Contingut

1. Els factors productius .....................................................................21

Què són els factors productius? ............................................................21
2. Els agents econòmics ......................................................................22
Les famílies .............................................................................................22
Les empreses..........................................................................................22
Sector públic ..........................................................................................22
3. El flux circular de la renda...............................................................23
Què és el flux circular de la renda? ........................................................23
4. El procés productiu.........................................................................25
La tecnologia i el procés productiu ........................................................25
5. Eficiència i productivitat .................................................................26
Què és l'eficiència? ................................................................................26
Què és la productivitat?.........................................................................27
Per què és tan important la productivitat? ...........................................27
6. La frontera de possibilitats de producció .........................................28
Què és la frontera de possibilitats de producció? .................................28
La fpp i el cost d'oportunitat ..................................................................29
La fpp i l'eficiència econòmica ...............................................................29
7. El creixement econòmic..................................................................31
Què és el creixement econòmic?...........................................................31
Les causes creixement econòmic...........................................................31
Com impulsar el creixement econòmic d'un país ..................................32
El dilema del creixement quant invertir hui? ........................................32 Traducido al valenciano por: Magdalena Maset
8. Sectors econòmics ..........................................................................34
Els sectors econòmics ............................................................................34
Vídeos explicativos de cada clase en
www.youtube.com/c/econosublime 20
 1. ELS FACTORS PRODUCTIUS
Fa uns anys uns alumnes van muntar una miniempresa en l'institut. L'empresa volia
transmetre hàbits de vida saludable i venia fruita tallada a l'hora de l'esbarjo. Necessitem
tot tipus d'eines: ganivets, taules, recipients, davantals. També van muntar una espècie de
quiosc on es posarien els alumnes, que serienels que portarien totes les operacions de
tallar, servir i cobrar. I per descomptat necessitaven la matèria primera, és a dir, la fruita.
En general, el que necessitaven per a poder servir la nostra fruita tallada, eren uns factors
productius.
• Què són els factors productius?
En el primer tema parlem que els recursos eren escassos i no podíem satisfer totes les
nostres necessitats. Ens centrem en els teus dos principals recursos: els diners i el temps.
En aquest tema, no obstant això, veurem els recursos totals que té un país, i que són
necessaris per a produir béns i serveis.
ELS FACTORS PRODUCTIUS (o de producció) són els recursos escassos amb els quals
compta una societat i que ens permeten produir béns i serveis.
Podem parlar principalment de 4 factors productius.
3. El capital. Són aquells béns que serveixen per a produir altres
béns, és a dir les màquines, eines o edificis. En el nostre exemple
seria el quiosc, els ganivets, taules i altres eines.
4. La iniciativa empresarial (o empresari). L'empresari és
l'encarregat d'organitzar, dirigir i controlar la resta de factors
productius per a saber qui, com, quan i què s'ha de fer a cada
moment. I és que tindre un bon líder que dirigisca és cada vegada més
important. Ja saps el que li passa a un equip de futbol quan té un mal
entrenador. En el nostre exemple, van començar fent aqueixa labor dos
professors, però va acabar fent-ho un alumne cada setmana..
ACTIVITAT RESOLTA 1. L'organització factorial
Carlos és el gerent d'una empresa agrícola. En ella té diversos treballadors sense
coneixements que recullen la collita i altres molt qualificats amb coneixements de cultiu.
Estableix un esquema diferenciant els factors productius que podria utilitzar
l'empresa i els béns que produeix.

1. Recursos naturals (o factor terra). Són tots els recursos que

ixen de la naturalesa. La terra que es cultiva o sobre la qual construïm
edificis, els minerals com el ferro i el coure, o els recursos energètics com el
petroli, que permeten calfar les nostres cases i que es moguen les màquines
i els cotxes. En el nostre exemple, seria la fruita que ix dels arbres o l'aigua
necessària per a llavar-la.

2. El treball. El factor treball comprén la intervenció humana necessària per a

obtindre els béns i serveis. Hem de distingir:
a) Mà d'obra. és a dir, les persones dedicades a fer un treball. En aquest
sentit la mà d'obra disponible d'un país dependrà dels seus habitants i la seua
taxa d'activitat.
b) Capital humà. És la formació i experiència que contribueix a elevar la
capacitat productiva dels treballadors. No hi ha dubte que un agricultor amb
molta experiència i/o formació obtindrà més rendiment de la terra que un
principiant.
En la miniempresa, els alumnes eren els qui aportaven treball, però ja que cap tenia
formació ni experiència a tallar ni servir fruita, no podem dir que hi haguera capital humà.
De fet, els primers dies anaven molt lents (no es volien tallar un dit!!).

Los factores productivos. 21

 2. ELS AGENTS ECONÒMICS • Les empreses
Les empreses també compleixen dues funcions bàsiques en la societat: d'una banda,
ELS AGENTS ECONÒMICS s'encarreguen de decidir quins béns produir, com produir s'encarreguen de produir béns i serveis que tots desitgem, i per un altre, els paguen unes
los i per a qui fer-ho. Són les famílies, les empreses i el Sector Públic. rendes a les famílies a canvi dels seus factors productius.

