Tema 2 – LA PLANIFICACIÓ EMPRESARIAL

La previsió = Entorn Extern ( General / Específic ) + Entorn Intern

ENTORN EXTERN GENERAL (anàlisi PEST)
Factors aliens a les empreses, no controlables per elles i que afecten a totes per igual.
ENTORN EXTERN ESPECÍFIC
Factors que influeixen en unes determinades empreses
. Proveïdors .Clients .Competidors .Intermediaris
ENTORN INTERN DE L’EMPRESA
Producció – Màrqueting – Finances – Recursos Humans

Amb l’ajuda de l’ENTORN EXTERN podrem fer un DAFO

Concepte de PLANIFICACIÓ

PLANIFICAR = ANTICIPAR-SE AL FUTUR

QUÈ es vol aconseguir?

 Visió – Missió
COM es vol aconseguir?

 Estratègies i polítiques (quan, com, qui, quins...)

 Programes i pressupostos
NIVELLS DE PLANIFICACIÓ

 Per a tota l’empresa

 A llarg termini

 Per cada unitat

 Dintre d’un any

 Per cada lloc / posició

 Dia a dia

TIPUS DE PLANIFICACIÓ
PLANS PERMANENTS  Planificació Estratègica
Missió. (=ser) Raó de ser de l’empresa. El que és vol fer. (Què faig? Com ho faig? Per a
qui ho faig? )
Visió. (=fer) Ser el que és vol ser, és molt més tangible. “Objectiu” El que l’empresa vol
crear, la imatge futura de la organització.
Estratègies (camins que nosaltres escollim)
Estratègia de Diferenciació Oferir un producte/ servei que el client consideri singular.
Estratègia de lideratge en costos Controlar els costos abaixant preus, els preus dels
productes són competitius. Oferir producte a baix preu per el client.
POLÍTIQUES Criteris qualitatius que regeixen les empreses. És l'orientació o directriu
que ha de ser divulgada, entesa i acatada per tots els membres de l'organització, en
ella es contemplen les normes i responsabilitats de cada àrea de l'organització. Les
polítiques són guies per orientar l'acció; són directrius generals a observar en la presa
de decisions, sobre algun problema que es repeteix una i altra vegada dins d'una
organització.
 Política de producte o servei: línia de producte o servei es vol donar (qualitat)
 Política comercial: canals de distribució, marca del producte (online)
 Política financera: utilització de recursos financers (no utilitzar recursos propis)
 Política de personal: forma de tractar el personal (la gent que porta més temps a
l’empresa tindrà més possibilitats d’ascendir que la gent nova de fora)

PLANS TEMPORALS  Planificació Tàctica i operativa

OBJECTIUS (metes concretes i quantificables/ resultats, situacions o estats que una empresa
pretén assolir o als quals pretén arribar, en un període de temps i mitjançant l'ús dels recursos
amb què disposa o planeja disposar).

 Quota de mercat (competència en el mercat)

 Benefici ( Rendibilitat/ benefici)
 Innovació
 Productivitat
 Recursos físics i financers
 Responsabilitat social
 Curt termini / llarg termini o Objectius oberts / tancats
Aquests objectius han de ser
 Específics
 Mesurables
 Assignables
 Realistes
 Acotats en temps

PROGRAMES (Són un esquema on s'estableix la seqüència d'activitats específiques que hauran

de realitzar-se per assolir els objectius, i el temps requerit per efectuar cadascuna de les seves
parts i tots aquells esdeveniments involucrats en la seva consecució. Cada programa té una
estructura pròpia i pot ser un fi en si mateix, o bé, pot ser part d'una sèrie d'activitats dins d'un
programa més general) (especificacions de temps, lloc i recursos per al desenvolupament de les
tasques que han de permetre assolir els objectius)
 - Programes de producció: maquinària, tècniques de producció, etc.
- Programes d’aprovisionament: triar proveïdor, calcular el lot òptim de compra, etc.
- Programes comercials i de venda: publicitat, mitjans de distribució, quantitat venuda,
etc.
- Programes de personal: nombre de treballadors, retribucions, etc.

