UNITAT 1

INICIACIÓ A L’ECONOMIA

Revisat, editat i actualitzat per Mar Belzunces Setembre 2021 1

 CONTINGUT
S

1. ¿Què és l'economia? ..................................,,.............. 3

2. Recursos, béns i necessitats…….................................
5
3. Les característiques de les necessitats ......................
9
4. Classificació de les necessitats.................................
10
5. L’escassetat econòmica............................................ 16
6.La necessitat d’escollir……........................................
19
 TEMPORITZACIÓ
UD1
Sessió inicial de presentació ........................................................ 14 Setembre
8 sessions completes................................................................... Fi UD1 27
Setembre
SESSIÓ 1
 1. ¿QUÈ ÉS L'ECONOMIA?
L’ ECONOMIA és la ciència que estudia per donar resposta a la millor manera
d’administrar els recursos que són escassos per a satisfer el màxim de necessitats
posible de la societat.

1. ELS RECURSOS SÓN ESCASSOS 2. NECESSITATS IL.LIMITADES.

- Diners Les necessitats sempre creixen
limitats. El temps és sempre escàs.

- Temps limitat Mai podrem satisfer les

nostres necessitats?

Els diners i el temps que tenim és 3. HEM D’ESCOLLIR

limitat no podem satisfer totes les
Recursos limitats= Necessitats
nostres necessitats
il·limitades haurem d’escollir
VÍDEO EXPLICATIVO. ¿Qué es la economía?
3
VEIEM UN EXEMPLE QUE
ENS SONARÀ
 … I AQUESTS 3 ASPECTES CLAU FAN QUE APAREGUI L’ECONOMIA

Recursos
escassos
L’economía ens ajuda a
administrar/gestionar els
Necessitat
recursos per tal de
d’escollir satisfer la quantitat més
gran de necessitats.

Necessitats
il·limitades És per aquest motiu que de l’economía se’n diu la
CIÈNCIA de l’ESCASSETAT I L’ELECCIÓ.
Si no hi hagués escassetat de recursos ni la
necessitat d’escollir no tindríem que amoïnar-
VÍDEO EXPLICATIVO. ¿Qué es la economía?
nos per gestionar-ho bé. Estàs d’acord? 4
 2. RECURSOS, BÉNS I
Recursos
NECESSITATS
Les persones tenim recursos limitats( diners i temps) però ara parlem de la SOCIETAT
Per a la SOCIETAT, els recursos
són aquells MITJANS que
permeten produir béns i
serveis.
Recursos Capital físic:
Béns i Serveis Naturals Capital Humà màquines, eines, fabriques, etc

Són tots aquells “PRODUCTES” BÉNS

Satisfan necessitats a través de productes:
Roba, móvil, menjar, pilota, etc… TOQUEM
que satisfan una NECESSITAT
Satisfan necessitats a través de persones:
SERVEIS Un partit de futbol, l’escola, metge, música…
La necessitat
És la sensació que ens falta alguna
cosa i sentim el desig d’eliminar
aquest sentiment
VÍDEO EXPLICATIVO. Recursos, bienes y necesidades
5
 RECURSO
Recursos
S
Capital Humà Capital físic
naturals

PRODUEIXEN
BÉNS SERVEIS
Aliments Vehicles Roba Reparacions La profe
parlant
sobre ECO
SATISFAN
NECESSITATS
Alimentar-se Transport Vestir-se Arreglar Educació
objectes

9
L’ESTRANY CAS DEL
LLEVAT I LA FARINA
SESSIÓ 2
 FEM UN RECORDATORI
DEL QUE VAM
APRENDRE....
A) Com produir béns i serveis
1. B) Com administrar els recursos
L’economia escassos per a satisfer necessitats
és la ciència
C) Com arribar a guanyar els
que estudia... majors diners possibles

D)Totes són correctes

 FEM UN RECORDATORI
DEL QUE VAM
APRENDRE....
A) Com produir béns i serveis
1. B) Com administrar els recursos
L’economia escassos per a satisfer necessitats
és la ciència
C) Com arribar a guanyar els
que estudia... majors diners possibles

D)Totes són correctes

 A) Escassos. Tenim més necessitats
2. Diem que que recursos. No podem cobrir
els recursos totes les necessitats.

són.... B) Dependrà dels diners que

tinguem.

C) Són escassos i fan referència a

diners i temps.

D) Les respostes A i C són correctes

 A) Escassos. Tenim més necessitats
2. Diem que que recursos. No podem cobrir totes
els recursos les necessitats. Haurem d’escollir.

són.... B) Dependrà dels diners que

tinguem.

C) Són escassos i fan referència a

diners i temps.

