Piac APUNTS

Administració i gestió
Procés integral de l’activitat

comercial
CFGS.ADM.M03/0.18
CFGS - Administració i finances

CFGS - Assistència a la direcció
CFGS - Assistència a la direcció 3 Procés integral de l’activitat comercial
Procés integral de l’activitat comercial
Meta
• familia: Administració i gestió
• creditnom: Procés integral de l’activitat comercial
• creditcodi: CFGS.ADM.M03/0.18
• ciclenom: CFGS - Administració i finances

CFGS - Assistència a la direcció
• autor: Robert Candel Ayala

M. Jesús Salvador Amela
Marta Lorenzo Sanchez
• opcions: dcicle
Crèdits
Aquesta col·lecció ha estat dissenyada i coordinada des de l’Institut Obert de

Catalunya.
Coordinació de continguts
Robert Candel Ayala
Redacció de continguts
Robert Candel Ayala
M. Jesús Salvador Amela
Marta Lorenzo Sanchez
Copyright
Primera edició: setembre 2018
© Departament d’Ensenyament
Dipòsit legal:
Llicenciat Creative Commons BY-NC-SA.

(Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya).
Podeu veure el text legal complet a http://creativecommons.org/licenses/

by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca
Introducció
El mòdul “Procés Integral de l’Activitat Comercial”, respon a la necessitat que

tenen avui dia les empreses, davant un procés constant de globalització, d’entendre
la dinàmica descrita anteriorment com un conjunt, com un sistema indivisible.
El mòdul s’estructura en dos blocs, és a dir, s’estudia al llarg de dos semestres.
El primer bloc s’inicia amb l’estudi de la UF2 “Fiscalitat empresarial”. La

fiscalitat incideix en les economies de totes les persones, tant físiques com
jurídiques. Avui dia, de fet, és difícil pensar en una activitat que no es vegi afectada
per algun impost. Pretén ser una introducció a la fiscalitat espanyola. S’estudiaran
els elements essencials d’un impost i les obligacions tributàries, per tal de dotar
l’alumnat d’eines que facilitin i millorin la seva pràctica professional. Es descriuen
les característiques i els elements essencials dels impostos, fent especial menció a
l’IVA (l’Impost sobre el Valor Afegit).
Aquest bloc es completa amb l’estudi de la UF3 “Gestió administrativa de les

operacions de compraventa i tresoreria”. Qualsevol transacció o operació rea-
litzada per l’empresa amb l’exterior queda reflectida en un document de caràcter
jurídic o administratiu. Així, les factures emeses per una empresa corresponen
a les vendes realitzades; les factures per proveïment de matèries primeres o
maquinària, les de consum d’electricitat, aigua, gas, i els fulls de salaris, entre
d’altres, corresponen a les compres de factors necessaris pel desenvolupament de
l’activitat; i les anotacions en comptes corrents i xecs rebuts i emesos justifiquen
moviments de diner.
El segon bloc del mòdul s’inicia amb l’estudi de la UF1 “Patrimoni i metodologia
comptable”, on s’aborda l’estudi dels elements patrimonials i les seves variacions
com a elements inductors del mètode comptable. A continuació, s’analitzen les
seves fases, amb especial referència al principi de dualitat. S’introdueix també el
concepte de normalització comptable, que consisteix a subministrar als diferents
usuaris de la informació comptable, i en un marc de referència homogeni respecte
dels criteris amb els quals ha sigut elaborada, i als professionals de la comptabilitat,
un conjunt de normes i guies per a la seva aplicació. S’estudien els principis de la
comptabilitat i les diferents normes de valoració com a base de la normalització,
recollit tot això en el Pla General Comptable (R.D. 1415/2007) vigent.
Finalitzem l’estudi del mòdul amb la UF4 “Registre comptable i comptes

anuals”, on el registre comptable constitueix la base de la unitat formativa.
Qualsevol fet econòmic amb incidència en el patrimoni empresarial ha de ser
registrat en la comptabilitat de l’empresa. A partir de la tècnica comptable i
principio de partida doble estudiat a la UF1, treballarem el registre comptable de
les operacions comercials i no comercials més habituals de la gestió empresarial,
finalitzat l’estudi del cicle comptable amb les operacions prèvies al tancament de
l’exercici comptable i formulació dels comptes anuals. Per finalitzar la unitat es
treballara el procés de registre de la informació comptable mitjançant la utilització

d’un programari informàtic específic.
Per assolir els objectius del mòdul, cal que feu els exercicis i les activitats
proposades. No dubteu a aprofitar l’espai “Fòrum” de l’aula per exposar els
vostres dubtes i intentar ajudar a resoldre els dubtes de les companyes i companys.
També podeu adreçar-vos directament al professorat de l’aula per plantejar el
vostres dubtes.
Resultats d’aprenentatge
En finalitzar aquest mòdul l’alumne/a:
Fiscalitat empresarial
1. Gestiona la informació sobre tributs que afecten o graven l’activitat empre-

sarial seleccionant i aplicant la normativa mercantil i fiscal vigent.
Gestió administrativa de les operacions de compravenda i de tresoreria
1. Elabora i organitza la documentació administrativa, relacionant-la amb les

transaccions comercials de l’empresa.
2. Determina els tràmits de la gestió de cobraments i pagaments, analitzant la

documentació associada i el seu flux dins de l’empresa.
3. Efectua la gestió i el control de la tresoreria, utilitzant aplicacions informà-

tiques.
Patrimoni i metodologia comptable
1. Determina els elements patrimonials de l’empresa, analitzant l’activitat

empresarial.
2. Integra la normativa comptable i el mètode de la partida doble, analitzant

el Pla General de Comptabilitat (PGC) de les Petites i Mitjanes Empreses
(PIME) i la metodologia comptable.
Registre comptable i comptes anuals
1. Supervisa la documentació suport dels fets comptables habituals d’un

exercici econòmic.
2. Supervisa i/o registra els fets comptables bàsics derivats de l’activitat

comercial i dins d’un cicle econòmic, aplicant la metodologia comptable
i els principis i normes del PGC PIME
Continguts
Fiscalitat empresarial
Unitat 1
Sistema fiscal espanyol
1. Marc tributari espanyol
2. Elements tributaris essencials de l’IRPF i l’IS
3. Impost sobre el valor afegit
Gestió administrativa de les operacions de compraventa i tresoreria
Unitat 2
Gestió documental de la compravenda
1. Contracte de compravenda i activitat comercial
2. Documentació de la compravenda anterior al lliurament
3. Documentació de la compravenda posterior al lliurament
Unitat 3
Gestió informatitzada de la documentació comercial
1. Aplicació informàtica de la gestió comercial
Unitat 4
Gestió de les operacions de tresoreria
1. Operacions financeres
2. Pagament de la compravenda al comptat
3. Gestió i control de tresoreria

Unitat 5
1. Patrimoni empresarial
2. Metodologia comptable i Pla General de Comptabilitat
Registre comptable i comptes anuals
Unitat 6
Registre comptable de les operacions comercials
1. Introducció a la comptabilització de l’IVA
2. Existències, compres i despeses comercials
3. Vendes i ingressos comercials
Unitat 7
Operacions no comercials, tancament de l’exercici i comptes anuals
1. Registre comptable d’operacions no comercials
2. Operacions de final d’exercici
3. Comptes anuals
Unitat 8
Gestió informatitzada de la informació comptable
1. Gestió informatitzada de la informació comptable

Sistema fiscal espanyol
Robert Candel Ayala

Procés integral de l’activitat comercial Sistema fiscal espanyol
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 Marc tributari espanyol 9

1.1 Pressupost públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 Ordenament tributari espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.3 Principis del dret tributari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.4 Els tributs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.4.1 Taxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.4.2 Contribucions especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.4.3 Impostos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.5 Obligació tributària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.5.1 Fet imposable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.5.2 Base imposable i base liquidable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.5.3 Tipus de gravamen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.5.4 Quota tributària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.6 Hisenda local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.7 Calendari del contribuent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
2 Elements tributaris essencials de l’IRPF i l’IS 23

2.1 Impost de la renda de les persones físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
2.1.1 Estructura de l’impost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
2.1.2 Tipus de rendiments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
2.1.3 Liquidació de l’IRPF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
2.1.4 Procediment de gestió de l’IRPF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2.1.5 Pagaments a compte en l’IRPF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
2.2 Impost de societats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
2.2.1 Estructura de l’impost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2.2.2 Base imposable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.2.3 Tipus de gravamen i quota tributària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.2.4 Pagaments fraccionats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.2.5 Esquema de liquidació de l’IS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.2.6 Procediment de gestió de l’IS davant l’Agència Tributària . . . . . . . . . . . . . . . 51
3 Impost sobre el valor afegit (IVA) 55

3.1 Estructura de l’impost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.1.1 Funcionament general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
3.1.2 Àmbit territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3.1.3 Cessió de l’impost a les comunitats autònomes de règim comú . . . . . . . . . . . . . 57
3.2 Fet imposable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3.2.1 Concepte de lliurament de béns i de prestació de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . 58
3.2.2 Concepte d’empresari o professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.2.3 Operacions no subjectes a IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Procés integral de l’activitat comercial Sistema fiscal espanyol
3.2.4 Operacions exemptes d’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

3.2.5 Adquisicions intracomunitàries i importacions de béns . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
3.3 Subjecte passiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.4 Repercussió de l’impost al destinatari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.5 Meritació de l’impost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.6 Base imposable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.7 Tipus impositiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
3.7.1 Operacions subjectes al 10% . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
3.7.2 Operacions subjectes al 4% . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
3.8 IVA suportat deduïble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
3.8.1 Requisits per a la deducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
3.8.2 Formes per a la deducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
3.8.3 Regla de la prorrata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
3.9 IVA meritat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
3.10 Règims especials en l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
3.10.1 Règim especial del recàrrec d’equivalència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
3.10.2 Règim especial del criteri de caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
3.10.3 Règim simplificat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
3.11 Procediment administratiu davant l’Agència Tributària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
3.11.1 Llibres de registre obligatoris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
3.11.2 Autoliquidacions de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.11.3 Subministrament immediat d’informació de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.12 Models 303 i 390 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
3.12.1 Model 303 - Autoliquidació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
3.12.2 Model 390 - Declaració-resum anual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
3.12.3 Presentació dels models 303 i 390 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Procés integral de l’activitat comercial 5 Sistema fiscal espanyol
Introducció
En la seva activitat empresarial tant les societats mercantils com els empresaris
mantenen de manera constant diferents tipus de relació amb l’Administració
pública. Una a destacar és la relació tributària, és a dir, els impostos que han
de satisfer les empreses en les seves relacions amb la hisenda estatal, autonòmica
i local, així com les obligacions de caràcter formal que se’n deriven.
Per donar resposta a la relació tributària esmentada la unitat està dividida en

tres apartats. El primer apartat es titula “Marc tributari espanyol” i fa una
aproximació a les principals característiques que regulen les relacions tributàries
entre els contribuents i l’Administració.
L’apartat “Elements tributaris essencials de l’IRPF i l’IS” s’endinsa en l’anàlisi

dels elements tributaris essencials: l’impost de renda de les persones físiques i
l’impost de societats. Aquests dos tributs constitueixen les principals figures de
la tributació directa. A més d’estudiar les característiques principals d’aquests
tributs, presenta el càlcul dels pagaments fraccionats a realitzar durant l’exercici
fiscal, així com l’emplenament dels models corresponents i el procediment de
presentació davant l’Administració.
A l’apartat “Impost sobre el valor afegit (IVA)“ s’aborda la principal figura de

la tributació indirecta, l’impost sobre el valor afegit: les seves característiques
principals i els diferents règims especials, amb més detall sobre aquells que tenen
una major presència en l’activitat empresarial. Per últim, es veuen els diferents
models d’autoliquidació existents així com el seu emplenament i el procediment
de prestació davant l’Administració.
Els continguts treballats en aquesta unitat són d’aplicació pràctica en els con-
tinguts posteriors d’altres unitats del mòdul. L’elaboració de la documentació
relacionada amb l’activitat comercial així com el registre comptable d’aquest tipus
d’operacions fan necessari dominar els conceptes tributaris que es treballen en la
present unitat.
Per assolir els objectius d’aquesta unitat, cal que feu els exercicis i les activitats
proposades. No dubteu a aprofitar l’espai “Fòrum de l’aula” per exposar els vostres
dubtes i intentar ajudar a resoldre els dubtes de les companyes i companys. També
podeu adreçar-vos directament al professorat de l’aula per plantejar el vostres
dubtes.
En finalitzar aquesta unitat, l’alumne/a:
1. Gestiona la informació sobre tributs que afecten o graven l’activitat empresarial

seleccionant i aplicant la normativa mercantil i fiscal vigent.
• Identifica la normativa fiscal bàsica.
• Classifica els tributs, identificant les característiques bàsiques dels més

significatius.
• Identifica els preus públics com a elements no tributaris que graven deter-
minats serveis prestats per les administracions públiques.
• Identifica els elements tributaris habituals en l’activitat empresarial.
• Analitza les vies de presentació de les obligacions fiscals de l’empresa.
• Planifica les actuacions relacionades amb l’acompliment de les obligacions

fiscals segons els calendaris establerts per les diferents administracions.
• Identifica les característiques bàsiques de les normes mercantils i fiscals

aplicables a les operacions de compravenda.
• Distingeix i reconeix les operacions subjectes, exemptes i no subjectes a

l’impost sobre el valor afegit (IVA), i els diferents tipus impositius.
• Diferencia els règims especials de l’IVA.
• Determina les obligacions de registre en relació amb l’IVA, així com els
llibres registre, voluntaris i obligatoris, per a les empreses.
• Calcula i verifica les quotes liquidables de l’IVA i elabora i supervisa la

documentació corresponent a la seva declaració-liquidació.
• Supervisa i emplena les declaracions de retencions i pagaments a compte

corresponents a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
• Supervisa i emplena les declaracions de retencions i pagaments a compte

corresponents a l’impost de societats (IS).
• Supervisa els models de declaracions estadístiques i informatives, i els

resums anuals que afectin l’activitat empresarial.
• Reconeix la normativa sobre la conservació de documents i informació.
• Utilitza aplicacions informàtiques específiques per a la gestió tributària.
• Analitza les implicacions de l’externalització de les obligacions fiscals.

1. Marc tributari espanyol
El sistema tributari espanyol és un conjunt de normes que tenen per finalitat

regular les relacions tributàries entre el ciutadà (en aquest cas, el contribuent) i
les institucions públiques.
En la relació tributària normalment l’ens públic és el subjecte actiu (posseïdor del

dret) i el contribuent és el subjecte passiu (obligat). En alguns supòsits aquesta
relació s’altera. Per exemple, quan el segon realitza un ingrés superior al que li
correspon i hi ha la devolució per part del primer a causa d’aquest excés.
Aquesta relació tributària que es crea està regulada per una sèrie de normes
considerades en la lleis i altres disposicions legals. Per aquest motiu estan regulats
per llei tots els elements essencials d’aquesta relació juridicotributària.
1.1 Pressupost públic
La hisenda pública actua fonamentalment a través de les despeses públiques i

dels ingressos públics, que constitueixen el pressupost, on recull la planificació
econòmica de la previsió que fa periòdicament.
El pressupost públic persegueix reflectir les depeses i els ingressos

previstos per un àmbit determinat del sector públic en un període de temps
determinat, habitualment el termini d’una any.
Així mateix, el pressupost públic constitueix un document polític que recull la

declaració d’intencions d’un govern quantificada monetàriament per un exercici
anual. En els seus pressupostos anuals els governs planifiquen una intervenció
pública per proporcionar determinats béns i serveis que es consumeixen de forma
col·lectiva (infraestructures) o per garantir que arribin a tots els ciutadans (serveis
públics).
Les característiques fonamentals del pressupost són:
• Té caràcter jurídic. El pressupost és una previsió normativa que ha de ser

aprovada pel Parlament i és obligatòria per al Govern. Estableix el límit
màxim de despesa realitzable i estableix una previsió dels ingressos.
• És un document d’elaboració i execució periòdica.
• S’expressa en llenguatge o forma comptable, és a dir, adopta estructures de

classificació dels ingressos i despeses.
1.2 Ordenament tributari espanyol
Dins de l’ordenament tributari espanyol existeixen dues parts perfectament dife-

renciades:
• Dret tributari formal: regula totes les obligacions formals dels contribu-
ents i els procediments de gestió tributària.
• Dret tributari material: té per objecte la regulació de tots els elements

essencials de cada tribut.
Les fonts del dret tributari són l’origen de les normes jurídiques. Igual que en
altres matèries, en l’ordenament tributari existeix un ordre jeràrquic regulador de
les relacions tributàries.
1. Constitució espanyola de 1978, on s’estableixen el principis del dret tribu-

tari.
2. Llei, que és la norma per antonomàsia que regula les relacions tributàries. El
principi de legalitat és essencial en l’àmbit tributari. Dins d’aquesta figura
es distingeixen dues classes:
• Llei de caràcter general que regula els principis bàsics d’aplicació

a tots els tributs. És la Llei General Tributària (LGT), de 17 de
desembre de 2003. Com a eix central de l’ordenament tributari és
on es recullen els seus principis essencials i es regulen les relacions
entre l’Administració tributària i els contribuents.
• Llei que regula cada tribut, que té per finalitat concretar per a cada
tribut els elements que han de regular-se per llei.
3. Convenis internacionals de doble imposició, que tenen per finalitat evitar la

tributació en dos països d’un determinat fet imposable. Tenen força de llei
una vegada publicats en el BOE.
4. Normativa comunitària, que és el conjunt de regles emanades de la UE i

aplicables als estats membres. Tots els estats membres han d’harmonitzar
les seves normes internes a les directives comunitàries.
5. Reglaments, que són normes amb rang inferior a la llei que requereixen
l’aprovació del Consell de Ministres i la sanció del president del Govern.
La seva finalitat és la d’interpretar, ampliar i concretar aquelles matèries
que solament han estat dissenyades per la llei.
6. Ordres ministerials, que són promulgades pel ministre i tenen per finalitat
desenvolupar i interpretar un aspecte molt concret del sistema impositiu, a
diferència del reglament que té un caràcter general.
7. Jurisprudència, que és el conjunt d’interpretacions dels tribunals de justícia.

8. Altres fonts: preceptes de dret comú, principis generals del dret i el costum,
etc.
Perquè les normes tributàries tinguin validesa i vinculin els contribuents i l’Admi-
nistració, han d’aplicar-se en un determinat període de temps i en un determinat
lloc del territori. Es parla de l’eficàcia de les normes tributàries:
• Aplicació de la norma en el temps. Tota norma per ser eficaç ha de

ser objecte d’aplicació des de la seva entrada en vigor fins a la seva
derogació per una altra norma posterior o per haver nascut amb una vigència
determinada. La norma entra en vigor als 20 dies de la seva publicació
en els butlletins oficials, tret que s’hi disposi el contrari. No obstant això,
la norma pot tenir efectes de retroactivitat, és a dir, pot tenir efecte per a
períodes anteriors a la seva publicació.
• Aplicació de la norma en l’espai. S’apliquen dos tipus de criteris:
1. Criteri de residència efectiva de les persones físiques i de l’adreça

efectiva de les persones jurídiques. S’entén per residència efectiva
el lloc en què un ciutadà habita durant almenys 183 dies a l’any.
2. Criteri de territorialitat. Significa que és aplicable la norma del lloc
on es realitzi el fet gravat.
Dins del marc tributari espanyol cal comentar el règim de concert i el règim de
conveni. El País Basc i Navarra posseeixen règims especials de tributació que els
concedeixen una major autonomia de l’Estat. Aquest règim es denomina concert,
en el cas del País Basc, i conveni, a Navarra.
1.3 Principis del dret tributari
Els principis tributaris són el límit del poder de l’Estat a fi que no es vulnerin els
drets fonamentals de la persona ni es col·lideixi amb altres sectors i potestats amb
les quals s’ha de coexistir. Mitjançant aquests principis se subordina l’Estat a la
voluntat general de la societat, protegint la societat de qualsevol arbitrarietat de
l’ús del poder estatal en l’exercici de la seva potestat tributària.
La Constitució espanyola estableix l’obligatorietat per a tots els espanyols d’aten-

dre al pagament dels seus tributs. En l’article 31.1 s’indica que “tots contribuiran
al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica
mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressi-
vitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”.
Es dedueixen els principis fonamentals del sistema tributari espanyol:
• Principi d’igualtat i generalitat: el compliment de les obligacions tributà-

ries afecta tots els ciutadans per igual, sense excepcions.
• Principi de capacitat econòmica: cada ciutadà haurà de pagar segons la

seva capacitat econòmica per generar ingressos i riquesa.
• Principi de progressivitat: hi ha tributs que exigeixen un major pagament

proporcional als que tinguin major capacitat econòmica, de manera que el
percentatge del tribut sobre la renda generada anirà en augment a mesura
que ho faci aquesta renda.
• Principi de no-confiscatorietat: la tributació no pot ser mai superior a

la renda o patrimoni gravat, ja que la referida tributació no pot tenir mai
caràcter confiscatori.
• Principi de legalitat: en el seu article 133, la Constitució estableix que la

potestat originària per establir els tributs correspon exclusivament a l’Estat,
mitjançant llei, de tal manera que perquè un tribut sigui exigible ha d’existir
una llei dictada per qui en té competència. No obstant això, les comunitats
autònomes i les corporacions locals poden establir i exigir tributs, d’acord
amb la Constitució i les lleis.
1.4 Els tributs
Segons la definició de Menéndez Moreno, el tribut és una modalitat d’ingrés

públic.
“Obligació legal i pecuniària, fonamentada en la capacitat econòmica dels seus destinataris

passius i establerta a favor d’un ens públic, en règim de dret públic, per atendre a les seves
necessitats econòmiques”.
Menéndez Moreno, A. Derecho financiero y tributario español. Normas bàsicas
A partir del concepte de tribut, es defineixen les característiques:
• El tribut és una obligació en la qual hi ha un creditor i un deutor.
• És una obligació legal, ha d’establir-se conforme a la llei.
• És una obligació de caràcter pecuniari, és a dir, és una obligació formalit-

zada en diners en efectiu o el seu equivalent.
• S’estableix a favor d’un ens públic.
• S’estableix a favor d’un ens públic perquè aquest pugui finançar les seves
despeses.
• Recau sobre qui realitza certs actes que posen de manifest la seva capacitat
econòmica.
L’Estat i altres entitats públiques, per fer front a les necessitats i serveis públics,
necessiten una sèrie d’ingressos. Aquests ingressos es classifiquen en:
• Ingressos de dret privat. Són els derivats del propi patrimoni de l’Estat o
els que obté quan actua com a empresa privada.
• Ingressos de dret públic. Són aquells exigits obligatòriament pels ens

públics a causa del poder especial que tenen enfront del ciutadà, si escau,
aportant a canvi una contraprestació (taxes i contribucions especials), i en
uns altres sense cap contraprestació (impostos).
Segons s’indica en l’article 2.2 de la Llei General Tributària (LGT), dins dels
ingressos de dret públic hi ha tres tipus de tributs:
• Taxes: tributs que s’exigeixen amb motiu de la prestació d’un servei públic.
• Contribucions especials: la prestació de l’ens públic sol ser la realització

d’una obra pública que implica un benefici indirecte en els béns del subjecte
passiu.
• Impostos: tributs per excel·lència. La seva principal característica, a

diferència dels altres tributs, és que no hi ha cap contraprestació per part
de l’ens públic.
1.4.1 Taxes
La Llei General Tributària (LGT) defineix les taxes com “els tributs el fet
imposable dels quals consisteix en la utilització privativa o aprofitament especial
del domini públic, la prestació de serveis o la realització d’activitats en règim de
dret públic que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular a l’obligat
tributari, quan els serveis o activitats no siguin de sol·licitud o recepció voluntària
per als obligats tributaris o no es prestin o realitzin pel sector privat. S’entendrà
que els serveis es presten o les activitats es realitzen en règim de dret públic quan
es duguin a terme mitjançant qualsevol de les normes previstes en la legislació
administrativa per a la gestió del servei públic i la seva titularitat correspongui a
un ens públic”.
La manifestació de la capacitat econòmica necessària en el cas de les taxes

consisteix en la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic,
o en la recepció de serveis o d’activitats administratives realitzades en règim de
dret públic que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular a aquests
destinataris.
Un exemple d’aprofitament especial del domini públic origen d’una taxa podria
ser la instal·lació de terrasses o quioscos a la via pública.
Donada la seva posició tan propera al contribuent, les taxes són una modalitat de
tribut utilitzada amb freqüència pels ajuntaments.
1.4.2 Contribucions especials
La LGT defineix les contribucions especials com “els tributs el fet imposable dels
quals consisteix en l’obtenció per l’obligat tributari d’un benefici o d’un augment
de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o
de l’establiment o ampliació de serveis públics”.
Un exemple de contribucions especials són les que s’apliquen com a conseqüència

de l’asfaltat dels carrers, situacions en les quals, al costat del benefici generalitzat
que obtenen tots els ciutadans, es produeix un benefici especial a favor dels
propietaris dels edificis situats als carrers on s’han realitzat les citades obres, que
es tradueix en un augment de valor.
La quantia d’una contribució especial està limitada ja que no es pot recaptar per
sobre del cost de l’obra.
Es distingeixen les contribucions especials de l’Estat, de les comunitats autòno-

mes i de les corporacions locals. Les contribucions especials tenen una major
implantació en l’àmbit municipal, atès que les despeses en obres públiques o en
l’establiment o ampliació de serveis públics són més elevades que les realitzades
per les altres administracions.
1.4.3 Impostos
La raó de l’existència d’impostos resideix en l’obtenció d’un benefici o gaudi

patrimonial (impostos directes) o el consum de béns i serveis (impostos indirectes).
Tant en un cas com en l’altre es posa de manifest la capacitat del subjecte passiu,
requisit constitucional.
Segons el criteri de classificació es diferencia entre:
• Impostos directes i indirectes. En els directes la capacitat econòmica del

subjecte es posa de manifest directament mitjançant la possessió d’un patri-
moni o l’obtenció d’una renda (impost de la renda de les persones físiques
IRPF). Els indirectes incideixen sobre la capacitat econòmica manifestada
a través de la circulació (impost sobre transmissions patrimonials i actes
jurídics documentats ITP/AJD) o consum de riquesa (impost sobre el valor
afegit IVA).
• Impostos reals i personals. Els impostos reals graven rendiments pro-

vinents de determinades fonts de riquesa sense posar-los en relació amb
les persones que els reben, per exemple l’ITP. Els personals sí que tenen
en compte els elements personals i no es conceben sense referència a una
persona, com per exemple l’IRPF.
• Impostos periòdics i instantanis. Els impostos periòdics tenen un fet

imposable durador en el temps, com l’IRPF o l’impost de Societats (IS).
Els instantanis són aquells el fet imposable dels quals s’esgota al moment
de la seva realització i l’obligació tributària només es produeix quan el fet
imposable s’acaba de realitzar completament, com per exemple l’IVA.
• Impostos objectius i subjectius. En els objectius a l’hora de determinar

el deute tributari no influeixen per res les circumstàncies personals del
subjecte, com per exemple l’IVA. En els subjectius, l’obligació es modula
en funció de les característiques personals de l’obligat, com per exemple
l’IRPF.
• Impostos estatals, autonòmics i locals. Segueixen un criteri territorial.
1.5 Obligació tributària
L’obligació tributària és el vincle que s’estableix per llei entre el subjecte actiu
posseïdor del dret i el subjecte passiu deutor tributari. El seu objectiu és el
compliment de la prestació tributària. Per tractar-se d’una obligació, pot ser
exigida de manera coactiva. El subjecte passiu, d’aquesta manera, té una obligació
de pagament a partir del vincle jurídic. L’obligació tributària principal ve recollida
a l’article 19 de la LGT.
En general, l’obligació tributària ha d’abonar-se abans d’un termini estipulat. Si el

subjecte passiu incompleix l’obligació tributària pot ser sancionat. Les sancions
poden ser, segons marqui la llei, des del pagament d’una multa o la inhabilitació
per a la realització de determinats actes fins a l’empresonament.
Les característiques comunes a tota obligació tributària són:
• És una obligació es lege, és a dir, té origen en la llei. El subjecte passiu és

lliure de realitzar o no el fet imposable, però una vegada ho fa es reporta
inevitablement l’obligació d’acord amb la voluntat i el mandat de la llei.
• És una obligació de dret públic, i tant el seu contingut com el seu règim
jurídic queden també al marge de la voluntat de les parts. És la mateixa llei
la que estableix taxativament les modalitats i la quantia del crèdit tributari,
regulant de manera exhaustiva qualsevol incidència que la pugui afectar.
• Existeix una obligació de donar. L’obligació tributària principal consisteix

que el seu objecte és una prestació patrimonial a un ens públic, per la qual
cosa es tracta d’una obligació de donar, més concretament de donar una
suma de diners.
A més del subjecte passiu i del subjecte actiu, els principals elements de l’obligació
tributària són:
• El fet imposable
• La base imposable i la base liquidable

• El tipus de gravamen
• La quota tributària
1.5.1 Fet imposable
L’article 20 de la Llei General Tributària defineix el fet imposable com el

pressupost fixat per la llei per configurar cada tribut i la realització del qual origina
el naixement de l’obligació tributària principal.
Del fet imposable, es poden presentar el que es coneix com a supòsits de no

subjecció i exempcions. Té lloc un supòsit de no subjecció quan, existint un
pressupost de fet, el legislador manifesta la seva voluntat que no sigui considerat
com a fet imposable de l’impost, és a dir, el presumpte fet es considera fora de
l’àmbit d’aplicació de l’impost corresponent.
En el supòsit d’exempció, en canvi, sí que existeix fet imposable, però el legislador

ho deixa fora de la tributació, normalment perquè concorren raons d’índole social
o econòmica més importants que la purament tributària.
La doctrina distingeix entre quatre elements dins del fet imposable:
1. Element objectiu, integrat per un fet extret de la realitat social.
2. Element subjectiu, que fa referència a la relació entre la persona obligada

al pagament i l’element objectiu.
3. Element espacial, que delimita l’àmbit geogràfic.
4. Element temporal, que relaciona el fet imposable amb el moment en què

es considera realitzat.
El naixement de l’obligació tributària s’identifica amb el concepte de meritació.

A partir d’aquest moment la persona (subjecte passiu) queda obligada a pagar un
tribut. Així doncs, el subjecte passiu és la persona física o jurídica obligada al
compliment de l’obligació tributària.
La llei pot declarar responsable del pagament del tribut altres subjectes diferents
del subjecte passiu. Aquesta responsabilitat pot ser:
• Subsidiària: es pot exigir el pagament del tribut al responsable, sempre que

no hagi estat possible cobrar-se el mateix al subjecte passiu.
• Solidària: es pot exigir indistintament el tribut al responsable o al subjecte

passiu.
1.5.2 Base imposable i base liquidable
La base imposable és la magnitud dinerària o d’una altra naturalesa que resulta

del mesurament o la valoració del fet imposable (LGT at. 50.1).
La LGT no estableix una definició de base imposable, només diu que serà la llei de
cada tribut la que establirà els mitjans i mètodes per determinar la base imposable
dins dels règims següents:
• Estimació directa: consisteix en la determinació exacta de la base, per

mitjà de la comptabilitat del subjecte passiu.
• Estimació objectiva: implica la renúncia per part de l’Administració a

determinar exactament la base imposable, que es calcularà sobre la base
d’índexs o mòduls. S’utilitza amb caràcter voluntari, quan ho determini la
pròpia llei.
• Estimació indirecta: solament es pot aplicar quan resulta impossible

l’aplicació dels altres dos règims. Per calcular la base s’empra algun dels
mitjans següents:
– Aplicació de les dades i antecedents disponibles que siguin rellevants

a aquest efecte.
– Utilització d’aquells elements que directament acreditin l’existència
dels béns i les rendes.
– Valoraciço dels signes, índexs o mòduls que es donin en els respectius
contribuents.
La base liquidable és la magnitud resultant de practicar, si escau, a la base

imposable les reduccions establertes en la llei (LGT art. 54). Quan no s’han
d’aplicar reduccions, la base liquidable coincideix amb la base imposable. Les
reduccions solen estar concretades en les lleis de cada impost.
1.5.3 Tipus de gravamen
La LGT (art. 55.1) estableix que el tipus de gravamen és la xifra, coeficient o

percentatge que s’aplica a la base liquidable per obtenir com a resultat la quota
íntegra. L’article 55, en el seu punt 2, afirma que els tipus de gravamen poden ser
específics o percentuals, i hauran d’aplicar-se segons disposi la llei pròpia de cada
tribut a cada unitat, conjunt d’unitats o tram de la base liquidable. En el punt 3 de
l’article s’indica que la llei podrà preveure l’aplicació d’un tipus zero, així com de
tipus reduïts o bonificats.
Els tipus de gravamen en sentit estricte s’apliquen a les magnituds considerades

per les lleis tributàries que no s’expressen en valors monetaris. Es divideixen en:
• Tipus específics: consisteix en una suma de diners fixa que ha de pagar-se

per cada unitat de la base imposable d’acord amb les previsions de la llei.
• Tipus proporcionals o alíquotes: l’import varia segons els graus que

marca una escala referida a una determinada magnitud. Les alíquotes
s’apliquen a una base imposable i consisteixen en un percentatge d’aquesta
base. Solen classificar-se en:
– Proporcionals o constants: no experimenten alteració en modificar la

base imposable, per la qual cosa l’import de la quota augmenta en
proporció directa a l’augment de la base.
– Progressives o variables: s’incrementen a mesura que ho fa la base
imposable, per la qual cosa la quota sempre creix en una proporció
superior a l’augment que experimenta la base.
En relació amb les alíquotes progressives adquireix una gran importància el

concepte de tarifa o escala de gravamen, a través de la qual s’expressa la relació
entre l’augment de la base i l’augment del tipus.
En els textos legals dels impostos se sol parlar de tipus normals i tipus bonificats,
o de tipus general, tipus reduït i tipus incrementat.
1.5.4 Quota tributària
Amb caràcter general, la quota tributària és el resultat d’aplicar a la base

liquidable el tipus de gravamen. No obstant això, la quota tributària pot venir
donada per una quantia fixa determinada en les normes legals o bé per tots dos
procediments conjuntament.
Cal distingir els conceptes següents :
• Quota íntegra: s’obté aplicant el tipus impositiu sobre la base liquidable.
• Quota líquida: és el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra les deduccions,

bonificacions, addicions o coeficients previstos, si s’escau, en la llei de cada
tribut.
• Quota diferencial, o deute tributari: és la quantitat a ingressar a l’Admi-

nistració, després de realitzar la liquidació de l’impost. S’obté en disminuir
la quota líquida en els pagaments a compte realitzats. Pot ser negativa o a
retornar, o positiva o a pagar.
En alguns casos poden formar part del deute tributari una altra sèrie de partides:
• Interès de demora
• Recàrrecs per declaració extemporània

• Recàrrecs del període executiu
• Recàrrecs exigibles legalment sobre les bases o les quotes a favor de

l’Administració o d’altres ens públics
1.6 Hisenda local
La Constitució Espanyola de 1978 reconeix competències en l’àmbit tributari a

tres nivells de l’Administració pública:
1. Estat
2. Comunitats autònomes
3. Entitats locals
Constitucionalment s’estableix que els tributs de les entitats locals han de ser
regulats en una norma amb rang de llei, a partir de la qual les entitats locals podran
establir i exigir tributs.
El sistema de finançament local es troba recollit en el Text refós de la Llei

reguladora de les hisendes locals, aprovada mitjançant el Reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març (TRLRHL), norma que ha aportat més claredat al sistema
tributari i financer aplicable a les entitats locals i ha augmentat la seguretat jurídica
de l’Administració Tributària i dels contribuents.
Els recursos tributaris de les hisendes locals estan constituïts pels tributs propis i
els recàrrecs exigibles sobre els impostos de les comunitats autònomes o d’altres
entitats locals.
Els tributs propis es classifiquen en:
• Taxes
• Contribucions especials
• Impostos
Entre els recursos tributaris de les hisendes locals destaquen els impostos.
Els impostos locals es poden classificar en:
• Impostos municipals obligatoris, que han de ser exigits, en tot cas, pels
ajuntaments.
– Impost sobre activitats econòmiques (IAE)

– Impost sobre béns immobles (IBI)
– Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM)
• Impostos municipals potestatius, l’exigència dels quals és voluntària per

part dels ajuntaments.
– Impost sobre construccions, obres i instal·lacions (ICIO)

– Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana
(IIVTNU)
Els impostos obligatoris es caracteritzen pel fet que han de ser exigits, en tot cas,
pels ajuntaments, sense necessitat d’acord d’imposició. Els impostos potestatius
poden ser establerts pels ajuntaments mitjançant les corresponents ordenances
fiscals municipals, d’acord amb el TRLRHL.
La potestat reglamentària de les entitats locals en matèria tributària se circumscriu

a la regulació dels tributs propis d’aquestes entitats, tant els de caràcter potestatiu
com els de caràcter obligatori. La regulació dels obligatoris pot limitar-se a
determinats elements en què la TRLRHL permet la intervenció municipal i, fins i
tot, en la seva manca completa de regulació, la seva exacció s’ajustaria exactament
al que es disposa en el TRLRHL.
A més dels tributs mencionats, en les hisendes locals també es tracten els preus
públics, que malgrat no tenir naturalesa tributària s’han de tenir en compte també
com a font d’ingrés. Les entitats locals poden establir preus públics per la
prestació de serveis o la realització d’activitats de la competència de l’entitat local,
sempre que no concorri cap de les circumstàncies especificades en el TRLRHL
que permetin l’exigència d’una taxa.
Es pot exigir el pagament d’un preu públic per la prestació de serveis o la

realització d’activitats de la seva competència, sempre que concorrin les dues
circumstàncies següents respecte d’aquests serveis i/o activitats:
1. Que siguin de sol·licitud o recepció voluntària per als administrats. No es

considera voluntària:
• Quan vingui imposada per disposicions legals o reglamentàries.

• Quan els béns, serveis o activitats requerits siguin imprescindibles per
a la vida privada o social del sol·licitant.
2. Que puguin ser prestats o realitzats pel sector privat.
1.7 Calendari del contribuent
Per recordar el compliment de les principals obligacions tributàries estatals,

periòdiques i no periòdiques, l’Agència Tributària posa a la disposició del contri-
buent el calendari del contribuent on apareixen totes les dates rellevant a partir
de l’obligatorietat de presentar autoliquidacions periòdiques, segons l’impost i
l’obligat tributari. En les autoliquidació de caràcter periòdic l’obligació serà
generalment trimestral o mensual.
Anualment l’Agència Tributària publica el calendari del contribuent com podeu

observar a la figura 3.1:
Fig u ra 1. 1. Calendari del contribuent de l’Agència Tributària any 2017
L’enllaç següent us adreçarà al calendari del contribuent de 2018 similar al de la

imatge anterior: bit.ly/2HMvWGQ
Comunitats autònomes i ajuntaments també publiques anualment calendaris amb

les dates rellevants dels tributs sobre els quals tenen competència (vegeu la figura
3.2).
F igu r a 1. 2 . Calendari del contribuent de l’Ajuntament de Barcelona any 2017

2. Elements tributaris essencials de l’IRPF i l’IS
L’impost de la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost de societats (IS) són
les principals figures de la tributació directa. Ambdos tributs tenen molts punts
de connexió i integració, mentre que la seva principal diferència és la personalitat
del subjecte passiu: personalitat física per a l’IRPF i personalitat jurídica en el cas
de l’IS.
Per a cadascun dels dos impostos es tracta breument la seva estructura, els tipus
de rendiments i la seva liquidació i gestió davant de l’Administració pública.
2.1 Impost de la renda de les persones físiques
L’impost de la renda dels persones físiques (IRPF) és un dels pilars bàsics del
sistema tributari espanyol.
L’IRPF és un impost personal, progressiu i directe que grava la renda

obtinguda en un any natural per les persones físiques residents a l’estat
espanyol.
Actualment, i a nivell estatal, l’IRPF està regulat per la Llei de l’impost sobre la
renda de les persones físiques (Llei 35/2006, de 28 de novembre LIRPF), així com
pel Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques aprovat per Reial
decret 439/2007, de 30 de març (RIRPF).
Article 1. Naturalesa de l’impost
L’impost sobre la renda de les persones físiques és un tribut de caràcter personal i directe
que grava, segons els principis d’igualtat, generalitat i progressivitat, la renda de les
persones físiques d’acord amb la seva naturalesa i les seves circumstàncies personals i
familiars.
2.1.1 Estructura de l’impost
La Llei de l’IRPF, en l’article 1, defineix els atributs que caracteritzen l’impost,

configurant-lo com un impost directe, personal, subjectiu, general i progressiu.
• Impost directe, ja que grava una manifestació directa o immediata de la

capacitat econòmica del contribuent, com és l’obtenció d’una determinada
renda.
• Impost de caràcter personal, atès que està configurat per tenir l’individu
com a contribuent. La categoria de contribuent de l’impost es predica de
la persona física, de l’individu. No obstant això, aquesta qualificació no
impedeix la subsistència amb caràcter voluntari que els membres d’un nucli
familiar puguin, en determinades circumstàncies i supòsits, optar per la
tributació conjunta.
• Impost subjectiu, ja que les circumstàncies personals o familiars del

contribuent són tingudes en compte a l’hora de modular la càrrega tributària
que se’n deriva. A tall objecte, s’instrumenten mínims personals i familiars.
• Impost general, tant des del punt de vista subjectiu (persones afectades)
com des d’un punt de vista objectiu (rendes gravades).
• Impost progressiu, els tipus de gravamen del qual augmenten en augmentar

la renda gravada del contribuent.
Fet imposable
La LGT assigna dues funcions bàsiques al fet imposable:
• Origina el naixement de l’obligació de tributar.
• Configura el tribut.
El Text refós de la Llei de l’IRPF estableix que en l’IRPF constitueix el fet

imposable l’obtenció de renda pel contribuent. S’entén obtinguda la renda pel
contribuent en funció de l’origen o font de la mateixa, qualsevol que sigui, si escau,
el règim econòmic del matrimoni.
D’aquest precepte s’extreuen dues conseqüències d’una enorme importància:
1. Que la renda s’entén obtinguda en funció de la seva font o origen, la qual

cosa permet que cada component de la renda del contribuent pugui ser
objecte d’un règim de tributació diferenciat.
2. Que el règim econòmic matrimonial no incideix en la determinació de la

renda sotmesa a gravamen.
Contribuent: subjecte passiu
El subjecte passiu constitueix l’àmbit personal del fet imposable, i resulta un

dels pilars bàsics per a la configuració de l’impost. La llei general tributària
estableix que és subjecte passiu l’obligat tributari que, segons la llei, ha de
complir l’obligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents
a la mateixa, sigui com a contribuent o com a substitut. És contribuent segons
la mateixa Llei general tributària (LGT) el subjecte passiu que realitza el fet
imposable.
En l’IRPF el subjecte passiu ho és a títol de contribuent, condició que es predica de

la persona física individualment considerada. No obstant això, si un contribuent
persona física forma part d’una unitat familiar en els termes que marca la llei, tots
els seus membres poden tributar conjuntament i acumuladament per totes les seves
rendes, sense que per això la unitat familiar adquireixi la condició de contribuent,
qualitat que en l’IRPF s’atribueix a la persona física, donada la configuració del
mateix com un tribut individual.
La residència habitual en territori espanyol motiva la subjecció a l’IRPF de

les persones físiques per la seva renda mundial, entesa com la totalitat dels
seus rendiments, guanys i pèrdues patrimonials i les imputacions de renda que
estableixi la llei, amb independència d’on s’hagi produït i qualsevol que sigui la
residència del pagador.
Es fa necessari delimitar el concepte de residència habitual en territori espanyol.

El Text refós de la Llei d’IRPF estableix les regles sobre la base de les quals una
persona física té la seva residència en territori espanyol, adquirint la condició de
contribuent per a IRPF.
Una persona física té, amb independència de la seva nacionalitat, la seva residència
habitual en territori espanyol quan incorre en algun dels tres supòsits contemplats
en la norma:
1. Que romangui durant més de 183 dies en territori espanyol.
2. Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o

interessos econòmics.
3. Que el seu cònjuge no separat legalment i fills menors d’edat que en depenen
siguin considerats residents habituals a Espanya.
Àmbit territorial
L’IRPF s’aplica en tot el territori espanyol, entès aquest com la Península; les illes
adjacents (Balears), les illes Canàries, Ceuta, Melilla i altres dependències espa-
nyoles a Àfrica, el mar territorial (12 milles nàutiques), i l’espai aeri corresponent
a l’àmbit territorial anterior.
Ara bé, existeixen certs règims tributaris especials per raó de territori, de tal
manera que l’impost no s’exigeix de manera uniforme de llarg a llarg de tot el
territori. No s’aplica la llei estatal a Navarra i als territoris històrics del País Basc
(Àlaba, Guipúscoa i Biscaia) ja que apliquen lleis pròpies, i en els casos de les
Canàries, Ceuta i Melilla existeixen especialitats importants contingudes en la
legislació de l’Estat espanyol.
Període impositiu, meritació i imputació temporal
Amb caràcter general, el període impositiu coincideix amb l’any natural, abastant,
per tant, des del dia 1 de gener fins al 31 de desembre. Excepcionalment el període
impositiu és inferior a l’any natural quan es produeix la defunció del contribuent

en un dia diferent al 31 de desembre.
La meritació d’un impost és el moment en el qual es realitza el fet imposable, és

a dir, el moment del naixement de l’obligació tributària. En l’IRPF la meritació
es coincidirà amb caràcter general l’últim dia del període impositiu, i quan es
produeixi la defunció del contribuent en data diferent al 31 de desembre, la
meritació coincidirà amb la data de defunció.
Produït la meritació, l’obligació tributària ha nascut, però aquesta no és encara

exigible, exigibilitat que naixerà a la conclusió del període voluntari de declaració.
Respecte de la imputació temporal, la regla general estableix que la inclusió de

la renda a la base imposable es realitzarà de la següent manera:
• Rendiments del treball i capital: al moment que siguin exigibles.
• Rendiments d’activitats econòmiques: es remitent a la legislació de l’Im-

post de societats.
• Els guanys i perdudes patrimonials: s’imputessin en li moment que tingui

lloc l’alteració patrimonial.
2.1.2 Tipus de rendiments
L’IRPF estableix una catalogació dels diferents components que pot tenir la renda
del contribuent, fet que remarca el caràcter analític de l’impost.
L’apartat 2 de l’article 6 del TRLIRPF diferencia o enumera els següents compo-

nents de la renda del contribuent:
• Rendiments del treball
• Rendiments del capital
• Rendiments d’activitats econòmiques
• Guanys i pèrdues patrimonials
• Imputacions de renda establertes per la llei
Rendiments del treball
Els rendiments íntegres del treball són totes les contraprestacions o utilitats,
qualsevol que sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que
derivin, directament o indirectament, del treball personal o de les relacions labo-
rals o estatuàries i no tinguin el caràcter de rendiments d’activitats econòmiques.
Respecte de les retribucions en espècie, cal assenyalar dos requisits per a la seva
existència tot i que no suposin una despesa real per a qui les concedeix:
1. Que tingui lloc la utilització, consum o obtenció de béns, drets o serveis i

que siguin per a finalitats particulars.
2. Que tal utilització, consum o obtenció es produeixi de forma gratuïta o per

preu inferior al de mercat.
El rendiment net del treball és el resultat de disminuir el rendiment íntegre en

l’import de les despeses deduïbles.
Rendiments del capital
Els rendiments del capital estan definits genèricament en el TRLIRPF com les
utilitats o contraprestacions, qualsevol que sigui la seva denominació o naturalesa,
dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirectament, d’elements
patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongui al contribuent i no
es trobin afectes a activitats econòmiques.
Segons la naturalesa dels béns dels quals procedeixen, s’estableixen dues catego-
ries:
1. Rendiments del capital immobiliari de béns immobles, tant rústics com

urbans.
2. Rendiments del capital mobiliari de tots els béns o drets de què sigui titular
el contribuent i que no tinguin la naturalesa d’immoble.
El rendiment net del capital immobiliari i mobiliari és el resultat de practicar sobre

els seus respectius rendiments íntegres les deduccions i reduccions previstes en la
llei.
Rendiment d’activitats econòmiques
L’article 27 del TRLIRPF delimita el que ha d’entendre’s per activitats econòmi-

ques susceptibles de generar rendiments de tal naturalesa.
S’estableix que tindran la consideració de rendiments íntegres d’activitats econò-

miques aquells que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o
solament d’un d’aquests factors, suposin per part del contribuent l’ordenació per
compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d’un de tots dos,
amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns i serveis.
Els mètodes aplicables per a la determinació del rendiment net de les activitats
econòmiques, obviant el mètode d’estimació indirecta perquè és d’aplicació
subsidiària, són el mètode d’estimació directe i el mètode d’estimació objectiva.
El mètode d’estimació directa Es caracteritza per remetre’s i aplicar les normes

de l’Impost de Societats encara que respectant les especialitats de la llei d’IRPF.
Es desdoblega per a la seva aplicació en dues modalitats:
• Modalitat normal. És el règim general, i consisteix a determinar la renda

real i certa obtinguda pel subjecte passiu per la diferència entre els ingressos
i despeses computables.
• Modalitat simplificada. És un règim voluntari que es pot aplicar en

determinades activitats econòmiques l’import net de les quals, de xifra de
negocis per al conjunt d’activitats desenvolupades pel contribuent, no superi
els 600.000 EUR l’any immediatament anterior.
El mètode d’estimació objectiva es caracteritza bàsicament per ser un règim

optatiu d’aplicació conjunta amb els règims especials de l’IVA o del IGIC. És un
règim incompatible amb l’estimació directa. La seva particularitat resideix en el
seu càlcul ja que Hisenda no determina els beneficis en funció dels beneficis reals
(ingressos menys despeses) sinó en funció d’uns mòduls prefixats i que varien
d’un sector a un altre. Per optar-hi s’han de complir alguns requisits:
• Requisits subjectius. Només s’aplica el mètode d’estimació objectiva si es

desenvolupa una activitat empresarial. No és vàlid per a professions liberals
ni per a artistes.
• Requisits objectius:
– L’activitat desenvolupada ha de constar entre les activitats enumerades

en l’ordre ministerial que desenvolupa el règim d’estimació objectiva.
L’ordre misnisterial es publica anualment i recull, entre d’altres, co-
merç al detall, bars, restaurants, petita indústria, hotels i taxis.
– L’activitat empresarial no pot haver superat, l’any immediat anterior,
els límits fixats en l’ordre ministerial.
– No haver estat exclòs del règim especial simplificat de l’IVA o del
IGIC.
– No haver renunciat al règim.
La renúncia voluntària al règim d’estimació objectiva suposa el pas obligatori a

l’estimació directa durant els 3 anys següents.
Guanys i pèrdues patrimonials
Segons la TRLIRPF són guanys i pèrdues patrimonials les variacions en el valor

del patrimoni del contribuent que es posen de manifest en ocasió de qualsevol
alteració en la seva composició, tret que per la llei de l’IRPF es qualifiquin com a
rendiments.
Així doncs, perquè ocorri un guany o pèrdua patrimonial ha d’ocórrer les següents
circumstàncies:
• Alteració en la composició del patrimoni
• Com a conseqüència de l’alteració del patrimoni, variació en el valor del

patrimoni
El guany o pèrdua patrimonial es determina per diferència entre el valor de

transmissió i el valor d’adquisició. El valor de transmissió s’obté com es mostra a
la taula 3.1.
Taul a 2. 1. Valor de transmissió
(+) Import real d’alienació (no inferior al normal de

mercat)
(-) Despeses accessòries a l’alienació
El valor d’adquisició resultant serà el que es mostra en la taula 3.2.

Taul a 2. 2. Valor d’adquisició
(+) Import real de l’adquisició
(+) Cost de les millores
(+) Despeses (notaria, registre, gestoria...) i tributs

inherents a l’adquisició, exclosos els interessos
(-) Amortitzacions
Imputacions de rendes
Juntament amb els rendiments (del treball, del capital i d’activitats econòmiques)
i els guanys i pèrdues patrimonials, les imputacions de renda establertes per la llei
de l’IRPF constitueixen el tercer component de la renda del contribuent.
Les imputacions de renda constitueixen un règim especial de tributació la finalitat

última de les quals consisteix a aconseguir la plena identificació entre la base
imposable i la capacitat econòmica del contribuent, assegurant amb això la
màxima eficàcia en l’aplicació de la progressivitat de l’impost.
D’entre les diferents categories que la TRLIRPF denomina com a imputació

de rendes, cal destacar la imputació de rendes immobiliàries. L’objecte són
immobles urbans que el contribuent destina al seu ús no sent l’habitatge habitual.
Generalment la renda imputable es determina aplicant el 2% sobre el valor
cadastral de l’immoble. Si el valor cadastral està revisat, s’aplica l’1,1%.
2.1.3 Liquidació de l’IRPF
La llei de l’impost IRPF defineix un esquema de liquidació que gira entorn de dues
grans magnituds: la part general i la part especial.
La part general distingeix entre dos tipus de rendes:
• Totalitat dels rendiments especificats en la llei (treball, immobiliàries i

mobiliarias, i activitats econòmiques) i les rendes imputades.
• Conjunt de pèrdues i guanys patrimonials de generació igual o inferior a dos

anys.
La part especial està constituïda pel saldo positiu resultant d’integrar i compensar
les pèrdues i els guanys patrimonials el període de generació dels quals sigui
superior a dos anys.
A aquestes magnituds se’ls apliquen les deduccions del mínim personal i familiar,
tal com es determina en la llei, que són l’expressió més clara de l’aspecte subjectiu
de la llei, ja que la finalitat del legislador no és una altra que gravar la renda de
la qual disposa el contribuent després d’atendre les seves necessitats personals i
familiars.
El mínim personal i familiar s’aplica, en primer lloc, sobre la part general de la

base imposable, i si hi ha un romanent s’aplica sobre la part especial de la base
imposable. En tots dos casos no pot ser negativa la quantitat resultant d’aplicació
d’aquests mínims.
Una vegada aplicats a la base imposable el mínim personal i familiar, el següent

pas és trobar la base liquidable general i especial.
La base liquidable general està constituïda pel resultat de practicar en la part

general de la base imposable, les reduccions que exclusivament s’estableixen i en
l’ordre que s’estableix en el TRLIRPF, sense que la mateixa pugui resultar negativa
com a conseqüència d’aquestes disminucions, i si així anés podent compensar-
se amb les bases liquidable generals positives que s’obtinguin en els quatre anys
següents.
La base liquidable especial és el resultat de disminuir la part especial de la base

imposable en el remante. Si no n’hi ha, de les reduccions de l’apartat anterior,
sense que pugui resultar negativa com a conseqüència de la disminució.
La quota íntegra és el resultat d’aplicar l’escala de gravamen de la base liquidable

general de l’impost i el tipus fix del 15% a la base liquidable especial.
Determinada la quota íntegra, el següent pas és la determinació de la quota

líquida, el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra les deduccions previstes en
el TRLIRPF. A l’efecte de determinar la quota líquida, es diferencia entre la
quota líquida estatal i quota líquida autonòmica. El resultat d’aplicar sobre la
quota íntegra (tant estatal com a autonòmica) les deduccions (tant estatals com a
autonòmiques) no pot resultar negatiu.
La quota diferencial és el resultat de minorar a la quota líquida total (estatal i

autonòmica) en les quantitats corresponents a la doble imposició de dividends i
les retencions i ingressos a compte suportats.
2.1.4 Procediment de gestió de l’IRPF
El procediment de gestió tributària davant de l’Agència Tributària està format per

procediments diversos:
• Procediment de gestió: una sèrie d’actes que s’inicien amb la declaració i

finalitzen amb l’ingrés de la quota diferencial en el Tresor Públic.
• Procediments especials: inspecció tributària, recaptació i reclamacions

economicoadministratives.
La declaració tributària pot presentar-se de tres maneres:
1. Principal: dins del termini voluntari assenyalat per al tribut. Inicia els
procediments de liquidació, provoca l’activitat administrativa de la com-
provació i liquidació definitiva; interromp la prescripció del tribut i crea
presumpció a favor de la declaració.
2. Complementària: tota declaració fora del termini que complementa una

altra anterior. El seu efecte principal és que anul·la l’efectuada en termini i
faculta a l’administració, si hi ha declaració complementària, a aplicar uns
recàrrecs sobre la quota.
3. Extemporània: tota declaració presentada fora de termini.
Les declaracions complementàries i extemporànies tenen la finalitat d’evitar un

requeriment administratiu que impliqui l’aplicació de sancions per infracció greu.
Una vegada iniciat el procediment, corre per compte de l’Administració la com-

provació de la veracitat dels fets imposables i els altres elements de la declaració
jurídica tributària. Això és de gran importància atès que la declaració sobre
l’impost de l’IRPF es practica mitjançant autoliquidació, que pot ser corregida
si els òrgans de la gestió tributària comproven que la informació continguda no és
correcta, tant per excés com per defecte.
El termini de presentació de les declaracions de l’IRPF d’un exercici, amb

independència que el seu resultat sigui a ingressar, a retornar o quota zero, és
generalment des del 2 de maig fins al 30 de juny de l’any següent.
Possibles resultats de la declaració
Quan el contribuent ha determinat el deute tributari es poden donar tres situacions

amb incidència fiscal:
1. La declaració és positiva i surt a pagar: en aquest supòsit els pagaments en

concepte de retenció a compte de l’impost són inferiors a la quota a pagar.
2. La declaració surt a retornar: els pagaments a compte són superiors a

la quota que el contribuent ha calculat i l’Administració ha de retornar la
diferència entre el retingut de més i el que s’hauria d’haver pagat.
3. La declaració queda en situació neutra: és possible que la quota que resulti

de l’autoliquidació sigui zero o negativa, i no es produeixi ni el pagament
ni la devolució.
Els contribuents poden fraccionar, sense interès de demora, l’import de l’ingrés de

la quota diferencial resultant de la autodeclaració en dues parts: el 60% al moment
de presentar la declaració, i el 40% restant fins al dia 5 de novembre inclòs.
2.1.5 Pagaments a compte en l’IRPF
Els pagaments a compte fan referència a pagaments anticipats d’un tribut que es
liquidarà posteriorment. El TRLIRPF regula els pagaments a compte de l’IRPF
en els seus articles 99 a 101. Existeixen tres tipus de pagaments a compte:
1. Retencions: quantitat de diners que el pagador ha de descomptar de

l’import total de les nòmines dels treballadors assalariats, del total facturat
per determinats serveis professionals, i altres operacions que la normativa
fiscal exigeix.
2. Ingressos a compte: s’originen quan part de la retribució es realitza

mitjançant pagaments en espècie. El pagador fa una estimació monetària
del pagament en espècie i ho ingressa a la hisenda pública.
3. Pagaments fraccionats: quantitats que els contribuents que exerceixin

activitats econòmiques estan obligats a realitzar a la hisenda pública a
compte de l’IRPF.
Els obligats a retenir són les empreses, professionals i empresaris en l’exercici de

la seva activitat.
Les rendes més habituals subjectes a retenció són:
• Retenció als treballadors assalariats.
• Retenció en les factures de lloguer dels propietaris de locals immobles que

es lloguen per a la realització d’activitats econòmiques.
• Retencions als professionals liberals en les factures que emeten per la

prestació dels seus serveis.
• Retenció en les factures que emeten alguns empresaris (persones físiques)

que desenvolupen determinades activitats subjectes a tributació en estima-
ció objectiva.
• Retencions de caràcter financer pel pagament de dividends a socis o d’inte-

ressos d’alguns préstecs rebuts.
Cada any l’Agència Tributària posa a disposició del públic un quadre resum amb
les taules de retenció. Per a l’any 2017 les taules són les que es mostren en la
figura 3.1.
Fig u ra 2. 1. Taula retencions 2017
Càlcul i liquidació de les retencions
Les societats i empreses tenen l’obligació de descomptar les retencions de l’IRPF

de les nòmines dels teletreballadors que tinguin contractats.
Les retencions són els imports a compte ingressats a la hisenda pública calculades
en previsió del resultat esperat en la declaració de l’IRPF dels treballadors. El
tipus de contracte, el sou i les circumstàncies personals i familiars dels treballadors
condicionen el resultat de la seva liquidació d’IRPF i, per tant, condicionen també
el càlcul de la retenció que s’ha de practicar.
Amb el model 145 de “Comunicació de dades al pagador” (vegeu figura 3.2)

l’empresa recull la informació necessària per poder realitzar el càlcul de la retenció
en la nòmina dels treballadors. És obligació de l’empresa recollir aquest imprès
en el moment de la contractació del treballador.
F igu r a 2. 2 . Model 145
El model té dues còpies: una per al treballador i una altra per a l’empresa, que
té obligació de conservar-la per posar-la a disposició de l’Agència Tributària (en
cas d’inspecció acreditar que s’han efectuat les retencions conforme a les dades
subministrades pel treballador). Posterior al lliurament del model per part del
treballador en el moment de la contractació, és necessari un nou lliurament del
model en el supòsit de modificació de les dades.
A més de la informació proporcionada pel treballador en el model 145, és

necessària per poder realitzar el càlcul de la retenció altra informació ja en
disposició de l’empresari en la seva qualitat de contractant:
• Import del sou brut anual pactat
• Seguretat Social a càrrec del treballador
• Durada i tipus de relació laboral
El procés de càlcul de les retencions revesteix certa complexitat i es realitza sobre

la base de les taules de l’IRPF i les taules de deduccions de l’IRPF fixades per
l’Agència Tributària cada any. Hisenda, però, posa a disposició del públic una
eina de càlcul de retencions a la seva pàgina web, on mitjançant la introducció de
les dades necessàries s’obté fàcilment la retenció a aplicar (vegeu figura 3.3).
Figu ra 2. 3. Eina de càlcul de retencions per al 2017
Enllaç a l’eina de càlcul de retencions per a 2017: bit.ly/2iqF8Ax
També tenen l’obligació de descomptar les retencions de l’IRPF en els pagaments

els professionals liberals i alguns empresaris (persones físiques) que desenvolupen
determinades activitats subjectes a tributació en estimació objectiva.
És el pagador l’obligat a aplicar la retenció, i deixa de pagar al prestador del servei

un percentatge de l’import total dels serveis que figura en la factura o en la nòmina.
Si l’obligat practicar retenció rep una factura amb una retenció mal calculada
o sense incloure la retenció quan hauria de portar-la, el responsable davant de
l’Administració Tributària és el que rep la factura i no qui l’ha emès.
L’import de la retenció es calcula aplicant el percentatge de retenció que correspon

(vegeu figura 3.1) a cada tipus d’operació sobre l’import brut total de la factura. En
el cas de les factures s’aplica sobre l’import abans d’aplicar l’IVA corresponent.
Només en el cas de les factures d’agricultors en mòduls, la retenció s’aplica sobre
el total de la factura incloent l’IVA.
Calculades i practicades les retencions als treballadors contractats, professionals

i activitats econòmiques corresponents, l’empresa realitza l’ingrés a hisenda
trimestralment mitjançant el model 111 (vegeu figura 3.4).
El model 111 s’ha de presentar en els vint primers dies naturals següents al període
trimestral natural de liquidació.
Les societats i empreses obligades a presentar el model 111 també tenen l’obliga-
ció de presentar el model 190 (vegeu figura 3.5). El model 190 és la declaració
informativa on s’indiquen les retencions i ingressos a compte que l’empresa ha
realitzat durant l’exercici. El model fa referència a les quantitats retingudes al
llarg de l’any natural anterior i s’ha de presentar entre els dies 1 i 31 de gener de
cada any.
Figu ra 2. 5. Model 190
Les liquidacions de les retencions en les factures de lloguer dels propietaris

de locals immobles llogats per a la realització d’activitats econòmiques, es
comuniquen mitjançant el model 115 (vegeu figura 3.6), amb els mateixos terminis
que les autoliquidacions corresponents al model 111.
De la mateixa manera que amb les retencions corresponents al model 111, amb
la liquació de l’últim trimestre s’ha de presentar un resum anual de les retencions
practicades en el pagament de lloguers. El resum anual es comunica mitjançant
el model 180 (vegeu figura 3.7 i figura 2.8).

Càlcul i liquidació dels pagaments fraccionats
Els contribuents en estimació directa, normal o simplificada han de realitzar

quatre pagaments trimestrals a través del model 130 (vegeu figura 3.8.) a compte
de l’IRPF en els terminis següents: els tres primers trimestres, entre l’1 i el 20
dels mesos d’abril, juliol i octubre, i el quart trimestre entre l’1 i el 30 del mes de
gener de l’any següent. Si algun trimestre no resulta quantitat a ingressar, han de
presentar declaració negativa.
L’import de cada pagament fraccionat es calcula depenent del tipus d’activitat

i tenint en compte que els percentatges es redueixen a la meitat quan es tracta
d’activitats empresarials o professionals desenvolupades a Ceuta, Melilla o les
seves dependències:
• Activitats empresarials: en general el 20% del rendiment net obtingut

des de l’inici de l’any fins a l’últim dia del trimestre al que es refereix el
pagament. De la quantitat resultant es dedueixen els pagaments fraccionats
corresponents als trimestres anteriors del mateix any. Es dedueixen, també,
les retencions suportades si es tracta d’una activitat empresarial d’arrenda-
ment d’immobles.
• Activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres: el 2% del volum

d’ingressos del trimestre, excloses les subvencions de capital i les indemnit-
zacions. De la quantitat resultant es dedueixen les retencions i els ingressos
a compte corresponents al trimestre.
• Activitats professionals: el 20% del rendiment net, des de l’inici de l’any

fins a l’últim dia del trimestre al qual es refereix el pagament. De la quantitat
resultant es dedueixen els pagaments fraccionats ingressats pels trimestres
anteriors del mateix any i les retencions i els ingressos a compte que els
hagin practicat des de l’inici de l’any fins a l’últim dia del trimestre al que
es refereix el pagament.
Els contribuents en estimació objectiva han de realitzar quatre pagaments fracci-

onats trimestrals a través del model 131 (vegeu figura 3.9.) a compte de l’IRPF
en els terminis següents: els tres primers trimestres entre l’1 i el 20 dels mesos
d’abril, juliol i octubre, i el quart trimestre entre l’1 i el 30 del mes de gener de
l’any següent. Si algun trimestre no hi ha quantitats a ingressar, han de presentar
declaració negativa.
F igu r a 2. 1 0 . Model 131

L’import de cada pagament fraccionat es calcula aplicant els percentatges que

s’indiquen a continuació, tenint en compte que es redueixen a la meitat quan es
tracta d’activitats desenvolupades a Ceuta, Melilla o les seves dependències:
• Activitats empresarials (excepte agrícoles i ramaderes): en general, el 4

per 100 del rendiment resultant de l’aplicació dels mòduls en funció de les
dades-basi existents a 1 de gener. Quan s’inicia una activitat, les dades-basi
són les existents el dia del seu començament. Quan alguna dada-basi no es
pot determinar a 1 de gener, es pren el corresponent a l’any anterior. Si no
pogués determinar-se cap dada-base, el pagament fraccionat consistirà en
el 2 per 100 del volum de vendes o ingressos del trimestre. El percentage a
aplicar serà del 3 per 100 quan es tingui només a una persona assalariada, i
del 2 per 100 quan no es disposi de personal assalariat.
• Activitats agrícoles, ramaderes i forestals: en els supòsits en els quals

existeix l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats, la quantitat a ingressar
és el 2 per 100 del volum d’ingressos del trimestre, excloses les subvencions
de capital i les indemnitzacions.
2.2 Impost de societats
La fiscalitat directa en l’àmbit de l’activitat econòmica desenvolupada per les

persones jurídiques se substancia en l’impost de societats. Aquesta figura
impositiva constitueix un pilar bàsic de la imposició directa a Espanya, juntament
amb l’impost sobre la renda de les persones físiques. Ambdues figures tenen la
seva raó de ser en l’article 31 de la Constitució, que exigeix la contribució al
sosteniment de les despeses públiques, d’acord amb la capacitat econòmica de
cada contribuent.
L’impost de societats és un impost directe, de caràcter personal i

habitualment de tipus impositiu únic, que recau sobre els beneficis de les
societats.
Un dels objectes proposats en aquesta llei és el de construir una estructura

tributària amb un alt grau de neutralitat. Els principis en què s’inspira la llei són:
• Principi de neutralitat. Es fa necessari que l’aplicació del tribut no alteri

el comportament econòmic dels subjectes passius obligats a contribuir.
• Principi de transparència. Es tradueix en la fàcil comprensió de les

normes tributàries i que de les seves aplicacions es derivi un deute tributari
cert. És a dir, que s’estableixi la seguretat jurídica.
• Principi de sistematització. Es materialitza en la coordinació entre IS i

IRPF.
• Principi de coordinació internacional. Es fonamenta en la internacionalit-

zació de l’economia, la llei considera les tendències bàsiques dels sistemes
fiscals de l’entorn.
• Principi de competitivitat. És necessari que el IS sigui congruent amb

el conjunt de mesures de política econòmica destinades al foment de la
competitivitat.
Article 1. Naturalesa de l’impost
L’impost de societats és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la

renda de les societats i altres entitats jurídiques d’acord amb les normes d’aquesta llei.
2.2.1 Estructura de l’impost
La Llei de l’IS, en l’article 1, defineix els atributs que caracteritzen l’impost,

configurant-lo com un impost directe i personal.
• Impost de naturalesa directa, perquè és la manifestació directa de la

capacitat de pagament del subjecte passiu que obté rendiments.
• Tribut personal, perquè té en compte les circumstàncies especials del

subjecte passiu.
• Impost que grava la renda, que segons la llei és la suma algebraica dels
rendiments i dels increments o disminucions de patrimoni.
• Impost que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques,

perquè el subjecte passiu d’aquest impost és una entitat amb personalitat
jurídica diferent de la personalitat dels seus socis.
Fet imposable
L’article 4 punt 1 de la llei de l’IS estableix que “constituirà el fet imposable

l’obtenció de renda pel contribuent, qualsevol que anés la seva font o origen”. La
renda està integrada pels rendiments i els increments o disminucions de patrimoni.
No constitueixen renda i, per tant, són suposats d’exclusió:
• Aportació de capital efectuada pels socis
• Retirada de capital per reducció
• Distribució de beneficis
• Repartiment de patrimoni entre els socis

Contribuent: subjecte passiu
Com a conseqüència dels criteris d’aplicació territorial, es distingeixen dos tipus

de subjectes passius:
1. Subjecte passiu per obligació personal. Tenen obligació personal de

tributar els residents a Espanya, que tributen per la totalitat de la renda
obtinguda qualsevol que hagi estat el lloc d’obtenció.
2. Subjecte passiu per obligació real. Tenen obligació de tributar per obligació
real els no residents en territori espanyol per les rendes obtingudes a
Espanya o per les rebudes d’una persona o entitat que tingui al nostre país
la seva residència.
La llei considera entitats residents en territori espanyol les que compleixen

qualsevol dels següents requisits:
• Constituïdes conforme a les lleis espanyoles.
• Amb domicili social en territori espanyol.
• Amb seu d’adreça efectiva en territori espanyol.
A aquests efectes, s’entén que una entitat té la seva seu d’adreça efectiva en territori
espanyol quan hi radica l’adreça i el control del conjunt de les seves activitats.
Àmbit territorial
Respecte de l’àmbit d’aplicació i territorialitat, l’article 2 de la llei indica que

“l’impost de societats s’aplicarà en tot el territori espanyol”. Hi ha dos criteris que
s’utilitzen per a l’aplicació de l’àmbit espacial:
• Criteri de residència. Estan sotmeses a l’IS les entitats residents a Espanya

per la totalitat de la renda, amb independència del lloc on s’hagin obtingut.
• Criteri de territorialitat. Es tributarà en l’Administració en l’àmbit

espacial de la qual s’hagi obtingut la renda, amb independència del lloc
on es trobi el domicili fiscal.
Els règims especials són el concert per al País Basc i el conveni a Navarra.
Així mateix també cal fer esment dels convenis internacionals que estableixen
un principi de reciprocitat, de tal manera que la renda obtinguda a Espanya per
societats residents a un altre país, amb el qual existeix conveni de doble imposició,
tributa al país de residència, sempre que es concedeixi aquest mateix règim a les
societats residents a Espanya que obtingui rendes en aquest país.
Exempcions
Cal distingir entre dos tipus d’exempció:
1. Exempció total per a l’Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals,
els organismes autònoms, el Banc d’Espanya i la majoria dels ens del sector
públic. No és necessari presentar l’impost ni donar-se d’alta en l’índex
d’entitats subjectes a l’impost.
2. Exempció parcial per a entitats tingudes en compte en raó de la finalitat

que persegueixen. Per exemple, entitats benèfiques d’utilitat pública, fede-
racions, partits polítics, sindicats, etc. L’exempció es reconeix a compte que
la seva activitat tingui caràcter social.
Període impositiu i meritació de l’impost
El període impositiu de l’IS coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat,

però no pot excedir de 12 mesos. La data de tancament de l’exercici econòmic o
social es determina en els estatuts de les societats. En defecte d’això, acaba el 31
de desembre de cada any.
Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, s’entén conclòs en els següents
casos:
• Quan s’extingeix.
• Quan es produeix un canvi de residència del territori espanyol a l’estranger.
• Quan es transforma la societat jurídica.
Es produeix la meritació de l’IS l’últim dia del període impositiu.
2.2.2 Base imposable
Respecte de la base imposable, l’article 10 de la llei de l’IS estableix que “estarà

constituïda per l’import de la renda en el període impositiu minorada per la
compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors”.
Hi ha tres mètodes per al càlcul de la base imposable. Amb caràcter general, la

base imposable es determina en règim d’estimació directa, però l’apartat segon
de l’article 10 de la llei de l’IS preveu que pugui utilitzar-se el règim d’estimació
objectiva en aquells casos en què es precisi, així com de forma subsidiària el règim
d’estimació indirecta conforme al que es disposa en la Llei general tributària.
En el mètode d’estimació directa la base imposable es calcula corregint, mit-

jançant l’aplicació dels preceptes establerts en la llei de l’impost, el resultat
comptable determinat d’acord amb les normes previstes en el Codi de comerç, en
les altres lleis relatives a aquesta determinació i en les disposicions que es dictin
en desenvolupament de les citades normes.
En el mètode d’estimació objectiva la base imposable es pot determinar totalment

o parcialment mitjançant l’aplicació dels signes, índexs o mòduls als sectors
d’activitat que determini la llei de l’impost.
El més habitual és determinar la base mitjançant el règim d’estimació directa,

mitjançant el qual la base és el resultat comptable de la correcta aplicació de
les normes comptables. La base imposable es defineix com la renda del període
impositiu o com la diferència entre ingressos i despeses incorregudes en aquest
període, solament es poden compensar bases imposables negatives d’exercicis
anteriors.
Les despeses han de complir uns requisits per considerar-se deduïbles:
• Ser justificades.
• Estar comptabilitzades.
• Ser imputables a l’exercici.
Com a regla general s’aplica el criteri de meritació per a la imputació d’ingressos

i despeses. D’acord amb aquest criteri, ingressos i despeses, s’imputen al període
en què s’han produït amb independència del corrent monetari.
L’estimació directa exigeix portar una comptabilitat correcta, que reflecteixi la

veritable situació patrimonial de l’empresa. A partir de les dades comptables
s’apliquen les normes establertes en el IS, que poden originar ajustos extracompta-
bles que s’hauran de ternir en compte per detrerminar la base imposable. Aquests
ajustos suposen que en nombroses ocasions el resultat comptable no coincideix
amb el resultat fiscal.
Una vegada determinada la base imposable de cada exercici, si és positiva es

procedeix a liquidar l’impost i a pagar o cobrar la quantitat resultant de la
liquidació. Si la base imposable és negativa, l’entitat té dret a compensar aquesta
base negativa amb les bases positives d’exercicis posteriors. A partir de l’exercici
2015 no existeix límit temporal per a la compensació de bases negatives, però sí
que hi ha una limitació de caràcter quantitativu com fa referència l’article 26 de
LIS.
2.2.3 Tipus de gravamen i quota tributària
La llei de l’Impost de Societats estableix un tipus general de gravamen i una sèrie

de tipus especials que, excepte excepcions, són més reduïts que el tipus general.
El tipus general vigent des de l’1 de gener de 2016 es del 25%. El 2014 el tipus
general de l’impost de societats ascendia al 30%, però amb l’entrada en vigor de
la reforma fiscal va ser reduït en dos trams: el 2015 fins al 28% i des del 2016 amb
caràcter general fins al 25%.
La quota íntegra de l’impost de societats és la quantitat resultant d’aplicar a

la base imposable el tipus de gravamen. Sobre la quota integra s’apliquen les
bonificacions i deduccions que correspongui per obtenir la quota liquida.
2.2.4 Pagaments fraccionats
La llei de l’IS estableix, en el seu article 40.1, l’obligatorietat de realitzar

pagaments fraccionats.
“En els primers 20 dies naturals dels mesos d’abril, octubre i desembre, els contribuents
hauran d’efectuar un pagament fraccionat a compte de la liquidació corresponent al període
impositiu que estigui en curs el dia 1 de cadascun dels mesos indicats.”
Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats. Article 40.1
L’obligatorietat de realitzar els pagaments fraccionats té per objecte la bestreta del

pagament del tribut amb caràcter previ a la seva meritació, amb la finalitat de dotar
l’Estat del finançament periòdic per atendre a les seves obligacions.
Per determinar el càlcul dels pagaments fraccionats, l’article 40 permet optar per
dues modalitats:
1. Article 40.2: la base per calcular el pagament fraccionat és la quota

íntegra de l’últim període impositiu vençut el primer dia dels mesos d’abril,
octubre i desembre, minorat en les deduccions i bonificacions aplicables
al contribuent i en les retencions i ingressos a compte corresponents. La
quantia del pagament fraccionat és el resultat d’aplicar a aquesta base el
18%.
2. Article 40.3: els pagaments fraccionats també poden realitzar-se, a opció

del contribuent, sobre la part de la base imposable del període dels 3, 9 o 11
primers mesos de cada any natural. La quantia del pagament fraccionat és
el resultat d’aplicar a la base comentada el percentatge que resulti d’aplicar
per 5/7 el tipus de gravamen arrodonit per defecte. De la quota resultant
es dedueixen les bonificacions, les retencions i els ingressos a compte
practicats i els pagaments fraccionats ja abonats.
La modalitat del pagament fraccionat continguda en l’article 40.3 és aplicable a:
• Amb caràcter obligatori, a les entitats que durant els 12 mesos anteriors
al inici del període al qual corresponguin els pagaments fraccionats el seu
import net de la xifra de negoci hagi superat els 6 milions d’euros.
• Amb caràcter opcional, a aquelles entitats que sense superar l’import net
indicat de la xifra de negoci hagin optat expressament per la seva aplicació
mitjançant la corresponent declaració censal (model 036).
La presentació dels pagaments fraccionats a compte de l’IS es realitza exclusiva-

ment per via telemàtica mitjançant el model 202 durant els primers 20 dies naturals
dels mesos d’abril, octubre i desembre de cada any natural. Ara bé, per pagament
domiciliat el termini de presentació telemàtica de les autoliquidacions del model
202 és des del dia 1 fins al 15 dels mesos d’abril, octubre i desembre.
Fig u ra 2. 11 . Model 202
En els supòsits en el quals no és necessari efectuar cap ingrés en concepte de paga-

ment fraccionat, no és obligatori la seva presentació, excepte per a aquelles empres
que tinguin la consideració de grans empreses (volum d’operacions en l’exercici
anterior superior a 6.010.121,04 EUR), que hauran d’efectuar obligatòriament la
seva presentació, malgrat no hagin d’efectuar cap ingrés.
2.2.5 Esquema de liquidació de l’IS
De manera resumida vegeu els passos en el procés de liquidació de l’IS (taula

3.11):
Taul a 2. 3. Esquema de liquidació de l’IS
RESULTAT COMPTABLE
(±) Ajustaments:
• Diferències permanents
• Diferències temporals (per diferent valoració
comptable i fiscal)
=
BASE IMPOSABLE PRÈVIA
(-) Reducccions en BI prèvia
(-) Compensació base imposable negativa d’exercicis

anteriors
= BASE IMPOSABLE
(×) Tipus de gravamen
=
QUOTA ÍNTEGRA
(-) Deduccions per doble imposició
(-) Bonificacions
=
QUOTA ÍNTEGRA AJUSTADA
(-) Deduccions per inversions i creació d’ocupació
=
QUOTA LÍQUIDA POSITIVA
(-) Retencions i ingressos a compte
= QUOTA DE L’EXERCICI A INGRESSAR O

RETORNAR
(-) Pagaments fraccionats
= QUOTA DIFERENCIAL
(+) Increments per pèrdua de beneficis fiscals d’exercicis

anteriors
(+) Interessos de demora
=
LÍQUID A INGRESSAR O RETORNAR
1. Es parteix del resultat comptable (compte de pèrdues i guanys del subjecte

passiu).
2. Se li sumen i resten els ajustos extra comptables (diferències entre la

legislació fiscal i comptable), fins arribar al resultat comptable ajustat, que
constitueix la base imposable prèvia.
3. D’aquesta base imposable prèvia es resten les bases imposables negatives

d’exercicis anteriors, per obtenir la base imposable.
4. A la base imposable se li aplica el tipus de gravamen que correspongui al

subjecte passiu, per obtenir la quota íntegra de l’impost.
5. Sobre la quota íntegra s’apliquen les deduccions per doble imposició i

s’apliquen les bonificacions previstes en la llei, per obtenir la quota íntegra
ajustada positiva.
6. Es practiquen les deduccions per inversions i per creació d’ocupació, per

obtenir la quota líquida positiva.
7. A aquesta quota líquida se li aplica la reducció per doble imposició de

dividends, per obtenir la quota reduïda positiva.
8. A aquesta quota se li dedueixen les retencions i ingressos a compte que li

hagin practicat, per obtenir la quota de l’exercici a ingressar o retornar.
9. D’aquesta quota es dedueixen els pagaments fraccionats efectuats per la

societat, per obtenir la quota diferencial.
10. Posteriorment s’obté el líquid a ingressar o retornar per l’impost.
2.2.6 Procediment de gestió de l’IS davant l’Agència Tributària
L’autoliquidació de l’IS es realitza obligatòriament per internet amb certificat

electrònic, mitjançant el model 200 (figura 3.12).
F igu r a 2. 1 2 . Model 200
La declaració de l’IS ha de presentar-se dins dels 25 dies naturals següents als

6 mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Així, en general, per a
subjectes passius l’exercici econòmic dels quals coincideixi amb l’any natural, el
termini és el dels 25 primers dies naturals del mes de juliol. Els subjectes passius
el període impositiu dels quals coincideixi amb l’any natural i presentin per la
declaració per internet poden domiciliar el pagament (de l’1 a 20 de juliol).
En el cas que el període impositiu no coincideixi amb l’any natural i finalitzi un

mes amb 30 dies, el termini dels 6 mesos ha de computar-se de data a data. Per tant,
si finalitza el període impositiu el 30 de juny, el termini de sis mesos conclouria el
30 de desembre del mateix any. A partir d’aquesta data, es computarien els 25 dies
naturals i, conseqüentment, el termini començaria a computar el 31 de desembre
concloent el 24 de gener de l’any següent.