PRESSUPOSTOS (expressió monetària dels programes) ( Els pressupostos són

programes en què se'ls assignen xifres a les activitats; impliquen una estimació de
capital, dels costos, dels ingressos, i de les unitats o productes requerits per assolir els
objectius. Els pressupostos són un element indispensable en planejar, ja que a través
d'ells es projecten en forma quantificada, els elements que necessita l'empresa per
complir els seus objectius. Els seus principals finalitats consisteixen a determinar la
millor forma d'utilització i assignació dels recursos, alhora que controlar les activitats
de l'organització en termes financers)
PRESSUPOSTOS FUNCIONALS

• Pressupost de vendes
• Pressupost de producció
• Pressupost de compres
• Pressupost de despeses comercials
• Pressupost de despeses generals: despeses d’administració
PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS
• Pressupost de resultats ( per calcular el benefici )
• Pressupost de tresoreria ( per saber necessitats financeres, Punt mort, etc.)
Tema 3 – EL CONTROL DE L’EMPRESA
 Entendre la importància de la funció de control a l’empresa i el procés de control

 Saber determinar quina informació és important per planificar i controlar

 Saber identificar causes de les desviacions i trobar accions correctores

ELS SISTEMES D’INFORMACIÓ PER AL CONTROL

- Subministren la informació per a la presa de decisions a cada moment.
- Permet saber si l’empresa funciona correctament
La informació s’obté de:

 Observació del personal

 Informes: Verbals, Estadístics, Escrits.
Informació que ha de contenir el SI

EL PROCÉS DE CONTROL
DETERMINAR FCE I KPI’S
FACTORS CRÍTICS D’ÈXIT
 Són aquelles variables que si es comporten satisfactòriament asseguren que
l’empresa obtindrà bons resultats
 Al contrari, un fracàs continuat en algun d’aquests factors farà que l’empresa
funcioni malament.
KPI’S
 Per a cada factor crític d’èxit s’han de fixar indicadors de mesura que permetin
veure l’evolució d’aquest factor crític. Aquests indicadors es coneixen amb el nom
de KPI (key Performance Indicators).
 S’han d’establir un valor objectiu (estàndard) per a cada KPI que seria desitjable
aconseguir.
 Per cada factor crític d’èxit no ha d’haver un sol KPI, pot haver-hi més d’un.

RESGISTRAR RESULTATS
 Consisteix en registrar els valor obtinguts de les variables que es volen controlar.
S’haurà de decidir:
 Cada quan es fan els controls?
 Com es registren els resultats?

ANÀLISI DE DESVIACIONS
 Càlcul de les desviacions: diferència entre valors reals i previstos.
 Causes de les desviacions: No s’ha fet el que s’havia establert i no s’havien fixat de
manera correcta els objectius per aconseguir.

IMPLANTAR ACCIONS CORRECTORES

 No fer res: per exemple perquè les diferències no justifiquen cap actuació
 Corregir la situació: que pot implicar actuacions com ara:
 Canviar l’estructura
 Canviar l’estructura: per exemple tancar una planta.
 Modificació de llocs de treball: per exemple alliberar càrrega de treball /
formar més el personal.
 Substitucions de personal: canviar de lloc o acomiadar.
 Canviar el sistema d’incentius al personal.
  Revisar els objectius : Si no es van fixa bé els objectius. Això es valorarà en funció de:
 Les pròpies característiques internes de l’empresa: per exemple amb les
màquines disponibles no era realista la producció fixada com a objectiu.
 Per circumstàncies externes: per exemple una crisi econòmica que no permet
aconseguir el nivell de vendes prefixat, un augment inesperat del preu dels
inputs...

QUI PORTA A TERME LA FUNCIÓ DE CONTROL A LES EMPRESES?

 Els directius.
 Alta direcció ( en empreses petites)
 Departament Financer
 Departament comptable
 Els ‘Controllers’ o Departament de control

EINES DE CONTROL

 Control pressupostari
 Auditoria interna
 Quadre de comandament integral: Balanced Scorecard (permet enllaçar
estratègies i objectius clau amb acompliment i resultats)
 Benchmarking ( Procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament a els
productes, serveis i processos de Treball en Organitzacions. Consisteix a agafar
com a "comparadors" o Benchmarks aquells productes, serveis i processos de
Treball que pertanyen a Organitzacions que evidenciïn les Millors Pràctiques
sobre l'àrea d'interès, amb el propòsit de transferir el Coneixement de les
Millors Pràctiques)
 Auditoria externa: auditoria comptable, auditoria medi-ambiental, auditoria de
qualitat, auditoria social.

