TEMA 5: CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT

5.1 LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA

5.1.1 L’ECONOMIA GLOBAL

SOCIETAT POSTINDUSTRIAL:

La globalització de l’economia es la integració de tota l’economia mundial en un sol sistema,

dominat pel capitalisme.

Durant molts anys les principals àrees socioeconòmiques van ser Europa occidental, Japó i
Amèrica del nord. Seguidament els països asiàtics com corea del sud, Singapur, i xina aquests
van tenir una intensa industrialització, i en el segle 21 els països emergents han tingut un gran
creixement industrial i financer, aquests se’ls anomena BRIC: Brasil,Rússia, Xina, Índia.

La república popular de Xina és l’economia amb el producte interior brut (PIB) que té un poder
de compra (PPC) més gran del món, superant als estats units. I aquesta es considerada la
factoria del món, i també es la principal exportadora de mercaderies.

Les altres grans potències econòmiques mundials són les següents: l'índia, el Japó, Alemanya i
la Federació de Rússia.

La unió europea es una de les tres grans potències mundials, com potser en l’exportació de
mercaderies i serveis la qual és capdavantera. Aquesta es una societat post industrial i
terciaritzada ja que la seva gran part de l’economia es basa en els sectors de serveis.

5.1.2 ELS INTERCANVIS EN UN MÓN GLOBALITZAT

Els fluxos visibles:

 Els productes energètics: El mercat de l'energia és dominat per la compra i la venda

d'hidrocarburs: el gas natural, el petroli i derivats. El comerç de l'energia equival a un
10% del total mundial. Qualsevol acció que pugui desestabilitzar els preus o la circulació
del petroli sol provocar una resposta contundent, fins i tot de tipus militar.

Dins aquest mercat es poden diferenciar dues vies comercials: les exportacions de
productes de països desenvolupats, com els cereals, i les exportacions de productes de
països no desenvolupats, sobretot el cafè i el cacau, que són originaris de països de
climes tropicals.

La primera via es troba en mans de cinc grans productors: els Estats Units, el Canadà,
l'Argentina, la Unió Europea i Austràlia

 Els productes tropicals es produeixen en una gran diversitat de països com pot ser el
Brasil, Colòmbia, Costa Rica,etc.

El gran problema d’aquests productes es que només es poden col·locar als mercats
internacionals a través de borses en els països més rics.

 Els productes industrials: Són el valor dominant en el conjunt de intercanvis que hi

ha en el món, ja que,aquests són tres quarts del total. Els productes més destacats són
els automòbils, l’electrònica, la maquinaria industrial etc.
Els fluxos no visibles:

 El capital. Gràcies a la globalització i a les seves tecnologies, podem adquirir o

vendre productes d’un extrem a l’altre del món ja que no hi han fronteres entre
països que ens o impedeixin.

 La informació.Tots els fluxos esmentats estan amb circulació amb la informació. I el

control d’aquesta informació es un dels objectius de les empreses i dels governs.

5.1.3 ELS INDICADORS SOCIOECONÒMICS

Els indicadors socioeconòmics són un conjunt de dades mitjançant les quals un pot
tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d'una àrea
concreta.

Entre els índexs que poden donar una mesura més ajustada del grau de benestar d'un país
destaquen l'índex de desenvolupament humà (IDH), el PIB per habitant per paritats de poder
de compra (PPC) i la taxa de mortalitat dels menors de cinc anys.

L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador compost, determinat anualment per

el (PNUD). Per fer-ne el càlcul, es tenen en compte tres dimensions amb quatre indicadors en
total, que són:

 La salut, representada per l'esperança de vida en néixer.

 L'educació, representada per la mitjana d'anys d'instrucció i els anys previstos
d'escolarització.
 L'estàndard de vida, representat per l'ingrés nacional brut (INB) per càpita (PPC, en
dòlars EUA).

Finalment la taxa de mortalitat dels menors de cinc anys (TMM5) és indicador utilitzat per
l’UNICEF ja que representa d’una manera força fidel el nivell de benestar dels infants d’un país.

5.1.4 DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I DESENVOLUPAMENT HUMÀ

El desenvolupament econòmic consisteix en el creixement del producte interior brut dels

països, en l'augment dels moviments de capital i en l'increment de mitjans tecnològics
per a la producció.

El desenvolupament humà consisteix a crear les condicions per tal que les persones
puguin desenvolupar totes les seves capacitats humanes d'acord amb els seus
interessos i necessitats.