LES EMPRESES són agents econòmics la funció dels quals més

• Les famílies important és la produir béns i serveis perquè puguen ser consumits per
la resta d'agents econòmics. El seu principal objectiu és aconseguir el
Les famílies compleixen dues funcions bàsiques en la societat: Consumeixen béns i
major benefici possible venent més productes o a major preu.
serveis i són els posseïdors dels factors productius (treball, terra i capital) que li'ls presten
a les empreses perquè puguen dur a terme la producció.
. • Sector Públic
LES FAMÍLIES són les unitats bàsiques de consum, perquè la seua funció principal és
la de consumir, és a dir, triar els béns i serveis amb l'objectiu de satisfer la millor Les famílies i les empreses prenen les seues decisions per a aconseguir els seus propis
manera possible les seues necessitats, que són il·limitades. objectius, però això no sempre ha de ser bo per a la societat. Per exemple, les empreses
poden contaminar l'aire o rius buscant només beneficis o poden abusar dels treballadors.
Les famílies reben ingressos perquè presten els factors productius que posseeixen a altres Aquest és un dels motius pels quals existeix el Sector Públic
empreses i aquestes a canvi els donen unes rendes (diners). Aquestes rendes poden El sector públic és el conjunt organismes que prenen decisions
provindre per tant de:
col·lectives en un país i regula l'activitat econòmica. Busca augmentar
- Treball. Les famílies poden prestar el seu treball a les empreses i rebre un salari. el benestar de la societat amb més eficiència, equitat i estabilitat.
- Terres (recursos naturals). Si una família posseeix unes terres, també li la pot
prestar a una empresa i rebre a canvi uns lloguers.
- Capital. Si una família presta els seus estalvis rebrà a canvi interessos.
- Iniciativa empresarial. Si es munta una empresa o s'inverteix en una, els beneficis
obtinguts es diuen dividends.

La renda rebuda per les famílies dependrà del factor que preste.

Los agentes económicos. 22

 3. EL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA
En aquests intercanvis hi ha dos tipus de fluxos:
En el año 2006 y 2007 los bancos estaban a tope. Todos los meses contrataban a un buen puñado
L'any 2006 i 2007 els bancs estaven de gom a gom. Tots els mesos contractaven un bon grapat de
persones. L'economia creixia i creixia i en les oficines bancàries no es donava proveïment. El mateix
passava en la majoria de sectors i la desocupació no parava de baixar. Però alguna cosa estava a
punt de canviar. L'any 2008 va esclatar la crisi i els acomiadaments es van començar a succeir (no
sols en la banca, sinó en tots els sectors). A la fi de l'any 2009 hi havia dos milions i mig més de
persones sense ocupació que en 2007, però com va poder ser això? És que es va posar tothom
d'acord per a acomiadar al mateix temps? La clau està en el flux circular de la renda.
• Què és el flux circular de la renda?
EL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA és un model en què es mostren les relacions entre els
diferents agents econòmics: Famílies, empreses i Sector públic
• • La relació entre empreses i famílies en el flux circular
Las famílies i les empreses compleixen una sèrie de funcions en l’economia. Es relacionen
a través de 2 tipus de mercats i 2 tipus de fluxos.
2 tipus de mercats.
Els agents econòmics es relacionen en els mercats. Però per a entendre aquestes
relacions hem de diferenciar dos tipus de mercats.
2 tipus de fluxos:
El flux real línia roja contínua dels 2 gràfics) consisteix en la compra de
béns i serveis i la compra de factors productius (capital, terra i treball). És
a dir, és el que compren i venen els agents econòmics: béns en el cas de
les famílies (venuts per empreses) i factors en el cas de les empreses
(venut per famílies)
El flux monetari línia blava de punts dels 2 gràfics) és el pagament de diners
per la compra d'aqueixos béns o dels factors productius.
En cada operació entre famílies i empreses es produeix un flux real i un altre monetari
I per què el flux és circular?
És circular perquè la renda circula d'uns agents a uns altres. Els diners que les
empreses obtenen de les famílies quan els venen béns, l'utilitzen per a pagar els
salaris, lloguers i dividends per a continuar produint. Aqueixos diners amb el
qual les empreses paguen als factors productius va cap a les famílies, que són els
amos dels factors. Les famílies, de nou, utilitzen aquests diners per a comprar
béns a les empreses que de nou l'usaran per a pagar els factors productius de
les famílies. Els diners es mou sense parar de manera circular.

El mercat de béns, en el qual les
famílies actuen com a compradors
dels béns que ofereixen les
empreses, que són els venedors.
A canvi del bé, les famílies paguen
els diners corresponents.
El mercat de factors, on les
famílies ofereixen el seu treball i
altres factors (les seues terres o el
seu capital) a les empreses, que
seran les compradores. A canvi
dels factors, les empreses pagaran
salaris, lloguers, dividends o
interessos.
El flujo circular de la renta.
MERCAT DE BÉNS • • La intervenció del sector públic en el flux circular de la renda
Si introduïm el sector públic en l'anàlisi del flux circular de la renda observem que actua
Béns en ell de tres formes:
FAMÍLIES EMPRESA
En primer lloc, el sector públic actua com a empresa, ja que contracta factors
S de producció a les famílies (per exemple, contracta treballadors com a policies, metges
o professors) a canvi dels quals els dona uns salaris. Amb aquests factors, el sector
Diners Públic, produeix béns i serveis (educació, sanitat etc.) Per tant, no sols les empreses
produeixen béns, sinó que també ho fa l'Estat. De la mateixa manera, les famílies podran
MERCAT DE FACTORS prestar els seus factors productius no sols a les empreses sinó també a l'Estat. A
Espanya hi ha més de 3 milions de treballadors de l'Estat.
Terra, treball i
capital En segon lloc, actua també com a família, comprant béns a les empreses, per
FAMíLIES EMPRESA exemple, els ordinadors que usem en classe, les taules, les cadires etc. Per tant, les
S empreses no sols venen a les famílies sinó també a l'Estat..
En tercer lloc, desenvolupa la seua funció fiscal, ja que obté ingressos a través
Diners: salaris, lloguers, dels impostos i per a després donar ajudes i subvencions a famílies i empreses
interessos i dividens
23
 EL FLUX CIRCULAR I LA
CRISI DEL COVID-19
Les implicacions que els diners es moga en cercles són enormes. En
2020 quan va esclatar la crisi del COVID-19 milers d'empreses van
tancar i centenars de milers de persones es van quedar sense treball

El problema és que aqueixes persones, al no tindre treball, van deixar

de comprar altres béns (van deixar de comprar cotxes, no anaven
tant a restaurants o hotels, compraven menys roba etc.) i per tant
aqueixes empreses van començar a vendre menys i acomiadar a
alguns dels seus treballadors. El cicle es repeteix, les persones
acomiadades van començar a comprar menys, fent que algunes
empreses, al no vendre, hagueren d'acomiadar a més treballadors,
entrant en cercle viciós.

