TEMA 2: L’EMPRENEDORIA

1. LA PERSONA EMPRENEDORA
Una persona emprenedora és la que, a partir d’una idea innovadora, veu una oportunitat i comença el seu propi negoci. En
aquest procés, pren decisions, avalua amenaces i oportunitats i assumeix riscos econòmics i financer per posar-lo en marxa
i tirar-lo endavant amb l’objectiu d’obtenir beneficis, tan economics com socials.

1. Característiques de la persona emprenedora

- Creativitat, enginy, visió i innovació: per emprendre cal tenir una idea, i si és possible, un projecte nou que no
existeixi. S’ha de tenir aptitud innovadora i buscar oportunitats.
- Responsabilitat: cal prendre's seriosament el negoci i assumir de manera responsable els riscos i compromisos
adquirits.
- Passió i motivació: les persones emprenedores han d’estar motivades, creure en el seu negoci i dedicar-s’hi
plenament.
- Lideratge i confiança en elles mateixes: els emprenedors saben que hauran de liderar equips i els hauran de
transmetre entusiasme. confiança i ganes de treballar.
- Perseverança: s’ha de tenir clar que el èxits no vindran de seguida i que s’hauran d’esquivar molts obstacles.

2. Perfils de les persones emprenedores

- Innovadora: està impulsada per innovació i creació d’una cosa nova. Té habilitats per identificar oportunitats de
mercat i desenvolupar solucions creatives per a problemes.
- Visionària: té una gran visió per al futur de la seva empresa. És capaç d’insipirar a altres persones de seguir amb a
seva visió i té l'habilitat de pensar en plans estratègics.
- Accidental: de manera inesperada es converteix en empresari o emprenedor. Aquesta persona pot haver començat
un negoci com a resultat d’un situació imprevista.
- Social: està motivat pel desig de tenir un impacte positiu en la societat. Treballa en projectes amb fins socials o
ambientals.
- Estil de vida: busca independència financera i la flexibilitat de treballar en els seus propis termes- En general, el seu
negoci està dissenyat per adaptar-se al seu estil de vida.
- D’alt creixement: té habilitats per identificar oportunitats de mercat i desenvolupar plans de negoci que permetin
un creixement ràpid i sostingut.
- De franquicia: compra els drets d’una marca i un model de negoci existents per engegar el seu propi negoci.

3. Els nou mercat laboral: knowmads

Els knowmads són, principalment, persones qualificades d’entre 25 i 35 anys, generadores i gastadores del coneixement i
amb gran habilitat per moure`s i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten un alt grau d’autonomia laboral,
molta capacitat per moure’s d’una feina a una altre i són capaços de treballar en diferents tipus de projectes i entorns a
mesura que van adquirint coneixement i habilitats.
Són els grans exponents del teletreball, perquè tendeixen a treballar des de casa, o poden canviar de país constantment en
funció del lloc on es trobi el seu projecte.
Característiques:
- Adaptables: són persones que s’adapten fàcilment als canis i que tenen la ment molt oberta. sense tenir
estructures laborals predeterminades o sense plantejar-se el seu pròxim projecte que els condicionarà viure a un
altre lloc.
- Independents: no necessiten pertànyer a cap col·lectiu laboral ni identificar-se amb cap organització empresarial,
només depenen de si mateixos i del seu coneixement. El seu compromís en els projectes es total.
- Creatives: mostren un pensament divergent, tenen la capacitat de connectar idees i projectes i trasladar mètodes
de treball i desenvolupament a projectes diferents
- Digitals: tenen una gran habilitat digital i continuen adquirint coneixements de manera permanent i els
comparteixen per enriquir el col·lectiu. Saben utilitzar i aprofitar al màxim les funcionalitats dels programes.
 - Autodidactes: aprenen per si mateixes i del seu col·lectiu de manera continua. Viuen dia a dia d'aprenentatge
necessari per continuar essent capdavanters en l’àmbit digital.
- Resilients: confien en ells mateixos i en les seves capacitats. No saen fins on poden arribar perquè no es posen
límits. No bloquegen la ment i deixen fluir i saben aprendre dels errors i convertir-los en una millora futura.

2. DONA, EMPRENEDORIA I INCLUSIÓ

L’emprenedoria de la dona ha anat adquirint cada cop més rellevància aquests últims anys, a mesura que la societat va
rebaixant o eliminant les barreres socials i laborals fomentant la igualtat.
La teoria del sostre de vidre (G. Bryant el 1984) descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament
professional de les dones, especialment en l’accés de càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i en estar en igualtat
de condicions que els homes.
Aquesta teoria permet reconèixer les desigualtats laborals que s’enfronten les dones avui en dia al mercat laboral.

1. Dificultats de la dona per emprendre

- Falta de referents. La necessitat de tenir referents en qualsevol aspecte de la vida és essencial. Són moltes les
dones que han marcat un abans i un després en diferents sectors laborals. En l'àmbit de l'economia, per exemple,
destaquen dones com Elinor Ostrom (2009) o Esther Duflo (2019), que van arribar a ser les primeres de la història a
guanyar el Premi Nobel d'Economia. Els referents femenins existeixen, però normalment no reben la mateixa
visibilitat ni les mateixes oportunitats que els referents masculins.