L’ONU defineix pobresa absoluta: Com a una persona que no té les necessitats basiques
es a dir que no arriba a tenir un grau suficient d’alimentació, higiene, salut etc.

La desigualtat que en moltes societats es produeix entre els rols socials de l'home i la dona es
tradueix en un desenvolupament humà més baix de moltes dones.

5.2 ELS SECTORS DE PRODUCCIÓ I LA UE

5.2.1 LES ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN

Hi ha dos tipus de sistemes agraris:

 Els sistemes agraris de subsistència, són propis de països poc

desenvolupats i es basen en el treball familiar i estan orientats en la
producció d’autoconsum.
 Els sistemes agraris comercials, són propis dels països poc desenvolupats
i dels desenvolupats, aquests es basen en l’exportació, i orienten la seva
producció cap a la comercialització de mercats nacionals o internacionals.

La població i les activitats primàries

Els països agrícoles solen estar especialitzats en la producció de productes

d’exportació això s’anomena agricultura de plantació i aquests solen utilitzar
una mà d’obra barata i tecnologies agràries avançades.

Els recursos alimentaris del mar

un 25% de la dieta mundial de proteïnes animals derivades del peix i el marisc. Gairebé un
90% del peix del món es troba en aigües poc profundes, fonamentalment en estuaris i
plataformes continentals, on arriba el flux de nutrient procedent de la terra.

I es pot afirmar que actualment amb l’augment del consum de peix el 90% de les zones
pesqueres estan per sobre dels límits sostenibles.

Es pot afirmar que actualment, a causa de l’augment del consum i del comerç global de
peix, més del 90% de les zones pesqueres del món són explotades més enllà dels límits
sostenibles.

5.2.2 LES ACTIVITATS SECUNDÀRIES

Tres factors bàsics que permeten explicar la localització de les indústries al territori:

 La disponibilitat de recursos (matèries primeres o fonts d'energia).

 La mà d'obra ha estat un altre factor essencial de localització, ja que les indústries
han tendit a situar-se prop dels nuclis habitats.
 El mercat, una part molt important de les indústries es localitza al costat dels grans eixos
viaris.
 Factors socioeconòmics i polítics. La decisió depèn de condicions com el nivell
socioeconòmic de la zona, el grau d'instrucció de la població, la fiscalitat local, la política
econòmica del govern o l'estratègia política d'una companyia.
 La revolució tecnològica,
 L'increment dels processos d'obertura i liberalització dels mercats.

5.2.3 LES ACTIVITATS TERCIÀRIES

L'impacte de les xarxes en la producció i el consum

5.2.4 ELS TRES SECTORS A LA UNIÓ EUROPEA

EL SECTOR PRIMARI

Les línies d'actuació de la UE per al sector primari s'estableixen en la política agrària comuna
(PAC) i en la política pesquera comuna (PPC), els objectius de les quals són:

 Augmentar la productivitat del sector.

  Assegurar un nivell de vida equitatiu per a la població que hi treballa.
 Estabilitzar els mercats.
 Garantir l'aprovisionament d'aliments.
 Assegurar preus raonables als consumidors.

5.3 LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA

5.3.1 L’ECONOMIA CATALANA EN EL CONTEXT ESPANYOL I EUROPEU

Tendències / característiques principals que ha experimentat el sector agrari català són:

 Les tendències principals que ha experimentat els darrers anys el

sector agrari català són les següents:

 El descens de la superfície conreada en benefici d'altres usos del

territori (urbans, industrials, infraestructures) o de l'extensió de la superfície forestal
(boscos i bosquines).
 L'augment de la superfície de regadiu gràcies a la millora dels sis-
temes de regatge.
 La reducció del nombre i l’augment de la mida de les explotacions
per fer créixer la productivitat.

 Entre les característiques actuals del sector agrari català destaquen

les següents:

 La diversificació dels subsectors que comprèn productes propis de

l'agricultura continental com de l'agricultura mediterrània (cereals,
vinya, fruiters, etc.).
 La importància de la ramaderia, sobretot de la ramaderia intensiva, la qual s'
ha convertit en el principal subsector agrari de Catalunya.
 La mida petita o mitjana de les explotacions agrícoles , atès el caràcter
familiar de les explotacions tant pel que fa a la titularitat com a la mà d'obra. El règim de
tinença de la terra dominant en aquestes explotacions és la propietat, per davant
d'altres com l'arrendament o la parceria.