Aquest cercle és el que explica per què quan comença una crisi, és
tan difícil de frenar. En l'anterior crisi, en 2008, a Espanya aquest
cicle negatiu va durar cinc anys, i en 2013 hi havia 4,5 milions de
persones més desocupades que en 2008.

Encara està per veure quants treballs es perdran en 2020 per la crisi
actual.

ACTIVITAT RESOLTA 2. La fluctuació monetària.

Representa les següents operacions en el flux circular de la renda

1. María compra un mòbil per 150 euros a la botiga “Informàtica”

2. Lucía és contractada per l'empresa “*Copymaster” i cobra 1000 euros.

3. Carlos rep una beca de 1500 euros de l'Estat.

4. La cafeteria Propietàries paga 500 euros d'impostos.

El flujo circular de la renta. 24

 4. EL PROCÉS PRODUCTIU
Fa molts anys anar a comprar a la botiga de la cantonada era tota una odissea. El problema
era la lentitud a atendre els clients. Un dependent havia d'anar ficant els preus de cada
producte un a un i amb freqüència s'equivocava, amb el que havia de tornar a començar.
Podia atendre 5 persones en mitja hora, per a desesperació dels allí presents. Anys més
tard, els grans supermercats van començar a sorgir en xicotets barris. Com saps, un sol
dependent és capaç d'atendre a molts més de 5 clients en mitja hora. Són ara molt més
hàbils els dependents? Bé, sens dubte parlen menys, però ací la clau va ser el
desenvolupament del lector de codi de barres que permet llegir els productes i sumar-los,
amb el que es va molt més ràpid. La clau ací no és el dependent, és la tecnologia.
• La tecnologia i el procés productiu.
Per a fabricar béns a partir d'uns recursos necessitem portar un procés productiu.
EL PROCÉS PRODUCTIU és aquell que ens permet combinar una sèrie de factors
productius per a transformar los a través d'una tecnologia i obtindre així béns
EL PROCÉS PRODUCTIU
La clau de tot procés productiu és el que anomenem tecnologia.
.
LA TECNOLOGIA és la manera en la qual combinem els factors productius. Quant
millor siga la tecnologia més béns podré aconseguir amb els meus recursos.
Ha de quedar clar que tot procés de producció usa una tecnologia per bàsica que siga. La
tecnologia dels ultramarins consistia en un treballador anotant un a un tots els productes
en una màquina registradora.
El proceso productivo.
• • El progrés tècnic: la millora de la tecnologia
Quan un país és capaç de millorar la seua tecnologia diem que hi ha progrés tècnic.
. EL PROGRÉS TÈCNIC són les millores en els processos productius que permeten
produir més amb els mateixos recursos.
La millora de la tecnologia (progrés tècnic) és molt important per a un país en
particular ja que no sols la quantitat de recursos que posseïsca el país influeix
en quantitat de béns, sinó que també és important la manera de combinar-los
(tecnologia).
En l'exemple del supermercat, la millora de la tecnologia (el lector de codi de barres) ha
permés millorar el procés productiu. Continuem utilitzant un treballador i una màquina
registradora com en els ultramarins, però la millor tecnologia (la manera que els
combinem) permet produir molt més.
• • La importància de l'I+D+i
L'I+D+i (investigació, desenvolupament i innovació) és la despesa que realitzen
moltes empreses o l'Estat en investigació per a adquirir coneixements que puguen
ser aplicats a millorar productes o processos productius.
La despesa en I+D+i d'un país es considera clau per al progrés
tècnic (millor tecnologia) i que la societat continue avançant. Com veurem,
aquest serà una de les claus de la PRODUCTIVITAT.
Millor Més o
I+D+i
tecnologia millors béns
LA REVOLUCIÓ DEL POST-IT.
Quan pensem en progrés tècnic se'ns venen a la ment grans avanços com
l'ordinador o el Telèfon intel·ligent. Però un simple invent com el post-it també pot
revolucionar la manera de producció. De fet, anys després de la invenció del post-it,
un estudi va demostrar que aquest havia provocat un gran augment de la
productivitat de molts treballadors. La manera en la qual es treballava en molts
treballs administratius havia canviat per sempre. El progrés havia arribat. 25
 Tornant a l'exemple de María, va començar utilitzant la tecnologia A, va estudiar 6 hores
5. EFICIÈNCIA I PRODUCTIVITAT memoritzant fins a saber un total de 12 folis. Després, seguint el teu consell d'entendre
les anotacions, va estudiar 4 hores en la següent prova. Per a un total de 12 folis de nou.
La teua amiga María, ha estudiat molt per al seu primer examen d'economia, en la qual va
Totes dues tecnologies ens van portar als mateixos folis estudiats (12) i a la mateixa nota
traure un 9. La seua tècnica consisteix a memoritzar totes les anotacions apartat per
(va traure un 9 en cada examen). Són les dues tecnologies igual d'eficients?
apartat i després donar repassos. Tu, que destaques per intentar entendre tot, li dius, que
aquesta no és una bona tècnica d'estudi i li aconselles una alternativa: estudiar entenent
les anotacions i després repassar si ha entés tot. María segueix el teu consell i comprova TECNOLOGIA RECURSOS PRODUCCIÓ
EFICIÈNCIA
que la segona tècnica (entendre) li permet traure un 9 estudiant menys temps. María s'ha (hores d'estudi) (folis estudiats)
tornat més eficient i productiva. Vegem per què..
A (memoritzar) 6 hores 12 NO
• Què és l'eficiència?
Hem vist que per a obtindre un bé tenim la possibilitat d'utilitzar diverses tecnologies i que B (entendre) 4 hores 12 SI
quant millor fora la que triàrem, més podíem produir.