D) Les respostes A i C són

correctes
3. Diem que A) Limitades
les necessitats B) Il·limitades
són...
C) Normals

D) Cap resposta és correcta

E) Totes són correctes

3. Diem que A) Limitades
les necessitats B) Il·limitades
són...
C) Normals

D) Cap resposta és correcta

E) Totes són correctes

 A) Diversificar
4. El fet que els
recursos siguin B) Estalviar
escassos i les
necessitats C) Escollir
il·limitades ens
portarà a haver de...
 A) Diversificar

4. El fet que els B) Estalviar

recursos siguin
escassos i les
necessitats C) Escollir
il·limitades ens
portarà a haver de...
És per aquest motiu que de l’economía se’n diu la
CIÈNCIA de l’ESCASSETAT I L’ELECCIÓ.
5. Ara parlem de la societat...
Per a la SOCIETAT,
1. Recursos ......
els recursos són
aquells MITJANS 2. Capital ......
que permeten produir
béns i serveis.
3. Capital....
I són....
5. Ara parlem de la societat...
Per a la SOCIETAT,
1. Recursos Naturals
els recursos són
aquells MITJANS 2. Capital Humà
que permeten produir
béns i serveis.
3. Capital físic
I són....
 EXERCICI DE CLASSE 1
REVISEM EL QUE HEM APRÈS!!!
Classifica els següents casos: què és un bé i què és un servei.
Explica quina necessitat satisfà cadascun d’ells.

La clase de la Mar Unes bambes

Una Coca-Cola

Un partit de futbol Instagram Una mascareta

22
 EXERCICI DE CLASSE 1 SOLUCIÓ
Classifica els següents casos: què és un bé i què és un servei.
Explica quina necessitat satisfà cadascun d’ells.
La Classe de la Mar Una Coca - Unes bambes
Cola

Servei Bé Bé
Educació Alimentació Vestir-se

Un partit de futbol Instagram Una mascareta

Servei Servei Bé
Entreteniment-Oci Entreteniment-Oci Seguretat-Salut
23
 3. LES CARACTERÍSTIQUES DE LES NECESSITATS
1. SÓN IL·LIMITADES 2. ES SATISFAN DE MANERES DIVERSES
Mai podrem satisfer-les totes… La mateixa necessitat pot ser satisfeta
- Perquè és reprodueixen per mitjà de diversos béns o serveis
- … i perquè el temps sempre és limitat o
escàs

3. LES SENTIM DE MANERES DIFERENTS 4. NO SÓN FIXES

Algunes necessitats les sentim més fortes segons: Evolucionen amb la societat
El lloc on vivim
El nostre entorn
L’edat
La publicitat VÍDEO EXPLICATIVO. Características de las necesidades
24
 4. CLASSIFICACIÓ DE LAS
NECESSITATS
Necessitats primàries i secundàries

LES NECESSITATS PRIMÀRIES són aquelles que necessitem satisfer per poder
sobreviure: alimentció, roba, un lloc on viure. Podem incloure aquelles
imprescindibles per poder viure en la societat actual: una nevera, rentadora,
un móvil….

LES NECESSITATS SECUNDÀRIES són aquelles que permeten augmentar el nostre

benestar en cobrir-les. No serien IMPRESCINDIBLES.
És força subjectiu NO TROBES? En parlarem tot seguit (next)

VÍDEO EXPLICATIVO. Necesidades primarias y secundarias 10

SESSIÓ 3
 EXERCICI DE
CLASSE 2 Com de gran és la necessitat de…
Indica si els següents són béns o Serveis i si permeten satisfer
necessàries o primàries i per quin motiu ho consideres així.
Bàsiques per viure
RECORDATORI: PRIMÀRIES

NECESSITATS
S’inclouen d’altres que en la
nostra societat es consideren
IMPRESCINDIBLES
SECUNDÀRIE Permeten augmentar el benestar
S

ALIMENTS VIATGE
IPHONE AL CARIB

ROBA DE
INSTAGRAM INTERNET MARCA
27
 EXERCICI DE Com de gran és la necessitat de…
CLASSE 2 SOLUCIÓ
És certament subjectiu…. Hem d’argumentar-ho!

Iphone Viatge
Aliments
al
Carib

BÉ BÉ SERVEI
SECUNDÀRIA PRIMÀRIA SECUNDÀRIA

Instagra Roba de
Internet
marca
m

SERVEI SERVEI BÉ
SECUNDÀRIA PRIMÀRIA SECUNDÀRIA
28
PARLANT DE NECESSITATS________LA
PIRÁMIDE DE MASLOW
Segons Maslow hi ha 5 nivells de necessitats. Fins que no cubrim les
del nivell inferior no sentiré les necessitats del superior.

VÍDEO EXPLICATIVO. La pirámide de Maslow

13
 EXERCICI DE CLASSE 3 PIRÀMIDE DE
MASLOW.

Indica en quin nivel de la pirámide de Maslow están les següents

necessitats de la Lídia
1. Quan treu bones notes va correns a dir-li als seus pares

2. Necessita menjar 5 cops al dia doncs sempre té gana

3. Creu que ha de treure notes molt altes perquè el seu somni és ser metgessa

4. Per la Lídia és molt important quedar amb les amigues i amics el cap de setmana

5. Està preocupada per la pandemia i sent la necessitat de rentar-se les mans sovint
 EXERCICI DE CLASSE 3 PIRÀMIDE DE MASLOW.
SOLUCIÓ
Indica en quin nivel es troben les necessitats de la Lídia segons Maslow