Pel que fa a la ramaderia, el bestiar que aporta més valor econòmic és el porcí (37,86 %
de la renda agrària), seguit de l'aviram (10,67 %) i el boví (6,73 %). El sector ramader es
caracteritza per l'alt grau de tecnificació (ús intensiu de pinsos, productes zoo sanitaris, selecció
genètica, etc.) i per la concentració dels sistemes productius.
El sector pesquer a Catalunya és un sector petit i en clara recessió a causa de la disminució del

SECTOR SECUNDARI A CATALUNYA

Tendències / característiques que ha experimentat el sector industrial català són:

 Algunes de les tendències experimentades els darrers anys pel sector

  industrial català són aquestes:

 L'obertura als mercats europeu i mundial, és a dir, la seva

internacionalització. amb uns resultats generals satisfactoris.
 La deslocalització selectiva, mai de caràcter general, d'algunes indústries cap a
països perifèrics.
 L'evolució positiva de tots els sectors , encapçalada pels sectors metal
lárgic, de maquinaria, agroindustrial i químic.

 Les principals característiques actuals del sector industrial català són les
següents:

 La seva estructura productiva diversificada, amb dos grans subsectors (el

de material de transport i el químic) i altres sectors menors destacats (l'alimentari, el de
la maquinaria i la metal·lúrgia i el dels productes metàl·lics).
 El domini de la indústria transformadora , amb un pes més petit de les
activitats extractives i de les energètiques.
 La mida petita i mitjana de les empreses i la consegüent atomització del sector
industrial català. Més del 80 % de les empreses industrials de Catalunya són petites o
mitjanes.
 Una productivitat baixa, que supera la mitjana estatal , però que encara
està per sota de la Unió Europea. La causa és el poc pes de la inversió en recerca i
desenvolupament i en la formació dels treballadors.
 La concentració industrial a l’àrea metropolitana de Barcelona, que, amb un 7,7 % del
territori català, reuneix el 70 % de les empreses i, aproximadament, el mateix
percentatge d'ocupació industrial.
 Les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona. És el territori on es concentra un
nombre més alt d'empreses i on hi ha activitats industrials més diverses. Alguns dels
sectors més destacats són aquests: metal·lúrgic i de productes metàl·lics, material de
transport, plàstic, farmacèutic, elèctric i electrònic i tecnologies de la comunicació.
 El corredor de l'AP-7, entre el Camp de Tarragona i l'Alt Empordà. Allotja també una
gran diversitat de subsectors industrials: maquinària, química, plàstics, materials
elèctrics, etc.
 El sector tèxtil té encara una certa presencia en aquests eixos.

SECTOR TERCIARI A CATALUNYA

La forma predominant d'empresa és la petita o mitjana (PIME), generalment constituïda per un

treballador autònom sense treballadors o amb un nombre d'empleats inferior a deu.

Algunes de les tendències que ha experimentat els darrers anys el sector comercial català
són aquestes:

 El protagonisme dels centres comercials enfront dels establiments

tradicionals.

 La proliferació de noves formes de venda,

 El ressorgiment del comerç de proximitat.

Les característiques principals del sector comercial avui són aquestes:

  El domini de la petita empresa de tipus familiar.

 Un grau de professionalització baix i una escassa implantació

de les modernes tècniques de venda i de gestió.
 Un índex alt d'habitants per establiment.

El turisme és una activitat que té un gran protagonisme en el sector terciari català i en el

conjunt de l'economia catalana. Gràcies a la diversitat del paisatge, el clima i el patrimoni
cultural, Catalunya ha esdevingut la principal destinació turística de tota la Mediterrània, amb un
volum de gairebé 28 milions de visitants estrangers l'any 2018. Els principals orígens d'aquests
turistes són França, el Regne Unit i Alemanya. Pel que fa als visitants d'altres comunitats
autònomes, provenen sobretot de Madrid, Valencia, Andalusia i Aragó, amb un total de 5
milions de persones.

Els darrers anys el sector turístic català ha mostrat aquestes tendències:

 El creixement de la demanda turística.

 L'augment del nombre d'allotjaments turístics
 L'impuls de l'Administració al sector.

Avui el sector turístic català presenta aquestes característiques:

 L'estacionalitat acusada.
 La concentració turística a la franja litoral.
 La força de la marca Barcelona, que és un potent focus d'atracció.
 La consolidació del turisme rural i del turisme d'interior.
 La procedència geogràfica variada dels turistes.

