Uf4 Registre Comptable I Comptes Anuals 44 Hores

Professorat
Jaume Morera - Anna Ardanuy
UF4 REGISTRE COMPTABLE

I COMPTES ANUALS
44 HORES
M03 Procés integral de l’activitat comercial
CFGS Administració i Finances Assegurances

Curs acadèmic 2021-2022
2/48
Índex
INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 3
REGISTRE DE L’IVA .................................................................................................. 4
1. DURANT EL REGISTRE DIARI .............................................................................................. 4
2. LIQUIDACIÓ DE L’IVA ........................................................................................................... 5
REGISTRE COMPTABLE DE LES OPERACIONS COMERCIALS ............................ 8
1. EL CICLE COMERCIAL DE L’EMPRESA ............................................................................. 8
2. COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES QUE INTERVENEN ............................................. 9
3. DESCOMPTES I DEVOLUCIONS ........................................................................................ 10
4. DESPESES DE TRANSPORTS............................................................................................ 11
5. AVANÇAMENTS ABANS DE LA COMPRA O DE LA VENDA. .......................................... 12
6. ENVASOS I EMBALATGES. ................................................................................................ 13
7. FACTURES PENDENTS DE REBRE I/O FORMALITZAR .................................................. 14
8. OPERACIONS AMB L’EXTERIOR. ...................................................................................... 15
9. EXEMPLES ........................................................................................................................... 17
10. CLASSES D’EXISTÈNCIES EN UNA EMPRESA................................................................ 20
11. REGULARITZACIÓ DE LES EXISTÈNCIES ........................................................................ 21
ALTRES DESPESES I INGRESSOS I OPERACIONS RELACIONADES ................ 23
1. INTRODUCCIÓ...................................................................................................................... 23
2. SUBGRUPS EN EL QUADRE DE COMPTES ..................................................................... 23
3. INGRESSOS I DESPESES FINANCERES .......................................................................... 24
4. SUBGRUP 62 SERVEIS EXTERIORS ................................................................................. 25
5. SUBGRUP 63 TRIBUTS ....................................................................................................... 27
6. SUBGRUP 75 ALTRES INGRESSOS DE GESTIÓ ............................................................. 27
7. SUBGRUP 64 PERSONAL ................................................................................................... 28
8. COMPTES D’EFECTES EN GESTIÓ I DESCOMPTATS .................................................... 30
Quadre: Operacions d’efectes comercials amb intervenció bancària .........................................31
EL CICLE COMPTABLE ........................................................................................... 32

OPERACIONS QUE COMPRÈN........................................................................................ 32
OPERACIONS INICIALS ............................................................................................................................ 33
OPERACIONS DE L’EXERCICI ................................................................................................................. 34
OPERACIONS DE TANCAMENT .............................................................................................................. 36
ASSENTAMENTS D’AJUSTAMENT ................................................................................... 39

1. AJUSTAMENTS DE MONEDA ESTRANGERA .................................................................. 39
2. REGULARITZACIÓ DE COMPTES PATRIMONIALS ......................................................... 39
3. CLASSIFICACIÓ TEMPORAL CORRECTA ........................................................................ 39
4. AMORTITZACIÓ ................................................................................................................... 40
5. DETERIORAMENTS ............................................................................................................. 41
6. PERIODIFICACIÓ COMPTABLE ......................................................................................... 41
COMPTES ANUALS....................................................................................................... 42
1. EL BALANÇ DE SITUACIÓ .................................................................................................. 43
2. EL COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS ............................................................................... 44
Annex .........................................................................................................................................45
UF4 Registre comptable i Comptes anuals

3/48
ÍNTRODUCCÍO
Aquesta unitat es centra en els registres comptables, fonamentalment de les operacions
comercials. Sabem per tant la importància de la factura com element necessari per
comptabilitzar i com a document base per l’IVA
REGISTRE EN EL LLIBRE DIARI Apunts UF1 Pàgina 28
En la UF1 hem registrat les operacions usant el llibre major per poder treballar millor el càrrec
(anotació al deure) i abonament (anotació a l’haver).
Ara que ja sabem el funcionament dels comptes, registrarem les operacions fonamentalment
mitjançant el llibre diari.
Quina diferència hi haurà entre el llibre major i el diari? Doncs que en el diari, registrarem per
ordre cronològic les operacions de l’empresa susceptibles de comptabilitzar.
Sense oblidar MAI el funcionament dels comptes:
- Els comptes d’actiu: augmenten pel deure i
disminueixen per l’haver
- Els comptes de passiu i net patrimonial:
augmenten per l’haver i disminueixen pel deure
- Al deure s’anoten els comptes de despesa i a
l’haver els comptes d’ingrés.
Ni el significat dels comptes (En recursos tens els que vam estudiar en la UF1)
Es pot usar dos estructures, les qual teniu a recursos (arxiu: Registre comptable). Nosaltres
usarem les dues.
Estructura llibre diari Estructura llibre major

4/48
REGÍSTRE DE L’ÍVA
1. Durant el registre diari

 (472) Hisenda pública, IVA suportat
En les factures de compra i despesa que arribi a l’empresa, la quota d’IVA deduïble s’anotarà
al deure del compte 472. Aquest compte representa les quotes que siguin deduïbles en
Hisenda. L’empresa té dret a cobrar aquest import d’Hisenda, per això és un compte d’actiu.
Aquest compte tindrà saldo deutor, fins que trimestralment (o mensualment) es realitzi la
liquidació.
Atenent al caràcter obert i flexible del quadre de comptes del PGC, el compte 472. Hisenda
Pública, IVA suportat pot desglossar-se en tants subcomptes com siguin necessaris per
registrar els diferents tipus d’IVA i/o tipus d’operacions de les quals empresaris i professionals
són subjectes passius. Un possible desglossament podria ser el següent:
 47221. Hisenda Pública, IVA suportat tipus general del 21%
 47210. Hisenda Pública, IVA suportat tipus reduït del 10%
 47204. Hisenda Pública, IVA suportat tipus reduït del 4%
Des del punt de vista comptable no hi ha cap diferència a l’hora de registrar operacions
subjectes a diferents tipus d’IVA en desglossar o no el compte d’IVA suportat.
En els supòsits d’operacions on l’IVA suportat no és deduïble no es registra al compte
472. Hisenda Pública, IVA suportat sinó que són major import de la despesa o de la
compra i, per tant, es registren en el compte de despesa o compra que correspongui en
funció del tipus d’operació.
 (477) Hisenda pública, IVA repercutit
En les factures de venda i ingressos que l’empresa realitza, inclourà les quotes repercutides
quan es meriti l’impost. Sabem que aquest import és una obligació de pagament a Hisenda,
per això és de passiu.
Aquest compte tindrà saldo creditor, fins que trimestralment (o mensualment) es realitzi la
liquidació.
Igual que amb el compte d’IVA suportat, el compte 477. Hisenda pública, IVA repercutit pot
desglossar-se en tants subcomptes com sigui necessari per registrar els diferents tipus d’IVA
i/o diferents tipus d’operacions de les quals empresaris i professionals són subjectes passius.
Un possible desglossament podria ser el següent:
 47721. Hisenda pública, IVA repercutit tipus general del 21%
 47710. Hisenda pública, IVA repercutit tipus reduït del 10%
 47704. Hisenda pública, IVA repercutit tipus reduït del 4%

5/48
2. Liquidació de l’ÍVA
La meritació de la liquidació d’IVA de cada període es produeix l’últim dia del període.
En liquidacions trimestrals1 el registre comptable és
 1r TRIM 31 de març
 2N TRIM 30 de juny
 3R TRIM 30 de setembre
 4T TRIM 31 de desembre
El registre comptable de la liquidació es fa en un únic assentament:
1. Es carregarà (posar al deure) el compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit per l’import
del seu saldo
2. S’abonarà (posar a l’haver) al compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat per l’import del
seu saldo.
3. Quadrament de l’assentament carregant al compte 4700. Hisenda Pública deutora per IVA
o abonant al compte 4750. Hisenda Pública creditora per IVA, en funció del resultat de la
liquidació.
• 4750 Hisenda pública, creditora per IVA (quan l’IVA Repercutit > IVA Suportat)
Compte de passiu, neix per l’haver.
Liquidació positiva: a ingressar a Hisenda Pública.
• 4700 Hisenda pública, deutora per IVA (quan l’IVA Suportat > IVA Repercutit)
Compte d’actiu, neix pel deure.
Liquidació negativa: es compensa aquest import en la liquidació següent, sols a finals
d’any es pot demanar la devolució de l’import en la declaració trimestral.
Abans dels 20 dies posteriors a la liquidació (30 en el cas de la del 4t trimestre), s’haurà de
realitzar el pagament o compensació a Hisenda, al presentar la declaració i es farà
l’assentament de compensació o pagament en la data que correspongui.
1 En el cas de liquidacions mensuals, la data de registre és la del últim dia de cada mes
• En les compres i despeses, si l'IVA és deduïble, la quota d’IVA 6/48
s'anota al deure del compte 472 HP IVA Suportat.

• En els casos de descomptes/devolucions posteriors a la compra s'anota a l'haver
AL FINAL DEL TRIMESTRE: calculem saldo E
e SALDO DEUTOR COMPTE 472 S
Q
U
E
M
A
• En les vendes i ingressos, la quota d’IVA s'anota a l’haver del
compte 477 HP IVA Repercutit. L
I
• En els casos de descomptes/devolucions posteriors a la venda, la quota s'anota al deure
Q
AL FINAL DEL TRIMESTRE: calculem U
SALDO CREDITOR COMPTE 477 I
D
A
C
I
O
I
1r Trim: 31/03 V
2n Trim: 30/06
A
Abans dels 20 dies posteriors a En el nostre exemple ens sortia
3r Trim: 30/09 la liquidació (30 en el cas de la positiva (IVA Repercutit>IVA
Suportat, per tant a pagar
4t Trim: 31/12 del 4t trimestre), s’haurà de
realitzar el pagament o
compensació a Hisenda
En el nostre exemple ens falta 5.000 en l’haver

per quadrar l’assentament, però si ens faltes al
deure el compte a anotar seria el 4700

7/48
Com identificar en el model 303 les dades per fer l’assentament?
El model 303 d’autoliquidació s’elabora a partir dels llibres d’IVA
Saldo del compte 477

Aquest import és el total de
l’Iva Repercutit, que en la
nostra comptabilitat la tindrem
en el compte 477
Saldo del compte 472

Aquest import és el total de
l’Iva Suportat deduïble, que
en la nostra comptabilitat la
tindrem en el compte 472
Saldo del compte 4700 o

4750
En el nostre cas, resultat
positiu: 4750. Serà el definitiu si
no hi ha import a compensar
Aquest import ja estarà en el

compte 4700 del trimestre
(mes) anterior
Valor definitiu del compte

4750 ja que dóna a ingressar

8/48
REGÍSTRE COMPTABLE DE LES OPERACÍONS COMERCÍALS
Aspectes fiscals IVA estudiat UF2
Comanda, albarà i FACTURA

Documentació
estudiat UF3
Metodologia Estudiat en la UF1
Descomptes i devolucions
Problemàtica comptable de
les operacions comercials
Despeses
Aspectes a tractar en
Avançaments
les compres i vendes
Variació d'existències Operacions amb l'exterior
Deteriorament de les Factures pendents de rebre o

existències formalitzar
1. El cicle comercial de l’empresa

El cicle comercial de l’empresa, depèn del sector al qual es dediqui:
•Compra les mercaderies

CICLE DE •Emmagatzema les mercaderies
L'EMPRESA •Ven les mercaderies
COMERCIAL
•Compra matèries primeres i altres aprovisionaments

•Emmagatzema els materials anteriors
CICLE DE •Fabrica
L'EMPRESA •Emmagatzema els productes acabats
INDUSTRIAL
•Ven els productes acabats
•Compra altres aprovisionaments

CICLE D'UNA
EMPRESA DE •Emmagatzema els materials anteriors
SERVEIS •Ven serveis
Com observem, hi ha activitats comuns compra, emmagatzematge i venda. La comptabilitat

financera haurà de registrar aquestes fases.

