Carlota i Carla

Geografia 2020

UN MÓN GLOBALITZAT
Carlota i Carla
Geografia 2020

ÍNDEX
1. La globalització
2. Mecanismes de la globalització
3. Organitzacions internacionals que regulen el comerç
4. Territoris centrals i territoris perifèrics
5. Els fluxes econòmics
6. Intercanvi desigual i subdesenvolupament
7. Models d’exercici de selectivitat
8. Dos articles de diari
Carlota i Carla
Geografia 2020

LA GLOBALITZACIÓ
1.1 Característiques:
El fenomen de la globalització es desenvolupa a finals del segle XX i
principis del XXI arran de la guerra freda (1991).
Definició: procés d’integració en el món que influeix en àmbits com
l’econòmic, el social, el cultural, el polític i el tecnològic.
Globalització econòmica: a partir d’aquesta neixen els altres processos.
La producció, els serveis, els intercanvis, les inversions, etc es realitzen a
àmbit planetari. Es basa en la propietat privada i el lliure mercat.
Factors característics de l’economia mundial:
- Interdependència d’economies regionals
- Desaparició de fronteres
- Avenços tecnològics en transport i telecomunicacions
A aquesta situació s’hi ha arribat per l’evolució del sistema capitalista, de
creixement expansiu: ha tendit a l’eliminació de petites empreses i la
creació d’empreses multinacionals.
Això es dóna en la societat postindustrial/segona revolució capitalista, en
la qual el que dóna el control econòmic no és ja la producció industrial,
sinó el domini de les tecnologies punta i dels sistemes de transmissió
d’informació.
Les grans empreses han anat augmentant el seu poder i escampant-lo
per tot el món, fins al punt que, juntament amb les organitzacions que
regulen l’economia mundial (Banc Mundial, FMI, OMC i OCDE), tenen més
poder que els propis Estats.
L’increment d’un comerç controlat pels EUA, la UE i el Japó, genera
desigualtat en funció del producte que cada regió del món col·loca en
el mercat internacional.
La globalització es caracteritza per l’aplicació de noves tecnologies de
la comunicació, com la informàtica i la telemàtica. A través de les quals
la distància i el temps deixen de tenir importància. Això facilita:
- La deslocalització
- L’augment dels serveis d’informació per conèixer els mercats i les
capacitats de consum (gestió de dades – Big data)
- Liberalisme econòmic
- La mobilitat geogràfica a nivell mundial
Carlota i Carla
Geografia 2020

1.2 El progrés de les noves tecnologies de la informació i la comunicació

(TIC) en la globalització:
Les TIC (tecnologies d’informació i comunicació) agrupen els elements i
les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les
informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.
Designen un nou sector d'activitat econòmica, on desapareixen les
fronteres del temps i de l’espai, a través de la vida del producte que
suposa la Quarta Revolució Industrial. (1a Revolució Industrial: es passa
d’una economia agrària a la indústria / 2a Revolució Industrial: petroli,
electricitat, energia, etc. / 3a Revolució Industrial: electrònica i
informàtica)
Conseqüències:
1. Deslocalització i desestructuració industrial: trasllats a països amb
costos de producció més econòmics i parcel·lació del procés de
producció, per tal d’aconseguir un abaratiment dels costos de
producció i preus més baixos en els productes. Es una carrera
constant per millorar a competitivitat entre les empreses. Això
provoca que les relacions comercials entre els països siguin més
intenses.
2. Augment dels serveis d’informació i augment de la publicitat: La
cultura de masses. La música, la moda, les pel·lícules, etc. són cada
vegada més uniformes i tenen un caràcter global.
Problemàtica de la «Postveritat»: Situació en la qual els fets estan
descrits més emocionalment que objectivament i es dona més
importància a les creences personals, essent dirigit a l’opinió
pública. És un neologisme per a dir mentida.
3. Lliure circulació de capitals: nul control de capital i capacitat de
lliure inversió. Supressió dels aranzels i de les barreres duaneres, amb
l’adopció de polítiques lliurecanvistes. Les grans multinacionals
controlen l’economia mundial, transformant el planeta en un
mercat-món.
4. Augment de la mobilitat geogràfica: mobilitat a escala planetària.
Nou model de producció econòmica (turisme).
1.3 La liberalització dels mercats financers
Segons la funció hi ha dos tipus de capitals:
1. Capital productiu: destinat a les inversions en la indústria o serveis.
Ampliació de capital. Les inversions que seran efectives i produiran
capital a llarg termini en activitats industrials, empresarials o de serveis.
2. Capital financer: invertit tant a curt com a llarg termini. S’inverteix per
tal d’especular amb el tipus d’interès, a través d’accions. Aquest opera a
Carlota i Carla
Geografia 2020