5.4. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA

5.4.1. L'ECONOMIA ESPANYOLA DINS EL CONTEXT GLOBAL

SECTOR PRIMARI A ESPANYA

Presenta uns trets generals:

 Descens de la superfície conreada en secà i augment del regadiu.

 Increment de les superfícies sense aprofitament agrari a conseqüència del creixement
del sol urbà i del sol destinat a infraestructures i serveis.
 Augment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final
agrària i pèrdua d’importància dels sectors pesquer i forestal.
 Pèrdua i envelliment de la població activa.

Els conreus de secà representen el 80,5 % de la superfície conreada. Els conreus de regadiu
només ocupen el 19,5 %, però aporten dos terços del valor econòmic total de la producció
agrícola.

La ramaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la producció final
agrària. La ramaderia industrial, amb estabulació del bestiar, mecanització dels processos de
creixement i elevades concentracions d'animals, s'ha imposat com a model majoritari.
-El sector ramader més important, per quantitat de bestiar i per producció econòmica, és
el porcí. Espanya és el quart productor mundial de carn de porc i el segon de la Unió Europea,
després d'Alemanya.

-El sector boví és el quart de la UE per ordre d’importància i ha assolit una gran
rellevància per la seva producció de carn i llet.

- El sector avícola (carn de pollastre) també ha experimentat un gran desenvolupament

gràcies a la seva industrialització.

-La pesca, malgrat la seva importància local o regional, té un paper poc destacat des del
punt de vista econòmic en la producció final del sector primari.

La superfície forestal d'Espanya representa el 54,8 % del territori. Els principals productes
forestals són la fusta i el suro, amb una rendibilitat molt baixa, cosa que porta al
progressiu abandó de les explotacions forestals.

La indústria agroalimentària aporta un notable valor a l'economia espanyola. Els subsectors

més importants són el carni, el làctic, el del pa, la brioixeria, i vins. Són productes que no tenen
un valor afegit elevat. Representa el 20 % de les exportacions i el 10 % de les importacions. Pel
que fa a les exportacions, destaquen especialment les de fruites, hortalisses, llegums, oli
d'oliva, vins i pesca.

El sector primari espanyol, malgrat que ocupa un percentatge de la població activa baix és un
dels més importants.

SECTOR SECUNDARI A ESPANYA

Una feblesa estructural de la indústria és la seva escassa inversió en R+D (recerca,

desenvolupament i innovació).

Les activitats industrials tendeixen a escampar-se en dos grans eixos, l'eix mediterrani
(de l'Alt Empordà a Màlaga) i l'eix de l'Ebre (d’Àlaba a Lleida), i a concentrar-se a la regió
metropolitana de Madrid. Segons el valor de la seva producció, els tres subsectors
industrials principals a Espanya són el de l'alimentació, les begudes i el tabac, el de la
metal·lúrgia i el del material de transport. També s'han de tenir en compte sectors com el de
l'energia o el químic, en el qual destaquen les empreses farmacèutiques.

SECTOR TERCIARI A ESPANYA

Les comunitats més tercialitzades són Catalunya, la Comunitat de Madrid, les illes
Balears, les illes Canàries, el País Valencià i Andalusia.

El transport per carretera és el més estès a Espanya: arriba a tot arreu i transporta el 80
% de les mercaderies i el 90 % dels passatgers que es desplacen pel territori de l'Estat.
També genera un impacte ambiental important.

El transport ferroviari és el segon transport terrestre en importància a Espanya. Més del

90 % de la xarxa ferroviària pertany a ADIF (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries) i està
explotada per l'empresa pública Renfe Operadora. A Catalunya existeix també la xarxa dels
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
El transport marítim té un paper destacat pel que fa al comerç exterior. València i Barcelona són
els principals ports de carrega contenitzada.

Les principals exportacions d'Espanya són: material de transport, maquinaria i material

elèctrics, productes químics i productes vegetals. Les principals importacions són les
següents: petroli i productes minerals, maquinaria i material elèctrics, productes químics i
material de transport.
Segons dades de l'Organització Mundial del Turisme, Espanya és la quarta destinació mundial
pel que fa al nombre de visitants, darrere de França, els Estats Units i la Xina. Si considerem el
volum d'ingressos generats pel turisme, Espanya ocupa el segon lloc, després dels Estats
Units. Les illes Balears són la comunitat autònoma amb més places hoteleres, per davant de
Catalunya i Andalusia.
El turisme estranger representa dos terços del volum del moviment turístic. L’altra tercera part
correspon al turisme espanyol interior. Els visitants procedeixen de la UE (sobretot d'Alemanya,
França i el Regne Unit). Igual que passa a Catalunya, l'excessiva estacionalitat és un dels
grans problemes del turisme a Espanya.

