GEOGRAFIA 2n

BATXILLERAT
BLOC 1
z
UNITAT 1
CARACTERÍSTIQUES
QUE DEFINEIXEN UN
MÓN GLOBALITZAT
 La globalitació.

La globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics,

socials i culturals dels països desenvolupats amb economia de mercat.

Hi ha diversos tipus de globalització:

econòmica,
de la informació,
sociopolítica,
cultural…
La globalització econòmica.

Consisteix en la creació d’una gran xarxa de relacions econòmiques, basada en la

progressiva internacionalització del treball i en l'especialització geogràfica de la
producció.

Així es procedeix la integració de l’economia dels diferents estats en un sol sistema

econòmic mundial de base capitalista.

La globalització ha propiciat una major interdependència econòmica entre països.

En les darreres dècades s'ha produït una generalització

dels intercanvis econòmics, creant-se un mercat integrat a
nivell mundial, on tot el planeta és un lloc de producció i/o
venda.
Les causes de la globalització:

Es poden englobar bàsicament en dos grups.

La millora tècnica dels transports i la comunicació, ara molt més ràpides i

econòmiques.

La supressió de les barreres duaneres / aranzelàries, que han possibilitat la creació

de grans àrees de lliure comerç, com NAFTA / MERCOSUR / UE...

Els teòrics de la La liberalització dels mercats és bona, ja que millora les

globalització són condicions de vida de molta gent.
els economistes
neoliberals. La liberalització dels mercats és inevitable ja que ho
demana el sistema capitalista.
Els indicadors del procés de globalització són diversos:

- Augment dels fluxos de mercaderies.

- Augment dels fluxos de persones.

- Augment dels fluxos de serveis.

- Augment dels fluxos d’informació.

Moviments de capitals sense traves entre països

- Lliure circulació de capitals faciliten les inversions (de capital productiu o
financer).

Circula lliurement per les borses de tot el

- Liberalització del capital financer món.
- Facilitats d’instal·lació per les Permet a les empreses instal·lar-se allà on
empreses. troben condicions més favorables.

Les multinacionals ubiquen en països

- Especialització geogràfica del diferents les diverses fases de la producció o
procés productiu gestió

- Externalització i Offshoring. Cercant els costos més baixos, es traslladen activitats

Subcontractació productives a empreses estrangeres. És la subcontractació de
determinats serveis en determinades zones geogràfiques, amb l'
intenció de reduir costos.

- Repatriació o reinversió dels beneficis.

 Les multinacionals.

Són empreses que realitzen activitats de producció, venda, compra o investigació en més d’un país.

Són les grans protagonistes i beneficiàries de la globalització, i gràcies a això han assolit un gran
poder.

El capitalisme presenta una clara El gegantisme permet limitar la competència

tendència a la concentració empresarial. i augmentar el control del mercat.

En les darreres dècades han experimentat un

creixement brutal. Ara hi ha més de 60.000, la
majoria petites (de butxaca)
Les 500 més fortes tenen un poder increïble,
superior al d'alguns Estats (controlen el 70%
comerç mundial i el 80% inversió estrangera
mundial).
L'economia virtual dificulta el seu control.

Les més potents són del Nord, perpetuant-se així el domini dels països centrals

Cada cop neixen més en els països emergents (Xina, Mèxic, Brasil, Corea S...)

L'economia virtual dificulta el seu control.

En el mercat global la Multinacionals poden dividir i

mobilització és essencial reintegrar el procés productiu.

Els països del sud volen atreure inversions (zones

franques (Àsia) / maquilas (A. Llatina).

Aquests països reben inversions i riquesa, tot i que

s'exposen a certs perills, com les dures condicions feina,
l'impacte ambiental o la dependència exterior.
Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal d'adaptar-se al mercat global:

Implantació directa. Crear

delegacions en altres països. Deslocalització. Traslladar activitats a altres
llocs, sobretot països emergents

Subcontractació internacional (offshoring)

Franquícies Internacionals

Joint ventures. Aliança entre

multinacional i empresa local.