3. Impost sobre el valor afegit (IVA)
L’impost sobre el valor afegit (IVA) es tracta de la principal figura en l’àmbit de la

imposició indirecta. Va substituir l’impost general sobre el tràfic d’empreses. La
normativa aplicable a aquest impost és la Llei 37/1992, de l’impost sobre el valor
afegit (LIVA).
L’impost sobre el valor afegit és un impost indirecte que grava el

consum. Els contribuents són els empresaris o professionals, però la càrrega
econòmica de l’impost recau sobre el consumidor final.
Les directives són
L’IVA (Value Added Tax, VAT, en anglès) és una figura impositiva implantada a disposicions normatives de
dret comunitari que vinculen
tota la Unió Europea. La Comissió Europea és responsable d’assegurar la correcta els Estats de la Unió.
Correspon a les autoritats
aplicació de la directiva de l’IVA, però cada estat membre és el responsable de de cada estat la
transposició a la normativa
la transposició d’aquestes disposicions a la legislació nacional i la seva correcta nacional i la seva aplicació
en el seu territori.
aplicació dins del seu territori.
3.1 Estructura de l’impost
L’IVA és un impost de naturalesa indirecta, perquè recau sobre una manifestació

indirecta de la capacitat econòmica, concretament sobre el consum de béns i
serveis.
Grava els tipus d’operacions següents:
• Lliurament de béns i prestacions de serveis realitzada per empresaris i

professionals en el desenvolupament de la seva activitat.
• Adquisició intracomunitària de béns, que en general també és realitzada

per empresaris i professionals, encara que en ocasions també poden ser
realitzades per particulars.
• Importació de béns, qualsevol que sigui qui la realitzi, ja sigui empresari,

professional o particular.
Les notes més destacades d’aquest impost són:
• Impost indirecte, ja que recau sobre el consum de béns i serveis.
• Impost real, ja que es defineix sense fer referència a ningú en concret.
• Impost de meritació instantània, ja que es merita operació a operació.

• Impost plurifàsic, ja que grava cadascuna de les fases del procés de

fabricació i comercialització.
• Impost objectiu, ja que s’exigeix sense tenir en compte les circumstàncies

personals del subjecte passiu a l’hora de determinar el deute tributari.
• Impost general, perquè grava tot el tràfic empresarial i professional.
• Impost neutral, ja que no incideix en els costos, al mateix temps que no

grava les operacions de comerç exterior.
3.1.1 Funcionament general
En l’aplicació de l’impost per a empreses i professionals es poden distingir dos

aspectes:
1. Per les seves vendes o prestacions de serveis repercuteixen als compradors

les quotes d’IVA que corresponguin, amb obligació d’ingressar-les en el
Tresor.
2. Per les seves adquisicions suporten quotes que tenen dret a deduir a les
seves declaracions-liquidacions periòdiques. A cada declaració han de
declarar l’IVA repercutit als clients, restant-ne el suportat en les compres
i adquisicions als proveïdors. El resultat pot ser tant positiu com negatiu. Si
el resultat és positiu ha d’ingressar-se al Tresor. Si és negatiu, amb caràcter
general, es compensa en les declaracions-liquidacions següents. Només al
final de l’exercici, a l’última declaració presentada, si el resultat és negatiu
es pot optar per sol·licitar la devolució o bé compensar el saldo negatiu a les
declaracions-liquidacions de l’exercici següent.
Exemple de funcionament general de l’impost
Imagineu un producte industrial la cadena de producció del qual s’inicia amb la venda de
matèries primeres per a la seva transformació i que acaba amb la venda al consumidor final.
Per simplificar, suposeu que l’empresari que ven les matèries primeres no ha suportat IVA
(vegeu la taula 3.1).
Tau la 3 . 1 . Cadena de produció bé industrial
Preu sense IVA Preu de IVA suportat IVA a

IVA repercutit venda ingressar
(21%)
Matèries 10 21 121 0 21-0=21

primeres
Transformació 200 42 242 21 42-21=21
Majorista 400 84 484 42 84-42=42
Venda al 500 105 605 84 105-84=21

consumidor
TOTAL 105
Cada empresa ha suportat l’impost que li ha estat repercutit pel seu proveïdor.
Aquesta quota és la quantitat que poden deduir en presentar les seves corresponents
autoliquidacions de l’IVA. La repercussió final, és a dir, l’impost pagat pel consumidor final
en concepte d’IVA és de 105 EUR, provinents de multiplicar el preu final del producte (500
EUR) pel tipus impositiu del 21%. Aquest impost ha estat ingressat en la Hisenda Pública
a poc a poc per cada empresari o professional en funció del valor afegit al bé o servei en la
seva concreta fase de producció i distribució.
En l’aplicació de l’impost convé distingir dues parts clarament diferenciades:

l’IVA meritat i l’IVA suportat deduïble.
3.1.2 Àmbit territorial
L’àmbit d’aplicació de l’impost de l’IVA és la Península i les Illes Balears.

Queden exclosos del seu àmbit d’aplicació les Canàries, Ceuta i Melilla. Per
tant, només estan subjectes a l’IVA espanyol les operacions que es considerin
realitzades a la Península i les Illes Balears, segons les normes vigents.
TAI: territori d’aplicació de
l’impost.
En l’àmbit espacial d’aplicació s’inclouen al TAI les illes adjacents, el mar
territorial fins al límit de 12 milles nàutiques i l’espai aeri corresponent a aquest
àmbit.
3.1.3 Cessió de l’impost a les comunitats autònomes de règim comú
Segons es regula en el sistema de finançament de les comunitats autònomes, i

amb efectes des de l’1 de gener de 2009, se cedeix a les comunitats el 50% del
rendiment de l’impost sobre el valor afegit produït al seu territori.
Es considera produït al territori d’una comunitat autònoma el rendiment cedit de

l’IVA que correspongui al consum en aquesta comunitat. No hi ha possibilitat
d’assumir competències normatives per part de les comunitats autònomes en
relació amb l’IVA.
3.2 Fet imposable
El fet imposable origina el naixement de l’obligació tributària. Estan gravades

per l’IVA els lliuraments i les prestacions de serveis respecte de les quals es
compleixin simultàniament els requisits següents:
1. Que es tracti d’un lliurament de béns o una prestació de serveis realitzada

a títol onerós. S’assimilen a aquestes certes operacions d’autoconsum de
béns i serveis que es realitzen sense contraprestació.
2. Que sigui realitzada per un empresari o professional.

3. Que es realitzi en el desenvolupament d’una activitat empresarial o profes-

sional.
4. Que l’operació sigui realitzada en l’àmbit d’aplicació de l’impost.
5. Que l’operació no aparegui entre els supòsits de no subjecció prevists en la

llei.
6. Que l’operació no aparegui entre els supòsits d’exempció prevists en la llei.
3.2.1 Concepte de lliurament de béns i de prestació de serveis

La transmissió onerosa és
aquella en la qual es
produeix una
La llei l’impost defineix què s’ha d’entendre per lliurament de béns i ofereix un
contraprestació davant concepte residual de prestació de serveis. Així mateix, considera com assimilades
l’intercanvi d’un bé o dret
entre les parts, que pot ser als lliuraments de béns o prestacions de serveis a títol onerós certes operacions
dinerària o patrimonial.
efectuades sense contraprestació (autoconsum).
La llei de l’impost estableix, en el seu article 8.1, la regla general de què s’entén
per lliurament de béns:
“Es considerarà lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre béns
corporals, és a dir, la transmissió del poder de disposar dels béns amb les facultats
atribuïdes al seu propietari.
Tenen la condició de béns corporals, a aquests efectes, el gas, la calor, el fred, l’energia
elèctrica i altres modalitats d’energia.”
Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit. Article 8.1
La llei també estableix en l’apartat 2 del mateix article 8 unes regles específiques
per les quals es consideren lliuraments de béns determinades operacions indepen-
dentment que es produeixi o no la transmissió del poder de disposició.
En l’article 9 es defineix l’autoconsum de béns com una operació assimilada al

lliurament de béns.
La llei defineix, en el seu article 11, les prestacions de serveis com tota operació
subjecta a l’impost que no tingui la consideració de lliurament, adquisició intraco-
munitària o importació.
En particular, es considera que són una prestació de serveis:
1. L’exercici independent d’una professió, art o ofici.
2. Els arrendaments de béns, indústria o negoci, empreses o establiments

mercantils, amb o sense opció de compra.
3. Les cessions de l’ús o gaudi de béns.
4. Les cessions i concessions de drets d’autor, llicències, patents, marques de

fàbrica i comercials i altres drets de propietat intel·lectual i industrial.
5. Les obligacions de fer i no fer i les abstencions estipulades en contractes

d’agència o venda en exclusiva o derivades de convenis de distribució de
béns en àrees territorials delimitades.
6. Les execucions d’obra que no tinguin la consideració de lliuraments de béns

conformement al que es disposa en l’article 8 de la llei.
7. Els traspassos de locals de negoci.
8. Els transports.
9. Els serveis d’hostaleria, restaurant o acampament i les vendes de begudes o

aliments per al seu consum immediat en el mateix lloc.
10. Les operacions de segur, reassegurança i capitalització.
11. Les prestacions d’hospitalització.
12. Els préstecs i crèdits en diners.
13. El dret a utilitzar instal·lacions esportives o recreatives.
14. L’explotació de fires i exposicions.
15. Les operacions de mediació i les d’agència o comissió quan l’agent o

comisionista actuï en nom aliè. Quan actuï en nom propi i intervingui en
una prestació de serveis s’entendrà que ha rebut i prestat per si mateix els
corresponents serveis.
16. El subministrament de productes informàtics quan no tingui la condició de

lliurament de béns, considerant-se accessòria a la prestació de serveis el
lliurament del corresponent suport.
3.2.2 Concepte d’empresari o professional
El lliurament de béns o prestació de serveis ha de ser realitzat per un empresari

o professional perquè estigui subjecte a l’IVA. Els empresaris i professionals es
defineixen d’una forma específica en l’IVA.
Tenen aquesta consideració:
• Els qui realitzin activitats empresarials o professionals, tret que les efectuïn
exclusivament a títol gratuït.
• Les societats mercantils, excepte prova en contrari.
• Els qui explotin un bé corporal o incorporal amb el fi d’obtenir ingressos

continuats en el temps. En particular, els arrendadors de béns.
• Els qui urbanitzin terrenys, promoguin, construeixin o rehabilitin edifica-

cions destinades a la seva venda, adjudicació o cessió, encara que sigui
ocasionalment.
• Els particulars que realitzin a títol ocasional el lliurament d’un mitjà de

transport nou eximeix de l’impost per destinar-se a un altre Estat membre
de la Unió Europea, els quals seran empresaris únicament respecte d’aquesta
operació.
La condició d’empresari o professional, en els casos dels quatre primers punts, es

té a l’efecte de l’IVA des del moment en què s’adquireixin béns o serveis amb la
intenció, confirmada amb elements objectius, de destinar-los al desenvolupament
de les corresponents activitats.
3.2.3 Operacions no subjectes a IVA
Hi ha una sèrie d’operacions no subjectes a l’IVA que queden excloses de

l’aplicació de l’impost, és a dir, són aquelles en les quals no es produeix fet
imposable.
No estan subjectes a l’impost:
• Les transmissions de béns i drets del patrimoni empresarial o professional

en els casos següents:
1. Quan es transmeti tot el patrimoni a un únic comprador i aquest

continuï l’exercici de la mateixa activitat.
2. Quan es produeixi com a conseqüència d’una fusió, escissió, operació
no dineraria o bescanvi de valors.
3. Les transmissions “mortis causa” de tot o part del patrimoni respecte
dels adquirientes que continuïn l’exercici de les mateixes activitats del
causant.
• Els lliuraments gratuïts de mostres de mercaderies sense valor comercial

estimable i les prestacions de serveis de demostració gratuïtes amb finalitats
de promoció.
• Els lliuraments sense contraprestació d’impresos o objectes de caràcter

publicitari.
• Els serveis prestats per persones físiques en règim de dependència laboral

o administrativa.
• Els serveis prestats a les cooperatives pels seus socis de treball.
• Els autoconsumos de béns i serveis si no es va atribuir el dret a deduir total

o parcialment l’IVA suportat en l’adquisició dels mateixos.
• Les operacions realitzades directament pels Ens Públics sense contrapresta-

ció o mitjançant contraprestació de naturalesa tributària.
• Les concessions i autoritzacions administratives.

• Les prestacions a títol gratuït que resultin obligatòries per al subjecte passiu
en virtut de normes jurídiques o convenis col·lectius.
• Les operacions realitzades per les comunitats de regantes per a l’ordenació

i aprofitament de les aigües.
• Els lliuraments de diners a títol de contraprestació o pagament.
3.2.4 Operacions exemptes d’IVA
Les exempcions vénen regulades en el títol II de la llei de l’IVA. Són lliuraments

o prestacions de serveis que suposen la realització del fet imposable de l’impost,
però respecte de les quals la Llei estableix que no han de ser sotmeses a gravamen.
En l’IVA hi ha dos tipus d’exempcions clarament diferenciades:
1. Exempcions plenes. A l’empresari o professional que realitza el lliurament

o presta el servei i que no repercuteix l’impost, se li permet deduir l’IVA
suportat en les adquisicions relacionades amb l’operació exempta, sempre
que reuneixi tots els requisits per a la deducció. Són exempcions plenes
els lliuraments de béns i prestacions de serveis exemptes relacionades amb
operacions exteriors i assimilades.
2. Exempcions limitades. S’estableix l’exempció del lliurament del bé o

prestació del servei, però no es permet deduir l’IVA suportat per l’empresari
o professional en les adquisicions relacionades amb l’operació exempta.
Són exempcions limitades les relacionades amb operacions interiors. Es
classifiquen en funció de la matèria que afecten:
• Exempcions en operacions mèdiques i sanitàries

• Exempcions relatives a activitats educatives
• Exempcions socials, culturals i esportives
• Exempcions en operacions d’assegurances i financeres
• Exempcions immobiliàries
• Exempcions tècniques
• Altres exempcions
3.2.5 Adquisicions intracomunitàries i importacions de béns
En l’àmbit de l’IVA s’utilitza el terme importació per referir-se a l’entrada al

territori de la Unió Europea de mercaderies procedents de tercers països. Les
exportacions són les sortides de béns de la Unió Europea a tercers països. Del TAI espanyol de l’IVA
estan excloses les Canàries,
Ceuta i Melilla, que a
Les adquisicions intracomunitàries i els lliuraments intracomunitaris de béns l’efecte de l’impost seran
tercers països.
es donen quan es tracta d’adquisicions i lliuraments de béns a països comunitaris,
és a dir, són compres i vendes a països membres de la Comunitat Europea (vegeu

figura 3.1).
F i g ura 3 . 1 . Operacions exteriors
El gravamen de les importacions i les adquisicions intracomunitàries es realitza

de forma diferent: mentre les primeres han de liquidar-se a la duana, les segones
es liquiden integrades en l’autoliquidació que periòdicament es presenta per totes
les operacions.
En el tràfic intracomunitari existeix un tractament diferent segons es tracti d’ad-

quisicions realitzades per particulars o per empresaris:
• Els lliuraments de béns a particulars tributen per regla general al país

d’origen, és a dir, al país de l’empresari que efectua el lliurament.
• Els lliuraments de béns a empresaris o professionals, subjectes passius

d’IVA, tributen al país de destinació, és a dir, al país de l’empresari que
realitza l’adquisició intracomunitària de béns.
Perquè les importacions i adquisicions intracomunitàries estiguin gravades per

l’impost han de complir-se els següents requisits:
• Ha de configurar-se l’operació com a adquisició intracomunitària o impor-

tació.
• Ha de realitzar-se al territori d’aplicació de l’IVA espanyol.
• L’operació no ha d’estar compresa entre els supòsits de no subjecció prevists

en la llei.
• L’operació no ha d’estar inclosa entre els supòsits d’exempció prevists en la

llei.
Com a regla general s’estableix que les adquisicions intracomunitàries de béns es

consideren realitzades al territori d’aplicació de l’IVA espanyol quan es trobi a
la Península o les Illes Balears el lloc d’arribada de l’expedició o transport amb
destinació al adquirent.
3.3 Subjecte passiu
Per regla general, el subjecte passiu és l’empresari o professional, persona física

o jurídica, que lliura béns o presta serveis. En les adquisicions intracomunitàries
de béns o de serveis el subjecte passiu és qui les realitza, és a dir, l’adquirent dels
béns o serveis. En les importacions el subjecte passiu de l’impost és qui realitza
les importacions.
La condició de subjecte passiu implica el compliment de les obligacions

tant materials com formals de l’impost.
En les adquisicions intracomunitàries de béns o de serveis i en les importacions

es produeix el que la llei denomina inversió del subjecte passiu (ISP), segons la
qual és subjecte passiu de l’impost l’empresari o professional que rep els béns o els
serveis, es dir, el destinatari. Aquesta regla, entre altres casos que estableix la llei,
també es aplicables a les operacions realitzades per empresaris o professionals no
establerts al territori d’aplicació IVA (TAI) espanyol.
Exemple de subjecte passiu
Els serveis prestats a una empresa espanyola per un advocat belga no establert a Espanya
estan subjectes a l’IVA a Espanya i l’empresa espanyola és subjecte passiu per inversió.
3.4 Repercussió de l’impost al destinatari
La repercussió suposa la translació del pes econòmic de l’impost pel subjecte

passiu al destinatari de l’operació gravada.
La repercussió està configurada com un dret-deure, ja que la llei estableix que

el subjecte passiu ha de repercutir l’import de l’impost sobre el destinatari de
l’operació gravada, però, al mateix temps, perquè aquest efectuï la repercussió
s’estableix en la normativa una sèrie de requisits formals, temporals i materials.
• Requisits formals. La repercussió ha d’efectuar-se mitjançant factura amb

les excepcions que contenen les normes reglamentàries, consignant la quota
repercutida separadament de la base imposable.
• Requisits temporals. La repercussió haurà d’efectuar-se al temps d’expedir

i lliurar la factura i ha d’efectuar-se en el termini d’un any des de la data de
la meritació. En un altre cas, el subjecte passiu perd el dret a la repercussió
(és a dir, el subjecte passiu ha ingressat o ha d’ingressar l’impost però no
pot traslladar-ho als destinataris de l’operació).
• Requisits materials. No existeix obligació de suportar la repercussió en

dos supòsits:
1. Quan la repercussió no es realitzi conformement a la llei.

2. Quan la repercussió es realitzi abans de la meritació de l’impost.
3.5 Meritació de l’impost
La meritació és el moment en què s’entén per realitzada l’operació subjecta a

l’impost i això determina la normativa aplicable a l’efecte de subjecció, tipus
impositius, exempcions, etc.
Com a regla general l’impost es merita quan es realitza l’operació:
• En el lliurament de béns quan es posin a la disposició del comprador.
• En les prestacions de serveis, quan es prestin, executin o efectuïn les

operacions.
• En les adquisicions intracomunitàries de béns en el lliurament dels béns.
• En les importacions quan s’abonin els drets d’importació.
• En els supòsits de autoconsum, quan s’efectuïn les operacions gravades.
• En els arrendaments, en els subministraments i, en general, en les operaci-

ons de tracte successiu o continuat, al moment en què resulti exigible la part
del preu que comprengui cada percepció.
Quan en una operació s’originen pagaments anticipats anteriors al lliurament del

bé o la prestació del servei, l’IVA es merita al moment del cobrament de cada
pagament anticipat. Excepte en les adquisicions intracomunitàries, en les quals
no es merita l’IVA quan es fan pagaments anticipats a l’adquisició.
3.6 Base imposable
La base imposable de l’impost de l’IVA és la quantitat sobre la qual s’aplica el

tipus, és a dir, és la quantificació o la valoració monetària del fet imposable.
Amb caràcter general, la base imposable és l’import total de la contraprestació de

les operacions subjectes al mateix procedent del destinatari o de terceres persones.
Quan la contraprestació no consisteix en diners, s’acudeix al valor de mercat, és a
dir, es considera com a base imposable l’import que s’hauria acordat en condicions
normals de mercat.
Formen part de la base imposable els tributs i gravàmens de qualsevol classe que
recaiguin sobre les mateixes operacions gravades, excepte el mateix IVA.
La llei estableix, entre altres, els següents motius de modificació de la base

imposable:
• Quan es retornin els envasos i embalatges susceptibles de reutilització.
• Quan s’atorguin descomptes i bonificacions després que l’operació s’hagi

realitzat.
• Quan quedin sense efecte total o parcialment les operacions gravades o

s’alteri el preu.
• Quan el destinatari de les operacions subjectes no hagués pagat les quotes

repercutides en els següents casos:
1. Concurs de creditors: Quan, després de la meritació de l’operació, es

dicti acte de declaració de concurs del destinatari de l’operació.
2. Quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les opera-
cions gravades siguin total o parcialment incobrables. La qualificació
d’un crèdit com incobrable està condicionada al fet que reuneixi les
condicions següents:
(a) Transcurs d’1 any des de la meritació de l’impost sense que s’hagi
obtingut el cobrament, de tot o part del crèdit. No obstant això,
quan el titular del dret de crèdit no tingui la condició de gran
empresa el termini anteriorment citat podrà ser de 6 mesos o un
any.
(b) Que s’hagi reflectit en els llibres registres d’IVA.
(c) Que el destinatari de l’operació actuï en la condició d’empresari o
professional, o, en un altre cas, que la base imposable, IVA exclòs,
sigui superior a 300 EUR.
(d) Reclamació judicial per al seu cobrament, o requeriment notarial,
fins i tot quan es tracti de crèdits afermats per Ens públics.
3.7 Tipus impositiu
La llei de l’IVA estableix un tipus general i dos tipus reduïts per donar tractament
favorable a determinades operacions.
El tipus impositiu és el percentatge que s’aplica sobre la base imposable per

obtenir la quota.
Els tipus vigents són:
• General: 21%
• Reduïts: 10% i 4%
3.7.1 Operacions subjectes al 10%
S’aplica el tipus del 10% als lliuraments, adquisicions intracomunitàries i impor-

tacions dels béns següents:
• Les substàncies o productes que siguin susceptibles de ser, habitual i

idòniament, utilitzats per a la nutrició humana o animal, així com els
animals, vegetals i els altres productes susceptibles de ser utilitzats, habitual
i idòniament, per a l’obtenció d’aquests productes.
• Determinats béns susceptibles de ser utilitzats en activitats agrícoles, repo-

blaels o ramaderes.
• Les aigües aptes per a l’alimentació humana o animal o per al reg.
• Els medicaments d’ús veterinari.
• Els productes farmacèutics compresos en el Capítol 30 «Productes far-

macèutics» de la Nomenclatura Combinada, susceptibles d’ús directe pel
consumidor final, diferents dels medicament d’ús veterinari i d’aquells als
quals els resulti d’aplicació el tipus del 4%. Les compreses, tampons,
“protegeslips”, preservatius i altres anticonceptius no medicinals, així com
també els equips mèdics, aparells i altre instrumental, relacionats a l’apartat
vuitè de l’annex de la Llei de l’impost, que per les seves característiques
objectives, estiguin dissenyats per alleujar o tractar deficiències, per a ús
personal i exclusiu de persones que tinguin deficiències físiques, mentals,
intel·lectuals o sensorials, sense perjudici dels béns pels quals específica-
ment es preveu l’aplicació del tipus del 4%. En aquesta categoria de béns
no es troben inclosos altres accessoris, recanvis i peces de recanvi d’aquests
béns.
• Els edificis o part dels mateixos aptes per a la seva utilització com a
habitatges, inclosos els garatges, amb un màxim de dos, i annexos que es
transmetin conjuntament.
• Les flors, les plantes vives de caràcter ornamental, així com les llavors,
bulbs, esqueixos i altres productes d’origen exclusivament vegetal suscep-
tibles de ser utilitzats en l’obtenció de flors i plantes vives.
S’aplica el tipus del 10% als serveis següents:
• Els transports de viatgers i dels seus equipatges.
• Els serveis d’hostaleria, acampament i balneari, els de restaurants i, en

general, el subministrament de menjars i begudes per consumir en l’acte,
fins i tot si es confeccionen previ encàrrec del destinatari. A partir del 29
de juny de 2017, els serveis mixts d’hostaleria, espectacles, discoteques,
sales de festes, barbacoes o altres anàlegs ja no s’exceptuen expressament
del tipus reduït.
• Determinats serveis efectuats en favor de titulars d’explotacions agrícoles,

forestals o ramaderes.
• Els serveis de neteja de vies públiques, parcs i jardins públics.
• Els serveis de recollida, emmagatzematge, transport, valorització o elimina-

ció de residus, neteja i desratització de claveguerams públics i la recollida
o tractaesmento de les aigües residuals.
• L’entrada a biblioteques, arxius i centres de documentació i museus, galeries

d’art i pinacoteques. També s’aplica aquest tipus reduït a partir del 29
de juny de 2017 a teatres, circs, festejos taurins, concerts, i als altres
espectacles culturals en viu.
• Les prestacions de serveis d’assistència social que no estiguin exemptes ni

els sigui aplicable el tipus del 4%.
• Els espectacles esportius de caràcter aficionat.
• Les exposicions i fires de caràcter comercial.
• Les execucions d’obra de renovació i reparació realitzades en edificis

destinats a habitatges que compleixin determinats requisits.
• Els arrendaments amb opció de compra d’edificis o part dels mateixos

destinants exclusivament a habitatges, incloses les places de garatge, amb
un màxim de dues unitats, i annexos en ells situats que s’arrendin conjunta-
ment.
• La cessió dels drets d’aprofitament per torn d’edificis, conjunts immo-

biliaris o sectors d’ells arquitectònicament diferenciats quan l’immoble
tingui, almenys, deu allotjaments, d’acord amb l’establert en la normativa
reguladora d’aquests serveis.
3.7.2 Operacions subjectes al 4%
S’aplica el tipus del 4% als lliuraments, adquisicions intracomunitàries i importa-

cions dels béns següents:
• Els aliments bàsics com són: el pa comú, les farines panificables, la llet,
els formatges, els ous, les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i
cereals.
• Els llibres, periòdics i revistes que no continguin única o fonamentalment

publicitat i els elements complementaris lliurats conjuntament. No s’aplica
el tipus reduït als articles i aparells electrònics ni al material escolar, excepte
als àlbums, partitures, mapes i quaderns de dibuix.
• Els medicaments d’ús humà, així com les formes galèniques, fórmules
magistrals i preparats oficinals.
• Els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda per a ús exclusiu de

persones amb discapacitat i, amb el previ reconeixement del dret.
• Les pròtesis, ortesis i implants interns per a persones amb discapacitat.
• Els habitatges protegits de règim especial o de promoció pública, quan els

lliuraments s’efectuïn pels promotors, inclosos els garatges, amb un màxim
de dos, i annexos que es transmetin conjuntament.
• Els habitatges adquirits per les entitats que tributin pel règim especial previst
en el Capítol III del Títol VII del Text Refós de la Llei de l’Impost de
societats.
S’aplica el tipus del 4% als serveis següents:
• Els serveis de reparació dels vehicles per a persones amb mobilitat reduïda i
de les cadires de rodes i els serveis d’adaptació dels autotaxis i autoturismes
per a persones amb discapacitat i dels vehicles a motor que transportin
habitualment a persones amb discapacitat en cadires de rodes o amb
mobilitat reduïda.
• Els arrendaments amb opció de compra d’edificis destinats exclusivament

a habitatges qualificats com de protecció oficial de règim especial o de
promoció pública.
• Els serveis de teleassistència, ajuda a domicili, centres de dia i de nit

i atenció residencial, sempre que no estiguin exempts i es prestin en
places concertades en centres o residències o mitjançant preus derivats
d’un concurs administratiu adjudicat a les empreses prestadores, o com
a conseqüència d’una prestació econòmica vinculada a tals serveis que
cobreixi més del 75% del seu preu.
3.8 IVA suportat deduïble
L’IVA recau sobre el consumidor final, és a dir, l’impost és neutral en les seves
fases intermèdies, independentment del nombre de fases que tingui. Aquesta
neutralitat s’aconsegueix per l’aplicació de les deduccions de la quota a empresaris
i professionals que intervenen en cadascuna de les fases. Per tant, els subjectes
passius de l’impost poden deduir les quotes d’IVA que hagin suportat en les seves
compres de béns i serveis.
El dret a la deducció de l’IVA
suportat constitueix un
element fonamental en Aquesta és una possibilitat que té el subjecte passiu de recuperar l’IVA suportat
l’esquema de funcionament
del tribut. deduint-lo de l’IVA reportat, deducció que es practicarà en el moment de realitzar
l’autoliquidació.
3.8.1 Requisits per a la deducció
Perquè el subjecte passiu pugui deduir-se l’IVA suportat han de concórrer simul-
tàniament els requisits següents:
• El subjecte ha de tenir la condició d’empresari o professional.
• Ha d’haver-se presentat la declaració de començament de l’activitat.
• Les quotes d’han de ser suportades al territori d’aplicació de l’impost.
• Els béns i serveis adquirits han de ser necessaris per a l’activitat i han d’estar
directament relacionats amb l’activitat empresarial o professional.
• Les operacions que es derivin de l’activitat empresarial o professional han

d’estar subjectes a l’impost i no exemptes, excepte si es tracta d’operacions
amb exempció plena.
• Estar en possessió dels justificants necessaris per efectuar aquesta deducció.
No es pot deduir l’IVA suportat en les següents operacions, encara que reuneixin
els requisits anteriors:
• Pels serveis de desplaçament o viatges, hostaleria i restauració, tret que

tinguin la consideració de despesa deduïble a l’efecte de l’IRPF o l’IS.
• En aliments, tabac i begudes o serveis de caràcter recreatiu.
• En joies, pedres precioses, perles i objectes elaborats amb or o platí.
• En béns o serveis destinats a atencions a clients, assalariats o a terceres

persones.
• Despeses d’atenció a clients, assalariats o terceres persones.
La regla general és que el dret a deduir neix quan es meriten les quotes deduïbles,
sempre que es tingui el document justificatiu de l’operació, i caduca en el termini
de 4 anys des del seu naixement.
3.8.2 Formes per a la deducció
Les deduccions es practiquen restant l’IVA meritat a l’IVA suportat en la

declaració-liquidació del període en el qual les quotes suportades compleixin tots
els requisits per ser deduïbles o en els successius, sempre que no transcorrin 4
anys des del naixement del dret. Quan les deduccions superin les quotes meritades,
l’excés pot ser compensat en les declaracions-liquidacions posteriors, sempre que
no transcorrin 4 anys des de la presentació de la declaració-liquidació en què

s’origini aquest excés.
El subjecte passiu pot optar per la devolució quan resulti procedent. Una
vegada que s’opti per la devolució no és possible efectuar la seva compensació
en declaracions-liquidacions posteriors, amb independència del termini en què
s’efectuï la devolució.
Com a supòsit general s’estableix que els subjectes passius poden sol·licitar
la devolució del saldo al seu favor existent a 31 de desembre de cada any
en l’autoliquidació corresponent a l’últim període de liquidació de l’any. Les
devolucions es realitzen per transferència bancària.
L’Administració està obligada a efectuar la devolució en el termini de 6 mesos des

de la finalització del termini i de presentació de la declaració. Transcorregut el
termini de 6 mesos citat sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per
causa imputable a l’Administració, s’aplica a la quantitat pendent de devolució
l’interès de demora des de l’endemà a la finalització d’aquest termini i fins avui
d’ordenament del pagament de la devolució sense necessitat que es reclami pel
subjecte passiu.
Es pot exercir el dret a la devolució mensual sempre que el subjecte passiu estigui
inscrit al Registre de devolució mensual (REDEME).
3.8.3 Regla de la prorrata
La regla de prorrata s’aplica quan el subjecte passiu adquireix béns i serveis

que utilitza en operacions amb dret i sense dret a deducció. No s’aplica a les
quotes suportades en béns o serveis que no s’afectin, directament i exclusivament,
a l’activitat i als exclosos del dret a deduir.
La regla de la prorrata pot ser general o especial.
La prorrata general s’aplica quan el subjecte passiu efectua conjuntament

operacions amb i sense dret a deducció i no sigui aplicable la prorrata especial.
Les quotes suportades són deduïbles en el percentatge següent:

Operacions amb dret a deducció
P ercentatge de deducció = T otal d0 operacions · 100
El resultat s’arrodoneix en la unitat superior.
No es computen en el numerador ni en el denominador:
• Les operacions realitzades des d’establiments permanents situats fora del

territori d’aplicació de l’impost.
• Les quotes de l’IVA que hagin gravat les operacions realitzades pel subjecte
passiu.
• Els lliuraments i exportacions dels béns d’inversió.
• Les operacions immobiliàries o financeres que no constitueixin activitat

empresarial o professional habitual del subjecte passiu.
• Les operacions no subjectes a l’impost per l’article 7 de la Llei.
• Els autoconsums per canvi de destinació de les existències que passen a

utilitzar-se com a béns d’inversió.
• Les subvencions que no formin part de la base imposable.
Per al càlcul de l’IVA suportat que és deduïble se segueixen els passos següents:
1. Cada any natural s’aplica provisionalment el percentatge de deducció defi-

nitiu de l’any precedent.
2. En l’última autoliquidació el subjecte passiu calcula la prorrata de deducció

definitiva en funció de les operacions realitzades l’any natural.
3. El percentatge de deducció definitiu s’aplica a les quotes suportades durant

l’any natural havent de regularitzar les deduccions practicades.
Exemple de prorrata general
Una empresa es dedica al lloguer d’habitatges i locals de negocis. Les operacions

realitzades l’any n-1 han estat:
• Lloguer d’habitatges: 12.000 EUR
• Lloguer de locals de negoci: 32.000 EUR
Les operacions realitzades durant l’any n han estat:
• Lloguer d’habitatges: 20.000 EUR
• Lloguer de locals de negoci: 25.000 EUR
L’IVA suportat en “n” per les despeses utilitzades en els immobles (tant habitatges com
a locals) ha estat d’1.280 EUR en els tres primers trimestres i de 160 EUR en el quart
trimestre. El lloguer d’habitatges és una operació exempta sense dret a deducció, mentre
que el lloguer de locals és una operació subjecta i no exempta amb dret a deducció.
Càlcul de l’IVA suportat deduïble:
1. Es calcula el percentatge provisional de prorrata de l’any “n” en funció de les operacions

realitzades en “n-1”:
32.000
P ercentatge de deducció = 32.000+12.000
· 100 = 72, 72% ' 73%
2. Aplicació del percentatge a l’IVA suportat per obtenir l’IVA suportat que s’haurà deduït en les
autoliquidacions corresponents als tres primers trimestres: 1.280, 00 · 73% = 934, 40 EU R.
3. En el quart trimestre es calcula el percentatge de deducció definitiu l’any “n”:
25.000
P ercentatge de deducció = 25.000+20.000
· 100 = 55, 55% ' 56%
4. Aplicació del percentatge a l’IVA suportat per obtenir l’IVA suportat deduïble corresponent al
quart trimestre: 160, 00 · 56% = 89, 60 EU R.
5. Es regularitzen les deduccions dels trimestres anteriors:
• Deducció efectuada: 1.280, 00 · 73% = 934, 40 EU R

• Deducció correcta: 1.280, 00 · 56% = 716, 80 EU R
• Excès de deducció: 934, 40 − 716, 80 = 217, 60 EU R
6. Deducció aplicable al 4T: 89, 60 − 217, 60 = −128, 00 EU R de menor deducció o ingrés.
Comprovació:
• Deducció dels tres primers trimestres: 934,40 EUR
• Deducció del quart trimestre: -128,00 EUR
• Total: 806,40 EUR
• Total IVA suportat deduïble en n: 1.280, 00 + 160, 00 = 1.400 EU R · 56% = 806, 40 EU R
La prorrata especial s’aplica en els casos:
• Per opció del subjecte passiu en els terminis i formes següents:
– En l’última autoliquidació de l’impost corresponent a cada any natural,

procedint-se en tal cas, a la regularització de les deduccions practica-
des durant el mateix.
– En els casos d’inici d’activitats mitjançant la corresponent declaració
censal, fins a la finalització del termini de presentació de l’autoliquida-
ció corresponent al període en què es produeixi el començament de la
realització habitual dels lliuraments de béns o prestacions de serveis
pròpies de l’activitat.
• Obligatòriament quan aplicant la prorrata general la deducció excedeixi en

un 10% de la qual resultaria aplicant la prorrata especial.
Per al càlcul de l’IVA suportat que és deduïble se segueixen els passos següents:
1. Les quotes suportades en béns o serveis utilitzats exclusivament en operaci-

ons amb dret a deducció, es dedueixen íntegrament.
2. Les quotes suportades en béns o serveis utilitzats exclusivament en operaci-

ons sense dret a deduir no poden deduir-se.
3. Les quotes suportades en béns o serveis utilitzats només en part en ope-

racions amb dret a deducció es dedueixen en el percentatge de la prorrata
general.
Exemple de prorrata especial
En una activitat de lloguer de locals i habitatges s’ha optat per aplicar la prorrata especial.
Les activitats realitzades l’any “n” han estat:
• Lloguer d’habitatges (sense dret a deducció): 20.000 EUR
• Lloguer de locals (amb dret a deducció): 25.000 EUR
L’IVA suportat durant “n” es desglossa:
• IVA suportat en lloguer locals: 800 EUR
• IVA suportat en lloguer habitatges: 320 EUR
• IVA suportat en serveis d’ús comú en ambdues activitats: 160 EUR
IVA suportat deduïble:
1. En operacions sense dret a deducció: 0 EUR
2. En operacions amb dret a deducció: 800 EUR
3. Quotes deduibles per serveis d’ús simultani en ambdues activitats:
25.000
25.000+20.000
· 100 = 55, 55% ' 56% 7→ 160 · 56% = 89, 60 EU R
4. Total IVA suportat deduible: 800, 00 + 89, 60 = 889, 60 EU R
3.9 IVA meritat
La meritació o repercussió de l’IVA suposa la translació del pes econòmic de

l’impost pel subjecte passiu al destinatari de l’operació gravada. La repercussió
està configurada com un dret-deure de, ja que la llei estableix que el subjecte passiu
ha de repercutir l’import de l’impost sobre el destinatari de l’operació gravada.
Perquè el destinatari efectuï la repercussió s’estableixen en la normativa una sèrie

de requisits formals, temporals i materials:
• Requisits formals. La repercussió s’ha d’efectuar mitjançant factura o

document substitutiu amb les excepcions que contenen les normes reglamen-
tàries, consignant la quota repercutida separadament de la base imposable.
• Requisits temporals. La repercussió haurà d’efectuar-se al temps d’expedir

i lliurar la factura o document substitutiu i ha d’efectuar-se en el termini d’un
any des de la data de la meritació. En un altre cas el subjecte passiu perd
el dret a la repercussió (és a dir, el subjecte passiu ha d’ingressar l’impost,
però no pot traslladar-ho als destinataris de l’operació).
• Requisits materials. No existeix l’obligació de suportar la repercussió en

dos supòsits:
1. Quan la repercussió no es realitza conforme a la llei.

2. Quan la repercussió es realitza abans de la meritació de l’impost.
3.10 Règims especials en l’IVA
Al marge del règim general, existeixen els règims especials de l’IVA, que presenten
unes característiques diferents entre si, tant quant a la seva compatibilitat amb
altres operacions en règim general com en l’obligatorietat de la seva aplicació.
Els règims especials són:
1. Règim simplificat
2. Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca
3. Règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de

col·lecció
4. Règim especial aplicable a les operacions amb or d’inversió
5. Règim especial de les agències de viatges
6. Règim especial del recàrrec d’equivalència
7. Règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió

o de televisió i als prestats per via electrònica
8. Règim especial del grup d’entitats
9. Règim especial del criteri de caixa
Els règims especials tenen caràcter voluntari, excepte els aplicables a les operaci-
ons amb or d’inversió (sense perjudici de la possibilitat de renúncia), agències de
viatges i recàrrec d’equivalència. Amb caràcter general, les opcions i renúncies
expresses a aquests règims, així com la seva revocació, quan hagin de comunicar-
se a l’Administració s’efectuen mitjançant la declaració censal al temps de
presentar la declaració de començament de l’activitat o durant el mes de desembre
anterior a l’inici de l’any natural en què hagi d’assortir efectes.
Les opcions i renúncies s’entenen prorrogades per als anys següents, en tant no es
revoquin expressament.
La renúncia al règims simplificat de l’agricultura, ramaderia i pesca i del criteri

de caixa té efectes per a un període mínim de tres anys.
La renúncia al règim d’estimació objectiva de l’impost sobre la renda de les perso-

nes físiques implica la renúncia als règims especials simplificat i de l’agricultura,
ramaderia i pesca.
La taula 3.2 mostra les característiques principals de cada un del règims especials
d’IVA.
Taul a 3 .2. Règims especials i característiques

Règim Caràcter Aplicació Renúncia Característiques Empresaris o
professionals
Règim simplificat Voluntari Automàtic excepte Sí Càlcul de la quota Persones físiques i

renúncia reportada per entitats de l’art. 35.4
operacions corrents. LGT que realitzin
L’IVA deduïble és el operacions de l’art.
realment suportat 37 Regl. IVA i no
excepte excepcions superin els límits
de l’art. 123. Un.a) determinats.
LIVA
Règim especial de Voluntari Automàtic execpte Sí Sense obligacions de Titular d’explotació

l’agricultura, renúncia liquidació i pagament
ramaderia i pesca de l’impost
Règim especial dels Voluntari (1) (1) Càlcul de la base Revenedor de béns
béns usats, objectes imposable
d’art, antiguitats i
objectes de col·lecció
Règim especial de les Obligatori Automàtica Sí (2) Càlcul de la base Agències de viatges /
agències de viatges imposable Organitzadors de
circuits turístics
Règim especial Obligatori Automàtic No Sense obligacions de Comerciants

aplicable a les liquidació i pagament minoristes persones
operacions amb or de l’impost físiques i entitats art.
d’inversió 35.4 LGT
Règim especial Voluntari - - Presentació de Empresaris o

aplicable als serveis declaracions des d’un professionals no
de telecomunicacions, únic Portal Web de establerts en la
de radiodifusió o de l’Estat d’Identificació comunitat acollits al
televisió i als prestats règim exterior a la
per via electrònica Unió / Empresaris o
professionals
establerts en la
comunitat acollits al
règim de la Unió
Règim especial del Voluntari - Sí Compensació de Empresaris o

grup d’entitats saldos en les professionals que
autoliquidacions del formin part d’un grup
grup d’entitats
Règim especial del Voluntari - Sí Retardar la meritació i Empresaris i

criteri de caixa ingrés així com el dret professionals que no
de deducció fins al superin determinats
moment del límits
cobrament i
pagament respectiu
Notes aclaratòries de la taula:
(1) Règim especial de béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció.
• En la modalitat de determinació de la base imposable mitjançant el marge

de benefici de cada operació, s’aplica excepte renúncia que pot efectuar-se
per cada operació i sense necessitat de comunicar-la a l’Administració.
• En la modalitat de determinació de la base imposable mitjançant el marge

de benefici global s’aplica prèvia opció expressa del subjecte passiu, sense
possibilitat de renúncia, fins a la finalització de l’any natural següent.
(2) Com a excepció a aquest règim especial obligatori, els subjectes passius
poden optar per l’aplicació del règim general de l’imposat “operació per operació”
respecte dels serveis que realitzin i dels quals siguin destinataris empresaris o
professionals que tinguin dret a la deducció o a la devolució de l’impost.
3.10.1 Règim especial del recàrrec d’equivalència
El règim del recàrrec d’equivalència és aplicable exclusivament als comerciants

minoristes. Són comerciats minoristes a efectes d’IVA els que venen habitualment
béns sense haver-los sotmès a processos de fabricació, elaboració o manufactura,
i sempre que les vendes a consumidors finals (persones físiques) durant l’any
precedent fossin superiors al 80% de les vendes totals realitzades.
L’aplicació d’aquest règim suposa:
1. En les compres, els proveïdors dels minoristes els repercuteixen i tenen

obligació d’ingressar el recàrrec d’equivalència, a més de l’IVA.
2. En les seves operacions comercials, així com en les transmissions de béns

o drets utilitzats exclusivament en aquesta activitat, han de repercutir l’IVA
als seus clients, però no el recàrrec. No obstant això, no estaran obligats a
consignar aquestes quotes repercutides en una autoliquidació ni a ingressar
l’impost. Tampoc poden deduir l’IVA suportat en aquestes activitats.
Tipus del recàrrec d’equivalència
El subjecte passiu acollit al recàrrec d’equivalència suporta en les seves operacions

de compra el tipus impositiu que correspongui a l’operació realitzada més el
recàrrec, segons la taula taula 3.3:
Taul a 3. 3. Tipus del recàrrec d’equivalència
Tipus IVA Tipus de recàrrec d’equivalència
Tipus general 21% 5,20%
Tipus reduït del 10% 1,40%
Tipus reduït del 4% 0,5%
Tabac 1,75%
Obligacions formals
Amb caràcter general, els qui realitzin exclusivament aquesta activitat no tenen, a
l’efecte de l’IVA, obligació d’expedir document de facturació per les vendes, tret
que tributin en règim d’estimació directa en l’IRPF, si bé, quan el destinatari sigui
empresari o professional o quan ho exigeixi per a l’exercici d’un dret de naturalesa
tributària, s’haurà d’expedir factura.
Els subjectes passius no estan obligats a portar registres comptables en relació

amb l’IVA.
Exemple de recàrrec d’equivalència
Una empresa factura a Albert Torrent, empresari acollit al règim especial del recàrrec
d’equivalència, productes subjectes a diferents tipus d’iVA:
• Productes subjectes al tipus general per import de 100 EUR.
• Productes subjectes al tipus reduït del 10% per import de 500 EUR.
• Productes subjectes al tipus reduït del 4% per import de 300 EUR.
Com que el destinatari de la factura és un empresari acollit al règim especial del recàrrec
d’equivalència, el total de la factura ha de ser el mostrat a la taula 3.4.
Taul a 3. 4. Total factura amb rècarrec d’equivalència
Bases Tipus IVA Quota RE Quota RE Total

imposables
1.000 21% 210 5,20% 52 1.262
500 10% 50 1,40% 7 557
300 4% 12 0,5% 1,50 13,50
1.800 272 60,50 1.832,50
3.10.2 Règim especial del criteri de caixa
El règim especial del criteri de caixa (RECC) és de caràcter optatiu i permet

retardar la meritació i la consegüent declaració i ingrés de l’IVA repercutit fins
al moment del cobrament als seus clients.
Com a contrapartida al retard de l’ingrés de l’IVA repercutit, es retarda igualment

la deducció de l’IVA suportat en les seves adquisicions fins al moment en què
s’efectuï el pagament als seus proveïdors.
No obstant això, s’estableix com a límit tant per a la meritació de l’impost com
per al naixement del dret a la deducció la data del 31 de desembre de l’any
immediatament posterior al que es realitzi l’operació.
Requisits
Poden aplicar el RECC els subjectes passius que tinguin un volum d’operacions
durant l’any natural anterior que no superi els 2.000.000 EUR. Queden exclosos
els subjectes passius els cobraments dels quals en efectiu respecte d’un mateix
destinatari durant l’any natural anterior superin la quantia de 100.000 EUR.
Es pot aplicar el RECC a totes les operacions realitzades al territori d’aplicació

de l’impost excepte les següents:
• Operacions acollides als règims especials simplificat, de l’agricultura, ra-

maderia i pesca, del recàrrec d’equivalència, de l’or d’inversió, aplicable
als serveis prestats per via electrònica i del grup d’entitats.
• Exportacions i lliuraments intracomunitaris de béns
• Adquisicions intracomunitàries de béns
• Supòsits d’inversió del subjecte passiu
• Importacions i operacions assimilades a les importacions
• Autoconsums de béns i serveis
Meritació de l’impost
L’impost es merita:
• Al moment del cobrament total o parcial del preu pels imports efectivament
percebuts.
• El 31 de desembre de l’any immediatament posterior a aquell en què s’hagi

realitzat l’operació si el cobrament no s’ha produït.
S’ha d’acreditar en el moment del cobrament total o parcial del preu de l’operació.
La repercussió de l’impost ha d’efectuar-se al temps d’expedir i lliurar la factura,
però s’entén produïda en el moment de la meritació de l’operació.
Els subjectes passius acollits al RECC poden practicar les seves deduccions, amb
la particularitat que el dret a la deducció neix:
• En el moment del pagament total o parcial del preu pels imports efectiva-
ment satisfets.

realitzat l’operació si el pagament no s’ha produït.
El moment del pagament total o parcial del preu de l’operació ha d’acreditar-se.
En el cas de destinataris d’operacions afectades per aquest règim el dret a la

deducció de les quotes suportades per aquestes operacions neix:
• En el moment del pagament total o parcial del preu pels imports efectiva-
ment satisfets.

realitzat l’operació si el pagament no s’ha produït.
Exemple de règim especial del criteri de caixa
L’empresari A adquireix mercaderies en el primer trimestre de 2016 per import de 600.000

EUR a l’empresari B, que està acollit al règim especial del criteri de caixa. La meitat del
preu es paga l’1 de juliol de 2016 i la resta, l’1 de febrer de 2018.
Quan podrà deduir l’IVA suportat en la compra l’empresari A?
La meritació i, per tant, el dret a la deducció de l’impost es produirà l’1 de juliol de 2016
per l’import pagat (300.000 · 21% = 63.000 EUR) i el 31 de desembre de 2017 per l’import
restant (300.000 · 21% = 63.000 EUR).
Obligacions formals
L’opció per l’aplicació del RECC ha d’exercitar-se al temps de presentar la

declaració de començament d’activitat o bé a la declaració censal (model 036 o
037), durant el mes de desembre anterior a l’inici de l’any natural en què hagi de
fer efecte. L’opció s’entén prorrogada excepte si hi ha renúncia.
La renúncia al RECC s’exercita mitjançant comunicació a l’òrgan competent de

l’AEAT a través de la declaració censal que s’ha de presentar el mes de desembre
anterior a l’inici de l’any natural en el qual ha d’assortir efectes. Aquesta renúncia
té efecte per a un període mínim de 3 anys.
Els subjectes passius acollits a aquest règim han d’incloure en el llibre de registre
de factures expedides i en el llibre de registre de factures rebudes la informació
següent:
1. Conformitat que l’operació s’ha efectuat conforme al RECC.
2. Les dates de cobrament, parcial o total, de l’operació, amb indicació per

separat de l’import corresponent.
3. Indicació del compte bancari o del mitjà de cobrament utilitzat, que pugui
acreditar el cobrament total o parcial de l’operació.
Els subjectes passius no acollits al RECC però destinataris d’operacions afectades

pel mateix han d’incloure en el llibre de registre de factures rebudes la mateixa
informació que els subjectes passius acollits al RECC.
3.10.3 Règim simplificat
Les idees bàsiques d’aquest règim són:
1. Incompatibilitat del règim simplificat amb qualsevol altre règim de l’impost

sobre el valor afegit. Solament existeix compatibilitat amb els règims espe-
cials de l’agricultura, ramaderia i pesca, amb el del recàrrec d’equivalència
i amb determinades activitats fixades reglamentàriament.
2. Coordinació plena entre el règim simplificat i el règim d’estimació objectiva

en l’IRPF, de tal manera que totes les activitats acollides al règim simplificat
de l’IVA determinaran el seu rendiment net pel règim d’estimació objectiva.
3. Coordinació amb el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.
Requisits
El règim simplificat s’aplica, excepte renúncia efectuada en termini i forma, als

qui compleixin els següents requisits:
1. Que siguin persones físiques o entitats en règim d’atribució de rendes en

l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
2. Que realitzin qualsevol de les activitats incloses en l’ordre ministerial que

regula aquest règim, sempre que, en relació amb tals activitats, no superin
els límits establerts per a cadascuna d’elles pel Ministeri d’Hisenda i Funció
Pública.
3. Que el volum d’ingressos l’any immediat anterior, no superi qualsevol dels

següents imports:
• Per al conjunt de les seves activitats, excepte les agrícoles, forestals

i ramaderes, 250.000 EUR anuals. A aquests efectes es computarà
la totalitat de les operacions, amb independència que existeixi o no
obligació d’expedir factura.
• Per al conjunt d’activitats agrícoles, forestals i ramaderes que es
determinin pel Ministre d’Hisenda i Funció Pública, 250.000 EUR
anuals. A aquests efectes solament es computaran les operacions que
hagin d’anotar-se en els Llibres Registro.
4. Que el volum d’adquisicions i importacions de béns i serveis per al conjunt

de totes les activitats econòmiques desenvolupades no superi els 250.000
EUR (IVA exclòs). Dins d’aquest límit es tindran en compte les obres i
serveis subcontractats i s’exclouran les adquisicions d’immobilitzat.
5. Que no hagi renunciat a la seva aplicació.
6. Que no hagi renunciat ni estigui exclòs de l’estimació objectiva en l’IRPF.
7. Que cap de les activitats que exerceixi el contribuent es trobi en estimació

directa en l’IRPF o en algun dels règims de l’IVA incompatibles amb el
simplificat. A aquests efectes, resulten compatibles les activitats acollides
al REAGP i al règim especial del recàrrec d’equivalència.
Amb caràcter general, la renúncia al règim simplificat s’haurà d’efectuar al temps

de presentar la declaració de començament de l’activitat, o en el mes de desembre
anterior a l’any natural en què hagi d’assortir efectes, mitjançant la presentació de
la corresponent declaració censal. S’entendrà també realitzada la renúncia quan es
present en termini l’autoliquidació del primer trimestre de l’any aplicant el règim
general.
La renúncia produeix efectes durant un període mínim de 3 anys i s’entén que hi

ha pròrroga tàcitament en els anys següents, tret que sigui revocada en el mes de
desembre anterior a l’any natural en què hagi de produir efectes.
Funcionament
El règim simplificat s’aplica a cadascuna de les activitats desenvolupades per

Ordre ministerial per a l’empresari o professional que es trobin recollides en l’ordre ministerial que regula
l’exercici fiscal de 2020:
bit.ly/2AmXI64 aquest règim.
El resultat de la liquidació de l’IVA en el règim simplificat es determina al final de

cada exercici. No obstant això, l’empresari o professional ha d’efectuar un ingrés
a compta amb periodicitat trimestral.
Amb caràcter general, la liquidació de l’impost sobre el valor afegit per a la

realització de cada activitat acollida al règim simplificat resulta de la diferència
entre quotes meritades per operacions corrents i quotes suportades per operacions
corrents, relatives a aquesta activitat, amb un import mínim de quota a ingressar
determinat per a cada activitat per l’ordre d’aprovació dels índexs i mòduls per a
aquest exercici.
És deduïble en concepte de quotes suportades de difícil justificació l’1% de

l’import de la quota reportada per operacions corrents.
Quan es produexen determinades circumstàncies excepcionals, com ara inundaci-

ons, incedis, etc., es pot sol·licitar l’aplicació d’índexs correctors de forma que
permeti afavorir l’afectat per aquestes situacions.
Quota derivada del règim simplificat
La quota derivada del règim simplificat és la major de les dues quantitats següents:
En el cas d’activitats
agrícoles, ramaderes i
1. La resultant de restar a la quota meritada per operacions corrents, les quotes forestals no existeix quota
mínima.
suportades per operacions corrents.
2. La quota mínima resultant d’aplicar el percentatge establert per a cada

activitat en l’ordre d’aprovació dels mòduls sobre la quota reportada per
operacions corrents incrementada en l’import de les quotes suportades fora
del territori d’aplicació de l’impost i retornades a l’empresari o professional
en l’exercici.
En les activitats de temporada la quota mínima es multiplica per l’índex corrector

de temporada. Els índexs correctors de temporada són:
Tenen la consideració
• Fins a 60 dies de temporada: 1,50 d’activitats de temporada
les que habitualment només
es desenvolupen durant
• De 61 a 120 dies de termporada: 1,35 certs dies de l’any, continus
o alterns, sempre que el
total no excedeixi els 180
• De 121 a 180 dies de temporada: 1,25 dies per any.
Quotes trimestrals
En els vint primers dies dels mesos d’abril, juliol i octubre l’empresari o pro-
fessional ha d’efectuar les autoliquidacions ordinàries (model 303) en les quals
efectuar l’ingrés a compte d’una part de la quota derivada del règim simplificat,
corresponents al primer, segon i tercer trimestre, respectivament.
L’autoliquidació final (model 303), en la qual es determina la quota derivada del

règim simplificat de l’exercici, es presenta durant els trenta primers dies del mes
de gener de l’any posterior.
L’ingrés a compte resulta d’aplicar un percentatge assenyalat en l’ordre d’aprova-

ció dels mòduls del règim simplificat a la quota reportada per operacions corrents.
Per al càlcul de l’ingrés corresponent a cadascun dels tres primers trimestres es
prenen els mòduls i índexs correctors referits al dia 1 de gener de cada any.
Els empresaris o professionals que realitzen activitats en règim simplificat presen-

ten el model 303 amb independència que realitzin simultàniament altres activitats
en règim general.
Resultat del règim simplificat
Una vegada calculada la quota derivada del règim simplificat, cal deduir els ingres-
sos a compte realitzats en l’exercici. La quota derivada del règim simplificat ha
d’incrementar-se en l’import de les quotes reportades en les següents operacions:
• Adquisicions intracomunitàries de béns
• Lliuraments d’actius fixos materials i transmissió d’actius fixos immaterials
• Operacions amb inversió del subjecte passiu
Així mateix, pot deduir-se l’import de les quotes suportades o satisfetes en

l’adquisició o importació d’actius fixos destinats al desenvolupament de l’activitat.
L’esquema següent resumeix el procés de liquidació de regim simplificat (vegeu

figura 3.2):
Fi gu ra 3 . 2 . Esquema de liquidació del règim simplificat
Respecte del personal

assalariat s’ha tenir present
Exemple de règim simplificat que es computarà en un
60% al personal assalariat
Agustí Soriano López, amb DNI 24840610N, és propietari d’una fleca (epígraf IAE 419.1, menor de 19 anys i el qual
presti els seus serveis sota
veure figura 3.3) en la qual treballen quatre empleats i ell mateix. El local té una extensió un contracte d’aprenentatge
de 200 m2 de superfície computable a l’efecte de l’IAE i un forn amb una superfície de 800 o per a la formació. Quan el
2. personal assalariat sigui
una persona amb
discapacitat, amb grau de
Fi g ura 3. 3. Índexs i mòduls del règim especial simplificat per a l’epígraf IAE 419.1 per discapacitat igual o superior
als exercicis 2017 i 2018 al 33%, es computarà en un
40 per 100. Aquestes
reduccions seran
incompatibles entre si.
L’Agustí ha comprat en 2018 farina per import de 60.000 EUR. Per al subministrament
elèctric ha suportat quotes d’IVA per import de 3.000 EUR durant l’any. Està acollit al
règim simplificat dels de l’any 2004 no havent, per a l’exercici 2018, renunciat en el termini
legalment establert. L’ordre ministerial per a l’exercici fiscal de 2018 estableix que per al
càlcul de la quota trimestral s’ha d’aplicar un 6% sobre la quota meritada per operacions
corrents.
Els passos per calcular les quotes trimestrals de les declaracions-liquidacions d’IVA per al
2018 són:
1. El càlcul de las quotes dels tres primer trimestres de l’exercici 2018 s’haurà de realitzar
utilitzant els mòduls aprovats per l’exercici 2017. Calculem les quotes trimestrals, sabent
que la quota meritada per operacions corrents és la suma de les quanties corresponents
als mòduls previstos per a la seva activitat:
Tau la 3 . 5 . Quotes trimestrals
Personal assalariat: 5 · 1.693, 54 = 8.467, 70 EU R
Superfície de local: 200 m2 · 7, 09 = 1.418, 00 EU R
Superfície de forn: 800 dm2

· 30, 47 = 243, 76 EU R
100
Quota meritada per operacions corrents: 8.467, 70 + 1.418, 00 + 243, 76 =

10.129, 46 EU R
Quota trimestral: 6% · 10.129, 46 = 607, 77 EU R
Els mesos d’abril, juliol i octubre s’haurà ingressat un total de 1.823,31 EUR (607,77 · 3).
2. Calculem la quota anual, a partir de les quotes suportades meritades durant l’exercici
2018:
• Per la compra de farina: 60.000,00 · 4% = 2.400,00 EUR
• Pel subministrament elèctric: 3.000,00 EUR
• Total quota suportada: 5.400,00 EUR
La quota anaul ve determinada per la difencia entre la quota meritada per operacions
corrents menys el total de quotes suportades i menys l’1% sobre la quota meritada en
concepte de quotes suportades de difícil justificació. En aquest cas no s’haurà de recalcular
la quota meritada per operacions corrents ja que els índex i mòduls per l’exercici 2018 són
el mateixos que per a l’exercici 2017.
Tau la 3 . 6 . Quota anual 2017
Quota meritada per operacions corrents: 10.129, 46 EU R
Quotes suportades operacions corrents −5.400, 00 EU R
Quotes suportades de difícil justificació (1% · −101, 29 EU R

10.129,46)
Total quota anual 4.628, 17 EU R
3. Segons l’epígraf IAE 419.1 respecte de la quota mínima, la quota mínima per operacions
corrents és del 20% de la quota reportada per operacions corrents.
Quota mínima: 20% · 10.129,46 = 2.025,89 EUR
Com que 4.628,17 > 2.025,89 no es té en compte la quota mínima.
4. Calculem l’import de la quota trimestral corresponent a l’última declaració-liquidació de

l’exercici 2018:
Taul a 3. 7. Import declaració-liquidació 4T
Total quota anual: 4.628, 17 EU R
Total quotes 1r, 2n i 3r trimestre: −1.823, 31 EU R
Quota 4t trimestre: 2.804, 86 EU R
3.11 Procediment administratiu davant l’Agència Tributària
Totes les operacions realitzades per un subjecte passiu han de quedar anotades en
els corresponents llibres de registre específics d’IVA. El subjecte passiu ha de
presentar una declaració-liquidació en cada període de liquidació comprensiva de
totes les seves activitats realitzades, qualsevol que sigui el règim de tributació i el
lloc on es realitzin.
El període de temps que comprèn cada declaració-liquidació es denomina període

de liquidació, que pot ser mensual o trimestral.
Amb caràcter general, tots els subjectes passius han de presentar autoliquidacions
trimestrals excepte els inscrits en el registre de devolució mensual(REDEME) i
les grans empreses. A l’efecte de l’IVA, tenen la condició de grans empreses
els subjectes passius amb un volum d’operacions, calculat conforme al que es
disposa en la llei de l’impost durant l’any natural immediat anterior superior a
6.010.121,04 EUR.
Les administracions públiques, els obligats tributaris adscrits a la delegació central

de grans contribuents o a alguna de la unitats de gestió de grans empreses, els
obligats tributaris el període dels quals de liquidació coincideixi amb el mes
natural i les entitats que tinguin la forma jurídica de societat anònima o societat
de responsabilitat limitada, estan obligats a la presentació electrònica per internet
utilitzant un certificat electrònic reconegut.
La determinació per part del subjecte passiu del deute tributari ha de realitzar-se
mitjançant autoliquidacions ajustades als models aprovats pel Ministre d’Hisenda
i Funció Pública, i el deute tributari s’ha d’ingressar en el lloc, forma i terminis
legalment establerts (vegeu figura 3.4).
F i g ura 3 . 4 . Models a presentar a l’Agència Tributària
No tenen obligació d’efectuar les autoliquidacions aquells subjectes passius que

realitzin exclusivament les operacions exemptes dels articles 20 (exempcions en
operacions interiors) i 26 (adquisicions intracomunitàries exemptes) de la llei de
l’impost.
DUA: document únic
administratiu. És el suport
paper de la declaració En les importacions, el pagament de la quota d’IVA es realitza al moment de
d’importació o exportació
davant les autoritats la liquidació dels drets aranzelaris. L’administració duanera expedeix el model
duaneres.
031, de liquidació d’IVA, i la carta de pagament corresponent. El DUA, a més
de ser necessari per al compliment de les formalitats duaneres, serveix com a
base per poder deduir les quotes d’IVA suportat en les importacions de béns, sent
necessari per poder exercitar aquest dret que aquestes quotes estiguin degudament
registrades en el llibre de registre de factures rebudes.
3.11.1 Llibres de registre obligatoris
Els subjectes passius estan obligats a portar els següents llibres de registre d’IVA:
• Llibre registre de factures emeses
• Llibre registre de factures rebudes
• Llibre registre d’operacions intracomunitàries
• Llibre registre de béns d’inversió
En els llibres de registre de factures expedides, factures rebudes i béns d’inversió

és vàlida la realització d’assentaments o anotacions, per a qualsevol procediment
idoni, sobre fulls separats, que després de ser numerats i enquadernats correlativa-
ment formen el llibre.
Els llibres registre d’IVA poden ser portats per mitjans electrònics o informàtics.
Si fos així, s’exigeix que es conservin en suport magnètic o òptic, durant el
període de prescripció els fitxers, les bases de dades i els programes necessaris
que permetin un accés complet.
3.11.2 Autoliquidacions de l’IVA
Cada subjecte passiu ha de presentar un únic model de declaració per període de

liquidació, amb independència del tipus d’activitat realitzada a l’efecte de l’IVA.
La presentació de l’autoliquidació s’ha de fer fins i tot en els períodes en els quals
no existeixin quotes meritades ni es practiqui deducció de quotes suportades o
satisfetes.
Els terminis de presentació de les autoliquidacions poden ser trimestrals, men-

suals o no periòdics:
• Autoliquidacions trimestrals: de l’1 al 20 del mes següent al període de

liquidació (abril, juliol, octubre. L’autoliquidació del quart trimestre de
l’any s’ha de presentar de l’1 al 30 de gener. Juntament amb la presentació
de l’autoliquidació de l‘últim trimestre, també s’ha de presentar, si s’escau,
la declaració resum anual (model 390).
• Autoliquidacions mensuals: de l’1 al 30 del mes següent al període de

liquidació, o fins a l’últim dia del mes de febrer en el cas de l’autoliquidació
corresponent al mes de gener.
• Autoliquidacions no periòdiques: únicament en aquells períodes en els

quals s’hagin realitzat les operacions per les quals el subjecte passiu està
obligat a liquidar l’impost. Els terminis són els mateixos que els establerts
per a les autoliquidacions trimestrals.
3.11.3 Subministrament immediat d’informació de l’IVA
Enllaç a l’ordre ministerial

La situació tecnològica actual permet passar a un nou sistema per portar els que regula el SII:
bit.ly/2InCY0k
llibres de registre d’IVA mitjançant la seu electrònica de l’AEAT. Aquest nou
sistema, conegut com a subministrament immediat d’informació (SII), permet la
transmissió quasi immediat dels registres de facturació.
El SII és aplicable amb caràcter obligatori als subjectes passius que actualment
Es considera grup
tenen obligació d’autoliquidar l’IVA mensualment: d’entitats el format per una
entitat dominant i les seves
entitats depenents, sempre
que les seus d’activitat
• Inscrits al REDEME econòmica o establiments
permanents de totes i
cadascuna d’elles radiquin
• Grans empreses al territori d’aplicació de
l’impost (Península i Illes
Balears).
• Grups d’entitats
També és aplicable als subjectes passius que voluntàriament decideixin acollir-

s’hi. Els subjectes passius acollits al SII estan obligats a portar mitjançant la seu
electrònica de l’AEAT els llibres obligatoris d’IVA. Han de remetre a l’AEAT el
detall de la seva facturació per configurar quasi en temps real els llibres de registre
d’IVA.
En el SII el subjecte passiu no ha de remetre les factures, el que cal remetre són
els camps dels registres de facturació que es concreten en l’ordre ministerial que
regula el SII, mitjançant serveis web basats en l’intercanvi de missatges XML.
• Factures emeses. Termini de 4 dies naturals des de l’expedició de la factura,

tret que es tracti de factures expedides pel destinatari o per un tercer. En
aquest cas, aquest termini és de 8 dies naturals. En tots dos supòsits el
subministrament ha de realitzar-se abans del dia 16 del mes següent a aquell
en què s’hagi produït la meritació de l’impost corresponent a l’operació que
ha de registrar-se.
• Factures rebudes. Termini de 4 dies naturals des de la data en què es

produeixi el registre comptable de la factura i, en tot cas, abans del dia 16
del mes següent al període de liquidació en què s’hagin inclòs les operacions
corresponents.
• Operacions intracomunitàries. Termini de 4 dies naturals, des del mo-

ment d’inici de l’expedició o transport o, si escau, des del moment de la
recepció dels béns al fet que es refereixen.
• Informació sobre béns d’inversió. Dins del termini de presentació de

l’últim període de liquidació de l’any (fins al 30 de gener).
Com a avantatges per al subjecte passiu usuari del SSI destaquen:
• Reducció de les obligacions formals, suprimint l’obligació de presentar els

models 347, 340 i 390.
• Reducció d’errades al poder disposar de dades fiscals contrastades de tercers

procedent de la base de dades de l’AEAT.
• Ampliació en deus dies del termini de presentació de les autoliquidacions

periòdiques.
• Reducció en el termini de realització de les devolucions.
3.12 Models 303 i 390
El dos models d’autoliquidació més utilitzats en la gestió de l’IVA són el model

303 d’autoliquidació i el model 390 de declaració-resum anual.
3.12.1 Model 303 - Autoliquidació
El model 303 d’autoliquidació té per finalitat la realització dels pagaments

fraccionats de l’IVA per diferència entre l’IVA meritat i l’IVA suportat en cada
període de liquidació.
Fig u ra 3. 5. Model 303 (pàgina1)
La periodicitat de les autoliquidacions del model 303 és mensual o trimestral en

funció de les característiques del subjecte passiu. Les dates de presentació del
model són:
• Autoliquidacions trimestrals. De l’1 al 20 del mes següent al període de

liquidació (abril, juliol, octubre). L’autoliquidació del quart trimestre de
l’any es presenta de l’1 al 30 de gener. Juntament amb la presentació de

l’autoliquidació de l‘últim trimestre, també s’ha de presentar, si s’escau, la
declaració resum anual (model 390).
• Autoliquidacions mensuals. De l’1 al 30 del mes següent al període de

liquidació, o fins a l’últim dia del mes de febrer en el cas de l’autoliquidació
corresponent al mes de gener.
Està obligat a presentar el model 303 el subjecte passiu que compleixi amb la con-
dició de professional o empresari a efectes d’IVA. El resultat de l’autoliquidació
corresponent al model 303 pot ser: a retornar, a ingressar, a compensar o sense
activitat.
A la secció d”’Annexos”
d’aquest apartat disposeu
de les instruccions per a Vegeu un supòsit pràctic referent al règim general de l’impost:
emplenar el model 303.
Exemple del model 303
Gregori Arnau Dalmau, amb DNI 53732637Z, és un empresari individual dedicat al comerç
a l’engròs d’aparells electrodomèstics (IAE: 615.3). Durant el tercer trimestre de l’exercici
2018 ha realitzat les operacions següents:
• Compra d’electrodomèstics a un empresari espanyol: 18.450 EUR
• Factura d’una empresa espanyola per al transport de les compres: 750 EUR
• Lloguer de les instal·lacions des d’on desenvolupa la seva activitat: 1.200 EUR mensuals
• Compra d’electrodomèstics a una empresa alemanya: 20.500 EUR
• Consum elèctric del trimestre: 475 EUR
• Venda d’electrodomèstics en territori d’aplicació de l’impost: 45.800 EUR
• Venda d’electrodomèstics a un empresari marroquí: 25.700 EUR
Altres informacions a tenir en compte:
1. En les operacions descrites se suposa que l’impost no està inclòs en el preu, tret que per
precepte legal hagi d’entendre’s el contrari o s’indiqui expressament una altra cosa.
2. La declaració corresponent al segon trimestre de 2018 va resultar a compensar per import de

1.250 EUR.
3. L’IBAN del compte corrent de l’empresari és: ES13-0147-7969-1120-2098-
Vegeu com s’emplena el model 303:
1. Anàlisi de les operacions a la taula 3.8.

