ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

El projecte empresarial

1. Creació d'una empresa. Passos i continguts del pla d'empresa

La creació d’una empresa és un projecte en què la iniciativa d’una persona o un conjunt de

persones tracta de dur a terme una activitat econòmica, original o ja existent, amb l’objectiu
d’obtenir un benefici econòmic o una finalitat social.
El projecte de creació d’una empresa comporta:
 La mobilització de recursos materials, humans i financers
 L’aplicació de capacitats de responsabilitat per afrontar riscos
 El desenvolupament d’aptituds personals i organitzatives.

Un pla d'empresa o pla de negoci és una planificació estratègica que afecta tots els àmbits de
l'empresa durant un llarg període de temps i que té com a objectiu analitzar la viabilitat del
projecte empresarial, examinant-ne els objectius i descobrint-ne els inconvenients.
Així, el seu objectiu bàsic no es redueix únicament a analitzar fins a quin punt la idea de negoci
té possibilitats d’èxit sinó que també té la funció de planificació i de crear un pont entre la
situació real actual i una situació futura desitjable.

Aquesta planificació és la base sobre la que es fonamenta una correcta gestió, ja que fa
possible una determinada organització, direcció i control empresarial que d’altra forma es faria
quasi impossible (avantatges interns). Per altra banda, sobre la base de la planificació feta és
més fàcil aconseguir recursos externs que permetin el correcte desenvolupament de l’empresa
i, alhora, convèncer més fàcilment els proveïdors i els clients (avantatges externs).

Així, la finalitat del pla d’empresa és doble: serveix internament a l’emprenedor com a eina
de treball i externament com a targeta de presentació del projecte.

És un document que descriu les característiques d’un projecte empresarial que serveix per
informar a tots aquells que puguin estar interessats en ell: possibles inversors, entitats
bancàries, organismes públics.
El principal objectiu del pla és dotar els emprenedors o emprenedores involucrats d’una eina de
treball amb la qual puguin analitzar sobre paper tot els aspectes rellevants per determinar la
viabilitat o no del projecte. Ha de ser un document flexible, ja que les idees van evolucionant
amb el temps i l’entorn que ens envolta també canvia cada vegada més ràpidament.
En cas que l’anàlisi ens porti a la conclusió que el negoci no és viable, ens servirà per estalviar
temps i diners, o potser ens mostrarà dificultats en els quals no havíem pensat i que
constitueixen barreres insuperables per a l’èxit del negoci.
Si, per contra, les dificultats que afloren a la seva elaboració són salvables i mostren la
viabilitat de la idea, aleshores ens servirà com a carta de presentació davant de totes aquelles
persones amb qui vulguem contactar (entitats financeres, inversors, organismes oficiales...). La
manera d’estructurar el pla d’empresa pot variar una mica tant en l’ordre com en el contingut,
depenent de qui el faci.

Quins avantatges aporta l’elaboració d’un pla d’empresa?

La realització d’un pla d’empresa permet:

1
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

a) Definir totes les característiques del projecte i sintetitzar la concepció del negoci i
l’estratègia amb argumentacions coherents.
b) Informar a totes les parts interessades: inversors potencials, entitats bancàries,
organismes públics, etc.
c) Proposar una guia per tirar endavant el projecte, indicant què cal fer en cada fase, com
fer-ho, quan i per què.
d) Analitzar si la idea de negoci té possibilitats d’èxit.
e) Planificar des de la situació actual fins a una situació futura desitjada.
f) Fomentar una correcta gestió, organització, direcció i control empresarial (avantatges
interns).
g) Aconseguir recursos externs, convèncer a proveïdors i clients (avantatges externes).

2. Idea de negoci, promotors i requisits previs

Idea de negoci: És la idea bàsica en la qual es fonamenta tot el projecte empresarial
Concretament fa referència a l'activitat empresarial o novetat que es vol dur a la pràctica.
Les idees de negoci poden sorgir des de diferents àmbits, tant personals com de l’entorn que
ens envolta.

Com sorgeixen les oportunitats de negoci?