Auditor. Auditoria. És l'avaluació d'una organització, sistema, procés o producte per verificar
que compleix una sèrie de normes que assegurin essencialment la seva capacitat, objectivitat i
independència.

[Una auditoria genèricament és l'avaluació d'una organització, sistema, procés o producte]

TEMA 4 - L’ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL
DEFINICIÓ I DISSENY DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ( MINTZBERG)

ORGANITZACIÓ = ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

 Les parts de l’organització / components humans.
 L’organigrama
 Interrelacions entre les parts: mecanismes de coordinació

PARTS DE L’ORGANITZACIÓ
NUCLI OPERATIU
 Està composat pels col·laboradors
 Les seves tasques són:
 Assegurar els inputs per produir
 Transformació d’inputs
 Distribuir la producció
 Recolzament directe a les funcions anteriors.
Aquestes funcions estaran més o menys estandarditzades depenent del cas.

LÍNIA INTERMITJA
 Els que se situen per sobre dels anteriors, i que vinculen l’àpex estratègic amb el
nucli operatiu mitjançant la cadena de comandament. Constitueixen el que
s’anomena línia mitjana. (ex, directors de zona, etc.)
 Les seves tasques són:
 Supervisar directament als col·laboradors
 Assignar recursos a cada unitat
 Passar informació de baix a dalt i a l’inrevés
 Determinar l’estratègia de la seva unitat.
ALTA DIRECCIÓ
 Els que ocupen l’estrat superior de la jerarquia i tenen la responsabilitat general de
l’empresa. (Ex: Director general i tots els membres que recolzen la seva funció).
 Les seves tasques són:
 Assegurar que l’empresa aconsegueixi la seva missió de forma efectiva, així
com els diferents objectius
 Bàsicament que es satisfacin les necessitats de tots el membres que tenen
poder sobre l’organització
Components complementaris: STAFFS
 Staff tecnocràtic: són aquells especialistes que serveixen a l’organització afectant al
treball de les persones que hi formen part i fent-lo més efectiu : intenten
estandarditzar al màxim totes les tasques que poden.
Podem trobar diferents tipus d’analistes (per exemple):
 analistes dels processos del treball ( enginyers industrials )
 analistes de planificació i control ( programadors de producció, enginyers de control
de qualitat…) que estandarditzen la producció...

 Staff de suport. Són unitats especialitzades en proporcionar ajuda a l’organització

fora del flux de treball d’operacions. Es poden trobar com a mini organitzacions amb el
seu propi nucli d’operacions.
AQUESTS STAFFS SOLEN SER EXTERNS (enlloc d’adquirir-los internament ) PER FACILITAR EL
CONTROL SOBRE AQUESTES TASQUES.
Per exemple a una universitat: premsa, porteria, departament de seguretat, residència
d’estudiants…
A una empresa: assessoria legal, relacions públiques, relacions laborals, recepció...

ORGANIGRAMA (disseny horitzontal/vertical)

Paràmetres de disseny vertical, Dimensió vertical de l’organigrama
. Nuclis d’autoritat: qui té poder sobre altres persones
( Conceptes relacionats: responsabilitat / delegació / descentralització)

.Nombre de nivells jeràrquics: ordenació de nivells per a controlar els fluxos de treball.
 molts nivells: ESTRUCTURES ALTES
 pocs nivells: ESTRUCTURES PLANES

. Amplitud de gerència: nombre de persones que depenen directament de cada cap.

