L’activitat econòmica i els seus agents

Economia → és la ciència que estudia la manera de satisfer les necessitats humanes

gestionant l’escassetat de recursos. Es pot definir com la ciència que s’encarrega de satisfer
les necessitats humanes, generar-ne de noves, gestionar els recursos limitats i advocar per
la creació de nous recursos il·limitats.

Béns i serveis
Es poden classificar de dos maneres:
- Segons la naturalesa:

Béns de consum Béns de capital

Satisfan directament les necessitats Satisfan de manera indirecta les

humanes → una barra de pa, unes necessitats humanes → el forn que cou
ulleres, un llibre … el pa, la màquina que modela les
ulleres o una impremta

- En funció del caràcter:

Béns lliures Béns comuns Béns econòmics i serveis

Els béns lliures són Els béns comuns són Són escassos i cal pagar
abundants i no tenen semblants als béns lliures per obtenir-los → un
propietari, no s’ha de però els paguem de cotxe, unes sabates… Si
pagar per obtenir-los manera indirecta, són són intangibles es solen
Ex:l’aire que respirem propietat del sector anomenar serveis → un
públic, Ex: un parc tall de cabells

Per fer possible que una empresa satisfaci les necessitats dels seus consumidors ha
d’utilitzar uns eelements anomenat fators de produccio:
Recursos Les matèries primeres que formen un producte i que s’obtenen de
Naturals la natura.

Treball La mà d’obra necessària per desenvolupar l’activitat productiva.

Capital Els béns d’inversió necessaris per produir: maquinària,

instal·lacions i edificis o recursos financers.

Tecnologia La manera concreta de combinar els factors de producció en forma

de procediments productius

Organització La direcció dels procediments i la gestió dels recursos productius.

Empresarial
Els agents econòmics
El funcionament de l’economia i l’evolució de l’activitat econòmica exigeixen que hi hagi
diversos agents que interactuïn i prenguin decisions, es tracta dels agents econòmics:
- Famílies: consumeixen els productes fabricats per les empreses i, alhora, els
proporcionen els factors de producció necessaris per a dur a terme la seva activitat.
- Empreses: produeixen els béns i serveis que consumeixen les famílies mitjançant
els factors de producció que aquestes els proporcionen.
- Estat: té una funció reguladora de l’activitat econòmica, ja que estableix un entorn
juridiconstitucional, a més de proporcionar béns i serveis públics, principalment
mitjançant la recaptació d’impostos i cotitzacions

La localització i la dimensió de l’empresa

La localització es un dels factors que influeixen en el futur d’una empresa. Consisteix a
decidir la ubicació o el lloc geogràfic més adequat perquè l’empresa desenvolupi la seva
activitat i assoleixi els seus objectius marcats. Hi ha diversos factors que influeixen en la
localització:
1. Accés als factors de producció: de matèries primeres, mà d’obra qualificada,
proveïdors o altres empreses que es dediquin a la mateixa activitat empresarial o
altres activitats complementàries per generar sinergies

Aprovisionaments i La proximitat de les fonts d’aprovisionament de matèries primeres

subministraments permetrà l’estalvi de transport i de processos extractius i la facilitat
d’aconseguir els subministraments necessaris

Treball L'existència d’un mercat de treball en què l’empresa pugui trobar

mà d’obra qualificada o no qualificada disponible, en funció de les
necessitats empresarials. Els territoris a on el preu de la mà
d'obra sigui més baix atrauen més inversió empresarial.

Capital La facilitat per tenir bones relacions contractuals amb les entitats
bancàries i financeres permetrà aconseguir les fonts de
finançament adequades a les inversions de l’empresa.

2. Costos de la instal·lació: no és el mateix instalar l’empresa en un lloc o altre, ja

que els impostos poden ser diferents o la zona pot estar ben comunicada o no.
3. Característiques de l’entorn: les regions que estiguin en creixement seran més
favorables a la captació d’empreses, en canvi, les que estiguin en una fase de
decreixement seran més desfavorables a captar-les.
 Infraestructures La facilitat per accedir a mitjans de transport i les comunicacions per
de transports i internet són factors que s’han de tenir molt en compte. Com més
comunicacions adequades siguin les infraestructures i més aprop s’instal·li
l’empresa, més bones estratègies de lideratge en cost podrà aplicar.