• De les aptituds, relacions i característiques personals. En aquest sentit, les principals
fonts d’idees serien:

- La formació acadèmica.
- Les aficions (hobbies).
- L’experiència laboral.

- Les amistats i les relacions personals.

• De l’observació del mercat. És probablement d’on prové la gran majoria de les idees de
negoci. Alguns exemples serien :

- La detecció de necessitats no cobertes o cobertes només parcialment.
- La millora de negocis ja existents mitjançant millores en alguns atributs.
• La còpia o importació d’idees ja existents. En aquests sentit, podríem parlar de les
franquícies com a principal model de noves empreses, ja que la gran majoria de nous
negocis que s’inicien ho fan sota aquesta modalitat.

• De l’observació d’entorn general. Els canvis socials, culturals, demogràfics, tecnològics
o legals també ofereixen noves oportunitats de negoci a aquells que són capaços de
veure-les. Alguns exemples serien els següents:

- Empreses dedicades a oferir serveis per a singles, com per exemple la recent
creació d’agències de viatges especialitzades.
- Empreses de menjar preparats, atès que cada vegada són més les famílies que no
disposen de prou temps per a cuinar a casa.
- Empreses dedicades a les persones grans, com a conseqüència del creixement
envelliment de la població.
2
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

- Empreses especialitzades en la instal·lació de panells termosolars, atès que la nova

legislació obliga els constructors a instal·lar-les en tots els edificis i habitatges de
nova construcció.
- Empreses especialitzades en el comerç electrònic o en la venda per mitjà d’Internet.
Promotors/es: Són aquelles persones que tenen la idea i l'empenta per tirar endavant una idea
de negoci. A l'hora de començar l'empresa cal tenir en compte les característiques personals de
cada promotor: currículum, responsabilitat i compromís futur, aportacions que pot fer, etc.
Això succeeix perquè, cada vegada més, en un món globalitzat on tothom té accés
pràcticament als mateixos mitjans materials i tecnològics, el fet diferencial més important de les
empreses són les persones. Per tant, el perfil dels emprenedors, les seves aptituds, habilitats i
coneixements poden ser determinants per a l’èxit d’un negoci.
Requisits previs: Bàsicament, abans de començar un negoci, els requisits que haurien de tenir
en compte els promotor@s haurien de ser: tenir els recursos necessaris per iniciar l'activitat
empresarial o la viabilitat futura de l'empresa (en els diversos aspectes), entre d'altres.
L’esperit emprenedor és el conjunt de valors, d’aptituds i actituds que té una persona (iniciativa,
confiança en sí mateix, empenta, creativitat, lideratge, intuïció, responsabilitat, capacitat per
assumir riscos, capacitat de treball i perseverança, capacitat de treball en equip, etc.).,
necessàries per engegar un projecte empresarial.
L’emprenedor/a té una idea original de negoci, el projecta i busca mitjans humans i materials
per posar-lo en funcionament. L’emprenedor/a ideal és algú dotat d’una sensibilitat especial per
detectar les inquietuds i necessitats alienes, no satisfetes pel mercat, que poden ser l’origen
d’un negoci. A partir d’un projecte empresarial viable, l’emprenedor/a pot iniciar una nova
empresa. Per tant, ara podem començar a percebre d’on treuen els emprenedors les seves
idees de negoci.
Caldria deixar clar que no sempre la idea acaba convertint-se en realitat. Perquè una idea
prengui forma, cal una acció o un conjunt de actuacions per part de l’emprenedor o
emprenedora. Això sovint és encara més difícil que tenir la idea, ja que és necessari trobar el
moment adient per a materialitzar-la.