les borses a curt termini. A Espanya la borsa més important és la de

Madrid. Les tres grans borses a nivell mundial són les de NY, Londres i
Tòquio.
Neoliberalisme:
La desregularització dels mercats financers van ser adoptades el 1979
pels governs de Reagan i de Thatcher. Des de llavors el capital pot
moure’s a les borses mundials amb grans facilitats, tot i que el capital es
concentra en els països anomenats Tríada: EUA, la UE i Japó. S’ha de
privatitzar l’economia per tal que tot funcioni i perquè no hi hagi
corrupció (Els comunistes estan en contra).
Tasa Tobin (James Tobin), va proposar als anys 70 la imposició d’un petit
impost sobre els moviments de tipus especulatiu a curt termini, per evitar
la volatilitat en els mercats de capitals i l’especularització pura: la taxa
havia de ser baixa, entorn del 0,1%, per penalitzar només les operacions
purament especulatives d'anada i tornada a molt curt termini entre
monedes, i no a les inversions. El moviment ATTAC el promou. Els
moviments d’esquerres opinen que els ingressos que aquest impost
produiria podrien ser una important font de finançament per combatre la
pobresa al món, però els liberals ho consideren una mesura
intervencionista que obstaculitzava el lliure comerç.
1.4 La globalització social i cultural
SOCIAL:
Canvis socials arreu del planeta.
- Incorporació de la dona al món laboral, que ha alterat allò que es
considerava la vida tradicional.
- Augment del nivell de consum, on la demanda es calcula a nivell
mundial.
- Uniformització de l’oferta.
- Flexibilització del mercat laboral, la qual suposava una pèrdua de
condicions favorables per als treballadors.
CULTURAL:
- La recerca científica s’efectua de manera global. Les patents
queden restringides per a determinades empreses o estats (sempre
s’acaba pagant per obtenir el que és recercat).
- Uniformització dels gustos artístics, de consum massiu i esportius. El
ràpid i fàcil accés a la informació ho faciliten.
Carlota i Carla
Geografia 2020

1.5 Crítiques a la globalització

- Pèrdua de poder de la sobirania nacional estatal, ja que les
empreses obtenen molt poder.
- L’escàs control que s’exerceix sobre les grans empreses, que es
tradueix en problemes d’explotació laboral (infantil o no), impactes
mediambientals, etc. Ja que les empreses ataquen on l’estat sigui
més dèbil i amb menys legislacions.
- L’increment de la desigualtat entre els països rics i els països pobres
degut al capitalisme.
- Sorgiment de bosses de pobresa creixents als països rics. El quart
món (homeless).
- L’obertura del comerç mundial facilita també el comerç il·legal de
màfies (droga, armament, xarxes de prostitució, ...)
- Com a reacció a les conseqüències negatives de la globalització
sorgeixen els anomenats moviments antiglobalització. Són
mobilitzacions massives en què hi participen grups, associacions i
persones diverses que protesten contra la globalització i que
malgrat saber que aquesta és inevitable, busquen una
globalització alternativa.

MECANISMES DE LA GLOBALITZACIÓ
2.1 Les xarxes de transport i els mitjans de comunicació
El sistema de transport permet el desplaçament de persones i
mercaderies d’un indret a un altre. Les infraestructures són necessàries per
a la circulació dels mitjans de transport, que són cada vegada més ràpids
i sofisticats.
Funcions:
- Presten un servei que respon a la necessitat o desig de desplaçament
de persones.
- Satisfan les necessitats econòmiques perquè posen en contacte la
producció amb el mercat i fan possible la distribució de béns i serveis.
- Contribueixen a integrar els diferents grups socials i la difusió de les idees,
les tècniques i les cultures. Internet suposa una revolució en la facilitat del
transport de la informació, essencial en la globalització econòmica.
Problemàtiques:
- El transport és el principal sector consumidor d’energia final a Espanya
(42%) i a Europa (33%). En consonància, les emissions de gasos d’efecte
Carlota i Carla
Geografia 2020