Un altre problema és l'impacte ambiental del turisme de masses. La concentració turística

provoca amb freqüència problemes tan diversos com l'abastiment i la depuració
d’aigües, el tractament dels residus, la saturació de les vies de comunicació o la
contaminació acústica.

5.4.5. ELS DESEQUILIBRIS ENTRE TERRITORIS

La implantació desigual i el desenvolupament divers de les activitats econòmiques provoquen

desequilibris territorials. Hi ha àmplies zones de l'Estat amb un desenvolupament baix i amb
una part important de la població amb rendes baixes.

Navarra i el País Basc presenten les xifres més altes pel que fa a la renda anual de les famílies,
mentre que les comunitats del sud (Extremadura, Andalusia i Castella la Manxa) tenen els
nivells més baixos, d'acord amb el seu desenvolupament econòmic més baix.

GLOSSARI:
• Lliurecanvisme: Política econòmica basada en el lliure intercanvi: no es limiten les importacions
per estimular la producció interior, ni s'obstrueixen les exportacions per afavorir els consumidors
locals.

• Proteccionisme: Política econòmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus
productes de la competència estrangera.

• Producte interior brut (PIB): Valor total dels béns i serveis produïts en un país durant un any. No
inclou el valor dels béns produïts per les persones del país residents a l'estranger, però sí que
incorpora el que han produït.

• Ingrés Nacional Brut: Valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d'un
país, tant si viuen al país com si resideixen a l'estranger.

• Taxa d’atur: Nombre de persones desocupades, però que cerquen feina, sobre total de la població
activa.

• Taxa d'inflació. Elevació anual del nivell general de preus, que produeix una pèrdua del poder
adquisitiu. Acostuma a mesurar-se amb l'índex de preus al consum.

• Arrendament: Cessió d'una propietat agrària a una persona per tal que la conreï per un temps
determinat mitjançant el pagament d'una renda.

• Logística: Conjunt d'activitats d'una empresa dedicades a la planificació i la gestió de les compres,
l'emmagatzematge, el manteniment, el transport i la distribució dels seus productes per a la venda.
L'objectiu bàsic és l'optimització dels costos i del temps utilitzat.

• Comerç al detall: Venda d'un producte (petites quantitats) a consumidors finals.

• Comerç a l'engròs: Venda de mercaderies (grans quantitats) a una empresa distribuïdora, que no
és el consumidor final.
• Franquícia: Acord mitjançant contracte pel qual una empresa franquiciadora concedeix a una
empresa franquiciada el dret de vendre els seus productes o de prestar els seus serveis sota el
mateix nom o marca, a canvi d'una compensació econòmica.

• Establiment outlet: Establiment comercial especialitzat en la venda a preus favorables de

productes de temporades anteriors, defectuosos.

• Economia d'escala: Disminució dels costos de fabricació i comercialització en augmentar els

volums de producció i distribució.

•Estacionalitat: Fluctuació de l'activitat econòmica al llarg de l'any, en funció de les característiques

de cada estació.

• Revolució verda: Conjunt de canvis en el tipus de conreu i en la tecnologia, introduïts en

l’agricultura de diversos països subdesenvolupats (Índia, Filipines, Mèxic), en el període de 1960-80.

• Deute públic: Conjunt de títols de valors que els estats o altres administracions públiques emeten
per obtenir recursos econòmics.

• Subcontractació: Relació per la qual el titular d'un contracte principal acorda amb una altra
persona la fabricació d'elements o la prestació de serveis que formen part d'aquest contracte.

• Règim comú: Sistema de finançament que s'aplica a la majoria de comunitats autònomes, que
reben de l'Administració central de l'Estat dos tipus de recursos: tributaris i no tributaris.

• Règim foral: Sistema de finançament que s'aplica als territoris forals històrics (Navarra i el País
Basc) d'acord amb la Disposició addicional de la primera Constitució, l'Estatut d'Autonomia del País
Basc, la Llei orgànica de reintegració i millorament del règim foral de Navarra.