D’aquesta manera, la globalització ha comportat una

extensió de la indústria als països perifèrics (mà d’obra
barata, legislació favorable…).
Ha augmentat l’especialització i la competència dels
països del sud.
 La globalització social.

La globalització també ha provocat importants

canvis socials.

La incorporació de la dona al món laboral (ha

repercutit en nous comportaments demogràfics i
familiars).

Es constata un augment del nivell de consum, amb

una clara tendència a la uniformització de gustos.

S’ha internacionalitzat el mercat laboral

La globalització cultural.

La globalització també afecta el món cultural.

S'ha fomentat la col·laboració científica, la qual cosa ha

incrementat el desenvolupament científic i tecnològic.

Els països consideren prioritària la investigació i la

inversió en R+D. Destaquen la UE, EUA, el Japó, Xina,
Israel i Corea del Sud.

Els gustos artístics i esportius també s'han uniformitzat

(gràcies als mass-media i al desenvolupament de nous
canals de comunicació).
Pel·lícules, llibres, grups de música,
etc., poden ser seguits a tot el món, a
través dels grans grups multimèdia i
de les xarxes que Internet posa a
l'abast d'un quantitat creixent de
persones d'arreu.

Seguiment internacional dels grans

esdeveniments esportius
Expansió de les grans marques de moda i alimentació (begudes, fast-
food, cadenes de restaurants, etc.) per tot el món.

Predomini de l'anglès com

vehicle de comunicació o
llengua franca
internacional.
 Les crítiques a la globalització

Els moviments antiglobalització, també anomenats anticapitalistes o altermundistes,

ataquen la globalització i als seus grans defensors (BM, FMI, OMC...)

Sobretot es centren en És insostenible ecològicament.

dues grans crítiques.
És inviable socialment i econòmica.
 Econòmicament No tots els països es troben en les mateixes condicions.

Hi ha zones que resten totalment

Hi ha zones plenament integrades
al marge.
en el mercat global
S’han accentuat les diferències.

Gran divergència
Només en alguns països s'aprecia En general els pobres són més
una certa millora. pobres i els rics més rics.

La globalització ha intensificat les diferències de desenvolupament dels diferents països del

món.

Augmenta els desequilibris mundials i la polarització econòmica.

L'1% de la població mundial posseeixen tants diners líquid

o invertit com el 99% restant de la població mundial. Entre països i dins dels països
Els 85 dels majors multimilionaris mundials tenen tanta
riquesa com la meitat més pobra de la població global
 Socialment La globalització comporta greus problemes socials.

En relació a les desigualtats econòmiques es produeixen fenòmens d’exclusió social a

nivell nacional, regional i local.
En els països rics hi ha una clara tendència a accelerar les diferències socials.
En els països pobres també es disparen les diferències socials entre els beneficiats i
els no beneficiats.
S’introdueixen nous valors occidentals, fonamentats
en l’individualisme i el consum que influeixen
negativament sobre el conjunt de la societat.
En l’àmbit cultural s’està produint una colonització
cultural degut a l’extensió del model occidental ...

Aculturació Augmenta l'explotació laboral i

l'explotació infantil.
Es constata un clar augment dels
delictes “internacionals”, com el
turisme sexual, les màfies, el
terrorisme.
Políticament
La globalització comporta una disminució de la capacitat reguladora dels Estats.

Sovint prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals o de les
imposicions d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial.

En les darreres dècades s'ha multiplicat l'aparició de conflictes territorials clarament vinculats
als interessos econòmics on neoliberalisme i militarisme actuen conjuntament.

Mines de Coltan
Congo
 B El desequilibri econòmic mundial.
Al món hi ha grans desigualtat socioeconòmiques, evidenciades per nivells de vida molt dispars.
Clarament hi ha un món ric i un món pobre.
Són evidents però, com mesurar-les? Altres possibles indicadors
econòmics podrien ser el consum
Per fer-ho tenim indicadors econòmics, socials i socio-econòmics d’energia, l'activitat laboral, la taxa de
creixement econòmic, el deute
Indicadors econòmics. extern, la balança comercial..

