3

u n i t a t

El sector bancari
i els productes
de passiu
SUMARI
I El sistema financer espanyol
I El sector bancari
I El negoci bancari
I Els dipòsits bancaris de diner
I Comptes bancaris a la vista
I Dipòsits a termini fix

OBJECTIUS
·· Identificar els elements que integren el
sistema financer a Espanya.
·· Descriure les entitats i els organismes que
participen en el sector bancari.
·· Conèixer els diferents tipus de passiu que
ofereixen les entitats bancàries.
·· Valorar els dipòsits utilitzant càlculs
financers i aplicacions informàtiques.
·· Comparar rendibilitats, avantatges i
inconvenients dels diferents dipòsits.
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 53

1 >> El sistema financer espanyol

En l’economia d’un país actuen diferents agents econòmics que duen a
terme operacions de producció, distribució o consum: particulars, empreses,
Administracions Públiques, etc. Per satisfer les seves necessitats, aquests
agents disposen, en cada moment, d’unes rendes determinades, fet que
pot donar lloc a dues situacions:
– Les necessitats d’un agent són inferiors a la seva renda disponible i
gasta menys diners del que guanya, generant excedents financers que
podrà destinar a l’estalvi, a la inversió o a retornar el que degui.
– Les necessitats d’un agent són superiors a la seva renda disponible i
guanya menys diners del que gasta, de forma que té necessitats finan-
ceres i necessita obtenir diners, ja sigui consumint la seva riquesa o bé
demanant diners prestats.
Partint de l’anterior, el sistema financer es pot definir com:
El conjunt d’institucions, intermediaris, mercats i instruments
financers que tenen com a objectiu principal la canalització de
Altres objectius del sistema
l’estalvi des dels agents econòmics amb excedents financers en-
financer
vers aquells amb necessitats financeres.
A més del seu objectiu principal, el sis-
Per realitzar inversions productives, les empreses capten el finançament tema financer també proporciona eines
necessari en els mercats financers. Aquestes inversions han de generar per a una adequada gestió dels riscos
rendes per retribuir als agents que li han prestat fons. Generalment, de l’economia, a través d’assegurances,
existeix més demanda de recursos financers que oferta, de forma que el de derivats financers, etc.
sistema financer s’ha d’encarregar l’assignar aquests recursos als projectes
econòmics o empresarials més eficients.
A més, el sistema financer proporciona a l’economia els mecanismes per
realitzar una correcta gestió dels cobraments i pagaments necessaris per
al seu funcionament mitjançant xecs, targetes, etc.

Institucions financeres
Són les autoritats i els organismes que regulen el sistema financer i super-
visen el compliment de la normativa sobre la matèria. A Espanya, la mà-
Les Comunitats Autònomes
xima autoritat financera és el Govern i, dins d’aquest, el ministeri amb
i el sistema financer
competències en l’àrea econòmica.
Dins del seu àmbit territorial, les Comu-
Al nostre país, existeixen les següents institucions financeres: nitats Autònomes poden tenir competèn-
cies en matèries de caixes d’estalvi, co-
– El Banc d’Espanya: supervisa el sistema bancari espanyol.
operatives de crèdit o d’assegurança, si
– La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV): supervisa els
així ho contemplen els seus respectius
mercats de valors espanyols i l’activitat dels que hi inverteixen.
Estatuts d’Autonomia.
– La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP): con-
trola i supervisa l’activitat asseguradora a Espanya.
A més, Espanya pertany a la Unió Europea, fet que suposa que existeixen
competències sobre determinades matèries que han estat transferides a
les institucions comunitàries. Per això, les normes dictades pel Banc Central
Europeu, el Parlament Europeu i el Consell Europeu de Ministres d’Eco-
nomia i Finances (l’anomenat ECOFIN) s’han de respectar al nostre país.
54

Vocabulari
Actius financers: els béns o drets con-
sistents en diner en efectiu, en instru-
ments de patrimoni d’una altra empresa
o en el dret a rebre diners en efectiu o
un altre actiu.
La importància de la fiscalitat
dels instruments financers
Per elegir una inversió, un dels factors
que cal tenir molt en compte és la fis-
calitat dels instruments financers. Al-
guns inclouen beneficis fiscals que, in-
dependentment de la seva rendibilitat
directa, els fa atractius; per exemple,
els plans de pensions.
Instruments financers
El Pla General de Comptabilitat defineix els instruments financers com
els contractes que donen lloc a un passiu financer o un instrument de
patrimoni a l’empresa que els emet (ja que suposen una font de finança-
ment) i un actiu financer per als inversors que l’adquireixen (ja que su-
posen el dret a rebre una quantitat de diners en el futur si es donen les si-
tuacions pactades).
Característiques dels instruments financers
És la capacitat d’un instrument financer per produir interes-
sos, dividends o altres rendiments, en un període de temps.
Rendibilitat
Se sol expressar com un percentatge del preu nominal de
l’instrument.
És el conjunt de factors que poden implicar una rendibilitat
Risc diferent a l’esperada (inflació, evolució desfavorable del
valor d’un bé en un mercat, etc.).
És la capacitat d’un instrument financer per convertir-se en
Liquiditat
diner efectiu amb el menor cost possible.
Intermediaris financers
Els principals intermediaris que actuen en el sistema financer espanyol es
poden classificar en intermediaris bancaris i no bancaris:
– Bancaris: emeten instruments financers que són acceptats com a mitjans
de pagament; és a dir, són diner. Són els bancs, les caixes d’estalvis, les
cooperatives de crèdit i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).
– No bancaris: els instruments financers que emeten no s’admeten com
a mitjans de pagament. Són els establiments financers de crèdit (per
exemple, societats de lísing, factoring o confirming), empreses de serveis
d’inversió i companyies asseguradores.

Mercats financers
Els mercats financers són el punt de trobada entre els que ofereixen ins-
truments financers i els inversors interessats en adquirir-los. S’hi fixa la
quantitat, el preu i les condicions per aconseguir-los.

Activitats proposades

1·· Debat amb els teus companys si el sistema financer ha complert sempre amb la seva funció de procurar
una assignació eficaç dels recursos financers.
2·· Comenta l’afirmació següent: “Les accions són un instrument de patrimoni sense cost per a l’empresa, ja
que aquesta no té l’obligació de repartir els beneficis ni de retornar l’import rebut”.
3·· Tenim dues alternatives d’inversió en actius financers amb idèntica liquiditat: en una, recuperem l’import
invertit més un 10%; en l’altra, podem rebre fins a un 10%, si es donen unes condicions en el mercat, o perdre
una part de l’import, si se’n donen unes altres. Quina de les dues opcions elegiries? Què ha d’ocórrer amb la
rendibilitat de l’opció no elegida per tal que algun inversor la demandi?
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 55

2 >> El sector bancari

Els bancs centrals són les organitzacions responsables de la definició i
l’execució de la política monetària d’un país o un grup de països. A més
d’aquesta funció principal, en tenen altres de vinculades, com el control
de l’estabilitat dels preus, l’emissió de moneda de curs legal, la supervisió
de les entitats de crèdit, etc. El banc central d’Espanya és el Banc
Eurozona
d’Espanya.
També anomenada zona euro, és el con-
Aquest banc no és independent, sinó que forma part de l’Eurosistema i junt de països de la UE que tenen l’euro
del Sistema Europeu de Bancs Centrals, per la qual cosa està sotmès com a moneda oficial. Va ser creada el
tant a la normativa interna espanyola com a tota la normativa comuni- 1999 i la seva autoritat monetària és
tària. l’Eurosistema.

2.1 > Organismes de la Unió Europea

Els organismes que integren el sector bancari en l’àmbit de la Unió Europea
són el Banc Central Europeu, el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC),
l’Eurosistema i l’Autoritat Bancària Europea.

Organismes de la Unió Europea relacionats amb la banca

Situat a Frankfurt (Alemanya), és l’òrgan responsable de la política monetària europea i
Banc Central Europeu de mantenir l’estabilitat econòmica de l’eurozona. Pren les seves decisions amb indepen-
dència dels Governs i de la resta d’organismes comunitaris.
És l’autoritat monetària de l’eurozona. Està format pel Banc Central Europeu i els bancs
centrals nacionals dels Estats membres que han adoptat l’euro com a moneda de curs
legal (entre altres, el Banc d’Espanya).
Eurosistema Defineix i dissenya la política monetària dels països membres que conformin l’àrea de
l’euro; per això, fixa els tipus d’interès amb caràcter general. A més, realitza altres fun-
cions, com autoritzar l’emissió de bitllets i monedes de curs legal o promoure el funcio-
nament del sistema de grans pagaments en l’àrea de l’euro.
Està integrat per tots els països membres de la Unió Europea, pertanyin o no a l’eurozona.
Sistema Europeu de
L’Eurosistema i el SEBC seguiran coexistint mentre hi segueixi havent Estats membres de
Bancs Centrals (SEBC) la UE que no pertanyin a l’eurozona.
Més coneguda com EBA (European Banking Authority), el seu objectiu és el de preservar
Autoritat Bancària
l’estabilitat financera en l’àmbit de la Unió Europea, per a la qual cosa s’encarrega de
Europea promoure la convergència de les pràctiques supervisores i de la seva coordinació.

