TEMA 10.

EL MERCADO DE TRABAJO I

→ Taxa de dependència: persones de 65 o més / població en edat de treballar

→ Creixement vegetatiu: nascuts vius – defuncions
→ Creixement total de la població: creixement vegetatiu + saldo migratori
→ Movilidad interior: personas migran dentro del mismo país.
→ Paro estructural = persona que no se reinventa. Hay industrialización y la persona
agricola se niega a desarrollar nuevas habilidades y aptitudes (no se adapta a los
cambios de la estructura economica). Se puede solucionar desarrollando nuevas
aptitudes o migrando.
→ Aptitudes (dependen de la persona. a quien contratamos, al electricista que huele
mal o el que viene bien vestido).

1. EVOLUCIÓ I COMPOSICIÓ DE LA POBLACIÓ (pág. 6)

→ Mortalitat: descendent al llarg del S. XX (25% a 9%). Ha anat acompanyat d’un
augment de l’esperança de vida.
Pics de mortalitat → 1918 Grip Espanyola, 1936-1939 Guerra Civil Espanyola.

→ Natalitat: dràstica reducció. Un dels canvis més radicals experimentat a Espanya.

El nombre de fills per dona → de 4 (inici del s. XX) a 1,23 (any 2000).
Durant le dècada 2000 recupera (boom imgigració per bonança econòmica). Amb la
crisi torna a baixar.

→ Creixement vegetatiu: descendent des de 1980 fins 2000. Recuperació

natalitat en 2000 permet recobrar creixement vegetatiu. Crisi econòmica natalitat
s’ha ressentit de nou (creixement vegetatiu negatiu a partir de 2015). Actualment
estem en negatiu (mor més gent de la que neix).
Regions costeres des d’Andalusia fins a Catalunya, Balears, Canarias i Madrid
concentren els majors creixements vegetatius.
Creixement vegetatiu: 3 vegades negativa (Grip Espanyola, Guerra Civil i actualitat).
2. MOVIMENTS MIGRATORIS (pág. 10, 18)

→ Densitat població cincidex grans motors econòmics (Madrid, Barcelona, País

Basco, Alicante).
→ Es quadruplica la població d’origen estranger a Espanya en la dècada del 2000.
→ Espanya va passar a ser un dels països de la UE amb un % de població
estrangera més elevat (13,5% en 2018).
→ Factors que van impulsar la immigració recent a Espanya:
- Favorables condicions econòmiques i porta d’entrada cap europea per a la
immigració (Marroc, Llatinoamèrica, Àfrica subsahariana).
- Lliure circulació de persones a la UE i a l’atractiu d’Espanya com a lloc
residencial (jubilació immigració europea).

Des de 2012, Espanya taxes de migració negatives però a partir de 2016 s’ha tornat
positiu i creixent.
2012 - 2015: Saldo vegetatiu positiu superat pel saldo migratori negatiu (població va
disminuir)
-2016: saldo migratori és positiu i superior al descens del creixement vegetatiu
(població augmenta).
2020: població disminuït per augment mortalitat Covid-19.

Parte de las migraciones vienen dadas depende de las habilidades que premien en
el pais (un estudiante de bioquimica no se premia en españa pero en estados
unidos si)

3. POBLACIÓ ACTIVA (pág. 27)

→ Augment població de +60 anys.
→ Esperança de vida més alta que a la UE

Augment esperança vida → treballem més anys → repercusió important en mercat

laboral → més qualitat de vida = vivim més anys → Taxa de dependència creix
ràpidament. Efectes sobre les pensions i sanitat.
Crecimiento economico va vinculado al crecimiento demografico (cuanto mas gente
hay mas crece la economia).

Durant crisi económica sector més afectat construcció (on treballaven homes). Això
va requilibrar el mercat laboral. Avui en dia estem més equilibrats per l’incorporació
de la dona al mercat laboral.
De una forma que fue los hombres que perdieron el trabajo, donde recae 1M de
hombres trabajadores y dejan de trabajar.