- Estereotips de gènere. El paper que han tingut les dones al llarg de la història o el que la història ha donat a
conèixer influeix molt negativament en l'avenç de la dona en l'àmbit de l'emprenedoria. És una percepció que s'ha
de canviar per generar-ne una de nova que posi de manifest les capacitats de les dones.

- Conciliació de la vida professional i la familiar. Actualment, moltes dones duen a terme el seu projecte
professional juntament amb el projecte personal de vida, que moltes vegades comparteixen amb una altra
persona, que no aporta el mateix a les tasques de la vida quotidiana.

- Discriminació de gènere. De vegades, alguns negocis d'emprenedoria ensopeguen amb dificultats derivades del
simple fet que sigui una dona qui els lidera. Un aspecte que cal destacar en aquest sentit és que molts homes no
accepten tenir una dona com a superior, independentment de la formació o les capacitats que tingui.

- Accés a finançament. Algunes entitats financeres o alguns inversors independents tendeixen a invertir menys en
projectes de dones pel simple fet d'estar liderats per una persona del gènere femení.

La bretxa salarial és la diferència del salari mitjà de les dones respecte del salari mitjà dels homes expressada en forma
de percentatge.

3. L’ENTORN DE L’EMPRESA
L’empresa actua dins d’un sistema econòmic i en funció de com sigui, tindrà una manera o altre d’actuar. L’entorn té una
influència constant i perdurable que condiciona d’alguna manera les decisions i el comportament.

1. Entorn específic (microentorn)

Comprèn els factors que incideixen de manera directa en el negoci i sobre els quals l’empresa pot arribar a tenir
cert control.
Clients: són els consumidors dels béns o serveis oferts per l’empresa. Les condicions d’aquests clients sobre
l’empresa estan relacionadas amb la quantitat i les seves característiques.
Competidors: és essencial que l’empresa sàpiga quins competidors té i com es comporten, ja que les seves
decisions es poden veure condicionades per les accions de la competència.
Mercat laboral: és importat que l’empresa tingui la capacitat de triar el capital humà més adequat.
 Intermediaris o distribuïdors: s’encarreguen de fer arribar els productes des de els fabricants fins a les botigues.
Una mala gestió de la seva feina pot fer perdre el client.
Proveïdors: són els que aporten les matèries primeres i altres recursos necessaris per fabricar els productes. El
poder dels proveïdors és determinat per l’empresa, ja que la seva capacitat d’imposar uns preus més elevats o
menys incideix directament en els resultats del negoci.
Entitats financeres: és fonamental pel creixement. Les entitats tenen un poder sobre les empreses, al qual aquestes
s’han de saber adaptar.

LES CINC FORCES DE PORTER (MICHAEL PORTER)

És una eina d’anàlisi que permet comprendre i avaluar els factors que
incideixen en el negoci de manera directa.
1. El poder de negociació dels clients: es refereix a la capacitat
que tenen els clients per imposar condicions en les variables
fonamentals de l’operació de compravenda, com ara el preu i
la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma
o el termini del pagament.

2. El poder de negociació dels proveïdors: és la capacitat que

tenen els proveïdors per imposar o determinar les
característiques de les operacions de compravenda, com el
preu i la qualitat dels productes. Els proveïdors creen un
mercat més atractiu quan tenen una organització significativa
dins del sector, recursos rellevants i condicions de preu i
dimensions de comandes.

3. L’amenaça dels nous competidors: una industria no és atractiva si les seves barreres d’entrada i sortida no són
prou accessibles. Quan s’accedeix al mercat, l’amenaça és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els
mateixos productes i nous recursos, i puguin dominar el mercat.

Barreres d’entrada Factors diversos que impedeixen o dificulten que una empresa es posicioni en un nou
mercat i que fan que la inversió sigui poc atractiva.

Barreres de sortida Factors que quan un nou competidor entra al mercat, dificulten que en pugui sortir.

4. L’amenaça de nous productes substitutius: L'existència de productes substitutius farà que hagin de competir amb
empreses que ofereixen productes semblants i també amb empreses d'altres sectors. Un mercat no es atractiu si
no hi han productes alternatius, tecnològicament més avançats o més barats.

5. La rivalitat entre els competidors: es el resultat dels quatre factors anteriors i proporciona a l’organització la
informació necessària per crear una estrategia de posicionament al mercat.