Quan l’amplitud de gerència és estreta . Es generen ESTRUCTURES ALTES.
Quan l’amplitud de gerència és ampla es generen ESTRUCTURES PLANES.
Paràmetres de disseny horitzontal, Dimensió horitzontal de l’organigrama

 Especialització dels llocs de treball: grau en què les tasques d’una organització
estan dividides en treballs separats.
Problemes que pot generar:
Falta de comunicació i coordinació
Mecanicisme
 Formalització del lloc de treball: grau en què es defineixen els processos de
treball
Problemes que pot generar:
Estructures molt burocratitzades
Falta de flexibilitat
 Preparació: Grau de formació que es necessita per desenvolupar les tasques d’un
lloc de treball.
A tenir en compte:
Adequació de la preparació al lloc de treball

 Tipus de departamentalització: en funció de quin criteri s’agrupen els llocs de

treball.
 Departamentalització per funcions. Agrupació en funció de similitud
de tasques. (Director General  Dir. Vendes  Dir Producció  Dir
Financer)
 Departamentalització per territori. S’agrupen les activitats d’una àrea
o territori, per zones.
 Departamentalització per productes/serveis. En funció de diferents
característiques de producció o comercialització del producte o servei.
Directors dels diferents/de cada producte.
 Departamentalització per clients. Partir l’organització per diferents
tipus de clients, per atendre demandes diferenciades. En funció els
diferents tipus de clients.
 Departamentalització per projectes. Partir l’organització segons els
diferents projectes que dur a terme l’empresa.
 Departamentalització per unitats estratègiques de negoci. Partir
l’organització per diferents divisions de negoci amb recursos específics
i gestió independent. ‘Directors de diferents divisions’

NOVES VISIONS ORGANITZATIVES

 Organigraph
 Holacracia (autoritat i presa de decisions de forma horitzontal)
 Organització Horitzontal
MECANISMES DE COORDINACIÓ
Coordinació entre les diferents parts
COORDINACIÓ IN SITU
ADAPTACIÓ MÚTUA
Aconsegueix la coordinació mitjançant la simple comunicació informal entre les
persones. S’utilitza:

 en organitzacions petites i/o

 quan el treball a realitzar és molt complicat

SUPERVISIÓ DIRECTA
S’aconsegueix la coordinació quan una persona es responsabilitza del treball dels
altres, donant-los instruccions i controlant les seves accions.

COORDINACIÓ EX ANTE
NORMALITZACIÓ
Suposa la coordinació del treball abans de que aquest es porti a terme, fixant unes
normes o estàndards de funcionament:

 Del treball: es tracta de dissenyar els diferents processos de treball. Especificar i

programar el seu contingut.

 Dels outputs: es tracta d’especificar a priori els resultats o rendiments a obtenir.

 De les habilitats: especificar a priori les habilitats i coneixements necessaris per a

desenvolupar les tasques.
TEMA 5 – LA DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
Principis, funcions i realitat de la tasca directiva

Què és la funció de direcció i què requereix?

“ actuar sobre altres persones, per tal que aquestes facin el que el directiu creu
convenient per a assolir els propòsits de l’empresa “.

COMPORTAMENT ORGANITZACIONAL:

accions de les persones a la feina

 Comportaments individuals: productivitat, absentisme, rotació de personal, satisfacció

laboral, compromís organitzacional

 Comportaments grupals: treball en equip, resolució de conflictes

Qui exerceix la direcció dintre de les empreses?

 Junta d’accionistes / Junta de socis (alta direcció)

 Consell d’administració : dicten la línia a seguir

 President

 Conseller delegat: implementen el que ha establert el Consell d’administració

 Director General

 Directius funcionals, territorials, d’àrea… (direcció intermèdia)

 Encarregats (direcció intermèdia)

ROLS DELS DIRECTIUS
 SEGONS HENRY MIINTZBERG, EXITEIXEN 3 TIPUS DE ROLS:
o Rols interpersonals: que desenvolupa com a persona
▪ Cap visible: representa la organització
▪ Enllaç: comunicació amb les persones de l’exterior
▪ Líder: tipus de relació amb els seus col·laboradors

o Rols d’informació: el directiu controla la informació relacionada amb la

empresa
▪ Monitor: rep i recopila informació sobre la empresa
▪ Disseminador: transmet informació als treballadors
▪ Portaveu: fa arribar informació a l’entorn
 o Rols de presa de decisions: el directiu pren decisions
▪ Emprenedor: pren la iniciativa per adaptar-se a l’entorn i
anticipar-se
▪ Solucionador de problemes: l’empresa es veu amenaçada
▪ Assignador de recursos: decideix com es reparteixen els rec.
humans i materials
▪ Negociar: arriba a acords

- En cada cas els directius exerceixen un rol diferent..

o El president del Futbol Club Barcelona anuncia a la premsa el nou fitxatge
d’un jugador.
o El CEO de l’empresa MANGO decideix amb el seu director de producció
que traspassarà la seva planta de producció al sud-est asiàtic.
o El director general del TCM signa un acord amb la Generalitat de Catalunya
per a que els projectes d’emprenedoria del TCM puguin accedir al
programa START UP CATALONIA.