Els principals factors de què depèn aquesta acció podrien ser els següents:
• Les circumstàncies personals o familiars de l’emprenedor o emprenedora. Moltes
 vegades és la situació personal la que determina que ha arribat l’hora de dur-la a terme.
• La situació laboral canvis en la situació laboral també poden incitar algú a donar el pas
per obrir un negoci, per exemple, algú que ha perdut la feina a la seva antiga empresa i
 que està convençut que podrà exercir pel seu compte.
• Les condicions que ofereix el mercat o l’entorn. L’oportunitat o el moment pot venir del
mercat, per exemple, un canvi en la legislació que obligui les empreses a auditar els
 seus comptes anuals pot propiciar l’aparició de noves empreses auditores.
• La disponibilitat de recursos productius per exemple, el fet de tenir un cotxe d’època pot
 fer decidir el seu propietari a llogar-lo per a cerimònies.
• La capacitat d’assumir el risc que comporta un negoci. Hem de tenir present que tirar
endavant un projecte empresarial comporta un risc en temps i diners, i no tothom que té
 una idea està disposat o disposada a assumir-lo.
• La capacitat per trobar finançament de vegades, la possibilitat o la impossibilitat de
 trobar finançament condiciona la materialització del projecte.
Per exemple, la crisi financera de mitjan 2008 va fer que els bancs i les caixes reduïssin
els seus crèdits a tothom, i això esdevé en una important barrera per a la creació
d’empreses.

Perfil d’un emprenedor (habilitats de gestió que ha de tenir l’emprenedor):

a) Cal que assumeixi reptes i riscos per tal de tirar endavant els projectes.

3
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

b) Ha de tenir noves idees.

c) Capacitat tècnica de crear i dirigir una organització.
d) Capacitat personal de fer, de la seva idea, un projecte col·lectiu.
e) Poder adaptació i negociació.

Altres informacions rellevants sobre els emprenedors/es

a) Descripció del currículum: dades personals, formació, experiència professional.

b) Grau en què es vol involucrar en l’empresa.
c) Nivell de responsabilitat que vol assumir.
d) Aportacions econòmiques o de qualsevol tipus que pot fer.
e) Nivell de remuneració econòmica a què vol arribar.

3. Procés i estructura del pla d’empresa

Com hem dit, l’ estudi de viabilitat del projecte empresarial consisteix en analitzar tant les dades
internes del projecte con les de l’entorn de l’empresa. Aquest estudi determina la conveniència
de crear o no l’empresa.

Estructura del pla d’empresa

Presentació del projecte i dels
promotors
Pla d'empresa
Pla de màrqueting
Decisió de crear o no
Pla de producció
Inici de l'activitat
empresarial
Pla d'inversió i finançament
- Idea de negoci
- Descripció de l'empresa
- Nom comercial
- Dades personals dels promotors
- Estudi de mercat
- Estratègia de màrqueting
- Pla de vendes (viabilitat comercial)
- Processos
- Recursos materials i humans
- Organització
- Càlcul del punt mort (viabilitat econòmica)
- Inversions previstes
- Fonts de finançament a utilitzar
- Càlcul de VAN i TIR (viabilitat financera)

- Elecció de la forma jurídica

Aspectes legals - Tràmits documentals
- Altres aspectes legals: mediambiental,
juridicolegial (viabilitat legal)

4
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

Cal analitzar:

a) La viabilitat legal: Assegurar el compliment de les normatives i obligacions en tots el

àmbits.
b) La viabilitat comercial: Ha de determinar la venda del producte i el seu desenvolupament
dins del mercat.
c) La viabilitat econòmica: Comprovar si l’activitat de l’empresa permetrà generar beneficis.
d) La viabilitat financera: Planificar les inversions de l’empresa i el seu finançament.
e) La viabilitat ambiental: Comprovar que es respecten les normatives ambientals, que
asseguren la preservació del medi ambient.
f) La viabilitat tècnica (tecnològica), que ha de verificar si la tecnologia és eficient per
assegurar una producció de qualitat.

Viabilitat Legal: elecció de la forma jurídica. Principals formes jurídiques de l’empresa.

Viabilitat juridicolegal: Verificar que l’activitat del projecte empresarial respecta i compleix les
normatives legals, els reglaments i les obligacions jurídiques en els àmbits mercantil, laboral,
fiscal, etc.

Els aspectes legals i normatius han adquirit avui dia un protagonisme molt important en el món
empresarial, ja que és essencial conèixer l’entramat legal per no trobar-nos amb sorpreses
desagradables. Hem de considerar la legislació vigent, tant la del país on des desenvolupa
l’activitat com la dels possibles països on volem vendre. Les principals normes que s’han de
tenir en compte són les següents:

MERCANTIL Tipus de formes jurídiques, tràmits de constitució, etc.

