ECONOMIA.

LA
CIÈNCIA ÚTIL
Si pogués tornar a viure…
Si pogués tornar a viure altra vegada la meva vida, en
la següent intentaria de cometre més errors.
Procuraria de no ser tan perfecta, em relaxaria més.
Seria més ximple del que he estat;
de fet, no em prendria gaires coses seriosament.
Seria menys asèptica.
Correria més riscos,
faria més viatges,
contemplaria més capvespres,
escalaria més muntanyes, nedaria en més rius. Aniria
a més indrets on mai he estat,
menjaria més gelats i menys faves,
tindria més problemes reals i menys d’imaginaris.
Per si no ho saben, d’això està feta la vida, només de
moments; no deixin passar l’ara.
Però, ja ho veuen, tinc 85 anys... i sé que m’estic
morint.

Nadine Stair 85 anys

Louisville, Kentucky











Preguntes:

a) Aquest text ens parla del cost d’oportunitat: allò que perdem cada vegada que escollim
un camí. Quins costos d’oportunitat creu la Nadine que ha pagat al llarg de la seva vida?

b)L’autora diu que, si pogués tornar a viure, «faria més viatges, contemplaria més
capvespres, escalaria més muntanyes...» Per què creus que no ho ha fet?

c)La Nadine diu: «tindria més problemes reals i menys imaginaris.» A quins «problemes
imaginaris» creus que es refereix?






1. Què és l’economia?
Aliments, roba o educació són béns i serveis que qualsevol persona necessita.

Una necessitat és el desig d’obtenir quelcom que ens manca. Els béns (tangibles) i els serveis
(intangibles) són allò que satisfà les necessitats.

Allò que varia d’unes persones a altres és la quantitat i qualitat dels béns i serveis que consumeixen,
perquè algunes persones disposen de més diners o propietats que d’altres. I atès que, en general, hi ha
menys béns i serveis dels que la gent vol, se’ls assigna un preu per decidir qui els gaudeix.
Només cal que miris al teu voltant per adonar-te que pràcticament tot té un preu: els llibres, el material
escolar, els pupitres, els ensenyaments dels mestres i un llarg etcètera.

1.1. Recursos i necessitats

Com que no tenim tots els diners del món per pagar tot allò que volem, hem d’administrar-los bé per
comprar, com a mínim, allò que més necessitem o desitgem. Aleshores entra en joc l’economia, una
ciència que ens ajuda a satisfer les nostres necessitats (roba, alimentació, educació, etc.) mitjançant
recursos escassos (normalment diners). Precisament, el terme economia prové del grec i signi ca
‘administrar la casa’.

L’economia és la ciència que s’ocupa de la manera com les persones administrem els recursos escassos
amb els quals satisfem les nostres necessitats.

En realitat, si ho pensem, l’ésser humà i tot el seu entorn és limitat: euros, quilòmetres, segons, anys,
centímetres, quilos, etc., tot està taxat o mesurat i, per tant, és susceptible de ser administrat i
gestionat. Fins i tot la nostra vida és limitada en el temps.

fi
1.2. L’escassetat econòmica
Tots necessitem administrar els nostres recursos perquè són escassos en relació als desitjos que tenim.
Aquest problema de desitjar més del que tenim s’anomena escassetat econòmica, i és comú a totes les
persones.

L’escassetat econòmica és la sensació de carència de recursos en relació a les necessitats de les persones.

Però una cosa és la sensació d’escassetat i una altra molt diferent és la manera com es percep: mentre que en
els països desenvolupats, com Espanya, abunden els béns i serveis, en els països subdesenvolupats o del
Tercer Món amb prou feines es cobreixen les necessitats més elementals.

 Exemple
En Carles viu a Sabadell i guanya uns 20 000 € l’any com a administratiu. Per la
mateixa feina l’Anna guanya l’equivalent a 1 700 € a Tanzània. Descriu com els afeccta
a) El problema de l’escassetat econòmica
b) L’escassetat de recursos
.

 Resposta:

a) Tant en Carles com l’Anna sofreixen l’escassetat econòmica (és

universal), però la perceben de manera diferent perquè, encara que els
dos han d’ajustar-se al seu pressupost, les seves necessitats són
diferents
b) L’escassetat de recursos o pobresa va més enllà de l’escassetat
econòmica. Tanzània és un país molt més pobre que Espanya.