hivernacle també són molt elevats, essent un punt cabdal de la lluita

contra el canvi climàtic.
Els mitjans de comunicació fan possible que les noticies flueixin i que la
població estigui informada. Exerceixen una gran influència social en la
conducta dels ciutadans i influeixen sobre els valors socials i sobre les
preferències de consum. (Quart poder) La premsa, la ràdio i la tv són
mitjans de comunicació sostinguts per empreses privades o públiques
que financen els diaris o la cadena de televisió. Això fa que estiguin
dominats per interessos particulars o bé siguin empreses estatals. També
existeix una premsa lliure i independent, però sol ser minoritària. La tv
continua essent el mitja d’informació i d'entreteniment de masses
principal.
Internet ha transformat radicalment els mitjans de comunicació i els seus
continguts; és un conjunt descentralitzat de xarxes de comunicació
interconnectades a nivell mundial. Els seus orígens es remunten al 1969,
quan es va establi la primera connexió entre ordinadors a Califòrnia.
- Mitjà de transmissió: World Wide Web o www
En l’àmbit de la comunicació va implicar el sorgiment de nous mitjans de
comunicació, com les xarxes socials, i l’adaptació dels tradicionals.
(Problema de la post-veritat)
La publicitat és una activitat de serveis que ha conegut un gran
desenvolupament. Les agències dels mitjans són la peça clau entre els
anunciants i els mitjans de comunicació. Aquestes empreses estan al
servei dels anunciants: fan un estudi per promocionar el producte,
produeixen l’anunci i fan un seguiment (big data)
2.2 Les multinacionals
Són empreses (industrials o de serveis) implantades simultàniament a
diferents països, i s’entén que a partir de dos països. No sempre es tracta
de grans multinacionals, sinó també de petites i mitjanes empreses, però
les principals empreses multinacionals són dels EEUU, europees o
japoneses.
Les grans empreses multinacionals tendeixen a concentrar capital i a
crear grans oligopolis i monopolis. Com per exemple: Compra de
WhatsApp per part de Facebook.
Les multinacionals es formen de diverses maneres:
- Creixement intern. Ex: Coca-cola (producte que s’escampa molt bé)
- Fusió amb diferents empreses. Ex: Facebook/WhastApp
Carlota i Carla
Geografia 2020

- OPA: Oferta Pública d’Adquisició. Ex: Banc Santander/ Banc Popular

(comprar empreses quan l’estat es dèbil)
La internacionalització de l’activitat productiva es produeix buscant la
màxima rendibilitat econòmica (situant-se prop de la primera matèria, de
la mà d’obra més barata, buscant tractes fiscals favorables, legislacions
mediambientals permissives, ...), i pot fer-se a través de:
1. Implantació directa: en una situació d’expansió d’una empresa es
decideix ubicar la nova delegació a un altre país.
2. Deslocalització: trasllat d’una empresa del país d’origen a un altre.
3. Subcontractació internacional: una gran empresa encarrega a una
empresa d’un altre país la fabricació d’una part d’un producte. Per a les
multinacionals aquesta opció és molt favorable perquè li permet canviar
d’un lloc a l’altre (amb criteris de rendibilitat) sense costos ni problemes, i
perquè es pot desentendre de les situacions d’explotació que sovint se’n
deriven. (3r món)
4. Joint ventures o agrupació d’empreses: la multinacional s’alia amb una
empresa d’un altre país. Aquesta sol ser l’opció per a les inversions de
multinacionals en països desenvolupats, a la recerca d’entrar en els seus
mercats.
5. Franquícies internacionals: les multinacionals arrenden la imatge o
marca d’un producte a una empresa d’un altre país, que el comercialitza
(empreses de serveis: McDonald’s, Benetton, etc.)
En qualsevol cas, l’empresa multinacional sempre manté el control sobre
el producte final, el finançament, la tecnologia, la comercialització,
màrqueting, ... mentre que, en major o menor grau, les altres empreses hi
estableixen una relació de dependència i subordinació.
Les empreses multinacionals poden presentar diferents graus de
transnacionalitat, en funció de la proporció de capital, vendes i mà
d’obra que tenen fora del país d’origen. Alguns empreses presenten més
d’un 90% de transnacionalitat. Ex: Nestlé, Thompson Corporation (arts
gràfiques Canadà), Holderbanck Financiere (construcció Suïssa).
El creixement de les inversions estrangeres de les multinacionals està
considerat un indicador d’augment de la globalització (1996: augment
d’un 10%)
Carlota i Carla
Geografia 2020

