lOMoARcPSD|3036820

1. La importància de la gestió financera dins de l’empresa

El director financer i el seu equip tenen dos objectius primordials:

- Decidir quines inversions ha de dur a terme l’empresa, decisions d’inversió tenint en
compte la rendibilitat ®
La funció financera s’ocupa d’assignar els recursos (escassos) entre les diferents àrees
funcionals mitjançant projectes d’inversió.
- Decidir com s’ha de pagar aquestes inversions: decisions de finançament segons el
capital (K) que representin.
- Els recursos s’han d’obtenir entre un ventall de fonts de finançament disponibles
l’elecció de les quals també és responsabilitat de l’àrea financera.

El principi econòmic bàsic utilitzat en la direcció financera és l’anàlisi marginal:

Les decisions d’inversió-finançament es prendran i es duran a terme quan els ingressos
marginals esperats superin els costos marginals.

1.1. La funció financera

L’objectiu últim de les funcions del director financer i el seu equip, ha anat evolucionant des de
la revolució industrial.

1.2. La missió de la direcció financera: maximitzar i vetllar pel valor de l’empresa

L’objectiu últim de l’empresa és la maximització del valor dels propietaris o accionistes.
Assolir aquest objectiu requereix, com veurem, dos elements clau: la maximització de la
rendibilitat de l’actiu a llarg termini i la minimització del cost dels recursos financers
utilitzats.

1.2.1. La determinació d’un objectiu financer explícit

La maximització del valor a llarg termini requereix:
• L’elecció d’un criteri per a assignar recursos eficientment. És a dir,
assegurar-se que l’empresa inverteix en projectes que li aportin la màxima
rendibilitat o un valor possible a llarg termini.
• La utilització d’un mètode d’anàlisi que permeti triar la combinació
òptima de mitjans financers. Les decisions de finançament s’han d’adreçar a
captar prou fons per a satisfer les necessitats financeres del procés productiu i
del pla financer.
La finalitat bàsica de l’economia financera de l’empresa és administrar els recursos
financers escassos per a assolir els objectius empresarials.
Finalment, hem de recordar que per maximitzar el valor de l’empresa, la direcció ha d’assumir
com a propis els interessos dels propietaris o accionistes, tenint en compte:
• limitacions internes: estructura i grau de concentració de la propietat,
percentatge de participació dels directius en la propietat, mecanismes de
resolució de conflictes d’interès, sistema d’incentius, etc.
• limitacions externes: marcades per la conjuntura de l’entorn econòmic i
financer de l’empresa, el grau de desenvolupament dels mercats
1.2.2. Objectius específics de la direcció financera
La direcció financera ha de proporcionar l’anàlisi necessària per a respondre qüestions sobre
el següent:
• quina ha de ser la dimensió de l’empresa: quin volum total d’actius ha de
tenir i quin creixement ha de seguir;
• quins actius específics ha d’adquirir l’empresa: en quins projectes ha
d’invertir els recursos;
• quina ha de ser la composició del seu finançament: quina és l’estructura
financera més adequada per a les seves necessitats de capital.

Com ja hem vist, la figura del director financer té com a missió captar i destinar els recursos
financers en les millors condicions possibles, per a aconseguir crear el màxim valor de l’empresa.

Hi ha cinc funcions dinàmiques que ha d’exercir la figura del director financer i el seu equip:
• La previsió i la planificació financera. A fi d’aconseguir l’objectiu de
l’empresa es projecten les activitats futures de l’empresa mitjançant un pla

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

financer, que inclou estimacions dels rendiments futurs de l’empresa, de les

seves despeses i de les seves necessitats de capital.
• La presa de decisions d’inversió. És a dir, com fa servir els diners obtinguts.
El director financer s’ha de responsabilitzar de l’ús dels recursos financers en els
projectes d’inversió que resultin més rendibles per a l’empresa.
• La presa de decisions de finançament. Està íntimament lligada amb
l’anterior, i viceversa. Aconseguir els recursos necessaris per a finançar projectes
també és responsabilitat del director financer, i haurà de triar entre les diverses
fonts financeres a les quals l’empresa té accés.
• La coordinació i el control que ha d’exercir amb els altres directius de
l’empresa, a fi d’aconseguir l’objectiu comú.
• La relació amb els mercats financers, subministradors dels recursos financer
necessaris per a emprendre els projectes d’inversió de l’empresa.

1.2.3. La figura de la direcció financera

El nombre de persones involucrades en el procés està relacionat amb la dimensió empresarial.

1.3. Ètica i responsabilitat social en les finances

L’ètica del director financer i el seu equip en el comportament i en les actuacions que duen a
terme són molt importants. La pèrdua de la confiança del públic en un negoci, a causa d’un
comportament deshonest, destrueix el valor de l’empresa.