9/48
2. Comptes d’ingressos i despeses que intervenen

Ja sabem que quan comptabilitzem una factura d’una compra d’existències, per exemple de
matèries primeres, posarem una despesa (compte 601, deure), i si fos una venda
d’existències, per exemple de productes acabats, posaren un ingrés (compte 701, haver).
Definicions dels comptes de compres

600. COMPRES DE MERCADERIES Registra l’import de les compres de béns adquirits per l'empresa i
destinats a la venda sense transformació.
Valorat a preu d’adquisició, és a dir, els descomptes en disminueixen el valor i les despeses, com el transport, l’augmenten.
601. COMPRES DE MATÈRIES PRIMERES Compres de matèries que, mitjançant elaboració o

transformació, es destinen a formar part dels productes fabricats per l’empresa.
602. COMPRES D'ALTRES APROVISIONAMENTS Adquisicions d'elements i conjunts incorporables,

combustibles, recanvis, materials diversos, embalatges, envasos i material d'oficina, (mira el subgrup 32).
607. TREBALLS REALITZATS PER ALTRES EMPRESES S'utilitza per empreses que subcontracten a altres
per a la realització d'una fase de la seva activitat (s’anomena outsourcing).
Freqüent en la construcció, on l’empresa constructora subcontracta a altres empreses especialitzades els treballs de fontaneria,
instal·lacions elèctriques...
606. DESCOMPTES SOBRE COMPRES PER PAGAMENT IMMEDIAT Descomptes i assimilats que li
concedeixin a l'empresa els seus proveïdors, per ràpid pagament, no inclosos en factures.
608. DEVOLUCIONS DE COMPRES I OPERACIONS SIMILARS Remeses retornades a proveïdors,
normalment per incompliment de les condicions de la comanda. En aquest compte es comptabilitzaran
també els descomptes i similars originats per la mateixa causa, que siguin posteriors a la recepció de la
factura.
609. "RÀPELS" PER COMPRES Descomptes i similars que es basin en haver aconseguit un determinat
volum de comandes.
Definicions dels comptes de vendes
700. VENDES DE MERCADERIES Transaccions de mercaderies objecte del tràfic de l'empresa, mitjançant
preu. Els descomptes disminuiran el seu valor
701. VENDES DE PRODUCTES ACABATS Transaccions de productes acabats objecte del tràfic de
l'empresa mitjançant preu.
702. VENDES DE PRODUCTES SEMIACABATS Transaccions de productes semiacabats objecte del tràfic
de l'empresa mitjançant preu.
703. VENDES DE SUBPRODUCTES I RESIDUS Transaccions de subproductes i residus objecte del tràfic
de l'empresa mitjançant preu.
704. VENDES D'ENVASOS I EMBALATGES Transaccions d'envasos o embalatges objecte de tràfic de

l'empresa mitjançant preu.
705. PRESTACIONS DE SERVEIS Transaccions de serveis objecte de tràfic de l'empresa, mitjançant preu.
706. DESCOMPTES SOBRE VENDES PER PAGAMENT IMMEDIAT Descomptes i assimilats que
concedeixi l'empresa als seus clients, per ràpid pagament, no inclosos en factura.
708. DEVOLUCIONS DE VENDES I OPERAC. SIMILARS Remeses retornades per clients, i descomptes,
posteriors a la recepció de la factura, originats per incompliment de les condicions de comanda.
709. RÀPELS SOBRE VENDES Descomptes concedits a clients per haver realitzat un determinat volum de
comandes.

10/48
3. Descomptes i devolucions
El descompte és la reducció del preu d’un producte o servei a favor del client que l’adquireix.
Els motius que té l’empresa venedora per efectuar aquest descompte donen lloc a diversos
tipus de descompte: (estudiats en la UF3)
 Descomptes comercials: són disminucions en el preu aconseguides per rebaixes, negociacions o promocions.
 Descomptes per volum o ràpels: també anomenats descomptes per quantitat, tenen l’objectiu d’estimular els clients
que comprin majors quantitat d’un producte o línia de productes. Existeixen dos tipus de descomptes per volum:
 No acumulatius: s’apliquen a una compra específica.
 Acumulatius: Els descomptes s’apliquen a les compres totals que realitza un comprador en un període de
temps determinat.
 Descomptes per pagament immediat: tenen l’objectiu d’estimular als clients a realitzar el pagament del seu compte
al comptat.
Es poden realitzar en la mateixa factura de compra/venda, o bé en un moment posterior
Sempre s’haurà de disminuir la quota d’IVA

Devolucions
608 Devolucions de compres i
DEVOLUCIONS: en el cas de que l’empresa retorni
operacions similars (H)
les seves compres (parcial o total) o les seves
vendes (parcial o total) 708 Devolucions de vendes i
operacions similars (D)
Descomptes
DISMINUEIX
l'import de la compra
Qualsevol classe de
En la factura descompte
DISMINUEIX
l'import de la venda
DESCOMPTES
D'UNA COMPRA:
COMPTE 608 HAVER
Devolucions de compres i operacions
Defectes de qualitat, similars
incompliment dels
terminis de lliurament ... D'UNA VENDA:
COMPTE 708 DEURE
Devolucions de vendes i operacions similars
D'UNA COMPRA:
COMPTE 609 HAVER
Posterior a la Ràpels per compres
factura Volum de comandes

D'UNA VENDA:
COMPTE 709 DEURE
Ràpels sobre vendes
D'UNA COMPRA
COMPTE 606 HAVER
Descomptes sobre compres per pagament immediat
Per pagament
immediat D'UNA VENDA
COMPTE 706 DEURE
Descomptes sobre vendes per pagament
immediat

11/48
4. Despeses de transports.
Si som l’empresa compradora, i el transport és al nostre càrrec, que és l’habitual, es
carrega en el mateix compte de la compra (compte 600, 601, 602).
Exemple: L’empresa APAAT comptabilitza la factura de compra de primeres
matèries per valor de 500 €, inclou a la factura despeses de transport de 50 €.
Pagament a 30 dies
550,00 601 Compres de primeres matèries
Import primera matèria+Transport
115,50 472 Hisenda pública, IVA suportat
a Proveïdors 400 665,50
Si som l’empresa venedora,

 Si el transport és a càrrec del venedor (és a dir, nosaltres som qui assumim el
transport) Si el contracta amb una empresa de transports, utilitzarà el compte
(624) quan l’empresa li remeti la factura
Exemple: L’empresa APAAT comptabilitza la factura rebuda pel transport d’una venda. El servei
és de 50 €, a 30 dies.
50,00 624 Transports
a Creditors per prestacions de 410 60,50
serveis
 Si el transport és a càrrec del comprador,

 Si el realitza l’empresa venedora utilitzant mitjans propis,
 de forma habitual, utilitzarà un compte d'ingressos diferent a la de venda de
mercaderies que serà la (705) Prestacions de serveis.
 de forma esporàdica, utilitzarà un compte d'ingressos diferent a la de venda
de mercaderies que serà la (759) Ingressos per serveis diversos.
Exemple: L'empresa APAAT fa una venda de mercaderies per import de 500 €, inclou despeses de
transport (realitzades per APAAT amb mitjans propis) a càrrec del client per valor de 50 €.
L'empresa APAAT realitza transports de forma esporàdica.
665,50 430 Clients a Vendes de mercaderies 700 500,00
a Ingressos per serveis diversos 759 50,00
a Hisenda pública, IVA 477 115,50
repercutit
 Si l'empresa venedora contracta a l'empresa de transport

 Si la factura està al seu nom, i després l'hi carrega al client en una factura
seva: ha de figurar primer com a despesa de transport en el compte 624 i
posteriorment es comptabilitzarà com a ingrés en el compte 759.
 Si realitza l'operació per compte i en nom del client (“Gastos suplidos”), l'import
total es porta al compte (430) Clients.
Exemple: L'empresa APAAT ven mercaderies, a crèdit, per 500 € més 10 % d'IVA. L'empresa
contracta el transport de la mercaderia per un import de 50 € més 21 % d'IVA, que paga lliurant xec
del compte corrent, però la factura està a nom del client (“gastos suplidos”)
550,00 430 Clients a Vendes de mercaderies 700 500,00
a Hisenda pública, IVA 477 50,00
repercutit
60,50 430 Clients

a Bancs i institucions de 572 60,50
crèdit c/c vista, euros

12/48
5. Avançaments abans de la compra o de la venda.
Avançaments lliurats als proveïdors:

Els avançaments són lliuraments en efectiu abans de la compra, a compte del
pagament de l’operació. Com ja sabem l’IVA es merita en aquest moment.
(L’empresa avança diners, per tant el compte 570/572 que és d’actiu disminueix ja que paga: va a l’haver)
1. Quan es concedeix l’avançament es realitzarà

407 Avançaments a proveïdors
472 HP IVA Suportat a Tresoreria 57
2. Quan es comptabilitzi posteriorment la factura de la compra, suposant a

crèdit:
600 Compres de mercaderies
472 HP IVA Suportat a Avançament de proveïdors 407
Tipus IVA sobre(compra-avançament) a Proveïdors 400
Avançaments lliurats pels clients:

Els avançaments són lliuraments en efectiu abans de la venda, a compte del
subministrament futur. Com ja sabem l’IVA es merita en aquest moment.
(A l’empresa li avancen diners, per tant el compte 570/572 que és d’actiu, augmenta ja que cobra: va al deure)
1. Quan es concedeix l’avançament es realitzarà

57 Tresoreria a Avançaments de clients 438
a HP IVA Repercutit 477
2. Quan es comptabilitzi posteriorment la factura de la venda, suposant a
crèdit:
438 Avançament de clients a Venda de mercaderies 700
430 Clients a HP IVA Repercutit 477
Tipus IVA sobre(venda-avançament)

13/48
6. Envasos i embalatges.
Per protegir als productes, o bé perquè és indispensable que vagin envasats per facilitar l’ús,
transport i seguretat apareixen els envasos i embalatges.
El tractament comptable d’aquests elements és diferent a la resta d’aprovisionaments
(subgrup 32) pel fet que en certes circumstàncies, poden ser retornats (“amb facultat de
devolució”).
 Si no està previst la devolució: Comptabilitzen en els comptes 602 Compra d’altres
aprovisionaments (en cas de compra), o en el 704 Venda d’envasos i embalatges (en cas de
venda); sempre i quan figurin desglossats en la factura, sinó s’usarien 600/601 o 700/701.
 Però si els envasos i embalatges, per les seves característiques, són retornables,:
— Al compte 406 Envasos i embalatges a tornar a proveïdors, s’haurà de comptabilitzar l’Import
dels envasos i embalatges carregats en la factura pels proveïdors, amb facultat de devolució (amb
el compromís de retornar-los). (Deure)
Quan l’empresa comptabilitza en la factura els envasos i embalatges que més endavant es
retornaran als proveïdors, l’import d’aquests envasos es graven amb l’IVA corresponent.
Si després l’empresa torna aquests envasos també eliminarà l’IVA. Els envasos que no es tornen,
incloent els deteriorats, es comptabilitzen com a compres en el compte (602) Compres d’altres
aprovisionaments.
Figurarà en el passiu corrent del balanç de situació disminuint el compte 400.
— D’altra banda, al compte 437 Envasos i embalatges a retornar per clients, apareixerà l’import
dels envasos i embalatges carregats en factura als clients, amb facultat de devolució. (Haver)
Quan l’empresa inclou a la factura envasos i embalatges amb la possibilitat de devolució per part
dels clients, aquests envasos duen IVA repercutit i, si després el client els torna, se’n resta l’IVA
corresponent.
Els envasos no retornats pels clients es consideren venuts i es comptabilitzen en el compte (704)
Vendes d’envasos i embalatges.
Figurarà en l’actiu corrent del balanç de situació disminuint el compte 430.
Envasos i
embalatges
No està previst la Amb facultat de

seva devolució devolució
Al comprar: 602 Al vendre: 704 Al comprar: no es

Al vendre: no es
Compra d'altres Venda d'envasos i considera despesa
considera ingrés
aprovisionaments: embalatges Es carrega al compte
S'abona al 437
Despesa: Deure Ingrés: Haver 406

14/48
7. Factures pendents de rebre i/o formalitzar

Sabem que les factures recapitulatives inclouen diversos albarans d’un període mensual, si
l’empresa vol mantenir valorat el seu inventari, pot decidir comptabilitzar amb l’albarà valorat,
sense esperar la factura.
Si l’empresa opta per comptabilitzar a la recepció de les mercaderies o quan les enviï usant
l’albarà valorat ho farà de la següent forma:
En el cas d’una compra En el cas d’una venda
Amb l’albarà no hi ha el meritament (“devengo”) de l’IVA, per tant no es pot comptabilitzar l’IVA
sense la factura

15/48
8. Operacions amb l’exterior.