Activitats:
1. Quina diferència hi ha entre pobresa i escassetat econòmica?
2. Seria necessària l’economia si visquéssim en un paradís ple de béns il·limitats? Raona la
teva resposta.
3. 2. Què s’entén per escassetat en un sentit col·loquial? I des del punt de vista de
l’economia?
4. En termes generals, creus que sofreixen la mateixa escassetat de recursos un somalí que
un noruec? I la mateixa escassetat econòmica?
.

2. La necessitat d’escollir
A partir del que hem estudiat a l’apartat anterior, veiem que l’essència de
l’economia i de la vida mateixa és subjacent a dues idees clau: l’escassetat
econòmica i la necessitat d’esco ir.
Els responsables d’escollir som les persones per mitjà de milions de
decisions diàries. Podem identi car tres grups de decisors o agents
econòmics: les famílies, les empreses i el sector públic

Decisors Tipus de decisions

Famílies Consum privat

Empreses Producció privada

Consum i productes orientats al benestar de la

Sector public
societat
ll

fi
 Com es prenen les decisions? A l’hora d’escollir quina és la millor alternativa generalment escollim
aquella que ens reporta major satisfacció o benestar, sempre en funció de les nostres preferències i la
nostra disponibilitat de diners o temps. Però aquestes decisions no són tan senzilles a causa de les seves
conseqüències: no només tenen costos, sinó que a més solen complicar-se sobre la marxa. Les decisions
estan condicionades per:

Cada vegada que escollim recunciem a quelcom,

El cost d’oportunitat
Els costos irrecuperables
Bene cis i costos addicionals
Els incentius
fi
amb tot el que això suposa.
Si prenem una decisió equivocada haurem de dir
adéu als costos irrecuperables i intentar d’esmenar
la situació
Un cop presa la decisió, soler ser necessàries petites
decisions addcionals
Generalment, les persones modi quem la nostra
conducta per rebre una recompensa o evitar un
càstig.

fi
2. 1. El cost de l’oportunitat
Cada vegada que les famílies, les empreses o el sector públic prenen una decisió estan renunciant a les
alternatives que no han escollit. Aleshores diem que la seva decisió té un cost d’oportunitat perquè, en
escollir una acció en detriment d’una altra, estan deixant passar una oportunitat.

El cost d’oportunitat és el valor, mesurat o no en diners, d’allò a què renunciem cada vegada que
prenem una decisió.

A partir dels dilemes esmentats a la columna de l’esquerra, descriu per a cadascun les
possibles eleccions i el cost d’oportunitat.

Dilema Elecció Cost d’oportunitat

Estudiar o anar al cinema Estudiar

Cinema

Cicles formatius o estudis

Cicles
universitaris

Universitat

Treballar per compte propi o

D’altri
per compti d’altri

Pròpia

Pis de lloguer o en propietat? Lloguer

Propietat

Pla de pensions privat? No

Si

2. 2. Els costos irrecuperables

Uns altres costos presents en les decisions són aquells que pertanyen al passat i que, per tant, no es
poden recuperar.
Tanmateix, malgrat som conscients de la impossibilitat de recuperar els costos del passat, els costos
irrecuperables in ueixen en les noves decisions de les persones quan l’alternativa escollida ha resultat
ser un error.
Per exemple, quan escollim anar al cinema en lloc d’estudiar per a un examen, sortiríem del cinema per
recuperar el temps d’estudi si no ens agrada la pel·lícula? Moltes persones són incapaces d’assumir
l’error i escullen quedar-se, de manera que ni gaudeixen de la pel·lícula ni recuperen el temps per
estudiar. És a dir, a causa de no assumir el primer error aquestes persones cometen un segon error.

fl

2. 3. Bene cis i costos addicionals

Fins ara les decisions que ens hem plantejat suposaven la tria d’una alternativa i deixar-ne de banda una
altra. Però moltes decisions no suposen fer una cosa o una altra, sinó determinar, un cop escollida una
determinada opció, fer-la en major o menor grau.
En aquest tipus de decisions no es tracta d’escollir o tot o res, sinó de comparar bene cis i costos
addicionals per a nar la decisió. En conseqüència, diem que aquest tipus d’anàlisis són marginals perquè
es produeixen en el límit, és a dir, en els petits detalls.
L’anàlisi marginal sospesa els costos addicionals i els bene cis addicionals d’una decisió ja presa
Exemple:

fi
fi

fi
fi
.