Les empreses s’han d’enfrontar a la responsabilitat social; és a dir, que una empresa és
responsable davant de la societat més enllà de la maximització de la riquesa dels seus
propietaris, i hauria d’ajudar a buscar el benestar dels seus treballadors, dels seus clients i de la
seva comunitat.

1.4. La responsabilitat sobre les decisions d’inversió

Per inversió entenem qualsevol assignació de recursos, és a dir, sortida de diners, que té un
objectiu específic futur.

1.5. L’entorn de les decisions financeres

El sistema financer és un subsistema del sistema econòmic, format pel conjunt d’institucions,
mitjans i mercats, que tenen la finalitat de canalitzar l’estalvi generat pels agents econòmics
amb excedent cap als agents amb dèficit de recursos.

És el tipus d’interès:
- Les economies domèstiques seran tenidores d’actius financers com més alt sigui el
tipus d’interès de mercat, perquè un tipus alt afavoreix l’estalvi familiar.
- En les empreses, una pujada dels tipus d’interès pot frenar les inversions productives i
el creixement empresarial, i passaria el contrari en cas d’una baixada dels tipus de
mercat.

1.5.1. Actius, productes o instruments financers

Tres paràmetres bàsics:

• Liquiditat: és una mesura de les possibilitats que aquest actiu pugui ser transformat en
diners líquids amb més

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

- Rendibilitat: es refereix a la capacitat de l’actiu de generar resultats o rendiments, i

bàsicament trobarem actius de tres tipus: facilitat o menys, al preu que li atorgui el
mercat en un moment determinat.
- Risc: expressa la possibilitat que no es compleixin les expectatives de guanys del
tenidor del títol, ja sigui perquè el valor del títol pot fluctuar (risc de mercat) o perquè
l’emissor incompleixi les seves obligacions de pagament (risc d’insolvència).
Tipus de rendiment:
1. Títols de renda variable: porten associat un nivell alt de risc, L’actiu principal són les
accions.
2. Títols de renda fixa: se sap per endavant quin rendiment tenen, atès que són els
interessos fixos que es pagaran al tenidor.
2. Actius híbrids o mixtos: incorporen característiques dels títols de renda fixa i dels
títols de renda variable.

2. L’anàlisi financera mitjançant ràtios. Concepte i importància de les ràtios en

l’anàlisi empresarial

• Una ràtio és el quocient entre dues magnituds dels estats financers que tenen certa
relació, de manera que la seva evolució ens facilita informació sobre la marxa de
l’empresa,
• L’anàlisi financera és el conjunt de principis que, ordenats de manera sistemàtica, ajuden
a interpretar i analitzar els estats comptables d’una empresa per a fer-ne un diagnòstic
de la situació financera.

1) Interpretar-les: Les ràtios sovint reben noms diferents segons l’autor o escola. El que
importa és veure quines partides està utilitzant aquesta ràtio, quina relació hi ha entre
elles i com podem interpretar-ho. Quan tenim ràtios calculades haurem d’anar al glossari
corresponent i veure com han estat calculades.

2) Analitzar-les: analitzar-les implica comparar-les; si no podem comparar, poca cosa

podrem dir. Analitzar-les implica també, en cas que hi hagi desviacions respecte de
l’objectiu plantejat l’any anterior o la competència, buscar-ne la causa.
3) Fer un diagnòstic: dels dos punts anteriors podrem arribar a conclusions sobre la
situació econòmica i financera de l’empresa. Partint d’aquestes conclusions, podrem fer
recomanacions.

Les ràtios són un instrument d’anàlisi que expressa una mesura de la relació financera entre
dues magnituds, i permeten formular un judici objectiu sobre la solidesa, suficiència o debilitat
d’aquesta relació.

L’avantatge principal de les ràtios és que permeten comparar magnituds que d’entrada són
difícils de comparar.

Les ràtios són una manera útil de recopilar gran quantitat d’informació financera i fer
comparacions, amb l’objectiu de:
1) Determinar si la situació financera de l’empresa és òptima en relació amb les seves
operacions d’inversió i finançament.
2) Proporcionar informació sobre la situació financera de l’empresa
3) Permeten l’anàlisi comparativa

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

a) La comparació intraempresa: si comparem ràtios de manera retrospectiva o

prospectiva o respecte a objectius de gestió, i determinem ràtios en sèries històriques (el
més comú) podrem:
• avaluar el comportament de la gestió,
• fer previsions d’estats financers futurs i
• comprovar les desviacions respecte a la previsió una vegada obtinguts els
resultats reals.
b) La comparació interempreses: comparant les ràtios de la nostra empresa amb les
d’altres de similars, o amb les del sector, podrem veure la situació de la nostra empresa
amb relació al seu entorn competitiu.