Hi ha dos problemes comptables en aquest cas:
 La moneda: s’haurà de tenir en compte la norma de registre i valoració 13 del PGC Pimes:
tota transacció en moneda estrangera es convertirà a l'euro, amb l’aplicació del tipus de canvi
aplicable en la data de la transacció. Al final de l’exercici els saldos de moneda estrangera es
valoraran aplicant el tipus de canvi a la data de tancament.
Les diferències de canvi tant positives com negatives s’inclouran en els comptes (668)
Diferències negatives de canvi o (768) Diferències positives de canvi.
Comptabilització compra en moneda estrangera Comptabilització venda en moneda estrangera

1. En la data de meritació de la compra: 1. En la data de meritació de la venda:
• Es carregarà el compte 600. Compra de mercaderies per • Es carregarà el compte 4304. Clients, moneda estrangera
l’import en euros del preu d’adquisició de la compra l’import en euros del crèdit derivat de la compra realitzada.
realitzada. • S’abonarà el compte 700. Vendes de mercaderies l’import en
• S’abonarà el compte 4004. Proveïdors, moneda estrangera per euros del valor dels béns venuts.
l’import en euros del deute derivat de la compra realitzada. 2. En la data de liquidació total o parcial del deute:
2. En la data de liquidació total o parcial del deute: • Es carregarà el compte del grup 57 de tresoreria que
• Es carregarà el compte 4004. Proveïdors, moneda correspongui en funció del mitjà de cobrament utilitzat.
estrangera per l’import en euros del deute que es liquidi. • S’abonarà el compte 4304. Clients, moneda estrangera l’import
• S’abonarà el compte del grup 57. Tresoreria que correspongui en euros del crèdit cobrat.
en funció del mitja de pagament que s’utilitzi. • En funció de la variació en el tipus de canvi, es registra una de
• En funció de la variació en el tipus de canvi s’haurà de les següents opcions:
registrar una de les següents dues opcions: o Es carregarà el compte 668. Diferències negatives de canvi de la
o Es carregarà al compte 668. Diferències negatives de canvi la possible possible pèrdua produïda per la variació del tipus de canvi.
pèrdua produïda per la variació del tipus de canvi. o S’abonarà el compte 768. Diferències positives de canvi del possible
o S’abonarà el compte 768. Diferències positives de canvi el possible benefici produït per la variació del tipus de canvi.
benefici produït per la variació del tipus de canvi.
Exemple: L’empresa Citronel, el 15 de febrer de 2022, fa una compra Exemple: L’empresa Citronel, el 15 de febrer de 2022, fa una venda de
de matèries primes a l’empresa nord-americana Global Corporation. mercaderies a l’empresa nord-americana Global Corporation.
L’import de les matèries primes facturades per Global Corporation L’import de les mercaderies facturades per Citronel és de 7.890 USD.
és de 7.890 USD. El tipus de canvi en la data de compra és de 0,89734 El tipus de canvi en la data de compra és de 0,89734 EUR/USD.
EUR/USD.
Per fer el registre comptable de l’operació primer s’ha de calcular
Per fer el registre comptable de l’operació de compra primer s’ha de l’import en euros de la venda:
calcular l’import en euros del valor de les matèries primes
adquirides: 7.890 USD · 0,89734 €/$ = 7.080,04 euros
15/02/2022
7.890 USD · 0,89734 €/$ = 7.080,04 euros 7.080,04 4304 Clients (moneda estrangera)
a Vendes de mercaderies 700 7.080,04
15/02/2022
7.080,04 601 Compres de primeres matèries
a Proveïdors (moneda estrangera) 4004 7.080,04
Seguim amb l’exemple: El dia 25 de febrer de 2022 Citronel liquida Seguim amb l’exemple: El dia 25 de febrer Citronel cobra mitjançant
mitjançant transferència bancària des d’un compte corrent en dòlars transferència bancària en dòlars americans al seu compte corrent per
americans a Global Corporation la compra realitzada el passat 15 de part de Global Corporation la venda del passat 15 de febrer. El tipus
febrer. El tipus de canvi el 25 de febrer era de 0,93456 EUR/USD. de canvi el dia 25 de febrer era de 0,93456 EUR/USD.
A 25 de febrer l’import en euros és: 7.890 USD · 0,93456 €/$ = 7.373,68 A 25 de febrer l’import en euros és: 7.890 USD · 0,93456 €/$ = 7.373,68
euros euros
El deute amb el proveïdor ha AUGMENTAT i això representa una El crèdit amb el client ha AUGMENTAT i això representa un benefici
pèrdua de (7.080,04 - 7.373,68) - 293,64 € de (7.373,68 - 7.080,04) 293,64 €
25/02/2022 25/02/2022
7.080,04 4004 Proveïdors (moneda estrangera) 7.373,68 573 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, moneda estrangera
293,64 668 Diferències negatives Bancs i institucions de crèdit 573 7.373,68 a Clients (moneda 4304 7.080,04
de canvi a c/c vista, moneda estrangera estrangera)
a Diferències positives de
canvi 768 293,64
 Aplicació de l’IVA

16/48
A) Importació d’existències
L’IVA s’haurà de liquidar en la duana, donat que el proveïdor estranger no carregarà l’impost
en la factura.
El pagament de l’IVA és independent del pagament a Hisenda de l’aranzel de la duana, que
pagarà l’importador i formarà part de la base imposable de l’IVA més les possibles despeses
accessòries (transport, assegurança, ...)
B) Adquisicions intracomunitàries
Igual que en les importacions, el proveïdor comunitari no inclou l’IVA en la factura, però la
diferència és que en aquest cas qui compra haurà d’autorepercutir-se l’IVA corresponent a
la compra, de forma que es registra com més IVA Suportat i més IVA Repercutit.
Exemple: (IOC)
L’empresa Microland, amb residència fiscal a la ciutat de Lleida, el 13 de febrer de 2021 fa una compra a crèdit de
mercaderies a l’empresa alemanya Kurtz. L’import facturat per Kurtz és de 2.500 EUR. La mercaderia adquirida por
Microland tributa a Espanya al tipus general del 21%. La quota d’IVA que Microland suporta i que ha d’autorepercutir-
se és de 525,00 EUR (2.500 x 0,21).
El registre comptable que l’empresa Microland ha d’anotar al llibre diari és el següent:
13/02/2022
2.500,00 600 Compres de mercaderies
525,00 472 Hisenda pública, IVA a Hisenda pública, IVA 477 525,00
suportat repercutit
a Proveïdors 400 2.500,00
C) Exportacions i lliuraments intracomunitaris

Un lliurament intracomunitari de béns consisteix en el lliurament de béns expedits o transportats des de la Península o
les Illes Balears fins a altres estats membres de la UE diferents d’Espanya.
Una exportació consisteix en el lliurament de béns expedits o transportats des de la Península o les Illes Balears fins a
altres estats no membres de la UE.
En els dos casos es factura sense IVA, doncs està exempta.

17/48
9. EXEMPLES
1. L’empresa EXSA fa una compra de mercaderies, a crèdit, per valor de 3.400 €, inclou a la factura
despeses de transport de 130 €, assegurances per valor de 60 €, descompte comercial 40. Iva 21%.
x
3.550,00 600 Compres de mercaderies a Proveïdors 400 4.295,50
Inclou l'import de la compra més despeses menys descompte
x
2. Un cop arribada la mercaderia i donat que la qualitat de aquestes no és la adequada, el proveïdor

ens envia una factura rectificativa amb un descompte de 50 € més IVA.
x
60,50 400 Proveïdors a Devolucions de compres i
608 50,00
operacions similars
a Hisenda pública, IVA suportat 472 10,50
x
3. L’empresa EXSA paga abans de l’acordat, mitjançant transferència bancària al proveïdor, que ens
envia una factura rectificativa amb un descompte de 30 € més IVA que es deduirà del deute pendent.
x
4.235,00 400 Proveïdors
El deute amb el proveïdors és de (4.295,50- a Descomptes sobre compres per 6060 30,00
60,50), i ara l'anul·lem doncs paguem pagament immediat de
a mercaderies
Hisenda pública, IVA suportat 472 6,30
a Bancs i institucions de crèdit 572 4.198,70
c/c vista, euros
Bancs disminueix per valor del deute, menys el
descompte, menys l'IVA 4.235-30-6,30
x
4. L’empresa EXSA lliura un avançament al seu proveïdor per una futura compra de mercaderies. El
preu de cost de la mercaderia és de 5.000 € més IVA. L’avançament és del 10% de l’import,
mitjançant transferència bancària. Iva 21%.
x
500,00 407 Avançaments a proveïdors
105,00 472 Hisenda pública, IVA suportat a Bancs i institucions de crèdit 572 605,00
c/c vista, euros
x
5. Fa la compra anterior, fa el pagament a crèdit. Iva 21%.
x
5.000,00 600 Compres de mercaderies a Proveïdors 400 5.445,00
Valor de les mercaderies El deute pendent és: (5.000 - 500) + IVA de 4.500
a Avançaments a proveïdors 407 500,00
945,00 472 Hisenda pública, IVA suportat S'ha d'anul·lar el compte
{ 21% sobre (Valor mercaderies - Acompte) = 0,21 · (5.000 - 500) = 0,21 · 4.500
21% sobre Valor mercaderies - 21% sobre acompte) = 0,21 · 5.000 - 0,21· 500
x
6. Després de la compra de mercaderies i atès que l'empresa ha arribat a la xifra fixada per
aconseguir un ràpel, el proveïdor ens envia una factura rectificativa amb un descompte de 40 €
més IVA que es deduiran del deute pendent.
x
48,40 400 Proveïdors a Ràpels per compres 609 40,00
x
18/48
7. L’empresa EXSA fa una venda a crèdit per valor de 3.000 €, descompte comercial 4% .
x
3.484,80 430 Clients a Vendes de mercaderies 700 2.880,00
Inclou import venda menys descompte 3.000 ·0,96
a Hisenda pública, IVA repercutit 477 604,80
x
Mercaderia 3.600,00
8. L’empresa EXSA fa una nova venda de mercaderies per Descompte comercial 2,00% -72,00
valor de 3.600 €, en la factura s’inclou: 3.528,00
 un descompte comercial 2%, Descompte per pagar abans -30,00
 despeses de transport a càrrec del client per 100 €, 3.498,00
i realitzades per EXSA Transport 100,00
base imposable 3.598,00
Com el client paga al comptat, per transferència, en la factura
IVA 21,00% 755,58
se li fa un descompte per pagament avançat de 30 € més IVA.
(Calculem, abans de fer l’assentament) TOTAL A COBRAR 4.353,58
x
4.353,58 572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista,
a Vendes
euros de mercaderies 700 3.498,00
3600-72-30
a Ingressos per serveis diversos 759 100,00
0,21·3.598
x
9. L'empresa La Ginesina, S. A. ven formatges que ella fabrica per un import de 300 € més 4 % d'IVA.
L'import total queda pendent de pagament. L'empresa contracta el transport de la mercaderia per
un import de 40 € més 21 % d'IVA, que paga lliurant xec del compte corrent. Aquesta despesa és a
nom i per compte del client. Comptabilitza les dues operacions
x
312,00 430 Clients a Vendes de productes acabats 701 300,00
x
48,40 430 Clients a Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros
572 48,40
x
10. Una empresa va rebre en data 4/04 la factura d’una compra de primeres matèries (farina per
fer el pa), en data 6/04 es posa en contacte amb el seu proveïdor per demanar-li un descompte ja
que les mercaderies van arribar amb retard, el que li va ocasionar problemes. En data 06/04 el
proveïdor li ofereix factura rectificativa amb un descompte de 6 € més IVA del 4%. Comptabilitza
l’operació del 6/04
06-abr
7,26 400 Proveïdors a Devolucions de compres i 608 6,00
operacions similars
x
11. Compra matèries primeres a crèdit per import de 3.000 €. El proveïdor carrega a la factura 600
€ per envasos amb facultat de devolució. IVA: 21%.
x
3.000,00 601 Compres de primeres matèries
600,00 406 Envasos i embalatges a retornar a proveïdors
756,00 472 Hisenda pública, IVA suportat a Proveïdors 400 4.356,00
0,21 · (3.000+600)
x

19/48
 Respecte els envasos anteriors: Per valor de 50 €, s’han fet malbé, l’empresa decideix adquirir
una altra part dels envasos valorada en 200 € i tornar la resta al proveïdor.
x
50,00 602 Compres d’altres aprovisionamentsa Envasos i embalatges a retornar 406 50,00
Envasos no retornats: s'han fet malbé a proveïdors
x
200,00 602 Compres d’altres aprovisionamentsa Envasos i embalatges a retornar 406 200,00
Envasos no retornats: s'han comprat a proveïdors
x
423,50 400 Proveïdors a Envasos i embalatges a retornar 406 350,00
a proveïdors
Envasos retornats al proveïdor a Hisenda Pública IVA Suportat 472 73,50
x
(aquests tres assentaments es podrien realitzar en un)
12. L’empresa ven a crèdit mercaderies per 3.500 €. A la factura hi carrega 700 € d’envasos amb
facultat de devolució. IVA: 21%.
x
a Envasos i embalatges a retornar per
437clients 700,00
0,21 · (3.500+700)
x
 Quan ha transcorregut el termini per a la devolució dels envasos, el client de l’exemple anterior
torna envasos per 500 € i decideix quedar-se amb la resta.
x
500,00 437 Envasos i embalatges a retornar
per clients
105,00 477 Hisenda pública, IVA repercutit a Clients 430 605,00
Envasos retornats
x
200,00 437 Envasos i embalatges a retornar a Vendes d’envasos i embalatges 704 200,00
per clients
Envasos no retornats: se'ls queda
x
13. Una empresa espanyola ven gèneres a un client alemany per valor de 10.000 €.
Comptabilitza aquesta venda
x
Es tracta d'un lliurament intracomunitari, exempt d'IVA

