UUDD 1.

L’organització de l’economia
• Les economies dels distints països estan
interconnectades. Així, les decisions que prenen uns
Estats, afecten a altres. Aquest fenomen es coneix
com globalització.

• A l’any 2025 es preveu que el comerç electronic

mundial represente entre un 15% i un 40% de
les vendes.
• Actualment, el 35% de les transaccions
comercials es realitzen en línea i per mitjà de
dispositius mòbils.
• Els productes de consum disponibles en línea
s’emmarquen en tres subgrups:
❖ a) electrònica, bitllet d’avió i entrades a
espectacles.
❖ b) roba, joguets, eines i elements
decoratius.
❖ c) aliments i begudes, targetes de viatge
(bons de transport públics) ...

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez

 1.1. L’activitat econòmica
• Els humans tenim necessitats com alimentar-nos, vestir-nos o
desplaçar-nos. D’aquest mode, les societats tenen necessitats
col·lectives com la sanitat, la justícia, la comunicació i l’educació.
• Entenem per activitat econòmica al conjunt d’accions que realitzen
els èssers humans per a cobrir les seues necessitats individuals o
col·lectives, ja siga produint béns o prestants serveis. L’activitat
econòmica inclueix tres fases: la producció de béns o serveis, la
seua posterior distribució i el seu corresponent consum.
• SOM CONSUMIDORS RESPONSABLES?
• Els humans tenim necessitas primàries i secundàries.
❖ a)Primàries: són aquelles necessitats imprescindibles per a
poder sobreviure com els aliments, l’habitatge, la roba, la
seguretat, l’educació o la sanitat.
❖ b) Secundàries: les que augmenten el nostre benestar com
l’oci, el transport, la comunicació.
Quan cada individu realitza un consum excessiu, parlem de
consumisme, que és l’afan per adquirir productes i serveis de manera
massiva. Si es tracta d’una pràctica generalitzada, fem referència a la
societat de consum, que posa en risc el medi ambient i els recursos
per a generacions futures.

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez

 ❖ Fases de l’activitat econòmica:
• Producció:
És la fase inicial i en ella, les empreses han d’escollir quins bèns deuen produir, quina quantitat i quins mitjans van a emprar.
A més, debuen combinar els recursos naturals, la tècnica i el treball.
Existeixen dos tipos de béns:
a) Béns de consum: són aquells que directament satisfan les necessitats dels consumidors.
b) Béns de producció: són els materials i les ferramentes que s’empren per a produir els béns de consum.
Pel que respecta a la producció de serveis com sanitat, transport públic o la informació, es deuen de crear i gestionar infraestructures col·lectives i
xarxes de carreteres, així com cadenes de televisió per a arribar al consumidor.
• Distribució:
Quan ja s’ha produit el bé, s’ha d’apropar al consumir. Aquesta fase inclou els processos d’emmagatzematge, transport i venda.
En les economies més complexes, la distribució també és de dos tipus:
a) Venda a l’engròs: els majoristes compren grans quantitats de productes per a posteriorment, vendre’ls als minoristes.
b) Venda al detall: els minoristes compren menudes quantitats als majoristes i se’ls venen als consumidors directament.
• Consum:
Amb la compra de béns i serveis, les persones satisfan les seues necessitats. Entre els béns que consumeixen les persones troben aliments,
cosmètics, fàrmacs, etc i entre els serveis la televisió, l’ordinador, la rentadora, etc que prèviament hem comprat.

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez

1.2. L’organització del sistema productiu

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez

• Es tracta dels elements necessaris per a fabricar béns o serveis.
❑ Els recursos naturals: fa referèncie a la matèria primera per a produir béns que s’extrauen directament de la natura, com
l’aigua, la fauna, els boscos, els minerals... Són recursos limitats (poden esgotar-se) i hem d’evitar sobreexplotar-los.
❑ El treball: és tota l’activitat humana, física o intel·lectual útil per a produïr béns o subministran serveis per a les persones i
les societats. Malgrat el desenvolupament tecnològic actual, tota l’economia necessitat al menys a una persona com a
mínim per a que realitze l’activitat econòmica.
❑ El capital: es tracta de la part més fonamental de la producció. Hi ha de dos tipus:
a) Capital físic: elements materials com el terreny on s’intal·la l’empresa, els edificis de l’empresa, la maquinària necessària,
les matèries primeres, etc.
b) Capital financer: són els diners necessaris per a fundar l’empresa i mantindre la seua activitat. Si els propietaris no
disposen de capital financer, demanen prèsctes o subvencions.
❑ La tecnologia i el coneixement: els coneixements tècnics i les habilitats fan posssible el disseny, la construcció i l’ús
d’artefactes que permiteixen transformar les matèries primeres en un producte o servei. La tecnologia i el coneixement
han avançat al mateix nivell que la producció, per eixa raó, el sistema educatiu deu de ser de qualitat i els centres de
formació deuen de ser capaços de crear noves idees. La tecnologia es divideix de manera genèrica en:

a) Producció manual: on l’èsser humà aporta la força i el maneig.

b) Producció mecanitzada: la maquinària proporciona la força i l’humà la maneja.
c) Producció tecnificada: les màquines s’encarreguen del maneig complet sense intervenció humana.