FISCAL Tributs i impostos que està obligada a satisfer l’empresa.
MEDIAMBIENTAL Soroll, residus, etc.
LABORAL Contractació i altres aspectes similars.

5
 ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

Principals formes jurídiques de l'empresa

SOCIETAT SOCIETAT
SOCIETAT DE
EMPRESA SOCIETAT COOPERATIV COOPERATIV
RESPONSABILIT
INDIVIDUAL ANÒNIMA A A
AT LIMITADA
1r GRAU 2n GRAU
PERSONALITAT FÍSICA JURÍDICA JURÍDICA JURÍDICA
SOCIS - 1 o més 1 o més 3 o més PF 2 o més PJ
DIVISIÓ DEL accions participacions (aportacions del socis)
-
CAPITAL
RESPONSABILIT Il·limitada Limitada al capital Limitada al capital Limitada al capital aportat
AT aportat aportat
CAPITAL MÍNIM - 60.000 € 3.000 € Capital mínim segons els estatuts
RAÓ SOCIAL Nom empresari/a Qualsevol +SA Qualsevol +SL Qualsevol +SCoopC
ÒRGANS  Junta general  Junta general  Assemblea general
 Consell Rector
 Administradors/e  Administradors/es
 Comité de recursos
s  Interventors
TRIBUTACIÓ I S/ RENDA PF IMPOST IMPOST SOCIETATS IMPOST SOCIETATS (règim
SOCIETATS especial)

Recordem en el finançament a llarg termini, quines diferències i similituds hi ha entre

accions i obligacions:
Les accions i les obligacions són fonts de finançament per a l’empresa i les dues
suposen una font de finançament externa a llarg termini.
Una acció es una part alíquota del capital social. Els accionistes són el socis o
propietaris de l’empresa.
Una obligació és un títol que representa una part alíquota d’un préstec concedit a una
empresa i que converteix al seu propietari en creditor de l’empresa i li dóna dret al
cobrament dels interessos generats i al reemborsament del crèdit, en el termini
acordat.
L’accionista cobrarà un dividend que dependrà dels beneficis de l’empresa i de la
decisió acordada en la Junta General d’accionistes, per tant, es tracta d’una
remuneració de caràcter variable. L’obligacionista cobrarà l’interès acordat en l’emissió
de l’emprèstit, i es tracta, d’una remuneració de caràcter fix i coneguda prèviament.

Diferències i semblances entre les formes jurídiques: societat limitada (SL) i societat
anònima (SA):
Les semblances són:
a) El nombre de socis mínim és de 1 o més.
b) La responsabilitat davant tercers és limitada.
c) El tipus de règim fiscal és el impost de Societats.
d) Ells llibres de comerç són: Llibre Diari, Llibre Inventari i Comptes, Llibres Actes,
Llibre Registres Socis.

6
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

La diferència és:
a) El Capital mínim necessari en la S.L. és de 3.000 € i la S.A. és de 6.000 €.

Els tràmits legals

Una vegada s’ha decidit quin tipus de forma jurídica es triarà per l’empresa, cal
planificar el procés de tràmits cal planificar el procés de tràmits administratius i
documentals necessaris per completar la constitució formal de l'empresa. Tot seguit
comentem els diferents tràmits que s'han de dur a terme seguint un cert ordre
cronològic.

1. Certificat negatiu del nom de la societat. Es tracta de seleccionar una

denominació original per a l'empresa i comprovar, mitjançant un tràmit en el
registre mercantil, que no hi ha cap altra empresa amb la mateixa denominació.
2. Atorgament de l'escriptura pública de constitució. Es redacten els estatuts
que regiran l'empresa i els pactes que determinaran les relacions entre els
socis. Davant d'un notari es deixa consignada aquesta constitució.