Legislació També cal tenir en compte el marc normatiu fiscal (impostos),

mercantil (normativa que afecta a les empreses i l’activitat
econòmica), mediambiental (restriccions per protegir l’entorn), i social
(normes laborals) a més de les facilitats per crear empreses (ajuts i
subvencions)

Desenvolupame La ubicació en una regió o àrea desenvolupada econòmicament

nt econòmic de permet aprofitar oportunitats de negoci o desenvolupar més les
la zona potencialitats de l’empresa

Mercat i El fet de que hi hagi prous consumidors interessats en els productes

competència o serveis de l’empresa i de la competència d’altres empreses fa que
sigui necessari confeccionar un estudi de mercat.

La dimensió de l’empresa
La dimensió és la decisió de definir la capacitat productiva més indicada de l’empresa per
poder fer front als reptes relacionats amb els seus objectius. Al llarg de la vida d’una
empresa és habitual que es prengui la decisió d’augmentar-ne la dimensió per adaptar-se a
les demandes del mercat o per aprofitar noves oportunitats de negoci que en millorin la
situació competitiva. Aquest augment es pot dur a terme de dues maneres:
a) Creixement intern → es divideix en
i) Especialització: l’empresa decideix vendre més productes o serveis
explotant estratègies per fer el producte més atractiu, introduint-lo a nous
mercats o explotant-ne alguna qualitat. L’empresa enfoca l’activitat
empresarial en un tipus molt concret de productes o serveis.
ii) Diversificació: l’empresa decideix augmentar la varietat de productes que
ofereix a partir del producte o servei original
b) Creixement extern → es divideix en:
i) Fusió: la unió de dues o més empreses per crear-ne una de nova. A+B=C
ii) Absorció: una empresa més potent n’adquireix una altre amb menys
capacitat, sol passar amb empreses que tenen problemes econòmics i que
estan en perill de desaparèixer. A+B= AB
iii) Cooperació: diverses empreses acorden col·laborar i compartir recursos o
informació per aconseguir objectius comuns, aquests acords poden ser a
llarg termini o a curt.
La classificació de les empreses
Les empreses es poden classificar en funció de diversos criteris, ja que les característiques
que les poden diferenciar son múltiples:
Marc jurídic de les empreses
Normativa que regula les empresa → principalment és el dret mercantil: és la part del dret
que regula l'activitat econòmica que porta a terme un empresari per mitjà d’una organització
d’elements personals i reals, és a dir, l’activitat econòmica que es fa en una empresa.
Constitució d’una empresa: conjunts de obligacions formals i tràmits que cal fer
obligatòriament perquè tingui validesa legal.

Les característiques jurídiques de les empreses

Per classificar els tipus d’empresa en funció de la forma jurídica, és a dir, en funció de la
definició legal que indiquen les normes jurídiques mercantils, cal conèixer les
característiques jurídiques que les diferencien:
- Personalitat jurídica:
- Persona física → és la persona físic a o l’individu que pot exercir els seus
drets i complir les obligacions reconegudes per les lleis. Es coneix com a
empresa individual
- Persona jurídica → quan una entitat adquireix drets i obligacions reconeguts
en una llei. Això és l’empresa de societats, que es pot dividir en: societat
civil, societat mercantil i societats mercantils especials.
- Responsabilitat dels socis:
- Limitada → en cas de fallida, l’import màxim que els socis poden perdre és
el capital aportat
- Il·limitada → els socis responen amb tot el seu patrimoni davant dels deutes
que tingui l’empresa
- Nombre mínim de socis: Alguns tipus d’empresa necessiten un nombre mínim de
socis per poder-se constituir
- Import mínim de capital: Alguns tipus d’empreses necessiten un nombre mínim de
capital per poder-se constituir
- Raó social: és la denominació de l’empresa o el nom legal de la persona jurídica
- Fiscalitat:
- IRPF → (impost sobre la renda de les persones físiques) l’impost que grava
l'obtenció de renda per part d’una persona física
- IS → (impost sobre societats) l’impost que grava els beneficis de les
societats, és a dir, de les entitats amb personalitat jurídica pròpia
La persona emprenedora
Una persona emprenedora és la que, a partir d’una idea innovadora veu una oportunitat i
comença el seu propi negoci. En aquest procés pren decisions, avalua amenaces i
oportunitats i assumeix riscos econòmics i financers per posar-lo en marx i tirar-lo endavant
amb l’objectiu d'obtenir beneficis. Una persona emprenedora ha de tenir una serie de
característiques: passió i motivació, creativitat, enginy, visió i innovació, responsabilitat,
lideratge i confiança en elles mateixes i perseverança.