x

20/48
10. Classes d’existències en una empresa

El PGC PIMES dedica el grup 3 a les existències, definint-les com:
Les existències són els actius posseïts per ser venuts en el curs normal de l’explotació, en
procés de producció o en forma de materials o subministraments per ser consumits en el
procés de producció o en la prestació de serveis. (cinquena part del PGC Pimes, penjat en el moodle)
Tipus Definició Exemple
d’existència
Venda sense transformació 30 Comercials Béns adquirits per l’empresa i destinats a la Conserva de
(Mercaderies) venda sense transformació sardina
35 Productes Són productes fabricats per l'empresa i Camises en una
acabats destinats al consum final o a la utilització que fàbrica tèxtil
en facin altres empreses.
360 Subproductes De caràcter secundari de la fabricació Vinagre, en una
Venda amb transformació principal empresa de vins
365 Residus Els obtinguts al mateix temps que els Serradures en una
productes o subproductes, sempre que fusteria
puguin ser utilitzats o posats a la venda.
Per 31 Primeres Mitjançant elaboració o transformació, es Sardines en una
transformar matèries destinen a formar part dels productes fàbrica de
fabricats conserva
33 Productes en Són béns o serveis que es troben en fase de Vehicles dins la
curs formació o transformació en un centre cadena de
Incorporació al Per finalitzar d’activitat al tancament de l’exercici producció en una
procés la seva fàbrica
productiu fabricació d’automòbils
34 Productes Són els fabricats per l’empresa i no destinats Una peça
semiacabats normalment a la seva venda fins que siguin acabada que s’ha
objecte d’elaboració, incorporació o de muntar en una
transformació posterior. màquina
Entren de nou 368 Materials Són els materials que per tenir valor Restes de fusta en
al magatzem recuperats intrínsec entren novament en magatzem tallar en una
després d’haver estat utilitzats en el procés fàbrica de mobles
productiu.
320 Elements i Són els fabricats fora de l’empresa i Rodes en una
Per completar el procés conjunts comprats per a incorporar-los a la seva fàbrica
productiu incorporables producció sense transformació d’automòbils
327 Envasos Recipients per vendre conjuntament amb el Pots, llaunes,
Contenen i/o protegeixen els producte ampolles...
productes 326 Embalatges Cobertes o embolcalls, generalment Caixes de cartró,
irrecuperables, destinades a protegir els
productes
321 Combustibles Són matèries energètiques susceptibles de Gasoil usada per
ser emmagatzemades. una empresa per
la calefacció
322 Recanvis Són les peces destinades a ser muntades en Agulles de les
instal·lacions, equips o màquines en màquines de
Altres materials de consum substitució d’altres de similars. cosir, en una
empresa tèxtil
325 Materials Són altres matèries de consum que no han Oli per engreixar
diversos d’incorporar-se al producte fabricat. (“engrasar”) les
màquines
328 Material És el destinat a la finalitat que indica la seva Etiquetes, sobres,
d’oficina denominació. folis, carpetes ...

21/48
11. Regularització de les existències

L’ús del desglossament dels comptes d’existències pel qual opta el PGC per al seu registre
suposa que els comptes del grup 3 d’existències no es fan servir al llarg de l’exercici. Per tant,
no representen el valor real.
Les operacions de compres i vendes d’existències no alteren els comptes d'existències (grup
3), sinó que es comptabilitzen en comptes dels grups 60, de forma que la compra d’existències
es carrega en comptes del subgrup 60 i la venda en comptes del subgrup 70.
Per això, a final de l’exercici s’ha de realitzar un ajustament, regularitzar les existències.
El PGCPIME contempla els següents comptes per calcular la variació d’existències:

Subgrup 61
 610 Variació d’existències de mercaderies
 611 Variació d’existències de primeres matèries
 612 Variació d’existències d’altres aprovisionaments
Subgrup 71
 710 Variació d’existències de productes en curs
 711 Variació d’existències de productes semiacabats
 712 Variació d’existències de productes acabats
 713 Variació d’existències de subproductes, residus i materials recuperats
Relacions entre les variacions i els comptes d’existència:

610 Variació d’existències de mercaderies 300/301 Mercaderies
611 Variació d’existències de primeres matèries 310/311 Primeres matèries
320 Elements i conjunts incorporables

321 Combustibles
322 Recanvis
612 Variació d’existències d’altres
325 Materials diversos
aprovisionaments 326 Embalatges
327 Envasos
328 Material d’oficina
710 Variació d’existències de productes en curs 330/331 Productes en curs
711 Variació d’existències de productes 340/341 Productes semiacabats

semiacabats
712 Variació d’existències de productes acabats 350/351 Productes acabats
713 Variació d’existències de subproductes, 360/361 Subproductes

365/366 Residus
residus i materials recuperats
368/369 Materials recuperats

22/48
I el seu tractament comptable a 31/12/ és:
1. Es cancel·len pels saldos que presentin les existències inicials (són elements d’actiu que
per anul·lar els haurem d’abonar) carregant a comptes de Variació d’existències.
31-12
Import inicial 61x 71x Variació d'existències de …..
a Existències inicials de …….. 3xx Import inicial
S'anul·len les existències inicials
2. Es carrega pel valor de les existències finals segons dades de l’inventari segons el mètode
de valoració utilitzat per les existències en magatzem.
31-12
Import final 3xx Existències finals de …….
a Variació d'existències de ….. 61x 71x Import final
S'obre pel valor de les existències finals
Un cop realitzats els anteriors assentaments, els comptes que han intervingut presentaran:
Deure (3) Existències Haver

Els comptes d’existències, del grup 3,
tindran saldo deutor (són elements d’actiu) 01-01 Existències inicials Existències inicials 31-12
pel valor de les existències a 31/12.
Aquest saldo és el que figurarà en el Balanç 31-12 Existències finals
de situació a 31/12.
Saldo deutor: pel valor de les
(com tots els saldos dels comptes d’actiu, passiu i net)
existències a 31/12
Els comptes de Variació d’existències, del (61/71) Variació d'existències

subgrup 61/71, podran tenir saldo deutor o
Deure Haver
creditor, depenent si és més gran el deure 31-12 Existències inicials Existències finals 31-12
(com les despeses) o l’haver (com els
ingressos.
Saldo deutor o creditor
El seu saldo passarà a Resultat de
l’exercici, compte 129, (com tots els saldos dels
comptes de gestió)

23/48
ALTRES DESPESES Í ÍNGRESSOS Í OPERACÍONS RELACÍONADES
1. Introducció
La comptabilitat separa entre: (necessari per fer el compte de pèrdues i guanys)
 Els ingressos i despeses d’explotació són els relacionats amb l’activitat principal de
l’empresa.
Alguns exemples d’ingressos d’explotació són els ingressos per vendes, per prestació de serveis, per
comissions, per serveis diversos, lloguers... Les despeses d’explotació més comunes són les relacionades
amb les compres, personal, lloguers, publicitat, comunicació, subministraments, serveis bancaris ...
 Els ingressos i despeses financeres són aquells relacionats amb la utilització de les fonts
de finançament, així com de les inversions.
 Exemples d’ingressos financers són: ingressos per interessos, ingressos per inversions financeres en
valors mobiliaris, guanys per la venda d’inversions financeres, diferències positives de canvi.
 Exemples de despeses financeres són les despeses per interessos per préstecs bancaris, despeses
d’interessos per descompte d’efectes o les pèrdues que s’originen per la venda de certes inversions
financeres, diferències negatives de canvi.
2. Subgrups en el Quadre de comptes

La comptabilitat agrupa les despeses i ingressos en subgrups, no parlem de compres i vendes
ni de variació d’existències, doncs han estat ja estudiades:
Els subgrups que formen les despeses que més usarem són els següents:
(62) Serveis exteriors. Serveis encarregats a altres empreses.
(63) Tributs. Quantitats que l’Estat exigeix coactivament de les persones
físiques i jurídiques per fer front a les despeses públiques
(64) Despeses de personal. Recullen les despeses del personal que forma part de la plantilla
de l’empresa. Les despeses originades per persones que no
formen part de la plantilla de l’empresa es recolliran en comptes
del subgrup 62
(65) Altres despeses de Despeses que no estan compreses en altres subgrups i que no
gestió. tenen caràcter extraordinari.
(66) Despeses financeres. Despeses a pagar com a preu de préstecs i altres formes de
finançament. També les pèrdues produïdes per modificacions
de tipus de canvi
(67) Despeses excepcionals i Despeses considerades extraordinàries i les obtingudes al
pèrdues actiu no corrent. vendre o donar de baixa un immobilitzat
(68) Dotacions amortització. Comptes que l’empresa destina al final de l’exercici a cobrir la
pèrdua de valor que han sofert els elements d’immobilitzat
Els subgrups que formen els ingressos que més usarem són els següents:
(74) Subvencions, donacions Comptabilitzen les subvencions rebudes de les administracions
i llegats públiques, empreses o particulars .
(75) Altres ingressos de Recolliran els ingressos no compresos a altres subgrups
gestió
(76) Ingressos financers Ingressos derivats del rendiment d’inversions financeres i
també els beneficis derivats per modificacions de tipus de canvi
(77) Ingressos excepcionals i Ingressos considerats extraordinaris i les obtingudes al vendre
beneficis d’actius no corrents un immobilitzat

24/48
3. Ingressos i despeses financeres

Com podem observar, trobem en el subgrup 66 les despeses financeres, i en el subgrup 76
els ingressos financers. La resta són d’explotació
Ubicats el subgrup 76 els ingressos financers i 66 les despeses financeres sorgeixen:
Es pot obtenir un ingrés financer, de les següents inversions:

ACTIUS que generen el rendiment Rendiment
De valors de renda variable (accions) Pel dividend: Per venda:
250 Inversions financeres a llarg termini en 760 Ingressos de participacions En cas de venda, la diferència
instruments de patrimoni en instruments de patrimoni entre el preu de venda i el
540 Inversions financeres a curt termini en (mentre no es cobra es carrega el d’adquisició,
instruments de patrimoni compte 545 Dividend a cobrar) suposant que el preu de venda >
preu d’adquisició)
De valors de renda fixa (lletres, obligacions i 766 Beneficis en participacions i
bons) Pels interessos:
valors representatius de deute
251 Valors representatius de deute a llarg 761 Ingressos de valors
termini (en cas que el pvenda<padquisició,
541 Valors representatius de deute a curt la diferència seria una pèrdua: 666
termini Pèrdues en participacions i valors
representatius de deute)
De crèdits no comercials
252 Crèdits a llarg termini 762 Ingressos de crèdits
542 Crèdits a curt termini
D’altres inversions
548 Imposicions a curt termini
258 Imposicions a llarg termini 769 Altres ingressos financers
576 Inversions a curt termini de gran liquiditat
Generen despeses financeres, els següents finançaments:

Una font de finançament aliè és el préstec, que consisteix en obtenir una quantitat (anomenada
principal); a canvi s’haurà de retornar la quantitat i a més interessos (despesa financera).
Per tant, s’anirà retornant (normalment mensualment) una quota que estarà formada una part
del principal i una part d’interessos sobre la quantitat que falta per retornar. El càlcul d’un
préstec es realitzarà el curs vinent.
DEUTES que generen la despesa Despesa

Préstecs 662 Interessos de deutes
170 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit
171 Deutes a llarg termini
520 Deutes a curt termini amb entitats de crèdit
521 Deutes a curt termini
I les modificacions en els tipus de canvi poden generar tant un ingrés (768) com una
despesa (668):
Al final de l’exercici els saldos de moneda estrangera es valoraran aplicant el

tipus de canvi a la data de tancament. Les diferències de canvi tant positives com
negatives s’inclouran en els comptes (668) Diferències negatives de canvi o (768)
Diferències positives de canvi.