• Quines habilitats han de tenir els directius?

o Habilitats tècniques: coneixemnet o domini d’una determinada especialitat

(més importants als nivells més baixos de gerència, o també a start-ups)

o EXEMPLES: Coneixements de programació, marketing, comptabilitat,

finances, recursos humans, etc.

o Habilitats conceputals: capaciat per a analitzar un problema complex, contemplar

l’organització com un tot, visualitzar la forma en que
l’organitzacó encaixa amb el seu entorn i visió a llarg termini
(més importants als nivells més alts de gerència)

o EXEMPLES: Generar noves idees de mercat innovadores i diferencials,

identificar una oportunitat de negoci que pot aprofitar l’empresa per a
créixer, tenir visió del negoci anticipant-se al futur

o Habilitats interpersonals: capacitat d’interectuar adequadament amb altres

persones
(important a tots els nivells)

o EXEMPLES: Capacitat de comunicació, incentivar les persones per a que

realitzin una tasca correctament, canalitzar la iniciativa i aportacions
d’idees i millores del personal, potenciar que el treball en equip, saber
 delegar, aplicar els mètodes de coaching, relacionar-se
adequadament amb clients, proveïdors, stakeholders...

VARIABLES QUE CONDICIONEN LA FUNCIÓ DE DIRECCIÓ

1.MOTIVACIÓ: motius que indueixen els treballadors a esmerçar esforços en el

desenvolupament de les activitats empresarials. Factors motivadors:

o Les necessitats de cada persona

- Pirmàide de Maslow: les persones és mouen en el següent ordre per cobrir les
seves necessitats)
 - Teoria bifactorial de Herzberg: existeixen dos tipus de factors motivadors:

▪ Higiènics: Externs al treball: salari, relació interpersonal, seguretat entorn

del treball, horari, vacances...

Si no es tenen provoquen insatisfacció i si es tenen

MOTIVACIÓ MODERADA

▪ Motivadors: Intrínsecs al treball: reconeixement, responsabilitat,

creixement personal i laboral en el entorn laboral i social del
treballador/a...

Si no es tenen no hi ha satisfacció i si es tenen provoquen

ALTA MOTIVACIÓ

o La personalitat / actitud de la persona

- Teoria del comportament de McGregor: teroia X i teoria Y

▪ TEORIA X: Les persones son passives a les necessitats organitzatives. El

treballador promig tendeix a treballar el menys possible, no li agrada la
responsabilitat, prefereix que el dirigeixin, és egoïsta, reaci als canvis.

La funció de la direcció es recompensar-les, persuadir-

les, castigar-les i controlar-les
Tipus de necessitat Forma d’actuar
Necessitats d’autorrealització Treballs desafiants i creatius

Necessitats de reconeixement Ascens en el treball / concessió de

premi / major responsabilitat /
reconeixement públic

Necessitats d’amor Cooperació / treball en grup

Necessitats de seguretat Estabilitat del lloc de treball

Necessitats de fisiologia Condicions de treball / salari

 ▪ TEORIA Y: Les persones no són passives per naturalesa
a les necessitats organitzatives, com a resultat de l’experiència a les
organitzacions. El potencial per al desenvolupament, la capacitat per
asumir la responsabilitat, la disposició per a encaminar la conducta cap a
metes organitzatives, es troben totes presents a les persones.

