TEMA 2 – L’EMPRENEDORIA

1. L’EMPRESARI I L’EMPRESÀRIA
L’empresari o l’empresària és qui ha de prendre decisions per aconseguir els objectius prèviament
marcats i intentar mantenir un equilibri entre els elements que la formen, actuant sempre en
condicions de risc.
Les persones empresàries han de posar en joc diferents habilitats per fer créixer i mantenir el
negoci. Han d’estar disposades a treballar moltes hores i a aprendre constantment per aconseguir
l’èxit, i han de poder liderar i motivar els seus equips. La comunicació és clau, ja que han de poder
presentar idees, negociar acords i resoldre conflictes de manera clara i persuasiva.
A més, han de gestionar el temps i els recursos de manera efectiva, controlar les finances
empresarials, identificar i resoldre problemes, adaptar-se als canvis de mercat i de la indústria,
establir i mantenir relacions sòlides amb clients, proveïdors i altres professionals, i prendre
decisions fonamentals basades en les dades i en l’experiència.
1.1 FUNCIONS DE L’EMPRESARI O L’EMPRESÀRIA
Actualment, a les grans empreses, la persona que té el capital i la que dirigeix solen ser diferents,
encara que a les dues els interessa complir els objectius marcats i que el negoci funcione.
A l’empresari professional, el que no aporta capital, li interessa fer bé la feina per no perdre el
càrrec i perquè continuen confiant en ell. En aquest cas, la figura de l’empresari té un risc més
professional que patrimonial, la seua finalitat és el creixement de l’empresa i l’obtenció de beneficis
que suposen guanys per als propietaris del capital i als accionistes. D’altra banda està l’empresari
patrimonial, propietari del capital que, alhora, dirigeix l’empresa.
Les funcions bàsiques que estableix l’economia clàssica per als empresaris són:

- Planificar: Dissenyar un pla d’acció després d’analitzar i diagnosticar la situació econòmica

del moment.
- Organitzar: Coordinar els elements de l’empresa existents, de manera que el funcionament
del conjunt siga com més eficaç millor.
- Gestionar: Dirigir els elements que formen l’empresa cap a l’assoliment de l’objectiu
prèviament marcat o planificat.
- Controlar: Controlar els objectius marcats en el pla d’empresa, de manera que puga saber
si es compleixen i corregir possibles desviacions.
Els líders de les empreses o de les grans companyies s’anomenen CEO*. Aquest concepte prové
de les empreses start-ups, però s’ha traslladat a la resta d’empreses ja consolidades.
El CEO d’una empresa és aquella persona sobre la qual recau la funció de dur a terme les accions
perquè es puguen complir els objectius marcats per la presidència de la companyia o pel màxim
òrgan directiu de l’empresa. És la persona que exerceix les funcions executives.

2. L’ENTORN DE L’EMPRESA
L’empresa actua dins d’un sistema econòmic i, en funció de com siga, tindrà una manera o una
altra d’actuar. L’entorn té una influència constant i perdurable que condiciona d’alguna manera les
decisions estratègiques de l’empresa i el comportament dels seus membres.
2.1 TIPUS D’ENTORNS
A) Entorn específic (microentorn)
Comprèn els factors que incideixen de manera directa en el negoci i sobre els quals l’empresa pot
arribar a tenir cert control. Exemples: clients, competidors, entitats financeres, mercat laboral,
proveïdors i intermediaris o distribuïdors*.
Les cinc forces de Porter (Michael Porter)
És una eina que permet als emprenedors comprendre i avaluar els factors que incideixen en el seu
negoci de manera directa. Inclou els aspectes següents:
1. El poder de negociació dels clients: Es refereix a la capacitat que tenen els clients per
imposar condicions en les variables fonamentals de l’operació de compravenda. Preu i
qualitat dels productes, terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagaments.
2. El poder de negociació dels proveïdors: És la capacitat que tenen els proveïdors per
imposar o determinar les característiques de les operacions de compravenda. Exemples de
la 1. Els proveïdors creen un mercat més atractiu quan tenen una organització significativa
dins del seu sector, recursos rellevants i condicions de preu i dimensions de les comandes.
3. L’amenaça de nous competidors: Una indústria no és atractiva si les seues barreres
d’entrada i de sortida no són prou accessibles. Quan s’accedeix al mercat l’amenaça és que
hi haja altres empreses que puguen subministrar els mateixos productes i nous recursos*.
4. L’amenaça de nous productes substitutius: L’existència de productes substitutius farà que
tant les empreses que ofereixen productes semblants com les empreses d’altres sectors
hagen de competir. Un mercat no és atractiu si hi ha productes alternatius o si aquests són
tecnològicament més avançats o més barats.
5. La rivalitat entre els competidors: És el resultat dels quatre factors anteriors i proporciona a
l’organització la informació necessària per crear una estratègia de posicionament en el
mercat. S’han de tenir en compte diversos factor que poden afectar el desenvolupament del
negoci.*
B) Entorn general (macroentorn)
Es compon de factors externs que l’empresa no pot controlar. Els factor que incideixen són:

- Polítics: Els procediments i les decisions que prenen els governs i que poden afectar
l’empresa positivament o negativament.
- Econòmics: Engloba la situació general de l’economia, inclou indicadors macroeconòmics
(inflació, tipus d’interès, nivell de desenvolupament del país...)
- Socioculturals: Elements com l’estil de vida de la població, els costums i les tradicions, el
nivell educatiu o els hàbits de consum.
- Tecnològics: Inclouen les innovacions i els avanços tecnològics que poden influir en
l’activitat d’una empresa.
- Ecològics: Els aspectes mediambientals en què pot incidir l’activitat d’una empresa*.
- Legals: La localització d’una empresa comporta una sèrie de lleis i normatives a les quals
s’ha de cenyir per desenvolupar l’activitat.
Anàlisi PESTEL
És un instrument d’anàlisi que se centra en l’entorn macroeconòmic de l’empresa i que es coneix
com a PESTEL per les inicials dels factors que pertanyen al macroentorn. La seua funció principal
és analitzar si el possible entorn general d’una empresa seria favorable per al desenvolupament de
la seua activitat. Es prepara una plantilla per analitzar-les de manera clara i esquemàtica*.