25/48
4. Subgrup 62 Serveis Exteriors

Figuren al deure
Quan l’import d’aquestes despeses del subgrup 62 queden pendents de pagament,
s’abonarà el deute en el compte del subgrup 41 Creditors diversos.
– 620 Despeses d’investigació i desenvolupament, aquest compte té una connexió directa amb
el compte (200 i 201) d’ immobilitzacions intangibles . Recull les despeses de recerca i
desenvolupament per serveis encarregats a altres empreses. Aquestes accions
poden estar encaminades al descobriment de nous productes, modernització dels
productes fabricats per l’empresa, canvi en la marca d’un producte, nou disseny de
l’envàs, diferents procediments de fabricació d’un producte, ...
– 621 Arrendaments i canons, són despeses meritades per l'arrendament dels mobles
o immobles que utilitza l’empresa. Els cànons, són quantitats fixes o variables que es
pagaran pel dret d’utilització d’una propietat industrial (una patent).
Els arrendaments són també susceptibles de retenció, és a dir, l’empresa que ha de
pagar el lloguer, també haurà de practicar retenció al propietari i aquesta quantitat
ingressar-la a Hisenda trimestralment, usarem per això el model 115.
Es procedirà a practicar retenció (en aquest cas del 19) si l’arrendatari és un empresari
o professional (tan persones físiques com societats) que actuïn en l'exercici de la seva
activitat. Per això l'arrendament d'habitatge (cal entendre que és un immoble per a viure) no està
subjecte a retenció: perquè només els particulars lloguen un immoble per a viure.
L’arrendatari haurà de liquidar i ingressar a Hisenda mitjançant el model 115 (a nom
de l’arrendador-propietari) les quantitat retingudes (19% sobre la renda pactada,
sense IVA). Es realitza trimestralment, i abans del dia 20 del mes següent (llevat 4t
trimestre, que és fins el dia 30 de gener)
– 622 Reparacions i conservació, recull les despeses que té l’empresa per mantenir
en bon funcionament els elements de l’immobilitzat.
No es considera despesa de reparació, en el cas de millora o ampliació que fan
incrementar el valor de l'immobilitzat.
Per exemple: pintar parets, reparacions de maquinària... es considera despesa. No ho serà per
exemple: la instal·lació d’un ascensor o aparell similar, fer nova la teulada, .. que es considera un
augment del valor de l’immobilitzat.
– 623 Serveis de professionals independents: Import que es satisfà als professionals
pels serveis prestats a l’empresa. Comprèn els honoraris d’economistes, advocats,
auditors, notaris, etc., així com les comissions d’agents mediadors independents.
En la factura d’aquests professionals, hi constarà l’IVA així com una retenció de
l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
Les retencions es fan a compte del IRPF pels ingressos de les persones físiques,
quan l’ingrés el rep un treballador se li reté de la nòmina, en el cas dels autònoms es
reté de les seves factures. Vaja, una retenció no és més que un pagament avançat a
Hisenda.
Qui paga reté, per tant per l’empresa que comptabilitza la despesa, aquesta retenció
l’abonarà en el compte 4751 Hisenda pública creditora per retencions practicades
(compte de passiu, neix i augmenta per l’haver) que haurà d’ingressar a Hisenda.
(model 111, normalment trimestral, durant els 20 primers dies)
Qui cobra el servei, el professional que comptabilitza l’ingrés, li retenen a compte del
IRPF, per tant, aquest import es recollirà en el compte 473 HP, Retencions i
26/48
pagaments a compte (compte d’actiu, neix i augmenta pel deure), import que es tindrà
en compte quan faci la seva declaració del IRPF.
EXEMPLE: Una empresa rep un estudi de mercat sol·licitat a un despatx de
professionals. La factura de l’estudi és de 5.000 €, el despatx aplica una retenció del
15% a compte de l'I.R.P.F i l’impost corresponent.
L’import total que ha de pagar l’empresa és 6.050 € : Servei 5.000 + IVA 1.050 . Però
aquesta quantitat no la rep tota el professional, doncs al ser una persona física, se li reté
un 15%, 15% sobre 5.000 = 750 €
L’empresa que haurà de pagar la factura, comptabilitzarà:
x
5.000,00 623 Serveis de professionals independents
1.050,00 472 Hisenda pública, IVA suportat a Creditors per prestacions de serveis 410 5.300,00
a Hisenda pública, creditora per 4751 750,00
retencions practicades
x
El professional que ha de cobrar la factura, comptabilitzarà:

x
5.300,00 430 Clients
750,00 473 Hisenda pública, retencions i pagaments
a Prestacions
a compte
de serveis 705 5.000,00
a Hisenda pública, IVA repercutit 477 1.050,00
x
– 624 Transports: Transports a càrrec de l’empresa realitzats per tercers. No s’inclou

el transport per la compra d’existències ni per la compra d’immobilitzat (que
augmenten en valor de la compra o de l’immobilitzat). Tampoc s’inclou el transport
del personal. En aquest compte s’han de registrar els transports de vendes.
– 625 Primes d’assegurances: són les quantitats pagades en concepte
d’assegurances, de vida, accidents, malaltia. També s’inclouen assegurances
relacionades amb l’activitat empresarial: responsabilitat civil, incendis,... Aquestes
despeses no porten IVA (exemptes d’IVA).
– 626 Serveis bancaris: aquest compte recull les despeses de custòdia d’accions i
bons, comissions per transferències, per cobrament de rebuts, lloguer de caixes de
seguretat, serveis de gestió de cobrament. En aquest compte no podem incloure els
interessos bancaris, doncs són despeses financeres.
– 627 Publicitat, propaganda i relacions públiques: El nom del compte ja ens indica
quines despeses són les que s’inclou. Podem puntualitzar que en el cas que aquest
IVA no fos deduïble fiscalment (per exemple la factura d’un restaurant) aquesta quota
augmentaria el valor de la despesa.
– 628 Subministraments: factura d’electricitat, aigua, gas , etc.., són productes sòlids,
gasosos o líquids que no els podem emmagatzemar.
– 629 Altres serveis: qualsevol altra despesa que no puguem col·locar en els altres
comptes, entre altres, aquest compte recull les despeses: desplaçaments i viatges
del personal assalariat, material d’oficina que no tingui la consideració d’inventariable
(és a dir, que no s’emmagatzemi), despeses de telèfon, fax, correu, material de
neteja, subscripcions a revistes, serveis de vigilància, transport del personal. ..

27/48
5. Subgrup 63 Tributs
Figuren al deure
– 630 Impost sobre beneficis: en aquest compte haurem de comptabilitzar l’impost
sobre beneficis de l’exercici, sols per societats, doncs l’empresari individual englobarà
el rendiment de la seva empresa amb els altres rendiments personals.
– 631 Altres tributs: en aquest compte haurem de comptabilitzar: Impost d’activitats
econòmiques (IAE), Impost de béns immobles (IBI), Impost sobre vehicles de tracció
mecànica, taxes, contribucions especials ...
– 636 Devolucions d’impostos: import dels reintegraments que l’empresa rep si ha fet
pagaments indeguts a hisenda. Figura en l’haver, és menys despesa (ingrés).
6. Subgrup 75 Altres ingressos de gestió

Figuren a l’haver
Quan l’import d’aquests ingressos del subgrup 75 queden pendents de pagament, es
carregarà el dret en el compte del subgrup 44 Deutors.
– 752 Ingressos per arrendaments, ingressos obtinguts pel lloguer de béns immobles
o mobles. Si és l’activitat ordinària de l’empresa es comptabilitzarà en el compte 705.
En el cas de lloguer de local comercial és una activitat subjecta a l’IVA.
– 753 Ingressos de propietat industrial cedida en explotació, en aquest compte
recollirem les quantitats fixes o variables que rebrem per cedir en explotació el dret
d’utilització o concessió de la utilització de la propietat industrial de l’empresa.
Aquests ingressos portaran IVA.
– 754 Ingressos per comissions, aquest compte recull les quantitats fixes o variables
rebudes per realitzar d’una manera accidental una activitat de mitjancer. Si aquesta
activitat fos habitual s’hauria de comptabilitzar en el compte (705) Prestacions de
serveis.
– 755 Ingressos per serveis al personal, aquest compte recull les quantitats
obtingudes del personal de l’empresa per serveis com economats, transports,
menjadors, vivendes ...
– 759 Ingressos per serveis diversos, recull els ingressos per la prestació eventual
de certs serveis a altres empreses per exemple: transports, reparacions, assessories,
informes ,...

28/48
7. Subgrup 64 Personal
Tenint en compte el PGC de PYMES són comptes relacionats amb les despeses de personal:
64. DESPESES DE PERSONAL
640. Sous i salaris.
641. Indemnitzacions.
Comptes de despesa
642. Seguretat Social a càrrec de l’empresa.
(deure)
643. Retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d'aportació definida.
649. Altres despeses socials.
46. PERSONAL
460. Avançament de remuneracions Compte d’actiu (deure)
465. Remuneracions pendents de pagament. Compte de passiu (haver)
54. ALTRES INVERSIONS FINANCERES A CURT TERMINI
544. Crèdits a curt termini al personal. Compte d’actiu (deure)
25. ALTRES INVERSIONS FINANCERES A LLARG TERMINI
254. Crèdits a llarg termini al personal. Compte d’actiu (deure)
47. ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
471. Organismes de la Seguretat Social, deutors. Compte d’actiu (deure)
4751. Hisenda Pública, creditora por retencions practicades. Comptes de passiu
476. Organismes de la Seguretat Social, creditors. (haver)
Per més informació llegir les definicions dels comptes que indica el PGCPIMES, a la seva cinquena part (penjat en el curs moodle).
(641) Indemnitzacions. Les indemnitzacions són les quantitats que es lliuren al personal de l’empresa per rescabalar un
dany o prejudici. S’inclouen específicament en aquest compte les indemnitzacions per acomiadament i jubilacions
anticipades.
(642) Seguretat Social a càrrec de l’empresa. El compte 642 reflecteix els imports satisfets pel pagament de les quotes
de l’empresa a favor de la Seguretat Social per les prestacions que aquesta realitza.
(643) Retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d’aportació definida. Les retribucions a llarg termini mitjançant
sistemes d’aportació definida son aportacions addicionals a plans de pensions externs.
(649) Altres despeses socials. Són aquelles despeses obligatòries o no per normativa legal. Un exemple podria ser les
beques d’estudi, subvencions a economats i menjadors, despeses de formació del personal, primes d’assegurances
de vida, sanitaris o d’accidents per al personal de l’empresa, etc.
Cada mes, haurem de comptabilitzar dos aspectes:

Comptabilització de
nòmines Comptabilització de la
(ampliat pàgina següent) cotització empresarial
DEURE Les retribucions del Compte 642 DEURE

treballador (meritacions
“devengos”): Despesa a càrrec de l'empresa,
Comptes de despeses 640, 641, i És l’aportació que realitza
quantitats que deu la SS 471 l’empresa a la seguretat social.
HAVER
- Les deduccions de la nòmina i Compte 476 HAVER
l'import l'iquid a pagar al Deute amb la Seguretat Social
treballador

29/48
Els pagaments es realitzen en dates diferents:

- Els treballadors han de cobrar el darrer dia del meritament de la nòmina
- La Seguretat Social concedeix el termini d’un mes per l’ingrés de les quotes
- Hisenda ingressa les retencions dins dels 20 dies següents a cada trimestre
COMPTABILITZACIÓ DE LA NÒMINA. BRUT – DEDUCCIONS = NET (O LÍQUID)

El total meritat (o “devengado”) està format per: totes les remuneracions (brut)
 les percepcions salarials: retribueixen directament el treball o els períodes de descans computables
com a treball efectiu
 les percepcions no salarials: retribueixen altres conceptes diferents del treball i, en general, són
compensacions econòmiques que rep la persona treballadora com a conseqüència de la realització
del seu treball.
640
DEURE
641
471
641
649
Les deduccions són: Les deduccions són imports que l'empresa descompta al treballador,
restant-los de la retribució bruta.
HAVER
476
4751
460
755
El líquid, és la quantitat que rebrà el treballador. Si l’empresa comptabilitza les nòmines i

encara no les paga, usarà el compte 465.
HAVER
465/572

30/48
8. Comptes d’efectes en gestió i descomptats

Els efectes comercials són documents que representen formes de pagament i/o crèdit, i que
es troben regulats en la Llei Canviària i del Xec de 16.07.1985. Destaquen la lletra de canvi,
document pel qual una persona (lliurador) ordena el pagament a una altra (lliurat) una quantitat
(nominal) a l’odre d’un tercer (tenidor) en una data determinada (venciment) i en un lloc
determinat.
A partir d’un dret de cobrament, normalment conseqüència d’una operació de venda o
prestació de serveis, l’empresa pot pactar amb el client o deutor girar una lletra de canvi.
 A partir d’ara, usarem 4 dígits per aquests comptes per exactitud
Per reflectir d’una manera més detallada la situació en la qual es troba la lletra de canvi
disposem dels subcomptes següents: Actiu: neixen pel deure
4310. Efectes comercials en cartera
4311. Efectes comercials descomptats
4312. Efectes comercials en gestió de cobrament
4315. Efectes comercials impagats
 Quan l’empresa giri lletres als seus clients i aquests les acceptin, haurà de carregar al
compte 4310. I anirem canviant als altres comptes segons en quina situació es trobi
l’empresa.
Quan la lletra de canvi té el seu origen en l’acceptació realitzada per un deutor els subcomptes seran: Actiu:
neixen pel deure
4410. Deutors, efectes comercials en cartera
4411. Deutors, efectes comercials descomptats
4412. Deutors, efectes comercials en gestió de cobrament
4415. Deutors, efectes comercials impagats
S’originaran interessos i altres despeses2 quan l’empresa porti aquests efectes a una entitat
financera. Està explicat en el següent quadre:
2 Tant interessos, com comissions, com altres despeses, sempre s’anoten al deure

31
Quadre: Operacions d’efectes comercials amb intervenció bancària
L'empresa porta a
l'entitat financera
una remesa d'efectes
Comptablement tenim
compte 4310 obert (D)
Descompta (o Gestiona el
negocia) cobrament
El banc avança un diners: LÍQUID, compte 572, (s'obté restant al L'empresa no rep res, doncs aquesta operació NO
nominal interessos i, comissió i altres). Neixen 4311 i 5208. implica avançament. Neix 4312
Pels interessos: compte 665, per comissió i despeses 669
1. Al venciment: el 2. Al venciment: el
1. Al venciment: el 2. Al venciment: el client atèn client NO atèn
client atèn client NO atèn L'empresa rebrà el líquid (o efectiu), L'empresa paga despeses i IVA
L'empresa haurà de pagar nominal restant comissió i IVA comissió. despeses. Es salda el compte
L'empresa salda comptes
més despeses, tindrà un efecte Es salda el compte 4312. 4312
4311 i 5208 impagat, i saldarà també 4311 i 5208
Per la comissió i despeses compte 626
Si el client no atén el pagament, tant en cas de descompte com

de gestió, s’obre un ventall d’escenaris. S’haurà de negociar
amb el client i prendre decisions com retardar el pagament,
crear una nova lletra, o bé indicar comptablement el possible no
cobrament, o la pèrdua definitiva