Així, doncs, veiem que el valor de debò de les ràtios és el comparatiu.

Les ràtios financeres, doncs, serveixen per a quantificar objectius, planificar, explicar relacions i
comportaments, comparar situacions, adoptar decisions, ajudar el diagnòstic, aplicar mesures i
controlar la gestió.

2.1. Què hem de tenir en compte en l’elaboració de ràtios?

1) Magnituds que hi intervenen: és en les partides que està relacionant. Per a poder
interpretar- les hem de tenir en consideració les partides que relacionen i la relació que hi ha
entre elles.
2) Disposició de les magnituds: ens hem de fixar en la partida que tenim en el numerador i
en el denominador per a concloure si l’increment de la ràtio és beneficiós o no.
3) Correcció de l’efecte d’estacionalitat: quan comparem períodes diferents d’un mateix
any en empreses afectades per l’estacionalitat, les ràtios podrien estar distorsionades i no ser
vàlides per a una anàlisi fiable.
4) Establiment de criteris de comparació: si establim normes, els resultats de les ràtios
resulten útils:
• Estadísticament: podem establir la norma de comparar empreses homogènies
• Per l’experiència: obtinguda dels resultats d’exercicis anteriors, podem fer un seguiment
de la nostra empresa i veure com evoluciona cap a situacions millors o pitjors,
comparades amb ella mateixa.

2.2 Nocions fonamentals sobre els estats comptables: el balanç i el compte de

resultats
2.2.1. El balanç
És un estat comptable que reflecteix la situació patrimonial de l’empresa, al tancament de
l’exercici. És de caràcter estàtic, ja que representa el patrimoni de l’empresa en un moment
determinat.
1) L’actiu
Els actius són béns, drets i altres recursos controlats econòmicament per l’entitat, (no cal tenir-
ne la propietat) resultants d’esdeveniments passats, dels quals l’empresa espera obtenir
beneficis econòmics en el futur
Actiu
A) Actiu no corrent (o fix)
• Immobilitzat intangible
• Immobilitzat material
• Inversions immobiliàries
• Inversions financeres
• Actius per impost diferit
B) Actiu corrent (o circulant)
• Actius disponibles per a la venda
• Existències
• Deutors comercials i altres comptes a cobrar
• Inversions financeres a curt termini
• Periodificacions a curt termini
• Efectiu i altres actius líquids equivalents
Total actiu (A + B)

A l’hora de fer l’anàlisi, en l’ús d’algunes ràtios, ens trobarem amb altres agrupacions o
definicions referides a l’actiu no corrent:

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

• Actiu immobilitzat brut: està format pels elements patrimonials destinats a servir de
manera duradora en les activitats de l’empresa com també les inversions immobiliàries.
• Actiu immobilitzat net: correspon a l’actiu immobilitzat brut, una vegada que s’han
deduït les amortitzacions acumulades practicades i qualsevol correcció valorativa per
deteriorament acumulada que s’hagi registrat.

En l’ús d’algunes ràtios, sobretot en les de liquiditat, ens trobarem amb altres agrupacions o
definicions referides a l’actiu corrent,
• Existències: elements patrimonials
• Realitzable: drets de cobrament a curt termini
• Disponible: elements de liquiditat instantània i immediata

L’actiu total es correspon amb la suma de l’actiu corrent i no corrent, tal com apareix en el
balanç de situació.

2) El passiu
Juntament amb el patrimoni net, constitueix l’estructura financera de l’empresa.

Un passiu és la representació financera d’una obligació present de l’ens econòmic, derivada

d’esdeveniments passats, en virtut de la qual es reconeix que en un futur s’haurà de transferir
recursos a altres ens i que per a cancel·lar-lo s’espera que l’empresa es desprengui de recursos
que incorporen beneficis econòmics, és a dir, es desprengui d’efectiu, béns o serveis.

Patrimoni net i passiu

A) Patrimoni net
• Fons propis
• Ajustos per a canvis de valor
• Subvencions, donacions i llegats rebuts
B) Passiu no corrent
• Provisions a llarg termini
• Deutes a llarg termini
• Passius per impost diferit
C) Passiu corrent
• Passius vinculats amb actius no corrents en venda
• Provisions a curt termini
• Deutes a curt termini
• Creditors comercials i altres comptes a pagar
• Periodificacions a curt termini
Total patrimoni net i passiu (A + B + C)

En l’anàlisi financera s’utilitzen altres termes que també fan referència al passiu, i que són els
següents:
• Exigible immediat: és la part del passiu corrent el venciment o liquidació del qual
s’espera que es produeixi en els pròxims dies.
• Fons o recursos aliens: import total del passiu de l’empresa que pot ser exigit per
tercers en un termini determinat. Inclou el passiu corrent i el no corrent.
• Fons o recursos totals: suma dels recursos propis més els recursos aliens, és a dir la
suma del patrimoni net i el passiu (corrent i no corrent).

