T.

7 ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT

Moviments migratoris: Són canvis de residència que fa les persones a causa de motius
diversos.
Si produeix dins de l’estat, l'anomenem, migració interior.
Si implica canvi d’estat, migració exterior.

La situació general és que s'està produint moviment migratori tenen la pauta sud-nord, de
països menys desenvolupats a països més desenvolupats.

- La principal causa és per motivacions econòmiques. Tendeixen a moure'ns si pot

millorar econòmicament.
- Segona causa, les qüestions polítiques (guerres, fugides dictadures, canvi de règim
sobtat, canvi d’estat, etc.).
- Tercer factor, per causes naturals (refugiats climàtics, erupció volcànica, tsunami,
etc.).
- Última causa, és per motius socioeconòmics (social, cultural, etc.).

Un dels factors en tenir en compte, la contextualització, alguns d’aquests aspectes tenen un

component geopolític molt determinat.

Conseqüències:
El concepte de saldo migratori (diferència entre immigrants i emigrants), és positiu quan
entra més persones de les que se'n van, i negatiu quan se’n va més de les que venen.
Tots els territoris que estigui traient població tenen millor economia que els països que més
gent se'n va.

Per al país d’origen: si perd població és negatiu pel territori. És positiu, perquè redueix l’atur,
els diners dels emigrants ajuden al país, ja que normalment ajuden als qui estan al territori
d’origen.
Per al país d’acollida: Rebre immigrants és positiu per la mà d’obra jove, qualificats, mà
d’obra laboral, i més natalitat. Dolent per al país, ja que depèn de qui pot provocar zones
que provoquen rebuig.

En els problemes de la gestió migratòria qui més suposa dificultat és rebutjada per l'última.
Hi ha més rebuig si no té tants recursos econòmics.

Per l’emigrant: Quan es treballa en negre sembla un benefici, però no té seguretat social.
Quan es consolida al lloc de residència, porta a la família. És un procés traumàtic, els factors
de què tingui una millor o pitjor acollida.
En les dades (població estrangera) que ens situem en el 2000, el punt de partida és molt
diferent, passaven per la península i no s’hi quedaven perquè no trobaven feina o trobaven
que altres països podrien beneficiar més.
- Salaris baixos
El treball com a constructor era molt demandat en el 2006, ja que la gent compraven les
cases i després els venen per un preu una mica més alt.
Podem veure com el gràfic, l'evolució parteix d’un percentatge molt baix, producte que l'any
2000 el mercat laboral espanyol no era atractiu pel moviment migratori (d'estrangers) fins al
segle XXI.
El mercat laboral fa que moltes persones s’ofereixin a fer feina que no estan especialitzats.

Efecte crida

Després fa atractiu la restauració i auxiliar de la construcció. La bombolla va petar l’any 2008,

però continua arribant població, comença a baixar quan l’atur va pujant. El 2010, va ser quan
comença a baixar. Podríem dir que els efectes de la crisi, va ser degut al fet que el sector de
la construcció era el que portava el mercat espanyol i depenien només d’aquell sector.

Migracions camp a ciutat → De manera genèrica, els països no occidentals s’ha produït uns
basaments en un 70% en el 3r sector i un 50% en el segon.

A l'estat espanyol hi ha una certa millora en el camp i comença a sobrar gent, aquestes
persones faran un pas en la zona industrial. Persones que venen de les zones agràries, van a
les zones industrials sobretot a Catalunya i a Madrid. Les persones no vingudes és més baix
que a Catalunya.

En molts països de desenvolupament, tenen unes empreses grans de la indústria que tenen
una manera de conreu més moderna.

Fins al final de segle XX, va haver-hi una migració massiva que van anar als Estats Units o a
les colònies.
L'estat espanyol no té capacitat per absorbir immigrants, però si d’expulsar, que això vol dir
que no hi havia gaire bona economia.
Als anys 60-70 van marxar, van anar sobretot a 3 llocs, França, Suïssa i Alemanya.
Els tres països venien a buscar sobretot mà d’obra qualificada. Serveis, hostaleria, bars,
restaurant i construcció.

A Europa ha anat sempre en paral·lel excepte Primera Guerra Mundial i segona guerra. Ha
estat expulsant població, cap als Estats Units.
Els que marxen són els joves/adults, la major part és negatiu, si és formada hi ha una pèrdua
d’inversió.

L’estat espanyol ha passat de país d'emigrants a immigrants.

1) Proximitat
2) Cultural, religió, llengua
3) Legals, facilitat permís de residència

Multilaterals (UE)
Bilaterals (1–2)

- Els migrants de fora de la UE, venen perquè els salaris són més baixos que a
Espanya. Es va disparar el número, des del punt de vista geogràfic, Espanya i França
són un mateix territori. A Portugal la renda capital és més baixa que a Espanya.
- Els jubilats europeus tenen una pensió alta, amb això van a buscar un clima més
favorable. Hi ha un lloc ideal, Empuriabrava. Les illes balears també, hi ha sobretot
alemanys.
- Tenim migrants de nivell, és a dir, totes les empreses multinacionals acostumen a
incorporar treballadors del seu origen.
- Tenim refugiats polítics, com actualment Ucraïna.

Principal porta d’entrada, aeroport de Madrid, Barajas.

Les immigracions legals compleixen els requisits legals d’acollida. El millor per això és tenir ja
un contracte al país d’acollida.
Les immigracions legals han de sortir amagat del país d’origen a l’arribada al país d’acollida.
Un immigrant il·legal seria una persona en situació irregular (quan s’acaba el visat) en el país
d’acollida.
Moltes vegades es relaciona d’immigrants i una persona sense papers.

