UNITAT DIDÀCTICA 1

ECONOMIA: LA CIÈNCIA DE LES

DECISIONS
 ETIMOLOGIA
• La paraula ECONOMIA ve del terme grec
OIKONOMOS on oiko=llar i
nomos=administració recta i prudent.
• Va ser utilitzada pel filòsof i militar grec
Jenofonte, per descriure l’administració recta i
prudent dels béns d’un patrimoni familiar.
• Des d’Antoine de Montchrestien es va aplicar
a l’administració del patrimoni del príncep, és
a dir, a l’economia de la nació.
El terme “economia” sovint es feia servir
conjuntament amb altres termes:
•Economia civil (Antoni Genovesi)
•Economia pública (Cesar Beccaria, Pietro
Verri)
•Economia nacional (Gianmaria Ortes)
Poc a poc es va anar imposant els noms
d’”economia social” (en el món germànic) i
sobretot, “economia política” (en el món
anglosaxó)
 Ciència econòmica
No podem parlar de Ciència Econòmica fins a l’època de
la Revolució Industrial, concretament fins l’aparició del
llibre “Investigació sobre la naturalesa i causes de la
riquesa de les nacions” de l’escocès Adam Smith.
Aquesta obra recull el saber existent fins al seu temps,
donant-li una nova orientació i facilita el seu posterior
desenvolupament.
Per aquest motiu s’acostuma a considerar Adam Smith
com el pare de la Ciència Econòmica. Això és així perquè
fins aleshores no s’havien pogut donar les condicions
necessàries per poder existir l’economia com una ciència.
Adam Smith
 Definició científica d’ECONOMIA
• Lionel Charles Robbins (lord Robbins) defineix l’economia
com:
La ciència que s’ocupa de l’assignació dels recursos escassos
d’una societat entre uns usos alternatius i el creixement de
la capacitat productiva en el temps, per obtenir béns i
distribuir-los de manera eficient entre les persones de la
societat, per tal de satisfer les seves necessitats presents o
futures.
 ECONOMIA
• És una ciència que s’ocupa de l’assignació de
recursos escassos per a la producció de béns i
serveis (que per tant seran limitats) per tal de
cobrir necessitats les quals són il·limitades.

• 2 idees clau: l’escassesa econòmica (els

recursos són insuficients per a satisfer les
necessitats que es tenen) i la necessitat de
triar (cal escollir en què emprarem els
recursos).
 ESCASSETAT ECONÒMICA
• És la sensació de carència de recursos en
relació amb les seves necessitats.
 Característiques de l’escassetat
• És universal: afecta a tothom, encara que de
manera diferent
• És relativa: perquè existeix en la mesura que
la quantitat de recursos disponibles és
insuficient en relació amb les necessitats que
hi ha.
 NECESSITAT
• És la sensació de carència d’alguna cosa, unida
al desig de satisfer-la.
 Classificació de les necessitats
1- Segons la seva naturalesa:
• Necessitats bàsiques o primàries: de la seva
satisfacció en depèn la conservació de la vida.
Ex: menjar.
• Necessitats civilitzades o secundàries: amb la
seva satisfacció es millora el benestar de
l’individu i varien d’unes èpoques a unes
altres segons el medi cultural. Ex. parlar per
telèfon.
2- Segons de qui sorgeixen poden ser:
• Necessitats de l’individu.
• Necessitats de la societat.
Les necessitats de l’individu poden ser:

• Naturals: Ex: menjar.

• Socials (es tenen pel fet de viure en societat):

Ex: celebrar les bodes.
Les necessitats de la societat poden ser:
• Col·lectives: les quals pertanyen a l’individu i
passen a ser de la societat. Ex: transport.

• Públiques: sorgeixen de la mateixa societat.

Ex: seguretat ciutadana, administració de
justícia, ...
 Necessitats segons Maslow
• 1- FÍSIQUES O FISIOLÒGIQUES
• 2- DE SEGURETAT O PROTECCIÓ
• 3- SOCIALS I DE PERTINENÇA
• 4- D’APRECI O ESTIMA I POSICIÓ
• 5- D’AUTOREALITZACIÓ
 Altra classificació
• Necessitats materials

• Necessitats intel·lectuals
 BÉNS
• Són els productes que serveixen per satisfer
les necessitats de la persona.
 Tipus de béns

• Béns lliures: n’hi ha per tothom, no tenen

preu. L’economia no se n’ocupa. Ex. l’aire.