3. Tràmits davant d'Hisenda. Se sol·licita el número d'identificació fiscal de

l'empresa (NIF), es fa una declaració censal conforme s'inicia l'activitat de
l'empresa, es dona d'alta a l'impost sobre activitats econòmiques (IAE) i es
legalitzen els llibres oficials obligatoris.
4. Tràmits davant la Seguretat Social. S'inscriu l'empresa en el registre de la
Seguretat Social, es comunica l'inici de l'activitat de l'empresa i es fan els
tràmits per inscriure-hi els treballadors contractats.
5. Tràmits davant l'ajuntament. Es fa la sol·licitud de la llicència d'activitat, com
a autorització per iniciar aquesta activitat, i la sol·licitud de la llicència per fer
obres (si se n'han de fer).

Viabilitat Comercial del projecte empresarial. El pla de màrqueting.

Viabilitat comercial: Consisteix en la verificació que el producte (bé o servei) tingui

possibilitats de venda i de desenvolupament en el mercat. Per tal d'estudiar-la
s'utilitzen els estudis de mercat, l'anàlisi DAFO i el pla de màrqueting.
Un estudi de mercat consisteix a recopilar, elaborar i analitzar informació sobre l'entorn
general, la competència i el consumidor. Els estudis de mercat segueixen les següents
fases:
1. Definició de l'objectiu de la investigació
2. Disseny del model d'investigació
3. Recollida de dades
4. Classificació i estructuració de les dades
5. Anàlisi i interpretació de les dades

7
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

6. Presentació dels resultats amb unes conclusions

La recollida de dades es pot fer seguint els següents mètodes: l'enquesta (entrevista,
enquesta per correu, per telèfon...), l'observació o l'experimentació.

Els elements fonamentals que ha de tenir un estudi de mercat són:

• Anàlisi de l'entorn general: S'ha d'estudiar l'entorn legal, econòmic, tecnològic i
social.

• Anàlisi de la competència: S'ha de conèixer què fan les empreses amb qui es
comparteix el mercat i quins espais d'aquest mercat estan poc o gens explotats
per aprofitar-ho.

• Anàlisi dels consumidors: S'ha d'estudiar el comportament dels consumidors
(les seves necessitats) i els seus hàbits de compra.

• Estudi de la localització: En funció de la localització, tot l'estudi de mercat es
veurà afectat.

L' anàlisi DAFO ens indica quins factors, interns o externs, ens perjudiquen o
afavoreixen.

Factors interns Factors externs

DEBILITATS D A AMENACES

FORTALESES F O OPORTUNITATS

La matriu DAFO és una eina que facilita la tria de les estratègies i les actuacions més
adequades per assolir els objectius que es planteja l’empresa i ajuda a analitzar la
viabilitat comercial d’un projecte empresarial. Els elements d’una matriu DAFO són:
debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
Debilitats: Factor intern que pot limitar la bona marxa de l’empresa i la capacitat
d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.
Amenaces: Factor de l’entorn que pot afectar la bona marxa de l’empresa, incrementar
els riscos a què es veu exposada o bé a reduir-ne l’èxit.
Fortaleses: Factor intern d’una empresa que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o
esdevenir un avantatge.
Oportunitats: Factor de l’entorn que pot representar per a l’empresa un avantatge o
una possibilitat perquè millori el seu funcionament, els seus resultats o els seus
serveis.

Pla de màrqueting. Estratègies per a cada variable del màrqueting mix.

El pla de màrqueting proporciona la informació referent a la comercialització del

producte/servei.
Aquestes característiques es compararan amb les dels productes/serveis oferts per la
competència

8
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

El pla de màrqueting, és un document pel qual es regula tota la política comercial de

l'empresa:
objectius, accions concretes i calendari en què es durà a terme cadascuna. Té les
següents etapes:

1. Anàlisi de la situació i anàlisi DAFO

2. Determinació dels objectius
3. Elaboració i selecció d'estratègies
4. Pla d'acció
5. Elaboració del pressupost
6. Mètodes de control

El màrqueting mix ( 4 p’s en anglès): són aquells elements de màrqueting controlables

per l'empresa: producte, preu, promoció i distribució.

PRODUCTE (PRODUCT)

Es definirà el producte/servei que s’ha de comercialitzar. Des del punt de vista del
màrqueting, el producte és tot allò que es desitja comprar. Es considerarà el nom,
logo, el disseny, envàs, els aspectes innovadors, la fase del cicle de vida del producte,
etc.