Taul a 3. 8. Anàlisi de les operacions
Núm. Operació Tipus Meritat / B.I. Tipus Quota R.E. Quota

op. d’opera- Deduï- R.E.
ció ble
1 Compra Subjecta Deduïble 18.450,00 21% 3.874,50 - -

d’elec- Interior
trodo- Corrent
mèstics
(TAI)
Tau l a 3.8 (continuació)
Núm. Operació Tipus Meritat / B.I. Tipus Quota R.E. Quota

op. d’opera- Deduï- R.E.
ció ble
2 Factura Subjecta Deduïble 750,00 21% 157,50 - -

trans- Interior
port Corrent
(TAI)
3 Lloguer Subjecta Deduïble 3.600,00 21% 756,00 - -

ins- Interior
tal·lacions Corrent
4 Compra Subjecta Meritat / 20.500,00 21% 4.305,00 - -

d’electo- Intraco- Deduï-
domès- munità- ble
tics ria
Alema- Corrent
nya
5 Consum Subjecta Deduïble 475,00 21% 99,75 - -

elèctric Interior
Corrent
6 Venda Subjecta Meritat 45.800,00 21% 9.618,00 - -

d’elec- Interior
trodo- Corrent
mèstics
(TAI)
7 Venda Exportació - - - - -
d’elec- (Subjec-
trodo- ta i
mèstics Exemp-
Marroc ta)
2. A partir de l’anàlisi de les operacions, es pot fer el resum de les dades del
trimestre (vegeu taula 3.9 i taula 3.10).
Taul a 3. 9. Resum IVA meritat 4T
IVA Meritat 4T B.I. Quota
Tipus general 45.800,00 9.618,00
Adq. intracomunitària tipus 20.500,00 4.305,00

general
Total quota meritada 13.923,00
Taul a 3. 10 . Resum IVA deduible 4T
IVA Deduible 4T B.I. Quota
Operacions interiors corrents 23.275,00 4.887,75
Adq. intracomunitària 20.500,00 4.305,00
Total quota a deduibles 9.192,75
RESU LT AT (T otal quota meritada − T otal quota deduible) =

13.923, 00 − 9.192, 75 = 4.730, 25 EU R
3. Amb les dades del resum del 4t trimestre, i tenint en compte l’import pendent
de compensar del trimestre anterior, emplenem el model 303 del 4t trimestre de
l’exerici 2018. Per poder generar el model en format PDF s’ha d’accedir des de
l’opció “Formulari del model 303 per presentar (predeclaració) exercici 2018”, tal
com indica la figura 3.6:
Fig u ra 3 . 6 . Pàgina d’accés al model 303
4. A la primera finestra cal emplenar les dades relatives al període de liquidació,

les dades del subjecte passiu i la seva sitiació respecte a la liquidació de l’impost.
Fig u ra 3 . 7 . Introducció de dades del subjecte passiu
A la primera pàgina del model 303, s’han d’introduir les dades corresponents a
l’IVA meritat i deduïble.
Fig u ra 3 . 8 . Pàgina 1 del model 303
En el cas concret no hi ha cap dada per introduir a la segona pàgina. Per tant,
passem a la tercera i última pàgina del model:
Fi g ura 3 .9. Pàgina 2 del model 303
5. Introduïdes totes les dades, cal validar la declaració. En el cas de l’exemple,

com que el subjecte passiu no és real, mostra un error. Sí que podem generar un
esborrany del model clicant sobre l’opció “Borrador” (vegeu figura 3.10).
Fi g ura 3 .10 . Pàgina 3 del model 303
Exemple d’emplenament del model 303
L’esborrany del model 303 és (vegeu figura 3.11 i figura 3.12):

F igu r a 3 . 1 1 . Model 303 3T (1/2)

Figu ra 3. 12. Model 303 3T (2/2)
3.12.2 Model 390 - Declaració-resum anual
El model 390 de declaració-resum anual de l’IVA és una declaració tributària de

caràcter informatiu que conté el conjunt de les operacions realitzades al llarg de
l’any natural.
Estan obligats a presentar la declaració-resumeixen anual tots aquells subjectes

passius de l’IVA que tinguin l’obligació de presentar autoliquidacions periòdiques
de l’impost.
S’exclouen d’aquesta obligació:

• Subjectes passius acollits al règim especial aplicable als serveis prestats per
via electrònica.
• Subjectes passius obligats a presentar declaracions trimestrals que tributen

únicament en territori comú i realitzin exclusivament les activitats acollides
al règim simplificat de l’IVA i/o activitats d’arrendament de béns immobles
urbans.
• Subjectes passius que portin els llibres registro a través de la Seu electrònica
de l’AEAT (SII).
La declaració resumeixen anual ha de presentar-se en el mateix termini que

l’última autoliquidació de l’IVA de l’exercici, és a dir, de l’1 al 30 de gener de
l’any següent.
3.12.3 Presentació dels models 303 i 390
Les formes de presentació electròniques habilitades per a les autoliquidacions

periòdiques i la declaració-resumeixen anual són:
• Amb certificat electrònic reconegut. Tots els subjectes passius el poden uti-
litzar, sent d’obligada utilització per a subjectes passius inscrits al REDME,
grans empreses i els que tributin al règim especial de grups d’entitats.
• Sistema Cl@ve-PIn o sistema de signatura amb clau d’accés a un registre

previ com usuari establert. Totes les persones físiques no obligades a la
utilització d’un certificat electrònic el poden utilitzar.
• Presentació electrònica mitjançant l’enviament de SMS. Els subjectes

passius no obligats a la utilització de certificat electrònic poden utilitzar
l’opció de “predeclaració” (sense certificat), que els permetrà generar la
declaració mitjançant el servei d’impressió i, una vegada obtingut el nombre
d’identificació, presentar-la mitjançant l’enviament d’un SMS.
La presentació electrònica de les declaracions de l’impost sobre el valor afegit

pot efectuar-se, a més de pel propi subjecte passiu o per un apoderat, per
una persona o entitat autoritzada per presentar declaracions en representació de
terceres persones.
Amb el model 303, a més de les opcions de presentació telemàtica, es permet

la possibilitat de generar des de la pagina web de l’AEAT un model imprès amb
codi de barres per presentar mitjançant el seu lliurament en una entitat financera
col·laboradora.
Gestió documental de la
compravenda
Maria Jesús Salvador Amela

Procés integral de l’activitat comercial Gestió documental de la compravenda
Índex
Introducció 5
1 Contracte de compravenda i activitat comercial 9

1.1 Activitat comercial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 Funció comercial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2 Contracte de compravenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.2.1 Elements fonamentals del contracte mercantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2.2 Obligacions i drets de les parts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.2.3 Extinció del contracte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.2.4 Redacció del contracte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.2.5 Tipus de contractes de compravenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
2 Documentació de la compravenda anterior al lliurament 25

2.1 Pressupost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
2.2 Comanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
2.3 Albarà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2.4 Carta de port i CMR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
2.4.1 Carta de port internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
3 Documentació de la compravenda posterior al lliurament 39

3.1 Factura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
3.1.1 Factura simplificada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
3.1.2 Emissió de la factura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
3.1.3 Esquema de la factura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
3.1.4 Tipus de factures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
3.1.5 Factura electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
3.2 Registres de factures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
3.2.1 Llibre de registre de factures emeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
3.2.2 Llibre de registre de factures rebudes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.3 Fitxa de magatzem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3.3.1 Costos indirectes d’aprovisionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
3.3.2 Criteris de càlcul de fitxa de magatzem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Procés integral de l’activitat comercial 5 Gestió documental de la compravenda
Introducció
L’activitat comercial de qualsevol empresa genera molta documentació que s’ha

de registrar i arxivar correctament per al seu bon funcionament.
L’apartat de “Contracte de compravenda i activitat comercial” tracta d’elaborar

i organitzar la documentació administrativa de les operacions de compravenda
de l’empresa. En primer lloc, es contextualitza què és l’activitat comercial en
els diferents tipus d’empreses, les seves àrees funcionals i la seva estructura
organitzativa, i es defineixen conceptes clau com el preu de compra, el preu de
cost, el preu de venda, el marge comercial, el benefici, les despeses de compra,
les despeses de venda, els diferents tipus de descomptes, etc. que serveixen per
elaborar la documentació. Tot seguit s’aborda el contracte de compravenda, a
partir de les persones que hi intervenen, els diferents models, les característisques,
formes i requisits de cadascun. S’analitzen els elements fonamentals del contracte
mercantil: personals, reals i formals, sense oblidar de les obligacions i els drets
de les parts o les causes d’extinció.
En l’apartat de “Documentació de la compravenda anterior al lliurament de la

mercaderia o la prestació del servei es veuen el pressupost (document que s’elabora
per ofertar les mercaderies o el servei), la comanda (document que s’elabora per
sol·licitar les mercaderies o el servei), l’albarà (document que s’elabora amb els
productes que es lliuren o el servei que es presta), la carta de port (document que
registra el preu del transport de les mercaderies en territori nacional), i el CMR
(document que s’utilitza en cas de vendes internacionals: document que registra
el preu del transport de les mercaderies fora del territori nacional).
En l’apartat de “Documentació de compravenda posterior al lliurament” de

la mercaderia o prestació del servei es veu la factura, de la qual s’estudia el
concepte, el marc legal, el contingut, els diferents tipus, etc. L’apartat se centra
en la complimentació d’aquest document. També es treballen el llibres registre,
de factures emeses i rebudes, que serveixen per dur el control de les factures de
l’empresa, rebudes o generades. I, per últim, es treballen els fulls de magatzem i
els criteris del preu mitjà ponderat (PMP) i el first in first out (FIFO) per elaborar-
los.
proposades en cada bloc. En cas de dubte podeu preguntar al fòrum de l’assignatu-
ra, ja que així us podran ajudar els vostres companys o el professorat a resoldre’ls.

• Identifica els elements dels contractes mercantils de compravenda, serveis,

assegurances, arrendaments i altres, dins l’àmbit empresarial.
• Estableix els fluxos de documentació administrativa.
• Identifica i emplena els documents relatius a la compravenda en l’empresa,

reconeixent els requisits formals que han de reunir, tant en format convenci-
onal com electrònic.
• Supervisa els càlculs per emplenar la documentació comercial.
• Reconeix els processos d’expedició i lliurament de mercaderies, així com

la documentació administrativa associada.
• Verifica que la documentació comercial, rebuda i emesa, compleix la

legislació vigent i els procediments interns d’una empresa.
• Identifica els paràmetres i la informació que han de ser registrats en les

operacions de compravenda.
• Recepciona i/o complimenta, en llengua anglesa, la documentació comerci-

al habitual.
• Valora la necessitat d’aplicar els sistemes de protecció i salvaguarda de la

informació, així com criteris de qualitat en el procés administratiu.
• Gestiona la documentació, manifestant rigor i precisió.
• Utilitza aplicacions informàtiques específiques.

documentació associada i el seu flux dins de la empresa.
• Diferencia els fluxos d’entrada i sortida de tresoreria, valorant els procedi-

ments d’autorització dels pagaments i de gestió dels cobraments.
• Identifica els mitjans de pagament i cobrament habituals en l’empresa, així

com els seus documents justificatius, diferenciant pagament al comptat i
pagament ajornat.
• Compara les formes de finançament comercial més habituals.

• Aplica les lleis financeres de capitalització simple o composta en funció del

tipus d’operacions.
• Calcula la liquidació d’efectes comercials en operacions de descompte.
• Calcula les comissions i despeses de determinats productes i serveis banca-

ris bàsics relacionats amb l’ajornament del pagament i del cobrament, tant
en l’àmbit nacional com internacional.
• Interpreta i tramita documents financers bàsics en anglès que s’utilitzen en

pagaments i cobraments.
3. Efectua la gestió i el control de la tresoreria, utilitzant aplicacions informàti-

ques.
• Estableix la funció i els mètodes de control de la tresoreria en l’empresa.
• Emplena els diferents llibres i registres de tresoreria.
• Executa les operacions del procés d’arqueig i quadrament de la caixa i

detecta les desviacions.
• Acara la informació dels extractes bancaris amb el llibre de registre del banc.
• Descriu les utilitats d’un calendari de venciments en termes de previsió

financera.
• Relaciona el servei de tresoreria i la resta de departaments amb empreses i

entitats externes.
• Valora la utilització de mitjans en línia, administració electrònica i altres

substitutius de la presentació física dels documents.
• Efectua els procediments d’acord amb els principis de responsabilitat,

seguretat i confidencialitat de la informació.
• Utilitza el full de càlcul i altres eines informàtiques per a la gestió de

tresoreria.
• Identifica el procediment per gestionar la presentació de documents de

cobrament i pagament davant de les administracions públiques.
1. Contracte de compravenda i activitat comercial
El desenvolupament de l’activitat comercial de les empreses origina en certs

moments la realització de contractes de compravenda. Per tant, el contracte de
compravenda és un element a tenir present en el moment d’analitzar l’activitat
comercial relacionada amb les operacions comercials.
1.1 Activitat comercial
L’activitat comercial se centra dins del concepte d’empresa com les actuacions que
utilitzen els factors productius amb l’objectiu de produir béns i serveis demanats
pel mercat i que generin un benefici i satisfacin necessitats humanes i socials.
Segons l’activitat comercial hi ha diferents tipus d’empresa:
• Empreses industrials: dedicades a la fabricació o manipulació de béns.

Normalment compren primeres matèries, les processen i les converteixen en
un producte acabat que ofereixen al mercat. Exemple: fàbrica de productes
d’higiene.
• Empreses comercials: dedicades a la venda de productes sense alterar-los.

Exemple: supermercat.
• Empreses de serveis: dedicades a la facilitació d’un servei en lloc d’un bé.

Exemple: agència de viatges.
Per realitzar qualsevol activitat comercial és necessària l’organització empresarial

i la coordinació de tots els factors per evitar problemes d’ineficàcia empresarial.
Les activitats s’han d’agrupar per àrees funcionals independentment de l’activitat
que es desenvolupi (vegeu la taula 3.1).
Taul a 1 .1. Àrees funcionals de l’empresa

Funcions Descripció
Tècnica o productiva Du a terme la producció de bens o serveis mitjançant un seguit de processos o activitats.
Financera Proporciona recursos econòmics i financers a l’empresa amb el menor cost possible, controla els fluxos de capital que
es produeixen i du a terme la recerca de recursos econòmics i estudia la seva rendibilitat.
Comercial Té una doble vessant: tasques necessàries per realitzar les compres que garanteixin poder realitzar totes les vendes.
Personal o recursos humans Gestiona i administra el personal tenint en compte que són individus amb uns interessos i motivacions.
Administrativa Porta a terme totes les tasques d’administració i control documental i telemàtica de totes les activitats de l’empresa.
Les empreses han de dur a terme totes aquestes funcions i necessiten una
organització per estalviar-se problemes de gestió.
L’organització empresarial és un element fonamental que suposa una forma

d’estructurar l’empresa dividint el treball en unitats més petites. És la
disposició de les diferents unitats funcionals de l’organització, així com les
diferents activitats que ha de desenvolupar cadascuna d’aquestes unitats.
Qualsevol estructura organitzativa ha de de tenir en compte els diferents tipus

d’estructura següents:
• Organització formal: Ve determinada per la direcció de l’empresa i recull

totes les relacions existents entre membres de l’organització establertes de
forma conscient.
• Organització informal: Recull les relacions espontànies i de caràcter més

professional que sorgeixen entre els treballadors de l’empresa. No estan
previstes per la direcció.
• Cultura empresarial: És la manera de fer i de ser de les empreses. Es

manifesta en les formes d’actuació davant dels problemes i oportunitats de
gestió i adaptació als canvis. S’ensenya als nous membres com una manera
de pensar, viure i actuar.
1.1.1 Funció comercial
Per dur a terme la funció comercial (compres i vendes) s’han de tenir en compte
els següents conceptes a l’hora d’elaborar la documentació:
• Preu de compra: preu del bé o servei més totes les despeses addicionals
originades fins arribar al magatzem de l’empresa. Aquest import no inclou
impostos indirectes recuperables (IVA).
• Preu de cost: preu equivalent a l’anterior, però només en el cas que el bé

o servei sigui produït per l’empresa. Inclou totes les despeses i inversions
necessàries per obtenir-lo.
• Preu de venda: preu del bé o servei fixat per a la venda. Es calcula tenint
en compte el preu de compra o de cost més el marge comercial.
• Marge comercial: import en què s’incrementa el preu de compra o de cost

del bé o servei.
• Benefici: resultat obtingut per la diferència entre els ingressos provinents

de la venda i les despeses originades.
• Despeses de compra: despeses accessòries. Per exemple, el transport o

l’assegurança del bé originades en la compra.
• Despeses de venda: igual que l’anterior, però originades en la venda i

assumides pel venedor.
• Descomptes comercials: descomptes que comporten la reducció del preu.
– Ràpel: es concedeix pel volum de compra o venda.

– Descompte comercial: es concedeix en funció del client.
– Descompte per pagament immediat: es concedeix per pagar imme-
diatament o abans d’un termini pactat.
• Interessos per ajornament: import en què s’incrementa el preu per fer un

pagament a terminis.
• Recàrrec: import addicional que incrementa el preu del bé.
• Comissions i corretatges: import amb què es carrega al preu per la

intervenció d’un agent.
Per entendre millor aquests conceptes analitzeu els exemples següents:
Exemple de preu d’adquisició
L’empresa Z decideix comprar 100 unitats d’unes mercaderies per 1.000 EUR a un
proveïdor que fa un descompte comercial del 2%. Per poder-ne disposar l’empresa ha
d’assumir unes despeses de transport de 60 EUR i una assegurança de 5 EUR.
En aquest cas l’empresa Z no pot considerar que el preu d’adquisició de les mercaderies
és de 980 EUR (1.000 EUR - descompte (2% sobre 1.000 EUR)), sinó que ha de tenir en
compte la resta de despeses de compra detallades (imports en euros):
• Preu de les mercaderies: 1.000
• Descompte: -20
• Transport: +60
• Assegurança: +5
• Preu d’adquisició: 1.045
El preu d’adquisició unitari és el resultat de dividir aquest resultat per les 100 unitats que
vol comprar l’empresa Z. Les mercaderies tenen un preu d’adquisició de 10,45A C/unitat.
Exemple de cost de producció
L’empresa Z decideix fabricar unes mercaderies. Compra primeres matèries per 1.000 EUR
a un proveïdor que fa un descompte per ràpel del 2%. Per poder disposar-ne, l’empresa ha
d’assumir unes despeses de transport de 60 EUR i una assegurança de 5 EUR. A més, ha
de pagar 500 EUR de sous als seus treballadors i 100 EUR de subministraments.
L’empresa Z ha de calcular el cost de producció de les mercaderies tenint en compte les

despeses de compra detallades (imports en euros):
• Preu de les primeres matèries: 1.000
• Descompte: -20
• Transport: +60
• Assegurança: +5
• Sou treballadors: +500
• Subministraments: +100
• Preu d’adquisició: 1.645
El cost de producció unitari és el resultat de dividir el preu total d’adquisició per les 100
unitats produïdes. Les mercaderies que ha produït l’empresa Z tenen un cost de producció
de 16,45A C/unitat.
Exemple de preu de venda
L’empresa Z aplica un marge del 30% sobre les mercaderies produïdes.
Lempresa Z ha de calcular el preu de venda i ha d’aplicar el marge detallat (imports en

euros):
• Preu de les mercaderies produïdes: 16,45
• Marge (30% sobre 16,45): +4,94
• Preu de venda: 21,39
Exemple de càlcul de benefici
L’empresa Z ven 80 unitats de mercaderies produïdes al preu de venda calculat en l’anterior

exemple (21,39AC). Les despeses de transport i d’assegurança pugen a 100 EUR i van a
càrrec de l’empresa Z, però s’han contractat a un transportista.
S’apliquen diferents descomptes:
• Comercial: 0,5%
• Ràpel: 1%
• Pagament immediat: 1% (descompte de l’1% per pagament al comptat)
L’empresa Z, si vol obtenir el benefici d’aquesta operació, abans de fer els càlculs ha
d’aplicar els descomptes seguint el següent ordre:
1. Descompte comercial
2. Ràpel
3. Descompte per pagament immediat
Tenint en compte que el cost de producció de les 80 unitats era de 1.316 (16,45AC/unitat · 80
u), el benefici obtingut ha estat de 352,75A
C (total ingressos - total despeses = 1.768,75A C-
1.316A C - 100AC).
Les despeses de transport de les vendes també s’han de considerar com a despesa
si l’empresa venedora les encarrega a un tercer. En aquest cas, l’empresa Z les ha
d’abonar al transportista. El mateix passaria amb comissions, corretatges o interessos
per ajornaments.
Els resultats es detallen a la taula 1.2.

Taul a 1. 2. Dades de l’exemple
Concepte Import
Mercaderies produïdes (80 · 21,39) 1.711,20
Descompte comercial (1.711,20 · 0,5%) -8,56
Subtotal (preu de venda - dte. comercial 1.702,64
Ràpel (1.702,64 · 1%) -17,03
Subtotal (preu de venda - dte. comercial - ràpel) 1.685,61
Descompte pag. immediat (1.685,61 · %) -16,86
Subtotal (preu de venda - dte. comercial - ràpel - dte. pagament 1.668,75

immediat)
Despeses de venda 100,00
Total 1.768,75
Imports en euros
1.2 Contracte de compravenda
En general els contractes es defineixen com un acord de voluntats entre dues o més
parts amb la intenció de crear, modificar o extingir una relació jurídica. L’element
jurídic bàsic de la compravenda és el contracte de compravenda mercantil, que
convé diferenciar del contracte de compravenda civil, ja que tenen característiques
i marcs jurídics diferents.
La normativa legal estableix que aquests tipus d’acords, dels quals es generen
una sèrie de drets i obligacions, han de quedar recollits en un document que
s’anomena contracte de compravenda, que es fonamenta en l’obligació que tenen
els contractants de complir el que s’ha pactat.
El contracte de compravenda és l’acord mitjançant el qual una de les parts,

anomenada venedor, s’obliga a lliurar a l’altra part, anomenada comprador,
una cosa o dret a canvi d’una quantitat de diners, el preu.
El contracte de compravenda en general és un acord lliure entre les parts en què

es regulen els termes d’un intercanvi mutu. Es pot fer de forma verbal o per escrit,
però sobretot ha de regular les condicions en les quals es realitza l’intercanvi: el
preu, el termini de lliurament, la forma de pagament, etc. No totes les operacions
de compravenda generen contractes per escrit, perquè, igual que passa amb les
relacions personals, la confiança que hi pot haver entre les parts contractants pot
ser suficient per tal de garantir que tant el comprador com el venedor compleixin
les seves obligacions.
Quan l’empresa realitza les funcions d’aprovisionament i comercialització esta-

bleix una sèrie de relacions amb els proveïdors i els clients que, en moltes ocasions,
es concreten en diversos acords de compra i venda de béns i serveis.
Les persones que intervenen en els contractes s’anomenen parts contractants.

En els contractes de compravenda són: el comprador i el venedor, que poden ser
tant persones físiques com persones jurídiques.
• Les persones físiques són persones individuals que tenen personalitat

pròpia i capacitat per contractar, és a dir, que poden ser titulars de drets
i d’obligacions o, el que seria el mateix, majors d’edat i no declarades
incapacitades judicialment.
• Les persones jurídiques són societats, corporacions, associacions i funda-

cions que tenen personalitat jurídica pròpia independent dels membres que
la formen i que han d’actuar mitjançant els seus representants o òrgans de
direcció o de gestió, que estan formats per persones físiques.
Hi ha dos tipus de contracte diferenciats amb les següents característiques:
• Contracte civil: regulat pel Codi civil i destinat al consum privat entre
particulars de béns mobles o immobles. Exemple: compra d’un local.
• Contracte mercantil: regulat pel Codi de comerç i té per objectiu la

revenda d’un bé. Hi intervé, com a mínim, un comerciant. Exemple:
compra d’un vehicle usat.
Es diferencia entre béns mobles i immobles:
• Un bé moble és un tipus de bé que es pot transportar. Exemple: mobiliari

d’oficina.
• Un bé immoble és aquell que roman immòbil, no es pot transportar.

Exemple: edifici.
Es considera compravenda mercantil la compra d’un bé moble per tal de

revendre’l, amb afany de lucre en la revenda. Es considera compravenda civil
la venda per part de l’empresari al consumidor final, la compra per part d’una
empresa de productes per al consum i de la maquinària per a l’ús en l’explotació
industrial, la revenda per part d’una persona no comerciant de productes que en
el seu moment es van adquirir per al seu consum, la venda per part dels artesans
en els seus tallers de productes propis i la venda dels agricultors i ramaders de les
seves collites o animals, encara que el comprador sigui empresari i els adquireixi
amb ànim de revenda i lucre.
1.2.1 Elements fonamentals del contracte mercantil
Els elements del contracte són tots els factors que intervenen en l’acte de voluntat
de contractar i el doten de personalitat jurídica pròpia.
En el cas del contracte de compravenda, i per tal que sigui vàlid, cal que hi figurin
els tres elements següents:
1. Personals
2. Reals
3. Formals
Elements personals
Els elements personals d’un contracte de compravenda són el comprador i el vene-

dor, que poden ser persones físiques o jurídiques amb capacitat legal reconeguda
per actuar, és a dir, amb capacitat per contreure drets i obligacions. Les persones
jurídiques fornmalitzen el contracte mitjançant el representant o els òrgans de
gestió.
• Venedor: persona que lliura la mercaderia objecte del contracte de compra-

venda.
• Comprador: persona que rep la mercaderia i paga, a canvi, el preu acordat.
No tothom té capacitat per contractar. Per tal de formalitzar un contracte de

compravenda, segons el Codi de comerç, cal:
Es considera emancipada la
persona menor d’edat
alliberada de la potestat del
• Ser major d’edat o estar emancipat. pare i de la mare.
• No estar incapacitat.
El Codi de comerç, per raons morals i per tal de garantir els interessos de les
parts, prohibeix que puguin formalitzar contractes de compravenda les persones
següents:
• Menors d’edat. Encara que estiguin emancipats, no poden vendre béns

immobles o objectes de valor extraordinari sense el consentiment del pare,
la mare o tutor/a legal.
• Tutors legals. No poden vendre els béns de les persones que tutelen.
• Funcionaris públics. No poden comprar els béns que administren.
• Jutges magistrats i fiscals. No poden adquirir els béns en litigi en el tribunal

en el qual exerceixen les seves funcions.
Elements reals
L’objecte acordat, el preu per a l’intercanvi i les condicions de venda s’han

d’incloure en el contracte. S’ha de fer amb el consentiment d’ambdues parts i
s’ha de tenir una causa (contracte) que l’origini.
Els elements reals d’aquest tipus de contracte són:

• Objecte del contracte. És el bé moble que el comprador rep del venedor i

que, en l’àmbit mercantil, s’anomena mercaderia. També ho poden ser béns
intangibles (com ara els drets de la propietat intel·lectual sobre marques) i
béns immobles (terrenys, edificis, etc.), sempre que la seva adquisició sigui
feta amb l’objectiu de tornar-los a vendre amb afany de lucre.
• Preu pagat. Cal que el preu es concreti en diners d’una moneda de curs legal
i que s’estableixi com es farà el pagament (xec, lletra de canvi, etc.). El preu
de la mercaderia ha de ser real i cert, és a dir, una quantitat exacta fixada en
un moment determinat, que pot ser en el moment de signar el contracte o
bé més tard, sense necessitat de formalitzar un altre contracte. Quan el preu
no és vertader, es considera una venda simulada que amaga una donació.
Hi ha dos tipus de venda segons la forma com es fixa el preu:
• Venda a preu ferm: el preu és fixat en el moment de signar el contracte

i no es pot variar posteriorment, encara que les condicions pactades hagin
canviat.
• Venda a preu variable: el preu pot ser variable si així ho pacten els
contractants. Per exemple, quan el lliurament de la mercaderia es fa de
forma successiva i el preu depèn de les circumstàncies del mercat.
Elements formals
El contracte es pot realitzar de forma oral o per escrit. El més normal en els
contractes mercantils és fer-lo per escrit.
• Un contracte oral és aquell en el qual les parts contractants han expressat

el seu consentiment de paraula i coneixen els seus drets i obligacions sense
necessitat que figurin en un document. Per exemple, quan s’adquireix un bé
de consum.
• La compravenda és un contracte escrit, perquè es recull en un document

formal el consentiment de les parts contractants. Tot i que no s’exigeix una
forma concreta, en general un contracte de compravenda conté les dades del
venedor, les dades del comprador, la descripció de la mercaderia, el preu i
les clàusules que determinen les condicions de la compravenda.
A més d’aquests requisits, hi ha d’haver una condició indispensable perquè el

contracte sigui vàlid: el consentiment de les parts contractants, és a dir, la
coincidència de voluntats entre el comprador i el venedor sobre l’objecte i la causa
del contracte.
1.2.2 Obligacions i drets de les parts
Tot contracte de compravenda genera uns efectes legals o obligacions diferents per
al venedor o el comprador. Aquestes obligacions es mostren a la taula 1.3.
Taul a 1 .3. Obligacions de les parts

Venedor Comprador
Conservar i custodiar la cosa venuda en bon estat fins a posar-la a Pagar el preu acordat en el termini i lloc pactats. Si no s’ha acordat res
disposició del comprador. Responsable de la pèrdua o el deteriorament expressament, el comprador ha de pagar el preu al domicili del venedor
que el bé pateixi abans del lliurament. en el moment del lliurament dels béns.
Lliurar la cosa venuda al lloc i la data convinguts. Si no s’ha pactat cap Pagar interessos de demora respecte del preu quan s’endarrereix el
lloc o termini, s’entén que s’ha de fer al domicili del venedor durant de les pagament. Si no s’ha acordat, s’aplica el tipus legal dels diners.
24 hores posteriors a la formalització del contracte.
Garantir al comprador la possessió legal i lliure de carregues. Rebre el bé acordat.
Garantir el sanejament per vicis ocults o interiors. No s’ha de fer càrrec Fer-se càrrec de totes les despeses posteriors al lliurament del bé, a partir
dels defectes palesos en el moment del lliurament i que el comprador del moment i del lloc acordats.
coneix quan rep el bé.
Indemnitzar el comprador en cas d’incompliments per la seva banda que Indemnitzar el venedor en cas d’incompliments per la seva banda que
puguin originar la rescissió del contracte. puguin originar la rescissió del contracte.
1.2.3 Extinció del contracte
Els contractes es poden extingir per alguna de les causes següents:
• El pagament o compliment de les prestacions acordades.
• La pèrdua del bé o l’objecte del contracte, si es perd o es destrueix sense

que sigui imputable al comprador.
• La condonació del deute, que es produeix quan el venedor perdona el deute

al comprador.
• La confusió dels drets de creditor i deutor, és a dir, quan conflueixen en la

mateixa persona els drets del creditor (venedor) i el deutor (comprador).
• La compensació del deute. Quan el comprador i el venedor són recíproca-

ment deutor i creditor l’un de l’altre, el deute s’extingeix per la quantitat
compensada.
• La novació o substitució d’una obligació anterior per una altra de nova.
L’extinció de qualsevol dels contractes enunciats amb anterioritat suposa la

finalització de les obligacions entre les parts contractants.
1.2.4 Redacció del contracte
Per a la redacció d’un contracte de compravenda cal seguir el procediment següent:
1. Obtenir les dades.
2. Consultar la normativa, si s’escau.
3. Redactar el contracte, o emplenar el model de contracte en cas que l’empresa

disposi d’un model estàndard preestablert.
4. Comprovar les dades.
5. Presentar el contracte a cada part contractant per tal que expressin el seu
consentiment mitjançant la signatura.
Les dades que ha de contenir obligatòriament són:
• Data i lloc
• Identificació de les parts
• Exposició i descripció de l’acord
• Clàusules del contracte: identificació de la mercaderia, preu, termini i lloc

de lliurament, termini i forma de pagament, etc. Quan alguna d’aquestes
dades no s’acorda explícitament, cal tenir en compte la normativa general
aplicable als contractes de compravenda. També s’inclou el jutjat de
resolució del contracte en cas de litigi.
• Signatura de les parts
En cas que en el contracte no consti alguna de les dades, se sobreentén la

informació següent:
• Lloc de lliurament: és el lloc on es troba la mercaderia en el moment

de formalitzar el contracte, que és l’establiment comercial quan es tracta
de vendes en establiments oberts al públic o la posada a disposició del
transportista quan es tracta de vendes que impliquen la utilització del servei
de transport.
• Termini de lliurament: ha de ser durant les 24 hores següents a la formalit-

zació del contracte.
• Lloc i data de pagament: és el lloc i el moment en què es posa la mercaderia

a disposició del comprador.
• Despeses: són totes les despeses originades abans de posar la mercaderia a

disposició del comprador i van a càrrec del venedor, excepte el transport.
Un contracte en blanc pot ser semblant al que es mostra a la figura 3.1. Es tracta
d’un redactat orientatiu i no cal que sigui exactament igual. El contracte s’ha
d’adaptar als pactes establerts entre comprador i venedor.
F igu r a 1 . 1 . Contracte
Un exemple emplenat el podeu observar a la figura 3.2.
F igu r a 1 . 2 . Exemple de contracte emplenat

La normativa obliga a conservar els contractes de compravenda mercantil durant

un període de 6 anys. És important garantir la seguretat i la confidencialitat de les
dades personals que contenen els contractes. Per tant, les empreses han de vetllar
per la conservació i custòdia correcta d’aquest documents en compliment de la
Llei orgànica de protecció de dades (LOPD).
Existeixen contractes de compravenda específics, perquè en l’activitat ordinària

de les empreses es realitzen moltes operacions de compravenda que s’articulen a
partir del contracte general. També hi ha un nombre considerable d’operacions que
són compravendes mercantils que presenten unes determinades característiques
diferenciades del contracte de compravenda general.
1.2.5 Tipus de contractes de compravenda
Hi ha operacions de compravenda diferents a l’ordinària que estan regulades per

normativa legal concreta. Per aquest motiu s’han de recollir les operacions en uns
determinats tipus de contracte per a cada cas específic.
Compravenda a terminis
Mitjançant el contracte de compravenda a terminis el venedor s’obliga a lliurar al

comprador un bé moble no consumible i identificable mitjançant la marca, número
de sèrie o distintiu, mentre que el comprador s’obliga a pagar-ne un preu, totalment
o parcialment ajornat, en un termini superior als 3 mesos des de la signatura del
contracte.
La compravenda a terminis implica que el preu es paga, totalment o

parcialment, amb posterioritat al lliurament de la mercaderia, en fraccions
normalment iguals i periòdiques.
La normativa que regula la compravenda a terminis és la Llei 281/1998, de 13 de

juliol, de venda a terminis de béns mobles. D’aquesta normativa, se n’extreu la
• Un finançador és una persona o entitat que aporta els recursos econòmics

necessaris per al funcionament d’una empresa o la realització d’una activi-
tat.
• El contingut del contracte de compravenda a terminis ha d’incloure obliga-

tòriament algunes dades:
– Lloc i data del contracte i identificació de les parts contractats i del

finançador, si n’hi ha.
– Identificació de l’objecte que es ven, preu de la venda al comptat,
pagament inicial (si n’hi ha), part ajornada i part finançada.
– Nombre i import dels pagaments, així com indicació del lloc i la data
en què s’hauran d’efectuar.
– Tipus d’interès, despeses aplicables i TAE (taxa anual equivalent).
– Prohibició de vendre o gravar el bé per part del comprador fins que
s’hagin pagat la totalitat dels terminis.
– Facultat de renúncia. Cal fer constar que el comprador pot desistir de
la compra en els 7 dies hàbils següents al lliurament del bé.
– Lloc establert per les parts contractants on es poden enviar notificaci-
ons o requeriments.
– Taxació del bé a efectes de subhasta.
Sobre les exclusions del contracte de compravenda, en la regulació específica de

la venda a terminis no s’inclouen, entre d’altres:
• La compravenda a terminis de béns mobles per ser revenuts al públic.
• Les vendes ocasionals realitzades sense ànim de lucre.
• Les vendes a termini d’una quantitat inferior a l’establerta legalment.
• Els contractes d’arrendament financer.
La llei requereix, per als contractes de compravenda a terminis, la forma escrita.

S’ha d’expedir i lliurar un exemplar del contracte per a cadascuna de les parts
contractants.
Contracte de subministrament
Aquest tipus de contracte és el que utilitzen les companyies subministradores

d’aigua, electricitat, gas, etc. Són contractes d’adhesió, és a dir, si no s’accepten
les condicions imposades per l’empresa subministradora no es pot formalitzar el
contracte.
En el contracte de subministrament una de les parts (subministradora)

s’obliga a la prestació d’un subministrament continuat i periòdic a favor
d’una altra persona (client), que ha de pagar un preu pel subministrament
de cada període.
Algunes empreses formalitzen contractes de subministrament amb els seus pro- Trencament d’estocs
veïdors per tal d’assegurar-se un proveïment de mercaderies de forma periòdica i Situació en una empresa que ha
esgotat l’estoc d’un producte que
constant, d’aquesta forma s’eviten situacions de trencament d’estocs. impedeix de satisfer-ne la
demanda.
Contracte d’assegurança
Algunes transaccions comercials requereixen la utilització d’altres contractes

que no són pròpiament el contracte de compravenda. Per exemple, de vegades
les empreses que han de fer un lliurament de mercaderies a través d’un servei
de transports contracten una assegurança per els riscos als quals s’exposa una
mercaderia mentre és transportada.
El contracte d’assegurança és aquell a través del qual l’assegurador

s’obliga, per mitjà del cobrament d’una prima, a indemnitzar l’assegurat,
dins dels límits pactats, pels danys soferts com a conseqüència de
l’esdeveniment que és objecte de cobertura.
Les persones que intervenen en un contracte d’assegurança són:
• Assegurador: entitat que, a canvi d’una prima, es compromet a indemnitzar

els danys provocats a causa d’un sinistre.
• Assegurat: persona o cosa objecte de l’assegurança.
• Tenidor: persona que contracta l’assegurança i paga la prima. Normalment

coincideix amb l’assegurat.
• Beneficiari: persona que té dret a rebre la indemnització en cas que es

produeixi un sinistre que provoqui danys a la persona o objecte assegurat.
Hi ha una gran varietat de contractes d’assegurances. Per exemple, assegurances

contra danys, com incendis, transports, robatoris, inundacions, etc., o asseguran-
ces relacionades amb les persones, com les d’accident, malaltia o mort.
Tots aquests contractes es formalitzen per escrit en un document anomenat pòlissa

d’assegurances en el qual es recullen totes les condicions pactades.
Altres contractes
En el desenvolupament de l’activitat comercial de l’empresa hi pot haver altres

contractes relacionats amb les operacions de compravenda.
• Contracte estimatori: contracte de distribució, molt emprat en el comerç al

detall, pel qual el comerciant rep del distribuïdor (majorista) una mercaderia
i ha de pagar-li el preu d’allò que vengui, perquè pot retornar tot el que no
hagi venut en el termini estipulat.
• Compravenda sobre mostres: contracte de compravenda en el qual el

comprador adquireix un producte basant-se en les característiques d’una
mostra que li proporciona el venedor. El comprador no està obligat a
acceptar la mercaderia si no és idèntica a la mostra. En cas de discrepàncies
actuen perits de les dues parts per tal de prendre una decisió.
• Compravenda d’assaig o prova: contracte mitjançant el qual el comprador

es reserva el dret de provar o assajar la mercaderia i, si no és del seu gust,
retornar-la al proveïdor.
• Compravenda de plaça a plaça: contracte pel qual la mercaderia es

trasllada des de l’origen fins a la destinació (en aquest cas s’ha d’incloure
un contracte de transport).
• Compravenda per catàleg: contracte pel qual les mercaderies lliurades

han de coincidir amb les del catàleg.
• Compravenda per correspondència: contracte pel qual les obligacions

del comprador s’inicien quan s’envia la carta de comanda, mentre que les
del venedor comencen quan es remet la comanda.
• Contracte de lísing: contracte aplicable a béns mobles i immobles, ja que

és un arrendament finacer amb opció de compra. Aquest tipus de contracte
és un instrument eficaç en l’obtenció de finançament per a l’adquisició de
béns d’inversió.
2. Documentació de la compravenda anterior al lliurament
Independentment de si s’arriba a formalitzar un contracte de compravenda oral-

ment o per escrit, les empreses generen una documentació prèvia al lliurament de
béns o serveis que genera una factura.
Els documents que elabora o rep l’empresa en la formalització d’un contracte són:
A “Annexos” trobareu
models base de la
• Pressupost documentació.
• Comanda
• Albarà
• Carta de ports
• CMR, en cas de vendes internacionals
N’hi ha moltes versions, però en aquest apartat es presenten uns models estàndards
similars als que utilitzen les empreses.
2.1 Pressupost
De vegades es fa necessari deixar constància per escrit de l’objecte, el preu

i les condicions de l’intercanvi, però no cal fer-ho mitjançant un contracte de
compravenda mercantil ja que es pot fer mitjançant un altre document com és
el pressupost.
El pressupost és el document que emet la part venedora i deixa constància

d’una oferta amb les condicions en què executarà el lliurament d’uns béns o
serveis determinats.
D’aquesta definició, se n’extreuen les següents conclusions:
• El pressupost és emès pel venedor.
• Només és vinculant per al venedor.
• Un cop s’accepta (se signa) és vinculant per al venedor i el comprador.
El pressupost, per tal que tingui validesa, ha de contenir, com a mínim, les dades
següents:
• Identificació de les parts (nom, adreça i NIF de venedor i comprador)
• Data d’expedició
• Període de validesa (o termini per a la seva acceptació)
• Quantitat, concepte i preu de l’objecte
• Clàusules incloses o excloses
• Impostos inclosos o exclosos
En l’esquema de pressupost següent s’observen els diferents camps que con-

té(vegeu la figura 3.1).
Fig u ra 2 .1 . Pressupost
Moneda A la capçalera s’identifiquen les parts venedora i compradora, i en el cos s’em-

Si el model de pressupost que es
fa servir no té el símbol de la
plenen les altres dades relacionades anteriorment (quantitat, preu unitari i import
moneda del país als apartats de resultant del producte dels dos anteriors).
preu i total, s’ha d’incloure.
Exemple de pressupost
A l’exemple següent s’han introduït totes les dades facilitades en els camps corresponents.
Les dades que manquen i són obligatòries en un contracte s’han posat de manera genèrica,
per tenir present que són obligatòries.
L’empresa Fruites Llinars, SL, amb domicili a l’avinguda del Torrent, 5, de Llinars del Vallès,
sol·licita a Planeta Web, SA, amb domicili al carrer de València, 8, de Sant Celoni, un
pressupost per dissenyar una pàgina web per vendre per internet.
El pressupost que presenta Planeta Web té els següents apartats:
• Disseny de pàgina web, amb galeria d’imatges, formularis de venda, enllaços, etc.: 5.000
EUR
• Programari de seguretat per a compres per internet: 1.000 EUR
• Allotjament de la pàgina web durant un any: 150 EUR
• Registre del domini fruitesllinars.com: 50 EUR
El pressupost té una validesa durant tres mesos i els preus que hi apareixen no inclouen
l’IVA. La forma de pagament prevista és a 30 dies de la factura.
El venedor Planeta Web és l’encarregat de fer el pressupost amb les característiques que
ha sol·licitat el possible client de Fruites Llinars. Amb tota la informació elabora el següent
pressupost (vegeu la figura 3.2).
F igu r a 2 . 2 . Pressupost resolt
Mentre Fruites Llinars no signi el pressupost, aquest només obliga Planeta Web. Un cop
el pressupost estigui signat per les dues parts, és a dir, sigui acceptat, ja obliga les dues
parts a complir amb les condicions fixades.
2.2 Comanda
Quan una empresa decideix realitzar una compra, s’inicia un procés documental
entre comprador i venedor a partir d’una comanda. No cal haver sol·licitat un
pressupost previ.
La comanda és un document que adreça una empresa a un proveïdor per

sol·licitar unes determinades mercaderies o prestacions de serveis.
D’aquesta definició, se n’extreuen les següents conclusions:

• Per realitzar una comanda no cal tenir un pressupost previ.
• La comanda és un document expedit pel comprador adreçat al venedor.
• El venedor no està obligat a res fins que no l’accepta.
• El venedor pot acceptar la comanda per escrit o de forma tàcita, lliurant-la.
Els mitjans per realitzar la comanda a un proveïdor poden ser qualsevol de les
següents:
• Verbalment: és la manera més ràpida de realitzar la comanda, però no en

queda cap registre i pot originar conflictes d’interpretació.
• Correu electrònic o fax: també és una manera ràpida de realitzar-la i en

queda un registre.
• Correu ordinari: no és una manera ràpida de realitzar la comanda, però sí

que queden registrades totes les condicions.
• Nota de comanda: és un document per registrar la comanda, amb la

descripció de totes les dades necessàries i ajustat a l’activitat de l’empresa.
• Agent comercial: és igual que l’anterior, però a través d’una persona que
informa sobre les característiques del producte o servei que se sol·licita.
Hi ha diferents tipus de comanda:
• Comanda en ferm: el comprador i el venedor coneixen totes les condicions

de l’operació. Adquireix el caràcter de contractual tan bon punt es formalit-
za en la nota de comanda.
• Comanda condicional: el comprador confecciona un document que exposa

les condicions al venedor. L’operació està condicionada a l’acceptació
posterior i s’ha de formalitzar en una proposta de comanda.
El contingut de la nota de comanda és el que es detalla:
• Dades identificatives de comprador i venedor (nom, adreça i NIF)
• Data d’emissió
• Número de comanda
• Lloc i data de lliurament
• Descripció de les mercaderies: quantitats, preus, descompte i import total
• Impostos
• Condicions de pagament
• Forma de transport
• Signatura
S’han de fer, com a mínim, dues còpies de la comanda: la còpia firmada i segellada
és per al venedor i l’altra, per al comprador.
En l’esquema de la comanda s’observen els diferents camps (vegeu la figura 3.3)

que cal emplenar.
F igu r a 2 . 3 . Comanda
A la capçalera s’identifiquen les parts venedora i compradora, i en el cos s’emple-

nen les altres dades (quantitat, preu unitari i import resultant del producte dels dos
anteriors).
Exemple de comanda
A l’exemple s’han introduït totes les dades facilitades en els camps corresponents. Les
dades que manquen i són obligatòries en un contracte s’han posat de manera genèrica,
per tenir present que són obligatòries.
sol·licita a Planeta Web, SA, amb domicili al carrer de València, 8, de Sant Celoni, el disseny
d’una pàgina web per vendre per Internet.
Al full de comanda que presenta a Planeta Web sol·licita:
EUR
Els preus que hi apareixen no inclouen l’IVA. La forma de pagament prevista és a 30 dies
de la factura.
El comprador Fruites Llinars, SL és l’encarregat de fer la comanda amb les característiques

detallades anteriorment. Amb tota aquesta informació s’elabora la següent comanda,
presentada a la figura 3.8.
Fig ura 2 .4 . Comanda resolta
Mentre Planeta Web, SA no accepta la comanda, no està obligada a realitzar les tasques
encomanades per Fruites Llinars, SL.
2.3 Albarà
Quan el venedor accepta les condicions de la comanda, procedeix a preparar

la mercaderia per realitzar la tramesa corresponent d’acord amb les condicions
pactades amb el comprador. Aquesta mercaderia ha d’anar acompanyada d’un
document justificatiu del lliurament anomenat albarà.
L’albarà és el document que emet el venedor per enviar-lo, juntament amb

les mercaderies, al comprador per tal que el retorni signat un cop hagi rebut
la tramesa.
L’albarà serveix de justificant de la recepció de les mercaderies i permet al venedor

emetre la factura corresponent.
S’emeten quatre exemplars de l’albarà:
• Original per al comprador, com a justificant de recepció de la mercaderia.
• Còpia per al magatzem, com a justificant de sortida de la mercaderia.
• Còpia per al departament comercial, per al control de l’operació.
• Còpia per al transportista, signada pel comprador i retornada al venedor, per

donar conformitat de les mercaderies rebudes.
No cal copiar tants exemplars si l’empresa no els necessita. En funció de la seva

organització, pot decidir el nombre d’exemplars de l’albarà.
Hi ha diferents tipus d’albarà:
• Albarà valorat: document que informa el comprador de les mercaderies

rebudes i el seu valor.
• Albarà sense valorar: document on només es detallen les unitats comprades.

És aconsellable quan les mercaderies es lliuren a una tercera persona o bé
s’envien mitjançant transportistes.
El contingut mínim de l’albarà ha de ser:
• Dades identificatives de comprador i venedor (nom, adreça i NIF)
• Número d’albarà
• Lloc i data de lliurament
• Descripció de les mercaderies (quantitat, preu, descompte i import total)
• Condicions de pagament
• Forma de transport i nom del transportista
• Signatura del client (de conformitat amb la tramesa)
En l’esquema de l’albarà de la figura 3.10 s’observen els diferents camps.
F igur a 2. 5. Albarà
A la capçalera s’identifiquen les parts venedora i compradora, i en el cos es posen

les altres dades relacionades anteriorment (quantitat, preu unitari i import que serà
el resultat del producte dels dos anteriors).
Exemple d’albarà
L’empresa Planeta Web, SA, amb domicili al carrer de València, 8, de Sant Celoni, realitza
el disseny d’una pàgina web a Fruites Llinars, SL, amb domicili a l’avinguda del Torrent, 5,
de Llinars del Vallès, amb les següents condicions:
EUR
Els preus no inclouen l’IVA. La forma de pagament prevista és a 30 dies de la factura.
El venedor Planeta Web, SA és l’encarregat de fer l’albarà amb les característiques

detallades anteriorment. Amb tota aquesta informació s’elabora el següent albarà (vegeu
la figura 3.12).
Fig u ra 2 .6 . Albarà resolt
Fruites Llinars, SL és l’encarregada de signar l’albarà conforme ha rebut el servei de

disseny de la pàgina web. Com que n’hi ha més d’un exemplar, una còpia és per al
comprador (Fruites Llinars, SL) i l’altra és per al venedor (Planeta Web, SA). Amb les dades
recollides s’elabora la factura (documentació posterior al lliurament).
2.4 Carta de port i CMR
El transport és un element important en les operacions de compravenda. Moltes

vegades les mercaderies no arriben en el termini estipulat per culpa d’endarreri-
ments en el transport, i això pot ocasionar grans perjudicis als clients. D’altra
banda, el transport incideix en el preu final de les mercaderies.
El transport es pot realitzar per mitjans propis, a través d’una empresa de transport
o utilitzant una empresa de missatgeria.
Les persones que intervenen en un contracte de transport són:
• Remitent: persona que contracta el transport i lliura la mercaderia.
• Transportista: persona que realitza el transport de la mercaderia.
• Destinatari: persona que ha de rebre la mercaderia.
El contracte de transport de mercaderies es formula per escrit en un document

que en funció del mitjà de transport es denomina de forma diferent. En el cas del
transport per carretera o ferrocarril s’anomena carta de port.
La carta de port és el document que justifica el desplaçament de

mercaderies per carretera o ferrocarril i en descriu el contingut.
La carta de port acompanya les mercaderies durant el transport fins que són
lliurades al consignatari. S’ha de redactar en paper o en format electrònic, però no
té un format oficial. Un cop finalitzat la tramesa, el transportista i el remitent han
de conservar una còpia de la documentació de control, a disposició de la Inspecció
del Transport Terrestre durant com a mínim un any.
Els transportistes, els usuaris de transport de mercaderies i els operadors de trans-

port estan obligats a documentar amb l’albarà, amb la carta de port corresponent
o amb una altra documentació acreditativa cadascuna de les trameses en què
es materialitzen els contractes de transport de mercaderies per carretera. La
documentació acreditativa ha d’anar juntament amb les mercaderies durant el
desplaçament.
El contingut mínim de la carta de port (veure figura 3.13) és:
• Dades identificatives de transportista, remitent i destinatari (nom, adreça i

NIF)
• Data del transport
• Naturalesa, pes, nombre de paquets
• Indicacions sobre ports pagats o deguts
• Signatura de transportista, remitent i destinatari

Fig ura 2 .7 . Carta de port
A la capçalera s’identifica l’empresa de transport, el remitent (part venedora) i el

destinatari (part compradora), i en el cos s’emplenen les altres dades relacionades
amb el transport. La carta de port constitueix una factura i, per tant, s’hi han de
reflectir els càlculs i lliurar-la a la part que s’hagi de fer càrrec de la despesa.
Exemple carta de port
L’empresa Magatzems Centrals, SL, amb domicili al polígon Baix, 12, de l’Ametlla del Vallès,
ha d’enviar unes mercaderies a Cereals Osona, SA, de Vic. Per aquest motiu contracta una
empresa de transport perquè faci el servei. El volum a transportar és de 30 tones a 0,009
EUR/kg i l’assegurança és de 74,30 EUR. Els ports són pagats pel remitent.
L’empresa de transport realitza el servei i elabora la carta de port de la figura 3.14.
Fig u ra 2 . 8 . Carta de port resolta

En el moment de carregar les mercaderies, Magatzems Centrals, SL signa conforme s’han

lliurat. I en el moment de rebre-les, Cereals Osona, SA en signa la recepció. El transportista
signa conforme ha realitzat el transport.
La carta de port amb l’import del servei només la rep Magatzems Centrals, SL. Cereals
Osona, SA només rep un comprovant de l’empresa de transport, sense cap dada
econòmica.
2.4.1 Carta de port internacional
Quan el transport té lloc per carretera i la destinació de les mercaderies és fora

del país d’origen, és obligatòria la carta de port internacional o CMR. Aquest
document està regulat per una norma internacional subscrita per diferents països,
entre ells Espanya i tots els membres de la Unió Europea.
És un document similar a una carta de port interior, on s’expressen les dades

principals del remitent, el destinatari i el transportista, així com una descripció de
les mercaderies que es transporten. L’han de signar el remitent i el transportista, i
ha d’acompanyar les mercaderies fins a la seva destinació. La CMR la pot emetre
tant el remitent com el transportista.
El contingut de la CMR és el que presenta la figura 3.9.
Fi g ura 2 .9. CMR

• Caselles 1, 2, 3 i 4: s’hi consignen les dades de l’expedidor i del receptor

de la mercaderia, i les adreces de càrrega i de destinació.
• Casella 5: està reservada perquè el remitent indiqui les instruccions que

consideri oportunes.
• Casella 9: s’hi especifica la documentació que acompanya la mercaderia.

Generalment, es tracta de factures, certificats d’origen, llista de paqueteria,
etc.
• Caselles 10 a 13: s’hi expressen les característiques físiques de les merca-

deries transportades: classe d’embalatge, nombre de paquets, naturalesa,
marques, etc.
• Caselles 16 i 17: el remitent hi indica, si escau, altres acords i especificaci-

ons.
• Caselles 22, 23, i 24: estan destinades a les signatures de l’expedidor, del
transportista i del consignatari, que ha de signar quan rep les mercaderies i
la documentació.
El transportista ha d’omplir les caselles que estan envoltades d’un traç gruixut i
hi ha d’indicar totes les dades de tots els transportistes que han participat en el
transport. Si només ha estat un sol transportista, no cal omplir la casella 7.
Es pot redactar en qualsevol idioma malgrat que el model està redactat en castellà,
anglès i francès. Es fa per triplicat: la primera còpia és per al remitent (exemplar
vermell), la segona és per al transportista (exemplar verd) i la tercera és per al
destinatari (exemplar blau).
Exemple de CRM
L’empresa Iberian Foods, SL, amb domicili al polígon Campo Dulce, 2, de Medina del
Campo (Madrid), ha d’enviar unes mercaderies a Italian Foods Import, SpA, de Milà.
Per aquest motiu contracta una empresa de transport perquè faci el transport de les
mercaderies. El volum a transportar és de 500 caixes de galetes.
L’empresa de transport realitza el servei i elabora la següent CMR (vegeu la figura 3.11).
Figu ra 2. 10. CMR resolt
En el moment de carregar les mercaderies Iberian Foods, SL signa conforme les ha lliurat,
i en el moment de rebre-les Italian Foods Import, SpA signa la conformitat de recepció.
El transportista signa conforme ha realitzat el transport i lliura les còpies corresponents al
remitent (exemplar vermell) i al destinatari (exemplar blau).
3. Documentació de la compravenda posterior al lliurament
Les empreses generen una documentació i uns registres posteriors al lliurament

dels béns o serveis amb l’objectiu de dur el control sobre les mercaderies venudes.
A “Annexos” trobareu
N’hi ha moltes versions, però en aquest apartat es fan servir uns models estàndards models base de la
documentació.
similars als que utilitzen les empreses:
• Factura
• Llibre de registre de factures emeses
• Llibre de registre de factures rebudes
• Fitxa de magatzem
3.1 Factura
En les operacions de compravenda té una importància fonamental el procés de

facturació. Ha de complir una sèrie de normes legals en relació amb l’emissió, el
registre i la conservació de les factures. De la mateixa manera, qualsevol procés
de reclamació no es pot dur a terme sense la factura corresponent.
La factura és el document que emet la part venedora i que acredita

legalment els lliuraments de béns i les prestacions de serveis que s’han dut
a terme.
L’obligació de facturar d’empresaris i professionals està regulada per diverses

normes relatives a la Llei general tributària, a la Llei de l’impost sobre el valor
afegit, i també al Reial decret 1619/2012, que aprova el Reglament que regula les
obligacions de facturació.
Els empresaris estan obligats a emetre una factura dels lliuraments de béns i les
prestacions de serveis dutes a terme en el desenvolupament de la seva activitat, i a
conservar-ne una còpia. També han d’emetre una factura en el cas de pagaments
anticipats, excepte en els lliuraments intracomunitaris de béns que n’estiguin
exempts.
L’obligació d’emetre factura per part d’empresaris i professionals es dona:
• Quan el destinatari és un empresari o un professional i actua com a tal.
• Quan ho exigeix el destinatari de l’obligació.

• En les exportacions de béns exemptes d’IVA.
• En els lliuraments intracomunitaris de béns exempts d’IVA.
• En els casos que ho determini l’Administració Tributària.
Les operacions següents estan exemptes d’aquesta obligació:
• Operacions fetes per comerciants detallistes als quals s’aplica el règim de

recàrrec d’equivalència de l’IVA.
• Operacions fetes per empresaris i professionals acollits al règim simplificat

de l’IVA.
• Operacions exemptes d’IVA, excepte els serveis mèdics i sanitaris.
Les factures han d’incloure com a mínim el contingut següent:
• Número i, si escau, sèrie: la numeració ha de ser correlativa dins de la

seva sèrie. La sèrie no és obligatòria, però es recomanable quan l’empresa
factura operacions de naturalesa diferent.
• Dades identificatives d’emissor i receptor (nom, adreça i NIF)
• Descripció dels béns o serveis facturats
• Base imposable
• Tipus d’IVA
• Quota d’IVA
Estan exempts de complir aquest requisits els casos següents:
• Operacions que fan persones que no són empreses o professionals.
• Operacions amb una base imposable inferior a 100 EUR o quan la xifra és
superior i així ho autoritza l’Agència Tributària (art. 220 bis, de la Directiva
2006/112/CE).
3.1.1 Factura simplificada
La factura simplificada substitueix la factura. Es podrà dissenys factura simplifi-

cada en els supòsits següents:
• Factures del qual import no superi els 400 euros (IVA inclòs)
• Factures rectificatives.
• Els autoritzats pel Departament de Gestió Tributària.
• Operacions en què el Reglament de facturació anterior, aprovat pel RD

1496/2003, Ministeri d’Hisenda l’expedició de tiquets (operacions que no
excedeixin de 3.000 euros, IVA inclòs):
– Element de llista de picsVendes al detall. Es consideren vendes al

detall els lliuraments de béns mobles corporals o semovents en què el
destinatari de l’operació no actuï com a empresari o professional.
– Vendes o serveis en ambulància.
– Vendes o serveis a domicili del consumidor.
– Transport de persones i els seus equipatges.
– Serveis d’hostaleria i restauració prestats per restaurants, bars i esta-
bliments similars, així com el subministrament de menjars i begudes
per consumir a l’acte.
– Sales de ball i discoteques.
– Serveis telefònics prestats mitjançant cabines o targetes magnètiques
o electròniques recarregables que no permetin identificar el portador.
– Serveis de perruqueries i instituts de bellesa.
– Utilització d’instal·lacions esportives.
– Revelatge de fotografies i serveis prestats per estudis fotogràfics.
– Aparcament de vehicles.
– Serveis de videoclub.
– Tintoreries i bugaderies.
– Autopistes de peatge
3.1.2 Emissió de la factura
Tot i que normalment les factures les emet qui ha dut a terme el lliurament de béns
o la prestació de serveis, en determinades circumstàncies les pot emetre el mateix
destinatari o bé una tercera persona, sempre que es compleixin les condicions
següents:
• Hi ha d’haver un acord per escrit entre les parts.
• Qui ha fet l’operació de venda o servei ha d’acceptar cada factura en un

termini de 15 dies.
• Les factures que no s’han acceptat en aquest termini es consideren com si

no s’haguessin emès.
• En cas de factures emeses per destinataris o terceres persones, han de dur

una sèrie i una numeració diferent per a cada destinatari.
Referent a l’emissió de factures, es donen tres supòsits:
• Emissió en el moment de la transmissió del bé o la prestació del servei.
• Emissió en un termini d’un mes a partir de la transmissió del bé o la

prestació del servei, i abans del dia 16 del mes següent a la finalització
del període de liquidació de l’IVA, perquè sigui inclosa a la declaració
corresponent.
• Emissió el darrer dia del mes natural en què s’ha realitzat la tramesa del bé
o la prestació del servei. Aquest cas només és aplicable a factures resum o
de recapitulació.
Els duplicats o còpies de factures només es poden realitzar en els casos següents:
• En una mateixa operació coincideixen diversos destinataris.
• En els supòsits de pèrdua de l’original per qualsevol causa.
Quan s’emet un duplicat d’una factura s’ha de fer constar a la factura que
és còpia o duplicat.
La llei marca que les factures s’han de conservar un termini de 4 anys a comptar
a partir de l’endemà de l’última declaració d’impost efectuada de l’exercici
econòmic. Per a les societats el termini comença a partir del 30 de juliol, i per
a les persones físiques compta a partir del 30 de juny.
És obligat conservar els llibres de registre durant 6 anys a partir de l’última

anotació realitzada. Com que les factures són els justificants dels registres
realitzats, implica que també s’ha de guardar una còpia de cada factura durant
aquest període.
3.1.3 Esquema de la factura
L’esquema per confeccionar les factures ha de permetre tenir en compte totes les
situacions anteriors.
Vegeu la figura 3.1.

F igu r a 3 . 1 . Esquema de factura
A la capçalera s’identifiquen les parts venedora i compradora, el número de factura

i la data. En el cos es posen les altres dades relacionades anteriorment (quantitat,
preu unitari i import resultant del producte dels dos anteriors, descomptes i
despeses).
Per calcular l’import total de la factura s’ha de tenir en compte el preu de la

mercaderia, els descomptes, les despeses d’embalatge, el transport, l’IVA i el
recàrrec d’equivalència. D’acord amb l’esquema de la figura 3.2, es pot calcular
l’import total.
Fig ur a 3 . 2. Esquema de càlcul
Els descomptes s’apliquen successivament seguint aquest ordre:
1. Descompte comercial
2. Ràpel
3. Per pagament immediat
A les despeses incloses dins de la factura s’aplica el mateix tipus d’IVA que a les
mercaderies. Si en la factura tinguéssim productes i/o serveis facturats a tipus
d’IVA diferents, caldria distribuir les despeses entre les diferents bases de manera
proporcional al total de les bases imposables.
La pràctica comercial és molt amplia i variada i per tant en qualsevol operació

de compravenda existeix la possibilitat, i de fet així passa habitualment, que les
condicions siguin pactades entre proveïdor i client.
L’aplicació dels descomptes i les condicions de pagament no són una excepció

dins d’aquesta negociació. Així doncs en qualsevol operació s’haurà d’estar
a les condicions pactades entre proveïdor i client per saber com i sobre quins
imports s’apliquen els descomptes. Únicament en el cas de que no disposem de
la informació necessària per aplicar els descomptes serà d’aplicació l’esquema
general que es mostra a la figura 3.2, però sempre que en una operació s’indiqui
sobre quins imports s’aplica cadascun dels descomptes pactats s’hauran d’aplicar
aquests de la manera acordada entre les proveïdor i client per obtenir la base
imposable de l’operació.
Exemple de factura
va demanar a Planeta Web, SA, amb domicili al carrer de València, 8, de Sant Celoni, el
disseny d’una pàgina web per vendre per Internet.
La factura que presenta Planeta Web té els següents apartats:
EUR
La forma de pagament prevista és a 30 dies de la factura.
El venedor Planeta Web és l’encarregat de fer la factura amb les característiques anteriors
un cop ha lliurat la pàgina web al client Fruites Llinars.
Amb tota la informació elabora la factura de la figura 3.3.

F igu r a 3 . 3 . Factura resolta
Les dades facilitades s’han introduït en els camps corresponents i s’han fet els càlculs. En
aquest exemple no hi ha descomptes o despeses addicionals. En cas que n’hi hagi s’han
de contemplar al cos. La base imposable s’obté de la suma dels imports i l’IVA aplicable a
l’operació és del 21% sobre aquesta última.
Quan el lliurament del bé o la prestació del servei es fa en un territori fora

d’Espanya a la factura no se li carrega l’IVA. Els impostos s’apliquen al país de
destí segons la seva legislació.
3.1.4 Tipus de factures
No hi ha un únic model de factura i cada empresa l’adapta a les seves necessitats.

Totes les factures han d’estar en format paper independentment del seu tipus.
Algunes de les factures més habituals són:
• Factura rectificativa: serveix per modificar o ampliar una factura anterior.