2.2.2. El compte de resultats

És un estat comptable que recull el resultat de l’exercici, desglossat en cada un dels seus
components.
El compte de resultats representa un flux, associat a un període de temps.
Per a poder analitzar el compte de pèrdues i guanys, també denominat en l’àmbit professional
compte de resultats i/o compte d’explotació, hem de saber quina estructura té i els criteris de
valoració i classificació utilitzats.

Estructura del compte de pèrdues i guanys (per a pimes), segons el PGC de 2007
1. Import net de la xifra de negocis
2. Variació d’existències de productes acabats i en curs de fabricació
3. Treballs fets per l’empresa per al seu actiu

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

4. Aprovisionaments
5. Altres ingressos d’explotació
6. Despeses de personal
7. Altres despeses d’explotació
8. Amortització de l’immobilitzat
9. Imputació de subvencions d’immobilitzat no financer i altres
10. Excessos de provisions
11. Deteriorament i resultat per alienacions de l’immobilitzat
A) Resultat d’explotació (1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + 8 + 9 + 10 + 11)
12. Ingressos financers
13. Despeses financeres
14. Variació de valor raonable en instruments financers
15. Diferències de canvi
16. Deteriorament i resultat per alienacions d’instruments financers
B) Resultat financer (12 + 13 + 14 + 15 + 16)
C) Resultat abans d’impostos (A + B)
17. Impost sobre beneficis
D) Resultat de l’exercici (C  17)

L’estructura del compte de pèrdues i guanys general no és més que una ampliació de la que
acabem de presentar, la qual para més atenció als detalls.

2.2.3. Qüestions de terminología

Ingressos per vendes (V)
- Cost de les mercaderies venudes (CMV)
- Altres despeses d’explotació (DE)
= Benefici d’explotació (BE)
- Amortitzacions (a)
= Benefici abans d’interessos i impostos (BAIT)
- Despeses financeres (I)
= Benefici abans d’impostos (BAT)
- Impostos (T)
= Benefici després d’impostos (BDT) o benefici net (BN)

• El cost de les mercaderies venudes en una empresa industrial està compost per:
+ Compres
+/- Variació d’existències de matèries primeres
= Consum de matèries primeres o aprovisionaments
+/- Variació d’existències de productes en curs de fabricació
+/- Variació d’existències de productes acabats
+ Altres costos de producció (inclou despeses de personal)
= Cost de les mercaderies venudes
• Si l’empresa és comercial, el cost de les mercaderies venudes es calcularia de la manera
següent:
+ Compres
+/- Variació d’existències de mercaderies
= Aprovisionaments = Cost de mercaderies venudes

• Si l’empresa en canvi és de serveis, l’anàlisi no parla de cost de les mercaderies venudes sinó
directament d’ingressos i despeses d’explotació. Indirectament hem esmentat part de la
terminologia clau que utilitzarem al llarg d’aquesta assignatura:
• BE o benefici d’explotació, és conegut en la terminologia anglosaxona com a EBITDA.
• BAIT o benefici abans d’interessos i impostos. Per a separar-los dels interessos (I) els
impostos tendeixen a ser representats per la lletra T.
• BAT o benefici abans d’impostos.
• BDT o benefici després d’impostos. És el benefici net que està destinat a integrar-se en
els recursos propis de l’empresa.

Hem dit que el BAIT és molt important a l’hora de definir el resultat operatiu de l’empresa, no
obstant això, és un benefici abans d’impostos.

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

Així, doncs, aquest benefici tindrà tres destinacions: remuneració del deute, pagament
d’impostos i remuneració dels accionistes (ja sigui en forma de reinversió o dividends). Per això
afegirem un terme més: el benefici abans d’interessos i després d’impostos, que representarem
com a BAIDT o benefici net d’explotació (BNE).

a) Per la banda del passiu, anomenarem:

• Deute (D): el conjunt de recursos aliens negociats amb entitats financeres o mercats
organitzats. D’interès (I) i poden ser a curt termini DCT o a llarg termini DLT.
• Capital o recursos propis (C): Està configurat pel patrimoni net de l’empresa.
• Recursos o passius espontanis (RE): és el conjunt de recursos que apareixen en el passiu
de l’empresa que no són remunerats i que es generen espontàniament pel fet de dur a
terme operacions.
• Recursos permanents: estan constituïts pel conjunt de fonts de finançament a llarg
termini, és a dir, el patrimoni net i el deute a llarg termini.
• Fons de maniobra (FM): és l’excés de recursos permanents per sobre de l’actiu fix.
b) Per la banda de l’actiu distingirem:
• Capital circulant net o necessitats operatives de fons (NOF). Està compost per l’actiu
corrent menys els passius espontanis (RE).
• Actiu net: és la suma de les NOF més l’actiu fix o no corrent. L’actiu net és més
important que l’actiu total des del punt de vista financer, ja que representa el volum total
inversió necessària en l’empresa, i per tant el volum de recursos que l’han de finançar
(deute i capital).