• Béns econòmics: són escassos i per tant tenen

preu. L’economia sí se n’ocupa.
 Béns econòmics
Poden ser:
1-Segons la seva funció:
• Béns de consum, serveixen per satisfer directament les
necessitats de l’individu. Poden ser: duraders (ex:
electrodomèstics) o no duraders (ex: aliments)
• Béns de capital, satisfan indirectament les necessitats de
l’individu (ex: una màquina expenedora de beguda).
2- Segons la seva completesa poden ser:

• Béns intermedis: els falta alguna

transformació per a poder ser consumits.
(ex: el volant d’un cotxe)
• Béns finals: ja estan llestos per al consum. (ex:
un cotxe)
3- Segons la forma en què es consumeixen
poden ser:
Béns privats: si són consumits per algú ja no
poden ser consumits per algú altre.
Són excloents (es pot excloure un tipus de
consumidor (ex. el que no paga) i rivals (el
consum del bé per part d’un individu impedeix
la consumició simultània del mateix bé per un
altre individu). (ex: un entrepà).
Béns públics: poden ser consumits
simultàniament per vàries persones (ex: parc
públic). Són no excloents i no rivals.
PROBLEMA ECONÒMIC: L’ESCASSETAT
• Es presenta al ser les necessitats humanes
il·limitades i en canvi els recursos per poder
satisfer-les són escassos.
 Cost d’oportunitat
• És la millor alternativa a la que renunciem
quan prenem una decisió.
• Sorgeix com a conseqüència de l’escassetat de
recursos: diners, materials, temps,...
 RACIONALITAT ECONÒMICA
• Consisteix en triar, entre les possibilitats
disponibles, la que procura més utilitat o
benestar.
 L’ECONOMIA I ALTRES CIÈNCIES
SOCIALS
• L’economista es centra en aspectes purament
econòmics. L’existència d’altres ciències
socials permet aquesta divisió del treball.
• Tot i aquesta divisió no existeix una clara línia
diferenciadora entre unes i altres ja que totes
s’ocupen de problemes relatius a l’activitat
humana.
 ECONOMIA vs FILOSOFIA
• L’Economia com a ciència, es basa en el
raonament lògic de la Filosofia.

• Molts raonaments econòmics es basen en

cadenes lògiques:
Si fem A passarà B que provocarà que passi C, i C
provocarà que passi D.
Adam Smith va ser catedràtic de Lògica a la
Universitat Glasgow i va ocupar la càtedra de
Filosofia Moral a la Universitat d’Edimburg.
 ECONOMIA vs HISTÒRIA
• L’Economia ajuda a explicar molts fets
històrics i a la vegada l’Economia ha
d’aprendre de la Història a l’hora de donar
solució als problemes plantejats.
 ECONOMIA vs DRET
• El Dret regula jurídicament molts actes
econòmics i defineix els drets de propietat.
 ECONOMIA vs GEOGRAFIA
• La Geografia estudia el medi ambient (clima,
contaminació,…), l’existència de recursos
naturals en un lloc i té molta importància en
les relacions comercials sobretot pel que fa a
transports, comunicacions i localització de les
empreses.
 ECONOMIA vs DEMOGRAFIA
• La demografia estudia l’estat de la població,
moviments migratoris, piràmides d’edat
(important en els temes de les pensions, mà
d’obra,…).
 ECONOMIA vs ANTROPOLOGIA,
SOCIOLOGIA I PSICOLOGIA
• Aquestes ciències es dediquen a l’estudi de la
conducta humana en una societat i l’Economia
s’ocupa de les necessitats humanes i de les
activitats econòmiques que puguin satisfer-
les.
 ECONOMIA vs TECNOLOGIA
• L’Economia també es relaciona amb la
Tecnologia a l’estudiar el cost i el rendiment
d’aquesta.