Perfils de les persones emprenedores i dificultats de l’emprenedoria

Hi ha diferents perfils de persones emprenedores:
- Innovadora: està impulsada per la innovació i la creació d’una cosa nova
- Visionaria: té una gran visió per al futur de la seva empresa, es capaç d’inspirar
altres persones a seguir la seva visió i té l’habilitat de crear plans o estratègies per
aconseguir els seus objectius
- Accidental: és algú que de manera inesperada es converteix en empresari, aquesta
pot haver començat un negoci com a resultat d’una situació imprevista, com per
exemple haver heretat el negoci familiar.
- Social: està motivat pel desig de tenir un impacte positiu en la societat
- D’estil de vida: busca la independència financera i la flexibilitat de treballar en els
seus propis termes
- D’alt creixement: té habilitats per identificar oportunitats de mercat i desenvolupar
plans de negoci que permetin un creixement ràpid i sostingut
- De franquicia: compra els drets d’una marca i un model de negoci existent per
engegar el seu propi negoci.
Els reptes i inconvenients que pot suposar la creació d’una empresa són:
- Incertesa financera i poca estabilitat
- Sobrecàrrega de feina
- Poca experiència en la gestió empresarial i poques xarxes de suport
El nou mercat laboral: knowmads
Els knowmads són principalment persones qualificades d’entre 25 i 35 anys generadores i
gestores del coneixement i amb gran habilitat per moure’s i treballar en entorns digitals i
tecnològics. Presenten un alt grau de d’autonomia laboral, tenen la capacitat de moure’s de
manera fluida d’una feina a l’altre i són capaços de treballar en diferents tipus de projectes i
entorns de treball a mesura que van adquirint habilitats i coneixements. Les seves
característiques són que solen ser persones adaptables, independents, creatives,
autodidactes, resilients (confien en ells mateixos i els seus coneixements i les seves
capacitats) i tenen una gran habilitat digital.

La dona emprenedora
La teoría del sostre de vidre que va ser elaborada per G. Bryant el 1984 despriu les
barrere invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones,
especialment l'accés a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i estar en igualtat de
condicions de formació i experiència laboral que els homes. Les dificultats principals amb la
que es troben les dones a l’hora de poder emprendre són les següents:
- Falta de referents, estereotips i discriminació de gènere
- Dificultats a l’hora de conciliar la vida professional i la familiar
- Menys accés a finançament de par de entitats financeres per culpa de la
discriminació de gènere

Inclusió i emprenedoria
L’emprenedoria inclusiva és la que té en compte tots els integrants de la societat i les
capacitats i habilitats que poden tenir, i que construeix el projecte tenint-los en compte i fent
les adaptacions necessàries en els llocs de treball perquè tothom en pugui formar part i es
pugui sentir integra. Per aconseguir això es poden dur a terme diferents estratègies com:
- Programes de finançament i assistència tècnica específics per a grups desfavorits
- Programes de mentoria i capacitació per a l'adquisició d’habilitats empresarials i per
a l’establiment de contactes empresarials
- Campanyes de sensibilització i educació per fomentar la igualtat d’oportunitats i
prevenir la discriminació