• • Com decidim que tecnologia utilitzar?

D'entre totes les tecnologies triarem aquella que siga la més eficient. Per a això Per descomptat que no. La tecnologia B (entendre) és més eficient perquè
necessitem comparar els recursos usats amb els productes obtinguts.
aconsegueix el mateix resultat (12 folis estudiats i un 9 de nota) però utilitza dues 2 hores
menys d'estudi. Per tant, la tecnologia A (memoritzar) no és eficient perquè està balafiant
Obté la màxima quantitat de productes recursos (està malgastant dues hores d'estudi).
amb els recursos que té.
EFICIÈNCIA

María és eficient quan estudia entenent (tecnologia B) perquè arriba al mateix

És a dir, si una tecnologia A usa 10 treballadors i obté 100 productes, i la resultat que memoritzant, però utilitza menys recursos (2 h menys).
tecnologia B també usa 10 treballadors i obté 150 productes, la tecnologia
B serà més eficient: produeix més amb els mateixos recursos.

Utilitza la menor quantitat factors TREBALLEM POC A ESPANYA?

productius per a aconseguir un A Espanya treballem moltes més hores que països
determinat nivell de productes com França o Alemanya, encara que res comparat
amb Mèxic o Costa Rica. Bo Javi, llavors guanyarem
més diners que ells. Doncs no, els salaris d'un
És a dir, si una tecnologia A usa 10 treballadors i obté 100 productes, i la francés i un alemany poden superar un 30 o 40% al
tecnologia B usa 15 treballadors i obté 100 productes, la tecnologia A és
d'unespanyol.
més eficient: produeix el mateix amb menys recursos.
El problema es troba en la productivitat. Quan una
persona és eficient, com María estudiant, pot
aconseguir els mateixos resultats en menys temps i
L'EFICIÈNCIA indica que estem produint el màxim possible amb els recursos que
així treballar menys hores. I si així i tot vol
tenim. També serem eficients si per a arribar a un resultat possible, utilitzem la
treballar més hores, perquè els pagaran més diners,
menor quantitat de recursos possible.
com li passa a un alemany.
Vols guanyar diners? ESTUDIA per a ser productiu.
La eficiencia Vols treballar menys? ESTUDIA per a ser productiu. 26
• Què és la productivitat? • Per què és tan important la productivitat?
La productivitat és molt important perquè podem o bé augmentar la producció utilitzant
Acabem de veure que l'objectiu de qualsevol procés productiu és ser el més eficient
els mateixos recursos i així satisfer més necessitats, o bé obtindre els mateixos
possible, és a dir, produir el màxim possible amb els recursos que tenim. La productivitat
productes, però usant menys recursos (per exemple, treballant menys hores). Així que ja
és l'indicador que ens mesurarà l'eficiència. És a dir, ens mesura la producció que estem
saps, cal ser productiu!!!!
obtenint amb els factors productius que estem utilitzant. És una mesura que ens indica el
rendiment dels factors productius.
Més producció amb Més necessitats
LA PRODUCTIVITAT indica quants productes estem obtenint per factor utilitzat. els mateixos
recursos satisfetes
Més
Per tant, és important no confondre PRODUCCIÓ i PRODUCTIVITAT. productivitat
Mateixa producció Menys temps
amb menys
recursos treballant

ACTIVITAT RESOLTA 3. La productivitat de la pilota

Podem calcular la productivitat amb la següent fórmula. Una empresa produeix pilotes de futbol i es planteja 3 tecnologies possibles.
Indica quin és més productiva
𝑃𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑐𝑖ó 𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙 A: Utilitza 5 treballadors i produeix 1000 pilotes
𝑃𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑡𝑖𝑣𝑖𝑡𝑎𝑡 = B: Utilitza 4 treballadors i produeix 900 pilotes
𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑓𝑎𝑐𝑡𝑜𝑟𝑠
C: Utilitza 6 treballadors i produeix 1100 pilotes

Tornem a l'exemple de María. La producció total de cada tecnologia ha sigut de 12 folis. RECURSOS PRODUCCIÓ
Són iguals de productives? No. Per a saber la productivitat, hem de comparar la producció
TECNOLOGIA PRODUCTIVITAT
(treballadors) (pilotes)
amb els factors utilitzats (hores d'estudi). La tecnologia A (memoritzar) té una productivitat
200 pilotes per
de 2 folis a l'hora i la tecnologia B la té de 3 folis a l'hora, sent més productiva ja que obté A 5 1000
més producte per factor usat. treballador
225 pilotes per
RECURSOS PRODUCCIÓ B 4 900
TECNOLOGIA Productivitat treballador
(hores d'estudi) (folis estudiats)
183 pilotes per
12/6 folis a C 6 1100
A (memoritzar) 6 hores 12 l´hora treballador