Estratègies relacionades amb la marca del producte:

• Estratègia de marca única: usar el mateix nom per a tots els productes de
l'empresa

• Estratègia de marques múltiples: usar diferents noms per als diferents
productes.

• Estratègia de marques de distribuïdor: usar el nom del distribuïdor i no el del
productor.

PROMOCIÓ (PROMOTION)

La promoció o comunicació comercial és el conjunt d'eines que utilitza l'empresa

per donar a conèixer el seu producte al mercat, potenciar la imatge de l'empresa o
incentivar la compra del producte amb l'objectiu d'incrementar-ne les vendes.

Perquè el procés de comunicació tingui èxit, cal que el client rebi bé el missatge, el
comprengui, l'accepti i actuï en conseqüència.

L'ús de les diferents eines de la promoció formen el que

s'anomena mix de comunicació. Dins la barreja d'eines destaquem la publicitat,
la promoció de les vendes, la venda personal, les relacions públiques, la publicity i
el marxandatge.

DISTRIBUCIÓ (PLACE)

9
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

S’indicarà com es farà arribar al client, és a dir la política de distribució. La política

de distribució permet que el producte es trobi en el lloc i moment adequats per poder
passar a mans del consumidor. Per tant, la distribució inclou tot el conjunt de
processos que condueixen el producte des de l'empresa fins al consumidor. Amb la
distribució s'augmenta la utilitat del producte, per això es diu que la distribució crea
utilitat de lloc i de temps.

S’especificarà si s’utilitza la venda directa o indirecta. En cas de que es tracti de venda

indirecta, se’n detallaran els canals o vies de distribució (majorista, detallista o tots
dos) a través dels quals es farà arribar el producte/servei al client final. El paper que
poden tenir els intermediaris (agents, distribuïdors, representants, etc.) pot ser
fonamental i ajudar a les tasques de distribució.

Canal propi o directe. Quan l'empresa productora arriba directament al client.

S'utilitza quan és important la informació i l'assessorament al client.

Canal extern o aliè. Quan distribueixen el producte empreses diferents de la

productora. En aquest cas, la distribució constitueix en si mateixa un altre negoci, amb
una planificació, organització gestió específiques.
El canal de distribució extern està format per una sèrie de persones o empreses que
permeten el trasllat dels productes: són els intermediaris. La longitud del canal
expressa el nombre d'intermediaris que intervenen a la distribució, que poden
ser majoristes i/o detallistes.

10
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

Estratègies relacionades amb la distribució:

Estratègia de distribució exclusiva: La venda del producte en una zona

determinada es fa mitjançant un únic intermediari. Aquest distribuïdor es
compromet a no vendre productes de la competència i a fer un nombre mínim
de vendes. És el cas, per exemple, de certs fabricants d'automòbils que només
tenen un concessionari en una zona

Estratègia de distribució selectiva: Consisteix a seleccionar un nombre

limitat de distribuïdors. Entre aquests se seleccionen només els que
interessen en funció del sector, la importància i el prestigi del comerciant, la
comanda mínima que puguin fer, etc.. S'aplica, generalment, a productes
cars, com ara cotxes de luxe, perfums, calçats, etc.
Estratègia de distribució intensiva: El fabricant intenta que la majoria dels
punts de venda tinguin el seu producte. Un exemple d'aquesta distribució és el
de Coca-Cola: l'empresa vol que trobem el seu producte a la major quantitat de
comerços possibles.

PREU (PRICE)

S’indicarà a quin preu es vendrà, política de preus. Es detallarà l’estratègia de preus

més adequada per a la nostra empresa amb la finalitat de fixar el preu de venda del
producte/servei.