2.3. Ràtios financeres principals

Una ràtio és un coeficient i abans que res, ha d’imperar el sentit comú abans d’interpretar-les.
1) Les ràtios de palanquejament, que mostren el grau d’endeutament de l’empresa.
2) Les ràtios de solvència/liquiditat, que mesuren la capacitat que té l’empresa de fer front
a les seves obligacions, ja sigui a curt termini o a llarg termini; per això es comparen les
masses financeres de l’actiu amb les del passiu.
3) Les ràtios de rendibilitat, que mesuren l’eficiència de l’empresa en l’ús dels seus actius.
4) Les ràtios de capital corrent, que mesuren la rotació de determinades magnituds de
balanç en relació amb el compte de resultats, i les ràtios de período de maduració, que
mesuren la durada del temps que el flux financer està detingut en les diferents masses
de l’actiu.

2.3.1. Ràtios de palanquejament

Com més palanquejament financer, més variabilitat dels beneficis nets de l’empresa i més risc
d’insolvència.
Per aquest motiu és molt important mesurar el grau d’endeutament de l’empresa i els riscos que
hi van associats.
Les ràtios d’estructura de passiu es poden analitzar utilitzant el passiu total o bé des del punt de
vista net; és a dir, tenint en compte només els recursos que tenen cost.

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

El nostre esquema abreujat de balanç serà:

Esquema de balanç per a l’anàlisi de la rendibilitat i el palanquejament

Actiu net-Actiu net (AN)
Passiu onerós  Deute (D)
Capital (C)

1) Ràtio d’endeutament
Expressa el que representen les aportacions de tercers en el total de recursos financers de
l’empresa, i mesura el grau en el qual l’empresa depèn financerament de tercers.

El numerador és constituït pels creditors a llarg termini i els creditors a curt termini.
El denominador és constituït pel passiu onerós.
Ràtio d’endeutament = exigible onerós / passiu onerós = D / (D + C)

Els creditors prefereixen que aquesta ràtio sigui tan baixa com sigui possible, perquè així tenen
més protecció en cas d’una possible insolvència de l’empresa.
Tanmateix els propietaris prefereixen un valor de la ràtio més alt, bàsicament per dues raons:
• Perquè si la rendibilitat de l’empresa és l’adequada, l’endeutament augment el benefici
obtingut per l’accionista per cada unitat monetària invertida.
• Perquè la captació de més capital incorporant accionistes nous pot significar que els
antics perdin el control de la societat.
Sovint trobarem ràtios ja calculades que ubiquen en el denominador el passiu total de l’empresa
i en el numerador s’inclouen els passius espontanis. L’anomenarem ràtio d’endeutament total
per diferenciar-la de la ràtio anterior.
Ràtio d’endeutament total = (recursos espontanis + deute) / passiu
total

Noteu que aquesta ràtio serà sempre més gran que l’anterior.

2) Coeficient de palanquejament
El coeficient de palanquejament mesura la relació directa entre el volum de deute i capital. Està
molt relacionat amb la ràtio anterior i sol representar-se amb una lambda ().
Coeficient de palanquejament = deute / capital

S’expressa en tant per un.

Ràtio d’endeutament = D / (D + C) = 1 / (1 + C / D) = 1 / (1 + 1 / ) =  / (1 + )
Si el coeficient de palanquejament és igual a 1, és a dir, si el volum de recursos aliens és igual
que el volum de recursos propis, el volum d’endeutament serà:
 = 1  Endeutament = 1 / (1 + 1) = 50%
 = 2  Endeutament = 2 / (1 + 2) = 66%
 = 0,5  Endeutament = 0,5 / (1 + 0,5) = 33%

3.Ràtio de cobertura d’interessos

Treballa amb partides del compte de resultats:
Aquesta ràtio mesura fins a quin punt els interessos són coberts pels beneficis d’explotació.
Mesura el grau en el qual poden disminuir els beneficis sense produir dificultats financeres.
Ràtio de cobertura d’interessos = (BAIT + amortització) / interessos