• La Tecnologia ajuda a obtenir els béns que

cobreixen necessitats, tema cabdal per
l’Economia.
 ECONOMIA vs ESTADÍSTICA I
MATEMÀTICA
• L’Economia es serveix de l’Estadística per
predir i explicar els fenòmens econòmics.
• L’economia es serveix també de la Matemàtica
per quantificar els fets econòmics.
• Una de les branques que més
desenvolupament ha tingut en els darrers anys
ha estat l’Econometria, que s’ocupa de l’estudi
de la teoria econòmica emprant eines
estadístiques i matemàtiques.
 CONCLUSIÓ
• Podem veure com l’Economia està integrada
en l’estudi de l’activitat humana amb la resta
de ciències socials.
 COST D’OPORTUNITAT
• És la millor alternativa a la que renunciem
quan prenem una decisió.
• Sorgeix com a conseqüència de l’escassetat de
recursos: diners, materials, temps,...
 Com es prenen les decisions?
Escollim l’alternativa que ens genera més
satisfacció o benestar en funció de les nostres
preferències i tenint en compte la nostra
disponibilitat de diners o temps.
 Què condiciona les decisions?
Les decisions estan també condicionades:
-Per allò a què renunciem (cost d’oportunitat)
-Els costos irrecuperables: si prenem una decisió equivocada,
haurem perdut els recursos utilitzats (diners o temps).
- Beneficis i costos addicionals: quan prenem una decisió sol
ser necessari prendre decisions addicionals que ens reportin
nous beneficis i/o costos.
- Els incentius: un incentiu és allò que porta a una persona a
actuar d’una determinada manera. Pot ser tant una
recompensa com un càstig.
Exercici: esmenta el cost d’oportunitat dels dilemes
següents:

Estudiar o anar al cinema?

Estudiar: pel·lícula que no veus
Cinema: Millor nota
Cicles formatius o estudis universitaris?
Cicles: Més prestigi acadèmic
Universitat: Accedir abans al mercat laboral
Treballar per compte d’altri o per compte propi?
D’altri: ser el propi cap
Propi: un salari fix
Pis de lloguer o en propietat?
Lloguer: no disfrutar d’una casa pròpia
Propietat: no estar lligats a una hipoteca
Pla de pensions privat?
No: més ingressos en finalitzar la vida laboral
Sí: consum de béns en l’actualitat
 Exercici
Després d’estalviar 300 €, el Pau dubtava si
comprar una bicicleta de 250 € o una cònsola
per un import semblant. Va decidir comprar-se
la cònsola.
a)Explica la decisió del Pau des del punt de vista
de l’escassetat.
Resposta a): El Pau voldria comprar-se la
bicicleta i la cònsola de joc, però es veu obligat a
escollir perquè el seu pressupost, com el de
tothom, és limitat.
b) Quin és el cost d’oportunitat de comprar la
cònsola de joc? I els costos irrecuperables?
Resposta b):
Decisió Cost d’oportunitat