2.2 > El Banc d’Espanya

El Banc d’Espanya participa en el desenvolupament de les funcions de
l’eurosistema. Al marge d’aquestes funcions, en duu a terme altres de ma-
nera independent, com són:
– Contribuir amb mitjans tècnics a l’emissió, l’amortització i la gestió del
deute públic, el qual no pot adquirir en l’emissió. CIRBE
– Gestionar el servei de reclamacions en matèria de la seva competència.
Les entitats financeres li comuniquen
– Dictar normes i imposar sancions, en l’àmbit de les seves competències, tots els riscos (préstecs, crèdits, avals,
a qui no compleixi aquestes normes. etc.) que tenen els seus clients amb
– Gestionar la Central d’Informes de Riscos del Banc d’Espanya (CIRBE). elles. Per això, CIRBE és consultada per
– Supervisar la solvència i el comportament de les entitats de crèdit, altres les entitats de crèdit abans de concedir
entitats i els mercats bancaris. un préstec.
56

2.3 > Entitats de crèdit

Són aquelles empreses l’activitat de les quals consisteix en rebre dipòsits o
altres fons, amb la finalitat d’aplicar-los a la concessió de crèdits, préstecs
i altres operacions.
Les entitats de crèdit poden realitzar totes les activitats d’intermediació fi-
nancera, excepte la d’assegurar riscos. Encara que a la pràctica comercia-
litzen productes d’assegurança, no són propis, sinó d’una asseguradora
del seu grup financer o d’una altra amb la qual tinguin algun acord.
Les entitats de crèdit autoritzades en un altre país comunitari poden operar
a Espanya i viceversa. Les formes de prestar els serveis són mitjançant l’o-
bertura d’una sucursal (per exemple, l’entitat holandesa ING Direct) o en
règim de lliure prestació de serveis (per exemple, l’entitat francesa Crédit
Lyonnais).

Entitats de dipòsit o bancàries

Formen una categoria dins de les entitats de crèdit integrada pels bancs,
les caixes d’estalvi i les cooperatives de crèdit.
La seva característica principal és que són les úniques entitats de crèdit
amb capacitat per captar fons del públic mitjançant dipòsits a la vista
(com comptes corrents i d’estalvi).
En dipositar diners en aquestes entitats, es crea el denominat diner bancari,
mitjançant les anotacions comptables de les operacions als comptes dels
clients. Aquest diner és major que el diner de curs legal (els bitllets i les
monedes emesos pel banc central).
Aquestes entitats realitzen aportacions al Fons de Garantia de Dipòsits
Esquema de la integració que, en cas de problemes de solvència de l’entitat, garanteix fins a 100 000 €
d’una caixa en un banc per cada client que hi tingui diners dipositats.
Podem distingir els següents tipus d’entitats de dipòsit:
Caixa 1 Caixa 2
– Bancs: són un tipus especial de societat anònima, amb un capital social
mínim de 18 030 363 € (encara que tots els bancs existents tenen un ca-
Accions

Accions
Negoci

Negoci

pital molt major). A més, en cas de necessitats financeres, els bancs

poden acudir a l’ampliació de capital com a font de finançament.
– Caixes d’estalvis: són fundacions sense ànim de lucre, creades per ins-
titucions com Ajuntaments, Diputacions Provincials, l’Església, etc. La
Banc
seva operativa és la mateixa que la dels bancs. La principal diferència és
la seva finalitat social, ja que reinverteixen en la societat un percentatge
Accions

dels beneficis que obtenen a través de la seva obra social. En els últims
Diner

anys, s’han estat vivint fusions entre caixes i la creació de bancs per
poder capitalitzar-se (els bancs poden acudir a ampliacions de capital
per captar nous inversors, cosa que les caixes no poden fer).
FINANÇAMENT – Cooperatives de crèdit: són societats cooperatives, sense ànim de lucre,
amb la finalitat de servir a les necessitats de finançament dels seus socis
i tercers. Han de destinar una part dels seus beneficis a incrementar la
seva solvència i la resta a la realització d’activitats socials, culturals,
etc.
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 57

L’Institut de Crèdit Oficial

Fonamentalment conegut per les seves sigles (ICO), aquest Institut és un
organisme públic, dependent del Ministeri d’Economia, que té caràcter
d’entitat de crèdit i agència financera de l’Estat. La seva funció principal
és recolzar financerament les iniciatives de les empreses emprenedores
(generalment Pimes).
L’ICO no disposa d’una xarxa de sucursals, per la qual cosa, per a la seva
tasca financera, utilitza les entitats de dipòsit, mitjançant el sistema de
crèdits de mediació: l’ICO aporta fons a les entitats de dipòsit, que els dis-
tribueixen entre les empreses, amb criteris bancaris, cobrant pel servei
prestat.

Establiments financers de crèdit

Els establiments financers de crèdit (EFC) constitueixen una modalitat di-
ferenciada d’entitats de crèdit que no es poden finançar mitjançant la
captació de dipòsits del públic. La seva finalitat principal és la concessió
de crèdits i préstecs, el lísing financer, el factoring, el confirming, l’emissió
de targetes, etc., activitats que també poden ser realitzades per entitats de
dipòsit.
Aquestes entitats han de revestir la forma jurídica de societat anònima,
amb el seu capital social dividit en accions nominatives i, per a l’inici de
les seves activitats, requereixen d’autorització del Banc d’Espanya.

2.4 > Entitats de pagament

Creades per la Llei 16/2009, de Serveis de pagament, són les persones ju-
rídiques autoritzades per prestar i executar els serveis de pagament rela-
cionats en aquesta llei. Aquestes entitats també es poden dedicar a altres
activitats diferents de les relacionades amb els pagaments.
Activitats prohibides
Això possibilita que empreses que emeten rebuts en massa (per exemple, les a les entitats de pagament
companyies subministradores d’energia elèctrica, telecomunicacions, etc.) Aquestes entitats no poden concedir
no només puguin gestionar el pagament dels seus propis rebuts i dels emesos préstecs, ni captar estalvi, ni realitzar
per altres empreses, sinó que també puguin realitzar altres activitats. operacions financeres diferents de les
relacionades amb els serveis de paga-
Aquestes entitats han de ser autoritzades pel Ministeri d’Economia, previ
ment.
informe del Banc d’Espanya i del Servei Executiu de la Comissió de Pre-
venció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries en els aspectes
de la seva competència i seran supervisades pel Banc d’Espanya.
Dins dels serveis que poden prestar, figuren els següents:
– Obertura de comptes de pagament en què el client pot ingressar i retirar
efectiu. Els ingressos no es consideren aportacions de fons (dipòsits o al-
tres fons reemborsables) i no meriten interessos.
– Emissió i adquisició d’instruments de pagament.
– Enviament de diner, incloses les transferències de divises fora de la
zona euro.
– Execució de pagaments mitjançant targetes, càrrecs domiciliaris i trans-
ferències amb aquest compte.
– Obertura de línies de crèdit amb venciment inferior a dotze mesos.
– Execució d’ordres de pagament telemàtiques.
58

2.5 > Altres entitats supervisades pel Banc d’Espanya

A més de les entitats que hem vist en apartats anteriors, el sistema bancari
espanyol està integrat per altres que tenen en comú el fet d’estar supervi-
sades pel Banc d’Espanya.

Altres entitats supervisades pel Banc d’Espanya

Entitats de diner
electrònic
Societats de garantia
recíproca
Entitats de taxació
Són entitats de crèdit que tenen com a principal activitat l’emissió de diner electrònic. El
diner electrònic és el valor monetari emès en rebre fons del seu titular, i caracteritzat per
estar emmagatzemat en un suport electrònic (targeta o software) en poder d’aquest titular
i ser acceptat com a mitjà de pagament per empreses diferents a l’emissor.
Tenen per objecte prestar garanties (principalment mitjançant aval), juntament amb as-
sessorament financer als seus propis socis partícips (empreses), quan ho necessitin en la
seva activitat ordinària. Així, aquests socis aconsegueixen finançament en condicions més
favorables que si hi acudissin sense cap garantia addicional.
Aquestes societats estan especialitzades en la valoració de béns immobles, essent aquest
el seu objecte social exclusiu. Certifiquen el valor dels immobles, amb la principal finalitat
de la concessió de préstecs hipotecaris per a la seva adquisició.

Casos pràctics 1

Supervisió d’entitats pel Banc d’Espanya

·· L’empresa RURALISA acut al CEGABANK per aconseguir finançament per la compra d’una maquinària. El
banc imposa com a condició que, com a garantia del compliment de les seves obligacions, RURALISA constitueixi
una hipoteca sobre les naus que té al polígon de la ciutat, limitant l’import del préstec al 60% del seu valor de
taxació. També imposa a RURALISA l’obligació de contractar, durant la vida del préstec, una assegurança
contra incendis amb Assegurances SUA, empresa del grup de CEGABANK.
De les entitats esmentades, quines són supervisades pel Banc d’Espanya?

Solució ·· CEGABANK és una entitat de dipòsit (un banc), per la qual cosa la seva activitat estarà super-
visada pel Banc d’Espanya. També estarà supervisada pel Banc d’Espanya la societat que s’hagi ocupat
de realitzar la taxació de les naus per a l’obtenció del préstec.
RURALISA és una empresa ordinària, dedicada a activitats de producció i distribució, per la qual cosa cap
organisme financer supervisarà la seva activitat.
Finalment, l’empresa Assegurança SUA tampoc serà supervisada pel Banc d’Espanya, sinó per la Direcció
General d’Assegurances i Fons de Pensions, que podrà ser complementada per la supervisió dins de
l’àmbit de la seva Comunitat Autònoma per la Conselleria d’Economia corresponent.