ORGANITZACIONS INTERNACIONALS QUE REGULEN EL COMERÇ

1. FMI (Fons Monetari Internacional): L’FMI és l'organització internacional
encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar la balança
de pagaments en el comerç internacional i d'oferir assistència tècnica i
financera quan es requereixi. Neix dels acords comercials i financers de la
cimera internacional de Bretton Woods (EUA) l'any 1944. Europa estava
destrossada després de la 2GM. Vinculada a l’ONU, en formen part uns
189 Estats. El Fons es finança amb diners públics dels contribuents del
països membres, però el control d'aquests diners (i de l'FMI en general)
queda en mans del grup de països desenvolupats, on destaca per sobre
de tots els EUA, únic país amb dret de vet efectiu.
La responsabilitat del FMI és la de prevenir les crisis internacionals i
combatre les recessions amb la intervenció de l'estat en l'economia per
estimular la demanda.
Quan un país compra més béns a l'estranger dels béns que ven a
l'estranger, ha de demanar prestat moneda estrangera a fi de cobrir la
diferència en el comerç (dèficit comercial).
Molts països funcionen amb dèficit en el seu comerç i no estan en crisi.
Existeixen inversors que estan disposats a prestar diners a països amb
economies sanes perquè tenen la confiança que eventualment se'ls
pagarà.
Només es considera que existeix una crisi quan els inversors estrangers
perden la fe que se'ls pagarà i deixen de prestar diners, en conseqüència,
els països que continuen necessitant els diners per a pagar els seus
préstecs i per a pagar per béns importats. Al no tenir-ne, incompleixen
amb els seus pagaments i decideixen retallar les seves importacions,
estenent-se la crisi econòmica. Aquest és l'escenari el qual l'FMI està
suposadament obligat a actuar.
El FMI condiciona els seus préstecs a que es facin reformes legislatives en
els estats intervinguts, a fi d’estalviar més que diners dels que gastes. Això
té com a contrapartida retallades estatals en l’àmbit social (sanitat,
educació, cultura...) i privatització dels serveis públics.
Aquesta política ha estat durament criticada com a responsable de
l’augment de les desigualtats i de la pobresa en aquests països.
Crisi econòmica de 2008: Intervenció directa en països de la Eurozona i
de l’FMI.
Carlota i Carla
Geografia 2020

- Creació de La Troika, un grup de decisió format per la Comissió Europea

(CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el FMI.
- Zapatero i Rajoy reformaren la constitució per limitar el déficit (2011)

2. Banc Mundial o BIRF (Banc Internacional de Reconstrucció i Foment):

Inicialment es va fundar per canalitzar el finançament de la reconstrucció
d’Europa als acords de Bretton Woods (1944-45).
Actualment es dedica a finançar (amb recursos propis o gestionant
préstecs dels països socis) projectes de desenvolupament al Tercer Món.
Segueix també una política neoliberal.
El Banc Mundial és una organització sense fins de lucre que atorga prop
de $9 bilions de dòlars en assistència sense interès. Ja que els països amb
baixos ingressos en general no poden demanar diners en els mercats
internacionals o ho poden fer només a altíssimes taxes d'interès.
En el cas dels préstecs del Banc Mundial, els països tenen un període de
35 a 40 anys per a pagar, a més d'un període de gràcia de 10 anys. A
canvi dels préstecs, el Banc Mundial exigeix crear uns infraestructura legal
i judicial per estimular els negocis i desenvolupar sistemes financers forts.
Actualment gestiona els crèdits al països en desenvolupament seguint
criteris neoliberals que impulsen aquests països a reduir el seu dèficit
privatitzant empreses públiques i disminuint la despesa pública (sanitat,
escoles, ...).
La diferència entre el FMI i el BM és que el treball del FMI gira al voltant de
vigilar les finances i el comerç internacional, mentre que el del Banc
Mundial es promoure el desenvolupament econòmic.

3. GATT (Acord General sobre Aran- zels Duaners i Comerç) o OMC

(Organització Mundial del Comerç):
Té l’objectiu de garantir una continuada liberalització dels intercanvis
comercials: intenta impedir actituds proteccionistes, i pràctiques
comercials deslleials com el dumping, les subvencions, l’especulació...
Funcionava a base de rondes (sessions de negociacions col·lectives
multilaterals) que duraven anys.
El GATT es va reconvertir en l’Organització Mundial de Comerç (1995)
(OMS), que d’una manera permanent vetlla perquè tots els països
compleixin els acords presos en matèria de política comercial. En formen
part uns 100 països.
Carlota i Carla
Geografia 2020