Estratègies relacionades amb el preu:

• Estratègia de preus maxims: Començar amb un preu molt alt i dirigir el

producte a un sector molt reduït i d'elit. Més endavant es pot rebaixar el preu
amb la intenció d'arribar a altres segments de mercat que poden adquirir el
producte per imitació. Aquesta estratègia serà adequada per a productes que
no tinguin competència i que presentin una novetat, sigui per moda o per ser de
tecnologia molt avançada.
• Estratègia de preus de penetració: És el cas contrari de l'anterior i consisteix
a introduir el producte en el mercat a un preu més baix que el de la
competència, amb la intenció d'aconseguir una quota de mercat determinada.
Un cop s'assoleix aquest mercat, es pot apujar el preu fins a equiparar-lo al de
la competència. Aquesta estratègia pot presentar el risc que les empreses del
sector reaccionin rebaixant també els preus, fet que suposaria entrar en una
guerra de preus que només podrien suportar les empreses amb millor situació
financera.

11
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

• Estratègia de preus psicològics: Basat en les relacions de preu i atributs que

fa el comprador. Es basa en la manera com el mercat percep la quantia del
preu i en l'associació que fa el consumidor de preu i característiques o atributs
del producte;
• Estratègia en funció del cicle de vida del producte: l'estratègia de
començar amb preus molt alts o baixos es farà en la fase de llançament. En la
fase de creixement, l'increment de les vendes permet abaixar preus. En la fase
de maduresa és bo aplicar polítiques de promoció del producte o aplicació de
descomptes per aconseguir clients fidels. Per acabar, en la fase de saturació
els preus s'han d'abaixar inevitablement.

Viabilitat Econòmica: concepte i càlcul del punt mort o llindar de benefici.

Concepte: La viabilitat econòmica del projecte empresarial implica comprovar si

l’activitat de l’empresa permetrà generar beneficis o no. Per verificar aquest fet cal tenir
una idea clara de l’estructura de costos i ingressos de l’empresa; saber-ho per
endavant en aquest cas és molt important. Cal determinar una estimació dels aspectes
següents:
a) Costos fixos: Aquells que no varien amb el volum de producció (lloguer del
local, amortització de la maquinària o mà d’obra del personal administratiu).
b) Costos variables: Aquells que són proporcionals al volum de producció
(consum de matèries primeres, mà d’obra directa o consum d’energia).
c) Preu de venda del producte: Objecte de l’activitat de l’empresa, que inclou el
marge de beneficis d’acord amb l’elasticitat de la demanda i de la competència.
Amb aquestes informacions s’utilitza una eina que ajudarà a determinar la quantitat
mínima de producte que s’ha de vendre per no tenir pèrdues; és a dir, que els costos
totals de producció siguin iguals als ingressos totals. Això és el llindar de rendibilitat o
punt mort de l’empresa, que es defineix com la quantitat de producció venuda a partir
de la qual es comença a obtenir beneficis.
Càlcul: (annex 6)

12
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

Viabilitat Financera: anàlisi de la inversió. Pla d’inversions i pla de finançament.

Pla d'inversions i pla de finançament

El pla d'inversions és un document que recull totes les inversions que seran
necessàries en una empresa en un determinat període de temps que sol ser d'un any.
En aquest apart cal preveure tots els aspectes relacionats amb les inversions que hem
previst que són necessàries per a tirar endavant el nostre projecte, així com les fonts
de finançament que utilitzarem per a realitzar-les.

Les necessitats del pla d’inversions que s’inclou en el projecte empresarial estan
determinades, per una part, per la xifra de vendes o nivell d’activitat que es preveu i,
per altra, per la tecnologia disponible per als equips productius. Un cop determinat el
nivell d’activitat i escollida la tecnologia que s’utilitzarà, el pla d’inversions detallarà,
element a element, els components de l’estructura de l’Actiu (no corrent i corrent) amb
la quantificació monetària corresponent i amb la indicació del moment de la seva
adquisició. En el cas dels elements de l’actiu corrent, s’ha de tenir en compte que les
exigències financeres per l’existència d’un determinat període mitjà de maduració
obligaran la constitució del fons de maniobra inicial.
Així, no només considerarem les inversions en Immobilitzat, sinó també les inversions
en Existències i altres elements de l’Actiu corrent.
Les inversions que cal fer seran diferents en funció de les decisions que s’hagin pres
prèviament respecte de l’adquisició o no de determinats béns.
Per exemple, si necessitem un local, sabem que podem decidir comprar-lo o bé llogar-
lo. I, si necessitem un vehicle, també tenim l’opció de comprar o bé d’utilitzar altres
instruments com el lísing o el rènting.
Les opcions de lísing o rènting són molt atractives per a les empreses que comencen.
D’aquesta manera, es pot evitar el fort desemborsament inicial que suposa la compra
del bé i es redueix el risc de la inversió.