Quan treu bones notes va correns a dir-li els pares RECONEIXEMENT

Ha de menjar 5 cops al dia ja que sempre té gana FISIOLÒGIQUES

Creu que ha de treure bones notes, doncs, el seu AUTORREALITZACIÓ

somni és ser metgessa

És important per la Lídia quedar amb la colla SOCIALS

Està amoïnada amb la pandèmia i necessita SEGURETAT

rentar-se les mans sovint
 5. L’ESCASSETAT
ECONÒMICA
NO ÉS la falta absoluta d’un bé si no que no ens és posible aconseguir tots els
béns que desitgem amb els recursos que tenim, i per tant, no podem satisfer
totes les nostres necessitats.
Com els I les meves
meus necessitats
recursos són il·limitades…
escasos… …tinc
ESCASSETAT
ECONÒMICA
ESCASSETAT FÍSICA
L’ESCASSETAT ECONÒMICA No s’ha de confondre amb
té 2 CARACTERÍSTIQUES l’escassetat económica.
1.És universal (tots la tenim) L’ÉSCASSETAT FÍSICA és la
2.És relativa (se sent de maneres manca de béns per satisfer les
diferents)
VÍDEO EXPLICATIVO. La escasez económica
NECESSITATS PRIMÀRIES.
 EXERCICI DE CLASSE 4 LA RELATIVITAT DE LA SATISFACCIÓ

Apareix un geni d’una làmpada mágica i et concedeix un desig amb

el qual pots demanar qualsevol cosa.

Després de molt pensar decideix

demanar el teu desig:
“Geni, vull 1.000 milions d’euros”

Continuaries patint escassetat

econòmica?

17
 EXERCICI DE La relativitat de la satisfacció. SOLUCIÓ
CLASSE 4

Encara que fóssim immensament rics

tindríem un temps limitat. No podem
estar en dos llocs al mateix temps ni
satisfer alhora totes les necessitats que
voldríem.

Per tant, continuarem tenint un recurs

escàs (el temps) i la necessitat de triar.
18
SESSIÓ 4
 6. LA NECESSITAT D’ESCOLLIR
L’escassetat económica obliga a escollir. No podem tenir tot el que volem però
podem escollir el funció de les nostres preferències i disponibilitats.

Els responsables d’escollir som les persones per mitjà de milions de decisions
diàries. Podem identificar a 3 gran grups de DECISORS o AGENTS ECONÒMICS

FAMÍLIES EMPRESES SECTOR PÚBLIC

CONSUM PRIVAT PRODUCCIÓ PRIVADA BENESTAR SOCIAL

Però com es prenen les decisions? Com saben quina és la millor alternativa?
Què hem de tenir en compte? Anem a veure-ho!
36
LES DECISIONS ESTAN
CONDICIONADES PER…
PRINCIPIS ECONÒMICS presents en qualsevol decisió
Cada vegada que escollim renunciem a
EL COST D’OPORTUNITAT quelcom.
ELS COSTOS Si prenem una decisió equivocada haurem
de dir adeu als costos irrecuperables i
IRRECUPERABLES intentar esmenar la situació.
BENEFICIS I COSTOS Un cop presa la decisió solen ser
ADDICIONALS necessàries petites decisions addicionals.
Generalment, les persones modifiquem la
ELS INCENTIUS nostra conducta per rebre una
recompensa o evitar un càstig.
 PRIMER PRINCIPI: COST
D’OPORTUNITAT
El cost d'oportunitat: "el que algo quiere algo le cuesta" CAS 1 (A)

EL COST D’OPORTUNITAT és allò al que es renuncia al prendre una decisió.

Haig de triar entre fer ECO o EMPRENEDORIA

CAS 1 (A): Decisió amb cost de temps però no de DINERS

Econòmicament té el mateix cost

A : El A) Escullo ECO B) Escullo EMP

COST D'OPORTUNITAT: COST D'OPORTUNITAT

- No puc fer EMPRENEDORIA - No puc estudiar ECONOMIA

En ocasions tinc que prendre una decisió que no té un cost en diners però sí de temps.
En aquests casos, escollir una opció requereix que renunciï a l’altra.

VÍDEO EXPLICATIVO. El coste de oportunidad 38

El cost d'oportunitat: "el que algo quiere algo le cuesta" CAS 1 (B)

Pel meu aniversari em regalen un xec regal de 20€ del Zara i haig de triar entre
comprar-me una samarreta o un pantaló
CAS 1 (B): Decisió amb el mateix cost de diners.
Escollir que comprar amb el xec regal de 20€

A: Escullo PANTALÓ B: Escullo SAMARRETA

COST D'OPORTUNITAT: COST D’OPORTUNITAT:

No em puc comprar la No em puc comprar el
samarreta pantaló

En ocasions tinc diners per poder comprar UN producte i tinc dues OPCIONS
que costen el mateix. Seguim aplicant el CAS 1: escollir un producte suposa
renunciar a l’altre.
VÍDEO EXPLICATIVO. El coste de oportunidad 39
El cost d'oportunitat: "el que algo quiere algo le cuesta" CAS 2

Em donen una beca per estudiar DRET i estudiar ECONOMIA costa 30.000€.

CAS 2: Decisió amb cost de diners i temps.