2.3.2. Ràtios de solvència

1) Ràtio de solvència
El numerador és constituït per l’actiu corrent (existències, deutors, inversions financeres
temporals i la tresoreria). I el denominador és constituït pels creditors a curt termini.
Ràtio de solvència = actiu corrent / passiu corrent
Per a ponderar adequadament la situació de liquiditat s’hauran de tenir en compte els aspectes
següents:
• Hem de conèixer la política de cobraments i pagaments de l’empresa.
• Cal tenir en compte partides d’actiu immobilitzat que podrien ser fàcils de vendre, i que
fossin dins de la partida actius no corrents mantinguts per a la venda.
• Quant a les existències, analitzar-ne la qualitat segons si són més o menys fàcils de ser
venudes.s

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

• Quant al realitzable, se n’ha d’analitzar la qualitat respecte a terminis de cobrament i a

la possibilitat d’impagats, com també els comptes amb administracions públiques.
• Pel que fa a l’exigible, cal tenir en compte si durant l’exercici hi ha venciments de crèdits
a llarg termini.
En general s’accepta que com més gran és el valor d’aquesta ràtio, més seguretat hi ha que
l’empresa pugui complir les seves obligacions de pagament.
Seria acceptable un valor comprès entre 1,5 i 2 però insistim que aquesta ràtio s’ha de ponderar
depenent del tipus de negoci i la composició de l’actiu.
• Si la ràtio és inferior a 1, vol dir que el fons de maniobra és negatiu.
• Si el valor d’aquesta ràtio és igual a 1, ens indica que el fons de maniobra de l’empresa
és igual a zero.
• Si el valor de la ràtio es troba entre 1 i 1,5 indica que l’empresa està en situació de
precaució.
• Si el valor de la ràtio és molt superior a 2, podria ser un símptoma que l’empresa té
actius corrents improductius i, per tant, està perdent rendibilitat.

2) Ràtio àcida (o prova àcida)

El numerador és semblant al de la ràtio anterior, però sense considerar les existències.
El denominador, igual que en la ràtio anterior, és constituït pel passiu corrent.
Ràtio àcida = (realitzable + disponible) / passiu corrent

Així, doncs, aquesta ràtio mesura la capacitat de l’empresa de fer front a les seves obligacions a
curt termini sense haver de recórrer a la venda de les existències.
El valor d’aquesta ràtio és acceptable a partir d’1. Com més gran és la ràtio, més liquiditat té
l’empresa.
En canvi, una ràtio àcida elevada podria indicar que l’empresa manté actius ociosos que no li
estan generant rendibilitat.

3)Ràtio de tresoreria
El numerador estarà compost per les partides més disponibles. El denominador està compost per
les partides exigibles a curt termini.
Ràtio de tresoreria = disponible / passiu corrent

Si el valor d’aquesta ràtio és molt baix, pot ser símptoma de liquiditat insuficient i l’empresa
podria tenir problemes per a atendre els pagaments a curt termini.
En canvi un valor excessivament elevat pot reflectir pèrdua de rendibilitat dels actius no
operatius.

2.3.3. Ràtios de rendibilitat o eficiència

Les ràtios de rendibilitat relacionen els resultats generats durant un període amb els mitjans o
recursos que directament o indirectament s’han emprat per a obtenir-los.
Les ràtios d’eficiència poden ser útils per a plantejar qüestions importants, però potser només en
resolen algunes. El que hem de tenir present és quines preguntes volem plantejar a l’hora
d’establir les ràtios objecte de la nostra anàlisi.

1) Marge de benefici
La ràtio de marge de benefici s’utilitza per a saber quina proporció de les vendes serà benefici.
El marge de benefici podem veure’l expressat com a:
• Marge brut = (vendes – cost de les mercaderies venudes) / vendes
• Marge d’explotació = BAIT / vendes. Aquesta ràtio representa el benefici derivat de
l’activitat
• Marge d’explotació després d’impostos = BAIT x (1 – t) / vendes
• Marge net = BDT / vendes
Aquesta ràtio també se sol anomenar ROS (return on sales), però s’ha de tornar a especificar
quin és el seu numerador.
Els marges s’han d’analitzar comparativament al llarg de diversos períodes.

2.Vendes sobre actius nets o rotació de l’actiu net

Aquesta ràtio mostra amb quina intensitat s’estan fent servir els actius de l’empresa.
En el numerador reflectim l’import de les vendes, i el denominador està constituït per la mitjana
dels actius nets, com hem comentat al començament d’aquest apartat.