B (entender) 4 hores 12
12/4 folis a
l'hora

La tecnologia B és la més productiva ja que és la que permet produir més

pilotes per treballador utilitzat.
La productividad 27

6. LA FRONTERA DE POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ
Abans t'he parlat de la miniempresa dels alumnes. Comptaven amb una sèrie de factors
productius: 15 alumnes, que feien de “treballadors”, i capital físic, com a ganivets, taules
per a tallar etc. La tecnologia que utilitzaven era senzilla. Diversos alumnes tallaven la
fruita segons les necessitats del moment, uns altres cobraven als clients entregant-los un
tiquet, i la resta s'encarregava de col·locar la fruita ja tallada en un got perquè pogueren
menjar aquells alumnes que volgueren comprar.
La majoria de dies venien uns 60 gots de fruita, però un dia especialment calorós les coles
de clients es van amuntegar. Podien tindre més de 120 clients i en acabar l'esbarjo només
van poder produir 100 gots de fruita tallada. Era clar el que estava passant, amb els seus
factors productius (els 15 alumnes i els ganivets i taules) i la seua tecnologia (la manera
en la qual estaven portant la producció) havien arribat al seu topall. Produint al màxim de
les seues possibilitats, no podrien passar de 100 gots de fruita amb aqueixos factors i
aqueixa tecnologia. S'havien trobat amb la frontera de possibilitats de producció.
Per a explicar la FPP imaginarem que estem en un xicotet llogaret, en la qual els
seus habitants només han de decidir si pescaran peixos o recol·lectar vegetals.
Per tant, aquesta societat només pot produir aquests dos béns. També suposarem que
tots els habitants o bé pesquen o bé recol·lecten i que estan usant tots els recursos que
posseïsquen en el llogaret.
Lògicament es tracta d'una simplificació. No hi ha llogaret tan xicotet en el món
que només produïsca dos béns. La FPP es tracta d'un model econòmic, que si
recordes vam veure que era una simplificació de la realitat. En el món real els països
produeixen milers de productes, però en simplificar-lo només a 2, podem construir aquest
model de la FPP que ens permetrà entendre millor la realitat.
La següent taula ens mostra les diferents combinacions de peixos i vegetals que els
habitants del llogaret poden obtindre. D'aquesta manera, si tots els habitants del llogaret
es dediquen a recol·lectar vegetals, obtindran 60kg, però no podran pescar cap peix
(combinació A).

• Què és la frontera de possibilitats de producció? Si uns quants habitants es dediquen a pescar, aconseguiran 10kg de peixos i encara
podran recol·lectar 55kg de vegetals. Com veiem a mesura que més habitants es
Les possibilitats de producció d'un país ens indica el màxim de béns que aqueix
dediquen a pescar, s'aconsegueixen més peixos, però menys vegetals. En l'últim extrem
país és capaç de produir en un moment donat. Tal com acabem de veure, aquestes
(combinació E), tots els habitants es dediquen a pescar i s'obtenen 40kg de peixos i, per
possibilitats de producció dependran fonamentalment de:
descomptat, no recol·lectaran res de vegetals.
.
1 La quantitat de recursos dels quals dispose el país. Òbviament,
quants més factors productius (treballadors, màquines i recursos naturals) tinga el
país, més béns podrà produir. Sembla lògic pensar que un país tan gran i amb
tants recursos com els Estats Units podrà produir molt més que un país xicotet
com Andorra.

2 La tecnologia. Hem aprés que no sols és important la quantitat de recursos

sinó també la tecnologia, és a dir, la manera en la qual es combinen els factors
productius. Per exemple, un país com el Japó no té una gran quantitat de factors
productius, però així i tot aconsegueix una elevada producció. El motiu com has
pogut suposar és l'excel·lent tecnologia que posseeix.

LA FRONTERA DE POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ (d'ara en avant, FPP) reflecteix les

quantitats màximes de béns i serveis que és capaç de produir una economia en un
determinat període de temps tenint en compte els factors de producció i tecnologia
que posseeix.

La FPP y su representación 28
• La FPP i el cost d'oportunitat
La Frontera de possibilitats de producció ens mostra perfectament el concepte de cost
d'oportunitat que vam veure en el tema 1, on cada decisió tenia un cost.
La FPP representa la necessitat de triar entre els 2 béns. Produir més d'un
bé suposa produir menys d'un altre. La raó és que com tots els factors estan
sent utilitzats, si volem produir més peixos haurem d'usar part dels
treballadors i altres recursos que usàvem per a recol·lectar vegetals, i per
tant obtindrem menys quantitat. El cost d'oportunitat de produir més d'un bé
és renunciar a produir l'altre.)
Així, passar de la combinació A a la combinació C ens permet produir 20kg de peixos més,
però haurem de renunciar a 15kg de vegetals. El cost d'oportunitat de 20kg de peixos
és renunciar a 15kg de vegetals en aqueix punt de la frontera.
De la mateixa manera, passar de la combinació E a la combinació D ens permet produir
30kg de vegetals més, però hem de renunciar a 10kg de peixos. El cost d'oportunitat de
30kg de peixos és renunciar a 10 de vegetals en aqueix punt de la frontera.
La FPP y el coste de oportunidad
• LA FPP i l'eficiència econòmica
La frontera de possibilitats també ens permet entendre el concepte d'eficiència que
hem vist en aquest tema. A un país li ocorre el mateix el que a la meua alumna María,
té una sèrie de recursos com a treballadors, màquines i recursos naturals, i pot emprar-
los de manera més o menys eficient. Dins de la *FPP podem veure 3 tipus de punts.
Punts eficients. La FPP ens mostra les combinacions eficients del llogaret.
1
És a dir, tots els punts de la corba de FPP són eficients (utilitzem tots els recursos
disponibles de la millor forma possible), amb la nostra tecnologia i els nostres factors
productius, estem produint el màxim possible. Quan els habitants del llogaret
pesquen 20 kg de peixos i recol·lecten 45kg de vegetals estan sent eficients perquè
no poden aconseguir una combinació igual o millor en tots dos béns (no es pot
pescar 30 kg i recol·lectar 50 kg per exemple).
Punts ineficients. Aquells punts que es troben per davall de la corba,
2
representen combinacions ineficients perquè s'estan balafiant recursos (com
quan María memoritzava i perdia dues hores d'estudi)
És a dir, o bé no estem usant recursos o bé els usem de manera incorrecta
(com María quan triava una mala tècnica d'estudi). Si en el nostre llogaret es
pescaren 20 peixos i es recol·lectaren 20 vegetals (combinació F) s'estaria sent
ineficient, ja que si usem tots els recursos que tenim podríem pescar 20 peixos i
recol·lectar 45 vegetals (combinació C). La combinació 20 peixos i 20 vegetals és
per tant ineficient i es representa en el punt F per davall de la corba.
3 Punts innasolibles. Aquells punts que es troba per damunt de la corba
són posicions inassolibles amb els factors productius i la tecnologia
disponible en aqueix moment donat.En el nostre llogaret no podem pescar 30
peixos i recol·lectar 40 vegetals (punt G). Aqueixa combinació és inassolible amb
els recursos i tecnologia que tenim. No obstant això , amb el pas del temps, les
posicions inassolibles es poden arribar a aconseguir si succeeixen una sèrie de
circumstàncies. És el que anomenem creixement econòmic.
La FPP y la eficiencia 29
 ACTIVITAT RESOLTA 4. El dilema carn o peix 2 Quin és el significat de la FPP d'aquest llogaret?