El pla de finançament és un document que detalla l'origen dels fons amb els quals es
finançaran les inversions especificades en el pla d'inversions
És per això que la suma total del pla d'inversions i la del pla de finançament ha de ser
igual.
El pla de finançament inclou l’estructura financera inicial de l’empresa, amb
especificació de les diferents fonts de passiu necessàries per a fer front al
desemborsament inicial en funció dels requeriments i característiques especificades en
el pla d’inversions, i definint les quantitats que s’han d’obtenir amb recursos propis i
amb recursos aliens. Tot això es planifica en un horitzó temporal previst per a la
duració del projecte empresarial.
En el moment inicial, el finançament que es necessita serà igual, almenys, als imports
previstos en el pla d’inversions, de forma que l’empresa pugui iniciar la seva activitat
amb una estructura financera adequada sense riscos d’insolvència. Un cop iniciada
l’activitat, el cicle d’explotació ha de proveir l’autofinançament que, amb l’aporta
addicional d’altres fonts alienes, sigui suficient per assegurar el creixement empresarial
futur.

13
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

La viabilitat financera:

De l’estudi i l’anàlisi dels plans d’inversions i de finançament hem de determinar si el

projecte es pot fer realitat. Cal tenir en compte que en determinades circumstàncies és
molt més difícil obtenir finançament aliè.
Finalment, cal determinar la coherència global del projecte, que serà conseqüència de
les conclusions a les quals hàgim arribat després de totes les anàlisis anteriors.
Per tant, cal tenir en compte la planificació i la relació entre dos factors fonamentals:
a) Inversions de l’empresa: Maquinària, local, instal·lacions, equipaments
informàtics, mobiliari, etc.
b) Finançament de les inversions: Capital aportat pels socis, préstecs i crèdits
bancaris, crèdits dels proveïdors, subvencions i ajuts oficials, etc.
Per aquesta raó cal organitzar una planificació conjunta: un pla d’inversions i un pla de
finançament totalment relacionats entre si, encara que moltes vegades la inversió
inicial mínima per començar l’activitat empresarial és una de les variables que
interessa més determinar.
A més de planificar les inversions necessàries i el seu finançament, també és
important conèixer alguns criteris que permetin seleccionar la millor inversió d’acord
amb la rendibilitat. Els criteris bàsics que cal considerar són el criteri del valor actual
(VAN) i el criteri de la taxa interna de rendibilitat (TIR).

Viabilitat tècnica i mediambiental.

Viabilitat tècnica: Consisteix a comprovar que la tecnologia, la maquinària i els

equipaments productius són suficients per suportar l'activitat empresarial amb eficàcia i
qualitat.

Com a conclusió, cal dir que es necessita tenir tota la informació possible referent a la
viabilitat global del projecte d’iniciativa empresarial per tal de decidir si es crearà
l’empresa o no.

Viabilitat mediambiental: El respecte del medi ambient i el compliment de les

normatives protectores són molt importants per tal que el projecte empresarial sigui
sostenible i viable amb relació al seu entorn natural. Donada la importància que ha
pres la protecció del medi ambient, aquest apartat de la viabilitat en una gran majoria
d’activitats esdevé una variable crucial i definitiva.

14
ECONOMIA D’EMPRESA II EL PROJECTE EMPRESARIAL

A més, no hem d’oblidar que per a un emprenedor la conservació i la preservació del

medi ambient i el fet que es compleixin de manera específica totes les
reglamentacions mediambientals no és únicament una obligació que s’ha d’assolir
quant a la viabilitat. També es tracta d’una oportunitat que es pot deixar de considerar.
El conjunt d’idees de negoci que s’originen en el respecte del medi ambient i en les
regulacions que el determinen pot tenir una dimensió prou gran perquè sigui una
variable que cal considerar molt seriosament.

15