Es un acord multilateral signat el 1948 a l’Havana, per la necessitat

d'establir un conjunt de normes comercials i concessions aranzelàries.
TTIP: intent d’arribar a un acord entre EUA i Europa per liberalitzar el
comerç, el qual afavoria a les grans empreses.
4. OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic):
Fundada en 1961, té els seus orígens en la gestió del Pla Marshall (1948).
En formen part els països més rics del món (l’Europa occidental, EUA,
Canadà, Japó, Austràlia i Nova Zelanda) i fonamentalment el que fa és
preparar una posició comuna de tots els socis davant altres organismes
internacionals com el FMI i l’OMC.
5. UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el
Desenvolupament) (1964):
És un organisme de l’ONU que pretén regular en tots els seus aspectes el
comerç internacional, però d’una manera preferent abordar els
problemes que en aquest comerç hi tenen els països subdesenvolupats.
Els països del Tercer Món venen productes molt més barats (primeres
matèries, aliments) que els que compren (productes industrials), i el preu
dels quals tendeix a disminuir, generant així un dèficit cada vegada més
gran, i l’enfonsament de les seves economies. (Conseqüència de la
descolonització)
L’UNCTAD proposa mesures com tractats aranzelaris de favor, establiment
de preus mínims per als productes del Tercer Món o projectes de
desenvolupament en aquests països. Va ser l’UNCTAD qui va proposar al
1968 l’ajut oficial al desenvolupament (transferència anual del 0,7% del
PIB dels països rics als països pobres).
Agenda 2030: Els temes tractats tenen una dimensió preferentment
econòmica (política monetària, inflació, desocupació, deute
internacional, desenvolupament econòmic, comerç internacional, etc.),
bé que inevitablement, a causa de la seva complexitat i el seu abast, hi
figuren qüestions polítiques i socials (terrorisme, armament, drogues, sida,
etc.) i, a partir de la segona dècada del segle XXI, hi ha adquirit un
protagonisme creixent la qüestió del canvi climàtic.
6. G-8/G-7:
G8 és el Fòrum internacional format per set de les primeres potències
econòmiques del món (més Rússia* en 1994).
Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els
respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors (Alemanya,
els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia, Japó i el Canadà).
Carlota i Carla
Geografia 2020

Rússia estava inclosa, però hi va haver un conflicte intern a Ucraïna, en el

qual Rússia va intervenir per tal d’ajudar als rebels, i va envair el país.
Rússia va convocar un referèndum per decidir si es quedaven amb
Ucraïna. Al fer això, G-8 va posar-l’hi la sanció de fer-los fora d’aquest
fòrum internacional. És per aquest motiu que va passar a anomenar-se
G-7.
El seu objectiu és la coordinació de les polítiques dels respectius estats i
l’orientació adoptada pels seus governs, bé que l’agenda ve
determinada per la situació econòmica i política vigent en cada
moment. Tracta qüestions polítiques, socials i econòmiques.
La Unió Europea no en forma part ja que es limita a observar.
7. G-20:
El Grup dels 20 (G-20) és un fòrum els membres permanents del qual són
19 països de tots els continents (Alemanya, Aràbia Saudita, l'Argentina,
Austràlia, el Brasil, el Canadà, la Xina, Corea del Sud, els Estats Units,
França, l'Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, Regne Unit, Rússia, Sud-
àfrica, Turquia i la Unió Europea). Països industrialitzats i emergents
Va desplaçar al G8 després de la crisi econòmica i financera de 2008,
convertint-se en el principal espai de deliberació política i econòmica del
món. En conjunt les entitats polítiques representades en el G20 reuneixen
el 66% de la població mundial i el 85% del producte brut mundial
La instància més important del G20 és la Cimera de Caps d'Estat,
denominada Cimera de Líders, que es reuneix una vegada per any.

TERRITORIS CENTRALS I TERRITORIS PERIFÈRICS

4.1Territoris centrals i territoris perifèrics
Territoris centrals:
- Tríada (EUA, UE i Japó);
- Controlen el comerç i la tecnologia, mantenen alts nivells de
productivitat, tenen economies diversificades i ingressos elevats.
-Situació de domini i explotació sobre altres regions que es manté amb la
dependència financera, comercial i cultural.
Territoris semiperifèrics:
- Combinen característiques dels territoris centrals i dels perifèrics.
Carlota i Carla
Geografia 2020

- Estats que continuen seguint les directrius dels països centrals però alhora
generen un determinat desenvolupament propi, convertir-se en líders
regionals o amb pes i influència en les decisions regionals.
- BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i SudÀfrica).