Un llogaret compta amb 20 persones que tots els dies es dediquen a caçar o a
pescar. Si utilitzen tots els seus recursos i tenint en compte la tecnologia que
posseeixen, són capaces d'arribar a les següents combinacions de peixos i ocells.
La frontera de possibilitats de producció és un model econòmic, és a dir, una
simplificació. En aquest llogaret, la *FPP ens mostra les combinacions màximes que de
peixos i ocells que els habitants poden arribar a produir. Si volen més d'un bé, hauran de
renunciar a part de l'altre.
Quin és el cost d'oportunitat per al llogaret de passar de la
3 combinació E a la C?

El cost d'oportunitat de
passar de la
combinació E a la C són
els 20 ocells a les quals
estem renunciat.

1 Dibuixa la frontera de possibilitats de producció (FPP).

Qualifica les següents combinacions com a ineficients, inassolibles o

4 eficients. (25 ocells, 90 peixos,) (30 ocells, 65 peixos) (35 ocells, 30 peixos,) (10
ocells, 95 peixos,) (45 ocells, 0 peixos) (35 ocells, 65 peixos). Què volen dir
aqueixos termes?
Combinacions eficients:
(30,65) y (10,95). Són combinacions que
estan sobre la FPP, és a dir, combinacions
màximes amb els recursos i tecnologia que
el llogaret té.
Combinacions inassolibles:

(25,90) y (35,65). Són combinacions que no

podem arribar amb els recursos que tenim.
Podríem fer (20,85) i 30,65), però no
aqueixes combinacions.
Combinacions ineficients:

(35, 30) y (45,0). Són combinacions amb

les quals no usem alguns recursos o els
usem de manera incorrecta. Podríem
produir (40,40) i (50,0), combinacions
millors que les d'abans.