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

Ràtio de vendes sobre actius nets = vendes / actius nets mitjans

3) Rendibilitat econòmica (RE) o rendibilitat de l’actiu net

La rendibilitat econòmica tracta de mesurar la rendibilitat generada per la inversió en l’actiu net
empresarial, independentment de com s’ha finançat. Per això el benefici que prendrem com a
referència és el benefici abans d’interessos.
De nou, podem calcular la rendibilitat econòmica abans d’impostos o després.
RE abans d’impostos = BAIT / actius nets mitjans
RE després d’impostos = BAIT x (1 – t) / actius nets mitjans
Podem trobar aquesta mateixa ràtio sobre actius totals, per la qual cosa haurem de mirar en
cada moment quines partides posa en relació.
Es pot calcular sobre actius nets o actius nets mitjans. Recordem que el benefici és un flux que
s’ha produït al llarg d’un període determinat, durant el qual l’actiu pot haver variat.
La rendibilitat econòmica és la taxa de rendiment que l’empresa obté de les seves inversions,
amb independència de com hagin estat finançades. És una mesura de la productivitat del negoci.

Com més elevada sigui la rendibilitat econòmica millor, perquè ens indica que s’obté més
productivitat de l’actiu, més beneficis, amb menys inversions fetes.

La RE abans d’impostos es pot analitzar descomponent aquesta ràtio en dues parts, de la

manera següent:
R = (BAIT / vendes) * (vendes / actius nets mitjans)
Marge Rotació
• La primera part correspon al marge d’explotació, que ja hem vist en el primer punt de les
ràtios de rendibilitat.
• La segona part correspon a la rotació, i és la segona ràtio que hem analitzat dins
d’aquest grup de ràtios de rendibilitat
La rendibilitat econòmica (o rendibilitat sobre la inversió) mesura la rendibilitat obtinguda sobre
la inversió total en un període determinat, considerant el marge de rendibilitat i la rotació dels
actius nets, i per tant l’eficiència de l’empresa a generar beneficis a partir dels recursos invertits.

Es descompon la RE, si volem augmentar- la, podrem aplicar diverses estratègies:

1) augmentar el volum de vendes
2) reduir el nivell d’actiu i
3) millorar el marge sobre vendes:
o incrementant els ingressos i
o reduint les despeses.

4.Rendibilitat financera (RF)

Aquesta ràtio també és coneguda per les seves sigles en anglès ROE (return onequity), i és la
següent:
RF abans d’impostos = BAT / patrimoni net mitjà
RF després d’impostos = BDT / patrimoni net mitjà
La rendibilitat financera mesura la capacitat de l’empresa de remunerar els accionistes pels fons
que tenen invertits en el negoci, és a dir, la capacitat de generar riquesa per als accionistes.
Reflecteix la rendibilitat que queda com a romanent per als recursos propis, i representa la taxa
de retorn comptable que obtenen els accionistes.

Aquesta ràtio s’utilitza freqüentment per a planificar, pressupostar i establir metes, per a avaluar
propostes d’inversió i per a avaluar el rendiment dels directius, unitats de negoci, etc.
Si multipliquem i dividim pel BAIT, les vendes i l’actiu net mitjà, podem transformar la ràtio de
rendibilitat financera abans d’impostos en quatre components més (es coneix com a fórmula de
Dupont):

RF = (BAIT / V) * (V / ANM) * BAT / BAIT * ANM / CNM

Marge Rotació Càrrega financera
RE Estructura financera

És a dir, la rendibilitat financera depèn de la rendibilitat econòmica i de l’estructura financera del

negoci.

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

Hi ha una manera millor de mesurar com l’endeutament contribueix positivament o

negativament a la rendibilitat dels accionistes.
BAT = (BAIT – interessos)
Tenint en compte que la RF = BAT / CNM, que els interessos pagats són I = i x DM, i que la RE =
BAIT / ANM, l’expressió anterior pot transformar-se en termes de rendibilitats:
CNM x RF = (ANM x RE) – (DM x i)
i com que ANM = CNM + DM, dividint tots dos membres de l’expressió anterior per CNM
obtenim:
RF = [(CNM + DM) x RE] / CNM – [(DM / CNM) x i]
RF = [(RE x CNM) / CNM] + [(RE x DM) / CNM] – [(DM / CNM) x i]
i simplificant i reagrupant termes:
RF = RE + (RE – i) x DM / CNM
La fórmula és coneguda com a efecte palanquejament

La fórmula de la rendibilitat financera expressada segons el palanquejament financer té molta

importància en l’anàlisi empresarial, ja que ens permet veure com afecten les decisions de
finançament a la rendibilitat de l’empresa.
RF = RE + (RE – i) x DM / CNM

RE està relacionada amb decisions d’inversió, mentre que la RF està relacionada amb decisions
de finançament.
Les empreses amb autonomia financera procuraran que el cost dels interessos sigui més baix
que la rendibilitat dels actius.
• Sempre que una empresa obtingui un finançament extern a un tipus d’interès més
baix que la RE, aconseguirà una RF més gran. Aquesta casuística es coneix com a
palanquejament (leverage) financer positiu.
• Si no hi ha deute, llavors RE i RF coincideixen; és a dir, ens trobem davant d’un
palanquejament financer nul.
• I si la taxa d’interès que l’empresa ha de pagar és més alta que la RE, serà un
palanquejament financer negatiu.