32/48
EL CÍCLE COMPTABLE
S'entén per “cicle comptable” el conjunt d'operacions realitzades per una empresa durant un
exercici econòmic, el qual té una durada d'un any (normalment, des de l’ 1 de gener fins el 31
de desembre), operacions que permeten determinar el resultat d’aquest període i saber la
situació patrimonial un cop tancat el cicle.
Cada exercici comptable és independent, per la qual cosa el procés de registre es divideix en
cicles comptables anuals que impliquen un inici i un tancament de la comptabilitat.
El motiu de que l'activitat empresarial es divideixi en cicles anuals es troba en:
 l'exigència de la legislació fiscal, que obliga a liquidar amb l'Administració pública els
impostos anuals que es derivin dels beneficis empresarials; i per altra banda,
 la legislació mercantil obliga a formular i presentar en el Registre Mercantil els comptes
anuals de l'empresa.
 per informació, s’ha de conèixer la situació econòmic-financera de l’empresa i els seus
resultats, per poder corregir els possibles errors de gestió.
Operacions que compren

Amb finalitats comptables, hi ha operacions típiques del començament, operacions pròpies
del desenvolupament de l’activitat de l’empresa (que ja hem estudiat, per exemple compres,
vendes, cobraments i pagaments); i també hi ha operacions típiques del final de l’exercici.
Inventari
inicial
Assentament Operacions
d’obertura de tancament
Balanços de
comprovació

33/48
El cicle comptable comprèn, cronològicament, les següents operacions:
OPERACIONS INICIALS
Inventari inicial
Diu l'article 28 del Codi de Comerç que “el llibre d'Inventaris i Comptes anuals s'obrirà amb el
balanç inicial detallat de l'empresa”.
Aquest inventari és un informe que conté una relació detallada de tots els béns, drets i
obligacions de l’empresa el primer dia de l’exercici econòmic o el dia d’inici de la seva activitat.
S’identifiquen, es classifiquen i es valoren, en unitats monetàries, els diferents elements del

patrimoni empresarial.
Aquest document ja s’ha vist a la unitat 1. Recordem que ens dóna una visió estàtica de la
comptabilitat.
Assentament d'obertura
L’assentament d’obertura, com el seu nom indica, es realitza el primer dia de l’exercici
comptable. Aquest assentament recull la informació de l’assentament de tancament del
període comptable anterior i ha de coincidir amb l’inventari.
Prenent les dades de l'inventari inicial, es carregarà als comptes d'actiu i s'abonarà als
comptes de passiu i patrimoni net.
Exemple:
Unilateral:
1 01/01/2020
20.000,00 210 Terrenys i béns naturals
110.000,00 211 Construccions
9.000,00 213 Maquinària
4.200,00 216 Mobiliari
6.000,00 217 Equips per a processos
5.000,00 300 Mercaderies A
1.200,00 430 Clients
500,00 440 Deutors
600,00 570 Caixa, euros
50.000,00 572 Bancs i institucions de crèdit a Capital social 100 180.000,00
a Reserva legal 112 10.000,00
a Proveïdors 400 5.200,00
a Proveïdors, efectes comercials a 401 5.400,00
a Creditors per prestacions de serveis 410 600,00
a Hisenda pública, creditora per IVA 4750 300,00
a Deutes a curt termini amb entitats 520 5.000,00
Assentament d'obertura de crèdit
2 02/01/2020
Del llibre Diari es passarà l’assentament al llibre Major (llibre no obligatori, però
necessari), i ambdós llibres ja estaran a punt per registrar-hi les operacions diàries.
Tot el que s’anota al diari es registra també al major.

34/48
OPERACIONS DE L’EXERCICI
Assentaments de gestió de l'any

Diu l'article 29 del Codi de Comerç que “el llibre Diari registrarà dia a dia totes les operacions
relatives a l'activitat de l'empresa”.
Les anotacions en el llibre diari es passaran també al llibre Major. La estructura i funcionament
dels llibres diari i major ja s’han estudiat.
Balanços de comprovació
Diu l'article 28 del Codi de Comerç que almenys trimestralment es transcriuran amb sumes i
saldos els balanços de comprovació. Encara que la obligatorietat legal és que figurin dins del
llibre d’Inventaris i comptes anuals amb periodicitat mínima trimestral, s’acostuma a realitzar-
los mensualment.
La finalitat del Balanç de comprovació és comprovar que els assentaments s’han traspassat
bé al llibre major.
Per fer el balanç de comprovació, indicarem de cada compte la suma del seu deure, i la suma
del seu haver. La diferència serà el saldo.
A aquestes altures hem de saber diferenciar entre els comptes d’actiu, passiu, net, despeses
i ingressos, i per tant, saber si el seu saldo és deutor o creditor.
Exemple: Les dades del balanç surten dels majors, Suposem que en data xx tenim aquests 18
majors oberts:
210 Terrenys i béns naturals 211 Construccions 213 Maquinària 216 Mobiliari
D H D H D H D H
1 32.000,00 1 150.000,00 1 8.000,00 1 5.000,00
Equips per a processos

217 300 Mercaderies A 430 Clients
D d’informació H D H D H
1 1.500,00 1 4.000,00 1 2.000,00 2.000,00 6
9 9.075,00
Bancs i institucions de crèdit

472 Hisenda pública, IVA suportat D 570 Caixa, euros 572
D H D c/c vista, euros H
2 1.680,00 1 20.000,00 1 35.000,00 1.000,00 2
3 25,20 5 9.680,00 6 2.000,00 145,20 3
4 1.050,00 9 3.025,00 6.050,00 4
7 105,00 605,00 7
8 1.260,00 3.630,00 8
3.630,00 10
165,00 11
Proveïdors d’immobilitzat a Hisenda pública, IVA
400 Proveïdors 523 477 Capital social
D H D curt termini H D repercutit H D 100 H
10 3.630,00 1.000,00 1 8.680,00 2 1.680,00 5 248.500,00 1
3.630,00 8 2.100,00 9
600 Compres de mercaderies 622 Reparacions i conservació 627 Publicitat, propaganda i relacions públiques
700 Vendes de mercaderies
D H D H D H D H
4 5.000,00 3 120,00 7 500,00 8.000,00 5
8 6.000,00 11 165,00 10.000,00 9
Sumem el deure i l’haver:

35/48
210 Terrenys i béns naturals 211 Construccions 213 Maquinària 216 Mobiliari
D H D H D H D H
1 32.000,00 1 150.000,00 1 8.000,00 1 5.000,00
32.000,00 150.000,00 8.000,00 5.000,00

Equips per a processos
217 300 Mercaderies A 430 Clients
D d’informació H D H D H
1 1.500,00 1 4.000,00 1 2.000,00 2.000,00 6
9 9.075,00
1.500,00 4.000,00 11.075,00 2.000,00
Bancs i institucions de crèdit

472 Hisenda pública, IVA suportat D 570 Caixa, euros 572
D H D c/c vista, euros H
2 1.680,00 1 20.000,00 1 35.000,00 1.000,00 2
3 25,20 5 9.680,00 6 2.000,00 145,20 3
4 1.050,00 9 3.025,00 6.050,00 4
7 105,00 605,00 7
8 1.260,00 3.630,00 8
3.630,00 10
165,00 11
4.120,20 29.680,00 40.025,00 15.225,20

Proveïdors d’immobilitzat a Hisenda pública, IVA
400 Proveïdors 523 477 Capital social
D H D curt termini H D repercutit H D 100 H
10 3.630,00 1.000,00 1 8.680,00 2 1.680,00 5 248.500,00 1
3.630,00 8 2.100,00 9
3.630,00 4.630,00 8.680,00 3.780,00 248.500,00
600 Compres de mercaderies 622 Reparacions i conservació 627 Publicitat, propaganda i relacions públiques
700 Vendes de mercaderies
D H D H D H D H
4 5.000,00 3 120,00 7 500,00 8.000,00 5
8 6.000,00 11 165,00 10.000,00 9
11.000,00 120,00 665,00 18.000,00
Posem cada element en una fila, sumem el deure i l’haver i ho posem en la columna sumes
(on calgui) i la diferència serà deutora o bé creditora, també pot tenir saldo zero.
BALANÇ DE COMPROVACIÓ a xx/xx/xx

COMPTES SUMES SALDOS
Codi Nom Compte Deure Haver Deutors Creditors
100 Capital social 248.500,00 248.500,00
210 Terrenys i béns naturals 32.000,00 32.000,00
211 Construccions 150.000,00 150.000,00
213 Maquinària 8.000,00 8.000,00
216 Mobiliari 5.000,00 5.000,00
217 Equips per a processos d’informació 1.500,00 1.500,00
300 Mercaderies A 4.000,00 4.000,00
400 Proveïdors 3.630,00 4.630,00 1.000,00
430 Clients 11.075,00 2.000,00 9.075,00
472 Hisenda pública, IVA suportat 4.120,20 4.120,20
477 Hisenda pública, IVA repercutit 3.780,00 3.780,00
523 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini 8.680,00 8.680,00
570 Caixa, euros 29.680,00 29.680,00

Bancs i institucions de crèdit c/c vista,
572 40.025,00 15.225,20 24.799,80
euros
600 Compres de mercaderies 11.000,00 11.000,00
622 Reparacions i conservació 120,00 120,00

Publicitat, propaganda i relacions
627 665,00 665,00
públiques
700 Vendes de mercaderies 18.000,00 18.000,00
TOTALS 300.815,20 300.815,20 279.960,00 279.960,00

36/48
OPERACIONS DE TANCAMENT
Després de registrar la darrera operació de gestió de l’any, el comptable efectuarà les

operacions de tancament, ens trobem a 31/12. La finalitat d’aquestes operacions és la de
presentar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats, és a dir, informar
sobre els tres objectius de la comptabilitat:
 situació econòmica-financera
 resultat de l’exercici
 causes que han originat el resultat
Aquestes operacions de tancament, es poden subdividir en 3 fases:
I) Fase de regularització: que abasta diverses operacions

1. Balanç general de sumes i saldos, les dades dels quals es prendran del llibre Major.
Donat que estem a 31/12, la seva redacció serà obligatòria.
2. Inventari final: Diu l'article 28 del Codi de Comerç que en el llibre d'Inventaris i Comptes
anuals «es transcriurà també l'inventari de tancament de l'exercici i els comptes anuals».
Les dades per redactar l'inventari es prendran directament de la realitat física de
l'empresa.
3. Assentaments d'ajustament: És potser l'operació més delicada i complexa de la
comptabilitat. Es tractaran en un altre punt.
Podem distingir dos classes d’assentaments d'ajustament:
 Per ajustar la comptabilitat a la realitat, quan les dades inventariades no coincideixin amb el
saldo comptable (per exemple, el desquadrament en Caixa o la variació de les existències),
o quan els saldos comptables exigeixin una correcció valorativa per aplicació de les normes
de valoració del PGC (poden ser pèrdues de valor irreversibles o reversibles)
 Per aplicar el principi de meritació, imputant a l'exercici que es tanca les despeses i els
ingressos que s’hagin produït, encara que no s'hagin pagat o cobrat.
4. Càlcul i comptabilització de l'impost sobre beneficis: Aquesta operació només es fa
si es tracta de societats. Es basa que les empreses, del seu benefici han d’aportar un
percentatge a l’Estat.
A partir del resultat comptable es calcularà la base imposable i es comptabilitzarà l’impost
sobre beneficis, que es carregarà com despesa al compte 630 Impost sobre
beneficis.(usarem 4 dígits 6300 Impost corrent)
Durant l'exercici econòmic és normal que a la societat li hagin retingut a compte
d’impostos i hagi efectuat pagaments a compte de l'impost de societats (3 pagaments a
compte), aquestes retencions o pagaments a compte s'hauran anat carregant en el
compte (473) «Hisenda Pública, retencions i pagaments a compte».
En aquest cas, al comptabilitzar l'impost de beneficis, es deduirà aquest import.
C o di
Nú
Data Concepte c o mp Nom compte Deure Haver
m te
n 31/12/202x Meritació Impost 6300 Impost corrent 25% del benefici
Societats 473 Hisenda pública, retencions i pagaments a compte s'anul·la
4752 Hisenda pública, creditora per impost sobre societats import a pagar

37/48
El compte (473) haurà quedat saldat. El compte (6300) que és una despesa s’haurà de
regularitzar en el compte (129) «Resultats de l’exercici», i el seu saldo representarà el
benefici després d'impostos.
Si les quantitats retingudes o pagades a compte sumessin més que l'import carregat en el
compte (630), en lloc de resultar un saldo a favor d'Hisenda, donaria impost a retornar, i es
carregaria en el compte (4709) «Hisenda Pública, deutor per devolució d'impostos».
Registre comptable
impost de societats
Resultat fiscal Resultat fiscal

positiu negatiu
S'anota un crèdit a favor

S'anota el deute amb L'empresa no haurà de
de l'empresa si les
Hisenda, restant pagar, ja que ha obtingut
retencions i pagaments a
prèviament les retencions pèrdues..
compte han estat
i pagaments a compte
superiors a la quota
Compte Deure Haver Compte Deure Haver

6300 Impost corrent 25% BI 6300 Impost corrent 25% BI
473 Hisenda pública, retencions i pagaments a compte X 473 Hisenda pública, retencions i pagaments a compte X
4752 Hisenda pública, creditora per impost sobre societats X 4709 Hisenda pública, deutora per devolució d’impostosX
5. Regularització de despeses i ingressos:

Consisteix en centralitzar tots els comptes de gestió en el compte 129 Resultat de l’exercici,
obtenint així el resultat de l’exercici.
Compte Deure Haver
PRIMER: Es carregarà el Suma de totes les
129 Resultat de l’exercici despeses
compte 129 amb abonament a 600 Compres de mercaderies X
totes les despeses (comptes 708 Devolucions de vendes i operacions similars X
625 Primes d’assegurances X
de gestió amb saldo deutor), 6300 Impost corrent X
…….. ……..
SEGON: I en un segon Compte Deure Haver

700 Vendes de mercaderies X
assentament carregarem tots 606 Descomptes sobre compres per pagament immediat X
els ingressos (comptes de 759 Ingressos per serveis diversos X
760 Ingressos de participacions en instruments de patrimoni
X
gestió amb saldo creditor) amb …….. ……..
abonament al compte 129. 129 Resultat de l’exercici
Suma de tots el s
ingressos
Després de la regularització de despeses i ingressos, tots els comptes de gestió estaran

tancats, en el compte 129 tindrem en el deure totes les despeses i en l’haver el total
d’ingressos.
 Si els ingressos són més alts que les despeses (benefici) el compte 129 tindrà
saldo creditor, en cas contrari deutor.