Escollir una carrera quan només tinc beca i temps per fer-ne una

A: Escullo ECO B: Escullo DRET

COST D' OPORTUNITAT:

- No puc estudiar DRET COST D'OPORTUNITAT
(temps)
- No puc estudiar ECO
- Em gasto 30.000€
(diners)

En ocasions, tinc que escollir una opció que té cost de diners, i també, de temps.
En aquests casos, el cost d’oportunitat de la meva decisió suposa renunciar a tot el què
podria comprar amb aquests diners, i també, a tot el que podría fer en aquest temps.
VÍDEO EXPLICATIVO. El coste de oportunidad 40
El cost d'oportunitat: "el que algo quiere algo le cuesta" CAS 3

Tinc que triar entre estudiar ECO (costa 30.000€) o començar a treballar

CAS 3: Decisió amb cost de deixar de guanyar diners

Escollir entre estudiar una carrera o treballar

A: Escullo estudiar ECO B: Escullo treballar

COST D'OPORTUNITAT: COST D'OPORTUNITAT

- Em gasto 30.000€ - No puc estudiar Economia.
(monetari) Tindré el el futur un treball
- No tinc ingresos durant 4 pitjor on guanyaré menys
anys (invisible) diners (invisible)

En ocasions, tinc que escollir una opció que té un cost de diners i de temps, i a més, aquest temps
suposa deixar de guanyar diners. En aquests casos, el meu cost d’oportunitat suposa renunciar a
tot el que em podria comprar amb aquests diners (el cost monetari) i també a tot el que podria
guanyar en aquest temps (cost invisible)
VÍDEO EXPLICATIVO. El coste de oportunidad
 ACTIVITAT DE CLASSE EL PARADIGMA DEL
MCCHURRY.
El teu amic Pere et proposa un pla per anar al cinema i després
prendre un gelat McChurry al centre comercial per uns 10€.
El problema és que tens un important treball d’economia que fer
amb data límit avui mateix. En Pere et jura que si no vas amb ell
s’enfadarà moltíssim amb tu. Quin és el cost d’oportunitat d’anar-
te’n amb en Pere?
COST D’OPORTUNITAT
Allò al què renuncio en
prendre una decisió

COSTOS MONETARIS COSTOS INVISIBLES

Diners gastats al prendre Activitats que deixo de fer o
una decisió que m’impideix diners que deixo de guanyar en
comprar altres coses. aquest temps
42
 EL PARADIGMA DEL MCCHURRY.
ACTIVITAT CLASSE SOLUCIÓ

COST D'OPORTUNITAT
Allò al que renuncio al prendre
una decisió.

COSTOS MONETARIS COSTOS INVISIBLES

Diners gastats al prendre una Activitats que deixo de fer o
decisió que m’impideix diners que deixo de guanyar
comprar altres coses. en aquest espai de temps.

10€ No em No puc fer el treball.

podré comprar Suspenc
altres coses

43
SESSIÓ 5
ACTIVITAT INDIVIDUAL-
COST OPORTUNITAT
Penjat al Classroom trobareu una activitat INDIVIDUAL
on podreu posar en pràctica tot l’après sobre el COST
D’OPORTUNITAT.

Tipus activitat: Grup Classe

Tipus de presentació: Mateix document
COST D’OPORTUNITAT–PRACTIQUEM!

1. Indica 3 moments en els quals hagis hagut de prendre una

decisió important. Quin va ser el cost d'oportunitat de cada
decisió?
 COST D’OPORTUNITAT
PRACTIQUEM!

2. La teva tia té pla de sortir aquesta nit i et demana que facis de cangur del
teu nebot. Si ho fas et pagarà 20€ com a compensació. Però la teva amiga
Carlota, que sempre està proposant plans, t'ofereix anar amb ella a fer un
“bocata” i donar un tomb. Aquest pla costaria 12€.
Quin és el cost d'oportunitat d'anar-te amb la Carlota? I el cost real
d’aquesta decisió?
Explica-ho i raona-ho.
 COST D’OPORTUNITAT–PRACTIQUEM!

3. Aquesta nit és el concert del teu cantant favorit. Les entrades es venen
tant en el centre comercial als afores de la ciutat com en una botiga sota
la teva casa.
Si compres l'entrada sota de casa teva, el preu és de 15€ i te la donen a
l'instant. En el centre comercial les entrades són només 10€, però com
són més barates tothom està anant allí i hi ha una cua de 2 hores. A més,
per a arribar al centre comercial has d'anar amb autobús que costa 2,5€.
Quin és el cost d'oportunitat de comprar l'entrada sota casa teva?
I de comprar-la en el centre comercial?
 COST D’OPORTUNITAT–PRACTIQUEM!

4. La meva amiga Jessica necessita comprar una nova funda i

protector per al seu mòbil perquè els seus ja estan pràcticament
trencats. El preu a la botiga d'informàtica del carrer de casa és de 15€
i surt amb els productes comprats. La mateixa funda i protector es
troben a internet per 10€, on ofereixen 3 opcions:
 Enviament en 1 dia: Costos d'enviament 5€
 Enviament en 2 dies: Costos d'enviament 3€
 Enviament en 7 dies: Costos d'enviament 1€
Quin és el cost d'oportunitat de demanar els productes per
internet?
De què dependrà que Jessica triï una opció o una altra?
 SEGON PRINCIPI: ELS COSTOS
IRRECUPERABLES
Són costos del PASSAT que no influeixen en la decisió futura.

En una decisió només s’han de considerar els costos i beneficis PRESENTS i FUTURS,
mai els PASSATS, ja que són IRRECUPERABLES (no els podem canviar).