La seva estructura és idèntica a la factura original, però inclou la modificació
de les dades errònies o de càlcul d’imports. Només es pot emetre en un
període de 4 anys des de l’emissió de la factura original.
Exemple de factura rectificativa
L’empresa Planeta Web, SA va emetre la factura número 15.10-4, amb data 23/11/20XX, a
Fruites Llinars, SL, amb domicili a l’avinguda del Torrent, 5, de Llinars del Vallès. Dos dies
després ha observat que hi ha un error el en preu del registre del domini de 25A C a favor del
client, i ha fet la factura rectificativa corresponent dos dies després de la primera factura.
El venedor Planeta Web és l’encarregat de fer la factura rectificativa amb l’esmena i emet
la següent factura (vegeu la figura 3.4).
Fig u ra 3 .4 . Factura resolta
S’han introduït totes les dades facilitades en els camps corresponents i s’han fet els càlculs.
Com que és una factura rectificativa de la quantitat carregada a la primera factura, consigna
l’import en negatiu. La base imposable també és negativa i l’IVA aplicable a l’operació és
del 21% sobre aquesta última.
El total és un import que haurà d’abonar Planeta Web a Fruites Llinars.
• Resum, agrupada o de recapitulació: serveix per agrupar diferents factu-

res, però el lliurament de béns o els serveis prestats han d’haver-se produït
durant el mateix mes d’aquesta factura. En comptes de fer una factura per
a cada albarà, s’agrupen tots els albarans d’un mateix mes detallant els
conceptes.
Exemple de factura resum, agrupada o de recapitulació
L’empresa Planeta Web, SA ha de realitzar la factura núm 20.10-4, amb data 23/12/20XX,
a Fruites Llinars, SL, amb domicili a l’avinguda del Torrent, 5, de Llinars del Vallès.
Han de constar-hi diferents serveis segons els següents albarans:
• 1001 amb data 01/12/201_: 5 hores de servei tècnic per reparació d’una torre per 60
EUR/hora
• 1015 amb data 12/10/201_: venda d’un ordinador portàtil per 450 EUR
• 1030 amb data 15/12/201_:
– 2 hores de servei tècnic per instal·lació de programes a un ordinadodr portàtil a 60

EUR/hora
– 1 pac de programari bàsic Office per 300 EUR
Planeta Web podria realitzar una factura per a cada albarà, però també ho pot resumir tot
en una única factura de recapitulació de la primera quinzena de desembre. Emet la factura
recapitulativa de la figura 3.5.
Figu r a 3. 5. Factura recapitulativa
Hi ha introduït totes les dades facilitades en els camps corresponents i ha fet els càlculs.
Com que és una factura recapitulativa, ha detallat cada albarà. La base imposable és la
suma de tots i l’IVA aplicable a l’operació és del 21% sobre aquesta última.
• Proforma: no té validesa fiscal ni comptable. Ha d’estar identificada com

a tal i serveix com a oferta comercial. No implica cap obligació per al
comprador fins que accepta l’operació. La númeració ha de ser diferent
de la resta de factures.
Exemple de factura proforma
L’empresa Planeta Web, SA ha d’emetre la factura proforma núm. 145/2018, amb data
23/12/20XX, a Fruites Llinars, SL, amb domicili a l’avinguda del Torrent, 5, de Llinars del
Vallès, per al següent producte:
• Ordinador portàtil per 450 EUR
Planeta Web podria realitzar un pressupost amb l’oferta comercial o la factura proforma.
Decideix fer una factura proforma com la de la figura 3.6.
Fig ura 3 .6 . Factura proforma
Hi ha introduït totes les dades facilitades en els camps corresponents i ha fet els càlculs
tenint en compte que no tindrà cap validesa. S’observa que la codificació és diferent que
les factures realitzades amb anterioritat per Planeta Web.
• Factures de casos especials (diversos tipus d’IVA, recàrrec d’equivalència

(RE) o subjectes a IRPF): aquestes factures s’originen quan l’emissor
treballa amb productes als quals s’apliquen diferents tipus d’IVA i quan el
client està subjecte al règim de recàrrec d’equivalència o és autònom i ha
d’aplicar l’IRPF.
Exemple de factura amb diferents tipus d’IVA i recàrrec d’equivalència
L’empresa JPOTI, SA, amb domicili a l’avinguda de la República, 5 de Llinars del Vallès, ha
d’emetre la factura núm 3-2018, amb data 23/12/20XX, a Joan Puig Garcia, amb domicili a
l’avinguda del Torrent, 12, de Llinars del Vallès:
• 100 caixes de llet sencera a 3 EUR/caixa
• 100 sacs 2 kg de sucre a 1,30 EUR/sac
• 10 caixes de vi del país a 5 EUR/caixa
Com que el client està acollit al règim de recàrrec d’equivalència, la factura ha de recollir
aquest fet (vegeu la figura 3.7).
F igu r a 3 . 7 . Factura amb diferents tipus d’IVA+RE
En aquest cas, JPOTI treballa amb productes amb diferent tipus d’IVA segons el producte,
sigui el 4%, 10% o 21% d’IVA. Per calcular la quota d’IVA ha d’aplicar a cada producte al
seu tipus d’IVA. I s’ha de fer el mateix per calcular el recàrrec d’equivalència:
• Llet (IVA 4% i RE 0,5%)
• Sucre (IVA 10% i RE 1,4%)
• Vi (IVA 21% i RE 5,2%)
En aquest cas, l’import resultant és de 5,92 EUR
(50 · 5,20%) + (130 · 1,40%) + (300 · 0,5%).
3.1.5 Factura electrònica
Una factura electrònica és, sobretot, una factura. És a dir, té els mateixos efectes
legals que una factura en paper. Una factura és un justificant del lliurament de
béns o la prestació de serveis. La particularitat que té una factura electrònica és
que s’expedeix i es rep en format electrònic.
És important destacar que l’expedició d’una factura electrònica està condicionada

al consentiment del destinatari. La factura electrònica, per tant, és una alterna-
tiva legal a la factura tradicional en paper.
Les factures electròniques estan regulades pel Reial decret 1619/2012, de 30 de

novembre, pel qual s’aprova el Reglament que regula les obligacions de facturació.
Aquest reglament estableix les normes que han de complir obligatòriament les
factures, tant en paper com electròniques.
S’hi regulen aspectes com:
• Obligació d’expedició de la factura
• Tipus de factures: completa o ordinària i simplificada
• Expedició per tercers
• Contingut de la factura
• Requisits de les factures: llegibilitat, autenticitat i integritat
• Especificitats de la factura electrònica
• Terminis
• Altres factures: recapitulativa, duplicats, rectificatives
• Règims especials
• Conservació
Totes les factures electròniques han de garantir:
• Llegibilitat de la factura.
• Autenticitat de l’origen de la factura (és a dir, garantir la identitat de l’obligat

a la seva expedició i l’emissor de la factura, que poden ser la mateixa
persona).
• Integritat del contingut de la factura (és a dir, garantir que el seu contingut
no ha estat modificat).
En el cas de la factura electrònica la llegibilitat la facilita el programa informàtic

que la crea o rep. L’autenticitat i la integritat es poden garantir de diverses
maneres:
• Mitjançant signatura electrònica avançada basada en un certificat reconegut.
• Mitjançant intercanvi electrònic de dades EDI.
• Mitjançant altres mitjans que els interessats hagin comunicat a l’Agència

Estatal d’Administració Tributària amb caràcter previ a la seva utilització i
hagin estat validats.
• Mitjançant els controls de gestió usuals de l’activitat empresarial o profes-

sional del subjecte passiu, sempre que permetin crear una pista d’auditoria
fiable que estableixi la necessària connexió entre la factura i el lliurament
de béns o prestació de serveis que documenta.
Convé distingir dos tipus fonamentals de factura electrònica: la factura electrònica

amb format estructurat i la factura electrònica amb format no estructurat. Totes
dues són documents electrònics susceptibles de ser transmesos mitjançant xarxes
de comunicacions electròniques, com internet. La diferència rau en el fet que el
format estructurat facilita el tractament automatitzat mentre que el no estructurat
no ho facilita.
Les factures en format estructurat contenen dades i poden ser generades

automàticament pels sistemes informàtics de facturació de l’emissor i ser
tramitades de forma automatitzada pels sistemes informàtics de pagament i
comptabilitat del receptor.
Exemples de formats estructurats de facturació són els que utilitzen el llenguatge

XML (com UBL o Facturae), EDIFACT, etc.
Les factures en format no estructurat consisteixen essencialment en una

imatge, fet que implica que el seu processament per poder ser introduïdes
en els sistemes informàtics del receptor requereix una intervenció manual
o un procés costós que no sol estar completament automatitzat, com el
reconeixement òptic de caràcters (OCR).
Alguns exemples de factura en format no estructurat són les factures en paper

escanejades i els fitxers PDF.
Els avantatges específics de la factura electrònica són:
• Escurçar els cicles de tramitació, inclòs el cobrament.
• Reduir errors humans.
• Eliminar costos d’impressió i enviament postal.
• Facilitar un accés més ràpid, àgil i fàcil a les factures emmagatzemades.
• Reduir dràsticament l’espai necessari per a l’emmagatzematge.
• Millorar el servei al client; eliminar el consum de paper i el seu transport,

amb l’efecte positiu sobre el medi ambient.
• Facilitar la lluita contra el frau.
• Introduir la factura en els sistemes informàtics empresarials, millorant

dràsticament la seva gestió.
• Contribuir a la modernització de l’economia i al desenvolupament de la

societat de la informació.
Els beneficis econòmics derivats de l’automatització del procés de la factura

superen els estalvis en impressió i enviament postal. Per això, el màxim benefici
potencial es realitza mitjançant l’ús de factures electròniques amb format estruc-

turat, si bé hi ha escenaris on no es materialitzen aquests beneficis, com el cas de
factures destinades a persones físiques.
Aquests beneficis no es poden materialitzar si no se superen importants reptes. En

destaquen alguns:
• L’adopció per part de la petita i mitjana empresa (PIME), que constitueix el

segment més important del teixit empresarial espanyol i europeu.
• L’acceptació per part de la ciutadania i la seva implantació a les administra-

cions públiques.
• La interoperabilitat dels sistemes de facturació electrònica que permet el

seu ús en la interrelació comercial tant dins com a través de les fronteres.
La signatura electrònica és
un mecanisme criptogràfic
que garanteix al destinatari
Les factures electròniques, perquè siguin vàlides, s’han d’acreditar mitjançant la
la procedència i que no s’ha
manipulat el document
signatura electrònica i s’ha de realitzar la còpia en paper per al receptor. A la
enviat per l’emissor. Va pàgina del Ministeri d’Economia i Hisenda es pot ampliar la informació sobre la
associat a un certificat
digital obtingut d’un factura electrònica: www.facturae.gob.es.
organisme oficial com, per
exemple, la FNMT.
3.2 Registres de factures
Les empreses i professionals estan obligats, segons el Codi de comerç, la legislació

laboral i tributària, a portar uns llibres anomenats llibres obligatoris:
• Llibre diari
• Llibre d’inventari i comptes anuals
• Llibre major
• Llibre d’actes
• Llibre de registre de socis
• Llibre de registre de contractes
• Llibre de registre d’accions nominatives
• Llibre de registre d’aportacions al capital
• Llibre de registre d’IVA
També hi ha llibres de caràcter voluntari que contenen informació complementària

dels anteriors que resulta de gran utilitat. S’anomenen llibres auxiliars i la seva
funció és ampliar la informació per ajudar a desenvolupar els llibres comptables
principals i per ajudar a gestionar i a planificar les necessitats internes de l’empresa.
Aquest llibres s’elaboren en funció de les necessitats de cada empresa i del sector
en què es desenvolupa la seva activitat.
Els llibres auxiliars són:
• Llibre de registre de caixa
• Llibre de registre de bancs
• Llibre de registre d’efectes comercials a cobrar
• Llibre de registre d’efectes comercials a pagar
• Altres llibres auxiliars comptables
Dins dels llibres obligatoris, les empreses i professionals estan obligats a anotar
un resum de cada factura en un llibre registre de factures emeses o rebudes que
han de mantenir actualitzat amb la finalitat d’emplenar les declaracions d’IVA
corresponents. En aquests llibres també s’anoten els documents substitutius de
les factures, com ara les factures simplificades.
3.2.1 Llibre de registre de factures emeses
El llibre de registre de factures emeses s’ha de portar sota les regles següents:
• Les anotacions s’han de fer de manera ordenada i correlativa, sense números

repetits i sense que en falti cap d’intermedi.
• De cada factura s’han de registrar les dades següents:
– Data
– Número
– Nom i cognoms o denominació social, amb el NIF corresponent
– Base imposable
– Tipus d’IVA aplicables
– Quota tributària
– Total
• Les factures resum s’han d’emetre el mateix dia de forma correlativa, amb
el mateix tipus d’IVA i que no s’hagi d’identificar als clients. L’import
individual no ha de superar els 500 EUR i el global, els 6.000 EUR.
• Les dades de les factures resum són:
– Data d’expedició
– Número
– Bases imposables
– Tipus d’IVA
Per elaborar els registres podeu fer servir el model següent (vegeu la figura 3.8).
F igu r a 3. 8 . Registre de factures emeses
Cal emplenar els camps següents:
• Data
• Número
• Client: nom i NIF
• Base Imposable
• IVA repercutit: tipus i quota
• Recàrrec d’equivalència: Tipus i quota
• Total factura
Si s’ha de fer una anotació
d’una factura emesa amb
més d’un tipus d’IVA cal fer A més, s’ha de realitzar la suma de les columnes de base imposable, quotes i total
servir més d’una fila.
de factura.
Exemple de registre de factures emeses
L’empresa Campbell, SA ha emès les factures següents durant el mes de setembre de

201X:
• 03/09/201_: factura núm. 555 (client: Santos Vidu, SL), per 500 EUR, més el 21% d’IVA
• 06/09/201_: factura núm. 556 (client: Dídac Roure), per 750 EUR, més el 10% d’IVA
• 15/09/201_: factura núm. 557 (client: Armand Torres), per 400 EUR, més el 21% d’IVA
• 26/09/201_: factura núm. 558 (client: Perfums Reus, SL), per 1.100 EUR, més el 21% d’IVA
• 30/09/201_: factura núm. 559 (client: Carme Llorens), per 200 EUR, més el 4% d’IVA
• 30/09/201_: factures simplificades núm. 12.050 a 13.108, per un import de 2.050 EUR, IVA
del 21% inclòs
L’empresa ha d’anotar les factures i les factures simplificades del mes de setembre al llibre
de registre de les factures emeses. Per fer-ho utilitza el model següent (vegeu la figura
3.9).
Figu ra 3. 9. Registre de factures emeses resolt
El registre de les dades s’ha fet mitjançant els càlculs corresponents de les quotes i les
sumes de les columnes abans mencionades.
3.2.2 Llibre de registre de factures rebudes
El llibre de registre de factures rebudes s’ha de portar sota les regles següents:
• Les anotacions s’han de fer de manera ordenada i correlativa, sense números

repetits i sense que en falti cap d’intermedi.
• De cada factura s’han de registrar les dades següents:
– Data
– Número
– Nom i cognoms o denominació social, amb el NIF corresponent
– Base imposable
– Tipus d’IVA aplicables
– Total
• Es pot substituir l’anotació individualitzada de les factures per un registre

resum sempre que les factures estiguin numerades consecutivament, expe-
dides en la mateixa data i d’un import que no excedeixi de 6.000 EUR.
• Les dades de la factura resum són:
– Data d’expedició
– Número
– Bases imposables
– Tipus d’IVA
• D’una mateixa factura es pot fer més d’un registre quan inclogui operacions
que tributin en diferents tipus d’IVA.
Per al registre podeu fer servir el model següent (vegeu la figura 3.10).
F igu r a 3. 1 0 . Registre de factures rebudes
Cal omplir els camps següents:
• Data
• Número
• Proveïdor: nom i NIF
• Base imposable
• IVA suportat: tipus i quota
• Recàrrec d’equivalència: tipus i quota
• Total
Si s’ha de fer una anotació
d’una factura emesa amb
més d’un tipus d’IVA cal fer A més, s’ha de realitzar la suma de les columnes de base imposable, quotes i total.
servir més d’una fila.
Exemple de registre de factures rebudes
L’empresa Barcelona Distes, SL ha rebut les factures següents durant el mes de gener de
201X:
• 2 de gener: factura núm. 235 de Miquel Lax Roca. Base imposable: 990 EUR, tipus d’IVA
general
• 8 de gener: factura núm. 147 de Norte SA, SL. Base imposable: 500 EUR, tipus d’IVA general,
400 EUR, IVA reduït
• 14 de gener: factura núm. 352 de Fletxa Verda, CB. Base imposable: 700 EUR, tipus d’IVA
general, 300 EUR, tipus d’IVA reduït
• 22 de gener: factura núm. 433 de Rovira i Gilabert, SL. Base imposable: 300 EUR, IVA reduït
• 24 de gener: factura núm. 106 de Gregori Molla Corts. Base imposable; 475 EUR, IVA
general
• 27 de gener: factura rectificativa núm. R/012 de Norte SA per 100 EUR, tipus d’IVA general
• 31 de gener: factura núm. 321 de Francesc Aguilera Machi. Base imposable; 1.245 EUR,
tipus d’IVA general.
L’empresa ha de registrar les factures al llibre de registre de factures rebudes i calcular les
quotes d’IVA corresponents. Per fer-ho utilitza el model següent (vegeu la figura 3.11).
Figu ra 3. 11. Registre de factures rebudes resolt
El registre de les dades s’ha fet mitjançant els càlculs corresponents de les quotes i les
sumes de les columnes abans mencionades.
3.3 Fitxa de magatzem
Els empresaris i professionals necessiten gestionar els inventaris i la millor manera

és a través de la fitxa de magatzem. El problema fonamental de les existències
resideix en la seva valoració. Això és perquè l’empresa pot comprar la mateixa
mercaderia a diferents preus. Consegüentment, sorgeixen dues preguntes:
• A quin preu es valoren les mercaderies que surten del magatzem per ser
incorporades al procés productiu o per a la venda?
• A quin preu es valoren les existències de les mercaderies que queden al

magatzem?
Les entrades al magatzem de les diferents mercaderies es valoren sempre al preu

d’adquisició o cost de producció. La taula taula 3.1 ho resumeix.
Taul a 3. 1. Valoració de les existències
Preu d’adquisició Cost de producció
+ Preu del producte + Primeres matèries
- Descompte comercial + Altres matèries consumibles
- Ràpels + Costos directes al producte
- Descompte per pagament immediat + Costos directes al producte
+ Transports + Impostos indirectes no recuperables
+ Assegurances + Despeses financeres si procedeix
+ Altres despeses atribuïbles a l’adquisició de les

existències
+ Impostos indirectes no recuperables
+ Despeses financeres si procedeix

3.3.1 Costos indirectes d’aprovisionament
Els costos indirectes d’aprovisionament (CIA) en les adquisicions conjuntes de

més d’un tipus de mercaderies s’assignen a cada tipus de mercaderia utilitzant un
criteri de repartiment.
Els costos indirectes d’aprovisionament (CIA) són aquells costos

necessaris per realitzar l’aprovisionament de mercaderies i que per la seva
naturalesa no estan associats directament a una mercaderia, sinó que són
imputables a totes.
El criteris de repartiment més habituals per als costos de transport són: les unitats,
el pes o el volum. Els costos de les assegurances s’assignen normalment a
cada tipus de mercaderia utilitzant com a criteri de repartiment el valor de les
mercaderies.
L’assignació dels CIA que correspon a cada mercaderia es realitza de manera

ponderada utilitzant el factor de repartiment obtingut a partir del criteri de
repartiment triat.
Exemple de repartiment dels CIA
Una empresa realitza compra de mercaderies amb el següent detall:
• Mercaderies A: 1.100 unitats a 1,25 EUR/unitat
• Mercaderies B: 2.300 unitats a 0,95 EUR/unitat
El transport i les assegurances facturats pel proveïdor són de 450 EUR i 125 EUR
respectivament. L’empresa reparteix els costos de transport en funció del nombre d’unitats
adquirides i l’assegurança en funció del valor.
Els costos unitaris d’adquisició de les mercaderies A i B es calculen segons les fórmules
següents (vegeu un resum amb els resultats a la taula 3.2):
450
• Factor de repartiment del transport: = 0, 132353 EUR/Unitat
3.400
• Transport mercaderia A: 0, 132353 EUR/Unitat · 1.100 Unitats = 145, 59 EUR
• Transport mercaderia B: 0, 132353 EUR/Unitat · 2.300 Unitats = 304, 41 EUR
125
• Factor de repartiment assegurança: = 0, 035112 EUR
3.560
• Assegurança mercaderia A: 0, 035112 EUR · 1.375 EUR = 48, 28 EUR
• Assegurança mercaderia B: 0, 035112 EUR · 2.185 EUR = 76, 72 EUR
Tau la 3 . 2 . Cost unitari
Mercaderia A Mercaderia B Total
Preu unitari 1,25 EUR/unitat 0,95 EUR/unitat
Unitats 1.100 2.300 3.400 unitats
Import brut 1.375 EUR 2.185 EUR 3.560 EUR

Transport 145,59 EUR 304,41 EUR 450 EUR
Assegurança 48,28 EUR 76,72 EUR 125 EUR
Cost total 1.568,87 EUR 2.566,13 EUR 4.135 EUR
Cost unitari 1,4262 EUR/unitat 1,1157 EUR/unitat
3.3.2 Criteris de càlcul de fitxa de magatzem
El pla general comptable recull dos criteris per confeccionar la fitxa de magatzem:
• Criteri FIFO: correspon a la sigla de l’expressió anglesa first in, first out
(primera entrada, primera sortida). El valor que s’assigna a les mercaderies
del magatzem és el preu de les primeres unitats físiques que hi han entrat.
Les existències es valoren en sortir del magatzem en el mateix ordre en què
es van adquirir. Les existències es registren en sortir pel seu valor d’entrada
i respectant aquest ordre cronològic.
• Criteri del preu mitjà ponderat (PMP): aquest criteri té en compte

quina quantitat hi ha i a quin preu es va adquirir. Cada vegada que es
compra mercaderia nova s’actualitza el preu de tot el magatzem, atès que
s’introdueix el nou volum de compra i el nou preu en el càlcul de totes les
mercaderies.
És molt important considerar que el valor de les mercaderies al magatzem és

diferent segons el criteri de valoració de mercaderies utilitzat. Per ser sistemàtics
i rigorosos a l’hora d’elaborar els estudis de cost, cal mantenir sempre el mateix
criteri. Legalment, el criteri de valoració de les mercaderies s’estableix en els
acords de fonament de la societat, i, si per alguna raó es vol canviar, cal comunicar-
ho a tots els accionistes i recollir-lo en la memòria anual de la societat.
Per controlar les mercaderies s’utilitza la fitxa de magatzem. La majoria d’empre-

ses ho fan informatitzadament. Les devolucions o baixes s’han de tenir en compte
ja que s’han de registrar pel mateix preu d’adquisició o venda.
• Devolucions de compres: es registren com a sortides pel mateix preu

d’adquisició o, en cas de no estar identificades, per les de menor preu.
• Devolucions de vendes: es registren com a entrades pel mateix preu de

sortida. En el cas d’utilitzar el FIFO, se situen en primer lloc.
• Baixa per deteriorament, trencament o pèrdua de mercaderies: es registra

com una sortida al preu d’adquisició o, en cas de no estar identificades, es
realitza pel preu que correspongui en funció del criteri emprat.
Independentment del criteri utilitzat, el model del full de magatzem és el següent

(vegeu la figura 3.12).
Figu r a 3 . 1 2 . Full de magatzem
Els camps a emplenar són:
• Data
• Concepte: saldo inicial, compra, venda, devolució...
• Entrades: unitats, preu, total (unitats x preu)
• Sortides: unitats, preu, total
• Existències: unitats, preu, total
Exemple de fitxa de magatzem
L’empresa X disposa de la següent informació del producte Y per elaborar la fitxa de

magatzem corresponent del mes de febrer:
• 01/02/2014: saldo inicial 500 unitats a 20 EUR/unitat
• 02/02/2014: compra 200 unitats a 18 EUR/unitat
• 05/02/2014: venda de 300 unitats
• 10/02/2014: compra 600 unitats a 22 EUR/unitat
• 12/02/2014: devolució de 200 unitats de la venda anterior
• 15/02/2014: compra de 100 unitats a 24 EUR/unitat
• 20/02/2014: venda de 1.000 unitats
• 28/02/2014: 30 unitats de producte trencat
L’empresa confecciona la fitxa de magatzem utilitzant el criteri FIFO i PMP.
1. Segons el FIFO, la fitxa de magatzem resultant és la de la figura 3.13.

Figu ra 3. 13. Full de magatzem FIFO resolt
No s’utilitza cap fórmula. Es registren les mercaderies seguint l’ordre d’entrada i es dona
sortida sempre a les primeres entrades. En el cas de la devolució, com que van sortir per
20 EUR, l’entrada es fa pel preu. Com que encara queden mercaderies al mateix preu a
la columna d’existència, cal sumar-hi les ja existents. Les mercaderies trencades, com que
no es coneix el seu preu d’adquisició, es registren com a sortides seguint el criteri FIFO, és
a dir, surten pel preu de les més antigues.
2. Segons el PMP, la fitxa de magatzem resultant és la de la figura 3.14.
Figur a 3.1 4. Full de magatzem PMP resolt
En cada entrada s’usa la fórmula per calcular les existències:

P
(U nitats · P reu)
P MP = P
U nitats
La devolució també és una entrada.
Segons el mètode utilitzat, les existències finals no tenen el mateix valor i això
afecta el resultat de l’empresa. Per aquest motiu és important triar el millor criteri
de valoració de les mercaderies, ja que depèn de la fluctuació dels preus i del temps
que l’empresa les guarda al magatzem.
Gestió informatitzada de la
documentació comercial
Marta Lorenzo Sánchez

Procés integral de l’activitat comercial Gestió informatitzada de la documentació comercial
Índex
Introducció 5
1 Gestió informatitzada de la documentació comercial 9

1.1 Requisits i instal·lació de FACTUSOL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 Iniciar sessió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3 Crear una nova empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.4 Introduir les dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.5 Manteniment de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.6 Creació de documentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.7 Impressió de documentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Procés integral de l’activitat comercial 5 Gestió informatitzada de la documentació comercial
Introducció
L’activitat comercial de qualsevol empresa genera pressupostos, comandes, alba-

rans i factures, que cal tractar amb un programa específic com és el FACTUSOL,
que té la funció de gestionar digitalment aquesta documentació.
Aquesta unitat tracta d’elaborar i organitzar la documentació administrativa de les

operacions de compravenda de l’empresa. En primer lloc es contextualitza en què
consisteix i quins requisits són necessaris per instal·lar el programa de gestió de
l’activitat comercial FACTUSOL.
A l’aula del mòdul disposeu de l’arxiu d’instal·lació del FACTUSOL. Una vegada
descarregat i instal·lat al vostre ordinador estareu en condicions de poder iniciar
l’estudi dels continguts de la unitat.
Tot seguit, en la mateixa unitat, un cop iniciada la sessió amb el programa

FACTUSOL, s’analitzen les diferents pestanyes per moure’s dins de l’aplicació
i comença l’explicació de com introduir-hi dades (agents comercials, clients,
proveïdors, articles, etc.) i fer-ne el manteniment (còpies de seguretat).
Finalment, s’analitza com generar la documentació de compravenda de l’empresa,

com ara comandes, pressupostos, albarans, factures, etc., i imprimir-la en diferents
formats amb el programa FACTUSOL.
Per assolir els objectius d’aquesta unitat cal que feu els exercicis i les activitats pro-
posades en cada bloc. En cas de dubte podeu preguntar al fòrum de l’assignatura,
ja que així els vostres companys o el professorat us podran ajudar a resoldre’ls.


1. Gestió informatitzada de la documentació comercial
Com en altres camps de la gestió administrativa, la introducció de la informàtica

suposa una sèrie d’avantatges en la gestió comercial integrada. Cal tenir en compte
que les aplicacions de gestió comercial no són intel·ligents, i per aquest motiu es
fa necessari tenir coneixements de la documentació que es genera per utilitzar-les.
La filosofia de treball dels programes de facturació és bàsicament la mateixa. Per

aquest motiu és indiferent el programa que utilitzi l’empresa.
1.1 Requisits i instal·lació de FACTUSOL
Hi ha molts programes informàtics de facturació destinats a la gestió comercial.

Moltes empreses elaboren els seus propis programes per a aquestes tasques, però
també existeixen programes estàndards que es poden adaptar a qualsevol empresa
petita o mitjana.
A l’hora de triar un programa de gestió comercial s’han de tenir en compte un

seguit de qüestions:
• Prestacions
• Preu del programa
• Possibilitat de funcionament en xarxa
• Requisits de hardware
Les funcions bàsiques que ha de tenir un programa de facturació són les següents:
• Permetre tenir una relació tant dels clients com dels proveïdors.
• Recerca, modificació i anul·lació de la documentació que s’elabora o

s’introdueix.
• Permetre treballar amb més d’un preu segons la tipologia de clients.
• Permetre fer inventaris.
• Permetre fer consultes o informes.
• Connexió amb programes de comptabilitat.
• Generar codis QR.
• Permetre enllaços amb processadors de textos i fulls de càlcul.

• Elaboració de rebuts i remeses.
El programa FACTUSOL proporciona les funcions necessàries per portar les

gestions derivades de les compres i de les vendes.
Els requisits mínims per a la instal·lació de l’aplicació FACTUSOL són:
• PC amb Windows Vista, 7, 8 o 10
• 1 Gb d’espai disponible en disc dur
• Resolució de pantalla de 1.366 x 768 o superior
• Connexió a internet (per a l’actualització automàtica del programa, infor-

mació en línea i enviament de correus electrònics)
• Acrobat Reader (per a la visualització de documents PDF)
El procés d’instal·lació del programa és idèntic per a qualsevol sistema (monousu-

ari, multiusuari, xarxa local...).
Un cop descarregat el programa de la pàgina web Software DELSOL, inicieu la

instal·lació executant l’arxiu corresponent. Obriu l’assistent d’instal·lació. Només
heu de prémer l’opció Següent quan es requereixi per realitzar el procés.
El procés comença amb la imatge següent (vegeu la figura 1.1):
Figu r a 1. 1. Pantalla d’inici d’instal·lació de FACTUSOL
Un cop instal·lat, ja podeu treballar amb el programa seguint les indicacions.

1.2 Iniciar sessió
La pantalla d’Inicia la sessió és la següent (vegeu la figura 1.2):
Fi g ura 1 .2. Pantalla d’inici de sessió de FACTUSOL
A l’apartat Informació es pot consultar la versió del programa, la llicència d’ús,

les diferents modalitats d’assistència tècnica i enviar suggeriments o incidències
(vegeu la figura 1.3:).
Fig ur a 1. 3 . Apartat d’informació de FAC-

TUSOL
Des d’aquesta finestra inicial heu d’escollir l’usuari per accedir a la informació
sobre la versió, la llicència d’ús, etc. La primera vegada que s’accedeix al
programa només apareix l’usuari Supervisor (usuari que té el privilegi d’entrar
en totes les opcions del programa). Seleccioneu-lo per iniciar la sessió.
Quan existeix més d’un usuari s’ha de seleccionar l’usuari desitjat dins del desple-
gable. Per deixar un usuari per defecte es pot marcar l’opció Recordar l’usuari.
Si s’accedeix amb el mateix usuari des d’un altre ordinador simultàniament, el
programa avisa del fet, però permet continuar. El programa es pot executar de
forma simultània tants cops com sigui necessari amb diferents usuaris o amb el
mateix.
Per accedir a l’aplicació premeu Iniciar sessió, tal com mostra la figura 1.4:
F i g ura 1 . 4 . Inici de sessió de FACTUSOL
La pantalla Recents es mostra quan s’accedeix al programa i no hi ha una empresa

activa (vegeu la figura 1.5):
Fig u ra 1 . 5 . Primera finestra de FACTUSOL
Aquesta finestra està estructurada en dues parts ben diferenciades, a la dreta i a

l’esquerra.
• A la banda esquerra (Recents) hi ha l’accés directe a les últimes empreses

amb les quals s’ha treballat. Si no es mostra cap empresa, pot ser que s’hagi
executat l’opció Netejar panell d’últimes empreses obertes o que no s’hagi
treballat encara amb el programa. A la part inferior hi ha l’accés ràpid a
l’opció Obrir altres empreses existents, que permet seleccionar una altra
empresa que no aparegui a la finestra.
• A la banda dreta hi ha els apartats Usuari, Empreses, Importació, Informa-

ció i Configuracions.
– Usuari: l’usuari es troba a la part superior dreta. Mostra el nom de

l’empresa (titular del registre d’usuari), i mitjançant l’opció Editar
permet accedir a la pantalla d’introducció de dades d’usuari registrat
des de la qual es pot accedir a la zona privada de la web Software
DELSOL (vegeu la figura 1.6).
– Empreses: permet crear una empresa, obrir l’empresa de demostració
i crear una empresa des de Facturaplus© (vegeu la figura 1.7). Es
poden importar dades des d’una versió anterior de FACTUSOL o
Facturaplus© (vegeu la figura 1.8).
– Informació: hi ha l’accés a diversos recursos que ajuden amb el progra-
ma, així com l’enllaç a la pàgina web del programa (www.sdelsol.com)
– Configuracions: hi ha algunes opcions usuals disponibles, així com la
possibilitat d’accedir a totes les configuracions generals del programa
Fi gu ra 1 .6. Usuari FACTUSOL
F igur a 1 . 7 . Crear una empresa a FACTUSOL
Fig ur a 1 . 8 . Importar una empresa a

FACTUSOL
Fig u ra 1 . 9 . Informació de FACTUSOL
Fig u ra 1 . 1 0 . Configuracions de FACTUSOL
La pàgina principal consta de les següents parts (vegeu la figura 1.11).
Fig u ra 1 . 1 1 . Barra de FACTUSOL
La barra d’accés ràpid permet accedir als elements de menú més utilitzats. Per
defecte apareixen les icones de selecció d’exercici, tancament de sessió i obertura
del menú arxiu i bloqueig del programa. Podeu agregar més elements clicant
sobre l’opció de menú que vulgueu afegir i seleccionar mitjançant Agregar a barra
d’eines (vegeu la figura 1.12).
Fig u ra 1. 12 . Barra d’eines de FACTUSOL
A la banda superior esquerra de la pantalla hi ha el menú Arxiu.
Des d’aquest menú s’accedeix a les següents opcions:
• Informació: opcions com obrir el següent exercici, importar informació de

l’empresa, canviar codi d’empresa, etc.
• Nou: crea una empresa amb el programa o a partir de programes de tercers.
• Obrir: accedeix a una sessió en el programa, que obre automàticament

l’última empresa utilitzada. Per canviar d’empresa, primer cal tancar la
sessió.
• Tancar: tanca la sessió amb l’empresa o tanca el programa.
• Seguretat: fa còpies de seguretat i/o les restaura.
• Registre: mostra, entre altres opcions, la informació d’usuari registrat i

permet l’enviament de suggeriments i incidències.
• Opcions: accedeix a totes les configuracions del programa, com són les
Menú ’Arxiu’
ubicacions de les bases de dades, els usuaris, les opcions de revisió de textos
i ortografia, les configuracions de l’idioma, les fiscals, les denominacions
comptables, les configuracions de moneda, la gestió de divises, els codis
postals, les entitats bancàries, les abreviatures, el gestor de correus elec-
trònics, la configuració d’impressores, les diferents opcions d’impressió, la
configuració de l’escàner, opcions per a lectura de codis 1kB i els paràmetres
que afecten l’execució del programa.
1.3 Crear una nova empresa
Per crear una empresa podeu fer-ho des del menú Arxiu / Nou, o tal com mostra la
figura 1.13:
F ig ura 1 . 13 . Icona de crear una

empresa
Les dades per crear una nova empresa en el programa estan distribuïdes en dues
pestanyes i un botó de configuració. Algunes d’aquestes dades són necessàries per
començar a treballar amb l’empresa, mentre que d’altres es poden introduir amb
posterioritat.
A la pestanya Dades generals s’introdueixen les dades identificatives de l’empresa

(vegeu la figura 1.14):
F igu r a 1. 1 4 . Primera finestra de nova empresa
Per omplir aquesta pantalla s’han de tenir en compte alguns aspectes:
• El codi de l’empresa pot estar compost per tres caràcters alfanumèrics que
identifiquen la companyia en el programa.
• L’empresa pot tenir diferents adreces. Només cal anar a l’opció Anar al
fitxer d’adreces d’empresa.
• S’ha de seleccionar l’exercici. És una dada que no es pot canviar posteri-

orment.
• Es pot fixar una clau que impedeixi l’accés a un usuari no autoritzat.
A la pestanya Altres dades s’hi inclouen les dades complementàries de l’empresa

referents a internet i a dades registrals.
El botó de Configuració està situat al peu de la pantalla (vegeu la figura 1.15).
Figu ra 1. 15 . Configuració
La finestra de configuració consta dels següents apartats:
• Bloqueigs i ús: permet que no s’introdueixin dates fora de l’exercici i activa

la traçabilitat de productes, talles i colors o dimensions auxiliars (vegeu la
figura 1.16).
F igu r a 1. 1 6 . Bloqueigs
• Mòduls: permet activar l’ús de parts de reparació o dels costos d’obra (vegeu
la figura 1.17).
F igu r a 1. 1 7 . Mòduls
• Enllaç comptable: permet indicar el nombre de dígits per a comptes

comptables (vegeu la figura 1.18).
Figu ra 1. 18 . Enllaç comptable
Per emmagatzemar les dades bancàries de l’empresa s’ha de fer a la pestanya

Administració / grup Empresa / menú desplegable de la icona Empresa / Bancs
Figu ra 1 . 19 . Bancs
La inclusió en el programa és quasi merament informativa, només té aplicació

pràctica si es fa servir el fitxer de pagarés. Les dades que sol·licita es divideixen
en quatre pestanyes (vegeu la figura 1.20):
Fi gur a 1 .2 0. Finestres de bancs
1. Fitxa: dades identificatives i de localització del banc
2. Tècnica: dades tècniques del compte del banc
3. Configuració per a quaderns bancaris: dades per a la configuració dels

quaderns 19 i 58 o per a l’enviament de transferències
4. Configuració per a transferències: configuració de les transferències SEPA
1.4 Introduir les dades
Per poder utilitzar el FACTUSOL s’han d’introduir unes dades bàsiques. Algunes
d’aquestes dades més endavant són la garantia del bon funcionament de la gestió
de compravenda.
Les dades que cal introduir són:
• Clients
• Adreces de lliurament
• Activitats
• Agents
• Proveïdors
• Representants
• Formes de pagament/cobrament
• Seccions
• Famílies
• Articles
• Unitats de mesura
• Compostos
• Magatzems
• Tarifa de preus
• Estocs
• Descomptes
S’introdueixen de dues maneres:
• Desplegament del menú de cada pestanya
• Importació de dades des d’OpenOffice.org Calc o Microsoft Office Excel

(seguiu les instruccions indicades per Software DELSOL)
El programa disposa de diferents apartats segons les dades:
• Vendes: en aquesta pestanya hi ha totes les opcions necessàries per portar

a terme les tasques més habituals de la gestió de vendes. Es pot crear la
següent documentació: pressupostos, comandes, albarans i factures. A més,
registrar el fitxer dels clients i agents comercials i configurar les diferents
tarifes i condicions de vendes. Inclou opcions d’enllaç de FACTUSOL amb
les aplicacions mòbils Prevenda i InventaSOL.
• Compres: presenta totes les opcions necessàries per portar a terme les tas-
ques més habituals de la gestió de compres. Des d’aquí es creen documents
de compres rebuts dels proveïdors com són les comandes, les entrades i les
factures. Es pot registrar el fitxer amb totes les dades dels proveïdors, així
com crear les bestretes realitzades. També es poden administrar els fitxers
dels representants i fabricants.
• Magatzem: des d’aquesta pestanya es pot accedir a les diverses opcions per
realitzar i controlar tota la gestió dels articles, així com processos d’inventari
i fabricació. Es poden crear els articles i fer els processos de manteniment
i consulta dels mateixos. Permet definir les seccions, les famílies i els
magatzems, així com definir les talles, els colors i les mesures, en el cas que
l’empresa ho necessiti. També es poden introduir els inventaris, així com
diferents opcions que afecten la seva consolidació i valoració, i gestionar el
procés de fabricació dels articles.
• Administració: aquí hi ha totes les funcions exclusives de la gestió sobre

la generació de factures, gestió de cobraments i pagaments, així com la
creació de les remeses bancàries. Permet generar el calendari de cobraments
i les liquidacions dels agents comercials. En aquesta pestanya es poden
modificar les dades generals de l’empresa i generar el fitxer del personal,
així com el fitxer del banc.
• Informes: permet emetre diferents informes segons la informació que

s’ha generat en l’empresa, com informes de compres, vendes, factures,
cobraments, pagaments, previsions, rendibilitat, consums etc. També es
poden dissenyar els informes amb la informació concreta necessària per
generar-los, així com emetre diferents models d’etiquetes i imprimir sobres.
• Utilitats: engloba totes les eines que inclou el programa per facilitar les
tasques diàries. Exemples: calculadora, calendari, agenda, alarma, etc. Des
d’aquesta pestanya es poden configurar els diferents tipus d’IVA que cal
utilitzar en la gestió, així com els decimals en preus i unitats. Igualment,
es pot introduir la moneda i les diferents divises. Des d’aquí s’accedeix
a la configuració de l’enllaç entre TPVSOL i FACTUSOL, així com a les
opcions d’internet per a la connexió amb la pàgina web de l’empresa. En
aquesta pestanya es troben les diferents opcions d’importació de dades de
fitxers o altres programes a FACTUSOL.
• Asistència tècnica: s’hi recullen els recursos interessants per a l’ús del
programa i accessos a diferents serveis de DELSOL. També hi ha l’accés al
centre de suport en línia, on es pot accedir a les preguntes i respostes més
habituals sobre el programari.
Tots els apartats comparteixen icones comunes (vegeu la taula 1.1) que permeten
les tasques següents:
Taul a 1. 1. Icones comunes

Nom Imatge Acció
Nou Crear un nou registre.
Duplicar Fer una còpia d’un registre ja

existent.
Modificar Esmenar un registre ja existent.

Tau l a 1.1 (continuació)
Nom Imatge Acció
Eliminar Suprimir un registre.
En altres apartats (però no en tots) hi ha icones (vegeu la taula 1.2) que permeten
fer el següent:
Taul a 1. 2. Altres icones

Nom Imatge Acció
Emetre Imprimir un document.
Enviar Transmetre un document.
Emetre PDF Generar un document PDF.
Algunes de les dades abans esmentades que s’introdueixen en els diferents apartats
són les que es detallen a continuació:
• Agents comercials: són els professionals que s’encarreguen de manera

permanent de promoure, negociar o concretar les operacions mercantils en
nom de l’empresa mitjançant una retribució i en una zona determinada. En
la seva activitat, un agent comercial pot obligar l’empresa en nom de la qual
actua. En aquest cas no és l’agent comercial qui respon de la bona fi de les
operacions, sinó que és la mateixa empresa l’obligada a respondre. En cap
cas l’agent adquireix la propietat de la mercaderia. Si ho fes es convertiria
en client o, en últim cas, en distribuïdor del producte de l’empresa. Per
introduir els agents s’ha de fer a la pestanya Vendes / Comercial - CRM /
Agents, tal com mostra la figura 1.21. També es poden introduir les rutes
comercials.
Figu ra 1. 21 . Menú ’Agents’
• Clients: són les persones físiques o jurídiques que utilitzen els productes
o serveis de l’empresa. És un dels fitxers més importants de l’empresa i
serveix per generar la documentació. Es troba a Vendes / Clients, tal com
mostra la figura 1.22. També es poden introduir els tipus de client, les
activitats, els transportistes i la configuració de les factures electròniques.
F igu r a 1. 2 2 . Menú ’Clients’
• Representants: són les persones que per ofici representen una casa comer-
cial i fan la promoció i concerten les vendes dels seus productes. Aquests
pertanyen a l’empreses. Es troba a Compres / Proveïdors / Representants
F igu r a 1. 2 3 . Menú ’Representants’
• Caixa/Comptes corrents: són les diferents entitats on l’empresa té dipositats

els diners en efectiu i/o en compte corrent. Es troba a Administració /
Caixa / Caixa/Comptes corrents (vegeu la figura 1.24). Permet controlar
els moviments de cobrament i pagament amb el límit de 10 comptes i/o
caixes.
F igu r a 1. 2 4 . Menú ’Caixa’
• Pagaments: permet gestionar els diferents pagaments. Es troba a Adminis-

tració / Pagaments (vegeu la figura 1.25).
F igu r a 1. 2 5 . Menú ’Pagaments’

• Formes de cobrament/pagament: permet gestionar les diferents maneres de

pagament o cobrament. Es troba a Administració / Controls / Formes de
cobrament/pagament (vegeu la figura 1.26). El pas previ a la creació de les
formes de cobrament és la creació de les contrapartides de cobrament.
Figu ra 1. 26 . Menú ’Formes de cobrament’
Contrapartides de cobrament
Les contrapartides de cobrament tenen dues funcions fonamentals: permetre

seleccionar els moviments de cobraments que generaran un apunt a l’arxiu de moviments
de caixa i configurar a quin compte comptable ha d’anar reflectit cada cobrament a l’hora
de generar el traspàs a la comptabilitat. Posteriorment s’ha de crear per a cada forma de
cobrament la contrapartida que li correspon.
El fitxer de contrapartides de cobrament es troba a la pestanya Administració / grup

Cobraments / Cobraments / Arxiu de contrapartides.
• Proveïdors: són les persones o empreses que abasteixen l’empresa amb

alguna cosa. Es troba a Compres / Proveïdors / Proveïdors (vegeu la figura
1.27).
F ig ura 1. 2 7 . Menú ’Proveïdors’
• Seccions: només es fa servir en el cas que l’empresa estigui organitzada

en diferents seccions. Es troba a Magatzem / Articles / Auxiliar / Seccions
(vegeu la figura 1.28). També es poden introduir famílies, magatzems, talles,
colors i unitats de mesura, entre d’altres, si s’escau.
F ig ura 1. 2 8 . Menú ’Seccions’
• Famílies: permet crear una agrupació d’un conjunt d’articles amb les
mateixes característiques. Es troba a Magatzem / grup Article / Auxiliar
/ Famílies (vegeu la figura 1.29).
F igu r a 1. 2 9 . Menú ’Famílies’
• Condicions de vendes: permet definir les tarifes, actualitzar preus, descomp-

tes, ofertes i condicions especials. Es troba a Vendes / Condicions de vendes
F igu r a 1. 3 0 . Menú ’Condicions de vendes’
• Articles: són les mercaderies o els productes fabricats per l’empresa

destinats a la venda. S’actualitza amb les compres i les vendes realitzades,
però per treballar-hi s’han de donar d’alta abans. Es troba a Magatzem /
Articles / Articles (vegeu la figura 1.31). Un cop introduïts els articles,
es pot introduir l’inventari inicial a Magatzem / Inventari / Consolidació
d’inventari (vegeu la figura 1.32).
F igu r a 1. 3 1 . Menú ’Articles’
F igu r a 1. 3 2 . Menú ’Consolidació d’inventari’

També es poden fixar els descomptes a aplicar sobre l’article a la icona Tècnica
de la fitxa de cada Article (vegeu la figura 1.33).
Fi g ura 1 .33 . Menú
1.5 Manteniment de dades
A cada arxiu creat hi ha la possibilitat de fer el manteniment, que consisteix a crear

un nou registre, duplicar, modificar o eliminar el registre seleccionat i emetre un
llistat. Això varia en funció de la pestanya.
El més important són les accions que es poden utilitzar i que estan disponibles
dins de les diferents pestanyes. Per exemple, les pestanyes d’agents comercials o
transportistes:
• Agents comercials: permet fer diferents operacions per a un agent o diversos

agents comercials, com assignar percentatges, exportar-los o enviar un
SMS.
• Transportistes: permet incloure les dades de les agències de transports

o transportistes amb els quals treballa l’empresa habitualment. Un cop
emplenat, permet utilitzar-lo en la gestió d’albarans de clients. Aquest fitxer
es troba a la pestanya Vendes / grup Clients / Clients / Transportistes.
No és obligatori omplir els diferents camps per al bon funcionament del programa.
L’empresa ha de decidir quines dades necessita i quines pot obviar. Amb totes
les dades es poden fer diferents gestions, com ara buscar registres, ordenar-los i
triar les columnes per visualitzar. Però el més important és que serveixin per a la
creació de documentació dins de l’aplicació.
Per a l’empresa, el més important és garantir la integritat de les dades mitjançant

les còpies de seguretat. Per realitzar-les es pot fer de dues maneres: amb l’assistent
o directament.
1. Assistent per fer còpies de seguretat: serveix per configurar l’assistent de

còpies de seguretat. Seleccioneu, del menú Arxiu, l’opció Segurietat, i feu
clic al botó Assistent de còpies (vegeu la figura 1.34). L’assistent comença
guiant pas a pas el procés de la seva configuració. S’aconsegueixen còpies
de seguretat programades, i no s’hauran de fer manualment si no ho desitja
l’usuari. Principalment, el que ha de definir l’usuari és l’exercici del qual
es vol fer la còpia de seguretat, la carpeta de destí i el dia que es fa la còpia.
Figu r a 1 . 3 4 . Assistent de còpia seguretat
1. Opció Còpia de seguretat: serveix per fer còpies manualment i a petició de

l’usuari. Per fer aquest tipus de còpies s’ha de seleccionar el menú Arxiu /
Seguretat i fer clic al botó Còpia de seguretat (vegeu la figura 1.35).
Figu r a 1 . 35 . Còpia de seguretat
Les opcions que es poden triar són les mateixes amb l’assistent, però s’ha de tenir
en compte:
• No sobreescriure còpies de seguretat anteriors.
• Identificar les còpies amb la denominació del programa.
• Comprimir en arxiu ZIP.
1.6 Creació de documentació
Abans de crear la documentació s’ha de fer el model de factura o personalitzar els

documents de l’empresa. El programa disposa de plantilles que es poden modificar
per crear-ne de noves personalitzades. Es pot personalitzar el model de factura o

de qualsevol document posicionant totes les dades i introduint els logotips, les
línies, els quadres de colors, els textos fixos, etc.
Per personalitzar documents accediu a Dissenys d’impressió. Des de cada pantalla

es poden personalitzar els diferents documents al desplegable del botó Emetre
Figu ra 1. 36 . Menú ’Emetre’
Quan s’executa aquesta opció apareix la pantalla de Models de factures. Des

d’aquí es pot fer el manteniment i les importacions o exportacions de models ja
creats (vegeu la figura 1.37).
Figu ra 1 . 37 . Menú ’Models’
Seleccioneu el model base per a la creació del model de l’empresa i cliqueu a

sobre la icona Nou (vegeu la figura 1.38).
Fig u ra 1 . 3 8 . Nova factura
Creat el model, seleccioneu el model a la finestra Models de factura i cliqueu sobre

la icona Modificar. Per modificar el model utilitzeu les opcions de la barra d’eines
de la part inferior dreta de la finestra (vegeu la figura 1.39).
F igu r a 1. 3 9 . Modificar factura
En fer clic sobre les icones d’aquesta barra s’obre l’apartat corresponent per definir
la nova entrada. Cada icona té la seva descripció emergent, que ajuda a l’elecció
de l’opció necessària (vegeu la figura 1.40).
F igu r a 1. 4 0 . Elecció d’opcions de factura

A l’àrea de visualització també podeu seleccionar qualsevol element i moure’l amb

el ratolí, editar-lo o eliminar-lo prement la tecla Suprimir (vegeu la figura 1.41).
Fig u ra 1. 41 . Elements de la factura
Una vegada gravat el nou disseny, per imprimir qualsevol factura o document que
s’hagi creat en el programa, seleccioneu-lo des de la mateixa finestra d’emissió de
factures (vegeu la figura 1.42).
Fig ur a 1 . 42 . Emissió de factura
Des d’aquesta mateixa finestra podeu accedir al dissenyador de documents, pre-

ment sobre l’opció Veure models d’impressió (vegeu la figura 1.43).
Fi g ura 1 .43 . Models de factura

La documentació de l’empresa es divideix en dos cicles:
1. Cicle de compres
És el procés que engloba tota la relació amb els proveïdors, des de l’adquisició de
béns i/o serveis fins a la recepció de les factures i el pagament als proveïdors. Tots
els documents que engloben el cicle de compres es troben a la pestanya Compres
/ grup Documents (vegeu la figura 1.44).
Fi gur a 1 .4 4. Cicle de compres
El cicle de compres segueix l’ordre següent:
1. Comanda a proveïdor: serveix per fer una comanda a un proveïdor.
2. Entrades: serveix per entrar els albarans dels proveïdors i fa que augmenti
l’estoc del magatzem.
3. Factures rebudes: serveix per registrar les factures rebudes pels productes
o serveis rebuts.
4. Devolucions: serveix per registrar la devolució total o parcial de les

mercaderies, si s’escau.
Cada opció obre la finestra corresponent i mostra les icones per al manteniment
d’un registre (nou, modificar, duplicar o eliminar).
Les factures es divideixen en els següents apartats:
1. Capçalera del document: dades del proveïdor o número d’albarà
2. Detall: detall de les mercaderies
3. Total: base imposable, tipus d’IVA, formes de pagament i venciment
4. Altres dades: detall de les dades addicionals
2. Cicle de vendes:
És el procés que engloba tota la relació de l’empresa amb els clients, des de
l’elaboració d’un pressupost fins al lliurament dels productes i/o serveis, emissió
de les factures i cobrament als clients. Totes les opcions del cicle de vendes de
l’empresa es troben a FACTUSOL, a la solapa de Vendes / grup Documents (vegeu
la figura 1.45).
Fig u ra 1. 45 . Cicle de vendes
El cicle de vendes segueix l’ordre següent:
1. Pressupost: serveix per fer una proposta de venda.
2. Comanda de client: serveix per formalitzar la venda a un client.
3. Albarà: serveix per justificar la sortida de mercaderies i fa que disminueixi

l’estoc del magatzem.
4. Factures: serveix per registrar les factures emeses pels productes o serveis.
5. Abonaments: serveix per registrar la devolució total o parcial de les

mercaderies fetes per empreses estrangeres, si s’escau.
Cada opció obre la finestra corresponent i mostra les icones per fer el manteni-
ment d’un registre (nou, modificar, duplicar o eliminar).
Les factures es divideixen en els següents apartats:
1. Capçalera del document: dades del client o número d’albarà
2. Detall: detall de les mercaderies
3. Total: base imposable, tipus d’IVA, formes de cobrament i venciment
4. Altres dades: detall de les dades addicionals
5. Rendibilitat: rendibilitat de l’operació
1.7 Impressió de documentació
Abans d’imprimir qualsevol document s’ha de configurar la impressora. És

possible que s’hagin de configurar en el programa tantes impressores com calgui.
Quan s’ha instal·lat el programa a l’ordinador no hi ha cap impressora configurada,
per la qual cosa cal seguir els següents passos:
1. Tenir una impressora instal·lada a Windows.
2. Configurar la impressora des del menú Arxiu / Opcions / Configuració

d’impressores (vegeu la figura 1.46).
3. Clicar Nova.
4. Triar la impressora desitjada.
5. Desar.
F igu r a 1. 4 6 . Instal·lació d’una impressora
Per poder fer la impressió primer s’ha de generar la documentació que es vol
imprimir.
• Factures: des d’Administració / grup Facturació (vegeu la figura 1.47). Hi

ha moltes modalitats per generar-les. Després es pot procedir a l’emissió de
factures (imprimir, enviar o PDF).
F igu r a 1. 4 7 . Generació de factures
• Rebuts: des del menú Administració / grup Cobraments / Rebuts (vegeu la

figura 1.48). Encara hi ha més opcions dins de la pestanya d’Administració
Figu ra 1. 48 . Generació de rebuts
Fig ura 1. 4 9 . Administració
També es pot imprimir la gestió de cobraments, pagaments, remeses, xecs, pagarés,

transferències, maneres de cobrament o pagament, però és més útil imprimir
informes realitzats prèviament des d’altres pestanyes segons el que es desitgi fer.
Gestió de les operacions de
tresoreria
Maria Jesús Salvador Amela

Procés integral de l’activitat comercial Gestió de les operacions de tresoreria
Índex
Introducció 5
1 Operacions financeres 9
1.1 Interès simple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 Tipus equivalents en capitalització simple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.2 Interès compost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.2.1 Capitalització fraccionada: tipus equivalents en capitalització composta . . . . . . . . 15
1.3 Documentació de pagaments ajornats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.3.1 Lletra de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.3.2 Pagaré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.4 Descompte simple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.4.1 Descompte simple racional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.4.2 Descompte simple comercial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.4.3 Relació entre Dr i Dc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.5 Aplicacions pràctiques del descompte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.5.1 Facturatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.5.2 Gestió de documents de pagament ajornat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
2 Pagament de la compravenda al comptat 31

2.1 Rebut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.2 Xec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
2.2.1 Tipus de xecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
2.3 Transferència bancària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.4 Ingrés bancari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2.5 Domiciliació bancària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.6 Targeta electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.7 Gir postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.8 Pagament contra reemborsament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
3 Gestió i control de tresoreria 51

3.1 Llibres de registre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
3.2 Llibre de registre de caixa i arqueig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
3.3 Llibre de registre de bancs i acarament d’extractes bancaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.4 Pressupost de tresoreria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Procés integral de l’activitat comercial 5 Gestió de les operacions de tresoreria
Introducció
Hi ha diferents aspectes relacionats amb els cobraments i els pagaments associats

a l’activitat comercial que fan especial incidència en els càlculs, la documentació,
els registres que generen i el control que es deriva de la tresoreria.
En l’apartat “Operacions financeres” es tracta l’interès i es relaciona amb els

càlculs que es fan servir en l’activitat comercial, com són la capitalització simple,
la capitalització composta o el descompte, que és l’operació inversa a les anteriors.
Amb les fórmules que s’expliquen en aquest apartat es fan càlculs simples i
s’utilitzen en algunes operacions com són el facturatge o la gestió d’efectes que es
deriven de documentació de pagament ajornat.
En l’apartat “Pagament de la compravenda al comptat” es tracten els diferents

documents que es poden elaborar per a la realització de pagaments al comptat com
són els rebuts, els xecs en totes les seves diferents modalitats, les transferències
bancàries, els ingressos en compte, la domiciliació bancària, les targetes electrò-
niques, el gir postal o els pagaments contra reemborsament. En tots els casos
constituiran un comprovant de la realització d’un pagament o cobrament segons
es tracti del venedor o el comprador.
Finalment, en l’apartat “Gestió i control de tresoreria” s’estudia la gestió i el

control de tresoreria amb els llibres obligatoris i auxiliars. En concret, s’analitza
com omplir el llibre auxiliar de caixa amb l’arqueig i el llibre auxiliar de banc
amb la conciliació bancària. Amb referència a la gestió, s’utilitza com a eina
el pressupost de tresoreria, amb propostes d’actuacions, si s’escau, per evitar els
riscos associats.
proposades en cada bloc. En cas de dubte podeu preguntar al fòrum de l’assignatu-
ra, ja que així us podran ajudar els vostres companys o el professorat a resoldre’ls.

documentació associada i el seu flux dins de l’empresa.
• Diferencia els fluxos d’entrada i sortida de tresoreria, valorant els procedi-

ments d’autorització dels pagaments i de gestió dels cobraments.
• Identifica els mitjans de pagament i cobrament habituals en l’empresa, així

com els seus documents justificatius, diferenciant pagament al comptat i
pagament ajornat.
• Compara les formes de finançament comercial més habituals.
• Aplica les lleis financeres de capitalització simple o composta en funció del

tipus d’operacions.
• Calcula la liquidació d’efectes comercials en operacions de descompte.
• Calcula les comissions i les despeses de determinats productes i serveis

bancaris bàsics relacionats amb l’ajornament del pagament i del cobrament,
tant en l’àmbit nacional com internacional.
• Interpreta i tramita documents financers bàsics en anglès que s’utilitzen en

pagaments i cobraments.
2. Efectua la gestió i el control de la tresoreria, utilitzant aplicacions informàti-

ques.
• Estableix la funció i els mètodes de control de la tresoreria en l’empresa.
• Emplena els diferents llibres i registres de tresoreria.
• Executa les operacions del procés d’arqueig i quadrament de la caixa i

detecta les desviacions.
• Acara la informació dels extractes bancaris amb el llibre de registre del banc.
• Descriu les utilitats d’un calendari de venciments en termes de previsió

financera.
• Relaciona el servei de tresoreria i la resta de departaments amb empreses i

entitats externes.
• Valora la utilització de mitjans en línia, l’administració electrònica i altres

substitutius de la presentació física dels documents.
• Efectua els procediments d’acord amb els principis de responsabilitat,

seguretat i confidencialitat de la informació.
• Utilitza el full de càlcul i altres eines informàtiques per a la gestió de

tresoreria.
• Identifica el procediment per gestionar la presentació de documents de

cobrament i pagament davant de les administracions públiques.
1. Operacions financeres
El desenvolupament de l’activitat comercial de les empreses fa necessari realitzar

càlculs matemàtics per avaluar operacions que impliquin un ajornament del cobra-
ment, com per exemple el facturatge o la gestió d’efectes. Aquestes operacions
que impliquen un ajornament en el pagament o el cobrament es tradueixen molts
cops en l’elaboració prèvia de certs documents com la lletra de canvi o el pagaré.
Però els càlculs es fan d’acord amb una regla concreta que s’anomena llei
financera. Els càlculs que s’apliquen normalment són la capitalització simple
o composta i el descompte.
1.1 Interès simple
L’activitat comercial es basa en un intercanvi de béns a canvi d’un preu. En el

moment en què es materialitza aquest preu es genera un cobrament i un pagament.
De vegades, el pagament i el cobrament no tenen lloc en el moment en què
s’efectua l’operació comercial, sinó posteriorment. Per aconseguir un ajornament
en el pagament cal iniciar un procés de negociació entre venedors i compradors.
Lògicament, si el venedor accepta cobrar més tard, està prestant aquests diners al
comprador. Això suposa uns quants inconvenients per al venedor, com són el risc
de no cobrar, la impossibilitat de disposar d’aquests diners prestats i la pèrdua de
poder de compra en el futur per la pujada dels preus.
Per això, el venedor, a més del preu de venda, cobra una quantitat addicional pel
pagament ajornat que s’anomena interès. El comprador està disposat a assumir
aquest cost addicional d’interès, ja que utilitza aquesta via per finançar-se de
manera temporal. En definitiva, aquesta operació d’ajornament no és res més que
una operació financera que es pot realitzar amb la capitalització simple.
L’interès és el rèdit, taxa d’utilitat o guany del capital, que generalment és

causa o es reporta sobre la base d’un tant per cent del capital i en relació amb
el temps que se’n disposi.
La fórmula que es fa servir per calcular l’interès és la següent:
I = Co · i
• I és l’interès percebut.
• Co és el capital inicial o l’import finançat de l’operació.
• i és el tipus d’interès aplicat.

Per trobar el capital final que percebrà l’empresa es fa servir la fórmula següent:
Cn = Co · (1 + n · i)
• Cn és el capital final o el que s’obté al final de l’operació.
• n és el temps que durarà el finançament.
A partir d’aquesta última fórmula se’n poden obtenir d’altres per calcular altres
magnituds (vegeu la taula 3.1):
Taul a 1. 1. Altres fórmules a partir del capital Concepte a calcular Fórmula

final (interès simple)
Cn
Capital inicial Co =
(1 + n · i)
Interessos I = Co · i · n
Interessos I = Cn − Co
Cn
Co −1
Tipus d’interès i=
n
Cn
Co −1
Temps n=
i
El següent exemple serveix per entendre millor les fórmules de l’interès simple:
Exemple de capital final i interessos
Una empresa vol calcular el capital final i els interessos que obtindrà en el finançament
d’una venda al client Y. L’import de l’operació és de 2.100 EUR durant 2 anys a un tipus
d’interès del 5%.
En aquest cas, l’empresa X ha d’identificar les dades:
• Capital inicial (Co) = 2.100 EUR
• Temps (t) = 2 anys
• Tipus d’interès (i) = 5%
1. Per fer el càlcul del capital final ha d’aplicar la fórmula per obtenir el capital final:
Cn = Co · (1 + n · i)
Se substitueix cada variable per la dada identificada anteriorment:
Cn = 2.100 · (1 + 2 · 0, 05) = 2.310 EUR
L’import resultant és de 2.310 EUR, que són els diners que cobrarà l’empresa X del client
Y.
2. Per obtenir els interessos ha d’aplicar la fórmula:
I = Cn − Co
Se substitueix cada variable pel seu valor:
I = 2.300 − 2.100 = 210 EUR
L’empresa X obtindrà uns interessos de 210 EUR.

1.1.1 Tipus equivalents en capitalització simple
Fins al moment, el temps d’una operació sempre s’ha referit a l’any. En la

pràctica habitual de les operacions financeres, el temps pot fer referència a altres
períodes temporals: mesos, trimestres, semestre, etc. També és possible que en
el tipus d’interès hi apareguin tipus d’interès de capitalització mensual, trimestral,
quadrimestral, etc.
Equivalència financera
Dos tipus d’interès expressats en diferents unitats de temps són equivalents quan, aplicats
al mateix capital inicial i durant el mateix temps, produeixen els mateixos interessos, és a
dir, generen el mateix capital final.
És important recordar que en les operacions financeres cal fer referència sempre al
tipus d’interès i el temps en la mateixa unitat de fraccionament de l’any. És a dir,
si tenim un tipus d’interès “i” anual, el temps “n” han de ser anys; si, per contra,
el tipus d’interès és mensual, el temps s’ha d’expressar en mesos.
El temps i el tipus d’interès
han de ser homogenis, és a
Per obtenir els tipus equivalents s’utilitza la fórmula: dir, referenciats al mateix
fraccionament “m”.
i = im · m
• i és el tipus d’interès anual
• m és el temps: semestres, quadrimestres, trimestres, mesos, etc.
• im és el tipus d’interès semestral, quadrimestral, trimestral, mensual o diari.
Els valors d’”m” per als diferents fraccionaments més habituals de l’any són els
de la taula 1.2.
Tau l a 1.2 . Relació de fraccions de l’any Fracció de l’any “m”
amb “m”
Semestre m=2
Quadrimestre m=3
Trimestre m=4
Bimestre m=6
Mes m = 12
Setmana m = 52
Dies (any civil) m = 365
Dies (any comercial) m = 360
Com que en capitalització simple no es capitalitzen els interessos, hi ha els tipus

equivalents proporcionals:
i
im =
m
Vegeu l’exemple següent per entendre millor les fórmules anteriors.
Exemple de capital final i interessos no anuals
d’una venda al client Y. L’import de l’operació és de 2.100 EUR durant 2 quadrimestres a
un tipus d’interès del 6% anual.
L’empresa X ha d’identificar les dades de l’enunciat:
• Temps (n) = 2 quadrimestres
• Tipus d’interès (i) = 6% anual
1. Per fer el càlcul del capital final s’han de tenir el temps i l’interès expressats en la mateixa
magnitud. Per aquest motiu, es passa el tipus d’interès anual a quadrimestral utilitzant la
fórmula:
i
im =
m
Tenint en compte que en un any hi ha 3 quadrimestres, el resultat obtingut és:
0, 06
i3 = = 0, 02
3
Aquest interès i3 és ara un interès nominal quadrimestral.
S’ha d’aplicar la fórmula per obtenir el capital final:
Cn = Co · (1 + n · im )
Cn = 2.100 · (1 + 2 · 0, 02) = 2.184 EUR
L’import resultant és de 2.184 EUR, els diners que cobrarà l’empresa X del client Y al final
del segon quadrimestre.
2. Per obtenir els interessos s’ha d’aplicar la fórmula:
I = Cn − Co
I = 2.184 − 2.100 = 84 EUR
L’empresa X obtindrà uns interessos de 84 EUR.
La diferència fonamental entre la capitalització composta i la simple és que els

interessos que es van generant passen a formar part del capital inicial, la qual cosa
significa que cada vegada es va obtenint un capital més elevat per calcular els nous
interessos.
La millor manera de diferenciar la capitalització simple de la composta és amb

imatges. Vegeu la capitalització simple en la figura 2.1.
Fig ur a 1 . 1. Capitalització simple
La gràfica és lineal i sempre s’obté el mateix interès, ja que no s’acumula al capital

inicial disposat per fer la inversió.
En canvi, amb l’interès compost s’obté la imatge de la figura 2.2.
Fig ur a 1 . 2. Capitalització composta
La gràfica no és lineal i l’interès va variant. L’interès produït en el passat

s’acumula al capital inicial disposat per fer la inversió i genera, a la vegada, nous
interessos.
La millor manera d’observar la diferència és amb la imatge de la figura 2.3:
Fi gu ra 1 . 3 . Comparativa de capitalització
Per aquest motiu, les empreses prefereixen els productes en què s’apliqui l’interès
compost, perquè implica l’obtenció d’un interès més gran que si es fa l’operació
amb interès simple.
La formulació és diferent. Per calcular el capital final que percebrà l’empresa, la

fórmula és:
Cn = Co · (1 + i)n
• Cn és el capital final o obtingut al final de l’operació.
A partir d’aquesta fórmula se’n poden obtenir d’altres, igual que es fa amb l’interès
simple (vegeu la taula 3.2).
Taul a 1. 3. Altres fórmules a partir del capital Concepte a calcular Fórmula

final (interès compost)
Cn
Capital inicial Co =
(1 + i)n
Interessos I = Cn − Co
!1/n
Cn
Tipus d’interès i= −1
C0
log Cn − log Co
Temps n=
log (1 + i)
Vegeu l’exemple per entendre millor les fórmules de l’interès compost:
Exemple de capital final i interessos
Una empresa necessita calcular el capital final i els interessos en el finançament d’una
venda al client Y. L’import de l’operació és de 2.100 EUR durant 2 anys a un tipus d’interès
del 5% en règim de capitalització composta.
L’empresa X identifica les dades de l’anunciat:
• Temps (t) = 2 anys
1. Per al primer càlcul, s’ha d’aplicar la fórmula per obtenir el capital final:
Cn = Co · (1 + i)n
Cn = 2.100 · (1 + 0, 05)2 = 2.315, 25 EUR
L’import resultant és de 2.315,25 EUR, els diners que cobrarà l’empresa X del client Y.
2. Per obtenir els interessos s’ha d’aplicar la fórmula:
I = Cn − Co
I = 2.315, 25 − 2.100 = 215, 25 EUR
L’empresa X obtindrà uns interessos de 215,25 EUR.
3. Els interessos totals també es poden obtenir a partir del capital inicial:



I = Cn − Co
I = Co · (1 + i)n − Co ⇒ I = C0 · [(1 + i)n − 1]

Cn = Co · (1 + i)n 
h i
I = 2.100 · (1 + 0, 05)2 − 1 = 215, 25 EUR
Si compareu aquesta operació amb l’operació calculada en el càlcul de l’interès simple,

l’empresa X obtindrà una diferència de 5,25 EUR (215,25 - 210).
1.2 Interès compost
1.2.1 Capitalització fraccionada: tipus equivalents en capitalització

composta
En càlculs financers i comercials, normalment l’interès es troba expressat en un

percentatge anual. Però el més freqüent és que s’hagin de fer càlculs expressats en
altres fraccionaments de l’any com trimestres, mesos o dies. Per tant, en la pràctica
diària hi ha dues maneres de referenciar el tipus d’interès: el tipus nominal (TIN)
i el tipus efectiu o equivalent (TAE).
TIN o tipus d’interès nominal
és la rendibilitat d’un
El tipus d’interès nominal és el que usualment apareix en els contractes. A producte financer en un
període de temps
diferència de la capitalització simple, en capitalització composta els interessos determinat tenint en compte
s’acumulen al capital inicial per generar nous interessos. Es fa necessari, doncs, únicament el capital inicial
(capitalització simple).
que en els contractes, a més d’indicar el tipus d’interès nominal, s’indiqui el perí-
ode de capitalització. Per a un mateix tipus nominal, els interessos generats seran
diferents en funció de si la capitalització és mensual, trimestral, quadrimestral, etc.
Equivalència financera
Dos tipus d’interès expressats en diferents unitats de temps són equivalents quan, aplicats
al mateix capital inicial i durant el mateix temps, produeixen els mateixos interessos, és a
dir, generen el mateix capital final.
jm és un tipus d’interès
nominal fraccionat. Per
Com que en capitalització simple no es capitalitzen els interessos, la relació entre exemple, per a m=2, j2 és
el tipus d’interès nominal
el tipus nominal i el tipus efectiu és proporcional. S’expressa com: semestral.
jm = i i = im · m
jm
jm = im · m im = m
• m és la freqüència del fraccionament en un any.
• jm és el tipus d’interès nominal de freqüència m. Per a m = 1, j1 és el

tipus nominal anual (TIN).
• im és el tipus d’interès efectiu d’un període fraccionat de freqüència m.
En capitalització composta sí que hi ha acumulació d’interessos i, per tant, no

existeix la proporcionalitat en la capitalització simple. Tenint en compte aquesta
falta de proporcionalitat, en capitalització composta s’usa la fórmula següent:
(1 + i) = (1 + im )m
D’aquesta fórmula es poden obtenir les següents:
Tau la 1 . 4 . Equivalència financera en capitalit- Tipus d’interès Fórmula

zació composta
Anual i = (1 + im )m − 1
Fraccionat: im = (1 + i)1/m − 1
semestral,
trimestral...
A partir de les fórmules anteriors vegeu un exemple per entendre millor

l‘equivalència financera en capitalització composta:
Exemple de capital final i interessos no anuals
d’una venda al client Y. L’import de l’operació és de 2.100 EUR durant 2 quadrimestres a
un tipus d’interès de 6% anual en règim de capitalització composta.
L’empresa X ha d’identificar les dades:
• Temps (n) = 2 quadrimestres
Per al primer càlcul, primer s’han de tenir el temps i l’interès expressats en la mateixa
magnitud. Per aquest motiu es passa el tipus d’interès anual a quadrimestral utilitzant la
fórmula:
im = (1 + i)1/m − 1
Tenint en compte que un any hi ha 3 quadrimestres, el resultat que s’obté és:
i3 = (1 + 0, 06)1/3 − 1 = 0, 0196
Aquest tipus d’interès i4 és ara un interès efectiu quadrimestral.
Per al segon càlcul s’ha d’aplicar la fórmula per obtenir el capital final:
Cn = Co · (1 + im )n
Cn = 2.100 · (1 + 0, 0196)2 = 2.183, 18 EUR
L’import resultant és de 2.183,18 EUR, els diners que cobrarà l’empresa X del client Y al
final del segon quadrimestre.
Per obtenir els interessos s’ha d’aplicar la fórmula:
I = Cn − Co
En capitalització composta, I = 2.183, 18 − 2.100 = 83, 18 EUR

el tipus d’interès nominal i el
tipus d’interès efectiu L’empresa X obtindrà uns interessos de 83,18 EUR.
únicament coincideixen
quan el període de
capitalització és anual. És a A partir de la relació d’equivalència, en capitalització composta es relacionen la
dir, que quan els interessos
produïts es paguen TIN i la TAE amb les següents fórmules:
solament una vegada i al
final de l’any, la TIN és igual m
a la TAE. T AE = 1 + jmm −1
h i
T IN = (1 + T AE)1/m − 1 · m
Analitzeu aquests conceptes a partir dels exemples següents:
Exemple de càlcul de la TAE
Una empresa vol calcular la TAE corresponent a un 4% anual capitalitzable semestralment.
• Temps (m) = 2 semestres
• Tipus d’interès jm = 4%
La fórmula per calcular la TAE és:

!m
jm
T AE = 1+ −1
m
Se substitueixen les dades a la fórmula:

!2
0, 04
T AE = 1+ − 1 = 0, 0404 ⇒ 4, 04%
2
La TAE resultant és de 4,04%.
Exemple de calcul de la TIN
Per calcular la TIN corresponent a un TAE de 4,04 % semestral:
• Temps (m) = 2 semestres
• TAE = 4,04%
La fórmula per calcular la TIN és:

h i
T IN = (1 + T AE)1/m − 1 · m
Se substitueixen les dades en la fórmula:

h i
T IN = (1 + 0, 0404)1/2 − 1 · 2 = 0, 04 ⇒ 4%
El TIN resultant és del 4 %.
Tenint la TAE es pot trobar el seu TIN, o viceversa. D’aquesta manera es garanteix
l’equivalència financera.
1.3 Documentació de pagaments ajornats
En les operacions de compravenda de béns o serveis es generen obligacions per

a les parts. El venedor queda obligat a lliurar el bé o servei, i per al comprador
l’obligació consisteix a pagar el preu convingut. Aquest pagament no se sol fer
només en efectiu, sinó que en la majoria dels casos es paga a terminis.
Es creen així els documents mercantils en què es recull el deute. Tenen la funció
de documentar una operació de crèdit, cosa que permet al creditor del deute acudir
a un tercer, una entitat financera, perquè cobri en el seu nom aquest document.
Aquests documents són, per exemple, les lletres o els pagarés, que tenen un termini
estipulat. Això suposa que el venedor no pot disposar d’aquests diners fins al
cap d’un temps, i per aquest motiu acudeix al descompte fet per un intermediari
financer. Mitjançant aquesta operació anticipen la recepció del capital a canvi d’un
import que cobrarà l’intermediari per avançar els diners.
Abans d’analitzar el descompte es fa necessari conèixer els documents sobre els

quals es fan els càlculs.
1.3.1 Lletra de canvi
La lletra de canvi és un document que indica una obligació per un import

determinat a una data. Per aquest motiu es pot descomptar.
La lletra de canvi és el títol formal i complet pel qual una persona (lliurador)
mana pagar a una altra (lliurat) una quantitat de diners en el lloc i el temps
convinguts a l’ordre d’un tercer (tenidor o prenedor).
D’aquesta definició es dedueix que la lletra de canvi té les funcions següents:
• De garantia: expedir una lletra és una garantia que es pagarà en el moment

del venciment.
• De pagament: des del segle XVI es permet pagar a tercers amb la

transmissió de títol per endós.
• De crèdit: per al lliurador, pel descompte del document en una entitat

financera, i per al lliurat, perquè ajorna el pagament del deute.
En la gestió de la lletra de canvi intervenen les persones següents:
• Lliurador: és la persona que emet la lletra. El document ha de contenir el

seu nom, el seu domicili i la seva signatura.
• Lliurat: és la persona que ha de pagar. El document ha de contenir el seu

nom, el seu domicili complet i la signatura, que representa l’acceptació del
compromís de pagament.
• Tenidor o prenedor: és l’intermediari a l’ordre del qual s’ha de pagar la

quantitat ordenada pel lliurador. Pot ser o bé el mateix lliurador o bé una
altra persona física o jurídica a la qual s’hagi traspassat l’efecte (endós).
• Endossant: és qui cedeix la propietat de la lletra i del dret de cobrament.
• Endossatari: és qui adquireix la propietat de la lletra i del dret de cobra-

ment.
• Avalador: és la persona que garanteix que el pagament de la lletra es farà

efectiu, en cas d’impagament del lliurat, ja que ho faria ell en nom seu.
Vegeu la relació entre els diferents intervinents en la figura 1.4:
Figu r a 1. 4. Esquema de funcionament d’una lletra
El venciment del document pot ser:
• A la vista: no hi ha termini per al venciment, per la qual cosa la lletra s’ha

de pagar quan es presenti.
• A dia cert: es marca un termini fix de venciment, indicant amb claredat el

dia, el mes i l’any.
• A un termini comptat des de la data (d/d): s’utilitza l’expressió “x dies

de data”, que significa que es compten els dies per al venciment a partir de
la data del lliurament.
• A un termini comptat des de la vista (d/v): s’usa l’expressió “x dies de

vista” per indicar que es compten els dies per al venciment des del dia que
el lliurat accepti el document.
Les clàusules més comunes en les lletres de canvi són:

Protest
Acte que acredita que la lletra no
• No a l’ordre: significa que no es pot endossar el document. ha estat acceptada o pagada pel
lliurat.
• Sense despeses i sense protest: suposa que el lliurat no assumeix despeses
ni protest per impagament.
Trobareu la plantilla de la
Aquest document està regulat a la Llei 19/1985, canviària i del xec, que beneficia lletra de canvi en format
editable als annexos de la
tant el venedor com el comprador. Permet que el comprador pagui a terminis la unitat.
seva compra i que el venedor no necessiti esperar al venciment del deute per cobrar-
la. La lletra de canvi és un efecte timbrat amb un import que varia en funció de la
quantitat per la qual s’estén el document.
L’article 1 de la Llei canviària en determina el contingut:
• Denominació de “lletra de canvi” inserida al títol
• Ordre de pagament d’una determinada quantitat de diners

• Nom, cognoms i adreça del lliurat
• Venciment de la lletra
• Lloc del pagament (tenidor)
• Data i lloc d’emissió de la lletra
• Signatura, nom i domicili de qui gira o emet la lletra (lliurador)
L’anvers de la lletra de canvi té la següent estructura segons la figura 2.4:
Fig u ra 1 . 5 . Anvers d’una lletra
Si en una lletra de canvi

l’import escrit en números
no coincideix amb l’import Amb el contingut següent:
expressat en lletres, preval
la quantitat escrita en lletres.
1. Lloc de lliurament
2. Tipus de moneda
3. Import escrit en xifres
4. Data de lliurament
5. Data de venciment
6. Banc del lliurador
7. Import escrit en lletres
8. Dades bancàries de lliurat
9. Clàusules
10. Data i signatura d’acceptació del lliurat
11. Nom i domicili del lliurat
12. Nom i signatura del lliurador