L’entorn de l’empresa
Hi ha dos tipus d’entorns que de manera directa o indirecta influeeixen en l’empresa:
l’entorn específic o microentorn, i l’entorn general o macroentorn:
A) Microentorn → és aquell que influeix de manera directa en el negoci: els clients, els
competidors, les entitats financeres, el mercat laboral, els proveïdors i els
distribuïdors. L’eina d'anàlisis que permet comprendre i avaluar els factors que
influeixen en el microentorn s’anomena les cinc forces de porter
 B) Macroentorn → es compon dels factors externs que l’empresa no pot controlar, per
analitzar-los s'utilitza l'anàlisi PESTEL:

La responsabilitat social corporativa

És la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i
mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors,
la plantilla, els activistes, els inversos i els consumidors, els sector públic, etc… amb
l’objectiu de beneficiar a ña societat i alhora millorar la situació competitiva i el valor afegit.
En resum la responsabilitat social d’una empresa consisteix en fer negoci de manera ètica i
responsable, tenint en compte els impactes socials, ambientals i econòmics de les activitats
i decisions empresarials. Per poder aconseguir una responsabilitat social medioambiental
utilitzen les ODS número 7 (energía asequible i no contaminant), 9 (construir
infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació)i la
12 (garantir modalitats de consum i producció sostenibles)

Les àrees funcionals de l’empresa

Àrea = Departaments = Funcions = Tasques
Les principals àrees d’una empresa són:
a) Àrea Comercial → fa les activitats necessàries per a fer arribat al consumidors els
productes, béns o serveis produïts, té dues funcions:
i) Anàlisis de Mercat: és anterior a la fase de producció i consisteix en analitzar
les necessitats dels consumidors per buscar la manera de poder vendre
millor el seu producte.
ii) Estrategia de màrqueting: és el departament que s’encarrega de generar tot
el pla de màrqueting.
b) Àrea de Producció → controla l’aprovisionament de les matèries primeres i
gestiona la producció dels béns i serveis. Combina ls factors de producció i
mitjançant diverses tècniques s’obtenen els béns o serveis.
c) Àrea de recursos humans (RRHH) → les funcions d’aquesta àrea son les de
seleccionar i contractar persones, donar-lis formació i organitzar tot el personal, a
més d’una funció bàsica d'administració gestionant tota la documentació que es
derivi de les altres (contractes, nòmines, baixes laborals …), així com vetllar per el
clima i la satisfacció laboral.
d) Àrea d'inversió i finançament → aquesta area s’encarrega de captar els fons
necessaris per al funcionament de l’empresa, de dur a terme les inversions i del
control econòmic en general.
La direcció empresarial
Les funcions de la direcció son les següents
1. Planificació: fixar objectius i marcar estratègies, polítiques d’empresa, establir
quines decisions prendre i quins criteris de decisió fare servir, sempre amb les
intencions de complir els objectius de l’empresa
2. Organització: dissenyar una estructura perquè tots els elements de l’empresa
tinguin la seva funció i que cadascú sàpiga la seva feina i la seva autoritat.
3. Gestió: dirigir i intentar que tothom faci les tasque que li han siguen encomendades.
4. Control: establiment d’estandarts, mesurament, correcció. Controlar consisteix en
verificar que tot surti com s’havia previst en fer la planificació, des dels objectius més
generals fins als més específics.

Funció d’organització: Distribució de departaments

Una de les opcions que té l’empresa a l’hora d'organitzar-se és dividir-se en departaments,
àrees o zones per optimitzar els recursos seguint diversos criteris:

Per funcions El personal s’organitza segons la seva especialització, es concentren a

cada departament les persones treballadores que estiguin
especialitzades en les funcions del departament en qüestió, aprofitant
les seves habilitats tècniques

Per productes, Es refereix a l’agrupació del personal segons les línies de productes o
serveis o serveis que s’ofereixin
dimensions

Per zones S’utilitza en empreses que comercialitzin en diverses zones, la plantilla

geogràfiques s’organitza de manera que conegui la zona a la que va destinat el
producte.

