Professional Documents
Culture Documents
FUNCIÓ DE PLANIFICACIÓ:
● La planificació és el primer pas en el procés de gestió.
● Involucra definir els objectius de l'organització i desenvolupar
estratègies per aconseguir-los.
● En aquesta fase, els gestors identifiquen oportunitats i amenaces en
l'entorn empresarial, estableixen metes i creen un pla d'acció detallat per
dirigir les activitats futures.
● La planificació inclou la definició d'objectius, identificació de recursos
necessaris, previsió de desafiaments i decisions sobre com l'empresa
assignarà els seus recursos per aconseguir els seus objectius.
FUNCIÓ D’ORGANITZACIÓ:
● La funció d'organització implica estructurar i assignar tasques,
responsabilitats i recursos per aconseguir les metes establertes en la
planificació.
● Els gestors decideixen com l'empresa estarà estructurada, definint jerarquies,
departaments, equips i fluxos de comunicació.
● Assignen responsabilitats, agrupen activitats relacionades i creen un entorn
de treball eficient per assegurar l'assoliment de les metes.
● L'organització busca optimitzar els recursos disponibles per maximitzar la
productivitat i l'eficàcia.
FUNCIÓ DE GESTIÓ:
● La funció de gestió implica la conducció diària de les operacions de
l'organització d'acord amb el pla establert.
● Els gestors coordinen i supervisen les activitats dels equips, prenen
decisions operatives i fan front a desafiaments en temps real.
● Estan involucrats en el lideratge, motivació i desenvolupament dels
empleats, així com en la implementació de les estratègies delineades en el
pla.
● La gestió és una funció contínua i dinàmica que busca garantir que les
operacions es desenvolupin com es va planificar.
FUNCIÓ DE CONTROL:
● La funció de control és el procés de monitoritzar i avaluar el rendiment de
l'organització en relació amb les metes i els estàndards establerts en la
planificació.
● Els gestors fan seguiment del progrés, recopilen dades, analitzen resultats i
comparen el rendiment real amb el planificat.
● Si hi ha desviacions significatives, els gestors prenen mesures correctives per
ajustar el curs i garantir que els objectius s'assoleixin.
● El control també implica ajustos continus en el pla d'acord amb els canvis en
les condicions interns i externes de l'empresa.
2-Funció de planificació
Aquesta declaració estratègica cal que sigui explícita i compartida per tot el
personal de l’empresa, i contribueix a dotar de contingut i finalitat les seves feines
funciona com a base per a tot el procés de planificació estratègica, i per tant tàctica i
funcional.
Nivell estratègic→
● La planificació estratègica és d’ampli abast; demana la implicació de tots els
empleats del Holding o Conglomerat
● Planteja un escenari de futur i les estratègies per assolir un canvi a llarg
termini (uns 4-6 anys mínim), sense especificar en concret què cal fer per
assolir el canvi desitjat.
Nivell tàctic→
L’àmbit natural de la planificació tàctica és la UEN, Unitat Estratègica de Negoci
Té un major nivell de concreció que l’anterior. Els seus objectius s’orienten a mitjà i
curt termini (1-3 anys) i fixa les metodologies per a la consecució d’aquests objectius
més generals, els quals donaran lloc a diferents projectes.
Nivell funcional o operatiu→
La planificació operativa s’aplica a nivell de Departament
Implica la identificació d’objectius i la definició de les accions conseqüents amb un
horitzó temporal a curt termini (menys d’un any). Suposa el seguiment i avaluació
tant de la execució de projectes com dels efectes i impactes que aquests
produeixen.
3.Funció d’organització: àrees funcionals de l’empresa
Dins una empresa no tothom realitza les mateixes tasques. Ans al contrari, la funció
que podríem anomenar bàsica de l’empresa, la producció, demana de tot un seguit
d’altres funcions complementàries o auxiliars per tal de mantenir l’organització en
funcionament.
El principi d’especialització (és més productiu especialitzar-se en una tasca que fer
tot de tasques diferents) empeny les empreses cap a la
DEPARTAMENTALITZACIÓ; dividir i agrupar les funcions de l’empresa en unitats
específiques.
Aquesta departamentalització pot ser funcional (la més habitual), per productes, per
zones geogràfiques, per tipus de client, per processos productius…
Els estils de lideratge són les diferents maneres en què els líders gestionen i
dirigeixen els seus equips i organitzacions.
En el context empresarial, hi ha diversos estils de lideratge, entre els quals es
destaquen els estils: democràtic, autocràtic i liberal.
Cada estil té les seves pròpies característiques i avantatges, i la seva eficàcia pot
dependre de la situació i de les persones involucrades.