 2. 4. Els incentius
Els avantatges i els inconvenients de les possibles alternatives pesen a l’hora de prendre una decisió, però
la nostra conducta pot veure’s modi cada per l’existència d’incentius.

Un incentiu és allò que indueix una persona o agent a actuar d’una manera determinada. Pot ser tant una
recompensa com un càstig.

Exemple:
Després d’estalviar 400 €, el Pau deliberava si comprar una bicicleta de carreres que valia 350 € o una
consola amb jocs d’un import similar. Al nal es decidí per aquesta darrera opció.
a)  Explica la decisió del Pau des del punt de vista de l’escassetat.
b) Quin és el cost d’oportunitat de comprar la consola de joc? I els costos irrecuperables?
c) En una botiga venen la consola de joc que vol el Pau per 369 € amb una garantia de 2 anys, però en
una altra botiga li amplien la garantia a 4 anys si paga 399 €. Explica el dilema que afronta el Pau en
termes de bene cis i costos addicionals.
d) Atès que volia conservar alguns estalvis, el Pau ha optat per l’opció més barata, la de la garantia de 2
anys. Però el seu pare era del parer que seria més convenient ampliar la garantia, així que li va oferir al
Pau els 30 € de diferència a canvi d’ajudar-lo amb el jardí un parell de caps de setmana. Si el Pau ac-
cepta l’oferta del seu pare, com haurà variat el seu comportament?


fi
fi

fi

 Solució:
a)  El Pau voldria comprar-se la bicicleta i la consola de joc, però es veu obligat a escollir perquè el seu
pressupost, com el de tothom, és limitat.
b) Costos d’oportunitat i costos irrecuperables de la decisió del Pau:

c) Anàlisi marginal:
d). En Pau modi ca la seva decisió sobre
la garantia a causa de l’incentiu que
suposa poder conservar una part dels
seus estalvis, ja que és el seu pare qui
paga la garantia a canvi d’ajudar amb el
jardí.

fi

3. Estudi de l’economia
L’economia és tan complexa com ho són les decisions de milions de persones agrupades
en famílies, empreses i governs. Per entendre-les, els economistes usen l’anomenat
mètode cientí c: analitzar de manera racional el passat per predir el futur mitjançant
tècniques matemàtiques i estadístiques.
Per simpli car l’exposició de l’anàlisi o la predicció de les qüestions econòmiques és
freqüent l’ús de grà ques anomenades models econòmics
Un model econòmic és una representació grà ca simpli cada que il·lustra o prediu el
comportament d’una realitat molt més complexa.
fi
fi
fi

fi

fi
3.1. Microeconomia i macroeconomia
El contingut de l’economia s’estudia en relació amb els seus protagonistes. Les
famílies, les empreses i el sector públic són tan importants que poden ser estudiades
des de dues grans perspectives:
• La microeconomi a es centra en el compor tament individual de les
famílies,empreses i sector públic, i en com es realcionen entre si
• La macroeconomia estudia el comportament global de l’economia com a resultat
de la interacció entre els agents econòmics. Això es mesura mitjançant indicadors
com el nivell general de preus, taxa d’ocupació, les exportacions, etc.

Si l’economia fos un cos humà, la microeconomia s’encarregaria de l’estudi de les seves parts de
manera aïllada (per exemple cap, tronc i extremitats), així com dels nervis, venes i ossos que les
relacionen. En canvi, la macroeconomia s’ocuparia de l’estudi de l’organisme en conjunt mitjançant
l’anàlisi dels signes vitals com el pols, la temperatura o la respiració.



3.2. Economia positiva i economia normativa
En funció de la nalitat del seu estudi, podem distingir entre economia positiva i
economia normativa, àmbits que ja a la segona meitat del segle XIX s’identi caven
respectivament amb el «com és» i amb el «com hauria de ser». Així, mentre que
l’economia positiva es refereix a «com són les coses», l’economia normativa
s’ocupa dels valors, de «com haurien de ser»
fi

fi