El revers de la lletra de canvi té l’estructura segons la figura 2.5:
Fi g ura 1 .6. Revers de la lletra
Amb el contingut següent:
1. Nom de lliurat
2. Data de la signatura de l’aval
3. Nom i domicili de l’avalador
4. Nom i domicili de l’endossatari
5. Data de la signatura de l’endós
6. Nom, domicili i signatura de l’endossant
1.3.2 Pagaré
El pagaré és un document mercantil molt similar a la lletra de canvi i s’utilitza

principalment per obtenir recursos financers.
El pagaré és el document pel qual una persona, física o jurídica (signant),

efectua una promesa de pagament a una altra (beneficiària o tenidora) d’una
quantitat de diners en una data establerta.
El pagaré ha d’estar firmat pel signant com a reconeixement del compromís de

pagament que adquireix, per la qual cosa desapareix la necessitat d’acceptació
que hi ha en la lletra de canvi.
Els pagarés han de ser emesos a favor o l’ordre d’una persona determinada, sigui
una persona física o jurídica.
Tal com les lletres de canvi, els pagarés es poden endossar a tercers, però l’endós
ha de ser total, pur i simple, és a dir, no és transmissible l’endós d’una part del
pagament. També poden ser avalats per persones que garanteixin el pagament.
Està regulat per la Llei canviària i del xec, i se li apliquen les mateixes disposicions
que a la lletra de canvi en tot allò relatiu a endós, aval, venciment, pagament i
accions per falta de pagament.
Al pagaré hi intervenen:
• Signant: persona que emet el pagaré i que es compromet a pagar-lo el dia

indicat.
• Tenidor: persona o entitat bancària a qui s’ha de fer el pagament.
El pagaré ha d’incloure:
• Denominació de pagaré inserida al títol i expressat en l’idioma usat per a la

redacció de l’esmentat títol.
• Promesa de pagament d’una quantitat determinada.
• Indicació del venciment.
• Lloc del pagament.
• Nom de la persona a qui es fa el pagament.
• Data i lloc de signatura del pagaré.
• Signatura de l’emissor del títol.
En cas de no indicar-s’hi el venciment, es considera pagador a la vista. A falta

d’indicació especial, el lloc d’emissió del títol es considera com a lloc de pagament
i lloc del domicili del signant.
L’estructura és la de la figura 2.6:
Fig u ra 1 . 7 . Pagaré
Amb el contingut següent:

1. Denominació de pagaré
2. Quantitat compromesa en xifres i en lletres
3. Indicació del venciment
4. Lloc de pagament
5. Nom de la persona a qui es fa el pagament o a l’ordre de qui s’ha de fer
6. Data i lloc de signatura del pagaré
7. Signatura de l’emissor del pagaré
Avui en dia, les empreses tenen a l’abast una àmplia varietat de serveis per
gestionar els cobraments i els pagaments. Així, eviten els costos de gestió dels
cobraments i els pagaments que els generaria un departament dedicat a això. A
més, obtenen liquiditat de manera immediata, a la vegada que unifiquen i agilitzen
tota la gestió, de manera que ofereixen als clients i als proveïdors un servei
millor i alliberen temps i recursos per dedicar-los a la seva activitat comercial
o professional.
1.4 Descompte simple
Per disposar de liquiditat, les empreses acudeixen a un intermediari financer amb

la documentació de pagament ajornat, i mitjançant una operació de descompte
l’intermediari anticipa el capital a canvi d’un import que cobrarà per avançar els
diners. Una part d’aquest import correspon al descompte.
El descompte és l’operació que consisteix a avançar una quantitat de diners

a una persona que els ha de cobrar d’un tercer en una data de venciment
posterior.
En les operacions de descompte es distingeixen dos mètodes diferents:
1. Descompte racional (Dr)
2. Descompte comercial (Dc)
A més, en les operacions de descompte, independentment del mètode utilitzat,

s’ha de diferenciar entre l’any natural (365 dies) i l’any comercial (360 dies).
1.4.1 Descompte simple racional
Matemàticament, el descompte simple racional (Dr) és l’operació inversa a la

capitalització simple. El capital actual, o efectiu, és el valor actual del capital
final, o nominal, anticipat en períodes:
1
E=N·
1+n·i
• E és l’efectiu o capital actual (Co).
• N és el nominal o capital final (Cn).
El descompte racional és la diferència entre el valor final o nominal i el valor actual

o efectiu:
Dr = N ominal − Ef ectiu
Substituint l’efectiu per la seva fórmula, s’expressa el descompte racional en

funció del nominal:
n·i
Dr = N ·
1+n·i
Vegeu aquests conceptes en el següent exemple:
Exemple descompte racional
Una empresa disposa d’una inversió constituïda per un capital de 1.000 EUR a un
venciment de 2 anys. L’empresa vol saber l’efectiu i el descompte racional que obtindria
si descompta el capital aplicant un tipus d’interès del 6%.
• Nominal (Cn) = 1.000 EUR
• Tipus d’interès (i) = 6%
• Termini: 2 anys
Aplicant la fórmula per al descompte racional, l’efectiu seria:
1 1
E=N· = 1.000 · = 892, 86 EUR
1+n·i 1 + 2 · 0, 06
El descompte racional és la diferència entre nominal i efectiu:
Dr = N ominal − Ef ectiu = 1.000 − 892, 86 = 107, 14 EUR
També s’obté el descompte directament a partir del nominal:
n·i 2 · 0, 06
Dr = N · = 1.000 · = 107, 14 EUR
1+n·i 1 + 2 · 0, 06
1.4.2 Descompte simple comercial
El descompte simple comercial té per objecte la substitució d’un capital futur per
un altre d’equivalent i venciment present, mitjançant l’aplicació de la llei financera
de descompte simple.
E = N · (1 − d · n)
• E és l’efectiu o capital actual (Co).
• N és el nominal o capital final (Cn).
• d és el tipus de descompte aplicat.
• n és el temps que anticipem el nominal.
Igual que en el descompte racional, el descompte comercial és la diferència entre

el valor final o nominal i el valor actual o efectiu:
Dc = N ominal − Ef ectiu
Substituint l’efectiu per la seva fórmula, s’expressa el descompte racional en

funció del nominal:
Dc = N · d · n
Exemple de descompte comercial
Una empresa descompta dos anys abans del seu venciment un capital de 1.000 EUR
aplicant un tipus de descompte del 6%. Ara vol conèixer l’efectiu que obtindrà i el
descompte comercial de l’operació.
• Nominal (Cn) = 1.000 EUR
• Tipus d’interès (d) = 6%
• Termini: 2 anys
Aplicant la fórmula per al descompte comercial, l’efectiu és:
E = N · (1 − d · n) = 1.000 · (1 − 0, 06 · 2) = 880 EUR
El descompte comercial és la diferència entre nominal i efectiu:
Dc = N ominal − Ef ectiu = 1.000 − 880 = 120 EUR
També s’obté el descompte directament a partir del nominal:
Dc = N · d · n = 1.000 · 0, 06 · 2 = 120 EUR
1.4.3 Relació entre Dr i Dc
El descompte racional i el descompte comercial no coincideixen per a una mateixa

operació. Això és perquè el descompte racional s’obté utilitzant el tipus d’interès, i
no s’ha de confondre amb el tant de descompte utilitzat en el descompte comercial.
Es pot parlar d’un tipus d’interès equivalent a un de descompte. I, al contrari,

es pot calcular un tant de descompte equivalent a partir d’un tipus d’interès
determinat. Per obtenir la relació entre “i” i “d” cal igualar els descomptes racional
i comercial:
 
n·i 
 
d = i
Dr = N · 1+n·i n·i 1+n·i
Dr = Dc → N · =N ·d·n→
 1 + n · i 
Dc = N · d · n  i = d
1−n·d
Per a “n=1”:
i d
d= 1+i →i= 1−d
Exemple de relació entre descompte racional i comercial
Una empresa vol calcular el descompte racional a efectuar sobre un capital de 3.000 EUR
amb venciment d’un any i un tipus d’interès anual del 5%. Quin serà el tant de descompte
equivalent?
El descompte racional serà:
n·i 1 · 0, 05
Dr = N · = 3.000 · = 142, 86 EUR
1+n·i 1 + 1 · 0, 05
El tant de descompte equivalent per a un i=5% serà:
i 0, 05
d= = = 0, 04762 ⇒ 4, 762%
1+i 1 + 0, 05
Amb aquest tant “d”, el descompte comercial coincideix amb el descompte racional calculat
prèviament:
Dc = N · d · n = 3.000 · 0, 04762 · 1 = 142, 86 EUR
No resulta indiferent fer servir un mètode o un altre. Els intermediaris financers

normalment fan servir el més avantatjós per a ells, que és el descompte comercial
en l’any comercial.
1.5 Aplicacions pràctiques del descompte
Les empreses, en la seva activitat comercial, es veuen afectades pel descompte en

dues operacions:
1. Facturatge
2. Gestió de documents de pagament ajornat (per exemple, les lletres)
1.5.1 Facturatge
El facturatge són operacions financeres bàsiques utilitzades per les empreses en la

gestió de cobraments i pagaments i realitzades per empreses especialitzades.
El facturatge és el servei financer pel qual l’empresa cedeix els seus crèdits
comercials i la gestió del cobrament a una entitat financera, bé sigui al mercat
nacional o a l’estranger. L’objectiu és que aquesta entitat administri i financi
les seves vendes durant un període determinat de temps i, segons els casos,
pot assumir o no els riscos d’impagament i de cobrament d’aquests crèdits.
L’empresa de facturatge manté una relació directa tant amb el client (empresa
venedora que ha generat la factura) com amb els deutors (clients de l’empresa
venedora) del client, ja que els informa que és la destinatària dels crèdits que han
d’abonar i que és la interlocutora amb què han de contactar per fer qualsevol negoci
a aquest efecte.
Hi ha dues modalitats de facturatge:
• Amb recurs: l’entitat financera no cobreix el risc d’impagament, sinó tan

sols la gestió de cobraments de la cartera de clients.
• Sense recurs: l’entitat financera no tan sols gestiona el cobrament de les

factures pendents, sinó que també assumeix els riscos d’impagament del
deutor en cas d’insolvència. És el cas més habitual.
Els costos de facturatge varien en funció dels serveis contractats i consten de dues
parts: el cost financer (interessos que s’apliquen) i una tarifa de facturatge (en
funció del volum, el sector, el risc dels deutors, etc.).
Exemple de càlcul d’un facturatge sense recurs
L’empresa X té a la cartera factures valorades en 6.000 EUR pendents de cobrament a 90

dies. Les lliura a una empresa de facturatge sense recurs, FACTING, SA de Granollers,
que abona l’import en el compte de l’empresa, deduint una comissió del 3% del total de les
factures i un tipus de descompte del 12%. Necessita calcular el cost de l’operació.
Per fer els càlculs, primer identifica les dades:
• Capital (Cn) = 6.000 EUR
• Termini (n) = 90 dies
• Comissió (c) = 3%
• Tipus de descompte (d) = 12%
Per calcular els interessos que ha de cobrar l’empresa de facturatge a l’empresa X s’ha
d’aplicar la fórmula del descompte comercial i l’any comercial següent:
n
Dc = N · d · 360
Se substitueixen les dades:
90
Dc = 6.000 · 0, 12 · = 180 EUR
360
La comissió es calcula sobre l’import de les factures:
Comissió = 6.000 · 0, 03 = 180 EUR

L’empresa de facturatge ha de deduir a l’empresa X 180 EUR d’interessos i 180 EUR de

comissió. Per tant, el cost de l’operació és de 360 EUR.
Per trobar l’efectiu (E) que ha de rebre l’empresa X es fa servir la següent fórmula:
Ef ectiu = N ominal − interessos − comissions
Se substitueixen les dades pels totals obtinguts a la factura de negociació:
Ef ectiu = 6.000 − 180 − 180 = 5.640 EUR
L’empresa obtindrà per les factures un efectiu de 5.640 EUR i no assumirà els impagats, ja
que se’n farà càrrec l’empresa de facturatge.
1.5.2 Gestió de documents de pagament ajornat
De vegades, les empreses recullen un gran nombre de documents per al cobrament

derivats de les seves gestions comercials, però no tenen efectiu per formalitzar
els pagaments. Hi ha diferents maneres d’obtenir efectiu, com ara el descompte
d’efectes, els pagarés i altres mitjans.
La gestió d’efectes al cobrament l’efectuen les entitats financeres per encàrrec dels
titulars d’aquests efectes. Aquests descomptes no es fan d’un en un, sinó que es
recullen en una remesa d’efectes i es descompten alhora. El document en el qual
es liquida el descompte de la remesa s’anomena factura de negociació, i no és
res més que un resum de tots els interessos, les comissions i les despeses generats
pel descompte.
Cada entitat financera facilita el programari a l’usuari per fer aquestes gestions en
suport informàtic. A les empreses els suposa una agilització, una simplificació i
una garantia de tramitació a un cost menor.
L’estructura de la factura de negociació és mostra en la taula 1.5.
Tau la 1.5 . Estructura de la factura de negociació.

Efecte núm. Nominal Dies Acceptat Interès Descompte Comissió Comissió Despeses
(EUR) (EUR) (EUR) (EUR)
(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)

.. .. .. .. .. .. .. .. ..
.. .. .. .. .. .. .. .. ..
Totals (10) (11) (12) (13)
1. Número d’efecte ordenat
2. Nominal de l’efecte
3. Dies fins al venciment
4. Acceptació o no de l’efecte
5. Tipus d’interès aplicat en el descompte

6. Import resultant d’aplicar el tipus d’interès (any comercial)
7. % de comissió aplicat en funció de si l’efecte està o no domiciliat
8. Import resultant d’aplicar el tant per cent de comissió
9. Despeses que cobra l’entitat financera pel descompte de cada efecte
10. Suma de l’import dels efectes descomptats
11. Suma dels descomptes dels efectes
12. Suma de les comissions dels efectes
13. Suma de les despeses dels efectes
L’efectiu que s’obté de l’operació és la següent fórmula:
Ef ectiu = N ominal − interessos − comissions − despeses
Exemple de càlcul d’una factura de negociació
L’empresa X té una cartera d’efectes que decideix descomptar al seu banc per tenir liquiditat
i pagar els seus proveïdors.
Per fer els càlculs facilita la informació següent:
Taul a 1. 6.
Efecte núm. Nominal (EUR) Dies Acceptat
1 1.000 40 Sí
2 2.000 20 No
3 1.500 25 Sí
El tipus de descompte anual és del 6%, les despeses són de 20 EUR per efecte i la comissió
és del 0,5% per efectes domiciliats i acceptats (mínim 10 EUR) i un 1% per a efectes
domiciliats i no acceptats (mínim 15 EUR).
L’empresa ha de confeccionar la remesa d’efectes i calcular l’efectiu.
Taul a 1 .7.
Efecte núm. Nominal Dies Acceptat Interès Descompte Comissió Comissió Despeses
(EUR) (EUR) (EUR) (EUR)
1 1.000,00 40 Sí 6% (1) 6,67 0,5 % (4) 10,00 20,00
2 2.000,00 20 No 6% (2) 6,67 1% (5) 20,00 20,00
3 1.500,00 25 Sí 6% (3) 6,25 0,5 % (6) 10,00 20,00
Total 4.500,00 19,59 40,00 60,00
Per calcular el descompte s’ha d’aplicar la fórmula del descompte comercial i l’any
comercial següent:
n
Dc = N · d · 360
Les comissions estan relacionades amb el fet que la lletra estigui acceptada o no, ja que
no suposa el mateix risc i es calculen sobre el Cn. En el cas que no arribi al mínim, s’ha
d’aplicar el mínim.
Els càlculs realitzats són:
40
• 1.000 · 0, 06 · 360
= 6, 67 EUR
20
• 2.000 · 0, 06 · 360
= 6, 67 EUR
25
• 1.500 · 0, 06 · 360
= 6, 25 EUR
• 1.000 · 0, 005 = 5 EUR < 10 EUR
• 2.000 · 0, 01 = 20 EUR
• 1.500 · 0, 005 = 7, 5 EUR < 10 EUR
Per trobar l’efectiu que rebrà l’empresa es fa servir la següent fórmula:
Ef ectiu = N ominal − interessos − comissions − despeses
Se substitueixen les dades pels totals obtinguts en la factura de negociació:
Ef ectiu = 4.500 − 19, 59 − 40 − 60 = 4.380, 41 EUR
L’empresa obtindrà per la remesa d’efectes un efectiu de 4.380,41 EUR.
De vegades pot aplicar-se sobre el total del nominal dels títols a descomptar un
únic tipus de descompte determinat en funció dels diferents venciments i que
inclou també les comissions i les despeses de l’operació. Aquest tipus s’anomena
forfet o tant alçat. Aquest tipus únic pot ser fix o variable segons el venciment,
més un diferencial (per exemple, l’euríbor a 30 dies més un 1%).
2. Pagament de la compravenda al comptat
Els empresaris i els professionals, en el desenvolupament de la seva activitat,

efectuen cobraments i pagaments a clients i proveïdors per les compres de béns
i serveis que es deriven de la seva activitat directa. Els moviments de diners
que s’han generat en aquests cobraments i pagaments s’anomenen cobraments i
pagaments al comptat, tant si s’han fet en efectiu com si hi ha intervingut una
entitat bancària.
En l’activitat comercial, els mitjans més usuals per justificar cobraments i paga-
ments són, entre d’altres, el rebut, el xec i la domiciliació bancària.
2.1 Rebut
El rebut no és un document de pagament pròpiament dit, sinó un justificant de

pagament que emet el venedor i el lliura al comprador.
El rebut és un document que acredita el pagament d’un deute amb la

quantitat i de la manera expressada en el document.
Els rebuts consten de dues parts:
• Rebut: es lliura signat a la persona que efectua el pagament (comprador).
• Matriu: queda en possessió de l’emissor (venedor).
El contingut mínim del rebut és:
• Número de rebut.
• Data i lloc d’expedició.
• Nom o raó social del pagador.
• Concepte o objecte de pagament. Normalment s’hi indica la factura que es

paga.
• Import en xifres i lletres.
• Signatura del creditor.
I té la forma que mostra la figura 2.1:

Figu r a 2 . 1 . Rebut
• A Matriu.
• B Rebut pròpiament dit.
• C Número de document correlatiu en el talonari.
• D Data d’emissió, que coincideix amb la de cobrament.
• E Nom de qui paga.
• F Quantitat en text.
• G Causa generadora del pagament.
• H Quantitat en xifres.
• I Signatura de qui emet, que coincideix amb el que cobra.
El següent exemple serveix per entendre millor el rebut:
Exemple de rebut
En Carles Borràs té un establiment de distribució de productes florals a Mataró. Acaba de

repartir una comanda de flors, adobs i portatestos corresponent a l’albarà número 75. La
clienta, la Marta Roig, li abona, el dia 2 de febrer del 2018, 150 EUR a compte de la factura
2.018/18.
En aquest cas, en Carles Borràs ha de fer un rebut a la Marta Roig com a justificant de
l’ingrés a compte (vegeu la figura 2.2).
F igur a 2 . 2 . Rebut solucionat
En Carles l’ha emplenat amb les dades disponibles. Recordeu que sense la signatura de
l’emissor (Carles) el rebut no seria vàlid.
Les empreses també generen rebuts informàticament. En aquest cas, la matriu

es converteix en un registre amb les mateixes dades que s’han fet servir per
confeccionar-lo, la conservació de les quals s’ha de garantir fent les còpies de
seguretat pertinents.
2.2 Xec
El xec permet a un tercer extreure diners del compte bancari de l’empresa per
l’import total o parcial d’un deute. D’aquesta manera, constitueix un instrument
de pagament al comptat.
El xec és un document mercantil pel qual una persona (lliurador) ordena a

una entitat bancària (lliurat) que pagui una determinada quantitat de diners
a l’ordre a una tercera (prenedor).
De la definició s’extreu que hi ha les següents figures:
• Lliurador: és la persona que expedeix el xec.
• Lliurat: és la persona obligada a fer el pagament, que ha de ser una entitat

financera.
• Prenedor: és la persona que té dret a exigir que el xec es faci efectiu.
A vegades, el lliurador i el prenedor poden coincidir quan s’expedeix el xec a favor Trobareu la plantilla del
xec en format editable als
de si mateix per retirar diners del compte corrent. annexos de la unitat.
Si en un xec l’import escrit

Segons indica la Llei canviària i del xec a l’article 106, perquè aquest document en números no coincideix
amb l’import expressat en
tingui validesa ha de contenir els requisits formals següents: lletres, preval la quantitat
escrita en lletres.
• Denominació del xec impresa al document
• Nom del lliurat o de l’entitat financera efectuadora del pagament
• Quantitat a pagar, expressada en xifres i en lletres
• Data i lloc d’emissió
• Lloc de pagament imprès en el xec
• Signatura del lliurador
El xec, en la seva estructura, consta de dues parts: l’anvers i el revers.
L’anvers té la forma que apareix en la figura 2.3:
Figu r a 2 . 3 . Anvers del xec
• A Dades del lliurat. Banc emissor del xec.
• B Número complet del compte bancari contra el qual s’emet el xec i IBAN.
• C Quantitat d’euros que ha de pagar el lliurat, en xifres.
• D Persona que pot cobrar el xec. El prenedor, segons el que especifiqui,

dona lloc a diferents modalitats.
• E Quantitat d’euros que ha de pagar el lliurat, en lletres.
• F Lloc i data d’emissió del xec, en lletres, excepte l’any, en xifres.
• G Signatura del lliurador. Titular del compte bancari que figura al xec.
El revers està en blanc, i en els xecs nominatius serveix per endossar, avalar o
confirmar.
2.2.1 Tipus de xecs
L’empresa en la seva activitat comercial es pot trobar xecs emesos de diverses

maneres o haver d’emtre xecs de diferent tipus:
• Xec al portador: no es designa ningú per al cobrament i s’abona a

la persona que el porti (vegeu la figura 2.4). Aquest tipus de xec es
caracteritza perquè es paga a qualsevol persona que el presenti al cobrament.
Actualment, la majoria d’entitats bancàries, encara que el xec sigui al
portador, agafen les dades de la persona física o jurídica que el presenta
a la finestreta per al cobrament.
F igur a 2 . 4 . Xec al portador
Vegeu l’exemple per entendre’n millor el funcionament:
Exemple de xec al portador
La Marta Roig, de Granollers, emet un xec el dia 2 de febrer del 2018 a en Carles
Borràs, que té un establiment de distribució de productes florals a Mataró, per 150 EUR,
corresponent a l’albarà número 75. En Carles Borràs demana que el xec el faci al portador.
La lliuradora (Marta Roig) lliura el xec que es mostra a figura 2.5.
F ig ur a 2 . 5 . Xec al portador
L’emplena amb les dades disponibles a l’enunciat, i el lloc d’emissió és la localitat de la

Marta. Les quantitats en xifra porten el signe ”#” a tots dos costats perquè no es pugui
modificar la quantitat i escrites en lletres i guixat el que resta perquè no es pugui escriure
més a continuació.
• Xec nominatiu: s’emet a favor d’una persona determinada, identificada

amb nom i cognoms (vegeu la figura 2.6). Aquest tipus de xec es caracteritza
perquè només el podrà cobrar la persona el nom de la qual hi figuri, i que
signarà al revers amb el seu DNI. En cas de persones jurídiques, signen les
persones autoritzades.
Figu r a 2 . 6 . Xec nominatiu
Vegeu el següent exemple per entendre-ho millor:
Exemple de xec nominatiu
La Marta Roig, de Granollers, emet un xec el dia 2 de febrer del 2018 a favor d’en Carles
corresponent a l’albarà número 75. En aquest cas, la lliuradora (Marta Roig) fa un xec
nominatiu que es mostra a continuació (figura 2.7).
Figu r a 2 . 7. Exemple de xec nominatiu
L’emplena amb les dades disponibles i a nom d’en Carles Borràs. Les quantitats en xifres
porten el signe ”#” a tots dos costats perquè no es pugui modificar la quantitat i escrites
en lletres i guixat el que resta perquè no es pugui escriure més a continuació, igual que en
l’exemple anterior.
Aquest xec només el pot cobrar en Carles Borràs perquè hi figura el seu nom, i en el
moment del cobrament l’haurà de signar al revers amb el seu DNI com es mostra en la
figura 2.8.
Figu r a 2 . 8. Exemple de xec nominatiu (revers)

• Xec no a l’ordre: amb aquesta expressió queda extingida la possibilitat

d’endós del document (vegeu la figura 2.9). Aquest tipus de xec es
caracteritza perquè només el pot cobrar la persona el nom de la qual hi figuri,
i que ha de signar al revers amb el seu DNI. En cas de persones jurídiques,
signen les persones autoritzades. A més, no es pot endossar a un tercer per
fer front a un possible pagament.
F ig ur a 2 . 9 . Xec no a l’ordre
Exemple de xec no a l’ordre
corresponent a l’albarà número 75. En Carles Borràs demana que el xec el faci perquè
no es pugui endossar. En aquest cas, la lliuradora (Marta Roig) fa un xec nominatiu amb
l’expressió no a l’ordre com es mostra a la imatge següent: figura 2.10
F ig ur a 2 . 1 0. Solució xec no a l’ordre
L’emplena amb les dades disponibles i, a més del nom d’en Carles Borràs, hi escriu “no a
l’ordre”. Aquest xec només el podrà cobrar en Carles Borràs, perquè no es pot endossar, i
l’haurà de signar al revers amb el seu DNI quan el presenti al cobrament.
• Xec barrat general: el lliurador traça dues línies paral·leles en sentit

transversal a l’anvers del document i obliga a ingressar el xec al compte
del prenedor del document (beneficiari) (vegeu la figura 2.11). Aquest tipus
de xec es caracteritza perquè només el pot cobrar la persona de la qual hi
figuri el nom, i l’ha de signar al revers amb el seu DNI. En cas de persones
jurídiques, signen les persones autoritzades. A més, només es pot cobrar
ingressant-lo en un compte corrent.
Figu r a 2 . 1 1 . Xec barrat
Exemple de xec barrat
que correspon a l’albarà número 75. En Carles Borràs demana que el xec el faci barrat. En
aquest cas, la lliuradora (Marta Roig) fa un xec nominatiu barrat com es mostra a la imatge
següent:figura 2.12
Figu r a 2 . 12 . Solució xec barrat
L’emplena amb les dades disponibles i, a més de constar-hi nom d’en Carles Borràs, el
xec s’ha barrat. Aquest xec només el podrà cobrar en Carles Borràs ingressant-lo en un
compte, i l’haurà de signar al revers amb el seu DNI quan el presenti al cobrament.
• Xec barrat especial: el lliurador, a més de traçar dues línies paral·leles,

inclou entre aquestes el nom d’una entitat financera en concret. D’aquesta
manera, el xec tan sols es pot cobrar al banc que s’indica entre les dues línies
com es mostra a la imatge figura 2.13. Aquest tipus de xec es caracteritza
perquè només el pot cobrar la persona el nom de la qual hi figuri, i que l’ha
de signar al revers amb el seu DNI. En cas de persones jurídiques, signen
les persones autoritzades. A més, només és pot cobrar ingressant-lo en un
compte corrent del banc que s’hagi designat.
F igur a 2 . 1 3. Xec barrat especial
Exemple de xec barrat especial
que correspon a l’albarà número 75. En Carles Borràs demana que el xec el faci barrat
perquè només es pugui cobrar en el Banc Z. En aquest cas, la lliuradora (Marta Roig) fa un
xec nominatiu barrat que només es pugui cobrar ingressant-lo al Banc Z (vegeu la figura
3.12).
F ig ur a 2 . 1 4. Solució xec barrat especial
L’emplena amb les dades disponibles i, a més del nom d’en Carles Borràs, el xec s’ha barrat
i entre les línies s’ha escrit Banc Z. Aquest xec només el podrà cobrar en Carles Borràs
ingressant-lo en un compte del Banc Z, i l’haurà de signar al revers amb el seu DNI.
• Xec especial per abonar en compte: amb aquesta modalitat s’obliga a

ingressar el xec en un compte i es prohibeix expressament el pagament en
efectiu (vegeu la figura 2.15). Aquest tipus de xec es caracteritza perquè
només el podrà cobrar ingressant-lo en un compte corrent. Ja està imprès
amb el barrat per ser ingressat, i en algunes entitats el talonari d’aquest tipus
de xecs són gratuïts.
Figu r a 2 . 1 5 . Xec per abonar en compte
Exemple de xec per abonar en compte
que correspon a l’albarà número 75. La Marta disposa de xecs per abonar en compte.
En aquest cas, la lliuradora (la Marta Roig) fa un xec especial per abonar en compte que
només es pugui cobrar ingressant-lo en un compte corrent com es mostra a la imatge
següent: figura 2.16)
Figu r a 2 . 16 . Solució xec abonar en compte
L’emplena amb les dades disponibles i, a més de figurar-hi el nom d’en Carles Borràs, el
xec està barrat i només es pot cobrar ingressant-lo en un compte corrent.
• Xec conformat: és una modalitat de pagament més fiable que el xec simple,
ja que el lliurat insereix una clàusula al revers del document mitjançant la
qual s’acredita l’autenticitat de la signatura i l’existència de fons per cobrir
la quantitat indicada al xec (vegeu la figura 2.17). Aquest tipus de xec
es caracteritza perquè garanteix l’import, però l’entitat financera cobrarà
una comissió en funció de l’import nominal per realitzar el conforme en el
revers.
F igur a 2 . 1 7. Xec conformat
Exemple de xec conformat
que correspon a l’albarà número 75. En Carles Borràs demana que el xec nominatiu sigui
conformat. En aquest cas, la lliuradora (la Marta Roig) fa un xec i demana a la seva entitat
financera que el conformi com es mostra a les imatges següents:figura 2.18 i figura 2.19
F ig ur a 2 . 1 8. Anvers del xec conformat
F igur a 2 . 1 9. Revers del xec conformat
L’ha emplenat amb les dades disponibles, i l’entitat financera (lliurat) ha emplenat la part de
darrere del xec.
El revers del xec s’utilitza en els següents casos:
• Xecs nominatius: ha de signar la persona que ha de cobrar-lo, en cas que

sigui un xec nominatiu (vegeu la figura 2.20).
Figu r a 2 . 2 0 . Revers d’un xec nominatiu
• Endossament del xec: s’ha d’emplenar amb la fórmula “Pagueu per aquest
xec a...”, juntament amb la signatura del destinatari i la data (vegeu la figura
2.21).
Figu r a 2 . 2 1 . Revers d’un xec endossat
• Aval del xec: s’ha d’emplenar amb la fórmula “Per aval de...”, juntament
amb la signatura de l’avalador (vegeu la figura 2.22).
Figu r a 2 . 22 . Revers d’un xec avalat
2.3 Transferència bancària
La transferència bancària és la forma que té el comprador de fer arribar el

pagament d’un deute al compte bancari del venedor. En aquest tipus de pagament
es necessiten dues entitats bancàries (una per al comprador i una per al venedor),
però a vegades pot coincidir.
La transferència bancària és l’operació per la qual una persona física o

jurídica (ordenant) dóna la instrucció a la seva entitat bancària perquè enviï,
amb càrrec a compte, una determinada quantitat de diners al compte d’una
altra persona o empresa (beneficiari).
El document que ordena una transferència bancària és l’ordre de transferència.

Avui en dia no cal anar a l’oficina de l’entitat bancària, ja que es pot fer per internet.
Les parts que intervenen en una transferència bancària són:
• Ordenant: persona física o jurídica titular del compte que ordena que
s’efectuï el traspàs de fons.
• Beneficiari: persona física o jurídica que rep la quantitat transferida.
• Entitats financeres: banc de l’ordenant i del beneficiari.
L’ordre de transferència ha de contenir les dades següents:
• Data
• Dades identificatives de l’ordenant
• Número de compte de l’ordenant
• Import
• Dades identificatives del beneficiari
• Entitat i número de compte del beneficiari
• Motiu de la transferència
• Signatura de l’ordenant
En la transferència bancària, el comprador dóna l’ordre al seu banc perquè traslladi

una quantitat determinada de diners del seu compte al compte del venedor. L’ordre
de transferència en suport paper ha d’anar signada per l’ordenant (comprador)
com a senyal de conformitat o autorització de l’operació. En canvi, quan es fa
per internet, l’entitat bancària té el seu mecanisme per demanar l’autorització.
Normalment utilitza un mòbil, al qual envia un número de control. En el cas que
es faci en suport paper, l’entitat financera facilita una còpia segellada de l’ordre
de transferència a l’ordenant com a comprovant de l’operació efectuada.
Característiques de les transferències bancàries:
• Moment del cobrament: si es fa d’una entitat financera a una de la mateixa

entitat, es disposa dels diners el mateix dia. En canvi, cal esperar fins a dos
dies hàbils si es tracta d’entitats financeres diferents.
• Moment del pagament: el pagament és immediat, ja que es retira al

moment del compte bancari de l’ordenant.
• Cost: l’entitat financera carrega comissions bancàries. Les empreses solen

negociar amb les entitats financeres el cost d’aquestes operacions.
• Justificant de pagament: sempre hi ha còpia de l’ordre de transferència

segellada pel banc o impresa per l’ordenant, en el cas que es faci per internet.
2.4 Ingrés bancari
L’ingrés en compte és una modalitat de transferència que consisteix a ingressar

efectiu en un compte del qual sigui titular el creditor. El comprador ha d’anar a
l’entitat financera del venedor i efectuar l’ingrés.
L’ingrés bancari és l’operació per la qual una persona física o jurídica

(ordenant) ingressa diners al compte bancari d’una altra persona o empresa
(destinatari).
En el moment de fer l’operació s’ha de facilitar informació com el nom i el número

de compte del destinatari, el motiu del dipòsit fet i el nom de l’ordenant. Amb
aquestes dades, el destinatari té tota la informació de qui ha fet la transferència.
Tota aquesta informació quedarà detallada en l’imprès del banc que el comprador
signa, i se’n queda una còpia segellada com a justificant.
Les parts que intervenen en un ingrés bancari són:
• Ordenant: persona física o jurídica que fa l’ingrés en un compte d’un

tercer.
• Destinatari: persona física o jurídica que rep la quantitat ingressada.
• Entitat financera: banc del destinatari.
Característiques de l’ingrés bancari:
• Moment del cobrament: és immediat.
• Cost: no hi ha despeses per a cap part.
• Justificant de pagament: sempre hi ha un imprès segellat pel banc que rep

l’ordenant.
2.5 Domiciliació bancària
La domiciliació bancària serveix perquè es carregui en el compte de l’empresa

rebuts que es cobren periòdicament, com són el de l’aigua, la llum, el telèfon, el
lloguer, etc.
La domiciliació bancària és el càrrec en comptes de dipòsit o en comptes

corrents oberts en una entitat bancària dels pagaments que han d’abonar les
empreses o els particulars.
Per domiciliar un pagament s’ha d’omplir un formulari amb el contingut següent:
• Nom i adreça de l’entitat financera prestadora del servei.
• Nom del titular del compte bancari.
• Data a partir de la qual es durà a terme la domiciliació.
• Signatura del titular del compte, perquè quedi constància expressa del
consentiment del càrrec en compte.
• Codi de referència, que identifica el client ordenant des del punt de vista
intern i que consta del NIF i d’un sufix de tres dígits.
• Codi de compte del client.
El document que es fa servir es mostra en la figura 2.23:
F igur a 2 . 2 3. Domiciliació bancària
• A Nom de l’entitat on es vol fer la domiciliació bancària.
• B Codi de la sucursal on es vol fer la domiciliació bancària.
• C Adreça de la sucursal on es vol fer la domiciliació bancària.
• D Codi postal de la sucursal on es vol fer la domiciliació bancària.
• E Localitat de la sucursal on es vol fer la domiciliació bancària.

• F Operació que es vol domiciliar.
• G Número de compte on es fa el càrrec.
• H Nom del titular del compte on es fa el càrrec.
• I Localitat i data.
• J Signatura del titular del compte.
Exemple de domiciliació bancària
En Mateu Llopis acaba d’obrir una botiga d’animals al carrer de l’Albert, 36, de Granollers.
Vol domiciliar els pagaments periòdics que ha d’assumir del rebut de la llum a la sucursal del
Banc Europa situada a la plaça de l’Ajuntament, 2, de la mateixa localitat. El seu número
de compte és 6544-8500-12-9898327411. Ha d’emplenar el document de domiciliació de
pagament.
En aquest cas, en Mateu Llopis emplena el formulari de domiciliació bancària i el lliura a la

seva entitat bancària (vegeu la figura 2.24).
Figu r a 2 . 24 . Exemple de domiciliació bancària
Les domiciliacions de pagament tenen validesa per un temps indefinit mentre no

es produeixi alguna de les situacions següents:
• Anul·lació pel titular del compte o domiciliació rebutjada per l’entitat

financera
• Canvi de titularitat de les domiciliacions
El fet de domiciliar pagaments implica tenir sempre un romanent d’efectiu per

fer-hi front i que no es produeixin impagaments.
2.6 Targeta electrònica
Una targeta electrònica és una targeta de plàstic amb un logotip personalitzat del
banc, per evitar falsificacions, i una banda magnètica (on s’identifica el compte i
el titular) que permet al seu titular fer pagaments. Algunes inclouen un xip que
requereix l’ús d’un codi personal per poder utilitzar-les.
Les més habituals són:
• Targetes bancàries: associades a un compte bancari. Poden ser de dèbit

(descompte immediat del pagament en el compte bancari) o de crèdit
(descompte ajornat amb un cost en el compte bancari).
• Targetes de compra: facilitades pels grans establiments, faciliten als

clients poder pagar les compres fetes en els seus establiments.
La targeta electrònica és la targeta rectangular de plàstic amb banda magnètica associada

a un número de compte d’una entitat bancària que permet fer pagaments al seu tenidor.
Cal veure separadament el procés que suposen el pagament i el cobrament a

través d’aquest mitjà, perquè els procediments i les condicions són diferents per
al pagador (comprador) que per al cobrador (venedor).
Quan es fa un pagament a través de targeta electrònica només pot usar-la el seu

titular en caixers automàtics i en compres realitzades en determinats establiments,
màquines o pàgines web d’internet. Per ser titular d’una targeta bancària única-
ment és necessari sol·licitar-la a l’entitat financera on es té obert un compte. El
seu cost varia en funció de l’entitat financera.
L’import de la compra es carrega al compte del titular en la data prevista segons

si la targeta és de dèbit o de crèdit. Aquest import està limitat en funció de la
solvència de què disposi el titular del compte corrent.
Característiques del pagament amb targeta electrònica:
• Moment del pagament: immediat (targeta de dèbit) o ajornat (targeta de

crèdit).
• Cost: petita quota anual. A més, a les targetes de crèdit s’han d’afegir els
interessos per l’ajornament en funció dels imports de les compres.
• Justificant de pagament: tiquets expedits en les operacions fetes amb

targeta.
Quan es fa el cobrament amb targeta de crèdit el venedor ha de disposar d’un

contracte amb una entitat financera en la qual té un compte obert. L’entitat li
facilita un datàfon, l’aparell que permet la codificació de les dades de la targeta i
la connexió amb els sistemes electrònics del banc. Quan el venedor introdueix
la targeta electrònica, l’aparell en llegeix les dades. En uns instants es rep la
conformitat del pagament, s’imprimeix un tiquet que recull totes les dades de
l’operació i el client ha de signar o introduir un codi com a autorització a l’operació
feta.
Característiques del cobrament amb targeta electrònica:
• Moment del cobrament: ajornat entre 1 i 2 dies després, depenent de cada

entitat financera.
• Cost: comissió al venedor per aquest servei.
En l’actualitat ja hi ha moltes entitats bancàries que substitueixen la targeta

electrònica per una aplicació de mòbil que permet fer les mateixes operacions
sense utilitzar la targeta magnètica convencional.
2.7 Gir postal
El gir postal és una modalitat de pagament en què el comprador envia els diners
utilitzant un operador postal, i el cost pot ser més o menys elevat.
El gir postal és l’operació per la qual una persona física o jurídica (ordenant)
envia diners a una altra persona o empresa (destinatari).
El comprador lliura els diners a l’operador postal, que s’encarrega de fer-los arribar
al venedor a canvi d’una taxa calculada segons l’import que s’envia. El venedor
rep els diners en funció de la modalitat de gir postal:
• Gir immediat: els diners estan disponibles immediatament en qualsevol

oficina de l’operador postal. Aquesta modalitat només està disponible per a
enviaments en territori espanyol.
• Gir no immediat: els diners es lliuren al domicili del destinatari en un

termini de 3 a 5 dies, si és dins del territori nacional. Per a altres països
depèn del país de què es tracti.
Les parts que intervenen en el gir postal són:
• Ordenant: persona física o jurídica que fa el gir postal.
• Destinatari: persona física o jurídica que rep els diners.
• Operador postal: empresa que ofereix el servei.
Característiques del gir postal:
• Moment del cobrament: segons la modalitat de gir postal.

• Moment del pagament: immediat.
• Cost: import fix més un percentatge sobre l’import girat.
• Justificant de pagament: document del gir.
2.8 Pagament contra reemborsament
En aquesta modalitat d’enviament, el venedor es dirigeix a un operador postal o

a una empresa de missatgeria o de transports per contractar el servei i la forma
d’enviar el paquet. Depenent de les condicions de l’enviament i la forma de
pagament, el cost pot ser més o menys elevat, i se’n fa càrrec el comprador.
El pagament contra reemborsament és l’operació de lliurar una quantitat

de diners per part d’una persona física o jurídica (lliurat) a un operador
postal, que els dóna a una altra persona o empresa (destinatari).
Les parts que intervenen en el pagament contra reemborsament són:
• Lliurat: persona física o jurídica que fa el pagament.
• Destinatari: persona física o jurídica que rep els diners.
• Operador postal: empresa que ofereix el servei i dóna els diners cobrats al
destinatari.
Característiques del pagament contra reemborsament:
• Moment del cobrament: al cap de pocs dies.
• Moment del pagament: immediat a la recepció del paquet.
• Cost: preu de la mercaderia més les despeses de l’enviament.
• Justificant: si no es paga no lliuren el paquet, i l’operador postal lliura un

albarà on consta l’import pagat.
3. Gestió i control de tresoreria
Les empreses planifiquen a llarg termini les inversions i el finançament. Per això
han de confeccionar el pressupost de tresoreria, l’eina que permetrà la gestió i la
detecció de necessitats d’obtenció de fons a curt termini.
Les empreses han de portar un control de la tresoreria de manera regular i

precisa per mitjà dels llibres i registres comptables. Per comprovar que les xifres
comptables registrades en els llibres existeixen o quadren amb les xifres reals que
hi ha a la caixa, als bancs, etc., hi ha mecanismes de control per evitar els errors
o corregir les desviacions.
3.1 Llibres de registre
L’empresa ha de confeccionar els llibres de comptabilitat perquè és una exigència

legal, segons recullen els articles 25-33 del Codi de comerç, i perquè això garanteix
el bon funcionament de la gestió financera.
Les empreses i els professionals estan obligats, segons el Codi de comerç i la

legislació laboral i tributària, a portar uns llibres obligatoris:
• Llibre diari
• Llibre major
• Llibre d’actes
• Llibre de registre de socis
• Llibre de registre de contractes
• Llibre de registre d’accions nominatives
• Llibre de registre d’aportacions al capital
• Llibre de registre d’IVA
Aquests llibres s’han de legalitzar segellant-los en el Registre Mercantil. Per tenir

la relació de tots els llibres obligatoris vegeu la taula 3.1:
Taul a 3. 1. Llibres obligatoris
Exigits per Llibre
Codi de comerç • Llibre diari

• Llibres societaris: llibre d’actes (per a totes les societats), llibre
d’actes del consell d’administració, llibre de registre d’accions
nominatives en les societats anònimes i en les comanditàries per
accions
• Llibre de registre de contractes, en les societats unipersonals
• Llibre de registre de socis, associats, col·laboradors i aportacions de
capital en les cooperatives
• Llibre d’actes de l’assemblea general en les cooperatives
Llei d’impost sobre societats • Llibre de registre de compres

• Llibre de registre de vendes
• Llibre de registre de cobraments i pagaments
• Llibre de registre de despeses
Llei d’impost sobre el valor afegit • Llibre de registre de factures expedides

• Llibre de registre de factures emeses
• Llibre de registre de béns d’inversió
• Llibre de registre de determinades operacions intracomunitàries
Llei de l’impost sobre la renda de Empresaris:

les persones físiques • Llibre de registre de vendes i ingressos
• Llibre de registre de compres i despeses
Professionals:
• Llibre de registre d’ingressos
• Llibre de registre de provisió de fons i suplerts
Però les empreses també tenen llibres de caràcter voluntari que contenen infor-
mació complementària dels anteriors que resulta de gran utilitat. Aquests llibres
s’anomenen llibres auxiliars, i la seva funció és ampliar la informació per ajudar a
desenvolupar els llibres comptables principals i per ajudar a gestionar i planificar
les necessitats internes de l’empresa.
Els llibres voluntaris són:
• Llibre de registre de caixa
• Llibre de registre de bancs
• Llibre de registre d’efectes comercials a cobrar
• Llibre de registre d’efectes comercials a pagar
• Altres llibres auxiliars comptables
Aquests llibres voluntaris s’elaboren en funció de les necessitats de cada empresa

i del sector en què es desenvolupa la seva activitat. Per a la gestió de tresoreria es
fan imprescindibles.
3.2 Llibre de registre de caixa i arqueig
El llibre de registre de caixa serveix per registrar tots els cobraments i pagaments
que fa l’empresa en efectiu cada dia.
L’estructura segueix l’esquema de taula 3.2:

Taul a 3. 2. Llibre de registre de caixa
Data Concepte Deure Haver Saldo
dd/mm/aaaa Saldo inicial EUR
Comentari de l’operació Entrades EUR Sortides EUR EUR

(+) (-)
El llibre de registre de caixa té cinc columnes:
1. Data: data en què es fa l’ingrés o el pagament.
2. Concepte: motiu que origina l’ingrés o el pagament.
3. Deure: entrades de diners en efectiu (EUR).
4. Haver: sortides de diners en efectiu (EUR).
5. Saldo: càlcul del diner disponible en efectiu (EUR). Una anotació al deure
suma, mentre que una anotació a l’haver resta al saldo anterior.
Vegeu el següent exemple per entendre millor el funcionament del llibre de registre
de caixa:
Exemple de llibre de registre de caixa
L’empresa A ha realitzat, el dia 10 de maig, les següents operacions:
• El saldo de caixa en iniciar el dia és de 1.360 EUR.
• Paga la factura núm. 365 de l’empresa B per import de 580 EUR.
• Cobra la factura núm. 126 al client Z per import de 283 EUR.
• Paga a un taller la reparació d’un vehicle per import de 230 EUR (factura núm. 67).
• Fa una comanda de mercaderies lliurant a compte 540 EUR (rebut núm. 132).
• Cobra el lloguer d’un local de la seva propietat per import de 900 EUR (factura núm. 156).
• Paga un avançament a un treballador per import de 600 EUR.
Es demana registrar les operacions anteriors en el llibre de registre de caixa.
Agafarem el llibre auxiliar i anotarem en ordre totes les operacions tenint en compte que els
cobraments s’anoten a la columna del deure i els pagaments a l’haver, segons taula 3.3:
Tau la 3 . 3 . Llibre de registre de caixa de l’empresa A
10/05/20xx Saldo inicial 1.360,00
10/05/20xx Pagament fra. núm. 365 B 580,00 780,00
10/05/20xx Cobrament fra. núm. 126 Z 283,00 1.063,00
10/05/20xx Pagament fra. núm. 67 230,00 833,00
10/05/20xx Avançament rebut núm. 540,00 293,00

132
10/05/20xx Cobrament lloguer fra. núm. 900,00 1.193,00

156
10/05/20xx Avançament treballador 600,00 593,00
Un cop anotats tots els moviments al llibre de registre de caixa s’efectua el

recompte de caixa, que consisteix a inventariar els diners i a calcular el total.
Després es fa l’arqueig de caixa, que consisteix a comprovar que el recompte
coincideix amb el saldo final de la caixa. Aquestes operacions es porten a terme al
final de cada jornada, de manera que qualsevol error es pugui localitzar i esmenar
immediatament. Els errors solen ser per errades d’anotació, per equivocacions en
cobrar o pagar o per la pèrdua d’algun justificant. Si no es pot esmenar cal fer una
anotació al llibre que corregeixi la diferència de saldos. Sempre ha de coincidir:
Saldo f inal = Saldo inicial + entrades − sortides
Una vegada anotades al llibre de caixa les correccions detectades en el procés

d’arqueig, aquestes s’han de traslladar a la comptabilitat de l’empresa mitjançant
el corresponent assentament comptable.
Exemple d’arqueig de caixa
L’empresa A ha realitzat, el dia 10 de maig, l’arqueig de caixa, i el resultat és de 580

EUR. Observa una diferència de 13 EUR de les anotacions fetes al llibre de registre al
recompte fet. Per resoldre la diferència detectada fa la corresponent anotació al llibre
de caixa. Aquesta correcció s’haurà de traslladar també a la comptabilitat de l’empresa
mitjançant el corresponent assentament comptable (vegeu taula 3.4).
Tau la 3 . 4 . Llibre de registre de caixa de l’empresa A
10/05/20xx Pagament fra. núm. 365 B 580,00 780,00
10/05/20xx Cobrament fra. núm. 126 Z 283,00 1.063,00
10/05/20xx Pagament fra. núm. 67 230,00 833,00
10/05/20xx Avançament rebut núm. 540,00 293,00

132
10/05/20xx Cobrament lloguer fra. núm. 900,00 1.193,00

156
10/05/20xx Avançament treballador 600,00 593,00
10/05/20xx Regularització arqueig 13,00 580,00

Les causes més habituals de desquadraments, és a dir, de quantitats no coincidents

del recompte, arqueig de caixa i tancament de caixa, són:
• Equivocacions en el moment de fer els cobraments o els pagaments.
• Errors en anotar les quantitats en el llibre de caixa o en els justificants de

cobrament o pagament.
• Pèrdua d’algun justificant de cobrament o pagament, o bé que s’hagin omès.
• Errors en el registre comptable.
L’objectiu de l’arqueig ha de ser solucionar qualsevol desquadrament detectat.
S’han de diferenciar les tres fases de l’arqueig de caixa:
1. Recompte: el fa el responsable de caixa, normalment al final del dia o de la

seva jornada laboral. També es pot fer l’endemà. Aquest treballador només
fa un inventari físic dels diners de la caixa de l’empresa, però no en fa la
comptabilització.
2. Arqueig: es duu a terme entre diferents treballadors i és supervisat per

comprovar que s’ha fet bé el recompte i que coincideix amb el saldo del
llibre de caixa.
3. Tancament: serveix per corregir les diferències detectades. Aquestes han

de solucionar-se com abans millor fent les anotacions pertinents i l’ajust
comptable.
3.3 Llibre de registre de bancs i acarament d’extractes bancaris
El llibre de registre de banc és el document que registra totes les operacions

efectuades amb una entitat financera.
L’estructura que segueix es mostra a taula 3.5:

Taul a 3 .5. Llibre de registre de bancs
Entitat bancària:
Domicili:
Codi del compte:

dd/mm/aaaa Saldo inicial EUR
Comentari de l’operació Entrades EUR Sortides EUR EUR

(+) (-)
El llibre de registre de bancs té cinc columnes:

1. Data: data en què es fa l’ingrés o el pagament.
2. Concepte: motiu que origina l’ingrés o el pagament.
3. Deure: registre de les entrades de diners en efectiu (EUR).
4. Haver: registre de les sortides de diners en efectiu (EUR).
5. Saldo: càlcul del diner disponible en efectiu (EUR). Una anotació al deure
suma, mentre que una anotació a l’haver resta al saldo anterior.
Vegeu el següent exemple per entendre millor el funcionament del llibre de registre
de bancs:
Exemple de llibre de registre de bancs
L’empresa A té obert al Banc de Comerç un compte corrent amb IBAN ES76 8784 2050
8757 5147 133. A través del compte corrent indicat, fa les operacions següents:
• El saldo del dia 1 de juny de 20xx és de 1.630 EUR.
• 2 de juny: transferència a Blister, SA per import de 650 EUR, pel pagament de la seva factura
BL352.
• 5 de juny: transferència de Buga, SL per import de 783 EUR, fra. C38.
• 10 de juny: rebut del telèfon del mes de juny per import de 450 EUR.
• 15 de juny: ingrés d’un xec d’un client per import de 1.230 EUR.
• 23 de juny: pagament d’una lletra d’un proveïdor per import de 930 EUR.
• 29 de juny: transferència de 1.180 EUR corresponent a la nòmina del nostre treballador.
• 30 de juny: ingrés d’un xec d’un client per import de 1.000 EUR.
L’empresa ha de registrar les operacions anteriors en el llibre de registre de bancs. Al

llibre auxiliar s’anoten en ordre totes les operacions tenint en compte que els cobraments
s’anoten a la columna del deure i els pagaments a l’haver (vegeu taula 3.6).
Tau la 3 . 6 . Llibre de registre de bancs
Entitat bancària: Banc de Comerç
Domicili:
Codi del compte: ES76 8784 2050 8757 5147 1338

02/06/20xx Transferència Blister, SA 650,00 980,00

s/fra. BL 352
05/06/20xx Transferència de Buga, SL 783,00 1.763,00

n/fra. C38
10/06/20xx Rebuts del telèfon juny 450,00 1.313,00
15/06/20xx Ingrés d’un xec d’un client 1.230,00 2.543,00
23/06/20xx Càrrec lletra d’un proveïdor 930,00 1.613,00
29/06/20xx Pagament nòmina juny 1.180,00 433,00
30/06/20xx Ingrés d’un client 1.000,00 1.433,00

Tal com passa amb el compte de caixa i el llibre de registre de caixa, els extractes
bancaris no coincideixen amb les dades que ofereix el llibre major dels comptes
bancaris ni amb els llibres de registre de bancs. Aquestes diferències de saldo
poden ser degudes a:
• Xecs emesos per l’empresa, registrats als llibres de registre de bancs i que
el beneficiari no ha cobrat.
• Anotacions als llibres de registre de bancs pel cobrament de xecs, però que
l’entitat financera encara no ha abonat.
• Demores de la comptabilització de l’empresa (no s’han rebut les factures).
• Despeses bancàries, interessos per descoberts, comissions i altres despeses,

dels quals l’empresa no té constància fins que no ho veu reflectit en
l’extracte.
• Errors de l’empresa en el moment de formalitzar els assentaments compta-

bles o les anotacions en els llibres.
• Errors del banc en liquidar determinats conceptes.
Per determinar l’origen d’aquestes desviacions es duu a terme un procés de control

dels comptes bancaris denominat conciliació bancària. Es tracta d’un procés
sistemàtic de comparació i explicació sobre les diferències que es detecten entre
els comptes bancaris i els saldos comptables.
Quan es fan aquestes comparacions, habitualment s’inspeccionen els llibres

comptables de l’empresa conjuntament amb l’extracte del compte enviat pel banc.
D’aquesta manera es detecten les diferències que hi ha entre tots dos per efectuar
els ajustos que calgui. Mentre es duu a terme la conciliació s’ha d’elaborar
un document que expliqui i avali aquest procés per explicar i aclarir qualsevol
anotació comptable amb diferències oposades.
L’estructura del document es mostra a taula 3.7:

Taul a 3 .7. Conciliació bancària
Banc:
Codi del compte:
Saldo segons extracte bancari EUR
Augments: EUR
Disminucions: EUR
Saldo bancari conciliat EUR
Saldo segons llibre auxiliar de bancs EUR
Augments: EUR
Disminucions: EUR
Saldo llibre auxiliar de bancs conciliat EUR
Aquest document està dividit en dues parts:

1. Banc - Llibre auxiliar de bancs: serveix per corregir l’extracte bancari i fer-
lo coincidir amb el llibre auxiliar. Per fer-ho s’ha d’augmentar o disminuir
el saldo en funció de les operacions no registrades en l’extracte bancari.
2. Llibre auxiliar de bancs - banc: serveix per corregir el llibre auxiliar i fer-lo
coincidir amb l’extracte bancari. Per fer-ho s’ha d’augmentar o disminuir
el saldo en funció de les operacions no registrades de l’extracte bancari.
Els saldos conciliats han de coincidir, i un cop resolt s’han de calcular els
assentaments corresponents.
Vegeu el següent exemple per entendre millor el funcionament del document de

conciliació:
Exemple de conciliació bancària
L’empresa A ha rebut del Banc de Comerç l’extracte del compte corrent que té obert amb
l’IBAN ES76 8784 2050 8757 5147 133taula 3.8
Tau la 3 . 8 . Extracte bancari
Banc de Comerç
Titular: Empresa A
Domicili:

Data Concepte Càrrecs Abonaments Saldo

s/fra. BL 352

n/fra. C38
17/06/20xx Ingrés xec 1.230,00 2.543,00
23/06/20xx Càrrec lletra 930,00 1.613,00
30/06/20xx Rebut d’aigua 130,00 303,00
L’empresa ha de comparar aquest document amb el seu llibre de bancs i fer la conciliació.
L’extracte bancari té anotades les operacions a la columna contrària del llibre auxiliar. Per a
aquesta operació cal puntejar els dos registres i anotar les diferències trobades en l’extracte
bancari i el llibre de registre al document de conciliació (vegeu taula 3.9).
Tau la 3 . 9 . Conciliació bancària
Banc: Banc de Comerç

Saldo segons extracte bancari 303,00
Augments:
Ingrés xec d’un client + 1.000,00
Disminucions:
Saldo bancari conciliat 1.303,00
Saldo segons llibre auxiliar de bancs 1.433,00

Augments:
Disminucions:
Rebut de l’aigua - 130,00
Saldo llibre auxiliar de bancs conciliat 1.303,00
Les operacions que ha registrat l’empresa A són:
1. 1.000 EUR corresponents a un cobrament d’un client que encara no s’han fet efectius en el
compte corrent. S’han d’anotar com un increment en la primera part del document.
2. 130 EUR corresponents a un rebut de l’aigua que ja ha estat abonat pel banc, però la factura
del qual no ha arribat a l’empresa. Aquest rebut suposa una disminució en la segona part del
document.
Un cop registrats els fets mencionats, es calculen els saldos conciliats, i han de coincidir.
És a dir, el saldo conciliat del banc ha de ser igual al saldo conciliat del llibre auxiliar de
bancs.
En finalitzar el procés de conciliació, el llibre auxiliar ha de mostrar el saldo conciliat i, per

tant, registrar els fets a la comptabilitat de l’empresa.
Un cop realitzat l’assentament, es traspassa la informació al llibre de registre de bancs

(vegeu taula 3.10).
Taul a 3. 10. Llibre de registre de bancs
Entitat bancària: Banc de Comerç
Domicili:


s/fra. BL 352

n/fra. C38
15/06/20xx Ingrés xec d’un client 1.230,00 2.543,00
23/06/20xx Càrrec lletra d’un proveïdor 930,00 1.613,00
30/06/20xx Ingrés d’un client 1.000,00 1.433,00
30/06/20xx Rebut d’aigua 130,00 1.303,00
Hi ha tres fases en el procés per fer la conciliació:
1. Revisar i confrontar l’extracte bancari amb el llibre auxiliar de bancs

identificant-ne les diferències.
2. Elaborar la relació de diferències quantificant els imports.
3. Compensar les diferències perquè coincideixin els saldos conciliats.

3.4 Pressupost de tresoreria
Per desenvolupar la seva activitat comercial, les empreses posen una atenció
especial als fluxos de tresoreria. Això es deu a la impossibilitat de fer coincidir en
el temps les vendes i els cobraments amb les compres i els pagaments. L’objectiu
que cerquen les empreses és intentar mantenir l’equilibri entre les entrades i les
sortides de caixa i dels bancs per cobrir les previsions de pagaments que han
d’efectuar. Per aquest motiu elaboren un pressupost de tresoreria.
El pressupost de tresoreria és un document que permet fer previsions de

tresoreria a curt termini, cercant sempre l’equilibri entre les entrades i les
sortides de caixa.
Aquesta referència a caixa no és exclusiva de diners en efectiu, ja que també abasta

els dipòsits i les transaccions bancàries.
El pressupost de tresoreria
és l’eina que permet la
gestió i la detecció de Aquest document serveix com a instrument de control en el qual es plasmen
necessitats d’obtenció de
fons a curt termini. els cobraments i els pagaments que es preveu que tindrà l’empresa, de manera
que es poden detectar per endavant si amb els cobraments es podrà fer front als
pagaments.
Si en algun moment puntual això no és així cal plantejar-se anticipadament les

possibles solucions. Aquestes variacions poden ser excés o defecte de liquiditat.
En el primer cas, si hi ha un excedent de tresoreria (superàvit), cal cercar
alternatives d’inversió que rendibilitzin aquests excedents. Si passa el contrari
(dèficit), cal cercar fonts de finançament que cobreixin aquest dèficit de liquiditat.
El pressupost de tresoreria s’elabora en un quadre en què es reflecteix una relació

detallada dels fluxos d’entrada i de sortida de tresoreria. Aquest document té forma
lliure i les empreses el dissenyen en funció de les seves necessitats.
Un possible esquema es mostra a taula 3.11:

Taul a 3. 11 . Pressupost de tresoreria
Concepte Mes 1 Mes 2 ... Mes 12
Saldo inicial
Cobraments:
Vendes
Deutes de clients
Subvencions
Ingressos financers
Altres cobraments
Total cobraments
Pagaments:
Compres
Tau l a 3.1 1 (continuació)
Concepte Mes 1 Mes 2 ... Mes 12
Pagaments a proveïdors
Arrendaments
Reparacions
Transport
Assegurances
Publicitat
Subministraments
Tributs
Despeses financeres
Despeses de personal
Seguretat Social
Altres pagaments
Total pagaments
Saldo = cobraments -
pagaments
Saldo final = saldo + saldo

inicial
• Primera columna: diferents conceptes que originen un cobrament o paga-

ment a l’empresa. Per exemple, les vendes, les compres, la publicitat, etc.
• Segona columna i següents: mesos.
Totes les partides d’ingressos i despeses que cal tenir en compte s’han d’establir
amb unitat de criteri a l’hora de valorar-les. També cal establir un marge de
seguretat de tresoreria que permeti anticipar-se a desviaments pressupostaris.
L’objectiu és que, a partir d’una determinada quantitat d’efectiu, es puguin
plantejar alternatives de finançament en previsió d’un dèficit pressupostari.
Els càlculs del pressupost de tresoreria requereixen dedicació i precisió, atesa la

importància dels resultats i la repercussió que tenen en el desenvolupament de
l’activitat de l’empresa. Per aquest motiu és molt convenient fer servir un full de
càlcul. Davant de qualsevol modificació es poden recalcular automàticament els
resultats i obtenir un nou pressupost, sense necessitat de perdre temps amb les
operacions numèriques.
També cal incloure altres fulls perquè reflecteixin de manera gràfica els resultats
i les possibles variacions pressupostàries. D’aquesta manera queden enllaçats els
resultats del full de pressupostos amb un gràfic que permet visualitzar ràpidament
les possibles modificacions. Amb això, els ajustos pressupostaris es poden aplicar
amb més precisió.
Per entendre millor com elaborar un pressupost de tresoreria vegeu el següent

exemple:
Exemple de pressupost de tresoreria
La IAIA és un restaurant de menjar casolà de Llinars del Vallès. Ha d’elaborar el pressupost

de tresoreria dels primers tres mesos de l’any i disposa de la informació següent:
• Tenen previstos uns ingressos per vendes de 18.000 EUR al gener i de 20.000 EUR durant
el febrer i el març.
• Rebran una subvenció de 8.960 EUR al març.
• Tenen previst pagar proveïdors per 9.000 EUR, 5.680 EUR i 7.000 EUR, respectivament.
• Efectuaran un pagament a Hisenda en concepte d’IVA de 900 EUR i un en concepte d’IRPF

a compte de 590 EUR per cadascun dels socis al gener.
• Per subministraments, pagaran 850 EUR al gener i al març.
• Les despeses de telefonia s’estimen en 100 EUR cada mes.
• Efectuen compres d’immobilitzat al febrer per 10.000 EUR.
• El pagament del lloguer del local ascendeix a 1.200 EUR al mes.
• Al febrer formalitzaran un pagament per despeses de publicitat per 670 EUR.
• Tenen una despesa mensual de 850 EUR per la nòmina d’un treballador i una de 52 EUR per
despeses d’assegurances socials.
• Cada soci abona 250 EUR al mes per a les quotes d’autònoms.
• Paguen a la gestoria 50 EUR cada mes.
• Al març faran unes reparacions al local, pressupostades en 13.000 EUR.
Disposen d’un saldo inicial de tresoreria de 5.680 EUR i el marge de seguretat és de 5.000
EUR. Necessiten confeccionar el pressupost inicial de tresoreria corresponent al primer
trimestre.
Per fer-ho agafen les previsions de cobraments i pagaments i les distribueixen entre els
mesos i els diferents conceptes segons la taula 3.12.
Tau la 3 . 1 2. Pressupost de tresoreria 1T
Concepte Gener Febrer Març
Saldo inicial 5.680,00 8.998,00 9.896,00
Cobraments:
Vendes 18.000,00 20.000,00 20.000,00
Subvencions 8.960,00
Altres cobraments
Total cobraments 18.000,00 20.000,00 28.960,00
Pagaments:
Compres 10.000,00
Pagaments a proveïdors 9.000,00 5.680,00 7.000,00
Arrendaments 1.200,00 1.200,00 1.200,00
Reparacions 13.000,00
Publicitat 670,00
Subministraments 950,00 100,00 950,00

Tributs 2.080,00
Despeses de personal 850,00 850,00 850,00
Seguretat Social 552,00 552,00 552,00
Altres pagaments 150,00 150,00 150,00
Total pagaments 14.682,00 19.102,00 23.602,00
Saldo = cobraments - pagaments 3.318,00 898,00 5.358,00
Saldo final = saldo + saldo inicial 8.998,00 9.896,00 15.254,00
Els càlculs són:
• Total de cobraments, per columnes, sumant els ingressos previstos.
• Total de pagaments, per columnes, sumant les despeses previstes.
• Saldo, restant el total de cobraments del total de pagaments.
• Saldo final, calculant el saldo inicial menys el saldo.
En aquest cas no es trenca en cap mes el marge de seguretat i, per tant, la IAIA no haurà
de buscar una font d’ingressos addicional.
És important evitar els riscos en tresoreria que impedirien a l’empresa fer front
als pagaments.
Hi ha dos tipus de riscos associats a la tresoreria:
1. Riscos previsibles: causats per les diferències en els terminis entre cobra-
ments i pagaments que produiran que l’empresa no tingui disponibilitat de
diners. Dins d’aquest tipus de risc també hi ha la manca de finançament.
2. Riscos no previsibles: causats pels impagaments i les variacions en les

condicions previstes. Per exemple, un increment en els tipus d’interès dels
préstecs o canvis de divises.
Les empreses han d’intentar minimitzar els riscos dins de les seves possibilitats, i
les previsions han de ser tan acurades com sigui possible.
Patrimoni i metodologia
comptable
Robert Candel Ayala

Procés integral de l’activitat comercial Patrimoni i metodologia comptable
Índex
Introducció 5
1 El patrimoni empresarial i la comptabilitat 9

1.1 Concepte i composició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 Elements patrimonials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3 Comptabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.3.1 Característiques de la informació comptable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.4 Els comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.5 Masses patrimonials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.6 Inventari i Balanç de situació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.6.1 Inventari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.6.2 Balanç de situació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
2 Metodologia comptable i el Pla General de Comptabilitat 27

2.1 Tipologia i funcionament dels comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
2.1.1 Comptes d’actiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
2.1.2 Comptes de patrimoni net i de passiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
2.1.3 Comptes de despesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2.1.4 Comptes d’ingrés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.2 Operacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.3 Fets comptables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
2.4 Principi de partida doble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2.5 Pla General de Comptabilitat per a PIMES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.5.1 Normalització comptable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.5.2 Estructura del PGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.6 Llibres comptables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.6.1 Obligatorietat de llibres comptables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.6.2 Tipus de llibres i presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.7 Registre de les operacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.7.1 Funcionament dels comptes d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.7.2 Incidència de l’IVA en els registres comptables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
2.8 Cicle comptable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Procés integral de l’activitat comercial 5 Patrimoni i metodologia comptable
Introducció
La complexitat de l’activitat empresarial en un entorn d’incertesa econòmica,

juntament amb les cada vegada més complexes relacions entre els diferents
agents econòmics, fan necessària la màxima informació sobre els agents que
intervenen en les relacions economicofinanceres. La comptabilitat s’estableix
com el llenguatge més adient per recopilar, classificar, organitzar i analitzar la
informació més significativa que permeti el seguiment de l’evolució i la situació
economicofinancera de les empreses.
L’estudi de la comptabilitat comença en aquesta unitat. El primer apartat es titula

“El patrimoni empresarial i la comptabilitat” i tracta els elements patrimonials
que integren el patrimoni de l’empresa, així com els comptes que la representen
comptablement. Després d’identificar aquests elements patrimonials i classificar-
los en les diferents masses patrimonials on es poden incloure, s’estudien l’inventari
i el balanç de situació.
En el segon apartat de la unitat, “Metodologia comptable i el Pla General de

Comptabilitat”, s’aborda l’estudi del patrimoni empresarial des de d’un punt de
vista dinàmic. Hi ha tres fases que des d’un punt de vista comptable cal seguir
per a l’anàlisi dinàmica del patrimoni. Primer, la identificació dels fets econòmics
amb incidència en el patrimoni; segon, el registre de la incidència que poden tenir
aquests fets sobre el patrimoni, i, per últim, l’elaboració dels estats comptables
que proporcionen la informació a possibles usuaris de la comptabilitat.
En aquesta unitat es presenten els fonaments per poder garantir l’estudi dels
continguts posteriors. Per tant, és necessari assegurar l’assoliment dels conceptes
per poder abordar amb garanties l’estudi del registre comptable d’operacions
complexes motiu d’estudi en unitats posteriors.
Per assolir els objectius d’aquesta unitat cal que feu els exercicis i les activitats
proposades. No dubteu a aprofitar l’espai “Fòrum de l’aula” per exposar dubtes
i intentar ajudar a resoldre els dubtes de companyes i companys. També podeu
adreçar-vos directament al professorat de l’aula per plantejar els vostres dubtes.
1. Determina els elements patrimonials de l’empresa, analitzant l’activitat empre-

sarial.
• Identifica les fases del cicle econòmic de l’activitat empresarial.
• Diferencia entre inversió/finançament, inversió/despesa, despesa/pagament

i ingrés/cobrament.
• Distingeix els diferents sectors econòmics, basant-se en la diversa tipologia

d’activitats que s’hi desenvolupa.
• Defineix els conceptes de patrimoni, element patrimonial i massa patrimo-

nial.
• Identifica les masses patrimonials que integren l’actiu, el passiu exigible i

el patrimoni net.
• Classifica un conjunt d’elements en masses patrimonials.
• Utilitza l’inventari com a instrument que detalla els elements patrimonials

de l’empresa.
• Relaciona el patrimoni econòmic de l’empresa amb el patrimoni financer, i

ambdós amb les fases del cicle econòmic de l’activitat empresarial.
2. Integra la normativa comptable i el mètode de la partida doble, analitzant el

Pla General de Comptabilitat de les petites i mitjanes empreses (PGC PIME) i la
metodologia comptable.
• Distingeix les fases del cicle comptable complet, adaptant-les a la legislació

vigent.
• Defineix el concepte de compte com a instrument per representar els

diferents elements patrimonials i fets econòmics de l’empresa.
• Determina les característiques més importants del mètode de comptabilit-

zació per partida doble.
• Reconeix els criteris de càrrec i abonament com a mètode de registre de les

modificacions del valor dels elements patrimonials.
• Defineix el concepte de resultat comptable, diferenciant els comptes d’in-

gressos i despeses.
• Reconeix el PGC PIME com a instrument d’harmonització comptable.

• Relaciona les diferents parts del PGC PIME, diferenciant les obligatòries de
les no obligatòries.
• Codifica un conjunt d’elements patrimonials d’acord amb els criteris del

PGC PIME, identificant la seva funció en l’associació i desglossament de
la informació comptable.
• Identifica els comptes anuals que estableix el PGC PIME, determinant la

funció que compleixen.
1. El patrimoni empresarial i la comptabilitat
Qualsevol dels subjectes econòmics que intervenen en l’economia, ja siguin

professionals, empresaris individuals o societats mercantils, necessiten disposar
de diferents elements patrimonials per poder desenvolupar la seva activitat. Des
de la seva ubicació física fins a qualsevol dels drets o les obligacions que aquests
subjectes utilitzen en la seva activitat són susceptibles de ser identificats com a part
del seu patrimoni i, per tant, susceptibles de la seva anàlisi i estudi. Tanmateix,
la participació en l’economia mitjançant operacions amb altres agents suposa la
constant alteració de la composició del patrimoni.
D’altra banda, la complexitat de l’activitat empresarial en un entorn d’incertesa

econòmica, junt amb les cada vegada més complexes relacions entre els diferents
agents econòmics, fa necessària la màxima informació sobre els agents que
intervenen en les relacions economicofinanceres. La comptabilitat s’estableix
com el llenguatge més adient per recopilar, classificar, organitzar i analitzar la
informació més significativa que permeti el seguiment de l’evolució i situació
economicofinancera de les empreses.
1.1 Concepte i composició
Per al desenvolupament de l’activitat empresarial és necessari disposar d’un

conjunt d’elements patrimonials de característiques diverses que en el seu conjunt
formen el patrimoni de l’empresa.
El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions

mitjançant els quals les empreses poden assolir els seus objectius.
De la definició de patrimoni empresarial, es pot distingir en la seva composició:

En les obligacions de
l’empresa amb tercers
• Béns: possessions materials (edificis, vehicles, ordinadors...) i immaterials també hi ha incloses les que
l’empresa té a favor dels
(patents, programes informàtics...) de les quals l’empresa és titular. propietaris de l’empresa per
les aportacions realitzades
en el moment de constitució
• Drets: obligacions de tercers a favor de l’empresa. Per exemple, el deute de l’empresa o
posteriorment.
d’un client pendent de liquidar per la compra de mercaderies o la recepció
del servei prestat per l’empresa posseïdora del dret.
• Obligacions: deutes pendents de liquidar a favor de tercers. Per exemple,

un préstec o els imports pendents de liquidar a altres empreses per la compra
de mercaderies o la prestació de serveis.
Entendre el patrimoni empresarial com un conjunt de béns i drets però també

d’obligacions respon a un aspecte jurídic associat al concepte de patrimoni brut:
P atrimoni brut = béns + drets + obligacions
També es pot abordar l’estudi del patrimoni des d’un punt de vista comptable a
partir del qual definir la comptabilitat i relacionar-la amb el patrimoni empresarial.
Des d’una concepció patrimonialista, la comptabilitat és la ciència l’objecte

de la qual és la representació i el mesurament del patrimoni de l’empresa,
considerant el seu aspecte estàtic i dinàmic, qualitatiu i quantitatiu.
El nucli del sistema en la ciència comptable està constituït pels fenòmens patrimo-
nials. Des del punt de vista comptable el patrimoni està format per un conjunt de
béns, drets i obligacions pertanyents a una empresa a través dels quals pot complir
les seves finalitats.
La comptabilitat distingeix en el patrimoni un doble aspecte:
1. Aspecte econòmic: integrat pels béns i drets com a conjunt de mitjans

d’actuació. Aquests mitjans s’identifiquen com l’estructura econòmica.
2. Aspecte financer: integrat per les obligacions de l’empresa amb tercers.