-PIB. Valor total de la producció d'un territori

Sobre la producció: durant un any.
Mesuren el potencial generador de - PNB. Valor total de la producció d'un territori
riquesa. durant un any considerant només el capital propi
(empreses del país).

Sobre el consum: -RFD. Ingressos familiars menys impostos.

Mesuren el grau de benestar de la
població (distribució de la renda, - Renda per càpita. PIB d'un territori dividit entre
capacitat de compra) els seus habitants.
 Indicadors socials.

Marquen el grau de benestar de la població.

Normalment tracten sobre demografia, salut i nivell educacional.

Destaquen -Taxa de creixement vegetatiu

-Esperança de vida
-Taxa de mortalitat infantil
-Taxa de mortalitat materna
-Taxa de població activa
-Taxa d’analfabetisme
- .../...
 Indicadors socio-econòmics.
Són una síntesi dels dos anteriors.
El més destacat és l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH).
L’ONU l’elabora des del 1992.

S’estableix una IDH Alt (1 – 0,800)

valoració dels països IDH Mitjà (0,799 – 0,5)
de 0 a 1. IDH Baix (0,499 – 0,3).

No sempre hi ha coincidència entre IDH i nivell de desenvolupament econòmic, ja que es valoren

altres elements.
S’elabora a partir de tres tipus de dades

1. Longevitat (esperança de vida)

2. Nivell de renda PIB/càpita (en
dòlars)
3. Nivell educacional, considerant la
taxa d'alfabetització i les
matriculacions escolars a tots els
nivells (d’infantil a universitari)
2020
Més Fosc. 0,8 a 1
Més clar 0,35 a 0,54
A partir d’aquests indicadors podem CLASSIFICAR els PAÏSOS
1) Països del Nord. També anomenats desenvolupats, centrals o rics.
2) Països del Sud. També dits subdesenvolupats, perifèrics o pobres.
3) Països en vies de desenvolupament. També coneguts com a semiperifèrics o emergents
Ja a mitjans dels anys 70 es creà el model Centre-Perifèria.

Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc. són de doble sentit entre els
països que pertanyen al Centre i els països de la Perifèria.

Països del Centre. Països rics, desenvolupats, amb poder de decisió en els àmbits
econòmics, polítics, científics, etc. a escala mundial.

Països semiperifèrics. Amb carácterístiques dels dos grups

Països subdesenvolupats, sotmesos al neocolonialisme i a la globalització

Països de la Perifèria. que els mantenen en una situació de dependència econòmica i tecnològica
respecte els països del Centre.

L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual:

coexisteixen activitats econòmiques amb grans
inversions de capital amb sectors d’economia
tradicional o de subsistència.
També es parla del Sistema Món, jerarquitzar en tres nivells.
1. Centres de decisió i producció d’alt nivell es situen en els països desenvolupats, sobretot en
grans ciutats, centres econòmics mundials. NY, Londres, París, Tòquio...
2. Centres de producció de nivell mitjà i baix. Seus de grans corporacions i multinacionals. Són
el veritable centre econòmic del món. Els països centrals inverteixen en els països
emergents (NPI, Amèrica Llatina, Índia, Xina...). Aquests països però, tenen un creixement
econòmic massa depenent (Argentina).
3. Països perifèrics pateixen l'explotació i la subordinació econòmica (intercanvi desigual).

Alguns autors afegeixen un

Es mouen en un cercle de
quart nivell, els països
misèria i no són atractius Borses de pobresa o misèria
ultraperifèrics, totalment al
per a invertir.
marge del sistema.
 Països centrals.
Són els països Rics (EUA, Canadà, UE, Israel, Japó, NPI, Austràlia, Nova Zelanda, RSA...).
Característiques comunes:
• Economia de mercat
• Gran desenvolupament tecnològic
• Bon nivell de vida (Estat del Benestar)
•Democràcia
• Poder de decisió global (són centres econòmics, polítics, científics...)
Problemes comuns
• Crisis econòmiques periòdiques (generen atur, endeutament,
concentració empresarial ...)
• Concentració econòmica i empresarial.
• Atur (amb la crisi es dispara).
• Crisi de l'Estat del Benestar (augment de depeses socials).
• Dèficit comercial.
• Inflació
•Problemes ambientals.
•Important degradació del medi.
•Endeutament
 Països perifèrics.