Dos amics, la Laura i en Roc tenen previst anar de concert en una fantàstica i calurosa nit
d’estiu. No están especialmente il·lussionats, però la Laura te l’entrada comprada des de fa
un temps. Li va costar 25€. Al Roc li han regalat una fa uns dies.
Un parell d’hores abans, els truca el seu amic Pau convidant-los a la seva festa d’aniversari
a casa seva, amb piscina i barbacoa per sopar. A més, els seus pares no hi seran. Vaja, que
és una d’aquelles festes que passaran a la història!

Tant la Laura com en Roc tenen clar que la festa serà més divertida que el concert.
En Roc, com li han regalat l’entrada, decideix anar a la festa.
La Laura, com ha pagat 25€ per l’entrada diu que no vol perdre els diners que ha pagat.
Han fet bé? Què en penses?
VÍDEO EXPLICATIVO. Los costes irrecuperables
 ELS COSTOS IRRECUPERABLES
La decisió d’en Roc sembla clara oi? Anem a analitzar, la decisió de la Laura…

OPCIÓ A: ANAR AL CONCERT

• BENEFICI: Diversió però no massa
• COST: el cost d’anar al concert AVUI, per la Laura és ZERO. L’entrada ja la
va pagar fa setmanes i no l’ha de comprar ara. Tant si va o no al concert,
els 25€no tornaran.

OPCIÓ B: ANAR A LA FESTA

• BENEFICI: mota diversió. Molt més que anar al concert
• COST: ZERO. La conviden, per tant, no ha de pagar res.

QUÈ ÉS EL QUÈ HAURIA D’HAVER FET LA LAURA?

Els costos d’anar al concert i a la festa són 0 en els dos casos i en canvi, els BENEFICIS
d’anar a la festa d’aniversari són més grans. La Laura hauria hagut d’anar a la festa perquè
no hagués perdut els 25€ (ja estaven gastats, pagats i per tant, era un cost
irrecuperable). El que sé que es va perdre és una FESTA INOBLIDABLE!
VÍDEO EXPLICATIVO. Los costes irrecuperables
 ACTIVITAT
ACTIVIDAD RESUELTA 2 LA INDECISIÓ D’EN
CLASSE
PERE

En un moment d’impuls el nostre amic Pere compra una

bicicleta nova que li costa 500€. A la setmana següent es
penedeix i s’adona que realment no la utilitzarà gaire i la posa a
la venda.

Com que és de segona mà li ofereixen només 300€.

No la ven perquè diu que això li faria perdre 200€.

Aleshores es recorda que tu en saps

molt d’economia i et deman Consell.
Què li recomanaries?
 ACTIVITAT
LA INDECISIÓ D’EN PERE SOLUCIÓ
CLASSE
El cost de 500€ és irrecuperable. El que ha de decidir en Pere és si s’estima
més tornar a tenir 300€ o una bicicleta aparcada sense utilizar-la gaire.
Si en Pere considera que l’ús que li donarà val més que 300€ se l’hauria de
quedar.
Ara bé, si el que pensa és que la utilitzará molt poc i que això val menys de
300€ l’hauria de vendre.
En qualsevol cas, el fet que li costés 500€ és totalmente indiferent per
prendre la decisió de si vendre-la o no. Ha de comparar l’ús futur amb el què
li ofereixen.
 TERCER PRINCIPI: L’ANÀLISI MARGINAL
ADDICIONAL = MARGINAL

Estudia els BENEFICIS i els COSTOS ADDICIONALS de repetir una

acció. Si els beneficis addicionals són superiors als costos
addicionales, aleshores val la pena repetir la decisió.

BENEFICI MARGINAL COST MARGINAL

REPETIR L' ACCIÓ
(darrera decisió) (darrera decisió)

BENEFICI MARGINAL COST MARGINAL NO REPETIR

(darrera decisió) (darrera decisió) L'ACCIÓ

ANEM A VEURE ALGUN EXEMPLE

VÍDEO EXPLICATIVO. El análisis marginal 54

L’ANÀLISI
MARGINAL
Has d’estudiar aquesta tarda per preparar l’examen d’ECO que tens demà i dubtes quantes
hores dedicar-li. Quan portes 3 hores estudiant consideres que amb el què saps pots treure
un 8. Si estudies una hora més penses que la nota pot enfilar-se fins a 8,5. Però dubtes si
dedicar-li aquesta hora adicional a Mates o Llengua, amb la qual cosa podries pujar la
nota d’altres assignatures. Has d’analizar el benefici i el cost d’estudiar una hora + d’ECO.

BENEFICI MARGINAL 0,5 més en

(estudiar 1h més economia) Economia

COST MARGINAL No dedicar una

hora a altres
(estudiar 1h més economia) assignatures

Si consideres que el 0,5 més de nota val més que el que pots millorar al dedicar-li una
hora més a d’altres assignatures hauries d’estudiar ECO. Si consideres que aquest 0,5
d’ECO val menys, aleshores hauries de deixar d’estudiar ECO i fer d’altres assignatures.
I per tant, posar-te a estudiar MATES o LLENGUA.
VÍDEO EXPLICATIVO. El análisis marginal
 ACTIVITAT CLASSE EL DILEMA DEL MÒBIL

A l’Alberto se li ha trencat el móvil i ha de comprar-se un de nou.