Aquestes obligacions s’identifiquen amb l’estructura financera.
Aquest doble aspecte del patrimoni es visualitza, d’una banda, com a estructura
financera, origen dels recursos disponibles per a l’empresa (siguin propis o
aliens) i, d’altra banda, com a estructura econòmica, destinació que fa l’empresa
d’aquests recursos per poder desenvolupar la seva activitat.
En ocasions s’utilitza el
concepte capital líquid com
Comptablement s’identifica l’estructura econòmica com l’actiu i l’estructura
a sinònim de patrimoni net. financera com el passiu i el patrimoni net. El passiu són els recursos aliens i el
En aquest cas la igualtat
queda: capital líquid = actiu patrimoni net són els recursos propis de l’empresa. A partir d’aquests conceptes
+ passiu.
comptables, el patrimoni net es defineix com la part residual de l’actiu una vegada
deduït el passiu.
P atrimoni net = actiu − passiu
A partir d’aquesta igualtat s’obté l’equació fonamental de la comptabilitat:
Actiu = patrimoni net + passiu
Per apropar-se al patrimoni empresarial s’utilitzen diferents conceptes que no

deixen de ser equivalents entre ells i que sempre respecten la relació d’igualtat
que mostra l’equació fonamental de la comptabilitat.
Conceptes del patrimoni empresarial
Estructura econòmica = estructura financera
Destinació dels recursos = origen dels recursos

Inversió = fonts de finançament (pròpies i alienes)
En l’estudi del patrimoni pot haver-hi dificultats a l’hora d’identificar elements

d’actiu o passiu. A mode d’ajuda, vegeu un senzill esquema per identificar
elements d’actiu (figura 1.1):
Fig ur a 1 . 1. Elements d’actiu
Es pot fer servir una altra sèrie de preguntes per identificar possibles elements de
passiu (figura 1.2):
F igu r a 1 . 2 . Elements de passiu
1.2 Elements patrimonials
Les característiques pròpies de cada empresa determinen la composició del seu

patrimoni empresarial. Els béns, els drets i les obligacions que componen el
patrimoni de l’empresa estan condicionats per la pròpia naturalesa.
L’element patrimonial és cadascun dels béns, drets i obligacions que

integren el patrimoni empresarial.
Els elements patrimonials
Una vegada identificats, ordenats i valorats els elements patrimonials, i tenint en d’una empresa han d’estar
adientment ordenats i
compte l’expressió de l’equació fonamental de la comptabilitat, es pot formular el valorats en la mateixa unitat
monetària.
valor monetari total de tots els béns i drets de l’empresa. Aquest valor ha de ser
igual al total del valor monetari de les obligacions (vegeu figura 1.3).
F ig ur a 1. 3 . Equilibri patrimonial
A partir de la situació d’equilibri patrimonial, es conclou que els béns i els drets
de l’empresa (actiu) estan finançats, d’una banda, per recursos aliens (passiu) i, de
l’altra, per recursos propis de l’empresa (patrimoni net).
Exemples d’elements patrimonials
Vegeu la definició de diferents elements patrimonials que es troben de forma habitual en

les empreses:
• Diners en efectiu (bitllets i monedes) en possessió de l’empresa
• Diners ingressats en un compte corrent d’una entitat financera del qual l’empresa és titular
• Drets d’explotació d’una marca comercial
• Béns en possessió de l’empresa per a la seva comercialització
• Vehicle utilitzat per l’empresa en la distribució dels seus productes.
• Béns en possessió de l’empresa per al procés de fabricació d’un producte
• Maquinària utilitzada per l’empresa en els processos d’elaboració dels seu productes.
• Drets de cobrament sobre una altra empresa com a conseqüència d’una venda
• Obligació a favor d’una altra empresa per les compres realitzades
• Obligació a favor d’una entitat financera per la concessió un préstec a l’empresa
1.3 Comptabilitat
Hi ha molts tipus de comptabilitat. En funció del criteri utilitzat per distingir

diferents camps d’actuació comptable, hi ha diferents tipus de comptabilitat.
Cadascun té el seu conjunt de procediments i els seus objectius. Segons l’àrea
d’actuació, es distingeix entre macrocomptabilitat i microcomptabilitat.
• La macrocomptabilitat és la destinada a l’estudi de l’economia d’un país

vist en el seu conjunt, i normalment és l’origen de les seves dades esta-
dístiques. La macrocomptabilitat correspon al concepte de comptabilitat
nacional, que és un sistema comptable per al registre sistemàtic, detallat i
complet de l’activitat econòmica que té lloc en un país durant un període
determinat.
• La microcomptabilitat s’ocupa de l’estudi de la situació patrimonial de la

resta d’agents econòmics, des de l’empresari individual fins a les societats
i entitats de qualsevol naturalesa jurídica. Dins de la microcomptabilitat
s’ubica la comptabilitat general, que suposa l’anàlisi de totes les variables
que tenen incidència en el patrimoni empresarial.
La comptabilitat general és
l’objecte d’estudi d’aquesta
També dins de la microcomptabilitat hi ha altres tipus de comptabilitat destinats unitat.
a l’estudi d’àrees específiques. A mode d’exemple, i per la seva rellevància,
destaquen la comptabilitat analítica i la comptabilitat de societats. La primera
s’encarrega de l’estudi dels processos de fabricació i les operacions internes amb
l’objectiu de determinar els costos. La comptabilitat de societats s’encarrega de
l’estudi d’operacions específiques pròpies de societats mercantils: constitució,
emissió d’emprèstits, ampliacions i reduccions de capital, etc.
La comptabilitat general és la ciència que estudia el patrimoni i la

seva evolució mitjançant un conjunt de procediments estandarditzats amb
l’objectiu de reflectir la imatge economicofinancera de l’empresa que permet
un marc adient per a la presa de decisions als usuaris de la informació
comptable.
A partir de la definició de comptabilitat, cal destacar els aspectes següents:
• És una ciència: concretament una ciència econòmica, que disposa d’un

procediments per desenvolupar la seva activitat.
• Té un objectiu: la representació de la imatge fidel del patrimoni empresarial

mitjançant l’elaboració d’estats financers.
• Té uns destinataris: els usuaris de la informació comptable.
1.3.1 Característiques de la informació comptable
Els sistemes comptables establerts a les empreses serveixen per proporcionar

informació sobre la situació i la composició patrimonial adreçada als usuaris
d’interès. D’entre els usuaris, es distingeixen dos grans grups: usuaris externs
i usuaris interns.
1. Els usuaris externs són aquells que no participen directament en l’organit-

zació i la gestió de l’empresa. Bàsicament hi ha dos tipus d’usuaris externs.
• Agents econòmics amb drets al seu favor sobre l’empresa com a

proveïdors i creditors o agents que sense tenir directament relació
amb l’empresa necessiten disposar d’informació per poder prendre
decisions. Per exemple, inversors o entitats financeres susceptibles
de poder concedir crèdits a les empreses.
• Administracions públiques com a generador d’obligacions i drets amb

l’empresa d’origen legal en les relacions.
2. Els usuaris interns són aquells amb interès i que, d’una o d’altra manera,
formen part de l’empresa. Bàsicament són els usuaris següents:
• Propietaris o accionistes que aporten els recursos necessaris per posar

en funcionament l’activitat empresarial i que de manera permanent
necessiten monitoritzar la marxa de l’empresa mitjançant informació
economicofinancera.
• Treballadors de l’empresa, que tenen un interès legítim en la situació
economicofinancera de l’empresa amb la qual tenen una relació legal-
ment constituïda.
• Directius de l’empresa, que, a més de la seva condició de treballadors,
necessiten disposar de la informació economicofinancera per poder
prendre decisions en la gestió de l’activitat empresarial.
La informació generada pels sistemes de comptabilitat ha de complir amb una

sèrie de requisists perquè sigui d’utilitat per als possibles usuaris.
Aquests requisits exigibles a la informació comptable són:
• Ha de ser pertinent: ha d’estar alineada amb els objectius i les necessitats

dels usuaris, és a dir, ha de ser informació destinada al compliment dels
objectius dels usuaris.
• Ha de ser clara: ha d’estar redactada i estructurada de manera clara amb la

finalitat de resultar accessible a tots els grups d’interès, entre els qual pot
haver-hi usuaris no experts.
• Ha de ser comparable: ha d’estar elaborada de manera que sigui fàcilment

comparable, d’una banda, amb la informació de la mateixa empresa de
períodes anteriors i, de l’altra, amb la informació d’altres empreses.
• Ha de ser oportuna: ha de proporcionar-se en el temps i la forma adients

per al propòsit.
• Ha de ser objectiva: s’ha d’elaborar a partir de la situació real de l’empresa

sense cap tipus de prejudici o biaix que desvirtuïn la imatge de la situació
patrimonial de l’empresa.
• Ha de ser íntegra: ha de ser elaborada sense omissions, és a dir, tenint en

compte tota la informació disponible.
1.4 Els comptes
Comptablement a cada element patrimonial, o conjunt d’elements patrimonials

d’iguals característiques, li correspon un compte. També un compte comptable
pot representar comptablement un grup d’elements patrimonials amb les mateixes

característiques.
El compte és la representació comptable d’un element patrimonial o

conjunt homogeni d’elements patrimonials mitjançant el qual es valora
econòmicament la seva situació inicial i les possibles variacions posteriors.
La comptabilitat intenta unificar criteris a l’hora d’assignar als elements patrimo-

nials els comptes comptables corresponents. Mitjançant aquesta normalització
s’assegura que les diferents empreses utilitzin el mateix compte per a elements
patrimonials iguals.
Pla General de
A partir de la definició de cada compte que fa el Pla General de Comptabilitat Comptabilitat
(PCG), s’assigna cadascun dels diferents elements patrimonials de l’empresa. Pla estructurat a Espanya el
2007, ampliat i perfeccionat
Aquestes definicions són a la cinquena part del PGC. successivament, al qual s’ajusten
les empreses nacionals per
assegurar l’homogeneïtat de la
Definicions de comptes comptables del PGC informació comptable que
presenten.
A mode d’exemple, vegeu els noms i les definicions del PGC per a alguns dels comptes:
Consulteu a “Annexos” el
Pla General de
Comptabilitat.
• Caixa, euros. Disponibilitat de mitjans líquids en caixa.
• Bancs i institucions de crèdit, c/c vista, euros. Saldos a favor de l’empresa en comptes
corrents a la vista i d’estalvi de disponibilitat immediata en bancs i institucions de crèdit,
entenent així caixes d’estalvis, caixes rurals i cooperatives de crèdit per als saldos situats
a Espanya i entitats anàlogues si es tracta de saldos situats a l’estranger.
• Propietat industrial. Import satisfet per la propietat o pel dret a l’ús o a la concessió de l’ús
de les diferents manifestacions de la propietat industrial en els casos que per les estipulacions
del contracte les hagi d’inventariar l’empresa adquirent. Aquest concepte inclou, entre d’altres,
les patents d’invenció, els certificats de protecció de models d’utilitat pública i les patents
d’introducció.
• Mercaderies. Béns adquirits per l’empresa i destinats a la venda sense transformació.
• Elements de transport. Vehicles de totes classes utilitzables per al transport terrestre,

marítim o aeri de persones, animals, materials o mercaderies, excepte els que s’hagin de
registrar en el compte de maquinària.
• Maquinària. Conjunt de màquines o béns d’equip mitjançant els quals es realitza l’extracció
o elaboració dels productes.
• Clients. Crèdits amb compradors de mercaderies i altres béns definits en el grup 3

d’existències així com amb els usuaris dels serveis prestats per l’empresa, sempre que
constitueixin una activitat principal.
• Proveïdors. Deutes amb subministradors de mercaderies i dels altres béns definits en el

grup 3 d’existències.
• Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit. Deutes contrets amb entitats de crèdit per
préstecs rebuts i altres dèbits amb venciment superior a un any.
• Deutes a curt termini amb entitats de crèdit. Deutes contrets amb entitats de crèdit per
préstecs rebuts i altres dèbits amb venciment no superior a un any.
La tipologia de cada empresa determina la seva composició patrimonial. Per

tant, un mateix element patrimonial pot ser representat per comptes comptables
diferents en funció de la utilització que faci l’empresa del bé patrimonial. També el
termini de venciment d’elements patrimonials que representin obligacions o drets

de cobrament determina que li corresponguin comptes comptables diferents.
Exemple de relació element patrimonial - compte comptable
Un vehicle utilitzat per l’empresa per a la distribució del seus productes o per a la prestació
del servei objecte de l’empresa (per exemple,una empresa de transports) suposa haver de
representar l’element patrimonial “vehicle” en la comptabilitat de l’empresa amb el compte
comptable elements de transport.
Si aquest mateix vehicle és el producte de venda de l’empresa (per exemple, un

concessionari o una empresa de venda de vehicles de segona mà), suposa haver de
representar l’element patrimonial “vehicle” en la comptabilitat de l’empresa amb el compte
comptable mercaderies.
Exemple de relació element patrimonial - compte comptable en funció del termini de

venciment
La concessió a un empresa per part d’una entitat financera d’un préstec a retornar
mensualment durant 3 anys suposa el reconeixement d’una obligació per part de l’empresa
a favor de l’entitat financera.
Aquest element patrimonial es representa per comptes comptables en funció del venciment
de l’obligació. L’obligació corresponent als primers 12 mesos cal fer-la al compte de deutes
a curt termini amb entitats de crèdit. D’altra banda, les obligacions amb venciment
superior a 12 mesos (en l’exemple serien les mensualitats del segon i el tercer any)
corresponen al compte de deutes a llarg termini amb entitats de crèdit.
Com a representació del valor dels diferents elements que integren el patrimoni
empresarial pot semblar que aquest és un concepte estàtic, ja que sempre es referen-
cia en un moment del temps. Resulta evident que la contínua activitat empresarial
suposa l’afectació en el valor dels diferents patrimonials i, conseqüentment, el
compte comptable recull aquestes variacions en el valor econòmic dels elements
patrimonials que es representen.
1.5 Masses patrimonials
Els elements patrimonials estan representats comptablement mitjançant comptes.

Aquests elements patrimonials poden, a la vegada, agrupar-se en conceptes més
amplis denominats masses patrimonials.
Una massa patrimonial és un conjunt d’elements patrimonials amb

característiques homogènies, és a dir, característiques econòmiques o
financeres similars.
Atenent a la definició de massa patrimonial, hi ha elements patrimonials amb

característiques similars que es poden agrupar. Al seu torn, masses patrimonials
amb característiques similars es poden agrupar en noves masses patrimonials de
rang superior. D’aquesta manera, a l’hora d’organitzar i classificar el patrimoni
empresarial hi ha elements patrimonials dins de masses patrimonials, i aquestes
masses patrimonials estan agrupades en masses patrimonials de caire més general.
Hi ha diversitat de conceptes usats en el moment de classificar i anomenar les

diferents masses patrimonials. El més usat és la classificació i denominació que

estableix el PGC per elaborar els comptes anuals.
Les principals masses patrimonials que contempla el PGC i les agrupacions que
es poden fer són:
La liquiditat és la capacitat
d’un actiu per
transformar-se en diners.
• Actiu no corrent. Elements patrimonials d’actiu que romanen a l’empresa Com més facilitat presenta
per convertir-se en diners,
de manera permanent, o almenys durant més d’un any. Aquesta massa major liquidat té l’actiu.
patrimonial se subdivideix en les masses patrimonials següents:
– Immobilitzat intangible: elements patrimonials d’actiu no corrent

que no tenen caràcter immaterial però que són susceptibles de valora-
ció econòmica.
– Immobilitzat material: elements patrimonials d’actiu no corrent
tangibles.
– Immobilitzat financer: inversions financeres realitzades per l’empre-
sa amb intenció de mantenir-les en el temps (més d’un any).
• Actiu corrent. Elements patrimonials d’actiu que romanen a l’empresa

temporalment, normalment menys d’un any. El PGC subdivideix l’actiu
corrent en tres masses patrimonials segons la seva liquiditat:
– Existències: elements patrimonials que romanen a l’empresa menys

d’un any destinats a la seva venda i/o incorporació per al seu consum
en el procés productiu en forma de materials o subministraments.
– Realitzables: elements patrimonials representants de drets a favor de
l’empresa amb venciment inferior a l’any.
– Disponibles: elements patrimonials de liquiditat instantània.
• Patrimoni net. Bàsicament, aportacions fetes pels propietaris de l’empresa

i recursos generats per la mateixa empresa.
• Passiu. Elements patrimonials representatius d’obligacions amb tercers. El

passiu se subdivideix en dues masses patrimonials en funció de si el termini
d’exigibilitat de les obligacions és superior o no a l’any.
– Passiu no corrent. Elements patrimonials representatius d’obligaci-

ons de l’empresa amb tercers el venciment dels quals és superior a
l’any.
– Passiu corrent. Elements patrimonials representatius d’obligacions
de l’empresa amb tercers el venciment dels quals és inferior a l’any.
Vistes les principals masses patrimonials que contempla el PGC i atesa l’equació
fonamental de la comptabilitat, es pot representar gràficament l’equilibri patrimo-
nial de l’empresa en funció de les masses patrimonials amb la figura 1.4:
Fig ura 1. 4 . Equilibri entre les masses patrimonials
A mode de resum, cada element patrimonial o conjunt d’elements patrimonials

d’iguals característiques es representa comptablement per un compte. Aquests
comptes s’agrupen en masses patrimonials en funció de les característiques
homogènies, que a la vegada s’agrupen en masses patrimonials de major mida
en funció de la seva liquidat per a l’actiu i de la seva exigibilitat per al passiu.
Exemple d’identificació d’elements patrimonials i classificació en masses

patrimonials
L’empresa SOLIMAR, SL, dedicada a la comercialització del producte A, inicia la seva

activitat amb el patrimoni següent:
1. Dolors Martorell, propietària fundadora de l’empresa, fa l’aportació de 12.000 EUR en efectiu

dipositats en un compte corrent del Banc Santander.
2. Vehicle RENAULT model Kangoo Combi valorat en 10.000 EUR, comprat a RENOLT. S’ha de
pagar en 30 dies. El vehicle s’utilitzarà per al transport de compres i vendes.
3. 2 ordinadors DELL model Optiplex 7460 All-in-One, amb un valor unitari de 900 EUR, adquirits
a INFOSAT. S’han de pagar en 15 dies. S’utilitzaran en la gestió de l’empresa.
4. Impressora HP model PageWide Pro 477dw valorada en 900 EUR, adquirida a INFOSAT.
S’ha de pagar en 15 dies. S’utilitzarà en la gestió de l’empresa.
5. Programari de gestió empresarial valorat en 800 EUR, adquirit a INFOSAT. S’ha de pagar en
15 dies. S’utilitzarà en la gestió de l’empresa.
6. 500 unitats del producte A valorades en 5.500 EUR pendents de liquidar a l’empresa DELSA.
7. Embalatges valorats en 900 EUR, pendents de liquidar a l’empresa NOVASA.
8. Compte corrent al Banc Santander. L’entitat financera ha ingressat el principal d’un préstec
concedit a SOLIMAR de 32.400 EUR de principal, a retornar en 36 mensualitats d’igual
import.
Els elements patrimonials indicats a cada punt es relacionen amb el compte comptable
corresponent i es classifiquen en les masses patrimonials adients, indicant per a cadascun
la seva valoració econòmica:
Taul a 1 .1. Anàlisi d’elements patrimonials de SOLIMAR SL

Punt Compte comptable Massa patrimonial Import (EUR)
1 Capital social Patrimoni net 12.000
1 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros Actiu/Actiu corrent/Disponible 12.000
2 Elements de transport Actiu/Actiu no corrent/Immobilitzat material 10.000
2 Proveïdor d’immobilitzat a curt termini Passiu/Passiu corrent 10.000
3 Elements per al procés de la informació Actiu/Actiu no corrent/Immobilitzat material 1.800
3 Proveïdor d’immobilitzat a curt termini Passiu/Passiu corrent 1.800
4 Elements per al procés de la informació Actiu/Actiu no corrent/Immobilitzat material 900
4 Proveïdor d’immobilitzat a curt termini Passiu/Passiu corrent 900
5 Aplicacions informàtiques Actiu/Actiu no corrent/Immobilitzat intangible 800
5 Proveïdor d’immobilitzat a curt termini Passiu/Passiu corrent 800
6 Mercaderies Actiu/Actiu corrent/Existències 5.500
6 Proveïdors Passiu/Passiu corrent 5.500
7 Embalatges Actiu/Actiu corrent/Existències 900
7 Proveïdors Passiu/Passiu corrent 900
8 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros Actiu/Actiu corrent/Disponible 32.400
8 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit Passiu/Passiu no corrent 21.600
8 Deutes a curt termini amb entitats de crèdit Passiu/Passiu corrent 10.800
Es compleix l’equilibri de l’equació fonamental:
T otal actiu = 12.000 + 10.000 + 1.800 + 900 + 800 + 5.500 + 900 + 32.400 = 64.300 EUR
T otal patrimoni net + total passiu =

12.000 + 10.000 + 1.800 + 900 + 800 + 5.500 + 900 + 21.600 + 10.800 = 64.300 EUR
1.6 Inventari i Balanç de situació
El conjunt d’elements patrimonials de l’empresa està sempre en equilibri ja que en

tot moment la situació economicofinancera de l’empresa ha de complir l’equació
fonamental de la comptabilitat.
Aquesta expressió matemàtica no detalla amb claredat la composició del patrimoni

empresarial. L’inventari i el balanç de situació són els documents que permeten
visualitzar amb detall els diferents elements patrimonials de l’empresa.
1.6.1 Inventari
L’inventari és un document que detalla la situació patrimonial de l’empresa en un

moment donat, però en cap cas informa de com s’ha arribat a la situació detallada
ni tampoc proporciona informació de les possibles situacions patrimonials futures.
És un document fonamental per iniciar o actualitzar la comptabilitat de l’empresa,
ja que la identificació dels elements patrimonials i la seva valoració econòmica
són necessàries per a la gestió comptable.
L’inventari és la relació detallada i valorada dels elements patrimonials que

formen el patrimoni empresarial en un moment donat.
A partir de la definició d’inventari, i per a la seva elaboració, cal tenir en compte

els punts següents:
• És una relació completa i detallada del béns, drets i obligacions que

componen el patrimoni empresarial.
• Cada element patrimonial que ho requereixi s’ha d’identificar en unitats

físiques o expressions quantitatives equivalents que corresponguin (quilo-
grams, metres, litres, metres cúbics...).
• Cada elements patrimonial s’ha de valorar detallant-ne, si correspon, el preu

unitari, les quantitats parcials i el total del seu valor.
L’obligatorietat legal d’elaboració de l’inventari es troba al Codi de comerç,

contretament al l’article 28.1.
“El Llibre d’inventaris i comptes anuals s’obrirà amb el balanç inicial detallat de l’empresa.
Almenys trimestralment es transcriuran amb sumes i saldos els balanços de comprovació.
Es transcriuran també l’inventari de tancament d’exercici i els comptes anuals.”
Codi de comerç. Article 28.1
A efectes pràctics, l’inventari

de tancament, de final
Aquest balanç inicial detallat a què fa referència l’article 28 és l’inventari que s’ha
d’exercici, es correspon d’elaborar almenys a l’inici de l’activitat i de cada exercici comptable (inventari
amb l’inventari inicial de
l’exercici comptable següent, inicial) i a la finalització de cada exercici comptable (inventari de tancament).
ja que entre un i l’altre no
s’ha produït cap modificació
del patrimoni empresarial.
Tipus d’inventari
Els inventaris poden classificar-se segons diferents criteris.
1. Segons el detall:
• Inventari general: inclou tot el patrimoni empresarial.

• Inventari parcial: inclou únicament una part del patrimoni. Exem-
ples d’inventaris parcials són l’inventari d’existències o l’inventari
d’immobilitat.
2. Segons el moment:
• Inventari inicial: es redacta a l’inici de l’activitat empresarial.

• Inventari de gestió o de final d’exercici: es redacta a la finalització
de l’exercici comptable.
• Inventari extraordinari: es redacta en situacions excepcionals, com
poden ser la liquidació del negoci, la venda o l’absorció, situacions de
suspensió de pagaments o fallida.
Fases de l’inventari
Les fases en l’elaboració d’un inventari són tres:
1. Investigació. Consisteix en la identificació dels diferents elements patrimo-

nials de l’empresa. Per als béns físics és necessari que aquesta identificació
es faci de manera directa mitjançant l’examen de magatzem, oficines, tallers,
etc. La inspecció de la documentació en poder de l’empresa també ha de
servir per identificar drets i obligacions.
2. Valoració. Identificats els elements patrimonials, s’han de valorar seguint

els criteris i normes establers en el Pla General de Comptabilitat.
3. Estructuració. Identificats i valorats els elements patrimonials, l’elabora-

ció de l’inventari acaba agrupant de manera homogènia tots els elements.
Estructura de l’inventari
L’inventari consta de tres parts: encapçalament, cos i peu (vegeu figura 1.5):
1. Encapçalament. Conté les dades identificatives.
• Número d’inventari
• Data d’elaboració de l’inventari
• Identificació de l’empresa (raó social) o de l’empresari individual
(nom i cognom)
• Domicili
• Identificació del tipus d’inventari
2. Cos. Conté el detall valorat dels elements patrimonials agrupats per masses
homogènies, identificant quan correspongui les unitats, el preu unitari, les
quantitats parcials i totals. Al final del cos es detalla el resum indicat el total
de l’actiu, el passiu i el valor net.
3. Peu. Conté la certificació signada pel gerent de l’empresa o l’empresari

individual. Detalla en lletres el valor del net patrimonial o capital líquid.
Fig u ra 1 . 5 . Estructura de l’inventari
Exemple d’elaboració d’inventari
Seguint amb l’exemple de l’empresa SOLIMAR, SL, vegeu l’elaboració de l’inventari general
número 1.
A més de la informació dels elements patrimonials i la seva valoració, l’empresa està

radicada a l’avinguda Paral·lel, 71, de Barcelona (08004). La data d’elaboració de l’inventari
és el 15 de febrer de 2019.
A partir de la informació disponible, l’inventari pot ser com el que mostra la figura 1.6:
Fi gura 1 .6. Inventari de SOLIMAR SL
1.6.2 Balanç de situació
El balanç de situació és un dels pilars bàsics de la situació financera d’una empresa.

Per a alguns és fins i tot el pilar essencial, perquè mostra la situació patrimonial
d’una empresa en un moment determinat.
El balanç de situació és el document que mostra la situació

economicofinancera de l’empresa en un moment donat, indicant els
elements que integren el patrimoni de l’empresa degudament classificats i
valorats.
Tant el balanç de situació com l’inventari són documents que tenen per objecte
representar la situació patrimonial de l’empresa. La diferència és la manera
que tenen de mostrar aquesta situació patrimonial. Mentre que l’inventari és
un document principalment analític, és a dir, mostra amb detall la composició
del patrimoni empresarial, el balanç de situació és un document sintètic, on els
elements patrimonials es mostren agrupats en comptes comptables i aquests, en
masses patrimonials homogènies.
L’origen de les dades per elaborar el balanç de situació és una altra diferència
amb l’inventari. El balanç de situació s’elabora a partir de les dades comptables,

mentre que en l’elaboració de l’inventari les dades són extracomptables.
L’estructura del balanç de situació mostra l’equilibri de la situació patrimonial

d’igual manera que es mostra en l’equació de fonaments de la comptabilitat. D’una
banda, els elements patrimonials representatius de béns i drets i l’actiu, i, de
l’altra, els representatius d’obligacions, el patrimoni net i el passiu. Els elements
patrimonials s’organitzen al balanç agrupats en el seus comptes comptables, que
a la vegada s’agrupen en masses patrimonials homogènies.
Els béns i drets es clasifiquen dins de l’actiu en dues masses patrimonials: l’actiu
no corrent i l’actiu corrent. L’actiu no corrent se sudivideix en: immobilitzat
intangible, immobilitzat material i immobilitzat financer. L’actiu corrent se sub-
divideix en existències, realitzable i disponible. Per la seva banda, les obligacions
estan classificades en tres masses patrimonials: patrimoni net, passiu no corrent
i passiu corrent. Dins de cadascuna de les masses enumerades s’inclouen els
comptes comptables associats als elements patrimonials de l’empresa.
Taul a 1. 2. Balanç de situació
Actiu Import Patrimoni net + passiu Import
Actiu no corrent 0,00 Patrimoni net 0,00
• Immobilitzat intangible 0,00
• Immobilitzat material 0,00 Passiu no corrent 0,00
• Immobilitzat financer 0,00
Actiu corrent 0,00 Passiu corrent 0,00
• Existències 0,00
• Realitzable 0,00
• Disponible 0,00
Total actiu 0,00 Total patrimoni net + 0,00

passiu
Exemple de balanç de situació
Seguint amb l’exemple de l’empresa SOLIMAR, SL, a partir de l’inventari núm. 1 s’elabora
el balanç de situació inicial amb data de 15 de febrer de 2019.
El procés a seguir comença per classificar cada compte comptable dins de la massa
patrimonial que li correspongui, tenint en compte que s’ha de complir l’equació fonamental
de la comptabilitat: el total de l’actiu ha de ser igual al total del patrimoni net més el passiu.
Tau la 1 . 3 . Balanç de situació de SOLIMAR, SL (15 de febrer de 2019)
Actiu Import Patrimoni net + passiu Import
Actiu no corrent 13.500 Patrimoni net 12.000
Capital social 12.000
• Immobilitzat intangible 800 Passiu no corrent 21.600
Aplicacions informàtiques 800 Deutes a ll/t amb entitats de 21.600

crèdit
• Immobilitzat material 12.700 Passiu corrent 30.700
Elements per al procés de la 2.700 Proveïdors 6.400

informació
Elements de transport 10.000 Proveïdors d’immobilizat c/t 13.500
Deutes a ll/t amb entitats de 10.800

crèdit
Actiu corrent 50.800
• Existències 6.400
Mercaderies 5.500
Embalatges 900
• Disponible 44.400
Bancs c/c vista, euros 44.400
Total actiu 64.300 Total patrimoni net + 64.300

passiu
2. Metodologia comptable i el Pla General de Comptabilitat
La identificació, mesura i anàlisi de la informació economicofinancera amb

l’objectiu d’elaborar informació d’interès per a possibles usuaris és l’objecte de la
comptabilitat. Fins ara s’ha estudiat la situació patrimonial de l’empresa des d’un
punt de vista estàtic. En aquesta unitat s’aborda l’estudi del patrimoni empresarial
des d’un punt de vista dinàmic, és a dir, considerant la incidència en el patrimoni
de l’activitat empresarial.
Hi ha tres fases des d’un punt de vista comptable per a l’anàlisi dinàmica del
patrimoni:
1. Identificació dels fets econòmics amb incidència en el patrimoni
2. Registre de la incidència sobre el patrimoni que poden tenir aquests fets
3. Elaboració dels estats comptables que proporcionen la informació als pos-

sibles usuaris de la comptabilitat
2.1 Tipologia i funcionament dels comptes
El compte serveix per representar i mesurar els elements que integren el patrimoni
empresarial, però també per registrar les possibles variacions que l’activitat
empresarial produeix sobre el valor de l’element que representa. El conjunt de
tots els comptes mostra en cada moment la situació patrimonial de l’empresa.
Gràficament la manera més habitual de representar els comptes és en forma de T.

Aquesta grafia permet visualitzar les dues parts en què està dividit cada compte:
el deure, a l’esquerra, i l’haver a la dreta (vegeu figura 2.1).
Fig ur a 2 . 1 . Representació gràfica del

compte
Fins ara s’han associat els comptes únicament a elements integrants del patrimoni
empresarial, però també s’utilitzen comptes per representar els fluxos econòmics
d’ingressos i despeses generats en l’activitat empresarial.
Els comptes es classifiquen de la manera següent:

Els comptes patrimonials
també s’anomenen de
balanç, ja que s’utilitzen per
elaborar el balanç de • Comptes patrimonials o de balanç: representen elements patrimonials.
situació. Amb els comptes
de gestió s’obté, per Aquest grup se subdivideix en comptes corresponents a les tres principals
diferència entre ingressos i
despeses, el resultat de masses patrimonials.
l’empresa en un període de
temps.
– Comptes d’actiu, que representen elements patrimonials correspo-
nents a béns i drets.
– Comptes de patrimoni net, que representen elements patrimonials
corresponents a les aportacions fetes pels propietaris de l’empresa i
als recursos generats per la mateixa empresa.
– Comptes de passiu, que representen elements patrimonials correspo-
nents a obligacions amb tercers.
• Comptes de gestió: representen els fluxos econòmics d’ingressos i despe-

ses.
– Comptes de despeses
– Comptes d’ingressos
Els comptes, a més de representar el valor dels elements patrimonials, han de

servir també per registrar la variació econòmica que l’activitat empresarial té sobre
aquests elements. Cal formular un sistema de funcionament dels comptes.
El primer pas a tenir en compte és que el sistema per al funcionament dels comptes
ha de formular-se de tal manera que després de fer qualsevol anotació en un o més
comptes sempre es mantingui l’equació de fonaments de la comptabilitat.
Tenint present l’obligatorietat de respectar sempre la igualtat de l’equació fona-

mental, és possible formular el sistema de funcionament dels comptes.
2.1.1 Comptes d’actiu
En els comptes d’actiu s’anota el valor inicial de l’element patrimonial al deure

del compte. Les posteriors variacions que el bé pugui tenir s’anoten de la manera
següent:
• Si el valor de l’element patrimonial incrementa, l’anotació va al deure.
• Si el valor de l’element patrimonial disminueix, l’anotació va a l’haver.
Gràficament el funcionament dels comptes d’actiu es representa de la manera

següent (vegeu figura 2.2).
Fi gu ra 2 . 2 . Funcionament de comptes d’actiu
• Ai és el valor inicial de l’element patrimonial d’actiu.
• +valor representa l’increment de valor de l’element patrimonail d’actiu.
• -valor representa la disminució de valor de l’element patrimonial d’actiu.
Exemple de funcionament de comptes d’actiu
Una empresa obre un compte corrent imposant 2.500 EUR. Posteriorment fa les operacions
següents:
1. Ingrés per import de 700 EUR
2. Retirada en efectiu de 850 EUR
3. Pagament per transferència d’una factura de 550 EUR
4. Ingrés d’un xec per import de 940 EUR
Les anotacions al compte de “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” serien les
següents (vegeu figura 2.3).
Fi gu ra 2 . 3 . Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros
2.1.2 Comptes de patrimoni net i de passiu
En els comptes de patrimoni net i els comptes de passiu s’anota el valor inicial
de l’element patrimonial a l’haver del compte. Les posteriors variacions que el bé
pugui tenir s’anoten de la manera següent:
• Si el valor de l’element patrimonial incrementa, l’anotació va a l’haver.
• Si el valor de l’element patrimonial disminueix, l’anotació va al deure.

Gràficament el funcionament dels comptes de patrimoni net i passiu es representa

de la manera següent (vegeu figura 2.4).
Fig ur a 2 . 4 . Funcionament comptes de patrimoni net i de passiu
• PNi és el valor inicial de l’element patrimonial de patrimoni net.
• Pi és el valor inicial de l’element patrimonial de passiu.
• +valor representa l’increment de valor de l’element patrimonial de patrimo-

ni net o de passiu.
• -valor representa la disminució de valor de l’element patrimonial de patri-

moni net o de passiu.
Exemple de funcionament de comptes de patrimoni net o passiu
Una empresa fa una compra a crèdit de mercaderies a un proveïdor per import de 3.000
EUR. Posteriorment les operacions entre l’empresa i el proveïdor són les següents:
1. L’empresa retorna mercaderies al proveïdor per import de 300 EUR.
2. L’empresa lliura un xec bancari al proveïdor per import de 1.200 EUR per liquidar part del
deute pendent.
3. L’empresa realitza una nova compra al proveïdor per import de 640 EUR.
Les anotacions al compte de “Proveïdors” són les següents (vegeu figura 2.5):
Fig ur a 2 . 5 . Proveïdors
2.1.3 Comptes de despesa
Els comptes de despesa funcionen igual que els comptes d’actiu, és a dir, en
el moment de registrar la despesa s’anota al deure. Els posteriors increments en
l’import de la despesa s’anoten al deure, mentre que les disminucions en l’import
de la despesa s’anoten a l’haver (vegeu figura 2.6).
Fi gu ra 2 . 6 . Funcionament de comptes de despesa
• Di és el valor inicial de la despesa.
• +valor representa l’increment de valor de la despesa.
• -valor representa la disminució de valor de la despesa.
2.1.4 Comptes d’ingrés
Els comptes d’ingrés funcionen igual que els comptes de patrimoni net i passiu.
En el moment de registrar l’ingrés s’anota a l’haver. Els posteriors increments
s’anoten a l’haver i les disminucions, al deure (vegeu figura 2.7).
Fi gu ra 2 . 7 . Funcionament de comptes d’ingrés
• Ii és el valor inicial de l’ingrés.
• +valor representa l’increment de valor de l’ingrés.
• -valor representa la disminució de valor de l’ingrés.
2.2 Operacions
Vist el funcionament bàsic dels comptes, cal conèixer les operacions que s’hi
poden dur a terme.
• Obrir un compte és registrar la primera anotació. Normalment per a

l’obertura d’un compte es fa l’anotació al deure o a l’haver en funció de
la seva naturalesa. Els comptes d’actiu i de despesa s’obren anotant el seu
valor inicial al deure, i els comptes de patrimoni net, de passiu i d’ingressos
s’obren anotant el seu valor inicial a l’haver.
• Carregar un compte és anotar a deure (vegeu figura 2.8).
Fig ur a 2 . 8 . Import carregat
• Abonar un compte és anotar a haver (vegeu figura 2.9).
Fig ur a 2 . 9 . Import abonat
El saldo d’un compte és la diferència existent entre el total d’imports carregats

menys el total d’imports abonats fins al moment del càlcul del seu saldo. Els
comptes poden tenir saldo deutor o saldo creditor.
P P
Saldo = imports carregats − imports abonats
Un compte té saldo deutor si el total d’imports del deure és superior al total

d’imports de l’haver. El saldo deutor s’indica habitualment amb l’expressió Sd.
P P
Saldo deutor ⇒ imports carregats > imports abonats
Un compte té saldo creditor si el total d’imports del deure són inferiors al totals
d’imports de l’haver. El saldo creditor s’indica habitualment amb l’expressió Sh.
P P
Saldo creditor ⇒ imports carregats < imports abonats
Conegut el saldo del compte, es poden efectuar les operacions següents:

A l’inici de cada període es
reobren tots els comptes
carregats o abonats per
l’import del seu saldo a data • Liquidar un compte: fer les operacions necessàries per conèixer el seu
de tancament del període
anterior. saldo.
Exemple de liquidació d’un compte
A partir del compte de “Bancs i institucions de crèdit c/c vista”, s’efectuen les operacions
necessàries per liquidar el compte (vegeu figura 2.10).
Fi gu ra 2 . 1 0 . Liquidar compte
P
Imports carregats = 2.500 + 700 + 940 = 4.140 EUR
P
Imports abonats = 850 + 550 = 1.400 EUR
Saldo = 4.100 − 1.400 = 2.700 ⇒ Sd = 2.700 EUR
• Saldar un compte: anotar el saldo del compte de tal manera que la suma
del deure i l’haver sigui igual.
Exemple de saldar un compte
A partir de la liquidació del compte de “Bancs i institucions de crèdit c/c vista”, s’abona
l’import del saldo calculat perquè el total d’imports carregats sigui igual al total d’imports
abonats (vegeu figura 2.11).
Fi gu ra 2 . 1 1 . Saldar compte
P
Imports carregats = 2.500 + 700 + 940 = 4.140 EUR
P
Imports abonats = 850 + 550 + 2.740 = 4.140 EUR
• Tancar un compte: una vegada saldat el compte, sumar el total d’imports

del deure i el total d’imports de l’haver.
Exemple d’operació de tancament d’un compte
Amb el saldo del compte “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” abonat, quan se
sumen tots els imports carregats i tots els imports abonats el compte està saldat (vegeu
figura 2.12).
F ig ur a 2. 12 . Tancament d’un compte
P P
Saldo = imports carregats − imports abonats = 4.140 − 4.140 = 0 EUR
• Reobrir un compte: anotar l’import del saldo amb el qual es va saldar el

compte abans del seu tancament en el deure, si el saldo era deutor, o en
l’haver, si el saldo era creditor.
Exemple de reobertura d’un compte
Per reobrir el compte “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” es carrega el seu saldo
deutor (vegeu figura 2.13).
F igu ra 2 .1 3 . Reobertura d’un compte
2.3 Fets comptables
Aquests esdeveniments economicofinancers identificats i analitzats han de ser

registrats comptablement. Els fets comptables poden tenir incidència sobre
qualsevol de les tres entitats de l’equació fonamental de la comptabilitat: actiu,
patrimoni net o passiu.
Un fet comptable és qualsevol acte o transacció amb efectes, o que pugui

tenir efectes en un futur, sobre els elements patrimonials de l’empresa.
Tot fet comptable afecta almenys dos elements patrimonials, ja que qualsevol fet
comptable pot interpretar-se des de dues parts. Un fet comptable és un fet simple si
únicament afecta dos elements patrimonials, mentre que si el fet comptable afecta
més de dos elements patrimonials és un fet compost.
Identificació de fets comptables simples i compostos
La compra de mercaderies al comptat mitjançant diners en efectiu és un fet simple que

afecta elements patrimonials de mercaderies i caixa. Aquests dos elements patrimonials
són, en aquest cas, d’actiu. Com que són de signe contrari, no alteren l’equació fonamental
de la comptabilitat.
Si la compra de les mercaderies fos a crèdit, encara seria un fet simple. Els elements
patrimonials afectats en aquest segon cas serien les mercaderies (element d’actiu) i els
proveïdors (element de passiu). En aquest cas, els dos suposen un augment del seu valor
d’igual import i l’equilibri patrimonial es manté.
Si la mateixa operació d’adquisició de mercaderies fos part en diners en efectiu i part a

crèdit, seria un fet compost. Tres elements patrimonials es veurien afectats: mercaderies,
caixa i proveïdors. Els elements de mercaderies i caixa són d’actiu: mentre el primer
incrementa el seu valor, el segon disminueix en la quantia pagada al comptat. Proveïdors
és un element de passiu que augmenta el seu valor per la part de la compra no pagada. Es
manté inalterat l’equilibri patrimonial, ja que l’increment de valor de les mercaderies menys
la disminució de valor de caixa és igual a l’increment de valor dels proveïdors.
L’efecte dels fets comptables sobre el patrimoni és dual, és a dir, l’increment

o la disminució de valor dels elements patrimonials es compensen entre si per

mantenir inalterable el patrimoni empresarial. No obstant, hi ha fets comptables
que no encaixen en aquest esquema. Hi ha fets comptables que, a més d’afectar
elements patrimonials, suposen la variació de valor del patrimoni net. L’equació
fonamental és manté, però varia quantitativament incrementant o disminuint el
valor del patrimoni net.
Els fets comptables es classifiquen en funció de la incidència sobre el patrimoni

net:
• Fets permutatius: fets que no alteren el valor del patrimoni net. L’alteració
d’una o de les dues parts de l’equació fonamental de la comptabilitat no
suposa variació quantitativa del patrimoni net. L’alteració és únicament
qualitativa.
Exemple de fet permutatiu
Una empresa de transport adquireix un nou camió per al transport de mercaderies.

L’adquisició del camió suposa, d’una banda, un increment d’un element patrimonial d’actiu,
el camió. D’altra banda, suposa una disminució pel mateix import d’un altre element d’actiu
si es paga la compra al comptat o d’un increment pel mateix import d’un element de passiu,
si deixem a deure el camió, que serà el deute pendent de liquidar amb el proveïdor de
l’immobilitzat.
En els dos supòsits es tracta d’un fet permutatiu, ja que el valor del patrimoni net no s’ha
modificat.
• Fets modificatius: fets comptables que alteren el valor del patrimoni

net. L’alteració d’una o de les dues parts de l’equació fonamental de la
comptabilitat suposa la variació quantitativa del patrimoni net.
Exemple de fet modificatiu
Una empresa contracta una campanya de publicitat amb la finalitat de promocionar el

llançament d’un nou producte. Aquest fet suposa un increment de passiu a l’haver de
reconèixer un deute amb l’empresa de publicitat.
Com que no hi ha cap altre element d’actiu que s’incrementi pel mateix import ni cap altre
element patrimonial de passiu que disminueixi el seu valor pel mateix import, es tracta d’un
fet modificatiu del patrimoni net necessari per mantenir l’equilibri patrimonial que mostra
l’equació fonamental de la comptabilitat.
• Fets mixtos: fets que, a més de suposar una modificació qualitativa d’un
o els dos termes de la equació fonamental de la comptabilitat, suposen una
modificació quantitativa del patrimoni net.
Exemple de fet mixt
L’empresa de transport que havia adquirit el vehicle per al transport de mercaderies

decideix, passat un temps, vendre el camió. El ven al comptat per un preu inferior del
que li va costar.
En aquest cas, l’element patrimonial d’actiu que representa el camió disminueix el seu
valor, però, per altra banda, hi ha un increment d’un altre element patrimonial d’actiu per
l’entrada dels diners de la venda. Fins aquí es tracta d’un fet permutatiu. Ara bé, com
que la venda és per un import inferior al d’adquisició, s’ha de reconèixer una pèrdua per
mantenir l’equilibri patrimonial. És també un fet modificatiu, d’aquí que es classifiqui aquest
fet comptable com a fet mixt.
2.4 Principi de partida doble
Tots els fets comptables, independentment que siguin permutatius, modificatius o

mixtos, sempre suposen almenys l’afectació de dos elements patrimonials.
Tot fet comptable es caracteritza per ajustar-se al principi de partida

doble, que suposa que en cada fet comptable almenys hi ha dos elements
patrimonials de la mateixa magnitud que varien en igual import però amb
signe contrari o de magnituds diferents que varien en igual import i signe.
El principi de partida doble assegura que tot fet comptable compleix l’equació
fonamental de la comptabilitat. Per fer-ho cal que es complexin els requisits
següents:
L’origen del principi de
partida doble es remunta a
l’any 1494, amb la
publicació de l’obra Summa 1. No hi ha deutor sense creditor. En tot fet comptable sempre hi ha per al
de arithmetica, geometria,
proportioni et mateix import un deutor, o deutors, i un creditor, o creditors.
proportionalita, de Luca
Pacioli.
2. La persona que rep és deutora i la que lliura és creditora. L’import del que
es rep s’ha de carregar i l’import del que es lliura s’abona.
3. En tot fet comptable el total del que es carrega a un o més elements

patrimonials ha de ser igual al total del que s’abona a un o altres elements
patrimonials.
4. Considerant en el seu conjunt tots els fets comptables, han de complir que
en tot moment el total de la suma dels imports carregats sigui igual al total
dels imports abonats.
Atenent el principi de partida doble, es du a terme l’anàlisi dels fets comptables.

Per ajudar a l’anàlisi, vegeu aquest quadre d’anàlisi bàsica (vegeu taula 2.1):
Tau la 2.1 . Quadre d’anàlisi bàsica dels fets comptables

Núm. op. Elements patrimonials Massa +/- D/H Import
patrimonial
- - - - - -
El procés a seguir utilitza les columnes de la taula d’anàlisi bàsica de la manera

següent:
1. Núm. d’operació: indica de manera ordenada, de menor a major, les

operacions a analitzar.
2. Elements patrimonials: indica tots els elements patrimonials afectats per

l’operació.
3. Massa patrimonial: identifica la massa patrimonial corresponent a cada

element patrimonial (actiu A, passiu P, Patrimoni net PN) o, en el seu cas,
si s’ha de reconèixer una despesa (D) o un ingrés (I).
4. +/-: indica per a cada element patrimonial si el seu valor augmenta (+) o
disminueix (-).
5. D/H: en funció de la massa patrimonial corresponent a cada element i de si

el seu valor augmenta o disminueix, indica si l’element patrimonial s’ha de
carregar (D de deure) o abonar (H d’haver).
6. Import: indica l’import de la variació de l’element patrimonial.
Exemple d’anàlisi de fets comptables
Una empresa du a terme les operacions següents:
1. Retirada de 1.000 EUR del compte corrent per disposar de diners en efectiu.
2. Adquisició d’un ordinador per import de 2.500 EUR per a la gestió de l’empresa. Un 25% del
valor de compra es paga en diners en efectiu i la resta queda pendent a 15 dies.
3. Recepció de factura de 250 EUR corresponent al consum elèctric de l’últim més.
1. Anàlisi de la primera operació:
1. Elements patrimonials: “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” i “Caixa, euros”
2. Massa patrimonial: dos elements d’actiu
3. +/-: del compte corrent surten diners. “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros”
disminueix el seu valor (-) mentre que “Caixa, euros” l’incrementa (+).
4. D/H: “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” és un element d’actiu que disminueix el
seu valor. L’anotació va al seu haver (H), és a dir, s’abona. “Caixa, euros” és un element
d’actiu que incrementa el seu valor. L’anotació va al seu deure (D), és a dir, es carrega.
5. Import: l’import a registrar en els dos elements és de 1.000 EUR.
Quadre d’anàlisi bàsica:
Taul a 2 .2. Quadre d’anàlisi bàsica

patrimonial
1 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros A - H 1.000
1 Caixa, euros A + D 1.000
2. Anàlisi de la segona operació:
1. Elements patrimonials: “Equips per al procés de la informació”, “Caixa, euros” i “Proveïdors

d’immobilizat a c/t”
2. Massa patrimonial: “Equips per al procés de la informació” i “Caixa, euros” són elements
d’actiu i “Proveïdors d’immobilizat a c/t” és un element patrimonial de passiu.
3. +/-: l’ordinador s’està incorporant i, per tant, s’incrementa el seu valor (+). Per la part pagada
en efectiu s’està disminuint el valor de “Caixa, euros” (-) mentre que per la part que queda
pendent de pagar s’ha de reconèixer un deute major (+).
4. D/H: “Equips per al procés de la informació” és un element d’actiu que augmenta el seu valor.
Per tant, l’anotació va al seu deure (D), és a dir, es carrega. “Caixa, euros” és un element
d’actiu que disminueix el seu valor i ,per tant, l’anotació va al seu haver (H), és a dir, s’abona.
“Proveïdors d’immobilizat a c/t” és un element de passiu que augmenta el seu valor i, per tant,
l’anotació va a l’haver, s’abona.
5. Import: l’import de l’ordinador és el seu valor d’adquisició, 2.500 EUR. Els diners lliurats en
efectiu són el 25% del preu d’adquisició, 625 EUR. El deute pendent de liquidar és el 75%
restant, 1.875 EUR.

patrimonial
2 Equips per al procés de la informació A + D 2.500
2 Caixa, euros A - H 625
2 Proveïdors d’immobilizat a c/t P + H 1.875
3. Anàlisi de la tercera operació:
1. Elements patrimonials: “Subministraments” i “Creditors per prestacions de serveis”
2. Massa patrimonial: el consum d’electricitat és una despesa (D), el deute pendent de liquidar
pel consum és una obligació i, per tant, un element de passiu (P).
3. +/-: el consum s’incrementa (+) i el deute pendent també augmenta (+).
4. D/H: “Subministraments” és un compte de despesa que incrementa el seu valor, l’anotació

s’ha de fer al seu deure (D) perquè es carrega. “Creditors per prestacions de serveis” és un
element de passiu que augmenta el seu valor, l’anotació va a l’haver perquè s’abona.
5. Import: l’import a registrar en els dos elements és de 250 EUR facturats.


patrimonial
2 Equips per al procés de la informació A + D 2.500
2 Caixa, euros A - H 625
2 Proveïdors d’immobilizat a c/t P + H 1.875
3 Subministraments D + D 250
3 Creditors per prestacions de serveis P + H 250
El total d’imports carregats és igual al total d’imports abonats. Per tant, no s’altera l’equilibri
patrimonial.
P
T otal imports carregats = 1.000 + 2.500 + 250 = 3.750 EUR
P
T otal imports abonats = 1.000 + 625 + 1.875 + 250 = 3.750 EUR
2.5 Pla General de Comptabilitat per a PIMES
La informació proporcionada pel sistema comptable d’una empresa és rellevant

per a diferents grups d’interès. Metre que els usuaris interns utilitzen la informació
comptable principalment per a la presa de decisions, les necessitats respecte
d’aquesta informació que tenen els usuaris externs és diferent.
Per als usuaris externs és primordial poder comparar la informació economico-

financera de diferents empreses. Si cada empresa utilitza un sistema comptable
diferent, la informació disponible de cada una difícilment pot ser comparable.
D’aquesta necessitat de poder comparar la situació economicofinancera de dife-
rents empreses surt la necessitat de disposar d’un marc comú a l’hora d’establir el
sistema de gestió comptable de les empreses.
2.5.1 Normalització comptable
La normalització comptable pretén establir un marc normatiu que permeti

establir sistemes de gestió comptable mitjançant els quals obtenir informació
economicofinancera de manera objectiva. La normalització comptable és una eina
per poder disposar d’informació homogènia i comparable de qualsevol empresa
independentment les seves característiques, activitat i ubicació.
La normalització comptable històricament ha estat d’àmbit nacional, ja que cada

país establia les seves normes de referència. A partir de l’adopció per part
de la Unió Europea de les normes internacionals de comptabilitat (NIC) i les

normes internacionals d’informació financera (NIIF) emeses per la Internacional
Accounting Standards Board (IASB), sorgeix la necessitat d’establir un marc
normatiu europeu comú.
Les directives són
disposicions normatives de
dret comunitari que vinculen En 1978 s’inicia el procés d’harmonització europea amb l’aprovació de la primera
els estats de la Unió o, si
escau, l’estat destinatari de regulació sobre la formulació de comptes anuals a nivell comunitari mitjançant
la normativa emesa. És
competència de cada estat
l’aprovació de la Directiva 78/660/ CEE relativa als comptes anuals. Aquesta
membre formular les seves normativa, coneguda com a IV directiva, presenta tres objectius fonamentals:
pròpies lleis per determinar
l’aplicació d’aquestes
normes.
1. Protecció de propietaris de les societats mercantils.
2. Coordinació d’una normativa a nivell europeu perquè els comptes anuals de

les empreses siguin comparables.
3. Objectiu que els comptes anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, la
situació financera i els resultats de la societat.
A l’Estat espanyol la culminació del procés d’adaptació de la normativa comptable

espanyola a les NIIF, dins del marc de les directives comunitàries, es porta a terme
amb l’aprovació de la Llei 16/2007, de 4 de juliol, de reforma mercantil en matèria
comptable per a la seva harmonització internacional d’acord amb la normativa
de la Unió Europea. Aquesta llei culmina el procés d’harmonització en l’àmbit
espanyol i suposa la modificació del Codi de comerç, el text refós de la Llei de
societats anònimes i la Llei de societats de responsabilitat limitada.
Els antecedents de l‘actual
PGC de 2007 són el PGC
de 1973, primer pla aprovat La Llei 16/2007, de 4 de juliol, suposa l’origen de l’aprovació al 2007 de dos reials
a Espanya, i el PGC de
1990, que el va substituir. decrets:
• Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General

de Comptabilitat (PGC).
• Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General

de Comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PGC PIMES) i els criteris
comptables específics per a microempreses.
El Pla General de Comptabilitat és l’instrument bàsic de normalització

comptable a Espanya, pel qual s’acomoden a la normativa espanyola les
diverses directives de la Unió Europea.
L’article 2 del Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, estableix l’obli-

gatorietat del PGC quan diu que “serà d’aplicació obligatòria per a totes les
empreses, qualsevol que sigui la seva forma jurídica, individual o societària, sense
perjudici d’aquelles empreses que puguin aplicar el Pla General de Comptabilitat
de PIMES”.
Per la seva banda, l’article 2 del Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre, pel
qual s’aprova el PGC PIMES estableix que aquest pla podrà ser d’aplicació a totes
les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, individual o societària, que
durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun, i

al com va ampliar el Reial Decret 602/2016, de 2 de desembre, almenys dues de
les circumstàncies següents:
• Que el total de les partides de l’actiu no superi els 4.000.000 EUR.
• Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 8.000.000
EUR.
• Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui

superior a 50.
En el mateix article 2 s’indica que les empreses perden la facultat d’aplicar el PGC
PIMES si deixen de reunir durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament
de cadascun, dues de les circumstàncies que donen dret a la seva aplicació. Ara
bé, en cap cas poden aplicar aquest Pla General de Comptabilitat per a PIMES,
independentment del volum del seu actiu, de la seva xifra de negocis i del seu
nombre mitjà de treballadors, les empreses que es trobin en alguna de les següents
circumstàncies:
• Empreses que han emès valors admesos a negociació en mercats regulats o

sistemes multilaterals de negociació de qualsevol estat membre de la UE.
• Empreses que formen part d’un grup de societats que formuli o hagi de
formular comptes anuals consolidats.
• Empreses que operen amb una moneda funcional diferent de l’euro.
• Entitats financeres que capten fons del públic assumint obligacions respecte
a aquests fons i entitats que assumeixen la gestió de les anteriors.
Les empreses que opten per l’aplicació del PGC PIMES han de mantenir-lo de
manera continuada, com a mínim durant tres anys. Durant aquests tres anys
l’empresa ha de complir els requisits per poder aplicar el PGC PIMES.
També és importat assenyalar que l’empresa que opta per aplicar el PGC PIMES ha
d’aplicar-lo de forma completa. És a dir, una vegada presa l’opció d’aplicar aquest
pla comptable, no hi ha la possibilitat d’eludir part de la seva normativa i aplicar en
el seu lloc la normativa del PGC. Ara bé, el PGC actua com a pla supletori en cas
que l’empresa que opti al PGC PIMES faci una operació el tractament comptable
de la qual no estigui contemplat en el PGC PIMES.
El PGC PIMES inclou criteris específics per a les microempreses referents als
acords d’arrendament financers i altres de naturalesa similar i referents a l’impost
sobre beneficis. Aquests criteris específics s’han d’aplicar de manera conjunta,
no hi ha la possibilitat d’aplicar-los només en part. Poden ser aplicats per totes
les empreses que, havent optat per aplicar el PGC PIMES, durant dos exercicis
consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun, almenys dues de les
següents circumstàncies:
• El total de les partides de l’actiu no superi l’1.000.000 d’euros.

• L’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 2.000.000

d’euros.
• El nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior

a 10.
Igual que ocorre amb l’aplicació del PGC PIMES, quan una microempresa opta
a aplicar els criteris específics ha de mantenir-los de manera continuada, com
a mínim durant tres exercicis, sempre que durant aquests tres anys l’empresa
compleixi els requisits per poder aplicar els criteris específics.
2.5.2 Estructura del PGC
A l’apartat “Annexos” teniu

disponibles el PGC i el El Pla General de Comptabilitat de 2007 està dividit en 5 parts precedides d’una
PGC PIMES.
introducció:
1. Marc conceptual de la comptabilitat
2. Normes de registre i valoració
3. Comptes anuals
4. Quadre de comptes
5. Definicions i relacions comptables
Les tres primeres parts són obligatòries i la quarta i la cinquena són d’aplicació
voluntària.
Marc conceptual de la comptabilitat
El marc conceptual de la comptabilitat és el conjunt de fonaments, principis

i conceptes bàsics el compliment dels quals condueix al reconeixement i la
valoració dels elements dels comptes anuals, independentment de la mida de
l’empresa, amb una estructura idèntica i un contingut similar.
L’objectiu fonamental d’aquesta primera part del PGC és establir les bases
perquè la informació comptable mostri la imatge fidel del patrimoni, la situació
economicofinancera i els resultats de l’empresa.
El marc conceptual està estructurat en 7 apartats:
1. Comptes anuals. Imatge fidel
2. Requisits de la informació dels comptes anuals
3. Principis comptables
4. Elements dels comptes anuals

5. Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes

anuals
6. Criteris de valoració
7. Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats
Els principis comptables inclosos en el tercer apartat del marc conceptual són:
• Principi d’empresa en funcionament. Es considera, excepte prova en

contrari, que la gestió de l’empresa continua en un futur previsible, per la
qual cosa l’aplicació de principis i criteris comptables no té el propòsit de
determinar el valor del patrimoni net a l’efecte de la seva transmissió global
o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació.
Exemple d’aplicació del principi d’empresa en funcionament
En el moment de fer l’inventari s’ha de tenir en compte que la valoració dels elements es
fa considerant que l’empresa continua la seva activitat, és a dir, no es fa considerant la
possibilitat de la venda total o parcial del negoci.
• Principi de meritació. La imputació d’ingressos i despeses ha de fer-se en

funció del corrent real de béns i serveis que representen i amb independència
del moment en el qual es produeixi el corrent monetari o financer derivat.
Exemple d’aplicació del principi de meritació
Els rebuts que es poden rebre a finals de desembre (per exemple, gas, l’electricitat i
d’altres), final de l’exercici comptable, corresponen a consums de l’exerici vigent. Per tant,
s’han d’enregistrar com a despesa de l’any en què s’han meritat, malgrat que puguin pagar-
se el mes de gener de l’exerici posterior.
• Principi d’uniformitat. Un cop adoptat un criteri dins de les alternatives

permeses, si escau, ha de mantenir-se en el temps i aplicar-se de manera
uniforme per a transaccions, altres esdeveniments i condicions similars, en
tant que no s’alterin els supòsits que han motivat la seva elecció. D’alterar-se
aquests supòsits, es pot modificar el criteri adoptat en el seu moment i, en tal
cas, aquestes circumstàncies s’han de fer constar en la memòria, indicant la
incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els comptes anuals.
Exemple d’aplicació del principi d’uniformitat
Si una empresa decideix valorar les existències pel mètode del PMP, ha d’utilitzar sempre
aquest mètode de valoració per a totes les existències amb les mateixes característiques.
En cas de canviar-lo, s’ha d’anotar a la memòria justificant el canvi de criteri.
• Principi de prudència. Cal ser prudent en les estimacions i valoracions

en condicions d’incertesa. La prudència no justifica que la valoració dels
elements patrimonials no respongui a la imatge fidel que han de reflectir els
comptes anuals.
Exemple d’aplicació del principi de prudència
Suposant que l’empresa té un immobilitzat valorat en 150.000 EUR i el seu preu de

venda actual és de 200.000 EUR, l’empresa no pot actualizar directament el bé per a la
possible revalorització en cas de vendre’l. Només pot comptabilitzar el benefici quan s’ha
materialitzat la venda.
• Principi de no compensació. Tret que una norma disposi de forma expressa

el contrari, no poden compensar-se les partides de l’actiu i el passiu o les de
despeses i ingressos. Els elements integrants dels comptes anuals es valoren
separadament.
Exemple d’aplicació del principi de no compensació
Suposant que una empresa compra un immobilitzat i en ven un altre, si per a la compra
del primer té una pèrdua i per a la venda del segon obté un benefici, s’ha de comptabilitzar
la pèrdua en el compte de despeses corresponent i el benefici en el compte d’ingressos
corresponent. No es pot compensar la pèrdua amb el benefici.
• Principi d’importància relativa. S’admet la no aplicació estricta d’alguns

dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes
quantitatius o qualitatius de la variació produïda és escassament significati-
va i, en conseqüència, no altera l’expressió de la imatge fidel. Les partides o
els imports la importància relativa dels quals sigui escassament significativa
poden aparèixer agrupats amb d’altres de similar naturalesa o funció.
Exemple d’aplicació del principi d’importància relativa
Si una empresa pateix un robatori de part de les seves existències, ha de registrar la pèrdua
produïda. Ara bé, la pèrdua d’un drap del personal de la neteja és poc significativa i, per
tant, no registrar la pèrdua està justificat.
En els casos de conflicte entre principis comptables, preval el principi que millor
condueix al fet que els comptes anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, la
situació financera i els resultats de l’empresa.
Els criteris de valoració es Els criteris de valoració s’apliquen en el moment d’assignar un valor monetari a
ressenyen en unitats
posteriors conforme cada un dels elements integrants dels comptes anuals. Els criteris inclosos en el
resulten necessaris per al
registre de les operacions
sisè apartat del marc conceptual són:
comptables.
• Cost històric o cost. Fa referència al cost d’adquisició o de producció

d’un actiu afegint-hi, si és el cas, el valor raonable d’altres possibles
contraprestacions derivades de l’adquisició i que siguin necessàries per a
l’operativitat de l’actiu.
• Valor raonable. És l’import pel qual pot ser intercanviat un actiu o liquidat
un passiu entre parts degudament informades que facin la transacció en
condicions d’independència mútua, sense pressions. Pot ser un valor fiable
de mercat o producte de determinades tècniques reconegudes de valoració.
• Valor net realitzable. És l’import que es pot obtenir al mercat una vegada
deduïts tots els costos d’adquisició, producció o comercialització. En el
cas de les primeres matèries o dels productes en curs incorpora els costos
necessaris per a la seva producció, construcció o fabricació.
• Valor actual. És l’import dels fluxos d’efectiu a rebre o pagar en el

curs normal d’un negoci actualitzats amb un tipus de descompte adequat
i raonable.
• Valor en ús. És el valor actual dels fluxos d’efectiu esperats, mitjançant

la seva utilització en el curs normal del negoci, actualitzats a un tipus de
descompte adequat ajustat als riscos específics.
• Costos de venda. Són les despeses directament atribuïbles a la venda d’un

actiu en què l’empresa no hauria incorregut si no hagués venut l’actiu en
qüestió, excepte les despeses financeres, els impostos sobre beneficis i els
que ha tingut per estudis o anàlisis previs. S’inclouen les despeses legals
necessàries per transferir la propietat de l’actiu i les comissions de venda.
• Cost amortitzat. El cost amortitzat d’un instrument financer és el saldo

pendent en un moment donat. És el que resta pendent una vegada fets els
reemborsaments.
• Costos de transició atribuïbles a un actiu o passiu financer. Són les

despeses incrementals atribuïbles a la despesa o alienacions d’un actiu
financer o a l’emissió o assumpció d’un passiu financer. Són despeses
en què no s’hauria incorregut si l’empresa no hagués fet la transacció.
S’inclouen les comissions a intermediaris, corretatges a fedataris públics
i altres.
• Valor comptable en llibres. És l’import net pel qual un actiu o un passiu es

troba registrat en el balanç una vegada deduïda, en el cas dels actius, la seva
amortització acumulada i qualsevol correcció valorativa per deterioració
acumulada que s’hagi registrat.
• Valor residual. És el valor pel qual l’empresa espera transmetre un actiu

finalitzada la seva vida útil.
Respecte de l’últim apartat del marc conceptual, cal assenyalar que es consideren
principis i normes de comptabilitat generalment acceptats els establerts en els
següents documents:
• Codi de comerç i resta de legislació mercantil
• Pla General de Comptabilitat i les seves adaptacions sectorials
• Normes de desenvolupament en matèria comptable establertes, en el seu

cas, per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).
• Resta de legislació espanyola específicament aplicable
Normes de registre i valoració
Les normes de registre i valoració contingudes en la segona part del PGC

desenvolupen els principis comptables i altres disposicions contingudes en la
primera part del PGC. S’inclouen criteris i regles aplicables a diferents tipus de
transaccions o fets econòmics, així com a diversos elements patrimonials.
Les normes de registre i valoració incloses en aquesta segona part del pla fan
referència, entre d’altres, a:
• Immobilitzat material
• Inversions immobiliàries
• Immobilitzat intangible
• Arrendaments financers i altres operacions de naturalesa simular
• Instruments financers
• Existències
• Moneda estrangera
• Impost sobre el valor afegit (IVA), impost general indirecte canari (IGIC) i
altres impostos indirectes
• Impost sobre el benefici
• Ingressos per vendes i prestació de serveis
• Provisions i contingències
• Subvencions, donacions i llegats
• Negocis conjunts
• Operacions entre empreses del grup
• Canvis de criteris comptables, errades i estimacions comptables
• Fets posteriors al tancament comptable
En el PGC PIMES s’han eliminat d’aquesta segona part del pla algunes de les
normes incloses al PGC relatives a operacions considerades d’escassa realització
per a petites i mitjanes empreses.
Comptes anuals
En la tercera part del PGC i del PGC PIMES, d’aplicació obligatòria, hi ha les
normes per a l’elaboració dels comptes anuals així com els seus models oficials,
tant en el seu format normal com en el seu format abreujat.
Els comptes anuals són d’elaboració obligatòria i comprenen:

A l’apartat d’“Annexos” hi
ha disponibles models de
comptes anuals. • Balanç. Comprèn, amb la deguda separació, l’actiu, el passiu i el patrimoni
net de l’empresa.
• Compte de pèrdues i guanys. Recull el resultat de l’exercici format pels

ingressos i les despeses, excepte quan escaigui la seva imputació directa al
patrimoni net d’acord amb el previst en les normes de registre i valoració.
• Estat de canvis en el patrimoni net. Informa de tots els canvis produïts

durant l’exercici en el patrimoni net, així com dels motius que han causat
tal variació.
• Estat de fluxos d’efectiu. Informa sobre la utilització dels actius monetaris

representatius d’efectiu i altres actius líquids equivalents classificant els
moviments per activitats i indicant la variació neta d’aquesta magnitud en
l’exercici.
• Memòria. Completa, amplia i comenta la informació continguda en els

altres documents que integren els comptes anuals.
Aquests documents formen una unitat i han de ser redactats de conformitat amb el
previst en el Codi de comerç, en el text refós de la Llei de societats anònimes, en
la Llei de societats de responsabilitat limitada i en el Pla General de Comptabilitat,
amb la finalitat de mostrar la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els
resultats de l’empresa.
Quadre de comptes
El quadre de comptes s’ubica en la quarta part dels plans generals de comptabi-

litat. El quadre de comptes és un llistat dels comptes comptables representatius
de tots el elements patrimonials que poden formar el patrimoni empresarial de
les empreses: actius, passius i patrimoni net, així com els comptes comptables
representatius d’ingressos i despeses.
El quadre de comptes està estructurat per grups de comptes:

El PGC PIMES prescindeix
dels grups 8 i 9. Per tant,
està integrat únicament pels
• Grup 1: Finançament bàsic. Patrimoni net i finançament aliè a llarg primers 7 grups de comptes
del PGC.
termini de l’empresa destinats, en general, a finançar l’actiu no corrent i
a cobrir un marge raonable del corrent. Inclou també situacions transitòries
de finançament.
• Grup 2: Actiu no corrent. Actius destinats a servir de forma duradora en

les activitats de l’empresa, incloses les inversions financeres el venciment,
l’alienació o la realització de les quals ha de produir-se en un termini
superior a un any.
• Grup 3: Existències. Actius posseïts per ser venuts en el curs normal de

l’explotació, en procés de producció o en forma de materials o subminis-
traments per ser consumits en el procés de producció o en la prestació de
serveis.
• Grup 4: Creditors i deutors per operacions de tràfic. Instruments

financers i comptes amb l’origen en el tràfic de l’empresa, així com els
comptes amb les administracions públiques, fins i tot les que corresponguin
a saldos amb venciment superior a un any. Per a aquestes últimes, i a l’efecte

de la seva classificació, es poden utilitzar els subgrups 42 i 45 o procedir a
aquesta reclassificació en els mateixos comptes.
• Grup 5: Comptes financers. Instruments financers per a operacions no

comercials, és a dir, operacions alienes al tràfic el venciment, l’alienació o
la realització de les quals ha de produir-se en un termini no superior a un
any i mitjans líquids disponibles.
• Grup 6: Compres i despeses. Aprovisionaments de mercaderies i altres

béns adquirits per l’empresa per revendre’ls, bé sigui sense alterar la seva
forma i substància o prèvia submissió a processos industrials d’adaptació,
transformació o construcció. Comprèn també totes les despeses de l’e-
xercici, incloses les adquisicions de serveis i de materials consumibles, la
variació d’existències adquirides i altres despeses i pèrdues de l’exercici.
• Grup 7: Vendes i ingressos. Alienació de béns i prestació de serveis

objecte del tràfic de l’empresa. Comprèn també altres ingressos, variació
d’existències i beneficis de l’exercici.
• Grup 8: Despeses imputades al patrimoni net
• Grup 9: Ingressos imputats al patrimoni net
Els comptes dels grups 8 i 9 són utilitzats per les empreses que apliquen el PGC,
no per aquelles que utilitzen el PGC PIMES. Són comptes que fonamentalment
serveixen per registrar operacions relacionades amb instruments financers.
A l’apartat d’“Annexos”
teniu disponible el quadre
de comptes.
L’estructura del quadre de comptes és de classificació decimal (vegeu figura
??. Cada grup se subdivideix en subgrups, com a màxim 10 subgrups, que
s’identifiquen amb dos dígits. A la vegada, cada subgrup se subdivideix en
comptes comptables (de nou, com a molt 10 per subgrup) que s’identifiquen
amb tres dígits. Cada compte se subdivideix en subcomptes (com a màxim, 10
subcomptes per compte comptable) identificats amb 4 dígits. Aquest procés de
subdivisió es pot allargar tant com sigui necessari fins obtenir el desglossament
que s’adapti a les necessitats de cada empresa.
F i g ura 2 . 1 4. Estructura decimal del quadre de comptes
IBAN
Sigla corresponent a
International Bank Account El quadre comptes és obert i flexible, ja que existeixen alguns buits creats a
Number. Codi alfanumèric únic
que serveix per identificar un propòsit perquè les empreses puguin cobrir-los definint nous comptes, si és
compte bancari d’una entitat
financera en qualsevol lloc del necessari. Cada empresa disposa del seu propi quadre de comptes on al nivell
món.
de subcomptes que necessiti desglossar disposa de subcomptes amb els quals

registrar les seves operacions.
A mode d’exemple, vegeu la figura 2.15. Es tracta del desglossament del compte
572 d’una empresa que tingués oberts tres comptes corrents en tres entitats
diferents. En aquest exemple s’observa com al nivell de subcompte de 7 dígits
l’empresa identifica cadascun d’aquests comptes corrents amb el nom de l’entitat
financera i els últims tres dígits de l’IBAN del compte.
Fi gu ra 2 . 1 5 . Desglossament compte comptable 572
Els comptes dels grups 1 a 5 es denominen comptes de balanç, ja que són comptes
representatius d’elements patrimonials amb els saldos del quals s’elabora el balanç
de situació. Els comptes dels grups 6 i 7 són comptes de gestió, ja que representen
despeses i ingressos amb els saldos dels quals s’elabora el compte de pèrdues i
guanys per obtenir el resultat del període.
Definicions i relacions comptables
La cinquena i última part del PGC, que no és obligatòria, inclou les definicions
dels diferents grups, subgrups i comptes. En aquestes definicions es recullen
el contingut i les característiques de les principals operacions i fets comptables.
També s’inclouen les relacions comptables que indiquen per a cada compte els
motius més habituals per al seu càrrec i abonament. A l’hora de registrar qualsevol
operació s’han d’utilitzar els comptes seguint els criteris establerts per a cadascun.
Definició i relacions comptables del compte 400. Proveïdors
400. Proveïdors
Deutes amb subministradors de mercaderies i dels altres béns definits en el grup 3
En aquest compte s’inclouran els deutes amb subministradors de serveis utilitzats en el

procés productiu. Figurarà en el passiu corrent del balanç.
El seu moviment és:
• a. S’abonarà:
– a1. Per la recepció a conformitat de les remeses dels proveïdors, amb càrrec a
comptes del subgrup 60.
– a2. Per envasos i embalatges carregats en factura pels proveïdors amb facultat de la
seva devolució, amb càrrec al compte 406.
– a3. Si escau, per la despesa financera reportada, amb càrrec, generalment, al compte
662.
• b. Es carregarà:
– b1. Per la formalització del deute en efectes de gir acceptats, amb abonament al
compte 401.
– b2. Per la cancel·lació total o parcial dels deutes de l’empresa amb els proveïdors,
amb abonament a comptes del subgrup 57.
– b3. Pels ràpels que corresponguin a l’empresa, concedits pels proveïdors, amb
abonament al compte 609.
– b4. Pels descomptes, no inclosos en factura, que li concedeixin a l’empresa per ràpid
pagament els seus proveïdors, amb abonament al compte 606.
– b5. Per les devolucions de compres efectuades, amb abonament al compte 608.
– b6. Per envasos i embalatges retornats a proveïdors carregats en factura per aquests
i rebuts amb facultat de devolució, amb abonament al compte 406.
2.6 Llibres comptables
Tant en la legislació mercantil com en la legislació fiscal hi ha els preceptes legals

de l’exigibilitat de diferents llibres. Uns són els llibres comptables. Les societats
mercantils, empresaris individuals i professionals estan obligats portar-los al dia.
La legislació mercantil fa referència bàsicament a:
• Codi de comerç
• Reglament del registre mercantil
• Lleis reguladores de les societats anònimes i de responsabilitat limitada
La legislació fiscal fa referència principalment a:
• Reglament de l’IRPF
• Reglament de l’IVA
2.6.1 Obligatorietat de llibres comptables
A partir de la legislació mercantil i fiscal esmentada, s’estableix l’obligatorietat

dels llibres comptables en funció de les característiques de l’empresa.
L’article 25.1 del Codi de comerç estableix que “tot empresari ha de portar una
comptabilitat ordenada, adequada a l’activitat de la seva empresa que permeti
un seguiment cronològic de totes les seves operacions, així com l’elaboració
periòdica de balanços i inventaris. Ha de portar necessàriament, sense perjudici
de l’establert en les lleis o disposicions especials, un llibre d’inventaris i comptes
anuals i un altre de diari”.
Respecte de l’article 25.1 és important destacar dues coses. La primera és que

parla d’empresaris. Per tant, els professionals, excepte que estiguin constituïts
en una societat, queden fora d’aquesta obligatorietat, sense perjudici que tinguin
obligacions derivades de la legislació fiscal. El segon punt a destacar és que
l’article 25.1 diu “sense perjudici de que estableixen les lleis o disposicions
especials”. És a dir, es tracta d’una obligació de mínims que es pot veure
complementada per altres obligacions exigides en altra normativa legal.
En l’article 26.1 del Codi de comerç s’indica que “les societats mercantils també
han de portar un llibre o llibres d’actes, en el qual han de constar, almenys, tots els
acords presos per les juntes generals i especials i els altres òrgans col·legiats de la
societat, amb expressió de les dades relatives a la convocatòria i a la constitució
de l’òrgan, un resum dels assumptes debatuts, les intervencions de les quals s’hagi
sol·licitat constància, els acords adoptats i els resultats de les votacions”.
La legislació fiscal, respecte de l’obligatorietat dels llibres o registres, distingeix

entre tres tipus de contribuents: societat, empresaris individuals i professionals.
Respecte d’empresaris individuals i professionals, l’obligatorietat depèn del rè-

gim de tributació: estimació objectiva, estimació directa (normal o simplificada).
Per a les societats els llibres exigits per la legislació fiscal són:
• Llibre de registre d’accions nominatives en les societats anònimes amb

aquest tipus d’accions
• Llibre de registre de socis en les societats limitades
• Llibre de registre de contractes del soci únic en les societats unipersonals
• Registres d’IVA: registre de factures emeses, registre de factures rebudes,

registre de béns d’inversió i registre de determinades operacions intracomu-
nitàries
Per als empresaris en estimació directa normal la legislació fiscal estableix que
estan obligats a portar comptabilitat ajustada al que disposa el Codi de comerç,
excepte que l’activitat desenvolupada no tingui caràcter mercantil (agrícoles o
ramaderes). En aquests casos les obligacions comptables es limitaran a portar
els llibres de registre següents:
• Llibre de registre de vendes i ingressos
• Llibre de registre de compres i despeses
Per a professionals inclosos en el règim d’estimació directa, normal o simplifi-

cada, la normativa fiscal estableix l’obligatorietat de portar els llibres de registre
següents:
• Llibre de registre d’ingressos

• Llibre de registre de provisions de fons i bestretes
Si els professionals en règim d’estimació directa porten la comptabilitat segons

exigeix el Codi de comerç, no estan obligats a portar els llibres indicats anterior-
ment.
Repassada succintament la legislació mercantil i fiscal respecte de l’obligatorietat

dels diferents llibres, vegeu els llibres comptables.
2.6.2 Tipus de llibres i presentació
Els llibres comptables es classifiquen en principals i auxiliars.
Llibres principals:
• Llibre d’inventaris i comptes anuals
• Llibre diari
• Llibre major
El llibre d’inventaris i comptes anuals i el llibre diari, a més de llibres principals

des del punt de vista comptable, són llibres obligatoris. El llibre major és un llibre
principal des del punt de vista comptable, però no és un llibre obligatori.
Als llibres auxiliars es
registren detalladament els
valors i la informació Els llibres auxiliars des del punt de vista comptable no són obligatoris però
registrats en els llibres
principals. serveixen per complementar els llibres principals. Per exemple: llibre de caixa,
llibre de comptes corrents, llibre de clients, llibre de proveïdors...
Els llibres comptables obligatoris s’han de presentar per a la seva legalització al

registre mercantil provincial corresponent al domicili social de l’empresa. La
presentació s’ha de fer efectiva en un termini de quatre mesos a comptar des de la
finalització de l’exercici comptable. Per tant, per a les empreses en què coincideix
el període comptable amb l’any natural la data límit de presentació dels llibres és
el 30 d’abril del l’any següent.
La presentació de llibres per a la seva legalització es pot fer de tres maneres

diferents: en paper, en suport magnètic i per via telemàtica.
disposeu dels models
oficials dels comptes
anuals en format
• En paper: requereix l’emplenament i impressió dels models oficials de
normalitzat i abreujat. comptes anuals en format PDF.
• En suport magnètic: suposa el lliurament d’un CD o DVD que contingui els

arxius dels llibres a legalitzar acompanyants de la instància de presentació
amb la descripció del contingut del suport.
• Per via telemàtica: s’ha de presentar mitjançant la plataforma del Col·legi

de Registradors i és necessari disposar de signatura electrònica que permeti
l’enviament telemàtic de documentació.
Respecte de l’obligatorietat de conservació dels llibres, el Codi de comerç, en

l’article 30.1, diu que “els empresaris han de conservar llibres, correspondència,
documentació i justificants concernents al seu negoci, degudament ordenats,
durant sis anys, a partir de l’últim assentament realitzat en els llibres, llevat del
que estableixin disposicions generals o especials”.
En l’article 30.2 s’indica que “el cessament de l’empresari en l’exercici de les

seves activitats no l’eximeix del deure a què es refereix el paràgraf anterior (art.
30.1) i si ha mort recau sobre els seus hereus. En cas de dissolució de societats,
són els seus liquidadors els que estan obligats a complir el que preveu el paràgraf
esmentat”.
Llibre diari
El llibre diari és el registre comptable principal de qualsevol sistema comptable.