Territoris perifèrics:
- Economies amb baixos nivells de productivitat, base agrària i
subdesenvolupament. (països del 3r món).
- Relacions amb l’exterior: dependents i desavantatjoses.
- Països de l’Àfrica Subsahariana i països sense recursos naturals rellevants
i amb guerres tribals que han deixat d’interessar al capital

ELS FLUXOS ECONÒMICS

-Fluxos visibles:
Mercaderies: És el que habitualment coneixem com a comerç. La
globalització de l’economia fa que aquest sigui cada cop més actiu. Per
als principals productes, la compra-venda i els preus es negocien a les
borses (o mercats de valors) dels països rics, on, si els països productors no
ho poden impedir, s’acaba imposant (especulació grans empreses –
neoliberalisme-) la tendència que els preus dels productes provinents dels
països pobres siguin més baixos que els dels països rics.
Mercaderies que s’intercanvien mundialment:
1. Productes energètics: el mercat de l’energia és dominat per la compra
i la venda d’hidrocarburs (gas natural, petroli i els seus derivats). El comerç
de l’energia per si sol equival al 10% del total mundial i els estats el
consideren una qüestió prioritària per la seva importància estratègica,
tant des del punt de vista econòmic com del de la seguretat. Qualsevol
acció que pugui desestabilitzar els preus o la circulació del petroli pot
provocar una resposta contundent, fins i tot de tipus militar, per part dels
estats més poderosos.
* Actualment sorgeix una nova batalla geopolítica pel Liti. Aquest
acabarà dominant la font d’energia mundial, ja que deixerem d’utilitzar
el petroli i el liti serà molt més important.
2. Els productes agrícoles: de primera necessitat. Hi ha dues vies
comercials:
Carlota i Carla
Geografia 2020

- Exportacions de productes de països desenvolupats: està en mans de

cinc productors: EUA, Canadà, Argentina, UE (sobretot França) i Austràlia.
Generen el 90% de les exportacions de blat, ordi i civada. El blat de moro:
principals productors son EUA, Xina i UE.
- Exportacions de productes de països no desenvolupats: (cafè i cacau).
Només poden col·locar els seus productes en el mercat internacional
mitjançant les borses dels països més rics, dominades per les grans
multinacionals. Els productors autòctons no poden aconseguir preus justos
pels seus productes. Sous baixos dels treballadors a les grans plantacions
de les multinacionals.
3. Productes industrials: (75% del comerç visible)
Sectors més destacats:
- indústria automobilística (9% del PIB a Espanya)
- indústria informàtica i electrònica de consum
-indústria de materials per al transport i telecomunicacions
Xina: fàbrica del món (elements barats de consum quotidià sense valor
afegit o productes sofisticats de tecnologia amb un alt valor afegit).
Competeix amb Amèrica del Nord, Europa Occidental i Japó. «Guerra
Comercial» Xi Jing Ping (Xina) vs. Donald Trump (EEUU); era fabrica
mundial vol mantenir. Cinturó michigan.
4. Mà d’obra
Emigrants del sud que intenten traslladar-se i treballar al nord (contrast
creixent de riquesa entre aquestes dues parts del món).
Àrees d’atracció més importants: UE (immigrants que provenen del nord
d’Àfrica, de Turquia, i de l’Europa de l’est), EUA (immigrants d’Amèrica
central i el Carib), Aràbia Saudita (immigrants del nord d’Àfrica, Pròxim
Orient i altres països asiàtics).
Capital: circula per tot arreu i en tot moment (mercat global) comprant i
venent mercaderies, accions, obligacions, deute públic, divises, i futurs .
Mercat borsari més important: el de divises, protagonitzat pels bancs. El
valor de les divises s’estableix també per oferta-demanda i la moneda
referència és, des de Bretton Woods (1944), el dòlar.
Mercat financer: controlat per la TAXA TOBIN. Hauria de gravar les
transaccions especulatives amb el 0,1%. A Europa s’aplica L’impost sobre
les transaccions financeres en 11 Estats membres (entre ells Espanya).
Grava o el 0,01% o el 0,1% segons el producte.
Carlota i Carla
Geografia 2020