Està analitzant dues opcions:

Móvil BQ Aquarius: costa 150€

i l’Alberto considera que té tot
el bàsic que necessita pel seu
dia a dia.
Móvil Samsung: costa 400€.
La càmera és millor, i
també, el sistema
operati u.

L’ Alberto té estalviats 400€. Li ve de gust comprar-se el Samsung

però no voldria quedar-se sense estalvis. Què ha de fer?
 ACTIVITAT CLASSE EL DILEMA DEL MÒBIL. SOLUCIÓ
L’Alberto ha d’analitzar el benefici i el cost marginal. És a dir, el cost de repetir l’acció
un cop més. En aquest cas, repetir l’acció no és comprar-se dos mòbils si no que és
comprar-se un móvil més car amb millors prestacions (el Samsung en lloc del BQ).

Benefici marginal de comprar-se el Samsung

• Gaudir d’una càmera i un sistema operatiu millor

Cost marginal de comprar-se el Samsung

• Gastar-se 250€ més i quedar-se sense estalvis

Com veieu, el benefici marginal és allò que millora el Samsung al BQ. El cost marginal del
Samsung no són 400€ (que és el cost total) sinó 250€ que és la diferència en el preu entre un
i l’altre. Dit d’altra manera passar del BQ al Samsung té un cost addicional o marginal de
250€.
Si per l’ Alberto tenir aquesta càmara i sistema operatiu millor val 250€ o més hauria de
comprar el Samsung. Pel contrari, si val menys de 250€ hauria de comprar-se el BQ
SESSIÓ 6
 QUART PRINCIPI: ELS INCENTIUS
És tot allò que modifica els beneficis o costos d’una decisió, per tant, pot
arribar a modificar la decisió presa.
Els incentius poden ser….

POSITIUS NEGATIUS
Recompenses o premis Càstigs per fer alguna cosa
per fer alguna cosa
El Carlos, no té cap problema d’aptitud, simplement adora la seva vida com a
estudiant i no té ganes ni de començar a treballar ni d’acabar la carrera. Tenint en
compte que totes les despeses de la Universitat, les paga la seva família, el seu
raonament és el següent:
“Si començo a treballar, el meu benefici marginal és el salari de 800€ que començaré
cobrant. Per altra banda, el meu cost marginal és que NO podré seguir amb la meva
vida d’oci i tranquil·litat, la meva vida d’estudiant que tant m’agrada.”

L’anàlisi és ben senzill: Carlos prefereix la “vida d’oci” abans que 800€/mes.
VÍDEO EXPLICATIVO. Los incentivos
 Benefici marginal de treballar
• 800€ al mes

Cost marginal de treballar

• No poder seguir amb la vida universitària.

Però imagina que la familia del Carlos, li fa la següent proposta:

Fer-lo director de la seva empresa amb un sou de 3.000€/mes, el dia després
d’acabar la carrera.
La familia d’en Carlos acabar d’aplicar un incentiu que modifica els beneficis d’en
Carlos.
Què és el més lògic que passi? Que Carlos es posi les piles i acabi la carrera. Si això
és el que passa voldrà dir que en Carlos considera que la seva vida d’estudiant val
més que 800€/mes però no més que els 3.000€/mes que li ofereix la família.
En aquest cas, l’incentiu haurà funcionat doncs l’oferta de la família ha modificat la
decisió d’en Carlos.
VÍDEO EXPLICATIVO. Los incentivos
 ACTIVITAT
CLASSE Un incentiu sempre ajuda?

L’Alberto preferia comprar-se el Samsung abans que el BQ però

li costava 250€ més. Com no volia quedar-se sense estalvis,
finalment va decidir de comprar-se el BQ.

La família de l’Alberto li ofereix que si treu bones notes li

donarà la meitat dels diners que costa el móvil Samsung.
¿Canviaria la seva decisió?

Preu BQ = 150€ Preu Samsung= 400€

 ACTIVITAT Un incentiu sempre ajuda? SOLUCIÓ
CLASSE
El Samsung costava 400€ i el BQ 150€. L’Alberto va decidir que no li compensava
gastar-se 250€ més en el Samsung. No obstant això, com ara la seva família posa la
meitat del Samsung, aquest només li costaria 200€. Aquest incentiu canvia el cost
marginal de comprar el Samsung que ara és només de 50€.
Benefici marginal de comprar-se el Samsung

• Gaudir d’una càmera i sistema operatiu millor

Cost marginal de comprar-se el Samsung

• 50€

Ara, l’Alberto podrà gaudir de millor mòbil posant només 50€ més. Si considera que un millor
sistema operatiu i millor càmera val més que aquests 50€, acabarà comprant-ho.

Si l’Alberto decideix anar finalment pel mòbil Samsung, la seva família haurà aconseguit el
seu objectiu: el seu incentiu haurà fet al seu fill canviar de decisió en baixar els seus costos
marginals. Ara l’Alberto haurà de treure les bones notes que formen part del tracte.
 7. PENSA COM A UNA
ECONOMISTA
El mètode científic en l’economia
FASE 1: OBSERVACIÓ
Ens preguntem la raó per la qual pot Vaig al cinema i veig que quan les
existir una determinada relació entre
dos variables. entrades són més barates hi va més gent.