Activitats proposades

4·· La Marina treballa en règim de jornada discontínua, per la qual cosa la seva empresa li ha facilitat una tar-
geta, que és admesa pels restaurants adherits al sistema CheckMenú, la qual es recarrega i permet pagar un
menú diari amb un valor de 9 €, sense que es puguin acumular ni ser consumits en dies no laborables. Aquesta
targeta es pot considerar diner electrònic?
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 59

3 >> Les operacions bancàries

Les entitats bancàries realitzen una tasca d’intermediació financera, ja
que reben els excedents de tresoreria de diversos agents econòmics (parti-
culars, empreses no financeres i sector públic), amb els quals financen els
agents que els ho sol·liciten per no disposar d’aquests excedents.

3.1 > Classes d’operacions bancàries

La tasca de mediació de les entitats bancàries implica una transformació
dels productes financers en altres. D’una banda, reben dipòsits a un termini
Realització de les operacions
determinat. Aquests dipòsits es denominen operacions passives, ja que
bancàries
per a l’entitat bancària representen un deute enfront dels dipòsits i, per
això, figuraran al passiu del seu balanç. D’altra banda, presten el diner di- Les operacions de passiu únicament po-
positat, també a un termini determinat. Aquestes són les operacions acti- den ser realitzades per les entitats ban-
càries o de dipòsit.
ves, així denominades perquè suposen una inversió de l’entitat i figuraran
a l’actiu del seu balanç. En canvi, les operacions actives també
poden ser realitzades pels establiments
A més d’aquestes operacions d’intermediació, les entitats financeres pro- financers de crèdit i la resta d’entitats
porcionen serveis que es podrien denominar serveis financers o opera- supervisades pel Banc d’Espanya.
cions neutres, ja que no suposen la captació de fons ni el seu desembor-
sament, sinó únicament la prestació d’un servei pel qual percebran una
remuneració.
Normalment, aquests serveis bancaris no es presten aïlladament, sinó que Marge d’intermediació
estan relacionats amb una operació d’actiu o de passiu; per exemple, l’e- En el desenvolupament de tot el procés
xistència d’un compte corrent comporta la disponibilitat d’un talonari de d’intermediació, les entitats bancàries
xecs i targetes, la possibilitat de domiciliar rebuts, realitzar transferències, paguen uns interessos als seus clients
de passiu i els cobren als clients d’actiu.
disposar d’un servei de caixa, etc.
És el que es denomina marge d’inter-
A la taula següent es mostra un resum de totes aquestes operacions. mediació.

Les operacions bancàries

– Comptes corrents i d’estalvi.
Operacions de passiu
– Dipòsits a termini fix.
– Préstecs i crèdits.
Operacions d’actiu – Descompte d’efectes.
– Aval.
– Transferències i girs.
– Operacions de caixa.
Operacions neutres – Domiciliació de rebuts.
– Negociació d’efectes.
– Targetes.
– Lísing.
– Factoring.
– Confirming.
– Emissió, cobrament, conformació, etc., de xecs.
– Operacions amb divises.
– Lloguer de caixes de seguretat.
– Dipòsit i custòdia de valors.
– Elaboració d’informes.

Activitats proposades

5·· L’empresa ABONISA té contractats amb CEGABANK els següents productes bancaris: un compte corrent, un
dipòsit a termini fix i un préstec hipotecari. A més, el seu director paga habitualment amb la targeta de
l’empresa i realitza transferències des del compte corrent, on també té domiciliats els rebuts de subministra-
ments. Quin tipus d’operació bancària és cada una de les descrites a l’enunciat?
60

3.2 > Les comissions bancàries

Com hem vist a l’apartat anterior, els comptes bancaris solen comportar
l’existència de serveis bancaris necessaris per tal que aquests comptes
siguin operatius (transferències, operacions de caixa, domiciliacions, etc.).
Aquests serveis no són gratuïts, sinó que les entitats cobren per aquests
serveis unes quantitats denominades comissions, ja que se solen calcular
aplicant un percentatge sobre l’import de l’operació de què es tracti.
Les comissions bancàries tenen les característiques següents:
– Són lliures, dins dels marges establerts, per la qual cosa les entitats ban-
càries les poden aplicar en la seva totalitat, negociar-les amb els clients
per no aplicar-les totalment o parcialment, etc.
– Han de ser justificades i respondre a serveis realment prestats.
– Es recullen en un fullet que l’entitat ha de facilitar al seu client.
– Poden ser modificades, avisant prèviament el client, que, si no hi està
d’acord, pot cancel·lar el compte.

Casos pràctics 2

Negociació de les comissions bancàries

·· Arriba un extracte bancari a l’empresa on treballem i hi observem el cobrament d’una comissió de mante-
niment dels fons del compte corrent per un import de 10 €. Revisem el contracte, signat fa menys de dos
mesos, i veiem que hi figura la possibilitat de cobrar per aquest concepte una comissió per un import de 5 €.
Acudim a la sucursal bancària i l’empleat ens argumenta que aquesta comissió està recollida al fullet que l’en-
titat bancària ha comunicat al Banc d’Espanya i, per tant, els obliga a cobrar l’esmentada comissió.
Què haurem d’argumentar per tal que el banc no ens cobri aquesta comissió?

Solució ·· Per tal que una entitat de dipòsit pugui cobrar una comissió, ha d’haver estat pactada amb el seu
client. Al nostre contracte hem pactat aquesta comissió però per un import inferior al cobrat i la variació no
ens ha estat degudament comunicada. Fins i tot en el cas en què s’hagués pactat que l’entitat podia modificar
unilateralment les condicions del contracte, li hauria d’haver comunicat al client, amb anterioritat a la modi-
ficació per tal que aquest, si no hi hagués estat d’acord, hagués pogut cancel·lar el compte.
A més, l’empleat de l’entitat bancària no ens està dient la veritat, ja que les comissions comunicades al Banc
d’Espanya al fullet no són d’obligatòria aplicació, sinó que són el màxim que l’entitat pot cobrar, segons el ne-
gociat amb els seus clients i són merament informatives.

3.3 > La fiscalitat dels productes bancaris

Quan es contracta un producte d’estalvi o d’inversió, la fiscalitat dels ren-
diments obtinguts és un punt essencial, ja que ens permet determinar
amb exactitud la rendibilitat d’aquest producte.
A més, cal tenir en compte que les comissions bancàries també tenen la
seva rellevància fiscal, ja que, en alguns casos, estaran subjectes a l’IVA,
fet que n’augmenta la quantia. A més, disminueixen els rendiments ob-
tinguts dels productes financers, fet que s’haurà de tenir en compte en re-
alitzar les corresponents declaracions fiscals.
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 61

Fiscalitat dels interessos

Els interessos percebuts pels dipositants a les operacions de passiu estan
subjectes a retenció: si el dipositant és una persona física, per IRPF, i si és
una persona jurídica, per Impost sobre Societats. Aquesta retenció es cal-
cularà aplicant el percentatge legalment establert sobre l’import brut dels
interessos, ingressant-se al compte la quantitat resultant de restar a aquests
interessos la retenció.

Fiscalitat de les comissions

En l’IRPF, les comissions bancàries per operacions d’actiu i serveis bancaris
únicament són deduïbles com a despesa quan hagin estat suportades pel
subjecte passiu en l’exercici d’una activitat empresarial, professional o ar-
tística, i sempre que siguin necessàries per a aquesta activitat.
En l’Impost de Societats, les comissions (per operacions d’actiu, de passiu
o neutres) són deduïbles en tot cas.
Respecte de l’IVA, la majoria de les operacions realitzades per les entitats
financeres estan exemptes d’aquest impost (transferències, concessió de
préstecs, avals, etc.). A les operacions no exemptes (gestió de cobraments,
rebuts, lísing, factoring, etc.) se’ls aplica el tipus general vigent en el moment
de la prestació del servei bancari.

Exemples

Fiscalitat de les comissions bancàries

L’empresa CICLOSA ha rebut, com a pagament de l’import d’un crèdit, un xec del Banc de Luisiana per un
import de 3 000 €. Porta aquest xec al Banc de Provença, per tal que el presenti al seu cobrament en el
sistema de compensació interbancari. Per aquest servei, el Banc de Provença li cobra un 0,5% del seu import,
amb un mínim de 7 €, comissió exempta d’IVA. L’import cobrat serà de 3 000 · 0,50/100 = 15 €.
D’altra banda, CICLOSA lloga una caixa forta a la sucursal bancària del Banc de Provença per guardar-hi certs
documents importants per a l’empresa. Per això, el banc li cobra 125 €, operació no exempta d’IVA, ja que es
cobra per la custòdia de documents diferents del diner metàl·lic (que sí que està exempta d’IVA); per tant,
l’import que s’ha de pagar per aquest lloguer, suposant un tipus d’IVA del 21%, serà de 125 + 125 · (21/100) =
= 151,25 €, dels quals 26,25 € correspondran a l’IVA. En la declaració de l’IVA corresponent, CICLOSA es podrà
deduir aquests 26,25 €, en concepte d’IVA suportat per serveis rebuts.
Pel que fa a l’Impost sobre Societats, l’import de les dues comissions tindrà la consideració de despesa
fiscalment deduïble, reduint els guanys de CICLOSA en 15 + 125 = 140 €.