2. Entorn general (macroentorn)

Es compon de factors externs que l’empresa no pot controlar.
Politics: els procediments i les decisions que prenen els governs i que poden afectar a l’empresa positivament o
negativament.
Econòmica: engloba la situació general de l’economia. Inclou indicadors macroeconomics, com la inflació, tipus d’interès i
el nivell de desenvolupament del país i altres elements
Socioculturals: elements com l’estil de vida de la població, consum i tradicions, nivell educatiu o hàbits de consum.
Tecnològics: inclouen innovacions i els avenços tecnològics que poden influir en l’activitat d’una empresa.
Ecològics: aspectes mediambientals en què pot incidir l’activitat d’empresa.
Legals: la localització de l’empresa comporta una sèrie de lleis i normatives a les quals s’ha de cenyir per desenvolupar
l’activitat

ANÀLISI DE PESTEL
Les persones emprenedores també disposen d’un instrument d'anàlisi que se centra en l’entorn macroeconomic de
l’empresa i que es coneix com a PESTEL. La seva funció és analitzar si el possible entorn general d’una empresa seria
favorable per al desenvolupament de la seva activitat.
Per fer l’anàlisi es prepara una plantilla amb les variables macroeconòmiques que poden afectar a l’empresa.

Polítics Econòmics Socioculturals Tecnològics Ecològics Legals

Acords Polítiques Demografia Nous materials Canvi climàtic Propietat

internacionals monetàries Estat de vida Novetat de Polítiques intel·lectual
Canvis en Creixement Nivell d’estudis programari mediambientals Normatives
legislacions econòmic TIC Cultura del Llicències
Taxes d’ocupació reciclatge

3. La responsabilitat social corporativa

Les empreses tenen una responsabilitat social corporativa (RSC). És la integració activa i voluntària per part de les empreses
de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors,
plantilla, accionistes, inversors, consumidors, sector públic, etc amb l'objectiu de beneficiar la societat, i alhora millorar la
situació competitiva i el valor afegit. Les empreses poden demostrar la seva responsabilitat social amb els treballadors,
cadenes de subministrament, medi ambient, ètica empresarial i comunitat.

A. Posada en marxa de l’RSC

Les actuacions principals de l'RSC són les següents:
- Elaborar codis de conducta interns.
- Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors del centre.
- Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat de l'empresa.
S'ha de tenir en compte que l'aplicació de l'RSC en una empresa implica un esforç organitzatiu, a més d'un esforç
econòmic important. A l'empresa li surt a compte, ja que actualment els consumidors valoren positivament aquest
esforç comprant els seus productes.

4. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

El 25 de setembre de 2015 els líders mundials van adoptar un conjunt d’objectius globals per erradicar la pobresa, protegir
el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom com a part d’una nova agenda de desenvolupament sostenible. Cada
objectiu té una meta específica que s’han d’haver assolit el 2030.Per assolir-los els governs, el sector privat i la societat civil
s’han d’implicar.
Els objectius que es van acordar, tres afecten directament a les empreses:

Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna. L'energia és un recurs clau
que determina el desenvolupament econòmic, social i humà. Els grans reptes d'aquest objectiu són
permetre l'accés a l'energia en zones menys desenvolupades, invertir en projectes que investiguin i
treballin en les energies renovables i millorar considerablement l'eficiència energètica per reduir el
consum, per tant, les emissions contaminants

Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació.

El desenvolupament i el foment d'indústries amb garanties és vital per garantir els nivells d'ocupació
que puguin fer front a la reducció de la pobresa. Els deures que es marquen són garantir que les
infraestructures s'adaptin a les necessitats de les comunitats locals, intentar aconseguir una industrialització sostenible que
no perjudiqui el planeta i promoure la col·laboració internacional en innovació i tecnologia

Garantir modalitats de consum i producció sostenibles. Es busca fer un ús més eficient dels recursos
naturals disponibles per intentar reduir els aspectes negatius de la producció o els nivells de
consumisme. Se centra en cinc aspectes: promoure l'eficiència en l'ús de recursos naturals, reduir la
quantitat de residus que es generen en els processos de producció i en el consum, fomentar els
productes amb menys impacte mediambiental, incidir en l'educació per mirar d'inculcar la importància
de la sostenibilitat en la societat i insistir en la cooperació entre països per desenvolupar polítiques
globals beneficioses per al medi ambient

5. Balanç social
El balanç social ha de quantificar les dades socials de l'empresa i fer-ne un seguiment i un control per prevenir possibles
anomalies. També pot incloure detalls relacionats amb l'impacte social i ambiental de l'activitat que porta a terme.
Document que recull de manera esquematizada les activitats que les empreses porten a terme des de la perspectiva social.
Exemples de tot el que pot incloure un balanç social:
- Gestió de treballadors. El balanç pot incloure detalls sobre les pràctiques d'ocupació de l'empresa, com el salari
mínim, els beneficis per als treballadors, la igualtat de gènere I la diversitat i inclusió de la plantilla.
- Impacte ambiental. L'informe pot incloure detalls sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, l'ús de
recursos naturals, la gestió de residus i l'ús d'energies renovables.
- Contribucions a la comunitat. També pot recollir detalls sobre les iniciatives de l'empresa per donar suport a les
comunitats locals, incloent-hi programes de voluntariat, donacions I patrocinis.
- Pràctiques d'ètica empresarial. Així mateix, pot incloure detalls sobre com l'empresa fa front a la corrupció, al
suborn i a altres pràctiques comercials deshonestes.
- Cadenes de subministrament sostenibles. L'informe pot incloure detalls sobre com l'empresa treballa amb els
proveïdors per assegurar-se que compleixen els mateixos estàndards socials i ambientals.