-Fluxos no visibles
El Flux de capital és el més important: la globalització de les tecnologies
permet comprar i vendre productes d’un extrem a l’altre del món. Això és
rellevant amb els productes financers, i es poden comprar en els borses.
Es pot invertir capital sense cap dificultat al lloc del món on es consideri
que s’obtindran més guanys. El mercat financer és global. Una enorme
quantitat de diners viatja de manera virtual cada dia pel món
Informació:
Els fluxos d’informació tenen una gran importància econòmica. Són un
altre factor de poder: el fet de disposar d’una informació àmplia, ràpida i
fiable, fa que les inversions es puguin fer de manera més competitiva.
Les “autopistes de la informació” i totes les millores tècniques que estan
incorporant fan que en aquest aspecte les millores es produeixen de
manera molt accelerada, i són un factor clau de la globalització.
*Cas Julian Assange (revela informació secreta d’Irak), cas Snowden
(treballador de CIA que revela informació sobre com EUA espia a la resta
del món).

INTERCANVI DESIGUAL I SUBDESENVOLUPAMENT

Intercanvi desigual: el mercat mundial diferencia els països o regions en
centre o perifèria, segons si tenen o no capacitat de decisió i control
sobre aquest mercat. Semiperifèria: regions cap on el centre ha
desplaçat part de la seva activitat econòmica. Les relacions comercials
entre aquest centre i la perifèria és l’intercanvi desigual o comerç injust:
els preus dels productes que exporten els països rics i importen els pobres
són molt més elevats que els preus que exporten els pobres i importen els
rics, i la distància entre aquests preus agumenta.
L'1% més ric de la població mundial tenen tants diners com el 99% restant
de la població mundial.
Volum comercial dels països menys desenvolupats: escàs degut a les
característiques de la producció i dels fluxos comercials.
Països amb economia de subsistència: no tenen béns cotitzats per
accedir al comerç internacional (no poden posar els preus ni competir)
Conreen productes ben cotitzats comercialitzats mundialment però el
preu els fixen les multinacionals a les borses.
Carlota i Carla
Geografia 2020

COMERÇ JUST O SOLIDARI

Alternativa: comerç just i solidari i condonar deute extern. Països menys
desenvolupats queden al marge del fluxos comercials (no poden fixar
preus) entre Amèrica del Nord, UE i Japó-Corea.
Comerç deficitari: exporten pocs béns a baix preu i importen
manufactures a preus molt alts. (vens barat, compres car). Cercle viciós
d’on no poden sortir.
Dèficit: agreuja el deute extern. El FMI i el Banc Mundial els atorguen
prèstecs que no poden tornar i s’acomulen els interessos.
CONDONAR EL DEUTE EXTERN
Deute extern: Obligacions que té un país respecte a uns altres, que es
compon de deute públic i deute privat. Es pot deure a un altre estat a
institucions de finançament internacionals/multilaterals (FMI, BM). Quan
no poden tirar endavant pel subdesenvolupament demanen deutes i
depenen de les metròpolis (cercle viciós). El pagament del deute
s’aprofita per dur a terme Programa d’Ajustament Estructurals (PAE’s):
Vigila que tornis els deutes. Crisi del deute: ha afectat estats i han hagut
de fer cas a les entitats financeres. Deute de mercaderia: cotitza la borsa
i varia el preu segons la fiabilitat. La importància del deute es valora en
relació el PIB (indica si serà efectiu). Tots els països tenen un deute extern
però l’important és la seva relació amb la riquesa del país. Fugida de
capitals: priva països subdesenvolupats de font d'estalvi intern i per tant
no es poden desenvolupar.
Solucions:
Els països del Tercer Món es troben que el pagament del deute limita les
seves possibilitats de desenvolupament, i que només poden accedir a
crèdits tous que millorin la situació si adopten en PAE, amb conseqüències
socials molt perjudicials per a la població.
Per pagar el deute: monocultiu dels productes que tenen millor sortida al
mercat, això provoca una dependència econòmica molt negativa.
-Iniciativa de condonació del deute: perdonar el deute extern. Jubileu
2000 (iniciativa de les esglésies protestants del nord d’Europa, i seguida
després per les catòliques, que recull un costum jueu que establia que
cada cinquanta anys s’havia de celebrar un any de perdó).
El total del deute que el Tercer Món té amb Espanya és aproximadament
de 18 milions d’euros, és a dir, aproximadament, un 4% del PIB.
-Grabar a tots els productes 0,7% per pagar el deute extern (reduir dèficit
econòmic)
Carlota i Carla
Geografia 2020