Per tenir permís de residència ha de tenir un permís de treball.

Immigrant clandestí, és el que entra d’amagat.

Els residents estrangers de la Unió Europea sobretot són d’Itàlia, alemanya, França.

L'estructura de la nova immigració de l’estat, depèn de l'origen així el percentatge de

població residents estrangeres. Ex: estudiants.
A cada país és diferent.
El dret d’asil, acollir a una persona un dels drets són complicats, però quan s’accepta que
una persona està patint un refugi polític el país de recollida entra en conflicte amb el país.
Ex: Espanya si recull a gent d'Ucraïna doncs entra en conflicte amb Rússia.

Els moviments migratoris generen debat (la immigració de certs orígens, de fet)
És positiu econòmicament perquè el que porten fiscalment són superiors a les ajudes que
podríem rebre o a les subvencions. La gent pensa que els immigrants roben els treballs,
baixen el nivell, etc. Són convencions.
Des del punt de vista econòmic, més d'1 milió de persones aporten més del que reben.
A Catalunya les ajudes públiques se les endú les persones immigrants, es donen per nivell de
renda.
Demogràficament, rebre població no benvinguda, sovint amb una pauta demogràfica
d’origen diferent és positiu rebre joves i a vegades porten pautes demogràfiques diferents.
Des de la perspectiva cultural és enriquidor. Però socialment viatjar es valora positiu, encara
que si venen al país ho trobem despectiu i negatiu.

Xenofòbia: Odi a l’estranger.

El classicisme és la forma de desqualificar les persones que tenen una posició social inferior.
Les classes socials menys afavorides desconfien de les persones que venen per obtenir les
ajudes, etc.

CEE → Comunitat Econòmica Europea

1992 UE = Tractat de Maastricht. És una constitució perquè volen mantenir l’economia, no

permet que hi hagi una

Pla Europeu d’Immigració, és un espai de convivència. Els objectius són fomentar la

immigració ordenada i regulada en funció del mateix benefici de l’estat.
 TEMA 8: L’ESPAI RURAL

Sector primari: Recull totes aquelles activitats que extreuen productes. (Agricultura,
ramaderia, pesca, mineria, silvicultura). Fins a la revolució industrial la societat es dedicava
activitats del sector primari. A partir del 1800, hi ha un transvasament de mà d’obra.
Quines comunitats autònomes hi ha més sector primari? Extremadura, Andalusia, Múrcia.

El sector primari perquè és el més necessari i que el pitjor es paga?

Desenvolupament → Encara domina l’agricultura de la subsistència.

Característiques de l’agricultura de la subsistència, destina la major part del que produeix en
el consum.
5 aliments base que es pot sobreviure: blat de moro, arròs, blat, patates i mandioca
Vietnam, algunes zones de la Xina, Amèrica central, etc.
L’agricultura del mercat es produeixi com es produeixi l’activitat és vendre la producció
capitalitzable.
Desplantació es fonamenta en buscar llocs on es pugui produir productes, que tenen molt
bona sortida en els països més desenvolupats.

Més desenvolupat →

TEMA 8: L’ESPAI RURAL

ELS 3 GRANS SECTORS DE PRODUCCIÓ:

- SECTOR PRIMARI: recull totes les activitats de riquesa d'activitats extractives en relació amb el
medi. Les activitats extractives d’aquest sector són: l’agricultura, la ramaderia, pesca, mineria i
silvicultura (gestió i extracció forestal).
El gran sector ramader predonimant de Catalunya és el sector del porc en importància econòmica i
ambiental.

Durant la revolució industrial la major part de la població es dedicava en el sector primari a partir del
1800 es va començar a desenvolupar la revolució industrial hi ha un transvasament de l’alta
producció a la fabricació de productes.

La quantitat de gent que treballa en el sector primari es un indicador que qualitat/ de

desenvolupament.

-Comunitats autònomes on el sector primari és més actiu:

-Andalucía (Almería, Granada)
-Murcia
-Extremadura (badajoz)
-Castella i lleó ( burgos, salamanca,soria)

-El sector primari és considerat per la població una feina negativa, és a dir, dolenta perquè està mal
pagat i les feines són molt dures.

1. La situació del sector primari en el món:

Es països en vies de de desenvolupament té algunes regions on domina d’agricultura de
subsistència. Aqui existeix però poc.

Caractéristiques:
- Agricultura de subsistència: destina a major part de producció a l’abastiment. La major part de
consum és propi consum, és a dir, menja allò que produeix i acostuma a ser en parcel·les petites. Ex:
és un hort s’hi fa productes segons la temporada.

Al món hi han productes bàsics que són la base de l’alimentació mundial: blat de moro (base
d’alimentació mundial), arròs (monoconreu com a Xina), patata i mandiotes són productes que tenen
altisimes qualitats nutritivas i pràcticament és pot viure d’ells.

Es dóna algunes zones del Sud-est Asiàtic (vienna), zones de l'índia, America central…

- L'agricultura de mercat: és de monoconreu és produir per vendre. Consisteix en posar en vendre la

collita. En els països en vies de desenvolupament acostumen anomenar-la plantació. Es fonamenta e
buscar llocs on es pugui produir productes no necessàriament necessaris que tenen sortida en països
pobres productes del primer món. Es produeix i com es produeix l’activitat consisteix en vendre la
collita la producció del producte que sigui i vendre’l.