Activitats proposades

6·· L’empresa EDISA ha rebut una comanda d’un client. Amb caràcter previ a la signatura del contracte, EDISA
sol·licita al Banc d’Orleans que elabori un informe comercial sobre aquest client, per la qual cosa el banc li
cobra una comissió de 200 €, operació no exempta d’IVA (21%). El mateix dia, EDISA realitza una transferència
de 300 €, per la qual el banc li cobra una comissió del 0,3%, amb un límit de 4 €, operació exempta d’IVA.
Determina els imports que EDISA es podrà deduir, tant en l’IVA com en l’Impost sobre Societats.
62
Subjectes contractants d’un
dipòsit bancari
Com en qualsevol altre dipòsit, la per-
sona que lliura els diners rep la deno-
minació de dipositant, o titular del di-
pòsit i l’entitat de crèdit, que és qui el
rep, la de dipositari.
4 >> El dipòsit bancari de diner
Quan es diposita diner en una entitat bancària es formalitza el contracte
de dipòsit bancari de diner, que es pot definir com:
El contracte pel qual una persona, física o jurídica, lliura a
una entitat de dipòsit una suma de diners, de la qual pot dis-
posar lliurement i l’entitat, al seu torn, es compromet a re-
tornar la mateixa quantitat, un cop transcorregut el termini
pactat.
4.1 > Característiques
El dipòsit bancari de diner té com a característiques fonamentals que es
tracta d’un dipòsit irregular i que està formalitzat en un contracte d’ad-
hesió.
Dipòsit irregular
El dipòsit bancari de diner és un tipus especial de dipòsit, denominat irre-
gular, per les raons següents:
– A diferència d’altres tipus de dipòsits que es realitzen a les entitats ban-
càries, al dipòsit irregular el diner passa a ser propietat d’aquestes enti-
tats, que el poden usar en les seves operacions d’actiu i inversió, assumint
tots els riscos d’aquesta inversió.
– En el dipòsit de diner, l’entitat bancària no haurà de lliurar necessària-
ment les mateixes monedes i els mateixos bitllets dipositats, sinó que
complirà retornant la mateixa quantitat dipositada.
El dipòsit bancari de diner també es pot considerar com un préstec, en
què l’entitat de dipòsit s’identifica com el prestatari i el client de passiu
com el prestamista. Per això, les entitats de dipòsit retribueixen els seus
clients amb el pagament d’un interès.
Contracte d’adhesió
A més, és un contracte d’adhesió, fet que significa que el client no
negocia les condicions del contracte sinó que aquestes condicions estan
recollides en els impresos redactats unilateralment per l’entitat financera
que aquest client, obligatòriament, ha de signar per formalitzar el dipòsit.
Per això, es diu que s’adhereix al contracte.
Com en tot contracte d’adhesió, existeixen dos tipus de clàusules:
– Clàusules generals: són les que s’apliquen a tots els tipus de dipòsit
(comptes corrents, d’estalvi, dipòsits a termini fix, etc.) i defineixen les
característiques generals d’aquest tipus de compte (llei financera apli-
cable al càlcul d’interessos, causes de rescissió de contractes, etc.).
– Clàusules particulars: s’hi determina la modalitat de dipòsit a què es
refereix el contracte, s’hi estableix la identitat del titular, s’hi concreta
el tipus d’interès aplicable als saldos, la forma de disposició d’aquests
saldos, si el compte pertany a diversos titulars, les comissions aplicables,
etc.
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 63

4.2 > Titularitat dels dipòsits bancaris

El titular d’un dipòsit bancari és la persona física o jurídica que ha signat
el contracte amb l’entitat financera i que, per tant, serà el subjecte dels
drets i les obligacions que se’n derivin.
La facultat de disposar dels fons dipositats pertany al seu titular, per si
mateix, o a través de representant, si no tingués capacitat per si mateix. Si
hi ha diversos titulars d’un compte, aquesta titularitat pot ser conjunta
(és necessària l’autorització de tots per disposar dels fons) o indistinta
(qualsevol dels titulars en pot disposar). Menors no emancipats i majors
A més, en els dipòsits bancaris, existeix la possibilitat que (si el contracte incapacitats
no ho impedeix), el titular designi una o diverses persones com a autorit- Els menors d’edat i els majors incapaci-
zats per disposar dels fons dipositats, en representació del titular. Lògica- tats judicialment no podran ser titulars,
ment, si hi ha diversos titulars conjuntament, tots hauran de concedir per si mateixos, dels dipòsits bancaris.
l’autorització. Necessitaran de l’assistència dels seus
representants legals (pares, tutors,
Pel que fa a la capacitat per ser titular d’un dipòsit bancari, com que etc.).
estem parlant d’un contracte, els requisits de capacitat per obrir i cancel·lar En aquests casos, el representant ha
comptes, així com per disposar dels fons dipositats, seran els establerts d’aportar a l’entitat bancària el seu DNI,
amb caràcter general per celebrar contractes: a més dels documents que acreditin la
seva representació: llibre de família,
– Persones físiques: poden ser titulars d’un dipòsit bancari les persones
sentència judicial, etc.
físiques, majors d’edat, amb plena capacitat d’obrar; també ho poden
ser els menors emancipats. En realitzar el contracte, aquestes persones
han de presentar el DNI per identificar-se.
– Persones jurídiques: també poden ser titulars d’un dipòsit bancari les
persones jurídiques (societats, administracions, organismes públics, etc.).
Exerciran la titularitat dels dipòsits a través dels seus representants
legals, denominats apoderats. En realitzar el contracte, l’apoderat haurà
de presentar, a més del NIF de la persona jurídica i l’escriptura de cons-
titució corresponent, el seu DNI i el document en virtut del qual se l’ha
apoderat per poder contractar en nom de la persona jurídica.

4.3 > Classes de dipòsits

Els dipòsits bancaris es divideixen en dues grans classes, en funció de la
major o menor disponibilitat dels saldos dipositats: dipòsits a la vista i di-
pòsits a termini fix.

Dipòsits a la vista
Són els dipòsits que permeten disposar dels diners en qualsevol moment
(és el que es denomina disposició a la vista).
Aquests dipòsits són demandats pel servei de caixa que presta l’entitat Servei de caixa
bancària i serveixen de base per a l’ús dels mitjans de cobrament i pagament És el servei que ofereixen les entitats
(xecs, pagarés, targetes, etc.). També es poden utilitzar per a altres finalitats, bancàries als seus clients, efectuant,
com rebre els diners d’un préstec, com a pont per contractar un dipòsit a amb càrrec als seus comptes, tots els
termini i rebre els interessos, etc. En aquests casos, reben la denominació pagaments i rebent els ingressos que li
de producte bàsic o compte associat. ordenin (en efectiu o a través de xecs,
transferències, pagarés, domiciliacions,
En base al fet que les seves finalitats fonamentals són aquestes i no la ren- targetes, etc.), sempre que existeixi di-
dibilitat, aquests dipòsits solen tenir una rendibilitat molt escassa o nul·la. ner dipositat.
64
Liquiditat dels comptes a la vista
Els dipòsits a la vista són totalment lí-
quids i permeten la disposició immediata
de les quantitats dipositades. Tot i això,
si el client desitja retirar grans quanti-
tats de diner en efectiu, es pot pactar
un preavís per tal que la sucursal ban-
cària pugui disposar de fons suficients.
Garantia dels dipòsits bancaris
El risc d’insolvència de les entitats de
crèdit és vigilat pel Banc d’Espanya.
El Fons de Garantia de Dipòsits d’Enti-
tats de Crèdit en garanteix la devolució,
fins a un límit de 100 000 € per diposi-
tant (persona física o jurídica), en cada
entitat financera.
Activitats proposades
7·· L’empresa HISA dóna l’ordre a BANKISA per tal que faci una transferència de 100 000 € a l’empresa SILSA,
com a pagament d’unes màquines adquirides. BANKISA podrà requerir un preavís a HISA?
8·· Per captar nous dipòsits, SILBANK ofereix una TAE del 5% a tres mesos, rendibilitat superior a la del
mercat. Respon raonadament si es tracta d’un dipòsit amb o sense pròrroga automàtica.
En aquests dipòsits, el contracte té un durada indefinida, estant vigent en
tant que el compte corrent no sigui cancel·lat. Això permet a les entitats
bancàries la modificació unilateral d’algunes condicions (fonamentalment
interessos i comissions). En aquests casos, les entitats bancàries hauran
d’avisar anticipadament d’aquestes modificacions als seus clients, els quals
disposaran d’un termini de temps per cancel·lar el compte si no hi estan
d’acord.
Hi ha dos tipus de dipòsits a la vista:
– Comptes corrents: són un tipus de dipòsit caracteritzat per la total li-
quiditat del seu saldo, del qual el seu titular pot disposar immediatament,
a través de xecs o targetes de crèdit i dèbit. Per aquesta facilitat de dis-
posició, se solen utilitzar per les empreses com a mitjà de pagament.
Com que els moviments en aquests comptes, en realitat, són anotacions
comptables als registres de l’entitat financera, el seu suport documental
són els extractes de compte que aquesta entitat envia periòdicament als
seus clients.
– Comptes d’estalvi: són un producte similar als comptes corrents,
encara que estan dissenyats per realitzar menys operacions. Es docu-
menten en un quadernet nominatiu i intransferible, denominat llibreta
d’estalvi. Per tot això, són un producte apropiat per a particulars i
col·lectivitats amb rotació en els llocs directius (per exemple, una co-
munitat de veïns).
Dipòsits a termini fix
Són un tipus de dipòsit en què les entitats financeres reben una quantitat
de diners, comprometent-se a retornar-la en un moment futur, determinat
a l’avançada. Lògicament, aquesta restricció a la disponibilitat del diner
dipositat fa que la rendibilitat per al dipositant sigui superior a la dels di-
pòsits a la vista, essent aquesta la principal causa per contractar-los.
Tot i això, el contracte pot contemplar la possibilitat de restitució anticipada
del dipòsit en qualsevol moment, pagant una penalització (que no podrà
superar l’import dels interessos), o en dates determinades (finestres de li-
quiditat), sense penalització.
Finalitzat el termini del dipòsit, en tot cas, el client pot recuperar l’import
dipositat, sense penalització, ja que s’han complert les condicions del con-
tracte, ingressant l’entitat bancària l’import del dipòsit al compte associat.
La imposició es pot prorrogar automàticament, segons el desig de l’entitat
financera i del client, adaptant-se les condicions aplicables a la situació de
mercat existents en aquest moment.
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 65