-Mesures judicials on els polítics corruptes no es quedin els diners i els

tornin.
Alternativa: el comerç just i economia sostenible
-Comerç just i solidari: acordar preus per als productes del Tercer Món
que cobreixin els costos de producció i compensin la feina dels
productors.
-eliminar els intermediaris (empresa) i comprar directament dels
productors (per evitar especuació). Generació de cooperatives.
-Organitzacions que articulin aquest comerç, des de la compra del
producte, el transport al Primer Món, a la xarxa de distribució (botigues
solidàries).
Aquesta via es va apuntar per primera vegada en la primera reunió de la
UNCTAD (Ginebra 1964), i la primera botiga solidària es va instal·lar el 1969
a Holanda. Actualment diverses ONG’s promouen aquesta política del
comerç just.
Carlota i Carla
Geografia 2020

MODELS D’EXERCICI DE SELECTIVITAT

Any 2000
Carlota i Carla
Geografia 2020

Any 2002
Carlota i Carla
Geografia 2020
Carlota i Carla
Geografia 2020

Any 2004

Any 2005
Carlota i Carla
Geografia 2020

Any 2008
Carlota i Carla
Geografia 2020

Any 2010
Carlota i Carla
Geografia 2020

Any 2012
Carlota i Carla
Geografia 2020

Any 2014
Carlota i Carla
Geografia 2020

ARTICLES DE DIARIS:
Article d’opinió extret del diari “El país”:
Informació. Tota aquesta situació té origen en un avanç tecnològic:
l'increïble augment de la capacitat de registrar, emmagatzemar,
recuperar i difondre la informació, una vegada codificada digitalment.
Les societats prehistòriques no tenien aquests problemes: la informació
només s'emmagatzemava en els cervells de les persones, i es transmetia
oralment. Ningú podia accedir-hi sense permís. En societats més
modernes s'emmagatzemava també de forma escrita, però els
documents es podien ocultar o destruir fàcilment.
Actualment generem informació privada, personal o econòmica que, en
usar-la o transmetre-la, queda emmagatzemada en discos durs i passa
per servidors. Accedir-hi és molt més fàcil del que creiem, si es tenen els
coneixements i els mitjans adequats. Podríem dir que els avantatges de
la “societat connectada” comporten també la “societat transparent”.
Hem d'acostumar-nos a viure en aquesta societat, sense confiar en el
secret, ni en la impunitat. Les dificultats de resoldre aquests conflictes
neixen del fet que la privadesa personal vol protegir la informació, mentre
que alguns dels interessos col·lectius que l'Estat ha d'assegurar l'obliguen
a disposar d'informació personal, informació que ara té més mitjans
tècnics per ser obtinguda (càmeres de seguretat, intervenció de telèfons,
entrada en bases de dades, rastreig en servidors...).

Notícia extreta de la pàgina web de TV3:

L'ONU alerta que la globalització crea més marginació i desigualtat entre
rics i pobres
El fenomen de la globalització ha portat molts beneficis al conjunt del
planeta en camps com l'intercanvi cultural o les comunicacions, però
també pot significar un greu perjudici per a les persones que no puguin
seguir el ritme de creixement econòmic imposat per les grans
multinacionals. Així ho ha denunciat al Fòrum de Barcelona en un informe
de les Nacions Unides dedicat a l'estat de les ciutats al món on es posa
de manifest que cada cop hi ha més diferències entres rics i pobres i més
marginats que subsisteixen al marge del sistema.
L'últim hivern, 3 milions de ciutadans europeus el van passar al carrer. Als
Estats Units, els sense sostre ja són 3 milions i mig, dels quals més d'un milió
són nens. Ciutats com Nova York, París o Londres presenten uns nivells de
misèria que són, segons les Nacions Unides, alarmants i inacceptables.
Carlota i Carla
Geografia 2020

L'ONU, al seu últim informe sobre l'estat de les ciutats al món denuncia
també que el model actual de creixement margina un nombre cada cop
més gran de persones. És el cas de les dones als països de l'Europa
oriental, que representen el 90% del total dels parats o dels nens dels barris
marginals de Sud-amèrica, que amb només 10 anys d'edat com a
mitjana, ja es converteixen en delinqüents. L'informe, que ha estat
presentat al Fòrum de Barcelona, acusa la globalització d'haver
provocat, amb el fenomen de les deslocalitzacions, que els llocs de treball
siguin més insegurs que mai i que les ciutats, d'avui per demà, puguin
veure's abocades a la misèria en funció de la decisió d'una llunyana
multinacional.