38/48
6. Aplicació del resultat: Aquesta operació no sempre es fa en tancar l'exercici, ja que

haurà de ser la junta general la que aprovi els comptes anuals i la distribució del resultat.
II) Fase de formular els comptes anuals
La segona fase de tancament de l’exercici consistirà en formular els comptes anuals. No
són obligatoris per les PIMES ni l’estat de fluxos d’efectiu, ni l’estat de canvis en el
patrimoni net.
III) Assentament de tancament:

En el moment de realitzar l’assentament de tancament, tots els comptes del grup 6 i 7
estaran ja saldats. Per tant, sols els comptes de balanç (del grup 1 al 5 del quadre de
comptes) podran tenir saldo.
Aquest assentament consistirà a fer un càrrec als comptes que tinguin saldo creditor
(comptes de passiu i net) i un abonament als que tinguin saldo deutor (comptes d’actiu).
Exemple:
13 31/12/2020
112.300,00 100 Capital social
14.752,51 129 Resultat de l'exercici
5.000,00 2813 Amortització acumulada de maquinària
5.000,00 400 Proveïdors
588,31 4004 Proveïdors (moneda estrangera)
2.100,00 4009 Proveïdors, factures pendents de rebre o de formalitzar
5.000,00 4750 Hisenda pública, creditora per IVA
4.917,50 4752 Hisenda pública, creditora per impost sobre societats
17.000,00 521 Deutes a curt termini
a Maquinària 213 100.000,00
a Mercaderies A 300 9.000,00
a Clients, factures pendents de formalitzar
4309 3.050,00
a Despeses anticipades 480 583,33
a Crèdits a curt termini 542 3.000,00
a Caixa, euros 570 125,00
a Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros
572 50.900,00
x
Al passar aquest assentament al llibre Major, tots els comptes quedaran saldats i
disposats per ser tancats (es fa una doble ratlla sota les sumes del deure i de l’haver,
indicant que ja no s’efectuarà cap més càrrec ni abonament).
Exemple: tots els majors quedaran tancats com aquests tres;

542 Crèdits a curt termini 480 Despeses anticipades 570 Caixa, euros
D H D HD H
4 3.000,00 6 583,33 7 125,00
3.000,00 13 583,33 13 125,00 13
3.000,00 3.000,00 583,33 583,33 125,00 125,00
L’exercici econòmic següent començarà amb l’inventari inicial en el llibre d’Inventaris i

Comptes anuals (que serà una repetició de l’inventari realitzat a 31 de desembre) i un
assentament d’obertura en el nou llibre diari, que serà l’invers a l’assentament de tancament
de l’exercici anterior.
39/48
Assentaments d’ajustament
Ja sabem que dins del cicle comptable, es poden distingir tres classes d’operacions:
Operacions inicials (o d’obertura), operacions al llarg de l’exercici i operacions de tancament.
Ens trobem dins de les operacions de tancament.
1. Ajustaments de moneda estrangera
 La seva finalitat és regularitzar els comptes en moneda estrangera segons el tipus de
canvi vigent al finalitzar l’exercici.
 En la nostra comptabilitat podem tenir en moneda estrangera: diners en la empresa, en
un compte bancari, una venda realitzada i no cobrada, una compra no pagada,
2. Regularització de comptes patrimonials

 Al final de l’exercici, l’empresa haurà de realitzar un inventari extracomptable de tots els
seus elements, que pot posar de manifest la diferència entre els saldos dels comptes i
els valors reals.
 Es tracta de corregir el saldo comptable de certs comptes, de forma que al finalitzar
l’exercici reflecteixin la realitat.
 El més habitual és trobar diferències negatives en el saldo de caixa, així com també en el
saldo d’utillatge (eines que s’han perdut o fet malbé).
Al tractar-se d’una pèrdua es carregaria al compte 659 Altres pèrdues en gestió corrent, i
s’abonaria al compte 570 (si es tracta de diners de la caixa) o al compte 214 (si es tracta
d’eines).
 Els comptes d’existències també s’han de regularitzar (estudiat en aquest dossier)
3. Classificació temporal correcta

Si al final de l’exercici hi ha elements patrimonials amb venciment igual o inferior a un any,
però que estan comptabilitzats a llarg termini, s’haurà de realitzar l’assentament corresponent.
Comptablement aquesta operació consistirà en tancar la part del deute o crèdit a llarg termini,
i obrir per la mateixa quantitat, un compte a curt termini.
Un altre cas és la situació de números vermells o descoberts en comptes bancaris; en aquest

cas el compte 572 Banc té saldo creditor, i comptablement ha de figurar en el passiu corrent
del balanç dins del compte 5200 Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit. A 1 de gener
es realitzarà l’assentament invers de forma que el compte de bancs registri els moviments del
compte corrent.
Exemple 1: En el compte 170 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit, figura un deute de valor 12.000 €
per un préstec obtingut a 01/04/2019, a retornar íntegrament a 01/04/2021. Realitzeu l’assentament
d’ajustament a 31/12/2020.
Exemple 2: En el compte 253 Crèdits a llarg termini per alienació d’immobilitzat, figura un crèdit de valor 800
€ concedit a 01/04/2019 per una venda d’immobilitzat, a retornar íntegrament a 01/04/2021. Realitzeu
l’assentament d’ajustament a 31/12/2020.

40/48
Exemple 3: A 31/12/2020 el compte 572 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros, es troba en números
vermells, amb un saldo creditor de 200 €. Realitzeu l’assentament d’ajustament a 31/12/2020.
1 31/12/2020
12.000,00 170 Deutes a llarg termini amb entitats a Deutes a curt termini amb entitats de 520 12.000,00
de crèdit crèdit
2 31/12/2020
800,00 543 Crèdits a curt termini per alienació a Crèdits a llarg termini per alienació 253 800,00
d’immobilitzat d’immobilitzat
3 31/12/2020
200,00 572 Bancs i institucions de crèdit c/c a Deutes a curt termini amb entitats de 520 200,00
vista, euros crèdit
x 31/12/2020
4. Amortització
L’amortització és el reflex comptable de la depreciació de l’immobilitzat. S’entén per
depreciació la pèrdua de valor que sofreixen els elements d’immobilitzat per alguna de les
següents causes:
— Envelliment funcional: originat pel seu ús o utilització en el procés productiu.
— Envelliment físic: originat pel transcurs del temps.
— Envelliment econòmic o obsolescència: motivat per les innovacions tecnològiques,
disposicions legals, etc.
Es tracta, doncs, de pèrdues de valor de caràcter permanent.
La despesa derivada de l'amortització es comptabilitza, amb caràcter general, al final de
l'exercici comptable. és a dir, a 31 de desembre.
La comptabilització d’aquesta pèrdua es realitza pel mètode anomenat indirecte, que
consisteix a reflectir la quantia anual de la depreciació soferta carregant un compte de
despeses:
 (680) Amortització de l'immobilitzat intangible
 (681) Amortització de l'immobilitzat material
 (682) Amortització de les inversions immobiliàries
i abonant a un dels comptes correctors següents:
 (280) Amortització acumulada de l’immobilitzat intangible
 (281) Amortització acumulada de l’immobilitzat material
 (282) Amortització acumulada de les inversions immobiliàries
(68X) Amortització de ...... a (28X) Amortització acumulada de .....
Els comptes d’amortització acumulada figuren en l’actiu del balanç de situació disminuint
l’element patrimonial corresponent.
Càlcul de l’import anual d’amortització:

Existeixen diferents mètodes per al càlcul de la quota anual d’amortització però el més utilitzat
és: Amortització constant o lineal o de quota fixa:

41/48
La depreciació és considerada com a funció del temps i no de l’ús. És un mètode simple i molt
aplicat a la pràctica.
Per calcular la quantitat que posarem en l’assentament:

1) En primer lloc s’ha de saber la quantitat a amortitzar, anomenada base amortitzable,
que serà el preu d’adquisició menys el valor residual (valor que es creu que pot valer
l’element al final de la seva vida útil.
Base amortitzable = Preu d’adquisició – Valor residual
100%
2) La vida útil, es pot expressar en percentatge: Quota constant(%) = 𝑉𝑖𝑑𝑎 ú𝑡𝑖𝑙
3) Aplicant el percentatge sobre la base, obtindrem la quantitat a posar en l’assentament,
(suposem que l’element d’immobilitzat l’hem tingut durant tot l’any, en cas contrari hauré de buscar
proporcionalment)
Quota d’amortització anual (en €) = Base amortitzable x Percentatge
(també es pot calcular dividint la base amortitzable entre la vida útil)
 La majoria de les empreses usen aquest mètode lineal d’acord amb la taula fiscal
d’amortització dels béns, per aconseguir que la despesa comptable també ho sigui
fiscalment. Aquestes taules es troben en l'annex del Reglament de l'impost sobre societats
Podríem amortitzar de forma variable (creixent o decreixent) o bé segons el grau d’utilització
de l’element que es tracti (quilòmetres recorreguts pel vehicle, hores d’ús de la maquinària,
nombre d’unitats produïdes, etc.)...
5. Deterioraments
Per l'aplicació del principi de prudència, que indica: Només es comptabilitzaran els beneficis
obtinguts fins la data de tancament de l'exercici; per contra, s'han de comptabilitzar tots els
riscos i les possibles pèrdues.
Es tracta de correccions de valor dels actius, que es realitzen al final de l’any, es tracta d’una
pèrdua reversible que minora el valor d’algun element d’actiu.
Comptablement es carrega a un compte de despesa del subgrup 69 i s’abona a un compte

del subgrup 29/39/49/59.
 El compte de despesa es regularitzarà com totes les despeses amb càrrec al compte
129, i figurarà en el compte de pèrdues i guanys
 Els comptes de balanç que reflecteixen el deteriorament, si bé tenen saldo creditor,
aniran restant a l’actiu en la partida corresponent.
6. Periodificació comptable
Periodificar significa imputar a cada exercici la despesa i l’ingrés que realment li correspongui
amb independència de la corrent monetària, per aplicació del principi comptable de
meritament o de la data del fet.Vaja, es tracta de despeses i ingressos comptabilitzats i
pagats/cobrats en aquest exercici, però que una part correspon al següent any.

42/48
Comptes anuals
Els comptes anuals (o estats financers) són el registre formal de les activitats financeres
d’una empresa en un període determinat.
Els comptes anuals bàsics són cinc, si bé no són obligatòries per les PIMES ni l’estat de
fluxos d’efectiu ni l’estat de canvis en el patrimoni net:
 El balanç de situació, que dóna informació de la situació patrimonial d’una empresa en un

moment determinat.
 El compte de pèrdues i guanys, que expressa el resultat (guanys o pèrdues) de l’empresa
durant un període concret.
 L’estat dels fluxos d’efectiu o de caixa, que mostra l’origen i l’ús del disponible (efectiu) de
l’empresa durant el període.
 L’estat de canvis en el patrimoni net, que presenta els components individuals del capital
social i els seus canvis durant el darrer any.
 La memòria, que complementa els anteriors, informant sobre els criteris, els principis i les
normes utilitzades per a la seva redacció.
Els comptes anuals s’elaboren amb una periodicitat de 12 mesos, excepte en els casos de
constitució de la societat posterior a l’1 de gener, modificació de la data de tancament de
l’exercici o dissolució de la societat.
Els comptes anuals els formula l’empresari o l’òrgan d’administració de la societat, que és qui
respon de la seva veracitat, en el termini màxim de tres mesos comptats des del tancament
de l’exercici.
El calendari a tenir en compte pel que fa a la formulació, verificació i aprovació dels comptes
en junta general d’accionistes (o socis, si es tracta d’una SL) és:
I finalment, l’impost de societats (IS) es presenta dins dels 25 primers dies naturals següents
als sis mesos posteriors a la data de tancament.
El contingut dels comptes anuals varia en funció de la dimensió de l’empresa, que està definida
per la xifra del seu actiu, per l’import net de la xifra de vendes del negoci (el volum de vendes)
i pel nombre de treballadors de la mateixa. Podem diferenciar, llavors, els comptes anuals
normals i els comptes anuals abreujats (o de pimes).