S’hi registren de forma cronològica els fets econòmics amb incidència en el
patrimoni empresarial.
El llibre diari és el llibre on es registren dia a dia cronològicament totes

les operacions econòmiques d’una empresa amb incidència en el patrimoni
empresarial.
El registre de les operacions es fa mitjançant assentament dia a dia, malgrat que

és vàlida (art. 28.2 del Codi de comerç) l’anotació conjunta dels totals de les
operacions per a períodes no superiors al mes, a condició que el seu detall aparegui
en altres llibres o registres concordats (llibres auxiliars).
La informació que ha d’incloure cada assentament és:
• Número d’assentament. La numeració ha de ser correlativa sense deixar

buits i es reinicia cada període comptable.
• Data de la transacció. La data de registre és la data de meritació de

l’operació registrada.
• Identificació dels comptes que intervenen en l’operació.
• Imports en euros associats a cada compte.
• Breu explicació del motiu del registre.
Independentment del format

Qualsevol tipus de format que contingui la informació esmentada anteriorment és utilitzat, el funcionament del
llibre diari és el mateix.
vàlid. Habitualment el llibre diari es troba en dos formats: format americà i format
italià (vegeu taula 2.5 i taula 2.6).
Taul a 2. 5. Format americà de llibre diari
Núm. ass. Data Deure Compte Concepte Compte Haver
0 dd/mm/aa/ 00.000,00 (0000) xxxxxxxxxx (0000) 00.000,00
Taul a 2. 6. Format italià de llibre diari

Múm. ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
0 dd/mm/aa (0000) xxxxxxxxxx xxxxxxxxxx 00.000,00 00.000,00
La majoria d’aplicacions informàtiques disponibles en el mercat per a la gestió

comptable de l’empresa opten per una presentació del llibre diari en el seu format
italià (vegeu figura 2.16).
Fi gur a 2 .1 6. Llibre diari del programa informàtic ContaSol

Exemple de llibre diari
Llibre diari de l’empresa COLORSA de la comptabilitat entre l’1 i el 5 de gener de 2019:
Taul a 2 .7. Llibre diari de l’empresa COLORSA

Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
1 01/01/19 (572) Bancs, c/c EUR Assentament d’obertura 10.000,00
1 01/01/19 (100) Capital social Assentament d’obertura 10.000,00
2 02/05/19 (570) Caixa, EUR Retirada d’efectiu 1.000,00
2 02/05/19 (572) Bancs, c/c EUR Retirada d’efectiu 1.000,00
3 03/01/19 (621) Arrendaments i cànons Lloguer d’instal·lacions 01/19 800,00
3 03/01/19 (472) HP, IVA suportat Lloguer d’instal·lacions 01/19 168,00
3 03/01/19 (4751) HP, cred. per retencions pract. Lloguer d’instal·lacions 01/19 152,00
3 03/01/19 (410) Creditors per prest. de serveis Lloguer d’instal·lacions 01/19 816,00
4 04/01/19 (410) Creditors per prest. de serveis Pagament lloguer d’instal·lacions 01/19 816,00
4 04/01/19 (572) Bancs, c/c EUR Pagament lloguer d’instal·lacions 01/19 816,00
5 05/01/19 (600) Compra de mercaderies Proveïdor X s/fra. núm. 003/19 1.000,00
5 05/01/19 (472) HP, IVA suportat Proveïdor X s/fra. núm. 003/19 121,00
5 05/01/19 (400) Proveïdors Proveïdor X s/fra. núm. 003/19 1.121,00
Llibre major
Un dels objectius del sistema comptable és mostrar en cada moment la situació

economicofinancera de l’empresa. Es necessita una eina que permeti saber el
valor de cada element patrimonial: aquesta eina és el llibre major.
El llibre major serveix per registrar cadascuna de les variacions en el

valor dels comptes comptables que representen els elements patrimonials
de l’empresa.
Després de registrar al llibre diari les operacions que afecten el patrimoni em-
presarial, cal traslladar la informació al llibre major de cadascun del comptes
comptables de l’assentament del llibre diari.
El format de llibre major és variat, però independentment del format utilitzat

la informació mínima que ha de contenir són els imports carregats i abonats al
llibre diari per a l’element patrimonial que representi, així com la identificació
del número d’assentament en el qual s’ha realitzat l’anotació.
El model més habitual de llibre major es mostra a taula 2.8:

Taul a 2. 8. Format de llibre major d’un compte comptable
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
0 dd/mm/aa xxxxxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00
Aquest format de llibre major és l’utilitzat per la majoria de programes informàtics

de gestió comptable (vegeu figura 2.17).
Fi gur a 2 .1 7. Llibre major del programa ContaSol
Al llibre major que el saldo aparegui amb signe negatiu únicament indica que es
tracta d’un saldo creditor, és a dir, que el total d’imports abonats és superior al
total de saldos carregats.
Exemple de llibre major compte 572 de l’empresa COLORSA
Llibre major del compte “572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros”, de l’empresa
COLORSA entre l’1 i el 5 de gener de 2019:
Tau l a 2 .9 . Llibre major: 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros
1 01/01/19 Assentament d’obertura 10.000,00 10.000,00
2 02/05/19 Retirada d’efectiu 1.000,00 9.000,00
4 04/05/19 Pagament de lloguer d’instal·lacions 01/19 816,00 8.184,00
Balanç de comprovació de sumes i saldos
El Codi de comerç en el seu article 28 diu que “almenys trimestralment s’han de

transcriure amb sumes i saldos els balanços de comprovació”.
El balanç de comprovació de sumes i saldos és el document que permet

visualitzar el total d’imports carregats i abonats en cada compte comptable
i que mostra per diferència entre els dos imports el saldo del compte.
Es confecciona a partir de la informació continguda en el llibre major de cada

compte, i apareixen en el balanç de comprovació tots els comptes que han rebut
alguna operació.
Vegeu el model habitual del balanç de sumes i saldos a taula 2.10:
Taul a 2. 10 . Format de balanç de sumes i saldos
Compte Títol Deure Haver Saldo
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00
Total 00.000,00 00.000,00 0,00
Igual que succeeix en el llibre major, que en el balanç de sumes i saldos aparegui
un saldo amb signe negatiu únicament indica que es tracta d’un compte amb saldo
creditor. Al balanç de sumes i saldos els comptes s’ordenen de menor a major en
funció del seu número de compte. En qualsevol balanç de comprovació de sumes
i saldos, i com a conseqüència de l’aplicació del mètode de partida doble, el total
de saldos deutors ha de ser igual al total de saldos creditors. Per tant, la suma del
total de la columna de saldo ha de ser sempre zero.
P P
Saldos deutors = saldos creditors → total columna saldo =
0, 00 EUR
Un altre model del balanç de comprovació de sumes i saldos àmpliament utilitzat

és el que els saldos deutors i creditors s’identifiquen en columnes diferents (vegeu
taula 2.11). En aquest tipus de format s’ha de complir sempre que el total de la
columna “Deure” sigui igual al total de la columna “Haver”, i, d’altra banda, que
el total de la columna “SD” sigui igual al total de la columna “SH”.
Taul a 2 .11 . Format de balanç de sumes i saldos
Compte Títol Deure Haver SD SH
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00 00.000,00
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00 00.000,00
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00 00.000,00
Total 00.000,00 00.000,00 0,00 00.000,00
Exemple de balanç de sumes i saldos de l’empresa COLORSA
Balanç de sumes i saldos de l’empresa COLORSA entre l’1 i el 5 de gener de 2019:
Taul a 2. 12. Balanç de sumes i saldos de COLORSA
(100) Capital social 10.000,00 -10.000,00
(400) Proveïdors 1.121,00 -1.121,00
(410) Creditors per prest. de serveis 616,00 616,00

(472) HP, IVA suportat 289,00 289,00
(4751) HP, cred. per retencions pract. 152,00 -152,00
(570) Caixa, EUR 1.000,00 1.000,00
(572) Bancs, c/c EUR 10.000,00 1.816,00 8.184,00
(600) Compra de mercaderies 1.000,00 1.000,00
(621) Arrendaments i cànons 800,00 800,00
Total 13.705,00 13.705,00 0,00
Taul a 2 .13 . Balanç de sumes i saldos de COLORSA

Compte Títol Deure Haver SD SH
(100) Capital social 10.000,00 10.000,00
(400) Proveïdors 1.121,00 1.121,00
(410) Creditors per prest. de serveis 616,00 616,00
(472) HP, IVA suportat 289,00 289,00
(4751) HP, cred. per retencions pract. 152,00 152,00
(570) Caixa, EUR 1.000,00 1.000,00
(572) Bancs, c/c EUR 10.000,00 1.816,00 8.184,00
(621) Arrendaments i cànons 800,00 800,00
Total 13.705,00 13.705,00 11.273,00 11.273,000
2.7 Registre de les operacions
Qualsevol fet susceptible de modificar qualitativa o quantitativament el patrimoni

empresarial ha de ser registrat als llibres comptables. Per altra banda, el Codi
de comerç en el seu article 30 estableix l’obligatorietat de conservar durant 6
anys tota la documentació i els justificants que tinguin incidència en la situació
economicofinancera de l’empresa. Per tant, qualsevol anotació comptable ha
de comptar amb suport documental que justifiqui el seu registre als llibres
comptables.
Qualsevol operació a registrar ha de tenir necessàriament el seu suport documental.

Aquest suport documentals pot tenir origen en la pròpia empresa, és a dir, ser
documentació i/o justificants elaborats per la pròpia empresa, o pot tenir origen
extern a l’empresa. Si no existeix cap tipus de documentació sobre una operació,
per petita que sigui, el registre comptable ha de ser justificant mitjançant una ordre
signada pel l’empresari o la persona autoritzada, però en cap cas la pot signar el
comptable o la persona responsable de la conservació del llibres comptables.
El procés per al registre de les operacions se sintetitza en tres passos:

1. Analitzar les operacions a registrar a partir de la documentació suport del

fet comptable. El quadre d’anàlisi bàsic serveix d’ajuda.
2. Passar la informació del quadre d’anàlisi al llibre diari.
3. Traslladar els imports registrats al llibre diari al llibre major de cada compte
que s’hagi carregat o abonat. D’aquesta manera, en tot moment el major dels
comptes mostra la situació actual del element patrimonial que representa.
En unitats posteriors
Per al registre de les operacions és necessari abordar dues problemàtiques amb s’estudien amb profunditat
les incidències en la
incidència en la comptabilitat. La primera és el funcionament dels comptes comptabilitat.
d’existències (grup 3) i la segona és la incidència de l’IVA en els registres

comptables. És necessari realitzar una petita aproximació a la incidència en el
registre de les operacions.
2.7.1 Funcionament dels comptes d’existències
D’entre els diferents mètodes comptables existents per registrar l’adquisició i

venda de les mercaderies, o qualsevol altre tipus d’existències recollides al grup
3, el PGC opta peel mètode de desglossament dels comptes d’existències.
Aquest mètode de desglossament suposa no utilitzar en el procés de registre de les

compres i vendes els comptes del grup 3 i reflectir tots els moviments d’entrada i
sortida d’existències en comptes del grup 6 i el grup 7. Per tant, els comptes del
grup 3 representatius d’elements patrimonials d’existències únicament s’utilitzen
per reflectir el valor de les existències inicial, a l’inici del període comptable, i el
valor de les existències finals al final del període comptable.
La fitxa de magatzem és el
document més habitual
Com a conseqüència de la utilització del mètode de desglossament durant tot utilitzat per les empreses
per al control del valor de
el període comptable els comptes d’existències no mostren el saldo real i cal les existències.
documentació extracomptable per disposar d’aquesta informació.
Les compres d’existències es carreguen en comptes del grup 6 pel seu preu
d’adquisició abonant com a contrapartida el compte 400. Proveïdors.
Exemple del registre de compra d’existències
L’empresa COLORSA compra mercaderies a l‘empresa VERTAL.
Factura de l’operació:
Figu r a 2 . 1 8 . Factura de compra
Anàlisi de l’operació (vegeu taula 2.14):
Tau la 2 . 1 4. Quadre d’anàlisi de l’operació de compra

patrimonial
6 Compra de mercaderies D + D 537,21
6 Proveïdors P + H 537,21
A partir de l’anàlisi de l’operació, registre al llibre diari:
Taul a 2 .15 . Registre al llibre diari de l’operació de compra

6 07/01/19 (600) Compra de mercaderies Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 005/19 537,21
6 07/01/19 (400) Proveïdors Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 005/19 537,21
Les vendes d’existències s’abonen a comptes del grup 7 pel seu preu de venda i,
com a contrapartida, carregant el comptes 430. Clients.
Exemple del registre de venda d’existències
L’empresa COLORSA ven mercaderies a Joan Mirall.
Factura de l’operació:
F igur a 2 . 1 9. Factura de venda
Anàlisi de l’operació:
Taul a 2. 16. Quadre d’anàlisi de l’operació de venda

patrimonial
7 Clients A + D 236,22
7 Venda de mercaderies I + H 236,22
7 Caixa, EUR A + D 236,22
7 Clients A - H 236,22
A partir de l’anàlisi de l’operació, cal fer el registre al llibre diari. El registre de l’operació es
reflecteix en dos assentaments. El primer és corresponent a la factura de venda i el segon
per al cobrament, el justificant documental del qual és el tiquet de caixa.
Taul a 2 .17 . Registre al llibre diari de l’operació de venda

7 10/01/19 (430) Clients Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22
7 10/01/19 (700) Venda de mercaderies Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22
8 10/01/19 (570) Caixa, EUR Cobrament a Joan Mirall n/fra. núm. 236,22
001/19
8 10/01/19 (430) Clients Cobrament a Joan Mirall n/fra. núm. 236,22

001/19
Com que el moviment d’existències es registra en comptes dels grups 6 i 7, en la

finalització del l’exercici comptable s’ha de realitzar un ajust comptable perquè
els comptes del grup 3 reflecteixin el valor de les existències finals. Aquest ajust
es coneix com a regularització d’existències.
El procés per registrar la regularització d’existències tracta d’abonar els comptes

d’existències per import del seu saldo, que és el valor de les existències inicials, i
posteriorment carregar els comptes per l’import de les existència finals. L’import
de les existències finals s’ha d’obtenir per mitjans extracomptables: fitxa de
magatzem i recompte físic, bàsicament.
Els comptes com a contrapartida per recollir la diferència entre saldo inicial i
final són dels subgrup 61 o 71 segons el tipus d’existències de les quals es tracti.
Aquests comptes dels subgrup 61 i 71 actuen com a ingrés o despesa en funció de
la diferència dels imports entre les existències inicials i finals:
• Ingrés si l’import de les existències finals és superior a l’import de les

existències inicials:
Ef > Ei ⇒ V ariació d0 existències Sh → Ingrés
• Despesa si l’import de les existències inicials és superior a l’import de les

existències finals:
Ei > Ef ⇒ V ariació d0 existències Sd → Despesa
Exemple de la regularització d’existències
Respecte del saldo del compte de mercaderies d’una empresa disposem de la informació
següent:
• Saldo a 1 de gener de 2019: 12.500 EUR
• Saldo a 31 de desembre de 2019: 15.300 EUR
El registre de la regularització d’existències a data de tancament de l’exercici 2019 és:
Tau la 2.1 8. Registre al llibre diari de la regularització d’existències

n 31/12/19 (610) Variació d’existències de mercaderies Regularització d’existències (Ei) 12.500,00
n 31/12/19 (300) Mercaderies Regularització d’existències (Ei) 12.500,00
n+1 31/12/19 (300) Mercaderies Regularització d’existències (Ef) 15.300,00
n+1 31/12/19 (610) Variació d’existències de mercaderies Regularització d’existències (Ef) 15.300,00
Amb aquests registres s’aconsegueix que el saldo del compte (300) Mercaderies reflecteixi
a data de tancament el valor de les existències finals.
Per altra banda, es pot observar que al ser superior el valor de les existències finals que el
de les existències inicials, el compte (610) Variació d’existències de mercaderies té saldo
creditor. Per tant, malgrat ser un compte del grup 6 està actuant com a compte d’ingrés.
15.300, 00 > 12.500, 00 ⇒ V ariació d0 existències Sh : 2.800, 00 → Ingrés

2.7.2 Incidència de l’IVA en els registres comptables
L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el consum.
Els contribuents són els empresaris o professionals, però la càrrega econòmica de
l’impost recau sobre el consumidor final.
Això suposa que si l’empresa no és el consumidor final del consum, la quota d’IVA
no suposa una despesa per a l’empresa i s’ha de registrar de manera diferenciada
dels comptes de compres i vendes.
Els comptes disponibles al PGC i PGC PIMES per al registre del l’IVA són:
• (472) Hisenda Pública, IVA suportat
• (477) Hisenda Pública, IVA repercutit
• (4700) Hisenda Pública, deutora per IVA
• (4750) Hisenda Pública, creditora per IVA

La documentació que dona
suport físic al registre
Per a les quotes d’IVA suportades en operacions de compra i de les quals l’empresa comptable de la
regularització d’IVA és
compleixi amb el requisits per a la seva deducció es carrega el compte (472) l’autoliquidació realitzada en
Hisenda Pública, IVA suportat. Per a les quotes d’IVA repercutides als seus clients cada període (model 303).
l’empresa abona el compte (477) Hisenda Pública, IVA repercutit.
Al final de cada període de liquidació d’IVA l’empresa regularitza els comptes

(472) i (477) per obtenir el resultat de la liquidació. El procés de regularització
consisteix a registrar l’assentament corresponent a la liquidació del període
següent:
1. Abonar el compte (472) Hisenda Pública, IVA suportat pel seu saldo en data
de la liquidació.
2. Carregar el compte (477) Hisenda Pública, IVA repercutit pel seu saldo en
data de la liquidació.
3. Si el total de quotes suportades i deduïbles és superior al total de quotes

repercutides, l’empresa té un dret enfront la Hisenda Pública que ha de
registrar carregant la diferència al compte (4700) Hisenda Pública, deutora
per IVA. Si durant el període de liquidació les quotes d’IVA repercutides
són superiors al total de quotes d’IVA suportades i deduïbles, l’empresa té
una obligació de pagament a favor de la Hisenda Pública, que ha de registrar
abonant la diferència al compte (4750) Hisenda Pública, creditora per IVA.
Exemple del registre d’IVA
A partir de les dades de la compra i la venda de l’empresa COLORSA dels exemples

anteriors, es confecciona de nou l’anàlisi de les dues operacions però tenint en compte
l’efecte que l’IVA té sobre el seu registre comptable.
Figu r a 2 . 2 0 . Factura de compra
Figu r a 2 . 2 1 . Factura de venda
Anàlisi de les operacions:

Taul a 2. 19. Quadre d’anàlisi de les operacions de compra i venda

patrimonial
6 Compra de mercaderies D + D 443,98
6 HP, IVA suportat A + D 93,23
6 Proveïdors P + H 537,21
7 Clients A + D 236,22
7 Venda de mercaderies I + H 195,22
7 HP, IVA repercutit P + H 41,00
7 Caixa, EUR A + D 236,22
7 Clients A - H 236,22
Registre comptable al llibre diari d’aquestes dues operacions :
Taul a 2 .20 . Registre al llibre diari de les operacions de compra i venda

6 07/01/19 (600) Compra de mercaderies Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 443,98

005/19
6 07/01/19 (472) HP, IVA suportat Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 93,23
005/19
6 07/01/19 (400) Proveïdors Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 537,21

005/19
7 10/01/19 (430) Clients Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22
7 10/01/19 (700) Venda de mercaderies Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 195,22
7 10/01/19 (472) HP, IVA repercutit Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 41,00
8 10/01/19 (570) Caixa, EUR Cobrament a Joan Mirall n/fra. núm. 236,22
001/19
8 10/01/19 (430) Clients Cobrament a Joan Mirall n/fra. núm. 236,22

001/19
Suposant que l’empresa COLORSA fa les liquidacions mensual d’IVA, a finals de gener
hauria de registrar la regularització d’IVA. El registre comptable al llibre diari s’ha de realitzar
en la data de meritació de l’operació, el dia 31.
Taul a 2. 21. Llibre major: 472. Hisenda Pública, IVA suportat
Núm. Data Concepte Deure Haver Saldo

ass.
6 07/01/19 Compra a VERTAL, SA s/fra. 93,23 93,23

núm. 005/19
Taul a 2. 22. Llibre major: 477. Hisenda Pública, IVA repercutit

ass.
7 10/01/19 Venda a Joan Mirall n/fra. 41,00 -41,00

núm. 001/19
Anàlisi de l’operació:
Tau la 2 . 2 3. Quadre d’anàlisi de la regularització d’IVA corresponent al mes de gener

patrimonial
7 HP, IVA suportat A - H 93,23
7 HP, IVA repercutit P - D 41,00
7 HP, deutora per IVA A + D 52,23
Taul a 2 .24 . Registre al llibre diari de la regularització d’IVA corresponent al mes de gener
9 31/01/19 (477) HP, IVA repercutit Regularització d’IVA gener 41,00
9 31/01/19 (4700) HP, deutora per IVA Regularització d’IVA gener 52,23
9 31/01/19 (472) HP, IVA suportat Regularització d’IVA gener 93,23
Si registrada la regularització d’IVA del mes de gener al llibre diari es trasllada la informació
als llibres majors d’IVA, es pot comprovar que els comptes 472 i 477 queden saldats i que el
compte 4700 recull un saldo per import del dret de cobrament corresponent a la liquidació.
Tau la 2 . 2 5. Llibre major: 472. Hisenda Pública, IVA suportat

ass.
6 07/01/19 Compra a VERTAL, SA s/fra. 93,23 93,23

núm. 005/19
9 21/01/19 Regularització d’IVA gener 93,23 0,00
Tau la 2 . 2 6. Llibre major: 477. Hisenda Pública, IVA repercutit

ass.
7 10/01/19 Venda a Joan Mirall n/fra. 41,00 -41,00

núm. 001/19
Tau la 2 . 2 7. Llibre major: 4700. Hisenda Pública, deutora per IVA

ass.
2.8 Cicle comptable
El més habitual és que el cicle comptable coincideixi amb l’any natural, però
pot haver-hi empreses que per les característiques de la seva activitat empresarial
(per exemple l’explotació d’una estació d’esquí) el seu cicle comptable tingui una
durada de 12 mesos però que es desenvolupi entre dos anys consecutius.
El cicle comptable és el conjunt d’operacions realitzades per l’empresa

durant un exercici econòmic, el qual té una duració d’un any.
La durada del cicle comptable està establerta en un any a conseqüència, d’una

banda, de la legislació tant fiscal, ja que és necessari liquidar amb l’Administració
pública l’impost sobre el benefici de manera anual i, de l’altra, de la legislació
mercantil, ja que obliga a l’elaboració i presentació al Registre mercantil dels
comptes anuals.
D’altra banda, la conveniència de disposar d’informació referent a la situació

economicofinancera de l’empresa per poder prendre decisions encaminades a la
correcció de possibles desviacions detectades obliga a realitzar almenys anual-
ment un anàlisi de la situació patrimonial de l’empresa.
L’assentament d’obertura de
l’exercici és l’invers de
El cicle comptable, representat esquemàticament a figura 2.22, s’inicia amb l’in- l’assentament de tancament
de l’exercici precedent.
ventari inicial que mostra la relació detallada i valorada dels elements patrimonials
que integren el balanç inicial. Aquest balanç inicial correspon al balanç de situació
final de l’exercici comptable precedent, ja que entre tots dos no hi hagut cap
modificació de la situació patrimonial de l’empresa.
F ig ur a 2. 22 . Esquema del cicle comptable
El llibre diari de l’exercici comptable s’obre amb el registre de l’assentament

d’obertura. Aquest assentament suposa traslladar els saldos del balanç de situació
inicials al llibre diari. Al traslladar al llibre major de cada compte les anotacions
corresponents al llibre diari, de nou els comptes estan oberts, els quals mostraran
la mateixa situació que tenien en el tancament de l’exercici comptable precedent.
La utilització de programes
informàtics per a la gestió
Durant tot l’exercici comptable cal anar registrant al llibre diari totes les opera- comptable automatitza el
procés de transferència de
cions que tinguin repercussió en la situació patrimonial de l’empresa. Amb el la informació dels apunts
registre de cada operació s’han de traslladar els apunts del llibre diari al llibre del llibre diari al llibre major
del comptes així com
major de cada compte perquè en tot moment els comptes comptables mostren la l’elaboració automàtica dels
balanços de comprovació.
situació economicofinancera de l’empresa.
A partir de la informació continguda al llibre major, almenys trimestralment

s’elabor el balanç de comparació de sumes i saldos. Si a partir de la informació
del balanç de comprovació es detecta algun error s’ha de registrar al llibre diari
el corresponent assentament d’ajust amb la finalitat que la comptabilitat mostri en

tot moment la imatge fidel de la situació economicofinancera de l’empresa.
Quan s’arriba al final de l’exercici comptable i totes les operacions amb incidència
sobre el patrimoni empresarial estan registrades, arriba el moment de la regularit-
zació comptable. La finalitzat de la regularització és obtenir el resultat comptable
de l’exercici. Previ al càlcul aquest resultat comptable, s’han de realitzar una
sèrie dels ajustos comptables necessaris per assegurar que la informació comptable
mostra la imatge de la situació economicofinancera de l’empresa. Aquests ajustos
suposen el reconeixements de possibles despeses i/o ingressos.
Els ajustos que cal registrar són:

Totes les operacions a
realitzar en la regularització
comptable s’estudien
detalladament en unitats • Regularització de comptes patrimonial. Té l’objectiu d’aconseguir que
posteriors.
els saldos dels diferents elements patrimonials reflecteixin la realitat.
• Regularització d’existències. Aconsegueix que els saldos dels comptes

d’existències reflecteixin el valor de les existències finals.
• Valoració a cost amortitzat dels crèdits i dèbits. D’acord amb la NRV 9a

Instruments financers, els crèdits i dèbits es valoren pel seu cost amortitzat
i els interessos meritats es comptabilitzen en el compte de pèrdues i guanys
aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu.
• Reclassificació de determinats elements patrimonials. Consisteix en la

reclassificació de les parts de deutes i crèdits que estan recollides en comptes
a llarg termini i que tinguin venciment en els propers 12 mesos.
• Actualització dels saldos en moneda estrangera. Atenent a la NRV 11a

Moneda estrangera, les partides monetàries al tancament de l’exercici es
valoren aplicant el tipus de canvi existent en aquesta data.
• Amortitzacions. Al tancament de l’exercici s’ha de registrar la pèrdua de

valor de l’immobilitzat produïda per la depreciació d’aquests elements pel
pas del temps, el seu ús i l’obsolescència.
• Registre del deteriorament del valor de determinats actius. S’han de

calcular i registrar els deterioraments de valor que afectin els actius. El
deteriorament del valor d’un actiu es produeix quan el valor comptable
d’aquest actiu supera l’import recuperable.
• Ajustos per periodificacions. A conseqüència de l’aplicació del principi

de meritació que estableix que la imputació de les despeses i ingressos, cal
registrar-los en el període en el qual es meriten, amb independència del
període en el qual es liquidin o es cobrin.
• Càlcul i registre de l’impost de societats. Registrades totes les despeses

i els ingressos meritats en l’exercici, s’ha de calcular l’impost sobre el
benefici i registrar-lo.
• Regularització d’ingressos i despeses. Per obtenir el resultat comptable,

una vegada registrada la meritació de l’impost de societats, s’han d’abonar
tots els saldos deutors dels comptes del grups 6 i 7, i carregar tots el saldos
creditors dels comptes dels grups 6 i 7, utilitzant com a contrapartida el
compte (129) Resultat de l’exercici, el saldo del qual mostra el resultat
comptable de l’exercici.
Amb les operacions de regularització registrades, ja es poden formular els comptes

anuals:
1. Balanç de situació
2. Compte de pèrdues i guanys
3. Estat de canvis en el patrimoni net
4. Estat de fluxos d’efectiu
5. Memòria
Els requisits legals per a
la seva formulació, la
En el moment de registrar el tancament de la comptabilitat del període només hi possibilitat de formular els
ha comptes amb saldo dels grups 1 a 5, ja que amb la regularització d’ingressos models normalitzats o
abreujats, així com les
i despeses els comptes de gestió hauran quedats saldats. L’assentament de condicions legals per no
formular alguns dels
tancament consisteix a registrar al llibre diari el balanç de situació que integra documents que integren
els comptes anuals, són
els comptes anuals, on s’abonen tos els comptes amb saldo deutor i es carreguen motiu d’estudi en unitats
posteriors.
tots els comptes amb saldo creditor. Quan es traslladen al llibre major els apunts
corresponents a l’assentament de tancament, tots els comptes queden saldats i, per
tant, la comptabilitat de l’empresa queda tancada. L’obertura de la comptabilitat
del període següent s’inicia amb l’assentament d’obertura, que serà l’invers de
l’assentament de tancament del període precedent.
Registre comptable de les
operacions comercials
Robert Candel Ayala

Procés integral de l’activitat comercial Registre comptable de les operacions comercials
Índex
Introducció 5
1 Comptabilització de l’IVA 9
1.1 IVA suportat deduïble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 IVA repercutit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.3 Regularització d’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.3.1 Compensació de quotes anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
2 Existències, compres i despeses comercials 23

2.1 Funcionament del magatzem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
2.1.1 Procediment administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
2.1.2 Procediment especulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
2.1.3 Procediment de desglossament dels comptes d’existències . . . . . . . . . . . . . . . 29
2.2 Compres i despeses comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.2.1 Compra d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
2.2.2 Descomptes sobre compres posteriors a la facturació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
2.2.3 Acomptes als proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.2.4 Envasos i embalatges en les compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.2.5 Adquisició intracomunitària de béns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.2.6 Compres en moneda estrangera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.3 Regularització i correccions valoratives de les existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.3.1 Regularització d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.3.2 Correccions valoratives de les existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3 Vendes i ingressos comercials 61

3.1 Vendes i ingressos per operacions comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.1.1 Despeses de transport en vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.1.2 Descomptes sobre vendes inclosos en factura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
3.2 Descomptes sobre vendes fora de factura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
3.3 Acomptes de clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
3.4 Vendes d’envasos i embalatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
3.4.1 Envasos i embalatges amb facultat de ser retornats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
3.5 Lliuraments intracomunitàris i exportacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
3.6 Vendes en moneda estrangera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
3.7 Correccions de crèdits per operacions comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
3.7.1 Pèrdua ferma de crèdits comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
3.7.2 Deteriorament de crèdits per operacions comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.7.3 Provisions per operacions comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Procés integral de l’activitat comercial 5 Registre comptable de les operacions comercials
Introducció
L’aproximació en detall als registres comptables de les operacions comercials

s’inicia amb l’estudi de l’apartat “Comptabilització de l’IVA”, on es tracta la
incidència de l’impost sobre el valor afegit (IVA) sobre els registres comptables.
Seguidament, a l’apartat “Existències, compres i despeses comercials” es

treballen operacions relacionades amb l’aprovisionament de béns susceptibles
d’emmagatzematge i es detalla la incidència dels descomptes en factura i els
descomptes atorgats amb posterioritat a la facturació. També es treballa l’adqui-
sició d’envasos i embalatges, les operacions en moneda estrangera i els ajustos a
realitzar a data de tancament referents a la regularització i correcció valorativa de
les existències.
Finalment, a l’apartat “Vendes i ingressos comercials” s’estudia la mateixa

problemàtica des del punt de vista de les empreses venedores. S’hi detalla el
deteriorament a registrar corresponent a les possibles pèrdues associades a les
insolvències dels crèdits per operacions comercials.
Els continguts treballats en aquesta unitat són necessaris per poder desenvolupar
continguts d’unitats posteriors del mòdul.
proposades. No dubteu a aprofitar l’espai “Fòrum de l’aula” per exposar els vostres
dubtes i intentar ajudar a resoldre els dubtes de les companyes i companys. També
podeu adreçar-vos directament al professorat de l’aula per plantejar el vostres
dubtes.
1. Supervisa la documentació suport dels fets comptables habituals d’un exercici

econòmic.
• Identifica els diferents tipus de documents suport que són objecte de registre
comptable.
• Verifica la codificació dels documents conforme al Pla General de Compta-

bilitat.
• Comprova que la documentació suport rebuda conté tots els registres de

control intern establerts -firma, autoritzacions o d’altres- per al seu registre
comptable.
• Identifica les errades habituals i planteja propostes per a esmenar-les, si és

el cas, seguint els protocols establerts per l’empresa.
• Classifica la documentació suport d’acord a criteris prèviament establerts.
• Efectua el procediment d’acord amb els principis de seguretat i confidenci-

alitat de la informació.
• Reporta o documenta, segons els protocols establerts en cada cas, la situació

de cada document suport.
2. Supervisa i/o registra els fets comptables bàsics derivats de l’activitat comercial
i dins d’un cicle econòmic, aplicant la metodologia comptable i els principis i
normes del PGC PIME.
• Identifica i codifica els comptes que intervenen en les operacions relaciona-

des amb l’activitat comercial conforme al PGC PIME.
• Aplica criteris de càrrec i abonament dels diferents ets comptables, segons

el PGC PIME.
• Fa els assentaments corresponents a les operacions de compres i despeses,

vendes i ingressos, pagaments i cobraments, creditors i deutors habituals en
l’operativa de l’empresa en el mercat interior i en el mercat exterior.
• Comptabilitza les operacions relatives a la liquidació dels impostos.
• Comptabilitza les operacions representatives de variació d’existències.

• Duu a terme l’operativa comptable amb pulcritud, rigor i amb especial

atenció a l’eliminació d’errades, valorant la incidència d’aquestes en els
controls interns, externs i/o auditories a què està sotmesa l’empresa.
• Aplica els principis de responsabilitat, seguretat i confidencialitat en el

tractament comptable de la informació.
1. Comptabilització de l’IVA
L’impost sobre el valor afegit és la principal figura en la imposició indirecta del

sistema fiscal Espanyol.
L’impost sobre el valor afegit (o IVA) és un impost indirecte que grava el

consum que afecta al territori espanyol. Els contribuents són els empresaris
o professionals, però la càrrega econòmica de l’impost recau sobre el
consumidor final.
L’IVA és un impost de naturalesa indirecta ja que recau sobre una manifestació

indirecta de la capacitat econòmica, concretament sobre el consum de béns i
serveis. Malgrat que la càrrega econòmica de l’impost recau sobre el consumidor
final, el subjecte passiu és per regla general l’empresari o el professional, sigui amb
personalitat física o jurídica, que lliura els béns o presta els serveis. La condició
de subjecte passiu implica el compliment de les obligacions tant materials com
formals de l’impost.
Per la seva incidència sobre la gran majoria d’operacions objecte d’empreses i

professionals, és la figura impositiva amb major incidència en la gestió diària de
les empreses.
La norma 12 del registre i
valoració del PGC està
Per al registre comptable de l’IVA, el PGC (Pla General de Comptabilitat) proposa dedicada al tractament
comptable de l’IVA.
els següents comptes:
• 4700. Hisenda Pública, deutora per IVA
• 472. Hisenda Pública, IVA suportat
• 4750. Hisenda Pública, creditora per IVA
• 477. Hisenda Pública, IVA repercutit
Cal conèixer la utilització bàsica de cadascun d’aquests comptes. Més endavant es

concreta sobre com incideixen determinades operacions en el registre comptable
de les quotes d’IVA suportades i repercutides.
1.1 IVA suportat deduïble
En l’aplicació de l’IVA per a empresaris i professionals es poden distingir dos

aspectes:
• Per les seves vendes o prestacions de serveis, empresaris i professionals

repercuteixen als adquirents les quotes d’IVA que corresponguin amb
l’obligació d’ingressar-les al Tresor.
• Per les seves adquisicions, empresaris i professionals suporten quotes que

tenen dret a deduir en les declaracions-liquidacions periòdiques, sempre que
compleixin amb els requisits establerts legalment.
A efectes de l’estudi de la incidència comptable de l’IVA, cal suposar, excepte

que es digui expressament el contrari, que les quotes suportades per empresaris i
professionals sempre són deduïbles en la seva totalitat.
El PGC estableix que cal registrar al compte 472. Hisenda Pública, IVA
suportat les quotes d’IVA meritat amb motiu de l’adquisició de béns i
serveis i d’altres operacions compreses en el text legal que tinguin caràcter
deduïble.
La càrrega econòmica de l’IVA recau sobre el consumidor final. Per tant, aquestes
quotes suportades per a empresaris i professionals, sempre que tinguin la condició
de ser deduïbles, suposen un dret d’empresaris i professionals enfront de la
Hisenda Pública. El compte 472. Hisenda Pública IVA suportat és un compte
d’actiu, ja que representa un dret.
Atenent a la tècnica comptable, s’estableix el funcionament següent per al compte

472. Hisenda Pública, IVA suportat:
• Es carregarà el compte per l’import de les quotes d’IVA suportat deduïble

quan es meriti l’impost.
• S’abonarà el compte per l’import de les quotes l’IVA deduïble compensades

en les declaracions-liquidacions de cada període de liquidació.
La meritació de les quotes d’IVA suportades determina el registre comptable. Per

tant, la data de factura és la que s’utilitza generalment per realitzar el registre
comptable de les operacions.
Exemple de registre comptable d’IVA suportat
Es rep una factura d’ENDESA per la despesa elèctrica del mes de gener de 2019.
El detall de la factura és següent:
• Data factura: 2 de febrer de 2019
• Núm. fra.: SM7801N0264579
• Per potència contractada: 22,69 EUR
• Per energia consumida: 84,46 EUR
• Impost electricitat: 5,48 EUR
• Lloguer equips de mesura i control: 0,93 EUR
• IVA (21%): 23,85 EUR

El registre comptable al llibre diari seria el següent:
Taul a 1 .1. Registre al llibre diari de l’operació

n 02/02/19 (628) Subministraments Consum elèctric 01/19 s/fra núm.: 113,56

SM7801N0264579
n 02/02/19 (472) HP, IVA suportat Consum elèctric 01/19 s/fra núm.: 23,85
SM7801N0264579
n 02/02/19 (410) Creditors per prestacions de Consum elèctric 01/19 s/fra núm.: 137,41
serveis SM7801N0264579
Atenent al caràcter obert i flexible del quadre de comptes del PGC, el compte
472. Hisenda Pública, IVA suportat pot desglossar-se en tants subcomptes com
siguin necessaris per registrar els diferents tipus d’IVA i/o tipus d’operacions de les
quals empresaris i professionals són subjectes passius. Un possible desglossament
podria ser el següent:
• 47221. Hisenda Pública, IVA suportat tipus general del 21%
• 47210. Hisenda Pública, IVA suportat tipus reduït del 10%
• 47204. Hisenda Pública, IVA suportat tipus reduït del 4%
Des del punt de vista comptable no hi ha cap diferència a l’hora de registrar

operacions subjectes a diferents tipus d’IVA en desglossar o no el compte d’IVA
suportat, ja que independentment del desglossament el saldo del compte 472.
Hisenda Pública, IVA suportat és el recull dels saldos dels diferents subcomptes
en que estigui desglossat.
Exemple de registre comptable amb diferents tipus d’IVA suportat
Una empresa de distribució realitza una compra de diversos productes.
El detall de la factura de compra és el següent:
• Núm. fra.: 145/19
• Productes al tipus superreduït: 1.200 EUR
• Productes al tipus reduït: 950 EUR
• Productes al tipus general: 2.500 EUR
El registre comptable de l’operació de compra utilitzant diferents subcomptes per als

diferents tipus d’IVA seria el següent:
Taul a 1 .2. Registre al llibre diari de l’operació amb el compte d’IVA suportat desglossat
n 10/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra s/fra núm.: 145/19 4.650,00
n 10/02/19 (47204) HP, IVA suportat tipus reduït del Compra s/fra núm.: 145/19 48,00
4%
n 10/02/19 (47210) HP, IVA suportat tipus reduït del Compra s/fra núm.: 145/19 95,00
10%
n 10/02/19 (47221) HP, IVA suportat tipus general del Compra s/fra núm.: 145/19 525,00
21%
n 10/02/19 (400) Proveïdors Compra s/fra núm.: 145/19 5.318,00
L’import de l’IVA suportat deduïble de l’operació és la suma dels imports carregats als
subcomptes d’IVA suportat:
IV A suportat deduïble : 48, 00 + 95, 00 + 525, 00 = 668, 00 EUR
El registre de la mateixa operació utilitzant únicament el compte 472. Hisenda Pública, IVA
suportat seria el següent:
Taul a 1 .3. Registre al llibre diari de l’operació amb un únic compte d’IVA suportat
n 10/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra s/fra núm.: 145/19 4.650,00
n 10/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra s/fra núm.: 145/19 668,00
n 10/02/19 (400) Proveïdors Compra s/fra núm.: 145/19 5.318,00
En els supòsits d’operacions on l’IVA suportat no és deduïble en la seva totalitat,

la part de la quota no deduïble no es registra al compte 472. Hisenda Pública, IVA
suportat. Les quotes suportades, o la part de la quota suportada, no deduïbles són
el major import de la despesa i, per tant, es registren en el compte de despesa que
correspongui en funció del tipus d’operació.
Exemple de registre comptable IVA suportat no deduïble
Un centre mèdic rep una factura pel consum elèctric.
El detall de la factura és el mateix que en l’exemple anterior:
• Núm. fra.: SM7801N0264579
• Per potència contractada: 22,69 EUR
• Per energia consumida: 84,46 EUR
• Impost electricitat: 5,48 EUR
• Lloguer equips de mesura i control: 0,93 EUR
• IVA (21%): 23,85 EUR
Atenent al fet de que els serveis mèdics estan exemptes d’IVA, és a dir, les empreses que
presten aquets tipus de serveis no poden repercutir quotes d’IVA sobre l’usuari final, les
quotes suportades pel centre mèdic no poden ser deduïbles i suposen un major import de
les despeses a les quals estan associades (en aquest cas, el consum elèctric).
El registre comptable que ha de realitzar el centre mèdic respecte de la factura de l’exemple

és:
Taul a 1 .4. Registre al llibre diari de l’operació amb quotes d’IVA

n 02/02/19 (628) Subministraments Consum elèctric 01/19 s/fra núm.: 137,41

SM7801N0264579
n 02/02/19 (410) Creditors per prestacions de Consum elèctric 01/19 s/fra núm.: 137,41
serveis SM7801N0264579
1.2 IVA repercutit
Empresaris i professionals com a subjecte passiu de les operacions subjectes

i empreses tenen l’obligació de repercutir les quotes d’IVA per les vendes i
prestacions de serveis realitzades. La repercussió suposa la translació del pes
econòmic de l’impost pel subjecte passiu, empresari o professional, al destinatari
de l’operació gravada.
El PGC estableix que cal registrar al compte 477. Hisenda pública, IVA
repercutit les quotes d’IVA meritat amb motiu del lliurament de béns o de
la prestació de serveis i d’altres operacions compreses en el text legal.
Atenent a la definició que el PGC fa del compte 477. Hisenda pública, IVA
repercutit, el compte representa l’element patrimonial corresponent a les quo-
tes d’IVA que empresaris i professionals traslladen al destinatari de l’operació.
Mitjançant les autoliquidacions que empresaris i professionals han de presentar
periòdicament, aquestes quotes s’han d’ingressar a la Hisenda pública. Es tracta
d’un compte de passiu, ja que l’element patrimonial que representa és una
obligació.
Atenent a la tècnica comptable, s’estableix el funcionament per al compte 477.

Hisenda pública, IVA repercutit:
• S’abonarà el compte per l’import de les quotes d’IVA repercutit quan es

merita l’impost.
• Es carregarà al compte per l’import de les quotes d’IVA repercutides en

cadascun dels períodes de liquidació quan aquetes es registren comptable-
ment.
La meritació de les quotes d’IVA repercutides determina el seu registre comptable.

Per tant, la data de factura s’utilitza generalment per realitzar el registre comptable
de les operacions.
Exemple de registre comptable d’IVA repercutit
Una empresa dedicada a l’assessoria fiscal factura a un client un servei prestat.
El detall de la factura és el següent:
• Núm. fra.: 095/19
• Import del servei: 800 EUR
• IVA (21%): 168 EUR
Tau la 1.5 . Registre al llibre diari de l’operació

n 15/02/19 (430) Clients Servei d’assessoria n/fra núm. 968,00

095/19
n 15/02/19 (705) Prestació de servies Servei d’assessoria n/fra núm. 800,00

095/19
n 15/02/19 (477) HP, IVA repercutit Servei d’assessoria n/fra núm. 168,00
095/19
Igual que amb el compte d’IVA suportat, el compte 477. Hisenda pública, IVA
repercutit pot desglossar-se en tants subcomptes com sigui necessari per registrar
els diferents tipus d’IVA i/o diferents tipus d’operacions de les quals empresaris
i professionals són subjectes passius. Un possible desglossament podria ser el
següent:
• 47721. Hisenda pública, IVA repercutit tipus general del 21%
• 47710. Hisenda pública, IVA repercutit tipus reduït del 10%
• 47704. Hisenda pública, IVA repercutit tipus reduït del 4%
Exemple de registre comptable amb diferents tipus d’IVA rerpercutit
A partir de l’exemple per al registre d’una operació subjecta a diferents tipus d’IVA, vegeu
el registre comptable de l’empresa venedora.
El detall de la factura de venda és el següent:
• Núm. fra.: 145/19
• Productes al tipus superreduït: 1.200 EUR
• Productes al tipus reduït: 950 EUR
• Productes al tipus general: 2.500 EUR
El registre comptable de l’operació de venda utilitzant diferents subcomptes per als diferents
tipus d’IVA seria el següent:
Taul a 1 .6. Registre al llibre diari de l’operació amb el compte d’IVA repercutit desglossat
n 10/02/19 (430) Clients Venda n/fra núm.: 145/19 5.318,00
n 10/02/19 (700) Venda de mercaderies Venda n/fra núm.: 145/19 4.650,00
n 10/02/19 (47704) HP, IVA repercutit tipus reduït del Compra s/fra núm.: 145/19 48,00
4%
n 10/02/19 (47710) HP, IVA repercutit tipus reduït del Compra s/fra núm.: 145/19 95,00
10%
n 10/02/19 (47721) HP, IVA repercutit tipus general del Compra s/fra núm.: 145/19 525,00
21%
L’import de l’IVA suportat deduïble de l’operació és la suma dels imports carregats als
subcomptes d’IVA suportat:
IV A repercutit : 48, 00 + 95, 00 + 525, 00 = 668, 00 EUR
El registre d’aquesta operació utilitzant únicament el compte 477. Hisenda pública, IVA
repercutit seria el següent:
Taul a 1 .7. Registre al llibre diari de l’operació amb un únic compte d’IVA repercutit
n 10/02/19 (430) Clients Venda n/fra núm.: 145/19 5.268,00
n 10/02/19 (700) Venda de mercaderies Venda n/fra núm.: 145/19 4.600,00
n 10/02/19 (477) HP, IVA repercutit Venda n/fra núm.: 145/19 668,00
1.3 Regularització d’IVA
Al final de cada període de liquidació, que pot ser mensual o trimestral, empresaris
i professionals han de presentar una declaració-liquidació d’IVA que inclogui tota
la informació de les activitats realitzades. Aquestes declaracions-liquidacions
es practiquen restant de les quotes d’IVA meritades, és a dir, les quotes d’IVA
repercutides, les deduccions de les quotes d’IVA suportades i legalment deduïbles.
Amb caràcter general els
períodes de liquidacions
Les declaracions-liquidacions es realitzen mitjançant la presentació del model 303 són trimestrals, excepte per
d’autoliquidació, que té per finalitat la realització dels pagaments de l’IVA per als subjectes passiu inscrits
en el registre de devolució
diferència entre l’IVA meritat i l’IVA suportat en cada període de liquidació (vegeu mensual (REDME).
figura 1.1).
F igu r a 1. 1 . Model 303 (pàgina 1)
La meritació de la liquidació d’IVA de cada període es produeix l’últim dia del

període. En liquidacions trimestrals el registre comptable és el 31 de març, el 30 de
juny, el 30 de setembre i el 31 de desembre, respectivament per al primer, segon,
tercer i quart període de liquidació de cada exercici. En el cas de liquidacions
mensuals, la data de registre és la del últim dia de cada mes.
El registre comptable de la liquidació de cada període es fa en un únic assentament

amb les següents anotacions:
1. Es carregarà el compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit per l’import

del seu saldo
2. Abonament al compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat per l’import del
seu saldo.
3. Quadrament de l’assentament carregant o abonant els comptes 4700. Hi-

senda Pública deutora per IVA o 4750. Hisenda Pública creditora per IVA,
en funció del resultat de la liquidació.
Si durant el període de liquidació, l’import de l’IVA suportat (saldo del compte

472. Hisenda Pública, IVA suportat) és superior a l’IVA repercutit (saldo del
compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit), es genera un dret a favor de
l’empresari o professional que cal registrar carregant al compte 4700. Hisenda
Pública deutora per IVA per l’import de la diferència.
Sd (472) > Sh (477) es carrega al compte (4700) la diferència en tres saldos
Si, pel contrari, durant el període de liquidació l’import de l’IVA suportat és

inferior a l’IVA repercutit, es genera una obligació de l’empresari o professional
a favor d’Hisenda que cal registrar abonant al compte 4750. Hisenda Pública
creditora per IVA per l’import de la diferència.
Sd (472) < Sh (477) s’abona al compte (4750) la diferència en tres saldos
Una vegada registrat l’assentament de liquidació d’IVA d’un període de liquidació

els comptes 472. Hisenda Pública, IVA suportat i 477. Hisenda Pública, IVA
repercutit queden saldats. Al final de cada període el seu saldo sempre mostra els
imports corresponents a les quotes del període pendent de liquidar.
El model 303 d’autoliquidació s’elabora a parir del llibres d’IVA. La informació

que mostren aquests llibres ha de coincidir, excepte errors o omissions, amb
la informació que mostren els comptes comptables d’IVA. Vegeu a la figura
1.2 la relació entre la informació del model 303 d’autoliquidació i els comptes
comptables d’IVA.
Fi gur a 1 .2 . Relació model 303 i saldos comptes d’IVA
Exemple de registre de liquidació d’IVA
Vegeu un exemple de model 303 en l’autoliquidació del tercer trimestre (figura 1.3):
A partir del model 303, obtenim totes les dades necessàries per registrar l’assentament de
liquidació d’IVA:
• Data de l’operació. El model correspon a la liquidació de 3r trimestre de 2018. La data de

meritació serà el 30 de setembre de 2018.
• Saldo del compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit. Correspon a l’import consignat a la
casella 27: 3.951,43 EUR
• Saldo del compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat. Correspon a l’import consignat a la
• Resultat de la liquidació. L’import de la casella 71 és positiu, per tant, l’IVA repercutit durant el
període ha sigut superior a l’IVA suportat i s’haurà de reconèixer una obligació de pagament a
favor d’Hisenda abonant al compte 4750. Hisenda Pública creditora per IVA l’import consignat
en la casella 71: 1.171,36 EUR.
Fi gu ra 1 .3 . Model 303 3r trimestre
El registre comptable al llibre diari quedaria així:
Taul a 1 .8. Registre al llibre diari de la liquidació correspoent al 3r trimestre de 2018

n 30/09/18 (477) HP, IVA repercutit Liquidació IVA 3r T 3.951,00
n 30/09/18 (472) HP, IVA suportat Liquidació IVA 3r T 2.780,07
n 30/09/18 (4750) HP, creditora per IVA Liquidació IVA 3r T 1.170,93
1.3.1 Compensació de quotes anteriors
En els casos en què l’IVA suportat d’un període sigui superior a l’IVA repercutit
durant el mateix període es genera un dret a favor de l’empresari o professional
que cal registrar al compte 4700. Hisenda Pública deutora per IVA. Amb caràcter
general, empresaris i professionals poden sol·licitar la devolució d’aquest excés
d’IVA suportat sobre el repercutit únicament en l’autoliquidació corresponent a
l’últim període de liquidació de l’any.
Es pot exercir el dret a la
devolució mensual sempre
Empresaris i professionals poden compensar el saldo del compte 4700. Hisenda que l’empresari o el
professional estiguin inscrits
Pública deutora per IVA generats en períodes de liquidació anteriors en les al Registre de devolució
autoliquidacions posteriors. La compensació es realitza abonant al compte 4700. mensual (REDEME).
Hisenda Pública deutora per IVA l’import a compensar. Si durant el període en

què es fa la compensació, l’excés d’IVA repercutit sobre el suportat és inferior al

saldo del compte 4700. Hisenda Pública deutora per IVA, aquest compte no queda
saldat i es pot realitzar la compensació del saldo restant en períodes de liquidacions
posteriors. L’import a compensar ve indicat en la casella núm. 67 del model 303
d’autoliquidació (vegeu figura 1.4).
Fig u ra 1 . 4 . Casella 67 (model 303)
Exemple de registre de liquidació d’IVA amb compensació
Vegeu un exemple de model 303 d’autoliquidació (figura 1.5).
Fi gur a 1 .5 . Model 303 3r trimestre amb compensació
A partir de la informació mostrada pel model 303, disposem de totes les dades necessàries
per registrar l’assentament de liquidació d’IVA:
• Data de l’operació. El model correspon a la liquidació de 3r trimestre de 2018. La data de

meritació és el 30 de setembre de 2018.
• Saldo compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit. Correspon a l’import consignat a la
• El saldo del compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat correspon a l’import consignat a la
• Import a compensar. El model mostra en la casella 67 un import de 1.250,00 EUR, que

correspon al saldo del compte 4700. Hisenda Pública deutora per IVA.
• Resultat de la liquidació. L’import de la casella 71 és positiu. Vol dir que s’ha de reconèixer
una obligació de pagament a favor d’Hisenda abonant al compte 4750. Hisenda Pública
creditora per IVA l’import de 3.480,25 EUR.
Taul a 1 .9. Registre al llibre diari de la liquidació amb compensació correspoent al 3r trimestre de 2018
n 30/09/18 (477) HP, IVA repercutit Liquidació IVA 3r T 13.923,00
n 30/09/18 (472) HP, IVA suportat Liquidació IVA 3r T 9.192,75
n 30/09/18 (4700) HP, deutora per IVA Liquidació IVA 3r T 1.250,00
n 30/09/18 (4750) HP, creditora per IVA Liquidació IVA 3r T 3.480,25

2. Existències, compres i despeses comercials
Uns dels principals objectius de l’activitat empresarial és l’obtenció de beneficis

amb els quals remunerar l’aportació realitzada pels propietaris. Com que les
empreses no sempre tenen èxit en l’obtenció de beneficis, pot ser és més encertat
parlar de resultat empresarial. El càlcul del resultat empresarial d’un exercici
econòmic ve determinat per la diferència entre els ingressos obtinguts i les
despeses necessàries per obtenir aquests ingressos.
De la definició del resultat es desprèn la necessitat que tenen les empreses

d’incórrer en despeses per poder generar ingressos. Per tant, en l’activitat
empresarial la gestió i el registre comptable de les despeses són bàsics per disposar
d’informació que permeti calcular el resultat.
No s’han de confondre els conceptes de despesa i pagament.
Despesa és un concepte econòmic que suposa una disminució del patrimoni

net, mentre que pagament és una disminució de tresoreria.
Els comptes de despesa,
El PGC defineix el grup 6: compres i despeses com “l’aprovisionament de igual que els comptes
d’ingressos, són comptes
mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa per a revendre’ls, bé sigui sense de gestió mitjançant els
quals es calcula el resultat.
alterar la seva forma i substància, o prèvia submissió a processos industrials
d’adaptació, transformació o construcció. Comprèn també totes les despeses
de l’exercici, incloses les adquisicions de serveis i de materials consumibles, la
variació d’existències adquirides i altres despeses i pèrdues de l’exercici”.
Els desglossament en subgrups que el PGC fa d’aquest grup 6 és el següent:
Grup 6: compres i despeses
• 60. Compres
• 61. Variació d’existències
• 62. Serveis exteriors
• 63. Tributs
• 64. Despeses de personal
• 65. Altres despeses de gestió
• 66. Despeses financeres
• 67. Pèrdues procedents d’actius no corrents i despeses excepcionals
• 68. Dotacions per a les amortitzacions
• 69. Pèrdues per deteriorament i altres dotacions

Tots els comptes de despesa que s’inclouen en els diferents subgrups del grup
6 es classifiquen bàsicament en dos tipus: despeses d’explotació i despeses
financeres. Les despeses d’explotació són les que estan directament relacionades
amb l’activitat principal de l’empresa.
D’entre les despeses d’explotació destaquen per la seva importància les relacio-
nades amb la compra d’existències. La compra i gestió dels diferents tipus d’e-
xistències necessàries per a la gestió empresarial són l’objecte d’anàlisi d’aquest
apartat.
2.1 Funcionament del magatzem
Les empres transformadores són aquelles que tenen per objecte principal de la
seva activitat la fabricació de productes per vendre a partir de matèries primeres.
D’altra banda les empres comercials són aquelles que tenen com a objecte
principal del seu negoci la compra de productes i la seva venda sense realitzar
cap tipus de transformació. Com podem observar totes dues empreses necessiten
realitzar un procés d’aprovisionament d’existències per poder desenvolupar la seva
activitat.
El PGC defineix les existències com els béns en possessió de l’empresa

destinats a ser venuts en el curs normal de l’explotació, en procés de
producció o en forma de materials o subministraments per ser consumits
en el procés de producció o en la prestació de serveis.
Les existències formen part de l’actiu circulant, ja que de manera general la seva
permanència en l’empresa és inferior al cicle d’explotació, ja sigui perquè els
productes s’han venut o bé perquè les matèries primeres s’han incorporat al procés
productiu.
El PGC recull al grup 3 els comptes següents:
Grup 3: existències
• 30. Comercials
– 300. Mercaderies
• 31. Matèries primeres
– 310. Matèries primeres
• 32. Altres aprovisionaments
– 320. Elements i conjunts incorporables

– 321. Combustibles
– 322. Recanvis
– 325. Materials diversos
– 326. Embalatges
– 327. Envasos
– 328. Material d’oficina
• 33. Productes en curs
– 330. Productes en curs
• 34. Productes semi terminats
– 340. Productes semi terminats
• 35. Productes terminats
– 350. Productes terminats
• 36. Subproductes, residus i altres materials recuperats
– 360. Subproductes
– 365. Residus
– 368. Materials recuperats
• 39. Deteriorament de valor de les existències.
– 390. Deterioració de valor de les mercaderies

– 391. Deterioració de valor de les matèries primeres
– 392. Deterioració de valor d’altres aprovisionaments
– 393. Deterioració de valor dels productes en curs
– 394. Deterioració de valor dels productes semiacabats
– 395. Deterioració de valor dels productes acabats
– 396. Deterioració de valor dels subproductes, residus i materials recuperats
Les existències comercials

recollides al compte 300.
Els comptes del grup 3 representatius d’elements patrimonials que s’adeqüen a la Mercaderies són béns
adquirits per l’empresa i
definició d’existències són els corresponents al subgrups 30, 31, 32, 33, 34, 35 destinats a la venda sense
transformació, mentre que
i 36. Els comptes inclosos en aquests subcomptes poden ser agrupats en quatre les materies primeres
blocs (vegeu figura 2.1): recollides al compte 310.
Matèries primeres es
defineixen per ser béns que
Fi gura 2 .1. Classificació de les existències segons el seu ús mitjançant elaboració o
transformació es destinen a
formar part dels productes
fabricats.
1. Existències que són objecte de compravenda sense passar per cap procés de
transformació.
• 300. Mercaderies
• 326. Embalatges
• 327. Envasos
2. Existències destinades a formar part dels productes fabricats per l’empresa.
• 310. Matèries primeres

• 320. Elements i conjunts incorporables
3. Existències destinades a ser consumides per l’empresa sense formar part

dels productes que l’empresa fabrica.
• 321. Combustibles
• 322. Recanvis
• 325. Materials diversos
• 328. Material d’oficina
4. Existències dels productes fabricats per l’empresa i derivats de la fabricació

principal.
• 330. Productes en curs

• 340. Productes semi terminats
• 350. Productes terminats
• 360. Subproductes
• 365. Residus
• 368. Materials recuperats
El moviment de les existències que són objecte de compravenda sense passar per
cap procés de transformació es pot representar esquemàticament com es mostra
en la figura 2.2:
Fig u ra 2 . 2 . Moviment del magatzem d’existències
Existeixen tres procediments per al registre comptable del moviment de magatzem

d’existències:
1. Procediment administratiu
2. Procediment especulatiu
3. Procediment de desglossament dels comptes d’existències

2.1.1 Procediment administratiu

El compte de resultat de
En el procediment administratiu la compra d’existències es registra carregant compravenda no figura al
PGC, però si s’hagués de
per l’import del preu de cost el compte d’existències que correspongui. De crear s’hauria d’obrir als
grups 6 i 7, ja que seria un
manera anàloga, la venda d’existències es registra abonant pel preu de cost de compte per representar la
pèrdua o el benefici
les existències venudes el compte d’existències que correspongui, carreagant o generats per les operacions
de compravenda.
abonant segons correspongui al compte de resultat compravenda pel benefici o
pèrdua.
Com a principal avantatge d’aquest procediment administratiu, com que el compte

d’existències es carrega pel preu de cost de les compres i s’abona pel mateix cost de
compra quan es produeix la venda, en tot moment el compte d’existències mostra
el saldo real del valor de les existències al magatzem. A més, queden recollits en
un compte de resultat els beneficis o pèrdues que es produeixin en les operacions
de compra venda.
Per contra, l’inconvenient més destacat d’aquest procediment administratiu és

que requereix un control exhaustiu de les existències. Malgrat que el PGC no
opta per utilitzar aquest procediment per al registre del moviment dels comptes
d’existències, sí que és el mètode habitual que s’aplica a la resta de comptes.
Exemple de procediment administratiu
L’empresa ALFA es dedica a la distribució de productes per a la llar.
• El 4 de gener realitza una compra a crèdit a l’empresa BETA de 80 unitats del producte A a
3,75 EUR/unitat.
• El 5 de gener realitza una venda a crèdit a l’empresa GAMMA de 40 unitats del producte A a
10,50 EUR/unitat.
• El producte A està subjecte al tipus general d’IVA.
Vegeu el registre comptable de les operacions de compra i venda del producte A de

l’empresa ALFA aplicant el procediment administratiu. En data de 4 de gener es registra
l’operació de compra a l’empresa BETA:
Taul a 2 .1. Registre al llibre diari operació de compra a BETA

n1 04/01/19 (300) Mercaderies Compra a BETA 300,00
n1 04/01/19 (472) HP, IVA suportat Compra a BETA 63,00
n1 04/01/19 (400) Proveïdors Compra a BETA 363,00
(300) mercaderies : 80 unitats · 3, 75 EUR/unitat = 300, 00 EUR
El llibre major del compte 300. Mercaderies mostra el saldo del valor real del magatzem
del producte A:
Tau la 2 . 2 . Llibre major 300. Mercaderies
n1 04/01/19 Compra a BETA 300,00 300,00
El 5 de gener es registra l’operació de venda a l’empresa GAMMA:
Taul a 2 .3. Registre al llibre diari

n2 05/01/19 (430) Mercaderies Venda a GAMMA 508,20
n2 05/01/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a GAMMA 88,20
n2 05/01/19 (xxx) Resultat compra-venda Venda a GAMMA 270,00
(xxx) resultat compravenda : 40 unitats · (10, 50 EUR/unitat − 3, 75 EUR/unitat) =

27, 00 EUR
El llibre major del compte 300. Meracderies mostra el saldo del valor real del magatzem
del producte A:
Tau la 2 . 4 . Llibre major 300. Mercaderies
n1 04/01/19 Compra a BETA 300,00 300,00
n2 05/01/19 Venda a GAMMA 150,00 150,00
2.1.2 Procediment especulatiu
En el procediment especulatiu la compra d’existències es registra carregant el

compte d’existències corresponent al preu de cost. En aquest cas el registre de les
operacions de venda es registra abonant el compte d’existències que correspongui
pel preu de venda de les existències venudes.
En aquest procediment, al registrar les compres al preu de cost i les vendes al preu
de venda, els comptes d’existències no reflecteixen el valor real de les existències
al magatzem. A més, aquesta doble valoració entre compres i vendes suposa no
poder conèixer el resultat, el benefici o la pèrdua produïts per cada operació.
Perquè els comptes d’existències reflecteixin el seu valor real al magatzem, al final
de l’exercici cal fer els ajustaments necessaris. El procediment especulatiu tampoc
és utilitzat pel GC per al registre del moviment del magatzem d’existències.
Exemple de procediment especulatiu
3,75 EUR/unitat.
10,50 EUR/unitat.
Vegeu el registre comptable de les operacions de compravenda aplicant el procediment

especulatiu.
Taul a 2 .5. Registre al llibre diari

n1 04/01/19 (300) Mercaderies Compra a BETA 300,00
Com que no hi ha operacions anteriors, el llibre major del compte 300. Mercaderies en data
de 3 de gener mostra el valor real de les existències al magatzem del producte A:
Taul a 2. 6. Llibre major 300. Mercaderies
n1 04/01/19 Compra a BETA 300,00 300,00
El registre de l’operació de venda utilitzant el procediment especulatiu seria el següent:
Taul a 2 .7. Registre al llibre diari operació

n2 05/01/19 (430) Clients Venda a GAMMA 508,20
La utilització del procediment especulatiu suposa que al traslladar al llibre major del compte
300. Mercaderies l’operació de venda aquest no mostra el valor real de d’existències del
producte A al magatzem:
Taul a 2. 8. Llibre major 300. Mercaderies
n1 04/01/19 Compra a BETA 300,00 300,00
n2 05/01/19 Venda a GAMMA 420,00 -120,00
2.1.3 Procediment de desglossament dels comptes d’existències
El procediment de desglossament dels comptes d’existències està basat en el

procediment especulatiu. També se’l denomina procediment especulatiu de doble
compte. Aquest és el procediment utilitzat pel PGC per al registre del moviment
de les existències.
En aquest procediment s’usen comptes del subgrup 60 per carregar l’import

corresponent al preu de cost de les existències adquirides i comptes del subgrup
70 per abonar l’import del preu de venda de les mercaderies venudes. En aquest
procediment es prescindeix de la utilització dels comptes d’existències del grup 3
per al registre del seu moviment.
L’aplicació del procediment de desglossament del compte d’existències suposa

que els comptes del grup 3 representatius d’existències únicament són utilitzats
en el registre comptable en tres moments del cicle comptable:
1. Assentament d’obertura: es carreguen per l’import del valor inicials de les

existències.
2. Finalització de l’exercici comptable: en el moment de fer la regularització

d’existències.
3. Assentament de tancament: s’abonen pel saldo que mostri cadascun dels

comptes d’existències, saldo corresponent al seu valor a data de tancament
(valor final).
Igual que amb el procediment especulatiu, en el procediment de desglossament

dels comptes d’existències el comptes del grup 3 representatius d’aquestes no
mostren durant l’exercici comptable la situació real del seu valor. Únicament en
l’assentament d’obertura i l’assentament de tancament aquests comptes reflectei-
xen el valor real de les existències.
Per poder conèixer en tot moment el valor de les existències en el magatzem s’han
d’utilitzar procediments extracomptables com són el recompte físic i la utilització
de fitxes de magatzem.
Exemple de procediment de desglossament de comptes d’existències
3,75 EUR/unitat.
10,50 EUR/unitat.
Vegeu el registre de les operacions de compravenda utilitzat el procediment de

desglossament dels comptes d’existències:
Taul a 2 .9. Registre al llibre diari d’operacions de compravenda BETA i GAMMA

n1 04/01/19 (600) Compra de mercaderies Compra a BETA 300,00
n2 05/01/19 (430) Clients Venda a GAMMA 508,20
n2 05/01/19 (700) Venda de mercaderies Venda a GAMMA 420,00
(600) Compra de mercaderies : 80 unitats · 3, 75 EUR/unitat = 300, 00 EUR
(700) V enda de mercaderies : 40 unitats · 10, 50 EUR/unitat = 420, 00 EUR
El compte 300. Mercaderies no apareix als registres comptables. Per tant, no es mostra la
situació real del valor de les existències de mercaderies.
2.2 Compres i despeses comercials
La regulació de les existències al PGC es troba a la norma 10 de valoració, on

s’estableix que “els béns i serveis compresos en les existències es valoraran pel
seu cost, ja sigui el preu d’adquisició o el cost de producció”.
El preu d’adquisició inclou l’import facturat pel venedor després de deduir

qualsevol descompte, rebaixa en el preu o en altres partides similars, així
com els interessos incorporats al nominal dels dèbits. S’afegeixen totes les
despeses addicionals que es produeixin fins que els béns es trobin situats
per a la seva venda, tals com transports, aranzels de duanes, assegurances i
d’altres directament atribuïbles a l’adquisició de les existències.
La quotes suportades per l’empresa en la compra d’existències per a la subjecció

d’aquestes a impostos indirectes (per exemple, l’IVA) no formen part del preu
d’adquisició si l’empresa té el dret de deduir-les. Ara bé, si aquestes quotes no són
recuperables, total o parcialment, l’import de les quotes no recuperables suposarà
un major valor de les existències adquirides.
Els costos de transport de
compres, independentment
A partir de la definició del preu d’adquisició i de la possibilitat o no de deduir-se que siguin facturats o no pel
mateix proveïdor de les
les quotes suportades per impostos indirectes, s’estableixen els costos que s’han existències, suposen un
d’incloure per valorar les existències en el moment de registrar comptablement la major valor de les
existències adquirides.
seva adquisició (vegeu taula 3.10).
Exemple de càlcul del preu d’aquisició
La cadena d’electrodomèstics SUPERLLLAR realitza una compra de neveres a BOSCH

Inc.
Taul a 2. 10 . Preu d’adquisició Preu d’adquisició
+ Preu del producte
- Descomptes comercials en factura
- Ràpels en factura
+ Transports
+ Assegurances
+ Altres despeses necessàries per disposar de les existències
+ Impostos indirectes no recuperables
+ Despeses finaceres, si procedeix
• Nombre de neveres: 15 unitats
• Preu unitari: 495 EUR + IVA 21%
• Descompte comercial: 5%
El transport de la compra, a càrrec de SUPERLLAR, el du a terme l’empresa Transports

López, pel qual factura 320 EUR (IVA inclòs).
El preu d’adquisició de la compra està integrat pel preu de les neveres menys el descompte
més les despeses de transport:
320, 00 EUR
(15 unitats · 495, 00 EUR/unitat · 0, 95) + = 7.318, 21 EUR
1, 21
Com que no s’indica expressament el contrari, les quotes d’IVA suportades s’entenen
deduïbles i, per tant, no formen part del preu d’adquisició.
No s’inclouen en el preu d’adquisició, entre d’altres, les despeses següents:
• Despeses d’emmagatzematge posterior.
• Despeses generals d’administració que no contribueixin a donar a les

existències la seva condició i ubicació actuals.
• Despeses excepcionals que es produeixin ocasionalment i de forma inneces-

sària en les adquisicions.
• Despeses de la funció d’aprovisionament, tals com selecció de proveïdors,

estudis de mercat, estudi i elaboració de pressupostos...
• Import dels minvaments i deterioracions.
• Despeses de venda.
2.2.1 Compra d’existències
El PGC utilitza el procediment de desglossament dels comptes d’existències per

registrar les operacions de compravenda. Això suposa que per a l’adquisició el
PGC utilitza els següents comptes:
• 600. Compra de mercaderies
• 601. Compra de matèries primeres
• 602 Compra d’altres aprovisionaments
Aquests tres comptes serveixen per al registre comptable de l’aprovisionament de

l’empresa de béns inclosos en els subgrups 30, 31 i 32 (vegeu figura 2.3):
F igur a 2 . 3 . Relació de compres del subgrup 60 i subgrups 30, 31 i 32
En la definició i les relacions comptables del comptes del subgrup 60 el PGC

indica que “aquests comptes es carregaran per l’import de les compres, a la
recepció de les remeses dels proveïdors o a la seva posada en camí si les
mercaderies i béns es transportessin per compte de l’empresa, amb abonament
a comptes del subgrup 40 o 57”.
Quan la compra de les existències es fa a crèdit, és a dir, queden pendents de

liquidar totalment o parcialment, per la part pendent s’utilitza com a contrapartida
el compte 400. Proveïdors.
Pla General de
Comptabilitat.
Al compte 400. Proveïdors es registren els deutes amb subministradors
de mercaderies i dels altres béns definits en el grup 3. En aquest compte
s’inclouen deutes amb subministradors de serveis utilitzats en el procés
productiu i figura en el passiu corrent del balanç.
Anotacions de l’entitat bancària
Les anotacions que el banc efectua en un compte corrent sempre es fan des del punt de
vista del banc. Per tant, si el banc realitza un càrrec al compte corrent d’un dels seus clients
vol dir que del compte corrent ha disminuït el seu saldo per l’import del càrrec, Això per al
client suposarà un abonament al seu compte de 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista,
euros. Anàlogament, si el banc realitza un abonament suposarà l’increment del saldo del
c/c del client, que farà un càrrec al seu compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista,
euros.
Si la compra es liquida en el moment, s’utilitza com a contrapartida algun dels

comptes del subgrup 57. Tresoreria. En funció del mitjà de pagament utilitzat, els
comptes més habituals són:
• 570. Caixa, euros. Si el pagament de la compra es fa en metàl·lic.