El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-se després de la segona guerra mundial per

referir-se a països que incrementaven ràpidament els seus efectius demogràfics, fet que va fer
augmentar els seus nivells de pobresa.

Tercer Món Subdesenvolupament bàsicament és un terme relacionat

(països subdesenvolupats) amb la pobresa material

Característiques comunes:

Explosió demogràfica. El subdesenvolupament no és només causat per aquest fet, tot i

que agreuja la resta de problemes.

Caldria controlar la natalitat.

La població creix massa ràpid, a un ritme
superior al desenvolupament econòmic. Important desequilibri població-recursos.

Manca d’atenció a les necessitats bàsiques

Deficiències en l’atenció de les
(FAM, desnutrició, problemes sanitaris,
necessitats bàsiques.
educacionals...).
Baix nivell cultural És un veritable drama, limita el desenvolupament econòmic i la millora social.
(analfabetisme). Per exemple, l'educació de les dones contribueix a aturar el boom demogràfic.

Problemes L’Èxode rural comporta un creixement desordenat de les ciutats, apareixent

d’urbanització. zones amb una clara misèria urbana.

Renda per càpita Sense poder adquisitiu no hi ha mercat. Sense demanda no hi ha estímul per a
molt baixa. la inversió. La producció es ven fora i el capital fuig a l’estranger.

Grans Mentre la majoria de la població viu en la misèria, la minoria dirigent és riquíssima.

desigualtats Les classes populars són oprimides mitjançant l'exèrcit, sovint amb la col·laboració
socials. més o menys directa de les potències estrangeres.

Ocupa la major part de la mà d’obra però la producció i la productivitat són

Agricultura de alarmantment baixes (no hi ha inversions en millores tècniques, en la formació de
subsistència. la mà d’obra o en infraestructures).
Paradoxalment, també hi ha una agricultura de plantació.
Hi ha seriosos problemes per alimentar la població (FAM).
Escàs desenvolupament La manca d'indústria obliga a importar productes manufacturats.
industrial. Si aquesta existeix, es troba en mans de les multinacionals (capital
estranger) o té una baixíssima productivitat.

Hi ha una clara dependència econòmica de l’exterior, agreujada per

Problemes comercials.
l’intercanvi desigual. Manca tecnologia, inversió, investigació...

Quantitat de diners que un país ha de pagar a acreedors privats (bancs)

Importantíssim deute o públics (institucions financeres internacionals, estats).
extern. L'intercanvi desigual i la crisi del 73 dispararen els crèdits al S, generant
un gran deute extern.
Ara: Situació insostenible (l'economia del S es troba controlada pel N).

Molts països del S tenen important riqueses naturals. Sovint es troben

Grans riqueses naturals. sota control de les multinacionals.
S'han de destinar a l'exportació, ja que no hi ha indústria per aprofitar-
les.
Els beneficis (relatius, ja que es produeix l'intercanvi desigual) van a
parar a l’elit dirigent.
 Passat colonial Les seves conseqüències encara es pateixen avui en dia.

Neocolonialisme (imperialisme informal).

Control o influència que sobre el Tercer Món exerceixen

els governs del Primer Món o les grans multinacionals.

Problemes polítics En la majoria d'aquests països no hi ha Estat de Dret, manca democràcia

(règims corruptes, dictadures).
Igualment, les fronteres arbitràries han comportat nombrosos emfrontaments
bèl·lics, internacionals o civils
 Contrastos i diversitats del Tercer Món.

Existeixen països en vies de També hi ha el quart món (“els pobres dels

desenvolupament, que aconsegueixen pobres”).
deixar aquesta realitat (NPI, països Per exemple, àmplies zones de l'Àfrica Negra
petroliers...). són anomenades pel BM zones de pobresa.

Per trencar aquesta dinàmica, què ha de fer el Tercer Món?

Bàsicament es parla de quatre tipus d'actuacions:

Elevar el preu de les primeres matèries.