4.4 > Identificació dels dipòsits

Les entitats de dipòsit assignen a tots els comptes bancaris una sèrie de
codis per identificar-los. Els més utilitzats són el codi de compte de client
i l’IBAN.

El codi de compte de client (CCC)

És el codi utilitzat habitualment a Espanya per identificar els dipòsits
bancaris. Està format per 20 dígits, dividits en quatre grups
(AAAA/BBBB/CC/DDDDDDDDDD), amb l’estructura següent: El codi BIC
També anomenat codi bancari Swift, el
– Els quatre primers dígits corresponen al codi de l’entitat.
BIC (Bank Identifier Code) completa la
– Els quatre següents dígits corresponen al codi de la sucursal bancària informació proporcionada pel codi IBAN,
on s’ha obert el compte. identificant el banc beneficiari d’una
– Els dos següents dígits són els anomenats dígits de control i serveixen transferència.
per comprovar que la resta són correctes. En una transferència intracomunitària,
– Els deu últims dígits són el número de compte. per tal que la comissió sigui d’igual im-
port que una de nacional, s’han de faci-
El codi IBAN litar tant l’IBAN com el BIC del benefi-
En l’àmbit de la zona euro, s’aplica el sistema de pagaments SEPA (en anglès, ciari.

Single Euro Payments Area), que pretén que ciutadans, empreses i altres agents
econòmics puguin fer i rebre pagaments en euros, dins d’aquesta zona, en
les mateixes condicions, drets i obligacions, amb independència de la seva
ubicació i del fet que els pagaments hagin estat o no internacionals.
Aquest sistema de pagaments està basat en el codi denominat IBAN (Inter-
national Bank Account Number). És un codi alfanumèric, en què el número
de caràcters alfanumèrics varia segons els països, podent arribar fins als
34 caràcters. A Espanya, l’IBAN està format per 24 caràcters, amb l’estruc-
tura següent:
– Els dos primers identifiquen el país. En el cas d’Espanya, són ES.
– Els dos següents són els dígits de control, calculats segons l’algoritme
utilitzat per validar l’IBAN.
– Els vint restants corresponen al Codi de Compte Client.
La forma de presentació de l’IBAN està estandarditzada per tal que els di-
ferents pagaments i cobraments no es retardin per aquesta causa. Se’n
distingeixen dues formes de presentació: Exemples de codi IBAN
Format imprès:
– Format imprès: s’inicia per IBAN, un espai i els 24 caràcters separats
en grups de quatre. IBAN ES44 0049 0001 5101 2345 6789.

– Format electrònic: la presentació de l’IBAN es realitza amb tots els ca- Format electrònic:
ràcters seguits, sense espais de separació. ES4400490001510123456789.

Activitats proposades

9·· BEGASA ha de realitzar una transferència a un proveïdor, amb el CCC següent: 0081/1234/41/1111117111.
Realitzen l’operació per banca electrònica i, en donar l’ordre, per error introdueixen el número següent:
0081/1234/41/1111116111, essent cursada la transferència. Quina conseqüència pot tenir la confusió en el nú-
mero de compte? Hagués estat més segur que el proveïdor els hagués proporcionat l’IBAN en comptes del CCC?
66

5 >> Comptes a la vista

Com hem vist a l’epígraf anterior, aquests comptes bancaris es caracteritzen
pel fet que permeten disposar dels diners dipositats en qualsevol moment.
Això fa que produeixin uns interessos, generalment de poca quantitat,
que es liquiden amb la freqüència establerta al contracte (mensualment,
trimestralment, anualment, etc.).

Comissions en els comptes a la vista

Els diferents serveis que proporcionen les entitats bancàries en l’adminis-
tració dels comptes a la vista generen unes comissions per al client. Aques-
tes comissions són un element que s’ha de considerar a l’hora de decidir
la millor alternativa dins dels comptes oferts.

Comissions habituals en els comptes a la vista

Retribueix a l’entitat pel manteniment dels registres informàtics, el servei de
caixa bàsic (ingressos i reintegraments en efectiu, disposicions mitjançant xec,
Manteniment
domiciliacions, etc.), la custòdia del diner, etc. Sol ser un import fix carregat pe-
riòdicament, per exemple, 12 € a l’any.
Retribueix a l’entitat per serveis addicionals als coberts per la comissió de man-
Administració teniment; per exemple, el pagament de rebuts domiciliats, els apunts de transfe-
rències ordenades o rebudes, etc.
Suposa el cobrament d’una quantitat per cada conjunt d’apunts en compte. Sol
Apunt en compte
ser gratuïta o no es cobren els primers moviments.
Es cobra per l’emissió dels extractes sol·licitats pels clients. El lliurament d’ex-
Extractes i despeses de correu
tractes amb una periodicitat mensual o superior és gratuïta.
Retribueix l’entitat per les despeses ocasionades per la verificació de signatures i
Operació en sucursal diferent comprovació de l’existència de fons en una sucursal bancària diferent a aquella
en què està domiciliat el compte.
Retribueix l’entitat pel risc que assumeix quan el titular d’un compte disposa de
Descobert fons per sobre dels dipositats. Consisteix en un percentatge aplicat sobre el major
descobert del període de liquidació d’interessos.
Quan un compte es queda en descobert, l’entitat suporta unes despeses per la re-
Reclamació de saldos deutors clamació de les quantitats degudes (per exemple, despeses de correu per reclamar
el pagament). Aquestes despeses es repercuteixen, posteriorment, al client.

Procediment de liquidació d’un compte a la vista

Data valor
És la data a partir de la qual el saldo
derivat d’un moviment bancari té efec-
tes per calcular els interessos meritats.
La liquidació d’interessos és una operació en què, al saldo existent en un
compte bancari, se sumen els interessos meritats en el període de liquidació
i se’n dedueixen les comissions i les retencions.
Liquidació = saldo + interessos període − comissions − retencions.
Per al càlcul dels interessos, és determinant l’import i la data valor del
saldo i, si és a favor del client (saldo creditor) o de l’entitat (saldo deutor).
Generalment, el saldo és creditor, però hi ha la possibilitat que l’entitat
autoritzi descoberts (els anomenats números rojos) i el saldo sigui deutor.
En aquest cas, el tipus d’interès que haurà de pagar el client, amb el qual
es calculen els interessos deutors, serà superior al del tipus d’interès que
ha d’abonar l’entitat bancària (interessos creditors).
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 67

Aquest tipus d’interès deutor o de descobert té un tractament diferent se-

gons si el titular del compte és un particular o una empresa. En el primer
cas, aquest interès no podrà superar el tipus d’interès màxim que cada en-
titat hagi comunicat al Banc d’Espanya i la TAE a 2,5 vegades el tipus d’in-
terès legal del diner. Per contra, si el titular és una empresa, l’interès apli-
cable és el que lliurement s’hagi pactat entre les parts.
La liquidació d’interessos es realitzarà seguint aquests passos:
1. Ordenar totes les operacions per la data valor de cada una, comen-
çant per la més llunyana i acabant per la més propera a la data de li-
quidació. Divisor fix
2. Calcular els saldos creditors (a favor del titular del compte) i deutors (a És el resultat de dividir la freqüència de
favor de l’entitat) que s’han produït després de cada anotació en compte. capitalització entre el tipus d’interès.
3. Calcular els dies en què un saldo s’ha mantingut inalterat. 100  365
Divisor fix any natural =
4. Calcular els números comercials, que resulten de multiplicar el saldo i
pels dies que ha durat. 100  360
Divisor fix any comercial =
5. Calcular els interessos bruts: per fer-ho, en primer lloc, caldrà calcular i
els interessos creditors i posteriorment els deutors.
Per als interessos creditors, se sumen tots els números comercials i el re-
sultat es divideix pel divisor fix:

ia ia ia
Icreditors = Sa1  t1  + Sa2  t 2  + ... + Sak  t k 
100 365 100 365 100 365
k
ia 1 1 k
Icreditors =  ( Sa1  t1 + Sa1  t 2 + ... + Sak  t k ) =   Sa  t j =   NCaj
100 365 100 365 j=1 j
D fa j=1
ia

