitza en ciutats mitjanes i grans. A
continuació, es reprodueixen les piràmides de població de les dues comarques amb
l’objectiu d’observar i comentar els canvis que s’han produït en l’estructura de les
poblacions respectives al llarg del temps.

1. A quina comarca (Maresme o Terra Alta) correspon cada piràmide? Justifiqueu la

resposta.

La piràmide A correspon a la Terra Alta i la B al Maresme.

La forma de bulb o de piràmide regressiva és característica de les poblacions
amb una baixa natalitat i emigració, i correspon a la Terra Alta, una comarca
on l’activitat principal és l’agricultura de secà i, per tant, poc dinàmica des del
punt de vista demogràfic.
La forma triangular de la piràmide B, en la seva meitat superior, correspon a
una població expansiva durant els anys 60 i 70 del segle passat i correspon al
Maresme.

2. a) Digueu quin és el factor relacionat amb els processos migratoris que més ha
influït en l’evolució demogràfica de les poblacions de Catalunya durant la segona
meitat del segle xx i expliqueu quin efecte ha tingut sobre la forma general de les
dues piràmides.

El principal factor és l'efecte de l'èxode rural que es manifesta de manera molt

marcada a partir dels anys 60 i que comporta un buidament als territoris
rurals, especialment d'adults i joves.

b) Digueu quines diferències hi ha en l’estructura per edats de la població jove de

les piràmides de les dues comarques, tenint en compte els processos migratoris que
han tingut lloc en les darreres dècades. Justifiqueu la resposta.

Mentre que al Maresme l'efecte de la immigració és molt marcat, a la Terra Alta

l'efecte és molt més moderat. En els darrers anys s’observa un decrement de
la natalitat en les dues comarques com a conseqüència de la crisi econòmica i
el retorn de molts immigrants als seus països d’origen.

Exercici 4
Des dels darrers anys del segle xx i fins a la crisi financera i econòmica del 2008, el
saldo migratori a Espanya va ser positiu. Les dues piràmides d’edats de la figura
representen dos perfils diferents d’immigrants arribats majoritàriament en aquell
període.

1. Expliqueu les variables demogràfiques que justifiquen la forma diferent de la

piràmide d’edats en cada cas.

La piràmide corresponent als immigrants del Marroc mostra una població

formada majoritàriament per adults i joves, d’entre 25 i 50 anys. Les classes de
menys edat corresponen a persones nascudes al Marroc i arribades en
processos de reagrupament familiar en molts casos.
La piràmide dels immigrants de la Gran Bretanya és una piràmide que
reflecteix el gran pes de la població jubilada.

2. Exposeu les motivacions per a emigrar, el nivell socioeconòmic i les condicions

actuals de vida a Espanya de cadascun dels dos perfils d’immigrants representats
a les piràmides.
La piràmide dels immigrants del Marroc és representativa dels emigrants
procedents de països pobres. Aquest és el grup més nombrós de la
immigració que va arribar a Espanya, procedents de diferents països del nord
d’Àfrica, l’Àfrica subsahariana, l’Amèrica llatina, l’Europa oriental .

La piràmide dels immigrants del Regne Unit correspon al perfil de persones

jubilades procedents d’altres països europeus que s’instal·len definitivament a
Espanya, sobretot a la costa mediterràniaAquest col·lectiu de població, que va
augmentar de manera notable els primers anys del segle XXI, no troba
dificultats per instal·lar-se a Espanya.

3. Els actes de racisme i xenofòbia són soferts majoritàriament per un dels dos
perfils d’immigrant. Quin perfil és i quines creieu que en són les causes?

El perfil corresponent als immigrants pobres és el que rep la majoria d’actes

de racisme i xenofòbia. Les causes són diverses, però generalment responen
a alguns dels aspectes següents:
- La por als que són diferents per qüestió de raça, religió, cultura, etc.
- Prejudicis, desconeixement i manca d’empatia
- Circumstàncies socioeconòmiques: els immigrants pobres provoquen
més rebuig i pateixen més actes de racisme que els immigrants de la
mateixa procedència però de nivell socioeconòmic més alt.
- Ideologia: hi ha ideologies que fomenten el racisme al no acceptar la
diversitat cultural, ètnica o religiosa, al considerar-les una amenaça.