Ejercicio resuelto FPP 30

 7. EL CREIXEMENT ECONÒMIC
Comences el curs i a penes pots estudiar un foli en una vesprada. Portes temps sense
estudiar i estàs desentrenat. Al final d'enguany, tanmateix, seràs capaç d'estudiar molt
més. Sens dubte, això és un creixement en la producció d'estudi.
• Què és el creixement econòmic?
EL CREIXEMENT ECONÒMIC és l'augment de les possibilitats de producció d'una
societat en un període determinat de temps. Gràficament, suposa un desplaçament
de la FPP cap a la dreta, fent que alguns punts que eren inassolibles deixen de ser-ho
Si recordes vam dir que el nostre llogaret comptava amb un nombre d'habitants i uns
recursos i tecnologia que els permetia arribar a diverses combinacions possibles (pescar
20 peixos i recol·lectar 45 vegetals era una d'elles o 0 peixos i 60 vegetals era altra).
Però, si per alguna raó augmenten les possibilitats de producció, podríem pescar més
peixos i recol·lectar més vegetals del que féiem. Quan això succeeix es parla de
creixement econòmic de l'economia, per tant, la FPP es desplaça.
Amb el creixement econòmic,
moltes combinacions (com la G)
deixen de ser inassolibles.
El crecimiento económico y sus causas
• Les causes creixement econòmic
Què ha passat perquè augmenten les nostres possibilitats de producció? Hi ha
dues causes principals per les quals un país pot créixer econòmicament i que augmenten
les teues possibilitats de producció: la primera és tindre més factors de producció i la
segona és que produïm més amb els mateixos factors.
1. Augment dels factors de producció (quantitat). En definitiva, si tinc més
recursos (terres, treballadors o màquines), podré produir més. Pot ser:
a) Descobriment de recursos naturals. Pot ser que el nostre llogaret trobe un
nou lloc amb una gran quantitat de bancs de peixos o on creixen vegetals amb
més abundància. A l'haver més recursos naturals, la producció serà major.
b) Augment del nombre de treballadors.. Si de sobte al nostre llogaret
acudeixen nous habitants que es dediquen a pescar i a recol·lectar vegetals, és
obvi que augmentaran les nostres possibilitats de producció.
c) Augmentant el capital. Si en el nostre llogaret els habitants fabricaren millors
xarxes de pesca i millors sistemes de recollida de vegetals, les possibilitats de
producció augmentarien també. La fabricació d'eines i de màquines és realment
important perquè una societat puga produir més.
2. Increment de la productivitat (qualitat). Una societat pot produir més fins i
tot encara que tinga els mateixos factors productius. Com és això possible? Perquè els
factors productius estan produint millor que abans.
Un augment de la productivitat suposa que estem produint els béns i serveis
en menys temps i per tant podem arribar a produir més.
Un augment de la productivitat es pot aconseguir a través de:
a) La formació dels treballadors. Si els treballadors tenen més formació o
experiència podran produir més. En el nostre llogaret, és possible que amb el
pas del temps els habitants siguen cada vegada més ràpids pescant i
recol·lectant sobretot sobre la base de l'experiència de repetir la mateixa acció
una vegada i una altra.
b) Progrés tècnic. És a dir, amb la millora de la tecnologia utilitzada. Si
recordes, amb la introducció dels codis de barres, les caixeres dels supermercats
van guanyar en velocitat en el cobrament de producte, podent produir molt més.
En definitiva, el nostre país podrà créixer i així produir més béns, o amb un
augment dels factors de producció o un augment de la productivitat dels
mateixos (produir millor o més ràpid).
31
• Com impulsar el creixement econòmic d'un país
Acabem de veure com s'augmenten les possibilitats de producció:
1. Amb més factors productius (quantitat) (més treballadors, descobriment de recursos
naturals i augmentant el capital).
2. Amb més productivitat (qualitat) (treballadors més formats o millor tecnologia)
Com a normal general, un país pot contribuir al creixement econòmic, és a dir a augmentar
les seues possibilitats de producció, de les següents maneres.
Invertir en capital humà. Si els treballadors tenen millor formació seran
1 capaces de produir millor i més ràpid. En aquest sentit, la despesa en educació d'un
país i els cursos de formació als treballadors permeten que els seus ciutadans
siguen més productius. A què ja saps que has de fer per a ser més productiu?
ESTUDIA. Ho diré una altra vegada. ESTUDIA. Una vegada més: ESTUDIA!
2 Invertir en capital físic (máquines) Acumulació de capital.. Si els
treballadors tenen millors màquines i eines, sens dubte que seran capaces de
produir molt més ràpid, i per tant seran més productius. Així, per exemple, els
tractors han permés als agricultors ser capaços de produir en una hora el que abans
feien en setmanes.
3 Invertir en investigació. Una altra manera d'augmentar la productivitat és
través de la millora de la tecnologia. Per a això és clau la despesa en
INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT (I+D). La investigació és clau perquè
permet el desenvolupament de l'enginyeria i la millora o creació de màquines que
permeten produir millor o més ràpid. La despesa total en I+D a Espanya en 2019 ha
sigut de 14.000 milions d'euros (menys que en 2009) pel que molts critiquen que
hem d'augmentar la despesa si volem competir amb la resta de països. Tal com vam
veure, el lector de codi de barres sens dubte que va augmentar la productivitat dels
dependents.
• El dilema del creixement quant invertir hui?
Acabem de veure com la inversió en capital humà, en capital físic i en investigació permet
créixer a un país i augmentar les seues possibilitats de producció.
El problema és que, si dediquem part dels nostres recursos a aquestes inversions,
estarem renunciant a produir altres béns que es poden consumir i per tant
satisfem menys necessitats i descendirà el nostre benestar.
Imagina que els nostres vilatans empren 4 hores a recol·lectar els vegetals i pescar
els peixos que necessiten per a menjar en un dia. Què és el que fan el temps
restant? En general tenen 3 opcions:
Como impulsar el crecimiento económico: el dilema del crecimiento
Podrien dedicar el seu temps a descansar o a l'oci, és a dir, a tirar-
OPCIÓ A se una migdiada, a anar-se amb els seus amics de festuki* o a la
platjeta* del llogaret del costat..
Dedicar unes quantes hores a produir altres béns que no tinguen,
OPCIÓ B com per exemple millors cabanyes que els protegisquen del fred o
roba a partir de pells.
Podrien invertir a formar-se com a treballadors per a augmentar
OPCIÓ C el seu rendiment. O invertir en capital físic o en investigació per a
tindre millors xarxes, vaixells de pesca o per a més avançats sistemes
de recol·lecció de vegetals..
Les dues primeres opcions suposen un augment del benestar present dels vilatans.
Amb la primera opció s'augmenta el temps d'oci i amb la segona es consumeixen més
béns que satisfan més necessitats. Amb l'última opció els vilatans renuncien a aqueix
benestar en el present a canvi d'augmentar les seues possibilitats de producció.
En el futur, gràcies a la inversió, els vilatans podran produir molts més béns i satisfer més
necessitats.
Aquest dilema del creixement econòmic consisteix en el fet que cal renunciar a
consumir hui i gaudir dels béns en el present, per a poder gaudir més en el futur. És
un dilema al qual s'enfronten totes les persones i empreses en el seu dia a dia.
Quan vas a aqueixes classes d'anglés a la vesprada en lloc d'anar-te amb els teus amics,
quan et poses a estudiar per a cada examen en lloc de jugar amb el mòbil, estàs invertint
en el teu futur. Cada vegada que renúncies a aqueix gaudi personal en el present per a
invertir en la teua formació, estàs augmentant les teues possibilitats de benestar en el
futur. Els sacrificis de hui t'atorguen més possibilitats de viure millor la resta de la teua
vida. Recorda: “La inversió en coneixements és la que sempre dona majors interessos”
32
 ACTIVITAT RESOLTA 5. La disjuntiva ciències-lletres
Imagina que Nadia ha d'estudiar aquesta tarde llengua i física. Si dedica tota la
vesprada a estudiar els màxims folis que pot, ens trobem amb les següents
possibilitats
1 Dibuixa la frontera de possibilitats de producció (FPP)
2 Quin és el significat d'aquesta frontera de possibilitats producció?
Aquesta FPP ens mostra les combinacions màximes de folis de ciències i lletres que Nadia
pot estudiar. Si vol estudiar més d'una matèria, haurà de renunciar a estudiar l'altra
3 ¿ Quin és el cost d'oportunitat per a Nadia de passar de la combinació B a la
E?
Si Nadia passa de la combinació B a la E.
podrà estudiar 6 folis més de LLENGUA
(passa de 2 a 8), però haurà de renunciar
a estudiar a 12 folis de física (passa de 19
a 7). El cost d'oportunitat seran els 12 folis
de física.
4 Què voldria dir si Nadia estudia aquesta vesprada 5 folis de llengua i 10 de
física? I si estudia 4 folis de llengua i 16 de física?
Si estudia 5 folis de llengua i 10 de física està sent ineficient, ja que podria estudiar
6 i 12 folis. El problema de Nadia és que està balafiant temps d'estudi (el seu recurs). Tal
vegada està mirant massa al mòbil o estiga despistada, en qualsevol cas, és ineficient ja
que està per davall de la corba.
Si estudia 4 folis de llengua i 16 de física es troba dins de la FPP (combinació D). Per
tant, Nadia està sent totalment eficient. Amb els seus recursos, no hi ha cap
combinació que puga millorar totes dues matèries.
5 Hi ha alguna possibilitat per a Nadia d'augmentar els seus límits en el futur i
arribar a augmentar la frontera de possibilitats?
Sí, Nadia ha d'intentar augmentar les seues possibilitats de producció (d'estudi en el seu
cas).
Una primera possibilitat és augmentant els seus factors productius en QUANTITAT
(usant més recursos). En aquest cas, el seu recurs és el temps. Si Nadia estudia més
temps, podria aconseguir estudiar més folis. Una altra manera és augmentant la seua
productivitat (QUALITAT). Si millora les seues tècniques d'estudi, Nadia serà capaç
d'estudiar més folis fins i tot dedicant el mateix temps.
33
 8. SECTORS ECONÒMICS
• Els sectors econòmics
A l'hora d'agrupar les diferents activitats podem diferenciar 3 sectors.
• • El sector primari.
Inclou les activitats que extrauen les matèries primeres de la naturalesa. Ens referim
a agricultura, ramaderia, pesca, extracció forestal i mineria.
Quan un país està poc desenvolupat aquest sector primari és el que més
persones empra, però a mesura que el país es desenvolupa, va perdent
importància. Per a això, és clau l'augment de la productivitat. A Espanya, això
ha permés passar d'un 50% de les persones que es dedicaven a l'agricultura en
1950 a Espanya, a només un 4%.
• • Sector terciari (també anomenat sector serveis)
Són aquelles activitats que no produeixen béns materials sinó diferents tipus de
serveis per a la població o per a altres empreses: comerç, hostaleria, espectacles,
turisme, sanitat, educació seguretat.
Als països desenvolupats, l'augment de la productivitat porta a una major
riquesa que provoca un gran augment de serveis com l'oci, la cultura o la
salut, en el que s'ha anomenat *terciorización de l'economia. A Espanya, el
75% de les persones es troben empleades en el sector serveis. Dins d'aquest
sector, el turisme té una vital importància, ja que Espanya el segon país amb
més turistes del món.
TERCIORIZACIÓN DE L'ECONOMIA. Procés pel qual els treballadors d'un país es
traslladen des del sector primari cap a les activitats relacionades amb el sector
serveis.