Cònsola de joc Anar en bicicleta

Cost irrecuperable
El que ha pagat per la cònsola
 L’ESTUDI DE L’ECONOMIA
• MODEL ECONÒMIC: Representació analítica i
gràfica simplificada de la realitat mitjançant la
utilització d’eines i que permet extrapolar les
seves conclusions a la realitat més complexa.
 MICROECONOMIA
• Estudia el comportament individual de
cadascun dels agents econòmics i les seves
interrelacions.
• Exemples: - l’estudi del funcionament del
mercat de l’automòbil
- l’estudi de l’atur al sector agrari
 MACROECONOMIA
• Estudia el comportament global de l’economia
com a resultat de la interacció dels agents
econòmics.
• Exemple: - l’estudi de la producció global del
país.
- l’estudi de l’atur d’un país
 ECONOMIA POSITIVA VS
ECONOMIA NORMATIVA
• ECONOMIA POSITIVA: explica “EL QUE ÉS”, la
realitat. Està lliure de judicis de valor. És
l’economia entesa com a ciència.
Exemple: “els preus han baixat un 0,9% al
setembre”.
• ECONOMIA NORMATIVA: explica “EL QUE
HAURIA DE SER”. Està basada en judicis de
valor i genera debat.
Exemple: és millor baixar l’IRPF en temps de
crisi.
 ELS AGENTS ECONÒMICS
• Són el conjunt d’agents responsables de
l’activitat econòmica.
 Tipus d’agents econòmics
• Les famílies o economies domèstiques:
decideixen quins béns i serveis volen consumir
per a satisfer millor les seves necessitats.
• Les empreses (amb o sense ànim de lucre):
prenen decisions sobre la producció de béns i
serveis.
• L’estat o administració pública, format per les
diferents administracions públiques.
 Les famílies o economies
domèstiques
Prenen les seves decisions tenint en compte:
•Les seves preferències (per racionalitat
econòmica escolliran aquells productes que els
produeix una major utilitat o satisfacció).
•El nivell d’ingressos o restricció pressupostària.
Objectiu de les famílies
 Funcions de les famílies
• Demanden i paguen a les empreses pels béns i
serveis que necessiten.
• S’ofereixen com a factors productius aportant
treball i recursos econòmics que facilitarà a les
empreses la compra de capital físic.
• Paguen impostos i cotitzacions a l’estat.
 Funcions de les empreses
• Aporten béns i serveis a les famílies.
• Paguen a les famílies per l’aportació de factors
productius (salaris, lloguers, interessos,
dividends).
• Paguen impostos i cotitzacions a l’estat.
 Funcions de l’estat
• Recapta impostos i dóna ajudes a les
empreses i les famílies.
• Objectiu principal: assolir el màxim benestar
per al conjunt de la societat.
 Tipus d’impostos
• DIRECTES: Graven (s’apliquen) directament a
la renda o riquesa de la persona (física o
jurídica).

• INDIRECTES: Graven (s’apliquen) al valor dels

productes (béns o serveis).
 Impostos directes
• IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques): grava
l’obtenció de renda dels ciutadans (salaris, interessos,
dividends, lloguers,...)
• IS (Impost de societats): grava els beneficis obtinguts per les
empreses.
• ISD (Impost de successions i donacions): grava les herències i
les donacions.
• IP (impost sobre el patrimoni): grava les propietats de la
persona.
 Impostos indirectes
• IVA (Impost sobre el valor afegit): grava el valor del bé o
servei que es compra.
• ITP i ADJ (Impost sobre transmissions i actes jurídics
documentats): grava la compravenda de béns mobles i
immobles de segona mà i també tots els actes que precisin de
document oficial.
• IE (Impostos especials): grava el consum de determinats béns
com el tabac, l’alcohol i els hidrocarburs (gasolina,...)
 Altres funcions de l’estat
• Mantenir l’ordre públic.
• Defensar el territori.
• Elaboren lleis.
• Proporcionen serveis essencials com
l’educació, la sanitat,...
• Estableix normes que regulen l’economia.
 L’ ACTIVITAT ECONÒMICA
• El conjunt d’activitats humanes destinades a
satisfer aquestes necessitats les anomenarem
activitat econòmica.
 Quines són les activitats econòmiques?

• Producció de béns.

• Distribució de béns.

• Consum de béns.
 Producció de béns
• Combinació de recursos per a l’obtenció de
béns que serveixin per cobrir les necessitats
de la persona.
 Distribució de béns
• Procés per al qual els diferents béns s’apropen
als consumidors i es posen a la seva
disposició.
 Canals de distribució
• Vies o maneres de fer arribar el producte del
productor al consumidor.
 Tipus de canals
• Canal llarg: (p.ex.:exportacions)
Productor----Majorista origen----Majorista destí----Minorista
(detallista)---Consumidor
• Canal intermedi:
Productor---Majorista---Minorista--- Consumidor
• Canal curt:
Productor---Minorista--- Consumidor
• Venda directa: (visita a casa, venda per internet, per TV,...)
Productor--- Consumidor
 Consum de béns
• Utilització del bé per part del consumidor amb
l’objectiu de cobrir una determinada
necessitat.