En què k expressa el número de saldos creditors que hi ha durant el

període de liquidació i tj el temps que aquest saldo ha estat al compte.
Per als interessos deutors, caldrà realitzar les mateixes operacions, però
aquesta vegada per als descoberts, en cas d’haver-n’hi:

n
id 1 1 n
Ideutors =  ( Sd1  t1 + Sd2  t 2 + ... + Sdn  t n ) =   Shk  t h =   NCdk
100 365 1 h=1 D fd h=1
100 365
id

En què n expressa el número de saldos deutors que hi ha durant el període

de liquidació, i th el temps que aquest saldo ha estat al compte.
6. Calcular el saldo final després de la liquidació: per fer-ho, se sumaran
al saldo existent al compte els interessos creditors i es restaran els interessos
deutors, les comissions per l’administració del servei de caixa prestat per
l’entitat bancària i les retencions a compte per impostos (IRPF o Impost
sobre Societats):
 t 
Sfinal = Santerior + Icreditors   Icreditors  ret   Ideutors  Com
 100 
En què tret és el tipus de retenció aplicable i Com és l’import de totes les co-
missions cobrades per l’entitat.
68

Exemples

Liquidació d’interessos en un compte bancari

L’empresa LIMOSA té contractat un compte corrent amb el BardenasBank, a través del qual gestiona les
seves operacions diàries. El tipus d’interès aplicable als interessos creditors és d’un 0,25% anual (al qual
s’aplica la retenció del 21%) i als deutors d’un 20% anual. Per manteniment del compte, el banc cobra una
comissió de 10 € cada dos mesos. També cobra una comissió per descobert de 50 € per cada descobert que
es produeixi.
El saldo del compte el dia 1 de març és de 20 000 € i durant els mesos de març i abril es realitzen al compte
corrent les operacions següents:
– El 15 de març s’ingressa al compte un xec de la mateixa entitat per import de 10 000 €.
– El mateix dia el banc cobra una comissió pel cobrament del xec de 25 €.
– El dia 25 de març, el banc ingressa al compte de LIMOSA l’import d’una remesa de rebuts, emesa per un
import de 30 000 € (data valor, 30 de març).
– El 26 de març són retornats una part dels rebuts que s’havien cobrat el dia 25 (data valor, 30 de març).
– El 31 de març s’abona la nòmina corresponent al mes per un import de 52 000 €, essent la seva data valor
aquest mateix dia.
– Durant el mes d’abril, l’única operació és una transferència rebuda el dia 27 d’abril d’un client per un
import de 3 000 € (data valor, 29 d’abril).
Sabent que el saldo a dia 1 de març era de 20 000 €, i considerant hàbils tots els dies de la data valor,
calcularem la liquidació d’interessos d’aquest compte en el mes d’abril.
Veiem que les operacions s’han presentat en ordre cronològic, però per al càlcul dels interessos és més simple
ordenar-les per la data de valor. Per tant, elaborem una taula que reculli totes les operacions ordenades per
dates de valor. Per realitzar-la, ens serà de gran utilitat un full de càlcul, ja que, mitjançant la inserció de les
fórmules corresponents, ens permetrà realitzar de forma ràpida i fàcil tots els càlculs.

Un cop creada la taula i introduïdes les dades, és el moment de realitzar els càlculs oportuns:
– Columna Saldo: recull el saldo que s’ha produït després de cada operació; es calcula sumant al saldo anterior
les operacions anotades al Deure i restant-hi les anotades a l’Haver.
– Columna Dies: recollirà els dies que cada saldo es manté inalterat; s’obté restant la data valor d’una
anotació de la següent.
– Columnes Números comercials: s’hi inclou el resultat de multiplicar cada saldo pels dies que s’ha mantingut
al compte. k
– Fila Suma de números: recull el resultat de sumar tots els números comercials:  NC j
j =1
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 69

A continuació, calculem els interessos. Com que existeixen saldos deutors i creditors, existiran els dos tipus
d’interessos:
k
1 1 k 1 1
Icreditors =   Sa t j =   NC =  781550 =  781550 = 5,35 €
100  365 j=1 j Df j=1 a j 100  365 146 000
a
ia 0,25
n
1 1 n 1 1
Ideutors =   Sd th =   NC =  58 725 =  58 725 = 32,18 €
100  365 h=1 h Df h=1 dh 100  365 1825
d
id 20

Per últim, calculem el saldo final del període març / abril, que serà el saldo de l’1 de maig amb data
d’operació de 2 maig, dia en què es registrarà la liquidació, en ser el primer dia del següent període:
 t   21 
Sfinal = Santerior + Icreditors   Icreditors ret  Ideutors  Com = 975 + 5,35   5,35
  32,18  (10 + 50 ) = 887,05 €
100   100 
A continuació, incloem una imatge de les fórmules necessàries per a la resolució d’aquest exemple en l’Excel:

Activitats proposades

10·· L’empresa EFSA té contractat un compte amb el

Banc d’Antequera i ha realitzat els següents moviments
durant els mesos de setembre i octubre (data valor li-
quidació, 1 de novembre).
Efectua la liquidació (utilitzant les fórmules o a través
d’un full de càlcul), sabent que el tipus d’interès apli-
cable als interessos creditors és d’un 0,20% anual (re-
tenció del 21%) i als deutors, d’un 20% anual (any civil). La comissió de manteniment ascendeix a 5 € cada dos
mesos i la de descobert és de 25 € per cada saldo al seu favor.
70

6 >> Dipòsits a termini fix

Com ja hem indicat en epígrafs anteriors, aquests dipòsits són aquells en
què les entitats financeres reben una quantitat de diners i, a canvi de la
seva immobilització durant un temps determinat, ofereixen una rendibi-
litat.
Aquests dipòsits se solen documentar mitjançant una llibreta. A vegades,
s’exigeix un dipòsit mínim per poder-los constituir, i alguns fins i tot no
permeten superar un import màxim.
Aquests dipòsits porten associat un compte a la vista en el qual es van di-
positant els interessos generats, que es poden liquidar:
– Al venciment: els interessos es liquiden al final del termini i s’ingressen
al compte associat, juntament amb el capital dipositat.
– Periòdicament: els interessos es liquiden amb una freqüència determi-
nada i es dipositen al compte associat.
– Anticipadament: els interessos s’abonen al moment de realitzar el di-
pòsit. Se solen utilitzar quan hi ha previsió que en un futur puguin
pujar els tipus impositius.
Atenent a la rendibilitat, es poden distingir dos tipus de dipòsits: amb ren-
dibilitat predeterminada i amb rendibilitat variable.

6.1 > Dipòsits amb rendibilitat predeterminada

Aquests dipòsits a termini es caracteritzen perquè el tipus d’interès apli-
cable és conegut amb anterioritat a la seva contractació. Això fa que el
client assumeixi el risc de l’evolució dels tipus d’interès (si pugen, guanyarà
menys del que podria haver obtingut; i si baixen, se’n beneficiarà, ja que
està cobrant uns interessos superiors).
Entre aquests dipòsits, al seu torn, es poden distingir els següents:
– Dipòsit tradicional: el tipus d’interès, nominal o efectiu, és el mateix
per a tot el termini del dipòsit.
– Dipòsit creixent: el tipus d’interès nominal augmenta amb el transcurs
del temps. Es tracta de premiar el manteniment de l’estalvi durant di-
versos anys a l’entitat de dipòsit.

La Taxa Anual Equivalent (TAE)

La Taxa Anual Equivalent (TAE) és un índex orientatiu del cost o la rendi-
bilitat efectiva d’un producte financer. Aquest índex, expressat en termes
anuals, iguala els compromisos de l’entitat i dels seus clients, tenint en
compte el venciment de cada un. D’aquesta forma, els inversors poden
comparar operacions financeres. Si no hi ha comissions, podem calcular
la TAE amb la fórmula següent:
k
 j 
TAE =  1 + k   1
 k
En què jk és el tipus d’interès nominal (anual, mensual, etc.), expressat en
tant per un i k és la freqüència de pagaments i cobraments d’interessos
(12 per a mensual, 4 per a trimestral, etc.).
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 71

Exemples

Operacions en un dipòsit a termini tradicional

Un banc ofereix un dipòsit a quatre mesos amb un tipus d’interès nominal del 3%, capitalitzable mensualment,
sense cobrament de comissions. Calculem la TAE d’aquesta operació, que indicarà la seva rendibilitat real.
Aplicant la fórmula de la TAE, tenim que:
k 12
 j   0,03 
TAE =  1+ k   1 =  1+  1 = 0,030416 3,0416%
 k   12 

Es vol calcular per mitjà de l’Excel; com que no hi ha comissions, es pot calcular per mitjà de la funció
INT.EFECTIVO():

En els dipòsits a termini fix és habitual que la TAE sigui superior a l’interès nominal per no haver-hi comissions.
Per això, els bancs els ofereixen ressaltant la TAE en comptes del tipus d’interès nominal, amb la finalitat de
fer-los més atractius als inversors.
Si es contracta aquest dipòsit a quatre mesos, realitzant un ingrés de 40 000 €, vegem quina en seria la rendi-
bilitat:
n 4
 j   0,03 
C n = C 0   1+ k  = 40 000   1+ = 40 401,50 €
 k  12 