La tasca essencial de la direcció és la de disposar les

condicions necessàries per a que les persones puguin assolir
millor les seves pròpies metes encaminant els seus propis
esforços vers fins organitzatius

o Els resultats que s’obtenen a la feina

- Retribució:
1. Retribució dinerària
▪ Salari base adequat
▪ Plus hores extraordinàries / nocturnitat/treball en festiu
▪ Stock options
▪ Comissions per venda / per productivitat
2. retribució no dinerària

▪ Cotxe d’empresa
▪ Àrees recreatives per empleats
▪ Assegurances per empleats
▪ Revisions mèdiques
▪ Vacances pagades

- Flexibilitat laboral
▪ Jornada continuada
▪ Torns canviats
▪ Setmana laboral comprimida ( per exemple 4-40)
▪ Horaris flexibles
▪ Llocs compartits
▪ Teletreball

- Condicions del context laboral

▪ Cessió de responsabilitat
▪ Reptes
▪ Igualtat d’oportunitats
▪ Reconeixement
 ▪ Possibilitats de promoció dins l’empresa
▪ Formació
▪ Informació i comunicació interna

o Automotivació personal
- ÉSSER ASSERTIU/VA=ACTITUD PROACTIVA
▪ Mostra satisfacció amb el seu treball.
▪ Comunica sense por la seva disconformitat i busca solució als problemes
del seu treball.
▪ Es mostra participatiu/va, aportant iniciatives i suggeriments.
▪ Treballa en equip i es fa responsable dels seus actes.
- Aspectes a tenir en compte en la motivació dels treballadors..
▪ Hi ha tantes motivacions com treballadors/es hi ha.
▪ Les motivacions no són inalterables en el temps per cada treballador/a.
▪ Hi ha diferents elements determinants de les variacions en la motivació:
cultura, situació econòmica, personalitat, objectius i fites professionals...
▪ Hi ha una part de motivació que l’ha de posar la persona: automotivació.

2.ELS ESTILS DE DIRECCIÓ: fórmula que aplica el directiu a l’hora de dirigir.

Requereix:
 Autoritat: poder per manar i donar instruccions a altres persones
 Lideratge: capacitat personal per influir i fer seguir altres persones (autoritat
moral)

Líder:
 Usa el poder amb efectivitat i responsabilitat.
 Comprèn que els éssers humans tenen diferents forces que els motiven en cada
moment i situació, i que el líder els proporciona els mitjans necessaris per a
satisfer les seves necessitats i desitjos.
 Influeix en els seguidors perquè apliquin totes les seves habilitats en cada
projecte.
- CLASSIFICACIÓ D’ESTILS DE DIRECCIÓ:

 Coercitiu
 Modus operandi: Exigeix obediència absolutament immediata
 Lema: “Fes el que jo et dic”
 Com funciona millor?: En moments de crisis o amb persones problemàtiques
 Impacte global sobre el clima: Negatiu
▪ EXEMPLE: Alfred Hitchcock

 Orientatiu
 Modus operandi: Motiva a es persones cap a una visió
 Lema: “Vine amb mi”
 Com funciona millor?: Quan els canvis requereixen una nova visió o és
necessària una direcció clara
 Impacte global sobre el clima: Positiu (gairebé sempre)
▪ EXEMPLE: Nelson Mandela

 Afiliatiu
 Modus operandi: Crea harmonia i fomenta relacions
 Lema: “Tu m’importes”
 Com funciona millor?: En situacions d’estrès o quan és necessari millorar les
relacions en grup
 Impacte global sobre el clima: Positiu
 Participatiu
 Modus operandi: Crea consens, compromís i implicació amb la participació
 Lema: “I tu? Què en penses”
 Com funciona millor?: Per aconseguir que les persones amb talent s’impliquin
i/o per aconseguir compromís
 Impacte global sobre el clima: Positiu

 Imitatiu
 Modus operandi: Fixa estàndards d’excel·lència exigents
 Lema: “Ho espero tot de tu”
 Com funciona millor?: Per aconseguir resultats ràpids d’un grup/equip molt
motivat
 Impacte global sobre el clima: Negatiu
▪ EXEMPLE: Steve Jobs

 Capacitatiu
 Modus operandi: Desenvolupa les persones per al futur
 Lema: “Prepara’t”
 Com funciona millor?: Per ajudar persones, millorar el seu rendiment o
desenvolupar el seu potencial a llarg termini
 Impacte global sobre el clima: Positiu
▪ EXEMPLE: Robin Williams