A partir de la composició de la ràtio, per a augmentar la rendibilitat financera

podrem aplicar diverses estratègies:

• Millorar el benefici net (incrementant ingressos i/o reduint despeses d’explotació i/o
reduint la càrrega financera).
• Renegociar les fonts de finançament.
• Si el palanquejament és positiu i el nivell d’endeutament és molt baix.
La fórmula del palanquejament financer també podrem calcular-la després d’impostos:
RF dt = [RE x (1 – t)] + [(RE – i) x (1 – t)] x (DM / CNM)

2.3.4. Ràtios de gestió del circulant

Les ràtios de gestió del circulant tracten de mesurar l’eficiència en la gestió del cicle d’explotació
de l’empresa.
1) Rotació d’existències
Aquestes ràtios mesuren el nombre de rotacions per període de temps
Tenen un valor de flux (vendes, compres, etc.) en el numerador i un valor de fons (existències,
deutors, etc.) en el denominador.
a) Rotació de matèries primeres (rMP): mesura la rotació de les matèries primeres.
Detecta l’emmagatzemament excessiu o insuficient de matèries primeres.
• El numerador és constituït pel consum de matèries primeres incorporades a
les vendes.
consum MP = compres + existències inicials - existències finals
• El denominador és constituït per les existències de matèries primeres, sempre
millor en el seu valor mitjà.
Rotació de matèries primeres = rMP = consum MP / estoc mitjà anual de
MP

b) Rotació de productes en curs de fabricació (PCF): mesura la rotació d’existències de

productes semiacabats

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)

 lOMoARcPSD|3036820

o El numerador és constituït pel cost incorporat als productes en curs. El càlcul

d’aquest cost és difícil per a l’observador extern ja que depèn del sector i dels
processos de producció emprats. Per a abreujar el terme l’anomenarem “cost de
fabricació”.
o El denominador és constituït per les existències de productes en curs a cost de
producció. Sempre millor en valor mitjà.

Rotació de productes en curs de fabricació = rF = cost anual de la fabricació / estoc mitjà

anual de PCF

c) Rotació de productes acabats: mesura la rotació d’existències de productes acabats.

o El numerador és constituït pel cost de les vendes (o cost de les mercaderies
venudes, CMV), és a dir, consum de MP + costos de fabricació – variació
d’existències de productes acabats.
o El denominador és constituït per les existències de productes acabats a cost de
producció, sempre millor en valor mitjà.
Rotació de productes acabats = rPA = cost de les mercaderies venudes /
estoc mitjà anual PA

2) Ràtios de període de maduració

Aquestes ràtios mesuren la durada del temps que el flux financer està aturat en les diferents
masses de l’actiu.
a) Període d’emmagatzemament de matèries primeres en inventari (PMP)
Aquesta ràtio ens indica els dies que passen des que les comprem fins que surten del
magatzem per a ser utilitzades per l’empresa en el procés de producció.
PMP = (estoc mitjà anual de MP x 365) / consum de MP
o bé
PMP = 365 / rotació matèries primeres
b) Període de fabricació o producció (PF)
Representa la durada que de mitjana passa entre l’entrada de les matèries primeres en
els processos de producció fins que surten els productes acabats.
PF = (estoc mitjà anual de productes en curs de fabricació x 365) / cost
anual de fabricació
o bé
PF = 365 / rotació productes en curs de fabricació

c) Període d’emmagatzemament dels productes acabats (PPA)

Els dies que tarda de mitjana un producte a vendres i queda emmagatzemat.
PPA = (estoc mitjà anual de productes acabats x 365) / cost de les
mercaderies venudes
o bé
PPA = 365 / rotació productes acabats

d) Període mitjà de cobrament a clients (PC)

Aquest subperíode calcula el temps que passa des que venem els productes fabricats per
l’empresa i els cobrem.
saldo mitjà de deutors comercials / 1+ t IVA
P C= ------------------------------------------------------X 365
ingressos per vendes

Cal anar amb compte amb l’impost que grava les compres, l’IVA.
Per a calcular el saldo mitjà de clients hem de tenir en compte que està compost per les
vendes pendents de cobrar més l’IVA meritat. Veurem com s’aplica seguint l’exemple de
l’empresa que estem analitzant.

e) Període mitjà de pagament a proveïdors (PP)

El valor d’aquesta ràtio es refereix al temps que passa entre que efectuem una compra i
la paguem.
saldo mitjà de creditors comercials / (1 + t IVA )
PP =------------------------------------------------------------------------------- X 365
compres

Descargado por Siham Dari (sihamdari94@gmail.com)