Ara veurem com podria afectar aquest dipòsit la seva cancel·lació anticipada. Suposem que el contracte té es-
tablerta una penalització del 40% sobre els interessos meritats fins al moment de la recuperació. Si, per
exemple, es produeix aquest reintegrament als 3 mesos d’haver-se constituït, els interessos meritats en
aquests tres mesos seran de:
n 3
 j   0,03 
I 3 = C n  C 0 = C 0  1+ k  C 0 = 40 000  1+  40 000 = 300,75 €
 k   12 

La penalització serà igual a 40% · 300,75 = 120,30 € i els interessos rebuts seran:

300,75 — 120,30 = 180,45 €

Per tant, la TAE real de l’operació serà la següent:
12
3
 40180,45 
( )
3
40 000  1+ TAE 12
= 40180,45 €  TAE = 
1 = 0,0181675 = 1,81675%
 40 000 
72

Exemples

Dipòsit a termini creixent

L’empresa TORNAFISA constitueix un dipòsit creixent a dos anys de 60 000 €, amb els següents interessos (en
tipus nominal): el primer any, el 2,25% i el segon, el 2,75%, amb liquidacions periòdiques. Si suposem que la
retenció és del 21%, la liquidació dels dos anys seria:

i
 i  t ret 2,25
 2,25  21
I1 = C    C    = 60 000    60 000    = 1066,50 €
100  100  100  100  100  100 
i
 i  t ret 2,75
 2,75  21
I2 = C    C     = 60 000    60 000    = 1303,50 €
100   100 100  100   100  100 
Els moviments relatius a interessos d’aquests dos anys seran els següents:

Per determinar la TAE s’iguala, en el moment final, l’import dipositat (60 000 €) amb les entrades (els
interessos de tots els anys, més l’import dipositat, retornat el segon any):

( ) ( )
1 2
60 000 = 1350  1+ TAE + 61650  1+ TAE  TAE = 2,4969%

Si es vol trobar a través de l’Excel, com que la freqüència dels cobraments és la mateixa i aquests cobraments
són desiguals, s’utilitza la funció TIR():

Dipòsits amb retribució en espècie

Aquest dipòsit es caracteritza perquè la retribució no és en diner, sinó que
consisteix en un regal, fet que es denomina retribució en espècie. Aquest
rendiment (un televisor, una coberteria, etc.) se sol rebre a l’inici del ter-
mini, per la qual cosa no és possible recuperar anticipadament el dipòsit
ni prorrogar-lo automàticament.
Pot fer servir com a suport un compte a la vista del client, cas en el qual,
durant el termini fixat, en aquest compte figurarà un saldo disponible in-
ferior al saldo dipositat. La diferència serà igual a l’import del regal. El ti-
tular del compte que percep el regal l’ha de declarar, en l’impost corres-
ponent, pel seu valor normal de mercat.
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 73

6.2 > Dipòsits estructurats o de rendibilitat variable

Aquests dipòsits reben el seu nom del fet que es poden descompondre en
dos productes: un dipòsit tradicional i un derivat implícit (el seu valor
deriva d’un altre actiu financer), que consisteix en el dret o l’obligació de
comprar un actiu financer.
Per això, són dipòsits molt rígids, que es caracteritzen per:
– Tenir un període limitat de contractació.
– És necessari dipositar-hi un import mínim i el màxim no pot excedir
d’una quantitat determinada.
– No poder-se prorrogar més enllà del seu venciment ni cancel·lar-se an-
ticipadament (encara que poden existir finestres de liquiditat).
Hi ha diversos tipus de dipòsits estructurats.

Dipòsits estructurats amb garantia de capital

També denominats dipòsits referenciats o indiciats, es caracteritzen per
oferir una rendibilitat que depèn de l’evolució favorable d’una referència
(el valor d’unes accions, un índex borsari, la mitjana mensual de les varia- Índex borsari
cions d’un índex, etc.) sense que existeixi la possibilitat de pèrdua de diner Es tracta d’una mitjana estadística de
dipositat. les variacions registrades en un conjunt
de valors que serveix per mesurar l’e-
El principal avantatge d’aquests productes és que es permet a l’inversor volució de la Borsa. A Espanya, els més
beneficiar-se de pujades al mercat borsari sense córrer el risc de perdre el usuals són els de la família IBEX, desta-
capital invertit. El principal inconvenient és que, en aquests dipòsits, pot cant sobretot l’IBEX 35, format pels 35
ser que no s’arribi a percebre la rendibilitat desitjada si es presenta una valors més líquids negociats a la Borsa.
evolució desfavorable de la referència.

Exemples

Dipòsit estructurat
L’empresa INVESA contracta un dipòsit de 10 000 €, a dos anys. Arribat el seu venciment, rebrà la major
quantitat de les següents: el 102% del dipositat, o l’import dipositat més el 60% de la revaloració positiva de
l’IBEX 35.
– Si l’IBEX es revalora en un 20%, INVESA rebrà la major d’aquestes quantitats: el 102% de 10 000 € (10 200 €)
o els 10 000 euros més la revaloració pactada del 60% d’aquest 20%, que seria el 12% (11 200 €). Com que
aquesta quantitat és major, és la que rebria.
– Si, per contra, l’IBEX baixa un 20%, la quantitat major serà el 102% (10 200 €), que és el que rebrà.

Dipòsits mixtos o combinats

Els dipòsits mixtos o combinats es denominen així perquè combinen dos
tipus de dipòsits:
– Un dipòsit tradicional a curt termini, amb una elevada rendibilitat
improrrogable i amb liquiditat immediata sense penalització.
– Un dipòsit estructurat amb garantia de capital, amb rendibilitat va-
riable, improrrogable i sense possibilitat de recuperar el diner abans
del venciment.
74

Exemples

Anàlisi d’un dipòsit combinat

L’1 d’abril de 2013, l’empresa TROKISA contracta amb el Banc d’Aquitània un dipòsit mixt de 12 000 €, que
consisteix en imposar 6 000 € a quatre mesos improrrogables, al 9% d’interès nominal, capitalitzable per
mesos i els altres 6 000 €, a dos anys, amb una remuneració del 40% de la revalorització de l’IBEX 35, amb ga-
rantia de capital.
Als quatre mesos, al venciment del primer dipòsit, TROKISA rebrà la quantitat següent:
4
 0,09 
C = 6000   1+ = 6182,04 €
 12 

Per al dipòsit referenciat a l’IBEX, suposarem dues possibilitats diferents:

– Si l’evolució de l’IBEX és positiva, per exemple ha pujat un 25%, al cap d’un any TROKISA rebrà:
C = 6000 + 6000  ( 0,25  0,40 ) = 6600 €
En aquest primer supòsit, la TAE obtinguda en l’operació (sumant la dels dos dipòsits) seria:
4

( ) ( )
 2
12000 = 6182,04  1+ TAE 12
+ 6600  1+ TAE  TAE = 5,95%

– En cas que en aquest període de temps l’IBEX hagués baixat un 15%, com que hi havia garantia de capital,
l’import percebut serà el mateix que l’invertit, és a dir, 6 000 €. En aquest segon supòsit, la TAE obtinguda
en l’operació (sumant la dels dos dipòsits) seria:
4

( ) ( )
 2
12000 = 6182,04  1+ TAE 12
+ 6000  1+ TAE  TAE = 1,42%

Si es vol trobar amb un full de càl-

cul, com que s’utilitzen fluxos de
caixa que no es produeixen amb
una freqüència regular, s’usa la fun-
ció TIR.NO.PER():

Contractes d’opcions
Són aquells productes financers, comercialitzats per les entitats de dipòsit,
que no garanteixen la recuperació del capital invertit. Tampoc es poden
cancel·lar anticipadament i, al seu venciment, són improrrogables. La ren-
dibilitat d’aquest contracte té dos components:
– Un component fix molt elevat respecte dels interessos vigents al mercat,
establert des de l’inici de l’operació.
– Un possible component negatiu que pot resultar de l’evolució desfa-
vorable per al client de la referència.
La part variable que es rebrà depèn del valor d’una acció a l’inici i al final
del contracte: si al venciment aquest valor ha baixat, el client rep els inte-
ressos sobre el capital invertit, però, en comptes de recuperar aquest
capital, rebrà un número d’accions equivalent, valorades al preu de l’inici.
La part decimal de les accions es converteix en diner, aplicant el valor
final de les accions.
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 75

Exemples

Contracte d’opcions
L’empresa GUIASA diposita 6 000 € a un termini de dos anys i tres mesos al Banc del Loira. Es tracta d’un con-
tracte d’opcions o dipòsit sense garantia de capital, que proporciona una rendibilitat del 9% TAE, referenciada
al valor de les accions de l’empresa TELEFÓNICA el dia de contractació del dipòsit (14,68 € per acció). Per
tant, hi ha dos supòsits: que al moment del venciment les accions de referència tinguin un valor major que el
dia inicial o que el seu valor hagi baixat:

– Si, arribat el venciment, les accions de TELEFÓNICA valen al mercat, per exemple, 20 € cada una, l’evolució
de la referència en aquest producte financer haurà estat favorable per al client bancari i rebrà el capital i
els interessos pactats:
 3

( ) ( )
 12 
n 2+
C n = C 0  1+ i = 6000  1+ 0,09 = 7 283,85 €  I = C n C 0 = 7 283,85 6000 = 1283,85 €