43/48
1. El balanç de situació
El balanç de situació representa el conjunt de béns, drets i obligacions que té l’empresa en un
moment determinat. Hi ha una expressió molt gràfica que diu que el balanç és la fotografia
que retrata el que l’empresa és en aquella data.
El balanç ens informa d’allò que l’empresa té (estructura econòmica o actiu) i de com ho ha
finançat (estructura financera, passiu o origen dels recursos).
L’actiu del balanç es classifica des d’un punt de vista financer en funció de la seva liquiditat:
de menor a major liquiditat, entenent per liquiditat el temps en què la inversió realitzada es
convertirà normalment en diner (en funció del cicle d’explotació de l’empresa).
D’acord amb això, s’estableixen dues grans masses patrimonials de classificació de l’actiu:
 Inversions en actiu no corrent (o immobilitzat).

 Inversions en actiu corrent (o circulant).
Per la seva banda, el passiu es classifica en funció del seu origen: patrimoni net (aportació
dels socis i beneficis reinvertits) i recursos aliens a llarg (passiu no corrent) i curt termini
(passiu corrent), entenent el llarg termini com els recursos que hauran de ser retornats en un
període superior a l’any i el curt termini com els recursos que hauran de ser retornats en un
període inferior.
Les diferents masses patrimonials que configuren l’actiu i el patrimoni net i passiu se
subdivideixen a la vegada en grups d’elements de naturalesa similar, que podem anomenar
submasses patrimonials. (mirar apunts UF1).
El patrimoni net, també nomenat no exigible, representa els recursos de l’empresa que es
destinen a l’autofinançament (com les aportacions dels socis i els beneficis no distribuïts) i
altres recursos aliens no retornables.

44/48
2. El compte de pèrdues i guanys

El compte de pèrdues i guanys es forma mitjançant l’assentament de regularització, pel
traspàs dels ingressos i de les despeses meritats en l’exercici.
En aquest document els ingressos s’indiquen en positiu i les despeses en negatiu.
El resultat de l’exercici, reflectit en el compte de pèrdues i

guanys, forma part del patrimoni net de l’empresa, ja que
expressa la capacitat d’aquesta per generar recursos a
través de la seva activitat.
L’estructura bàsica del compte de pèrdues i guanys és la que segueix:
QUÈ HE DE SABER
LES DESPESES VAN EN SIGNE NEGATIU s'acostuma a posar parèntesi . ELS INGRESSOS EN SIGNE POSITIU
ES SEPAREN LES DESPESES FINANCERES I INGRESSOS FINANCERS (SUBGRUP 66 I 76) DE LA RESTA

ANOMENATS D'EXPLOTACIÓ
+ Ingressos d’explotació Segons PGC Què inclou?
1. Import net de la xifra de negocis. Vendes i descomptes de les vendes
- Despeses d’explotació
2. Variació d'existències de productes acabats i en curs de fabricació. El que indica
(A) = RESULTAT 3. Treballs realitzats per l'empresa per al seu actiu. ------
D’EXPLOTACIÓ (BAII) Compres, descompte de les compres, variacions
4. Aprovisionaments. d'existéncies de mercaderies, matèries primeres i altres
aprovisionaments
+ Ingressos financers
5. Altres ingressos d'explotació. El que indica
- Despeses financeres 6. Despeses de personal. El que indica
7. Altres despeses d'explotació. El que indica

(B) = RESULTAT FINANCER 8. Amortització de l'immobilitzat. El que indica
(A) + (B) = RESULTAT 9. Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres. ------
ABANS D’IMPOSTOS (BAI) 10. Excessos de provisions. ------
11. Deteriorament i resultat per alienacions de l'immobilitzat. Pèrdues o beneficis al vendre immobilitzat
- Impost de societats Suma punts 1 a 11
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ
12. Ingressos financers. El que indica
Resultat abans d’impostos
- Impost = RESULTAT DE 13. Despeses financeres. El que indica
L’EXERCICI 14. Variació de valor raonable en instruments financers. ------
15. Diferències de canvi. El que indica
Pèrdues o beneficis al vendre accions, bons, obligacions …

16. Deteriorament i resultat per alienacions d'instruments financers.
B) RESULTAT FINANCER Suma punts 12 a 16
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS Suma A+B

Considerant que no hi ha diferències entre comptabilitat i
17. Impostos sobre beneficis. fiscalitat, apliquem el 25% a C), i restem (suposem que C
és positiu)
D) RESULTAT DE L'EXERCICI Diferència entre el resultat i l'impost

45/48
Annex
Tercera part del Pla General de Comptabilitat per Pimes aprovat per Reial Decret 1515/2007 de 16 de novembre.
Compte de Pèrdues i Guanys
(Deure) Haver
NÚM. COMPTES Nota
200X 200X-1
700,701,702,703,704, 705,(706),(708),(709) 1. Import net de la xifra de negocis.
(6930),71*,7930 2. Variació d'existències de productes acabats i en curs de fabricació.
73 3. Treballs realitzats per l'empresa per al seu actiu.
(600),(601),(602),606,(607),608,609,61*,(6931),(6932) 4. Aprovisionaments.
,(6933),7931,7932,7933
740,747,75 5. Altres ingressos d'explotació.
(64) 6. Despeses de personal.
(62),(631),(634),636,639,(65),(694),(695),794, 7954 7. Altres despeses d'explotació.
(68) 8. Amortització de l'immobilitzat.
746 9. Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres.
7951,7952,7955 10. Excessos de provisions.
(670),(671),(672),(690),(691),(692),770,771,772,790, 11. Deteriorament i resultat per alienacions de l'immobilitzat.
791,792
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11)
760,761,762,769 12. Ingressos financers.
(660),(661),(662),(664),(665),(669) 13. Despeses financeres.
(663),763 14. Variació de valor raonable en instruments financers.
(668),768 15. Diferències de canvi.
(666),(667),(673),(675),(696),(697),(698),(699),766,77 16. Deteriorament i resultat per alienacions d'instruments financers.
3,775,796,797,798,799
B) RESULTAT FINANCER (12+13+14+15+16 )
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A+B)
(6300)*,6301*,(633),638 17.Impostos sobre beneficis.
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C + 17)

46/48
Balanç de situació
NOTES DE
NÚM. COMPTES ACTIU LA
M EM ÒRIA
200X 200X-1
A) ACTIU NO CORRENT
20, (280), (290) I. Immobilitzat intangible.
21, (281), (291),23 II. Immobilitzat material.
22, (282), (292) III. Inversions immobiliàries.
2403,2404,2413,2414,2423,2424,(2493),(2494),(2933),
IV. Inversions en empreses del grup i associades a llarg termini.
(2934),(2943),(2944),(2953),(2954)
2405,2415,2425,,(2495),250,251,252,253,254,255,258,
V. Inversions financeres a llarg termini.
(259),26,(2935),(2945),(2955),(296),(297),(298)
474 VI. Actius per impost diferit.
B) ACTIU CORRENT
30,31,32,33,34,35,36,(39),407 I. Existències.
II. Deutors comercials i altres comptes a cobrar.
430,431,432,433,434,435,436, (437),(490),(493) 1. Clients per vendes i prestacions de serveis.
5580 2. Accionistes (socis) per desemborsaments exigits.
44,460,470,471,472, 544 3. Altres deutors
5303,5304,5313,5314,5323,5324,5333,5334,5343,5344,5353,5354,(5393),
III. Inversions en empreses del grup i associades a curt termini.
(5394),5523,5524,(5933),(5934),(5943),(5944),(5953),(5954)
5305,5315,5325,5335,5345,5355,(5395),540,541,542,543,545,546,547,548,
IV. Inversions financeres a curt termini.
(549),551,5525,(5590),565,566,(5935),(5945),(5955),(596),(597),(598)
480, 567 V. Periodificacions.
57 VI. Efectiu i altres actius líquids equivalents.
TOTAL ACTIU (A+B)

47/48
NOTES DE
NÚM. COMPTES PATRIMONI NET I PASSIU LA
MEMÒRIA
200X 200X-1
A) PATRIMONI NET
A-1) Fons propis.
I. Capital.
100,101,102 1. Capital escripturat.
(1030), (1040) 2. (Capital no exigit).
110 II. Prima d'emissió.
112,113,114,119 III. Reserves.
(108),(109) IV. (Accions i participacions en patrimoni pròpies).
120,(121) V. Resultats d'exercicis anteriors.
118 VI. Altres aportacions de socis.
129 VII. Resultat de l'exercici.
(557) VIII. (Dividend a compte).
130,131,132 IX. Subvencions, donacions i llegats rebuts.
B) PASSIU NO CORRENT
14 I. Provisions a llarg termini.
II. Deutes a llarg termini.
1605,17 1. Deute amb entitats de crèdit.
1625,174 2. Creditors per arrendament financer
1615,1635,171,172,173,175,176,177,179,180,185 3. Altres deutes a llarg termini..
1603,1604,1613,1614,1623,1624,1633,1634 III. Deutes amb empreses del grup i associades a llarg termini.
479 IV. Passius per impost diferit
181 V. Periodificacions a llarg termini
C) PASSIU CORRENT
499, 529 I. Provisions a curt termini.
II. Deutes a curt termini.
5105,520,527 1. Deute amb entitats de crèdit.
5125,524 2. Creditors per arrendament financer
(1034),(1044),(190),(192),194,500,505,506,509,5115,5135,5145,521,522,
523,525,526,528,551,5525,555,5565,5566,5595,560,561
3. Altres deutes a curt termini..
5103,5104,5113,5114,5123,5124,5133,5134,5143,5144,5523,5524,5563,5564 III. Deutes amb empreses del grup i associades a curt termini.
IV. Creditors comercials i altres comptes a pagar.
400,401,403,404,405,(406), 1. Proveïdors
41,438,465, 475,476,477 2. Altres creditors.
485, 568 VI. Periodificacions.
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B+C)

48/48
Exemple de com ha de quedar

Uf4 Registre Comptable I Comptes Anuals 44 Hores

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Uf4 Registre Comptable I Comptes Anuals 44 Hores

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Professorat

Jaume Morera - Anna Ardanuy

UF4 REGISTRE COMPTABLE

M03 Procés integral de l’activitat comercial

CFGS Administració i Finances Assegurances

EL CICLE COMPTABLE ........................................................................................... 32

ASSENTAMENTS D’AJUSTAMENT ................................................................................... 39

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

Estructura llibre diari Estructura llibre major

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

1. Durant el registre diari

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

s'anota al deure del compte 472 HP IVA Suportat.

En el nostre exemple ens falta 5.000 en l’haver

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

Com identificar en el model 303 les dades per fer l’assentament?

El model 303 d’autoliquidació s’elabora a partir dels llibres d’IVA

Saldo del compte 477

Saldo del compte 472

Saldo del compte 4700 o

Aquest import ja estarà en el

Valor definitiu del compte

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

REGÍSTRE COMPTABLE DE LES OPERACÍONS COMERCÍALS

Aspectes fiscals IVA estudiat UF2

Comanda, albarà i FACTURA

Metodologia Estudiat en la UF1

Variació d'existències Operacions amb l'exterior

Deteriorament de les Factures pendents de rebre o

1. El cicle comercial de l’empresa

•Compra les mercaderies

•Compra matèries primeres i altres aprovisionaments

•Compra altres aprovisionaments

Com observem, hi ha activitats comuns compra, emmagatzematge i venda. La comptabilitat

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

2. Comptes d’ingressos i despeses que intervenen

Definicions dels comptes de compres

601. COMPRES DE MATÈRIES PRIMERES Compres de matèries que, mitjançant elaboració o

602. COMPRES D'ALTRES APROVISIONAMENTS Adquisicions d'elements i conjunts incorporables,

704. VENDES D'ENVASOS I EMBALATGES Transaccions d'envasos o embalatges objecte de tràfic de

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

Es poden realitzar en la mateixa factura de compra/venda, o bé en un moment posterior

Sempre s’haurà de disminuir la quota d’IVA

factura Volum de comandes

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

Si som l’empresa venedora,

 Si el transport és a càrrec del comprador,

 Si l'empresa venedora contracta a l'empresa de transport

60,50 430 Clients

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

5. Avançaments abans de la compra o de la venda.

Avançaments lliurats als proveïdors:

1. Quan es concedeix l’avançament es realitzarà

2. Quan es comptabilitzi posteriorment la factura de la compra, suposant a

Avançaments lliurats pels clients:

1. Quan es concedeix l’avançament es realitzarà

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

No està previst la Amb facultat de

Al comprar: 602 Al vendre: 704 Al comprar: no es

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

7. Factures pendents de rebre i/o formalitzar

UF4 Registre comptable i Comptes anuals

8. Operacions amb l’exterior.