ESTIL DEMOCRÀTIC:
Aquest estil posa un fort èmfasi en la participació i la presa de decisions col·lectives.
El líder democràtic consulta els membres de l'equip, recull opinions i idees, i fomenta
un ambient on es discuteixen les opcions abans de prendre una decisió.
Aquest enfocament pot resultar en una major implicació i compromís per part dels
membres de l'equip, ja que se senten escoltats i valorats.
● Això pot portar a una millora de la creativitat i la innovació.
ESTIL AUTOCRÀTIC:
En aquest estil, el líder pren la majoria de les decisions sense consultar l'equip.
Les directrius i les expectatives són clares i les decisions s'implementen ràpidament.
Aquest estil pot ser eficaç en situacions d'emergència o quan cal una resposta
immediata. Tanmateix, pot limitar la creativitat i la implicació dels membres de
l'equip, i això podria afectar la moral i la motivació a llarg termini.
ESTIL LIBERAL:
L'èmfasi d'aquest estil és donar molta llibertat als membres de l'equip per prendre
decisions i gestionar el seu treball de manera independent.
El líder intervé només quan és necessari o quan se li demana. Aquesta aproximació
pot fomentar la confiança i l'autonomia dels membres de l'equip, però també podria
conduir a la manca de direcció i cohesió.
Entre les tasques del departament cal afegir també el compliment dels principis de la
Responsabilitat Social Corporativa, RSC. Un exemple pot ser la implementació de
les polítiques d’igualtat a l’empresa.
Des del dia 7 de març de 2022 totes les empreses de més de 50 persones
treballadores, han de tenir signat un Pla d’Igualtat negociat amb la representació
sindical.
Un Pla d’Igualtat consta d’una sèrie d’objectius, polítiques i programes, així com
també de responsabilitats i recursos, per tal d’assolir els propòsits en matèria
d’igualtat. Hauria de contenir:
Objectius i mesures:
● quant a la selecció, la contractació i la retribució.
● quant a la formació i la promoció.
● referits a la comunicació i la utilització del llenguatge no sexista.
● respecte a la prevenció de l’assetjament moral i sexual.
● en relació amb la conciliació
7.Legislació laboral
Relació laboral→ es aquella per la cual un treballador presta voluntàriament els seus
serveis dins de l'àmbit d'organització i direcció d’una altre persona que rep el nom
d’empresari/ària, a canvi d’una remuneració. Aquest tipus de relació es la que regula
la legislació laboral
Les normes bàsiques que regulen les relacions laborals són les següents:
L’Estatut dels treballadors és la norma laboral bàsica que estableix els drets
i les obligacions entre els treballadors per compte d’altri i els empresaris.
Aquesta norma és d’aplicació per tots els treballadors per compte aliè del
país, independentment del tipus d’ocupació, contracte, etc.
1.Aprovisionament→
Consisteix en l'adquisició de la materia prima i materials o serveis bàsics
necessaris per poder elaborar el be o servei. en aquesta etapa es important
seleccionar els proveïdors que ofereixen millors condicions(preu, termini de
lliurament, servei postvenda, condicions de pagament…)
2.Producció→
Implica la transformació de les matèries primeres p producte original per
convertir-les en producte acabat(béns o serveis que e svendran). en aquesta
etapa és important establir els estàndards de qualitat i comprovar que es
compleixen en les diferents etapes de producció
Sistema Taylorista-Fordista:
● Aquest sistema es basava en els principis de Frederick Winslow Taylor i
Henry Ford.
● Hi havia una divisió clara del treball i la producció en tasques
especialitzades i repetitives.
● S'aplicava una cadena de muntatge, on les peces es mogueren a
través d'una línia de producció i els treballadors realitzaven tasques
específiques en cada estació.
● L'objectiu era aconseguir una producció en massa eficient, amb costos
reduïts i productivitat alta.
● La planificació i el control eren centralitzats, i les decisions es prenien
en els nivells superiors de la jerarquia.
COSTOS FIXOS→
Són els costos que NO VARIEN AMB EL VOLUM DE PRODUCCIÓ. El seu
volum, doncs, és idèntic produïm la quantitat de bens i serveis que produïm.
● Un exemple: els lloguers
COSTOS VARIABLES→
Són els costos que AUGMENTEN AMB EL VOLUM DE PRODUCCIÓ. El seu
volum, doncs, és PROPORCIONAL a la quantitat de béns i serveis
● Un exemple: les matèries primeres
Aquesta classificació només serveix pel curt termini donat que, a llarg termini,
TOTS els costos son variables!