Aconseguir l'autosuficiència alimentària. Implica més producció agrícola i controlar la població.

Crear un mercat nacional.

Desenvolupar la indústria.
L’evidència indica que cal col·laborar econòmicament amb els països del Sud. Ja el
1944, als acords de Bretton Woods, per buscar la col·laboració econòmica es propugnà
la creació del FMI i del BM.
FMI. Fons Monetari Internacional Organisme depenent de l’ONU amb seu a Washington.
z
Els estats membres fan aportacions econòmiques segons els seus nivells de riquesa. A més aportació
econòmica, més poder decisori, fins al punt que els màxims contribuents tenen dret de vet (EUA, GB,
Alemanya, França i Japó).Inicialment vol vigilar el bon funcionament del sistema monetari
internacional (sistema de pagaments internacional, tipus de canvi monetaris...) Ara, amb el sistema de
canvi lliure i la lliure circulació de capitals, les seves funcions han variat:

- Elabora informes.

- Recull I publica estadístiques financeres internacionals.

- Ofereix assessorament tècnic.

- Dissenya polítiques econòmiques. –

- Fa aportacions econòmiques (préstecs) per restablir la solvència econòmica de països en crisi.

- Treballa el problema del deute extern

Actualment, és molt criticat tècnicament i socialment, especialment pels col·lectius altermundistes.

Es planteja la seva reforma per adaptar-se a la globalització. És presidit per Christine Lagarde
Banc Mundial
z
És un grup amb 5 institucions diferents, també amb seu a Whasington. 184 països en són
membres. Facilita préstecs per afavorir el creixement econòmic. Són préstecs al desenvolupament. La seva principal tasca és
reduir la pobresa i potenciar el desenvolupament, per això desenvolupa tota una sèrie de programes específics, relacionats amb:

- El desenvolupament social

- El desenvolupament dels serveis

- El desenvolupament econòmic estable

- La protecció del medi ambient

També imposa mesures econòmiques, per tal d’equilibrar les balances comercials.

Les grans desigualtats econòmiques originaren la creació, als anys 60, de l’Ajut Oficial per al Desenvolupament. Es tracta d’un
ajut proporcionat per països del N. Principalment és una col·laboració econòmica. Els països rics s’han fixat l’objectiu d’aportar el
0,7% del seu PIB per a l’AOD. Els crítics qüestionen si funciona realment l’AOD.

- És oficial, per tant sotmesa al problema de la corrupció.

- De vegades són préstecs, la qual cosa augmenta el deute extern i amaga interessos poc clars dels països del N.

- De vegades és massa puntual (pe: catàstrofes naturals).

- Gairebé sempre és interessada: acords bilaterals (entre països) o acords multilaterals (procedents d’organitzacions
internacionals).
Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD).
Es tracta d'un ajut, sobretot econòmic, proporcionat per països del N al S.
Els països rics s'han fixat l'objectiu d'aportar el 0,7% del seu PIB per a l'AOD.

Els crítics qüestionen si funciona realment

- És oficial, per tant sotmesa al problema de la corrupció.

- Sovint són préstecs, la qual cosa augmenta el deute extern i amaga interessos poc clars
dels països del N.
- Sovint és massa puntual (pe: catàstrofes naturals).
- Gairebé sempre és interessada (acords bilaterals (entre països) o acords multilaterals
(procedents d'organitzacions internacionals).
El descontentament en relació a l’AOD (Ajuda Oficial pel Desenvolupament) propicià el
sorgiment de
z les ONGD.

- Són organitzacions sense afany de lucre.

- No intervenen els governs, ja que no és oficial. Per això les seves activitats són més
directes i efectives.

- Són creades per la societat civil.

- Bàsicament tenen tres àmbits de treball:

- Actuació directa en zones concretes (en situació de necessitat o emergència)

- Sensibilització de l’opinió pública (recaptar fons) –

- Relacions amb organismes oficials del S i del N

Les ONGD lluiten pels drets del S, i

volen un desenvolupament
autosostenible, per tal d’arribar a no
dependre del N.