– Si, arribat el venciment, les accions de TELEFÓNICA valen al mercat, per exemple, 9,98 € cada una,
l’evolució de la referència en aquest producte financer haurà estat desfavorable per al client bancari. En
aquest cas, GUIASA rebrà, al venciment, l’import dels interessos pactats, però, en comptes de recuperar el
capital invertit en diner efectiu, rebrà un número d’accions valorades al preu inicial de referència. La part
decimal de les accions es retribuirà en efectiu al valor que tenen aquestes accions el dia de venciment del
dipòsit:

Capital invertit 6000

Núm. accions = = = 408,7193
408 accions i 0,7193 9,98 = 7,18 €
Preu inicial acció 14,68

GUIASA podrà vendre, en aquest moment, aquestes 408 accions a 9,98 € per acció (4 071,84 €), o quedar-
se-les a l’espera que pugi el seu valor (arriscant-se que baixi). En cas que les vengui, recuperarà en aquest
moment:

1 283,85 (interessos) + 7,18 (valoració part decimal) + 4 071,84 (valor accions) = 5 362,87 €

La TAE real d’aquesta operació serà la següent:

1
 5362,87  2,25
( )
2,25
5362,87 = 6000  1+ TAE  TAE =  1 = 0,048669  4,8669%
 6000 

Activitats proposades

11·· L’1 de març de 20XX, l’empresa ENTISA diposita 40 000 € al Banc de Sanabria, en un dipòsit a quatre
anys, de rendibilitat creixent i periòdica. Els interessos oferts al llarg dels quatre anys són del 2,5%, 3,25%, 4%
i 5,25%, que es liquiden tots l’1 de març. En finalitzar cada any, ENTISA pot retirar el dipòsit sense penalització.
Si desitja retirar algun efectiu en una altra data, la penalització serà igual a restar el 2% al tipus d’interès
vigent en aquest període.
Determina la TAE en els casos següents:
a) ENTISA manté el dipòsit durant els quatre anys.
b) ENTISA recupera la seva inversió en finalitzar el tercer any, sense penalització.
c) ENTISA recupera el diner als dos anys i mig (el 31/8/20XX+2), amb penalització.
76

Activitats finals

.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Qui integra el sistema financer? Indica l’objectiu i les principals funcions d’un sistema financer. Esmenta exemples
d’intermediaris bancaris i no bancaris.
2·· Indica si la següent afirmació és vertadera o falsa, i justifica la teva resposta: “Els instruments financers suposen
un passiu per a la persona que en disposa”.
3·· Quan un inversor va a adquirir un instrument financer, quines són les característiques financeres que compararà
per decidir quin instrument adquirir? Pot ser rellevant alguna altra característica no financera?
4·· Quina documentació exigeixen les entitats bancàries per operar amb productes de passiu?
5·· Quin servei diferencia els comptes bancaris dels dipòsits a llarg termini?
6·· Ordena, de major a menor, els següents productes, segons el risc que suposen per a l’inversor: imposició
tradicional a termini, dipòsits combinats (referenciats) i dipòsits estructurats sense garantia de capital, explicant els
motius de l’ordenació que hagis elegit.

.: APLICACIÓ :.
1·· L’empresa BITOSA lloga una caixa forta a la seu del Banc d’Orleans, per la qual paga una comissió de 300 € sense
IVA. També porta a compensar a aquest banc un xec d’una altra entitat, amb un nominal de 7 000 €, aplicant-se a
aquesta operació una comissió d’un 0,1%, amb un mínim de 5 €. Determina els imports deduïbles, tant en l’IVA com
en l’Impost sobre Societats.
2·· L’Anna té un compte corrent al banc SILBANK, amb 5 000 € de saldo, que té associat una targeta de crèdit.
Aquest mes ha decidit comprar un pis, però no té els diners suficients, per la qual cosa va al banc per tal que li
prestin. SILBANK contacta amb la societat de taxació TAXSA, per tal que realitzi la taxació del pis, que li valora en
150 000 €. El banc concedeix a l’Anna un préstec hipotecari per aquest import, amb l’obligació de contractar, a més,
una assegurança de vida amb la companyia d’assegurances SILBANK Vida i un altre que cobreixi el risc d’incendi amb
SILBANK Assegurances i Reassegurances, SA, totes dues pertanyents al Grup SILBANK.
a) Identifica els intermediaris financers que apareixen a l’enunciat i indica’n les característiques.
b) Identifica les operacions financeres enumerades a l’enunciat i indica de quin tipus són.
c) Si el banc SILBANK tingués problemes de liquiditat, hi hauria algun organisme que garantís a l’Anna el diner
dipositat? Quin seria l’import màxim que tindria garantit?
3·· AFILOSA diposita 18 000 € al NagoreBank nou mesos amb un tipus d’interès nominal del 3,76%, capitalitzable per
trimestres. En cas de reintegrament anticipat, el contracte estableix una penalització del 60% dels interessos meritats
des de la seva constitució fins al moment del reintegrament.
a) Determina la TAE que NagoreBank li haurà comunicat a AFILOSA.
b) Determina l’import percebut per AFILOSA al venciment i la TAE real fent equivalents el capital lliurat per ella i el
percebut del banc.
c) Determina l’import percebut si recupera el dipòsit als tres mesos i la TAE real.
4·· El 25 d’abril del 20XX IBESA va contractar amb BIOBANK un dipòsit mixt de 15 000 €, que consisteix en imposar una
tercera part del capital a 180 dies improrrogable (venciment el 22 d’octubre), al 12% d’interès nominal, capitalitzables
per trimestres, i els altres 10 000 €, a 900 dies (venciment l’11 d’octubre de 20X2), amb una remuneració del 40% de
la revaloració de les accions de NOKIA, amb garantia de capital. Determina la TAE real en els supòsits següents:
a) Des del 25/4/20XX fins al 11/10/20X2, l’acció de NOKIA ha baixat un 1%.
b) En el període de referència, l’acció de NOKIA s’ha revalorat en un 20%.
Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 77

Cas final 3

Característiques d’un dipòsit i canals de distribució

·· El Banc del Comerç comercialitza el Dipòsit ComeOn, amb les característiques següents:
– Dipòsit a dotze mesos, amb un interès nominal anual (TIN) del 2,9595% (3% TAE); liquidació d’interessos men-
sual.
– Es constitueix per a capitals procedents d’una altra entitat mitjançant una ordre de traspàs d’efectiu. El
traspàs pot ser d’un import diferent a la sol·licitud del dipòsit (sempre i quan l’import de l’ordre de
traspàs d’efectiu sigui major al de la sol·licitud). Import mínim: 3 000 euros; import màxim: 150 000 eu-
ros.
– Es preveu la possibilitat de cancel·lació anticipada del dipòsit, però únicament pel total de l’import invertit.
En cas de cancel·lació anticipada, el dipòsit es remunerarà a l’1,4595% nominal anual pel total de dies en
què el capital ha estat invertit.
– Només és aplicable per a nous clients que, a més, contractin el producte a través d’Internet.
Descriu les diferents característiques d’aquest dipòsit.

Solució ·· El dipòsit ComeOn té les característiques següents:

– Es tracta d’un dipòsit a termini, amb un venciment a un any (dotze mesos) i un interès nominal del 2,9595%,
liquidable per mesos, i una TAE del 3%. L’entitat ha de proporcionar les dues dades al contracte. Com que en
aquests productes no existeixen comissions, perquè el propòsit de l’entitat és captar finançament, coneguts
el tipus d’interès nominal i el període de liquidació, la TAE s’obté de la forma següent:
k k 12
 jk   j   0,029595 
( )
1
 1+  = 1+ TAE  TAE =  1+ k  1 =  1+  1 = 0,029999756
3%
 k  k  12 

– L’oferta només és vàlida per al diner procedent d’altres entitats. Per controlar la procedència del diner,
l’entitat de dipòsit exigeix que es realitzi mitjançant ordre de traspàs i imposa un mínim de 3 000 €.

– No és habitual que aquest tipus de dipòsits (a interès fix) tinguin un import màxim, cosa que sí que és freqüent
en els estructurats. En aquest cas, es pot deure a la necessitat que el banc realitzi més aportacions al Fons de
Garantia de Dipòsits si capta molt capital, ja que això implica majors riscos per a l’entitat pagadora.

– És possible cancel·lar anticipadament el dipòsit i no es poden fer cancel·lacions parcials, sinó només del
total del dipòsit. A més, aquestes cancel·lacions anticipades comporten una penalització en la rendibilitat,
fent que el tipus d’interès nominal aplicable al dipòsit es redueixi. Per exemple, una persona que cancel·li
un dipòsit de 12 000 € quan han transcorregut 120 dies rebrà 57,68 € en concepte d’interessos en comptes
de 117,18 €, que li correspondrien en cas que no tingués penalització:
12
 12  365
0,014595  
120

C = 12000   1+
 12

 
 1 = 12057,68 €  C1 = 12000  1+ 0,03 ( ) 365
 1 = 12117,18 €

En aquesta fórmula, C equival al càlcul amb penalització i C1, al càlcul sense penalització.

El canal de distribució d’aquest producte és exclusivament per Internet. Això suposa que, encara que el
client sigui nou, no pot contractar aquest dipòsit a través de les oficines del banc o d’altres canals, com el
telèfon o els caixers automàtics.