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez

 1.3. Els sistemes econòmics
❖ Economia capitalista
És un sistema que va implantarse i va extendre’s a
partir de la Revolució Industrial del segle XVIII,
destacant l’economista Adam Smith. Actualment, és el
tipus d’econbomia que predomina als països
occidentals.
Es tracta d’un sistema que defensa la lliure competència
entre els individus i les empreses, permitint la
competitivitat i regulant-se mitjançant la llei de l’oferta
i la demanda, que s’encarrega d’ajustar els preus i de
produir més i més barat per a així obtindre beneficis.
El capital (físic i financer) d’aquest sistema, pertany a
empreses privades i es coneix també com economia
de mercat (contrari a l’economia artesana).
❖ Economia planificada
Aquest sistema va aplicar-se al llarg del segle XX als països
comunistes que van adopar el model econòmic de l’URSS
(Hongria, Polonia, RD Alemana, Txecoslovàquia, Xina, Cuba
...)
Es tracta d’un sistema que rebutja la propietat privada i per
tant, és l’Estat el que posseeix el predomini sobre què s’ha
de producir i quant. A més, es el principal propietari dels
mitjans de producció i distribució. També fixa els preus i
indica com s’han de repartir els beneficis.
Amb la caiguda de l’URSS, l’economia planificada va
desaparèixer, mantenint-se actualment a alguns països com
Cuba, Corea del Nord o Xina, malgrat que aquesta última
està obrigent-se cap a una economia de tipus mixte.

❖ Economias mixtes
Des de finals del segle XX, aquest sistema és la tendència que predomina en quasi tots els països, malgrat que varia el nivell d’intervenció
de cada Estat.
Es regueix pels principis de l’economia capitalista, siguent les empreses privades que les prenen la majoria de les decisions però on l’Estat
intervé en l’economia per a regular el mercat en casos de crisi o per a reduïr les desigualtats socials per mitjà d’impostos i de
subvencions.
En alguns països occidentals, aquest sistema s’associa amb l’estat del benestar, en el qual la riquesa s’intenta repartir de manera
igualitària per mitjà del sistema fiscal, és a dir “paga més qui més diners té”.

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez

1.4. La globalizació

L’expansió de l’economia capitalista o de mercat com a sistema

econòmic està, intimament lligada al fenòmen de la globalització o
mundialització.
Entenem per globalització el procés de caràcter universal
caracteritzat per la interconnexiò econòmica entre els països i la
rapidesa en el intercanvi comercial. Es tracta d’un fenòmen extés
des de finals del segle XX.
Característiques:

❖ Interdependència entre les economies dels països, sobre tot

en el que respecta al comerç internacional, on les inversions
de capital procedeixen de l’estranger.
❖ Predomini de les empreses multinacionals.
❖ Internacionalització dels mercats financers, on el capital i els
beneficis poden circular de manera ràpida i senzilla entre
diferentes països, facilitant així els intercanvis comercials i les
inversions.
❖ Augment dels fluxos migratoris internacionals arrel de la
mundialització dels transports i de les telecomuncacions.

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez

 ❖ Nous riscos globals: la COVID-19

La globalizació és un fenòmen bàsicament econòmic però

amb conseqüències socials i culturals provocades per la
facilitat de contacte entre persones de qualsevol part del món.
D’aquesta manera, el contagi d’infermetats també ha pres
una dimensió planetària.
A l’any 2009, la SIDA va difondre’s ràpidament afectant a 33,3
milions de persones i, a 2020, el coronarivus COVID-19, va
extendre’s per tot el món en pocs mesos, obligant a les
autoritats sanitàries i econòmiques a prendre mesures sense
precedents (confinament, cese o disminució de l’activitat
econòmica, expansió del teletreball...)

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez

1.5. Les multinacionals

Entenem per multinacionals a les empreses de gran tamany que veuen

el món con un mercat potencial i son capaços de produir i vendre béns i
serveis a diferentes països.
Es tracta d’empreses que acumulen grans quantitats de capital, com
xarxes de transport i comunicacions ambt gran eficàcia i amb una gran
força laboral.
La seu de les multinacionals sol estar en el país d’origen, normalment en
zones desenvolupades (el 90% de les grans multinacionals es troben en
Europa, Japó o Estats Units) malgrant que han augmentat el nombre
d’elles a Xina, l’Índia o el Sud-est asiàtic.
La producció sol realitzar-se en llocs on la mà d’obra és més barata i on
es paguen menys impostos i hi ha menors exigències mediambientals;
en aquestes zones les multinacionals situen filials.
Actualment, el 70% del comerç internacional està relacionat amb
empreses multinacionals. A 2009, les 500 companyies més grans del
món van obtindre uns ingessos de 33,3 biliions de dòlars, amb una
ocupació laboral de quasi 70 millions de treballadors.

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez

 1.6. A qui beneficia la globalització?

La globalització ha afavorit als països més desenvolupats, a Xina i a països emergents, on a les
seues grans metròpolis es concetren nombrosos poders per la seua funció de:
a) Centres de desicions econòmiques i financeres, on es reuneixen les grans borses
mundials, les direccios dels grans bancs i les centrals d eles empreses multinacionals.
b) Centres de decisions polítiques, que són les seues d’institutcions internacionals com l’ONU,
el FMI i el Banc Mundial.
c) Centres d’influència cultural, on s’inclouen museus, signatures publicitàries i empreses que
marquen les tendències de moda o controles les xarxes socials.
A més, les zones mecionades acumulen bona part del PIB mundial i del comerç internacional.
A 2020, els països que integren la OCDE (Organització Europea per a la Cooperació Econòmica)
controlaven el 62% de les exportacions mundials, mentre Xina controlava un 15% i la resta del món el
23%.

CC.SS GEOGRAFÍA E HISTORIA. 3º ESO. María Agustí Gómez