Per projectes S’agrupa l’activitat segons les característiques d’un projecte i segons
les fases necessàries per dur-lo a terme

Una vegada estructurada en departaments, perquè l'organització de l'empresa funcioni és

important la comunicació , és a dir, la manera de com es transmet la informació, hi ha
diferents maneres de com classificar-la:

Externa Interna

La que du a terme l’empresa per relacionar-se La que gestiona tots els canals interns
amb els mitjans de comunicació, atendre els
clients externs i administrar la gestió social de
l’organització

Formal Informal

Transmet la comunicació oficial de Sorgeix de la relació amb els col·laboradors

l'empresa entre els seus membres com a fruit de la confiança
 Ascendent Descendent Horitzontal

S‘originen els nivells més Sorgeix de la relació amb S’origina entre persones
baixos de la plantilla i es els col·laboradors com a que estan en un mateix
dirigeix als càrrecs superiors fruit de la confiança nivell jeràrquic, és a dir,
de manera vertical, de baix entre persones de diferents
a dalt departaments

Funció d’organització: Estructura organizativa

Identificació i descripció de les estructures organitzatives → orde jeràrquic de la cadena de
direcció, també es marquen les relacions i les responsabilitats de cada treballador. Per
representar aquestes estructures s’utilitzen organigrames: és la representació gràfica de
l’estructura de l’organització d’una manera sintètica i simplificada. Hi ha 4 models diferents:

a) Estructura lineal o jeràrquica: es basa en el principi de comandament, tots els

integrants de la plantilla depenen d’un cap superior, que és qui dóna les ordres i
marca les directrius, cada persona está subordinada a una d’immediatament
superior. Model típic d’una empresa petita.

b) Estructura funcional o departamental: es caracteritza per l’existència

d’especialistes que dediquen tot l’esforç a una tasca concreta de l’activitat de
l’activitat de l’empresa, tots els nivells inferiors estan connectats a diversos caps i
cadascun desenvolupa una funció. En aquesta estructura no està tant marcat l'ordre
jeràrquic , és a dir, les persones subordinades poden rebre ordres de diferents caps.
 c) Model lineal i d’assessorament (staff): INtenta solucionar els inconvenients dels
anteriors, es caracteritza per una estructura central jeràrquica que disposa del suport
dels departaments d’assessoraments, que serveixen per ajudar, pero que no tenen
autoritat dins de l’organització

d) Model teal: està pensat per empreses novedoses, que treballen per projectes i no
tenen els treballadors presencials (knowmads), són aquelles en què el capital humà
és el protagonista i que, a més, simplifiquen la jerarquització i atorguen menys
importància al control, fomentant el sentit de la responsabilitat dels seus treballadors
i oferint-los contínues oportunitats de formació i desenvolupament professional i
personal.

Funció de gestió o direcció

Una de les característiques principals de la direcció de l’empresa és la presa de decisions,
entesa com el procés de convertir l’informació en acció. Gestionar o dirigir consisteix a
intentar que les persones que formen l’empresa duguin a terme les tasques necessàries per
a aconseguir els objectius marcats. Per a dur a terme aquesta tasca és necesita lideratge,
que està entès com la capacitat o habilitat d’una persona per influir , induir o animar a altres
a aconseguir determinats objectius amb entusiasme i voluntat pròpia. El CEO, o director
executiu d'una empresa és aquella persona sobre la qual recau la funció de dur a terme les
accions perquè es puguin complir els objectius marcats per la presidència de la companyia
o pel màxim òrgan directiu de l’empresa. Hi ha diversos estils de lideratge:

Autoritari Es basa en un estil dominant per part del líder. La persona que exerceix
aquest paper sol prendre decisions sense necessitat de consultar amb els
seus subordinats i sense haver de justificar-les. Sol exigir que l’obeeixin i
supervisa directament la plantilla

Democràtic La persona que lider sol pretendre ser un més del grup o de l’equip, les
decisions se solen prendre col·lectivament, però sota la seva supervisió.

Liberal Es basa en una participació mínima del líder, que dona llibertat al personal
subordinat en les decisions, ja siguin individuals o col·lectives. Participa
poc en les decisions