FASE 2: FORMULACIÓ d’HIPÒTESI I PREDICCIONS

S'intenta explicar el fenomen Hipòtesi: Hi ha una relació inversa entre preu
observat i es fan prediccions. i quantitat comprada pels consumidors.
Si passa X, ocorrerà Y. Predicció: Si baixa el preu pujarà la demanda.

FASE 3: VERIFICACIÓ
Les prediccions es confronten amb La hipòtesi es compleix TEORIA VÀLIDA
dades. Es verifica si efectivament
La hipòtesi no es compleix TORNEM FASE 1
es compleix la hipòtesi.
VÍDEO EXPLICATIVO. El método científico en economía
ELS SUPÒSITS I ELS MODELS
ECONÒMICS
ELS SUPÒSITS ens permeten entendre la realitat d’una manera molt més fàcil i
a partir d’aquests podem construir models econòmics . Hem de “suposar que
pasen certes coses” per predir què passarà.

UN MODEL ECONÒMIC és una representació simplificada de la realitat que a

través de supòsits ens permetrà entendre com funciona l’economia i fer
prediccions.
VÍDEO EXPLICATIVO. El método científico en economía
 8. LES BRANQUES DE
L’ECONOMIAECONOMIA POSITIVA
Analitza de manera objectiva els fenòmens econòmics tal com han succeït o
poden succeir sense fer valoracions sobre aquest tema (no jutja si alguna
cosa és bo o dolent). Estudia el que és, ha estat, o podria ser.
La dividim en microeconomia i macroeconomia.

ECONOMIA NORMATIVA
Estudia el que hauria de ser, valora les situacions i recomana actuacions per
a intentar millorar la realitat. Es basa per tant en opinions personals del que
és millor o pitjor, és a dir, en judicis de valor. El seu principal exponent és la
política econòmica.

AFIRMACIONS POSITIVES I NORMATIVES

Les afirmacions positives descriuen els fets. Es poden confirmar amb dades,
és a dir podem anar i veure si en la realitat el que diu és veritat o fals.
Les afirmacions normatives són una recomanació de com haurien de ser les
coses. No poden demostrar-se amb dades ja que depenen d'opinions
personals. VÍDEO EXPLICATIVO. Las ramas en economía
BRANQUES DE
L’ECONOMIA
ECONOMIA NORMATIVA
ECONOMIA POSITIVA Estudia el què hauria de ser
valorant les situacions i
Descriu les dades i els fet econòmics tal i com són. recomanant actuacions per
intentar millorar la realitat.

MICROECONOMIA MACROECONOMIA L'economia normativa

Estudia les decisions inclou la política
Estudia el funcionament
individuals de les econòmica, que és el
de l'economia en conjunt.
famílies, les empreses conjunt de mesures
Estudia, per tant, la suma
i el sector públic i la que pren el sector
de totes les decisions de
manera que es públic per a intentar
famílies, empreses i del
relacionen en els millorar la realitat d'un
Sector Públic.
mercats. país.
Es basen en judicis de
valor de com haurien
de ser les coses.

VÍDEO MACRO I MICROECONOMIA

 ACTIVITAT CLASSE LA
DUALITAT ECONÒMICA
Indica si les següents afirmacions són positives
(microeconòmiques/macroeconòmiques) o normatives

A l’estiu els preus dels hotels pugen S’haurien de pujar els impostos i
invertir-los en investigació

Si una empresa ven a preu inferior que S’han d’augmentar les ajudes de
els seus costos tindrà pèrdues. l’atur a 3 anys.

Els preus han pujat un 3% respecte

Si la producció d´un país puja molt, l’atur
baixarà l’any anterior
 ACTIVITAT DE
La DUALITAT ECONÒMICA SOLUCIÓ
CLASSE
S’haurien de pujar els impostos i
A l’estiu els preus dels hotels pugen dedicar-los a la investigació

Positiva, microeconòmica. Normativa

Si una empresa ven a preu inferior que S’han de pujar les ajudes a l’atur a 3 anys
els seus costos tindrà pèrdues.

Positiva, microeconòmica. Normativa

Si la producció del país puja molt, Els preus han pujat un 3% respecte
l’atur baixarà l’any anterior

Positiva, macroeconòmica. Positiva, macroeconòmica.