Treballadors en Treballadors en Majoría treballant

sector primari sector secundari en sector serveis

Si augmenta la productivitat, Es genera riquesa en la

passen al secundari indústria i se demanden més
serveis

ACTIVIDAD RESUELTA 5. L´ evolució aceitunera

Indica quins són els sectors econòmics que ha intervingut fins que pots comprar un litre
• • El sector secundari (indústria i construcció) d'oli.
Són totes les activitats que transformen les matèries primeres en productes. Ens
referim a tota la indústria en general: la tèxtil, naval, siderúrgica, química etc. També
hem d'incloure la construcció.

Quan un país desitja desenvolupar se és totalment clau construir un sector

secundari potent, la qual cosa es diria industrialització, la qual és vital per al
creixement econòmic.

Los sectores económicos. 34


Aquí tienes los enlaces directos a distintas actividades de esta unidad:
ACTIVIDAD 1. El pescador
satisfecho
ACTIVIDAD 3. El flujo circular de la
renta
ACTIVIDAD 5. El problema del
I+D+i en España
ACTIVIDAD 7. La FPP de un
estudiante
ACTIVIDAD 9. La productividad
española
ACTIVIDAD 11. El crecimiento
económico y el test de la gominola
Puedes encontrar más actividades sobre esta unidad en
www.econosublime.com.
ACTIVIDAD 2. Los factores
productivos
ACTIVIDAD 4. El proceso
productivo
ACTIVIDAD 6. Cálculo de la técnica
más productiva
ACTIVIDAD 8. El crecimiento
económico
ACTIVIDAD 10. El capital humano
en europa
ACTIVIDAD 12. Refuerzo.
Verdadero o falso
También puedes acceder a las diapositivas de la unidad, donde se
encuentran algunos ejercicios de clase resueltos:
DIAPOSITIVAS UNIDAD 2.
La producción.
Por último, te dejo algunas preguntas tipo test:
2. Una tecnología es más 3. Si una empresa produce
1. El capital humano es:
eficiente que otra si: 100 balones con 4
a) Los bienes que sirven para trabajadores. Su
a) Produce más con los
producir otros bienes. productividad es:
mismos factores usados.
b) Las máquinas y
b) Produce lo mismo con a) 25 balones por trabajador.
herramientas.
menos factores usados. b) 100 balones.
c) Los robots de la empresa.
c) Produce más, sin importar c) 4 trabajadores.
d) La formación y experiencia
los factores usados.
de los trabajadores. d) 50 balones por trabajado
d) a y b son correctas.
4. La FPP nos indica: 5. ¿Qué significa estar bajo la 6. Una empresa que produce
FPP?: aceite forma parte del sector
a) Los recursos que tiene una
empresa. a) Que todos los factores a) Primario.
están siendo usados.
b) El máximo de recursos que b) Secundario.
puede usar un país. b) Que hay eficiencia.
c) El máximo de producción c) Que la producción es c) Terciario.
con unos recursos y sublime.
d) Cuaternario.
tecnología. d) Que hay recursos sin usar,
o usados ineficientemente
d) Ninguna es correcta.
Puedes encontrar las soluciones a estos test y muchas más
preguntas aquí:
TESTS UNIDAD 2. La producción
¡¡¡¡También en Kahoot!!!!:
35