SESSIÓ 7
AUTOAVALUACIÓ UD1
 ACTIVITAT
AUTOAVALUACIÓ
1. La economia és la ciència que
estudia:
a)Com producir bens i
serveis
b)Com administrar els recursos
escassos per a satisfer les
necessitats.
c)Com arribar a guanyar tants
diners com sigui posible.
d) Totes les respostes són OK
4. Un incentiu
a)Pot canviar les decisions de les
persones.
b)És allò que pot modificar els
beneficis o costos d’una decisió.
c)Pot ser una recompensa o un
càstig.
d) Totes són correctes
2.Les necessitats econòmiques:
a) Són les mateixes per a tots els
éssers humans.
b) Se satisfan amb recursos
escasos.
c) Poden variar amb el pas del
temps.
d) b i c són correctes.
5. Si diem: “el millor seria
rebaixar els impostos a tots els
espanyols” estaríem parlant de:
a) Economia normativa.
b) Macroeconomia.
c) Microeconomia.
d) Economia positiva.
3. L’escassetat econòmica:
a) Suposa no poder complir les
necessitats bàsiques.
b) La sent tothom
c)Només la senten aquelles
persones que no arriben a un
nivel determinat d’ingresos.
d) b i c són correctas.
6. L’estudi de l’atur d’un país ho fa:
a) Economia normativa.
b) Macroeconomia.
c) Microeconomia.
d) Política econòmica.
 ACTIVITAT
AUTOAVALUACIÓ
1. La economia és la ciència que
estudia:
a)Com producir bens i
serveis
b)Com administrar els recursos
escassos per a satisfer les
necessitats.
c)Com arribar a guanyar tants
diners com sigui posible.
d) Totes les respostes són OK
4. Un incentiu
a)Pot canviar les decisions de les
persones.
b)És allò que pot modificar els
beneficis o costos d’una decisió.
c)Pot ser una recompensa o un
càstig.
d) Totes són correctes
2.Les necessitats econòmiques:
a) Són les mateixes per a tots els
éssers humans.
b) Se satisfan amb recursos
escasos.
c) Poden variar amb el pas del
temps.
d) b i c són correctes.
5. Si diem: “el millor seria
rebaixar els impostos a tots els
espanyols” estaríem parlant de:
a) Economia normativa.
b) Macroeconomia.
c) Microeconomia.
d) Economia positiva.
3. L’escassetat econòmica:
a) Suposa no poder complir les
necessitats bàsiques.
b) La sent tothom
c)Només la senten aquelles
persones que no arriben a un
nivel determinat d’ingresos.
d) b i c són correctas.
6. L’estudi de l’atur d’un país ho fa:
a) Economia normativa.
b) Macroeconomia.
c) Microeconomia.
d) Política econòmica.
 ACTIVITAT
D’AUTOAVALUACIÓ
7.Aquesta nit cuidaràs al teu cosí petit i la teva germana et pagarà 10 euros per fer de cangur. En l'últim
moment, Carlos et demana anar al concert amb ell, l'entrada del qual et costaria 15 euros. No saps que fer
perquè la teva germana s'enfadaria. Quin és el cost d'oportunitat d'anar-te amb Carlos?
a) Perdre 10 euros que no em paga la meva germana i el seu empipament.
b) Que la meva germana s'enfadi.
c) 25 euros (15 que em gasto i 10 que no guanyo) més l'empipament de la meva germana.
d) Cap, perquè m'ho passaré millor amb ell.
8.Vas al concert amb Carlos i als 5 minuts t'adones que és avorridíssim. Carlos està encantat i et diu que si
vols te’n vagis a cuidar al teu cosí, ja que tal vegada encara pots guanyar 10 euros. Què fas?
a) Em quedo en el concert perquè m'ha costat 15 euros i la meva germana només em dóna 10.
b) Cuidaré al meu nebot, encara que sigui gratis, perquè els diners del concert ja estan gastats i ella així no
s'enfada.
c) Cuidaré al meu nebot, però només si la meva germana em paga 15 euros o més.
d) Cuidaré al meu nebot, però només si la meva germana em paga alguna cosa per a recuperar part dels
diners del concert.

9. En l'anàlisi marginal:
a) Haig de comparar els meus beneficis i els meus costos totals.
b) Repetiré la decisió sempre el benefici de repetir la decisió sigui major que el cost de fer-lo.
c) Repetiré la decisió sempre que el benefici marginal de l'última decisió sigui major que l'anterior.
d) Repetiré la decisió sempre que el cost marginal de l'última decisió sigui menor que l'anterior.
5
 ACTIVITAT
D’AUTOAVALUACIÓ
7.Aquesta nit cuidaràs al teu cosí petit i la teva germana et pagarà 10 euros per fer de cangur. En l'últim
moment, Carlos et demana anar al concert amb ell, l'entrada del qual et costaria 15 euros. No saps que fer
perquè la teva germana s'enfadaria. Quin és el cost d'oportunitat d'anar-te amb Carlos?
a) Perdre 10 euros que no em paga la meva germana i el seu empipament.
b) Que la meva germana s'enfadi.
c) 25 euros (15 que em gasto i 10 que no guanyo) més l'empipament de la meva germana.
d) Cap, perquè m'ho passaré millor amb ell.
8.Vas al concert amb Carlos i als 5 minuts t'adones que és avorridíssim. Carlos està encantat i et diu que si
vols te’n vagis a cuidar al teu cosí, ja que tal vegada encara pots guanyar 10 euros. Què fas?
a) Em quedo en el concert perquè m'ha costat 15 euros i la meva germana només em dóna 10.
b) Cuidaré al meu nebot, encara que sigui gratis, perquè els diners del concert ja estan gastats i ella així no
s'enfada.
c) Cuidaré al meu nebot, però només si la meva germana em paga 15 euros o més.
d) Cuidaré al meu nebot, però només si la meva germana em paga alguna cosa per a recuperar part dels
diners del concert.

9. En l'anàlisi marginal:
a) Haig de comparar els meus beneficis i els meus costos totals.
b) Repetiré la decisió sempre que el benefici de repetir la decisió sigui major que el cost de fer-lo.
c) Repetiré la decisió sempre que el benefici marginal de l'última decisió sigui major que l'anterior.
d) Repetiré la decisió sempre que el cost marginal de l'última decisió sigui menor que l'anterior.
5