• 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros. Si el pagament de la

compra es fa a càrrec d’un compte corrent a favor de l’empresa compradora
(xec bancari, tarja de dèbit, transferència bancària...).
Registre comptable de compra a crèdit
L’empresa Cargol del Montseny compra a crèdit, el 4 de febrer de 2019, a l’empresa

MELFLOR, SA mercaderies per valor de 300 EUR+IVA 10%.
El registre comptable de Cargol del Montseny al seu llibre diari seria:
Tau la 2.1 1. Meritació de la compra

n 04/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra a MELFLOR, SA 300,00
n 04/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra a MELFLOR, SA 30,00
n 04/02/19 (400) Proveïdors Compra a MELFLOR, SA 330,00
Registre comptable de compra al comptat
L’empresa Cargol del Montseny compra al comptat, el 4 de febrer de 2019, a l’empresa

MELFLOR, SA mercaderies per valor de 300 EUR+IVA 10%. L’empresa Cargol del
Montseny liquida la compra mitjançant xec bancari.
Qualsevol operació a registrar ha de tenir necessàriament el seu suport documental. En el

cas d’aquest exemple, d’una banda hi ha la factura de compra amb la qual es registraria
la meritació de la compra i, de l’altra, per al pagament el xec i el rebut amb els quals es
registraria l’assentament de pagament.
El registre comptable de Cargol del Montseny al seu llibre diari seria:
Tau la 2.1 2. Meritació de la compra i pagement al comptat

n 04/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra a MELFLOR, SA 300,00
n 04/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra a MELFLOR, SA 30,00
n 04/02/19 (400) Proveïdors Compra a MELFLOR, SA 330,00
n+1 04/02/19 (400) Proveïdors Pagament a MELFLOR, SA 330,00
n+1 04/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Pagament a MELFLOR, SA 330,00
Descomptes sobre compres inclosos en la factura
A l’hora de calcular el preu d’adquisició s’ha de tenir en compte que descomptes

i rebaixes de qualsevol naturalesa inclosos en la factura minoraran l’import a
registrar en el compte de compres.
Qualsevol tipus de descompte o rebaixa en el preu que es facturi

conjuntament amb les existències suposa menor valor de les existències
adquirides i, per tant, un menor import a carregar al compte de despesa.
Registre comptable de compra amb descompte en factura
La cadena d’electrodomèstics SUPERLLLAR realitza una compra de neveres a BOSCH

Inc.
El detall de la factura és:
• Núm. fra.: 123/19
• Data d’operació: 1 de febrer de 2019
• Nombre de neveres: 15 unitats
• Preu unitari: 495 EUR+IVA 21%
El preu d’adquisició de la compra està integrat pel preu de les neveres menys el descompte:
15 unitats · 495, 00 EUR/unitat · 0, 95 = 7.053, 75 EUR
L’import a carregar al compte 600. Compra de mercaderies és de 7.053,75 EUR.
Taul a 2 .13 . Meritació de compra amb descompte en factura

n 01/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra a BOSCH Inc. s/fra núm. 7.053,75
123/19
n 01/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra a BOSCH Inc. s/fra núm. 1.481,29
123/19
n 01/02/19 (400) Proveïdors Compra a BOSCH Inc. s/fra núm. 8.535,04

123/19
Despeses de compres
En la compra d’existències s’inclouen en el preu d’adquisició totes les despeses

addicionals fins que les existències estiguin situades per a la seva venda o consum
tals com transports, aranzels de duanes, assegurances i uns altres directament
atribuïbles a l’adquisició.
Quan hi hagi mercaderies
en trànsit propietat de
Exemple de meritació de compra amb despeses l’empresa segons les
condicions del contracte,
L’empresa Cargol del Montseny compra, el 6 de febrer de 2019, mercaderies a l’empresa han de figurar també en
aquests comptes com a
MELFLOR, SA amb les condicions següents (imports sense IVA inclòs):
existències, al tancament de
l’exercici. La mateixa regla
ha d’aplicar-se quan es
• Import: 1.350 EUR tracti de les altres classes
d’existències.
• Descompte comercial: 3% sobre la mercaderies
• Transport: 150 EUR
• Assegurança: 75 EUR
• Condicions de pagament: 30 dies data factura
• IVA: 21%
El preu d’adquisició de les mercaderies està integrat per l’import de les mercaderies
facturades menys el descompte comercial i més les despeses de transport i assegurances.
P reu d0 adquisició = (1.350, 00 · 0, 97) + 150, 00 + 75, 00 = 1.534, 50 EUR
El registre comptable a realitzar al llibre diari de l’empresa Cargol del Montseny seria el
Tau l a 2. 14 . Meritació de compra amb despeses

n 01/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra a BOSCH Inc. s/fra núm.: 1.534,50
següent: 123/19
n 01/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra a BOSCH Inc. s/fra núm.: 322,25
123/19
n 01/02/19 (400) Proveïdors Compra a BOSCH Inc. s/fra núm.: 1.856,75

123/19
En ocasions pot haver-hi operacions de compra on apareguin despeses necessàries

per poder disposar de les existències facturades per un tercer. Aquestes despeses
són facturades per les empreses diferents al proveïdor de les existències. Aquest
tipus de despesa, si compleix amb els requisits indicats en la definició del preu
d’adquisició, formaran part del cost de les existències adquirides, independent-
ment de qui realitzi la seva facturació.
Les despeses de transport en la compra d’existències, si compleixen amb

els requisits indicats en la definició de preu d’adquisició, suposen un major
valor de la mercaderia i, per tant, un major valor a carregar al compte de
despesa que correspongui en funció de les existències adquirides. En cap
cas es registren aquest despeses de transport al compte 624. Transports.
Exemple de despeses de compra facturades per un tercer
L’empresa Cargol del Montseny compra a crèdit, el 8 de febrer de 2019, mercaderies a

l’empresa Miramar, SL. L’import de la mercaderia facturada és de 450 EUR+IVA 10%. El
transport de la mercaderia es fa a càrrec de Cargol del Montseny, que contracta el servei
de l’empresa DHL per al transport. DHL factura el dia 9 de febrer el transport per un import
de 85 EUR (IVA inclòs).
Seguint el criteri del preu d’adquisició, el cost de la mercaderia és l’import facturat pel
proveïdor més les despeses de transport.
85,00
P reu d0 adquisició = 450, 00 + 1,21
= 520, 25 EUR
La documentació justificativa de la compra és, d’una banda, la factura de compra expedida

per l’empresa Miramar, SL i, d’altra banda, la factura pel servei de transport facturat per
l’empresa DHL. Cargol del Montseny ha de registrar al seu llibre diari els assentaments
següents:
Taul a 2 .15 . Meritació de compra amb despeses facturades per un tercer

n1 08/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra a Miramar, SL 450,00
n1 08/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra a Miramar, SL 45,00
n1 08/02/19 (400) Proveïdors Compra a Miramar, SL 544,50
n2 09/02/19 (600) Compra de mercaderies Transport compra DHL 70,25
n2 09/02/19 (472) HP, IVA suportat Transport compra DHL 14,74
n2 09/02/19 (400) Proveïdors Transport compra DHL 85,00
El total d’imports carregats al compte 600. Compra de mercaderies correspon al preu

d’adquisició de la mercaderia.
(600) → 450, 00 + 70, 25 = 520, 25 EUR
2.2.2 Descomptes sobre compres posteriors a la facturació
És pràctica habitual en les relacions comercials l’aparició de descomptes o altres

circumstàncies posteriors a la facturació que suposin una minoració del valor de
les existències adquirides.
Qualsevol descompte o circumstància produïda amb posterioritat a la

facturació de les existències adquirides que suposi una minoració del seu
valor s’ha de registrar en els comptes específics de què disposa el PGC.
El comptes de què disposa el PGC per registrar les minoracions del valor de les
existències posteriors a la facturació són els següents:
• 606. Descomptes sobre compres per pagament immediat. Descomptes i

assimilats que li concedeixin a l’empresa els seus proveïdors, per pagament
immediat, no inclosos en factura.
• 608. Devolucions de compres i operacions similars. Remeses retornades

a proveïdors, normalment per incompliment de les condicions de la coman-
da. En aquest compte es comptabilitzen també els descomptes i similars
originats per la mateixa causa posteriors a la recepció de la factura.
• 609. Ràpels per compres. Descomptes i similars basats a haver aconseguit

un determinat volum de comandes.
La base imposable de
l’impost de l’IVA és la
Qualsevol tipus de descompte posterior a la factura d’una compra suposa una quantitat sobre la qual
disminució del preu de compra inicialment pactat. Aquesta modificació suposa s’aplica el tipus, és a dir, és
la quantificació o la
una variació de la base imposable de l’operació a efectes d’IVA. La modificació de valoració monetària del fet
imposable.
la base imposable de l’operació suposa, també, necessàriament una modificació de
la quota d’IVA suportat, ja que aquesta és el resultat d’aplicar a la base imposable

el tipus impositiu que correspongui legalment. Aquesta variació de la quota suposa
haver de realitzar l’ajust comptable necessari perquè els registres comptables
mostrin l’import correcte de l’IVA suportat deduïble de l’operació de compra.
Observeu que els comptes
606, 608 i 609, malgrat ser
del grup 6 de compres i La concessió d’un descompte posterior a la facturació o la devolució de part de
despeses, són realment
comptes d’ingressos ja que les existències prèviament adquirides suposa el registre comptable del descompte
suposen la minoració d’una
despesa prèviament
i/o devolució, l’ajust de la quota d’IVA associat a la disminució de la base
comptabilitzada. imposable de l’operació i, finalment, la disminució de l’import pendent de liquidar
al proveïdor. Aquests tres apunts són els que integren l’assentament del descompte
i/o la devolució d’existències.
El registre de la devolució d’existències de la manera següent:
1. L’import de la minoració s’abona al compte de descompte que correspongui

segons la seva naturalesa.
2. Ajustament de la quota d’IVA de l’operació. La minoració del valor de

les existències suposa una disminució de la base de liquidació de l’IVA,
ja que el que s’ha de liquidar al proveïdor serà una quantitat menor a la
inicialment comptabilitzada. Aquest ajust es registra abonant al compte 472.
Hisenda Pública, IVA suportat l’import corresponent a la part de quota que
correspongui.
3. Càrrega el compte 400. Proveïdors per l’import del valor del descompte i/o
devolució més la seva quota d’IVA corresponent.
Pla General de
Comptabilitat.
Exemple de registre comptable d’un descompte sobre compres per pagament
immediat
L’empresa ALFA té pendent de liquidar un deute de 2.420 EUR amb l’empresa BETA per
la compra de mercaderies subjectes al tipus general d’IVA. El 2 de febrer de 2019 BETA
ofereix a ALFA un descompte del 5% sobre el deute pendent si ALFA realitza el pagament
abans del venciment acordat. ALFA accedeix i fa transferència bancària per liquidar el
deute.
Els registres comptables que ALFA anota al seu llibre diari seran els següents:
• El descompte sobre el deute pendent és l’import a carregar al compte 400. Proveïdors:

2.420, 00 · 0, 05 = 121, 00 EUR
• L’import del descompte a abonar al compte 606. Descomptes sobre compres per pagament
immediat és: 121,00
1,21
= 100, 00 EUR
• L’ajust d’IVA a abonar al compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat és: 100, 00 · 0, 21 =
21, 00 EUR
Observeu que el total dels càrrecs al compte 400. Proveïdors corresponen al total del deute
a liquidar: 121, 00 + 2.299, 00 = 2.420, 00 EUR
Taul a 2 .16 . Registre comptable del descompte per pagament immediat

n 02/02/19 (400) Proveïdors Dte. de BETA per ppi 121,00
n 02/02/19 (606) Descompte s/compres ppi Dte. de BETA per ppi 100,00
n 02/02/19 (472) HP, IVA suportat Dte. de BETA per ppi 21,00
n+1 02/02/19 (400) Proveïdors Pagament a BETA 2.299,00
n+1 02/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Pagament a BETA 2.299,00
Exemple de registre comptable d’una devolució de compres
L’empresa BETA va facturar a ALFA 3.200 EUR de mercaderies subjectes al tipus general.
Posteriorment a la facturació, el 5 de febrer de 2019, i una vegada rebuda la mercaderia,
ALFA detecta mercaderia malmesa per valor de 1.210 EUR. ALFA retorna la mercaderia a
BETA.
El registre comptable que ALFA anota al seu llibre diari és el següent:
• L’import del preu d’adquisició de la mercaderia a retornar, que s’ha d’abonar al compte 608.
Devolucions de compres i operacions similars: 1.210,00
1,21
= 1.000, 00 EUR
• L’ajust d’VA a abonar al compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat: 1.000, 00 · 0, 21 =
210, 00 EUR
Taul a 2 .17 . Registre comptable de la devolució de mercaderies

n 05/02/19 (400) Proveïdors Devolució a BETA 1.210,00
n 05/02/19 (608) Devolucions de compres i op. Devolució a BETA 1.000,00

similars
n 05/02/19 (472) HP, IVA suportat Devolució a BETA 210,00
Registre comptable d’un descompte sobre compres per volum
L’empresa BETA concedeix, el 7 de febrer de 2019, a l’empresa ALFA un descompte 968

EUR per haver assolit un determinat volum de compres de mercaderies subjectes al tipus
general d’IVA.
El registre comptable que ALFA anota al seu llibre diari és el següent:
• L’import del descompte per volum, que s’ha d’abonar al compte 609. Ràpels per compres:
968,00
1,21
= 800, 00 EUR
• L’ajust d’IVA a abonar al compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat: 800, 00 · 0, 21 =
168, 00 EUR
Taul a 2 .18 . Registre comptable de la devolució de mercaderies descompte per volum

n 07/02/19 (400) Proveïdors Descompte per volum de BETA 968,00
n 07/02/19 (609) Ràpels per compres Descompte per volum de BETA 800,00
n 07/02/19 (472) HP, IVA suportat Descompte per volum de BETA 168,00
2.2.3 Acomptes als proveïdors

El compte 407. Bestretes a
proveïdors representa un
dret i, per tant, és un
En ocasions les empreses en una operació de compravenda acorden que part
compte d’actiu. del pagament es faci en data prèvia a la de realització efectiva de la compra.
Aquests pagaments són acomptes de despeses futures. Quan es produeix aquesta
circumstància, l’empresa que avança part del pagament adquireix un dret sobre
l’empresa venedora. El compte comptable que recull aquests drets del comprador
sobre els proveïdors és el 407. Bestretes a proveïdors.
El compte 407. Bestretes a proveïdors recull els lliuraments a proveïdors,

normalment en efectiu, en concepte d’acompte de subministraments futurs.
Amb caràcter general, el moviment del compte 407. Bestretes a proveïdors és el

següent:
• Es carregarà pels lliuraments d’efectiu als proveïdors, amb abonament a

comptes del subgrup 57.
• S’abonarà per les remeses de mercaderies o altres béns rebuts de proveïdors

a conformitat, generalment amb càrrec a comptes del subgrup 60.
La llei d’IVA estableix que quan en una operació s’originen pagaments anticipats
anteriors al lliurament del bé o la prestació del servei, l’IVA es merita al
moment del cobrament de cada pagament anticipat. Excepte en les adquisicions
intracomunitàries, en les quals no es merita l’IVA quan es fan pagaments anticipats
a l’adquisició.
Comptablement la meritació d’IVA per pagaments anticipats suposa haver de

realitzar en l’assentament corresponent un apunt on es carregui el compte 472.
Hisenda Pública, IVA suportat per la quota corresponent.
La quota és l’import
resultant d’aplicar el tipus
que correspongui a la base El detall dels comptes que intervenen en el registre comptable d’un pagament
imposable de l’operació
gravada. anticipat és el següent:
• 407. Bestretes a proveïdors: es carrega per l’import de la base imposable

de l’operació (BI).
• 472. Hisenda Pública, IVA suportat: es carrega per la quota corresponent a

l’operació.
• 570. Caixa, euros o 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros:
s’abona per l’import efectivament lliurat al proveïdor.
Registre comptable d’acomptes a proveïdors
L’empresa InfoNet realitza el 6 de febrer de 2019 transferència bancaria per import de 605
EUR a l’empresa K-tuin acompte d’una futura compra d’ordinadors.
Per al registre comptable prèviament s’ha d’identificar la base imposable i la quota de

l’operació. Si l’import total lliurat per l’acompte és, per exemple, de 605 EUR, i els
ordinadors estan gravats al tipus general del 21%, les magnituds indicades són:
605,00
• BI → 1,21
= 500, 00 EUR
• Quota → 500, 00 · 0, 21 = 105, 00 EUR
El registre comptable que l’empresa InfoNet ha d’anotar en el seu llibre diari pel lliurament
a compte és el següent:
Taul a 2 .19 . Registre comptable d’acomptes a proveïdors

n1 06/02/19 (407) Bestretes a proveïdors Acompte a K-tuin 500,00
n1 06/02/19 (472) HP, IVA suportat Acompte a K-tuin 105,00
n1 06/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Acompte a K-tuin 605,00
Arribada la data de compra efectiva s’han de tenir present les circumstàncies

següents a l’hora de registrar comptablement l’operació:
• S’ha de registrar la despesa per la compra carregant el compte del subgrup

60 que correspongui.
• S’ha de registrar la quota d’IVA pendent de l’operació carregant el compte

472. Hisenda Pública, IVA suportat per l’import del total de la quota menys
l’import de quota ja registrat en el moment de realitzar l’acompte.
• S’ha de liquidar l’acompte existent abonat el compte 407. Bestretes a

proveïdors per l’import prèviament lliurat.
• S’ha de reconèixer el deute pendent de liquidar abonant el compte 400.

Proveïdors per l’import que correspongui.
Exemple de meritació d’una compra amb acompte a proveïdors
L’11 de febrer l’empresa K-tuin factura a InfoNet la compra de 6 ordinadors al preu unitari
de 570 EUR. K-tuin inclou en factura l’acompte del passat 6 de febrer per import de 605
EUR.
Els imports necessaris per al registre comptable és:
605,00
• Acompte prèviament lliurat i comptabilitzat: 1,21
= 500, 00 EUR
• Quota d’IVA corresponent a l’acompte ja suportada: 500, 00 · 0, 21 = 105, 00 EUR
• Base imposable de l’operació, que correspon amb l’import del preu d’adquisició:
6 ordinadors · 570, 00 EUR/Ordinador = 3.420, 00 EUR
• Quota d’IVA de l’operació pendent de registrar: (3.420, 00 − 500, 00) · 0, 21 = 613, 20 EUR
• Deute pendent a liquidar al proveïdor: (3.420, 00 · 1, 21) − 605, 00 = 3.533, 20 EUR
Amb tots els imports identificats, el registre comptable que l’empresa InfoNet ha d’anotar al
llibre diari és el següent:
Tau la 2.2 0. Meritació de compra amb acompte a proveïdors

n2 11/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra a K-tuin 3.420,00
n2 11/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra a K-tuin 613,20
n2 11/02/19 (407) Bestretes a proveïdors Compra a K-tuin 500,00
n2 11/02/19 (400) Proveïdors Compra a K-tuin 3.533,20
2.2.4 Envasos i embalatges en les compres
El preu d’adquisició de les existències inclou totes les despeses necessàries per
poder-ne disposar. Si els productes que s’adquireixen incorporen envasos o
embalatges sense un valor o utilitat independent del producte al qual acompanyen,
el seu valor formarà part del preu d’adquisició de les mercaderies. En els casos
en què els envasos i/o embalatges que acompanyen els productes tinguin valor i
utilitat independent no formaran part del preu d’adquisició i s’utilitzaran comptes
comptables específics per al seu registre.
El compte 326. Embalatges recull el valor dels cobertes o embolcalls,

generalment irrecuperables, destinades a protegir productes o mercaderies
que han de transportar-se.
El compte 327. Envasos recull el valor dels recipients o atuells, normalment

destinats a la venda, juntament amb el producte que contenen.
Aquests dos comptes, igual que el compte 330. Mercaderies, utilitzen el procedi-
ment de desglossament dels comptes d’existències. Això suposa que únicament
són utilitzats en el registre comptable en tres moments del cicle comptable:
Com a conseqüència del
seu funcionament, els
comptes 326. Embalatges i
327. Envasos únicament 1. Assentament d’obertura: es carregaran per l’import del valor inicials de les
mostren el valor real de les
existències d’envasos i
existències.
embalatges al magatzem en
data de l’assentament
d’obertura i tancament.
d’existències.
3. Assentament de tancament: s’abonaran pel saldo que mostri cadascun

dels comptes d’existències, saldo que correspondrà al seu valor a data de
tancament (valor final).
L’adquisició d’envasos i embalatges es registren com a despesa utilitzant el compte

602. Compra d’altres aprovisionaments.
Al compte 602. Compra d’altres aprovisionaments es registren les

despeses per adquisició de béns inclosos en el subgrup 32.
El detall dels comptes que intervenen en el registre comptable de l’adquisició

d’envasos i embalatges és el següent:
• 602. Compra d’altres aprovisionements: es carrega per l’import de la base

imposable de l’operació (BI).
• 472. Hisenda Pública, IVA suportat: es carrega per l’import de la quota

corresponent a l’operació.
• 400. Proveïdors: s’abona pel deute pendent de liquidar correspoent a

l’adquisició dels envasos i/o embalatges.
Exemple de meritació de la compra d’envasos i emabtges
L’empresa TACOLIN compra mercaderies, el 12 de febrer de 2019, a l’empresa FRIGOLAN.
El detall de la factura emesa per FRIGOLAN és següent:
• Núm. fra.: 123/19
• Import de les mercaderies: 1.350 EUR
• Import dels envasos: 240 EUR
• Import dels embalatges: 75 EUR
• Tipus impositiu d’IVA: 21%
Els imports a identificar per al registre comptable de l’operació de compra són:
• Preu d’adquisició de les mercaderies: 1.350 EUR
• Preu d’adquisició d’envasos i embalatges: 240 + 75 = 315 EUR
• Quota d’IVA: (1.350 + 315) x 0,21 = 349,65 EUR
Amb les dades principals de l’operació identificades, l’empresa TACOLIN registra en el seu
llibre diari l’assentament següent:
Tau la 2.2 1. Meritació de la compra d’envasos i embalatges

n 12/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra a FRIGOLAN s/fra núm.: 1.350,00

123/19
n 12/02/19 (602) Compra d’altres aprov. Compra a FRIGOLAN s/fra núm.: 315,00
123/19
n 12/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra a FRIGOLAN s/fra núm.: 349,65
123/19
n 12/02/19 (400) Proveïdors Compra a FRIGOLAN s/fra núm.: 2.014,65

123/19
Envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
Hi ha determinat tipus d’envasos i embalatges que per les seves característiques

tenen la facultat de poder ser retornats als proveïdors. En aquest casos, l’empresa
compradora rep els envasos i/o embalatges juntament amb el producte adquirit,
però no és propietària d’aquests envasos i/o embalatges. Com que aquest tipus
d’envasos i embalatges no són adquirits, no suposen una despesa per a l’empresa
i, per tant, s’han de registrar en un compte específic: 406. Envasos i embalatges a
retornar a proveïdors.
El compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors recull

l’import d’envasos i/o embalatges carregats en factura pels proveïdors, amb
facultat de devolució.
El moviment del compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors és el

següent:
• Es carregarà per l’import d’envasos i/o embalatges a la recepció de les

mercaderies contingudes, amb abonament al compte 400. Proveïdors.
• S’abonarà:
– Per l’import d’envasos i/o embalatges retornats amb càrrec al compte

400. Proveïdors.
– Per l’import d’envasos i/o embalatges que l’empresa decideixi
reservar-se per al seu ús, així com els extraviats i deteriorats, amb
càrrec al compte 602. Compra d’altres aprovisionaments.
El compte 406. Envasos i
embalatges a retornar a
proveïdors representa un Del moviment del compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors
dret. És un compte d’actiu,
però la seva ubicació al
indicat al PGC es desprenen tres conclusions:
balanç de situació és al
passiu corrent minorant
l’import del compte 400.
Proveïdors. 1. En el moment de la facturació del envasos i embalatges amb facultat de
ser retornats, malgrat no ser adquirits per l’empresa que els rep, suposen el
reconeixement d’una obligació de pagament a favor del proveïdor que els
ha subministrat.
2. El proveïdor que lliura els envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
repercuteix IVA sobre el seu valor.
3. Com que els envasos i embalatges tenen la facultat de ser retornats, l’em-
presa que els rep pot optar per retornar-los al proveïdor o adquirir-los. Les
conseqüències comptables d’optar per una opció o altra són diferents.
El procés del registre comptable dels envasos i embalatges amb facultat de ser
retronats des del punt de vista de l’empresa que els rep és el següent:
1. Recepció d’envasos i embalatges dels proveïdors
2. Devolució als proveïdors d’envasos i embalatges
3. Compra d’envasos i embalatges als proveïdors
Recepció d’envasos i embalatges dels proveïdors

Quan el proveïdor lliura els envasos i embalatges amb facultat de ser retornats,
l’assentament a registrar per part de l’empresa que els rep és el següent:
• Es carregarà el compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors

de l’import facturat pel proveïdor.
• Es carregarà el compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat de l’import de

la quota corresponent al valor dels envasos i embalatges rebuts.
• S’abonarà el compte 400. Proveïdors per l’import del deute pendent amb el
proveïdor.
Exemple de meritació de compra d’envasos i embalatges amb facultat de ser

retornats
L’empresa TACOLIN compra mercaderies, el 12 de febrer de 2019, a l’empresa FRIGOLAN.
El detall de la factura emesa per FRIGOLAN és següent:
• Núm. fra.: 123/19
• Mercaderies: 1.350 EUR
• Envasos: 240 EUR
• Embalatges: 75 EUR
• Els envasos i embalatges tenen la facultat de ser retornats.
El registre comptable que l’empresa TACOLIN ha de registrar al llibre diari és el següent:

Taul a 2 .22 . Meritació de compra amb d’envasos i emabtges amb facultat de ser retornats
n1 12/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra a FRIGOLAN s/fra núm.: 1.350,00

123/19
n1 12/02/19 (406) Envasos/embalatges a retornar a Compra a FRIGOLAN s/fra núm.: 315,00

prov. 123/19
n1 12/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra a FRIGOLAN s/fra núm.: 349,65
123/19
n1 12/02/19 (400) Proveïdors Compra a FRIGOLAN s/fra núm.: 2.014,65

123/19
El llibre major del compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors ha de mostrar
la informació següent:
Tau la 2 . 2 3. Llibre major de 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors
n1 12/02/19 Compra a FRIGOLAN 315,00 315,00

s/fra núm. 123/19
Devolució als proveïdors d’envasos i embalatges

Quan l’empresa en possessió d’envasos i embalatges els retorna al proveïdor
totalment o parcialment, l’assentament a registrar per l’empresa és el següent:
La devolució d’envasos i
embalatges suposa la
minoració de la base
imposable i, per tant, una • Es carregarà el compte 400. Proveïdors per l’import de la minoració del
minoració de la quota d’IVA
suportat. deute pendent associat a la devolució dels envasos i embalatges (valor dels
envasos i embalatges retornats més la quota d’IVA que les correspongui).
• S’abonarà el compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors per

l’import del valor dels envasos i embalatges retornats.
• S’abonarà el compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat per la quota

corresponent al valor dels envasos i embalatges retornats.
Exemple de devolució d’envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
El 15 de febrer de 2019 l’empresa TACOLIN retorna a FRIGOLAN envasos i embalatges

per import de 100 EUR i 50 EUR, respectivament.
La devolució de part dels envasos i embalatges suposa una minoració de la base imposable
inicial de l’operació. Per tant, s’ha de realitzar un ajust sobre l’IVA suportat inicialment. La
disminució de la quota serà: 31,50 EUR [(100 + 50) x 0,21].
El registre comptable que l’empresa TACOLIN ha de registrar al llibre diari és el següent:

Taul a 2 .24 . Devolució d’envasos i emabtges amb facultat de ser retornats

n2 15/02/19 (400) Proveïdors Devolució envasos/embalatges a 186,50

FRIGOLAN
n2 15/02/19 (406) Envasos/embalatges a retornar a Devolució envasos/embalatges a 150,00

prov. FRIGOLAN
n2 15/02/19 (472) HP, IVA suportat Devolució envasos/embalatges a 31,50

FRIGOLAN
El llibre major del compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors mostrarà la
Taul a 2. 25. Llibre major: 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors

s/fra núm. 123/19
n2 15/02/19 Devolució 150,00 165,00

envasos/embalatges a
FRIGOLAN
Compra d’envasos i embalatges als proveïdors

Quan l’empresa decideix adquirir envasos i embalatges o aquests no poden ser
retornats per haver-se extraviat o deteriorat, l’assentament a registrar per l’empresa
és el següent:
• Es carregarà el compte 602. Compra d’altres aprovisionaments per l’import

dels envasos i embalatges adquirits
• S’abonarà el compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors per

l’import dels envasos i embalatges adquirits
La quota d’IVA suportat per
l’adquisició d’envasos i
En aquest cas, no hi ha cap variació en la base imposable de l’operació. D’aquí embalatges amb facultat de
ser retornats es merita en el
que no sigui necessari realitzar cap ajust sobre l’IVA suportat. La quota d’IVA moment de la seva recepció,
suportat per la compra d’envasos i embalatges s’ha de registrar en el moment de no en el moment de la seva
compra efectiva.
la seva recepció, no en el moment de la seva efectiva adquisició.
Compra d’envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
El 18 de febrer de 2019 l’empresa TACOLIN comunica a FRIGOLAN que adquireix la resta

d’envasos i embalatges facturats el passat dia 12 de febrer.
L’import del valor d’envasos i embalatges que TACOLIN adquireix és el saldo que mostra el
compte 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors:
Taul a 2. 26. Llibre major: 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors

s/fra núm. 123/19
n2 15/02/19 Devolució 150,00 165,00

FRIGOLAN
El registre comptable que l’empresa TACOLIN registra al llibre diari per la compra d’envasos
i embalatges és el següent:
Taul a 2 .27 . Compra d’envasos i embalatges amb facultat de ser retornats

n3 18/02/19 (602) Compra d’altres aprov. Compra envasos/embalatges a 165,00

FRIGOLAN
n3 18/02/19 (406) Envasos/embalatges a retornar a Compra envasos/embalatges a 165,00

prov. FRIGOLAN
Quan es trasllada al llibre major del compte 406. Envasos i embalatges a retornar a
proveïdors l’assentament de compra, aquest queda saldat.
Tau la 2 . 2 8. Llibre major: 406. Envasos i embalatges a retornar a proveïdors

s/fra núm. 123/19
n2 15/02/19 Devolució 150,00 165,00

FRIGOLAN
n3 18/02/19 Compra 165,00 0,00

FRIGOLAN
2.2.5 Adquisició intracomunitària de béns
En el registre comptable d’operacions de compra de béns i/o serveis amb empreses

amb residència fiscal fora del territori d’aplicació de l’IVA espanyol es distingei-
xen dues possibles situacions:
1. Adquisicions intracomunitàries de béns i o serveis
2. Importacions
La creació del mercat únic interior dins de l’àmbit comunitari implica la supressió
de les fronteres fiscals i una nova regulació específica de l’IVA. Aquest fet va
suposar la creació del fet imposable anomenat adquisició intracomunitària de
béns. Durant un període transitori, i fins a l’harmonització de la diversitat de
tipus impositius existents en els països integrats de la Unió Europea, es va acordar
que les adquisicions intracomunitàries tributessin en destí.
Hi ha adquisicions intracomunitàries de béns quan els béns són adquirits

a un altre país de la Unió Europea.
La condició de subjecte
passiu implica el
compliment de les Una conseqüència de l’aplicació de la tributació en destí per les adquisicions
obligacions tant materials
com formals de l’impost.
intracomunitàries de béns és l’aparició de la inversió del subjecte passiu (ISP).
La inversió del subjecte passiu suposa que és l’empresa que rep els béns amb
origen en un altre país de la Unió Europea el subjecte passiu de l’impost.
A efectes de l’IVA espanyol, el territori d’aplicació de l’IVA (TAI) és la

Península i les Illes Balears. Queden exclosos del seu àmbit d’aplicació les
Canàries, Ceuta i Melilla. Per tant, només estan subjectes a l’IVA espanyol les
operacions considerades realitzades a la Península i les Illes Balears segons les
normes vigents.
En una operació intracomunitària de béns l’empresa que realitza la venda emet

una factura sense repercussió de l’IVA del seu país. L’empresa compradora ha
d’autorepercutir-se l’IVA del territori d’aplicació de l’impost.
A efectes del registre comptable de l’IVA per l’adquisició intracomunitària de béns

l’empresa espanyola ha de realitzar dos apunts:
• Es carregarà el compte 472. Hisenda Pública, IVA suportat per l’import de

les quotes suportades en l’operació.
• S’abonarà el compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit per l’import de

les quotes que ha d’autorepercutir-se.
Malgrat que l’efecte fiscal resulti neutre, és necessari registrar les quotes d’IVA ja
que normalment el sistema de gestió comptable s’utilitza per obtenir la informació
necessària per generar els document d’autoliquidació periòdica (model 303), on
s’han d’especificar les operacions d’adquisicions intracomunitàries de béns.
Exemple d’adquisició intracomunitària de béns
L’empresa Microland, amb residència fiscal a la ciutat de Lleida, el 13 de febrer de 2019

fa una compra a crèdit de mercaderies a l’empresa alemanya Kurtz. L’import facturat per
Kurtz és de 2.500 EUR. La mercaderia adquirida por Microland tributa a Espanya al tipus
genral del 21%. La quota d’IVA que Microland suporta i que ha d’autorepercutise és de
525,00 EUR (2.500 x 0,21).
El registre comptable que l’empresa Microland ha d’anotar al llibre diari és el següent:
Taul a 2 .29 . Adquisició intracomunitària de béns

n 13/02/19 (600) Compra de mercaderies Compra a Kurtz 2.500,00
n 13/02/19 (472) HP, IVA suportat Compra a Kurtz 525,00
n 13/02/19 (477) HP, IVA repercutit Compra a Kurtz 525,00
n 13/02/19 (400) Proveïdors Compra a Kurtz 2.500,00
2.2.6 Compres en moneda estrangera
El sistema comptable d’una empresa s’ha de realitzar utilitzat la seva moneda

funcional. El PGC en la seva norma 11 de registre i valoració indica que “la
moneda funcional és la moneda de l’entorn econòmic principal en el qual opera

l’empresa. Es presumirà, excepte prova en contrari, que la moneda funcional de
les empreses domiciliades a Espanya és l’euro”. Que la moneda funcional d’una
empresa sigui l’euro no pressuposa que totes les seves transaccions es realitzin
necessàriament en aquesta moneda. Les operacions amb empreses amb moneda
funcional diferent a l’euro suposen una transacció en moneda estrangera.
En el punt 1 de la norma 11 de registre i valoració s’indica que una

transacció en moneda estrangera és aquella l’import de la qual es
denomina o exigeix la seva liquidació en una moneda diferent de la funcional.
En aquesta unitat no es té
en compte l’efecte fiscal de Les operacions de compra en moneda estrangera normalment van associades a
l’IVA i el seu registre
comptable en les les importacions. La Llei d’IVA estableix que les importacions estan subjectes a
operacions en moneda
estrangera l’origen de les l’impost. Ara bé, la liquidació de les quotes d’IVA de les importacions no s’ha
quals siguin importacions.
de realitzar a les empreses a les quals es realitza la compra i, per tant a l’hora de
reconèixer el deute pendent per la compra en moneda estrangera únicament es té
en compte l’import de les mercaderies facturades.
El tipus de canvi al
comptat, també denominat
spot, és el tipus de canvi Les compres en moneda estrangera s’han de registrar comptablement convertint a
que s’ofereix per al
lliurament immediat d’una euros l’import de la moneda estrangera. El tipus de canvi per a la conversió és el
divisa.
corresponent al tipus de canvi al comptat de la data de meritació de l’operació.
El registre de les obligacions de pagament originades per compres realitzades en

moneda estrangera s’anota al subcompte 4004. Proveïdors, moneda estrangera. El
funcionament d’aquest subcompte és el mateix que el del compte 400. Proveïdors:
• S’abonarà per l’import de l’obligació de pagament corresponent a l’operació

de compra en moneda estrangera.
• Es carregarà per l’import del deute liquidat.
Per al registre de les operacions de compres en moneda estrangera s’ha de tenir

present la diferent valoració que pot haver-hi entre la data de meritació de la
compra i la data de liquidació. Aquest canvi en la valoració ve determinat per
la variabilitat en el tipus de canvi entre l’euro i la moneda en la qual es realitza
l’operació. Com a conseqüència d’aquesta variabilitat, es poden produir dues
situacions:
1. La valoració en euros a data de meritació de la compra és superior a la

valoració de l’obligació de pagament en data de liquidació. En aquesta
situació l’empresa compradora obté un benefici com a conseqüència de la
variació del tipus de canvi entre les dues dates.
2. La valoració en euros a data de meritació de la compra és inferior a la

valoració de l’obligació de pagament en data de liquidació. En aquesta
situació l’empresa compradora pateix una pèrdua com a conseqüència de
la variació del tipus de canvi entre les dues dates.
Les empreses que habitualment fan operacions en moneda estrangera poden tenir
oberts en entitats financeres comptes corrents en diferents monedes. El compte

comptable que el PGC disposa per a aquest tipus de drets de de disponibilitat im-
mediat en moneda estrangera en entitats financeres és el 573. Bancs i institucions
de crèdit c/c vista, moneda estrangera. El seu funcionament és el mateix que el
del compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros. Malgrat que els
drets registrats en aquest compte estiguin en moneda estrangera, el seus registres
comptables s’han de realitzar en la moneda funcional, és a dir, en euros.
El compte 571. Caixa,
moneda estrangera recull
El possible benefici o pèrdua que l’empresa té com a conseqüència de la variació l’efectiu en moneda
estrangera en possessió de
del tipus de canvi es registra en els comptes següents: l’empresa.
• 668. Diferències negatives de canvi. Pèrdues produïdes per modificacions

del tipus de canvi en partides monetàries denominades en moneda diferent
de la funcional.
• 768. Diferències positives de canvi. Beneficis produïts per modificacions

de la funcional.
El registre comptable d’una operació de compra en moneda estrangera és el

següent:
1. En la data de meritació de la compra:
• Es carregarà el compte 600. Compra de mercaderies per l’import en

euros del preu d’adquisició de la compra realitzada.
• S’abonarà el compte 4004. Proveïdors, moneda estrangera per l’im-
port en euros del deute derivat de la compra realitzada.
2. En la data de liquidació total o parcial del deute:
• Es carregarà el compte 4004. Proveïdors, moneda estrangera per

l’import en euros del deute que es liquidi.
• S’abonarà el compte del grup 57. Tresoreria que correspongui en
funció del mitja de pagament que s’utilitzi.
• En funció de la variació en el tipus de canvi s’haurà de registrar una
de les següents dues opcions:
– Es carregarà al compte 668. Diferències negatives de canvi la
possible pèrdua produïda per la variació del tipus de canvi.
– S’abonarà el compte 768. Diferències positives de canvi el
possible benefici produït per la variació del tipus de canvi.
Pla General de
Exemple de compra en moneda estrangera Comptabilitat.
L’empresa Citronel, el 15 de febrer de 2019, fa una compra de matèries primes a l’empresa
nord-americana Global Corporation. L’import de les matèries primes facturades per Global
Corporation és de 7.890 USD. El tipus de canvi en la data de compra és de 0,88 EUR/USD.
Per fer el registre comptable de l’operació de compra primer s’ha de calcular l’import en
euros del valor de les matèries primes adquirides:
7.890, 00 USD · 0, 88 EUR/USD = 6.943, 20 EUR
Amb el valor de les matèries primes en euros calculat, el registre comptable de l’empresa
Citronel en el llibre diari és el següent:
Tau la 2.3 0. Compra en moneda estrangera

n1 15/02/19 (601) Compra de matèries primes Compra a Global Corporation 6.943,20
n1 15/02/19 (4004) Prov. moneda estrangera Compra a Global Corporation 6.943,20
Exemple de liquidació de compra en moneda estrangera
El dia 25 de febrer de 2019 Citronel liquida mitjançant transferència bancària des d’un
compte corrent en dòlars americans a Global Corporation la compra realitzada el passat
deia 15 de febrer. El tipus de canvi el 25 de febrer era de 0,95 EUR/USD.
El deute pendent en euros en la data de pagament serà el següent:
7.890, 00 USD · 0, 95 EUR/USD = 7.495, 50 EUR
La pujada del tipus de canvi entre l’euro i el dòlar nord-americà suposa que el valor del
deute pendent que Citronel ha de liquidar s’incrementi i, per tant, li suposi una pèrdua
respecte de l’import a liquidar registrat en la data de la meritació de la compra. Aquesta
pèrdua es registra al compte 668. Diferències negatives de canvi:
(668) → 6.943, 20 − 7.495, 50 = −552, 30 EUR
El registre comptable que l’empresa Citronel ha d’anotar en el llibre diari és el següent:
Tau la 2.3 1. Liquidació de compra en moneda estrangera

n2 25/02/19 (4004) Prov. moneda estrangera Pagament a Global Corporation 6.943,20
n2 25/02/19 (668) Diferències negatives de canvi Pagament a Global Corporation 552,50
n2 25/02/19 (573) Bancs c/c vista, moneda estr. Pagament a Global Corporation 7.495,50
Si el tipus de canvi en la data de liquidació hagués estat de 0,75 EUR/USD, Citronel hauria
hagut de pagar a Global Corporation un import en euros inferior al registrat en data de la
meritació de la compra i, per tant, obtindria un benefici com a conseqüència de la caiguda
el tipus de canvi EUR/USD.
7.890, 00 USD · 0, 75 EUR/USD = 5.917, 50 EUR
(768) → 6.943, 20 − 5.917, 50 = 1.025, 70 EUR
En aquest segon cas, el registre comptable que Citronel hauria d’anotar al llibre diari seria
el següent:
Taul a 2 .32 . Liquidació de compra en moneda estrangera

n2 25/02/19 (4004) Prov. moneda estrangera Pagament a Global Corporation 6.943,20
n2 25/02/19 (573) Bancs c/c vista, moenda estr. Pagament a Global Corporation 5.917,50
n2 25/02/19 (768) Diferències positives de canvi Pagament a Global Corporation 1.025,70
En el cas d’operacions de compres en moneda estrangera en les quals existeixin

pagaments anticipats, el registre comptable dels imports pagats a compte es
valoren amb el tipus de canvi existent en la data en que la qual es fa cada pagament.
Arribada la data de meritació de la compra, les existències adquirides es valoren
per l’import pendent aplicant el tipus de canvi existent en la data de meritació. Les
existències són valorades en almenys dos tipus de canvi diferents: el de la data de
l’acompte i el de la data de meritació de la compra.
Exemple d’acompte en moneda estrangera
L’empresa Citronel, el 27 de febrer de 2019, fa una comanda de matèries primeres a

l’empresa nord-americana Global Corporation. L’import de les matèries primes demanades
és de 10.000 USD. Global Corporation demana un pagament a compte del 10% de
la comanda en la data de formalització de la comanda que Citronel realitza mitjançant
transferència bancària a favor de Global Corporation. El tipus de canvi en la data de
la comada és de 0,85 EUR/USD. El 4 de març, Global Corporation factura a Citronel la
comanda realitzada, amb el tipus de canvi a 0,89 EUR/USD.
El valor en euros de l’acompte és el següent:
10.000, 00 USD · 0, 10 = 1.000, 00 USD → 1.000, 00 · 0, 85 EUR/USD = 850, 00 EUR
En data de meritació de la compra l’import pendent en euros és el següent:
10.000, 00 USD − 1.000, 00 USD = 9.000, 00 USD → 9.000, 00 · 0, 89 EUR/USD = 8.010, 00 EUR
P reu d0 aquisició en euros = 850, 00 + 8.010, 00 = 8.860 EUR
Els registres comptables que Citronel ha de registrar en el llibre diari per l’operació de
compra són:
Taul a 2 .33 . Liquidació de compra en moneda estrangera

n1 27/02/19 (407) Bestretes a proveïdors Acompte a Global Corporation 850,00
n1 27/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Acompte a Global Corporation 850,00
n2 04/03/19 (601) Compra de matèria primeres Compra a Global Corporation 8.860,00
n2 04/03/19 (407) Bestretes a proveïdors Compra a Global Corporation 850,00
n2 04/03/19 (4004) Prov., moneda estrangera Compra a Global Corporation 8.010,00

2.3 Regularització i correccions valoratives de les existències
La utilització del procediment de desglossament dels comptes d’existències pel

qual opta el PGC per al seu registre suposa que els comptes del grup 3 d’existències
no es fan servir al llarg de l’exercici. Per tant, no representen el valor real del valor
d’aquests béns.
A data de tancament de l’exercici comptable, tots els comptes han de recollir

el valor real del béns, drets i obligacions als quals representen. Per tant, a la
finalització de l’exercici s’han d’actualitzar els saldos dels comptes d’existències
perquè reflecteixin el seu valor real.
El valor de les existències a data de tancament ve determinat per:
• Moviment físic del magatzem
• Possibles pèrdues de valor de les existències en possessió de l’empresa
Aquetes dues circumstàncies suposen realitzar a final de l’exercici els ajustos

comptables corresponents.
2.3.1 Regularització d’existències
A la finalització de l’exercici comptable s’haurà de fer els ajustos necessaris per

aconseguir que els comptes del grup 3 d’existències reflecteixin el valor real del
valor els béns al magatzem a data de tancament. Aquest ajust es registra mitjançant
la regularització d’existències, també anomena variació d’existències.
La regularització d’existències és el reflex comptable de l’augment o

disminució que es produeix en l’inventari de l’empresa en comparar-lo en
dos moments diferents: al final de l’exercici i al principi.
Els comptes mitjançant els quals registrem la regularització d’existències el

trobem dins dels subgruos 61 i 71:
Subgrups 61 i 71
– 610. Variació d’existències de mercaderies

– 611. Variació d’existències de matèries primeres
– 612. Variació d’existències d’altres aprovisionaments
– 710. Variació d’existències de productes en curs

– 711. Variació d’existències de productes semiacabats

– 712. Variació d’existències de productes acabats
– 713. Variació d’existències de subproductes, residus i materials recuperats
La relació entre els comptes de variació d’existències i el comptes del grup 3

d’existències és la següent:
Fig ur a 2 . 4 . Relació subgrups 61 i 71 amb comptes del

grup 3
Els comptes dels subgrups 61 i 71, amb les quals s’ha efectuat la regularització,
podran tenir saldo deutor o saldo creditor (dependrà de l’import de les existències
inicials i de les finals), i per tant independentment del grup que siguin, aquests
comptes podran actuar com a comptes d’ingrés o de despesa.
• Si les existències inicials són superiors a les existències finals el compte

de variació d’existències tindrà saldo creditor i actuarà com un compte
d’ingrés.
Ei > Ef → V ariació d0 existències Sh → Ingrés
• Si les existències inicials són inferiors a les existències finals el compte

de variació d’existències tindrà saldo deutor i actuarà com un compte de
despesa.
Ei < Ef → V ariació d0 existències Sd → Despesa
El fet que els comptes dels subgrups 61 i 71 puguin actuar com a comptes d’ingrés
o de despesa és necessari per poder determinar el consum real de del existències.
Consum = Ei + Compres − Ef
Amb el registre de regularització d’existències el comptes de l’empresa reflectiran

com a despesa el consum real d’existències i no l’import de les seves compres.
Durant un exercici no necessàriament totes les compres d’existències s’hauran
venut o consumit, i per tant les comprades i no consumides quedaran com
existències finals. O pot ser s’han venut o consumit més existències de les
comprades durant l’exercici ja que es disposava d’existències inicials.
De vegades, la valoració al tancament de l’exercici es pot fer d’una manera

individualitzada i el cost d’aquests béns és perfectament identificable. Per
exemple un concessionari de cotxe a final d’exercici podrà identificar de manera
individualitzada cadascuna de les unitats de que disposi en el magatzem. En altres
ocasions però aquesta identificació individualitzada no serà possible, i per tant les
empreses s’hauran de recórrer a mètodes de valoració alternatius.
Mitjançant les fitxes de
magatzem les empreses
porten el control d’entrades i
sortides de magatzem i el
càlcul la seva valoració. Quan es tracti d’assignar valor a béns concrets que formen part d’un inventari
de béns intercanviables entre si, s’adoptarà amb caràcter general el mètode
del preu mitjà o cost mitjà ponderat (PMP). El mètode FIFO (first in first
out) és acceptable i pot adoptar-se si l’empresa ho considerés més convenient
per a la seva gestió. S’utilitzarà un únic mètode d’assignació de valor per a
totes les existències que tinguin una naturalesa i ús similars.
El registre comptable de la regularització d’existències es realitza en dos assenta-

ments:
La regularització
d’existències es pot registrat
en un únic assentament on
abonaríem els comptes 1. Baixa el valor de les existències inicials:
d’existències per seu saldo,
carregaríem els comptes
d’existències per l’import del • S’abonen els comptes grup 3 d’existències pel seu saldo, que serà el
seu valor final, i per
diferencia carregaríem o valor de les existències a data d’inici de l’exercici.
abonaríem els comptes de
variació d’existències
segons fos el cas
• Es carreguen els comptes dels subgrups 61 i 71 que corresponguin
amb l’import del valor inicial de les existències.
2. Registre del valor final de les existències a data de tancament:
• Es carrega als comptes del grup 3 d’existències l’import del valor final
de les existències en el magatzem a data de tancament.
• S’abona als comptes dels subgrup 61 i 71 que corresponguin per
l’import del valor final de les existències al magatzem a data de
tancament.
Regularització d’existències
Respecte de les existències de l’empresa TACOLIN disposem de la informació següent:
• Existències inicials (01/01/19):
– Mercaderies: 4.250 EUR

– Embalatges: 450 EUR
– Envasos: 320 EUR
• Existències finals (31/12/19):
– Mercaderies: 2.370 EUR

– Embalatges: 630 EUR
– Envasos: 420 EUR
A data de 31 de desembre de 2019 l’empresa TACOLIN registrar la regularització

d’existències al llibre diari.
Taul a 2 .34 . Regularització d’existències

n 31/12/19 (610) Variació d’exist. mercaderies Regularització d’existències (Ei) 4.250,00
n 31/12/19 (612) Variació d’exist. d’altres aprov. Regularització d’existències (Ei) 770,00
n 31/12/19 (300) Mercaderies Regularització d’existències (Ei) 4.250,00
n 31/12/19 (326) Embalatges Regularització d’existències (Ei) 450,00
n 31/12/19 (327) Envasos Regularització d’existències (Ei) 320,00
n+1 31/12/19 (300) Mercaderies Regularització d’existències (Ef) 2.370,00
n+1 31/12/19 (326) Embalatges Regularització d’existències (Ef) 630,00
n+1 31/12/19 (327) Envasos Regularització d’existències (Ef) 420,00
n+1 31/12/19 (610) Variació d’exist. mercaderies Regularització d’existències (Ef) 2.370,00
n+1 31/12/19 (612) Variació d’exist. d’altres aprov. Regularització d’existències (Ef) 1.050,00
Amb les dades de l’exemple podem comprovar que el compte 610. Variació d’exixtències
de mercaderies al tenir saldo deutor (1.880 EUR) actua coma compte de despesa, però el
compte 612. Variació d’existències d’altres aprovisionaments té saldo creditor (280 EUR) i
actua coma compte d’ingrés.
Taul a 2. 35. Llibre major: 610. Variació d’existències de mercaderies
n 31/12/19 Regularització 4.250,00 4.250,00

d’existències (Ei)
n+1 31/12/19 Regularització 2.370,00 1.880,00

d’existències (Ef)
Taul a 2. 36. Llibre major: 612. Variació d’existències d’altres aprovisionaments
n 31/12/19 Regularització 770,00 770,00

d’existències (Ei)
n+1 31/12/19 Regularització 1.050,00 -280,00

d’existències (Ef)
2.3.2 Correccions valoratives de les existències
Entre els principis comptables enunciats en la primera part del PGC trobem el
principi de prudència on s’indica que cal ser prudent en les estimacions i valora-
cions en condicions d’incertesa. L’aplicació d’aquest principi exigeix la correcció
valorativa de les existències quan sobre d’elles aparegui un deteriorament de valor,
malgrat que aquet deteriorament sigui reversible, és a dir, pugui desaparèixer
passat un temps.
L’apartat 2 de la Norma de registre i valoració 10 referent a la ”valoració posterior”

de les existències s’indica que ”Quan el valor de mercat d’un bé o qualsevol altre
valor que li correspongui sigui inferior al seu preu d’adquisició o al seu cost de
producció, procedirà a efectuar correccions valoratives, dotant a aquest efecte la
pertinent provisió, quan la depreciació sigui reversible. Si la depreciació (pèrdua)
fos irreversible, es tindrà en compte tal circumstància en valorar les existències”.
Atenent al contingut de l’aparat 4 de la Norma 10 de registre i valoració podem

distingir d’entre les possibles pèrdues de valor de les existències les de caràcter
reversible i les irreversible. Les pèrdues de valor de caràcter irreversible suposaran
una minoració del valor de les existències finals i per tant quedaran reflectides en la
comptabilitat de l’empresa mitjançant el registre de la regularització d’existències.
El valor net realitzable és
l’import que es pot obtenir al
mercat una vegada deduïts Respecte de les pèrdues de caràcter reversible s’entén que les existències han sofert
tots els costos d’adquisició,
producció o comercialització. una pèrdua reversible quan el valor net realitzable de les existències sigui inferior
En el cas de les primeres
matèries o dels productes
al seu preu d’adquisició o al seu cost de producció.
en curs incorpora els costos
necessaris per a la seva
producció, construcció o
V alor net realitzable < preu d0 adquisició o cost de produció →
fabricació. deterioramnet
Si les circumstàncies que van causar la correcció del valor de les existències
haguessin deixat d’existir, l’import de la correcció serà objecte de reversió
reconeixent-lo com un ingrés en el compte de pèrdues i guanys.
Comptablement els registre de les pèrdues de valor de caràcter reversible de

les existències es realitza mitjançat els comptes del subgrup 39 i els comptes
693. Pèrdues per deteriorament d’existències i 793. Reversió del deteriorament
d’existències.
Comptes per al registre de les pèrdues de valor de caràcter reversible
• 39. Deteriorament del valor de les existències
– 390. Deteriorament de valor de les mercaderies

– 391. Deteriorament de valor de les matèries primeres
– 392. Deteriorament de valor d’altres aprovisionaments
– 393. Deteriorament de valor dels productes en curs
– 394. Deteriorament de valor dels productes semiacabats
– 395. Deteriorament de valor dels productes acabats
– 396. Deteriorament de valor dels subproductes, residus i materials recuperats
• 693. Pèrdues per deteriorament d’existències
• 793. Reversió del deteriorament d’existències
Els comptes del subgrup 39 recullen l’expressió comptable de les pèrdues reversi-
bles que es posen de manifest amb motiu de l’inventari d’existències de tancament
d’exercici. Són comptes de passiu ja que representen un una possible pèrdua.
Els comptes del subgrup 39
malgrat ser de passiu
figuraran en l’actiu corrent El registre comptable dels deteriorament de valor de les existències a realitzar a
del balanç minorant la
partida en la qual figuri el final de l’exercici és el següent:
corresponent element
patrimonial.
1. Registre de la reversió del deteriorament de l’exercici anterior. Aquest

assentament únicament s’haurà de realitzar si als comptes de l’empresa hi
figuren comptes del subgrup 39 registrats en l’exercici anterior. Els apunts
a registrar seran els següents:
• Es carregaran els comptes del subgrup 39 pel seu saldo.

• S’abonarà el compte 793. Reversió del deteriorament d’existències
per total dels saldos creditors carregats.
2. Registre del deteriorament de l’exercici. De nou s’ha de tenir present que

aquest assentament únicament es registrarà si es donen les circumstancies
per al reconeixement de de pèrdues de valor reversible d’existències. Els
apunts a registrar seran els següents:
• Es carregarà el compte 693. Pèrdues per deteriorament d’existències

per l’import del total de deteriorament de les existències que corres-
ponguin.
• S’abonaran els comptes del subgrup 39 pels imports de cadascun dels
deteriorament que corresponguin.
Correccions valoratives de les existències
Seguint amb l’exemple de l’empresa TACOLIN, a data de tancament de l’exercici 2019

disposem de la informació següent:
• Els compte 390. Deteriorament de valor de les mercaderies i 392. Deteriorament de valor
d’altres aprovisionaments mostren un saldo creditor de 450 EUR i 225 EUR respectivament.
• El valor net realitzable de les mercaderies és un 5% inferior al valor de de les existències

finals (2.370 EUR), i el valor net realitzable d’envasos i embalatges és un 3% superior al valor
de les seves existències finals (420 EUR i 630 EUR respectivament).
A l’existir deterioraments de l’exercici anterior el primer registre a realitzar relacionat amb la

correcció valorativa de les existències serà la seva reversió. TACOLIN registrà al llibre diari
l’assentament següent:
Taul a 2 .37 . Reversió deterioraments d’existències

n+2 31/12/19 (390) Det. de valor mercaderies Reversió det. d’exist. 450,00
n+2 31/12/19 (392) Det. de valor d’altres aprov. Reversió det. d’exist. 225,00
n+2 31/12/19 (793) Reversió det. d’existències Reversió det. d’exist. 675,00
Seguidament s’hauran de calcular els possibles deterioraments corresponents

d’existències corresponents a l’exercici 2019:
• Al ser el valor final de les mercaderies un 5% inferior al seu valor net realitzable tenim una
possible pèrdua que s’haurà de registrar. L’import del deteriorament serà la diferència entre
el valor final de les existències i el seu valor net realitzable:
Deteriorament mercaderies → 2.370, 00 − (2.370, 00 · 0, 05) = 118, 50 EUR
• Respecte dels envasos i embalatges al ser el seu valor net realitzable superior al valor de les
seves existències finals, no procedeix reconèixer cap pèrdua de valor.
L’assentament que TACOLIN haurà de registrar al llibre diari per reconèixer el deteriorament
del valor de les mercaderies serà el següent:
Tau la 2.3 8. Deterioraments d’existències

n+3 31/12/19 (693) Pèrdues per det. d’exist. Deteriorament d’exist. 118,50
n+3 31/12/19 (390) Det. de valor mercaderies Deteriorament d’exist. 118,50
El major del compte 390. Deteriorament de valor de les mercaderies tindrà un saldo
creditor de 118,50 EUR i figurarà al balanç de TACOLIN i sobre el qual s’haurà de regitar
la corresponent reversió a la finalització de l’exercici 2020. D’altra banda el compte 392.
Deteriorament de valor d’altres aprovisionaments quedarà saldat.
Tau la 2 . 3 9. Llibre major: 390. Deteriorament de valor de les mercaderies
1 01/01/19 Assentament 450,00 -450,00

d’obertura
n+2 31/12/19 Reversió det. d’exist. 450,00 0,00
n+3 31/12/19 Deteriorament d’exist. 118,50 -118,50
Tau la 2 . 4 0. Llibre major: 392. Deteriorament de valor d’altres aprovisionaments
1 01/01/19 Assentament 225,00 -225,00

d’obertura
n+2 31/12/19 Reversió det. d’exist. 225,00 0,00

3. Vendes i ingressos comercials
En qualsevol tipus d’organització empresarial la principal font d’ingressos té el seu

origen en les vendes i/o prestació de serveis. Independentment de l’excel·lent orga-
nització dels diferents departaments que integren una empresa i de l’excel·lència
que puguin tenir els seus productes i/o serveis, sense vendes no hi ha ingressos
per sustentar l’estructura de empresarial i retribuir les aportacions realitzades pels
propietaris.
No s’han de confondre els conceptes d’ingrés i cobrament.
Ingrés és un concepte econòmic que suposa un augment del patrimoni net,

mentre que cobrament és un augment de tresoreria.
El Pla General de Comptabilitat (PGC) ubica els comptes per al registre dels
ingressos al grup 7 de vendes i ingressos.
El PGC defineix el grup 7 com l’alienació de béns i prestació de serveis

que són objecte del trànsit de l’empresa. També comprèn altres ingressos,
variació d’existències i beneficis de l’exercici.
Els comptes d’ingressos,
El comptes del grup 7 són comptes de gestió que representen els fluxos econòmics igual que els comptes de
despeses, són comptes de
d’ingressos. Els comptes d’ingressos, juntament amb els de despesa, serveixen per gestió i, per tant, no
apareixen al balanç de
determinar el resultat de l’exercici comptable. situació.
Grup 7: vendes i ngressos Pla General de
Comptabilitat.
• 70. Vendes de mercaderies, producció pròpia, serveis, etc.
• 73. Treballs realitzats per a l’empresa
• 74. Subvencions, donacions i llegats
• 75. Altres ingressos de gestió
• 76. Ingressos financers
• 77. Beneficis procedents d’actius no corrents i ingressos excepcionals
• 79. Excessos i aplicacions de provisions i de pèrdues per deteriorament
Recordeu que carregar un

compte és fer una anotació
El funcionament del comptes comptables d’ingressos és el següent: al seu deure i abonar un
compte és fer una anotació
al seu haver.
• S’abonen per l’increment del valor de l’ingrés al qual representen.
• Es carreguen per la disminució del valor de l’ingrés al qual representen.

Els comptes d’ingressos tenen en general naturalesa creditora i, per tant, el seu
saldo és creditor. A final de l’exercici en el registre comptable de la regularització
d’ingressos i despeses tots els comptes del grup 7 amb saldo creditor es carreguen
pel seu saldo abonat el compte 129. Resultat de l’exercici. En el cas de tenir
comptes del grup 7 amb saldo deutor, en el registre de la regularització d’ingressos
i despeses s’abonen pel seu saldo carregat al compte 123. Resultat de l’exercici.
Els ingressos es classifiquen en dos grans grups:
1. Ingressos d’explotació:
• Ingressos procedents de la venda de productes i/o prestació de serveis

objecte principal de l’activitat de l’empresa.
• Altres ingressos d’explotació, com són els procedents del seu immobi-
litzat, les subvencions, donacions i llegats, i altres ingressos de gestió.
2. Ingressos financers. Són generats pels rendiments en forma de plusvàlues,

dividends i interessos d’inversions financeres o dipòsits bancaris en comptes
corrents dels quals sigui titular l’empresa.
Vegeu a la unitat
“Operacions no L’objecte d’estudi són els ingressos procedents de la venda de productes i/o
comercials, tancament de
l’exercici i comptes anuals” prestació de serveis que siguin l’objecte principal de l’activitat de l’empresa.
els altres ingressos
d’explotació, així com els
ingressos financers.
3.1 Vendes i ingressos per operacions comercials
La principal font d’ingressos de les empreses procedeix de la venda dels seus

productes i/o la prestació de serveis objecte principal de la seva activitat. La
utilització per part del PGC del procediment de desglossament dels comptes
d’existències suposa la utilització de comptes del grup 7 per al registre de les
vendes. L’import pel qual es registren les existències venudes és el preu de venda.
Els principals comptes comptables que el PGC destina al registre d’aquest tipus
d’ingressos es troben ubicats al subgrup 70 de vendes de mercaderies, de produc-
ció pròpia, de serveis, etc.:
• 700. Vendes de mercaderies
• 701. Vendes de productes acabats
• 702. Vendes de productes semi acabats
• 703. Vendes de subproductes i residus
• 705. Prestació de serveis
Respecte de la prestació de serveis, s’ha de distingir entre aquells que s’han

de registrar al compte 705. Prestació de serveis, com a conseqüència de ser
l’objecte principal de l’activitat empresarial, i aquells que es registren al compte
759. Ingressos per serveis diversos, com a conseqüència de ser prestats de manera
esporàdica o ocasional per l’empresa.
Exemple d’activitat principal i activitat esporàdica
Els serveis de transport prestats per una empresa l’activitat principal de la qual és el
transport de mercaderies és registren al compte 705. Prestació de serveis.
Per a una empresa comercialitzadora de mercaderies que no inclou el transport entre les
seves activitats principals, el servei de transport de vendes que pugui prestar de manera
ocasional es registra al compte 759. Ingressos per serveis diversos.
Quan les vendes o la prestació de serveis es fan a crèdit, és a dir, posposant el seu
cobrament, i queden pendents de cobrar totalment o parcialment, la part pendent
s’usa com a contrapartida al compte 430. Clients.
Al compte 430. Clients es registren els crèdits amb compradors de

mercaderies i altres béns definits en el grup 3, així com amb els usuaris
dels serveis prestats per l’empresa, sempre que constitueixin una activitat
principal.
Si la venda o la prestació de servei es cobra en el moment de realitzar-la, s’utilitza

com a contrapartida algun dels comptes del subgrup 57 de tresoreria. En funció
del mitjà de pagament, els comptes a utilitzar més habituals són:
• 570. Caixa, euros. Quan el pagament de la compra es realitza en metàl·lic.
• 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros. Quan el pagament

de la compra es realitza a càrrec d’un compte corrent a favor de l’empresa
compradora (xec bancari, targeta de dèbit, transferència bancària...)
Exemple de registre comptable de venda a crèdit
L’empresa Cargol del Montseny compra a crèdit, el 4 de febrer de 2019, a l’empresa

MELFLOR, SA mercaderies per valor de 300 EUR + IVA 10%.
El registre comptable de MELFLOR, SA en el seu llibre diari ha de ser:
Taul a 3 .1. Meritació de la venda

n 04/02/19 (430) Clients Venda a Cargol del Montseny 330,00
n 04/02/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a Cargol del Montseny 300,00
n 04/02/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a Cargol del Montseny 30,00
Exemple de registre comptable de venda al comptat
L’empresa Cargol del Montseny compra al comptat, el 4 de febrer de 2019, a l’empresa

MELFLOR, SA mercaderies per valor de 300 EUR + IVA 10%. L’empresa Cargol del
Montseny liquida la compra mitjançant xec bancari. El registre comptable de MELFLOR,
SA en el seu llibre diari ha de ser el següent:
Tau la 3.2 . Meritació de la venda i cobrament al comptat

n 04/02/19 (430) Clients Venda a Cargol del Montseny 330,00
n 04/02/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a Cargol del Montseny 300,00
n 04/02/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a Cargol del Montseny 30,00
n 04/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Cobrament a MELFLOR, SA 330,00
n 04/02/19 (430) Clients Cobrament a MELFLOR, SA 330,00
Qualsevol operació a registrar ha de tenir necessàriament el seu suport documental. En

aquest cas, d’una banda, cal la factura de venda amb la qual es registra la meritació de la
venda i, per l’altra, el xec i rebut, amb els quals es registra l’assentament de cobrament.
Exemple de registre comptable de prestació de servei
L’empresa TECNICASA té com a activitat principal la prestació de serveis d’assessoria

tècnica d’obres. El 5 de febrer de 2019 factura a l’empresa ConCasa, SL un servei per
import de 2.000 EUR. Les condicions pactades per liquidar el servei són el 75% en la data
de facturació mitjanant xec bancari i la resta a 15 dies mitjançant transferència bancària.
Els registres comptables de TECNICASA en el llibre diari són:
Tau la 3.3 . Meritació de la preatció del servie i cobrament

n1 05/02/19 (430) Clients Servei a ConCasa, SL 2.420,00
n1 05/02/19 (705) Prestció de servies Servei a ConCasa, SL 2.000,00
n1 05/02/19 (477) HP, IVA repercutit Servei a ConCasa, SL 420,00
n1+1 05/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Cobrament 75% a ConCasa, SL 1.815,00
n1+1 05/02/19 (430) Clients Cobrament 75% a ConCasa, SL 1.815,00
n2 20/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Cobrament 25% a ConCasa, SL 605,00
n2 20/02/19 (430) Clients Cobrament 25% a ConCasa, SL 605,00
3.1.1 Despeses de transport en vendes
Quan les vendes porten associades despeses de transport i aquest servei és prestat
per l’empresa venedora, poden donar-se dues situacions:
1. Les despeses de transport no figuren desglossades en la factura de venda. En

aquest cas, el preu de venda inclou el servei de transport i el seu registre es
realitza al compte d’ingrés que correspongui en funció del tipus d’existència
venuda.
2. Les despeses de transport figuren desglossades en la factura de venda. En

aquest cas, atenent a la norma 14 de registre i valoració, que indica que
“amb la finalitat de comptabilitzar els ingressos atès el fons econòmic de les
operacions, pot ocórrer que els components identificables d’una mateixa
transacció hagin de reconèixer-se aplicant criteri diversos com una venda
de béns i els serveis annexos”, en el registre de la venda cal identificar en un
compte separat al d’existències venudes l’import del servei de transport. Si
aquest servei de transport forma part de l’activitat principal de l’empresa, es
registra al compte 705. Prestació de serveis. Si, pel contrari, aquest servei
de transport es presta de manera ocasional i sense formar part de l’activitat
principal de l’empresa, es registra al compte 759. Ingressos per serveis
diversos.
Exemple de despeses de transport desglossades en factura
L’empresa DETOX factura l’1 de març de 2019 a l’empresa VELUX una venda a crèdit amb
el detall següent:
• Núm. fra.: 143/19
• Transports: 200 EUR
Suposant que l’empresa DETOX realitza el servei amb els seus mitjans i que aquest servei
forma part de l’activitat habitual de l’empresa, el registre comptable en el seu llibre diari ha
de ser el següent:

n 01/03/19 (430) Clients Venda a VELUX n/fra nº: 143/19 1.694,00
n 01/03/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 1.200,00
n 01/03/19 (705) Prestció de servies Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 200,00
n 01/03/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 294,00
Si fa el servei amb els seus mitjans però això suposa un servei ocasional no habitual en
l’activitat principal de l’empresa, el registre comptable en el seu llibre diari ha de ser el
següent:

n 01/03/19 (430) Clients Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 1.694,00
n 01/03/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 1.200,00
n 01/03/19 (759) Ingr. serveis diversos Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 200,00
n 01/03/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 294,00
En ocasions, en la pràctica comercial pot ocórrer que a l’hora de realitzar una

venda les despeses de transport siguin a càrrec del comprador però que s’acordi
que el servei sigui gestionat per l’empresa venedora que contracta en nom de
comprador el servei de transport a una tercera empresa.
Si l’empresa venedora contracta el servei de transport al seu nom comptablement

ha de registrar la despesa al compte 624. Transport. Quan factura la venda
al comprador ha d’incloure en factura aquest servei, registrat al compte 759.
Ingressos per serveis diversos.
Exemple de despeses de transport prestades per un trercer
L’empresa DETOX factura l’1 de març de 2019 a l’empresa VELUX una venda a crèdit amb
el detall següent:
• Núm. fra.: 143/19
• Transports: 200 EUR
DETOX contracta el servei de transport a l’empresa DHL, que en la mateixa data de venda
li factura 200 EUR + IVA pel servei.
El registres comptables que l’empresa DETOX haurà de realitzar en el llibre diari respecte
de l’operació de venda són els següents:
Tau la 3.6 . Meritació del servei de transport i venda de mercaderies

n1 01/03/19 (624) Transports Servei DHL 200,00
n1 01/03/19 (472) HP, IVA repercutit Servei DHL 42,00
n1 01/03/19 (410) Creditors per prest. serv. Servei DHL 242,00
n2 01/03/19 (430) Cleints Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 1.694,00
n2 01/03/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 1.200,00
n2 01/03/19 (759) Ingr. per serveis diversos Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 200,00
n2 01/03/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 294,00
VELOX pot deduir-ser la quota d’IVA pel servei de transport prestat per DHL, ja que la
factura està emesa al seu nom.
Si l’empresa venedora contracta el servei de transport directament a nom del

comprador, l’empresa del transport emet la factura a nom del comprador, i no
de l’empresa venedora. Per tant, aquesta en cap cas pot considerar aquest servei
com una despesa. Comptablement el que ha de fer és el següent:
• En la recepció de la factura del servei a nom del comprador: registrar el

pagament abonant el compte de tresoreria que correspongui en funció de
com es realitzi el pagament. Com a contrapartida, cal carregar el compte
552. Compte corrent amb altres persones i entitats vinculades.
• En la facturació al comprador: adjuntar la factura del servei de transport a

nom del comprador i rebre l’import del servei. Comptablement, carregar
aquest concepte al compte 430. Clients, si l’operació queda pendent de

cobrar-se, o carregar al compte de tresoreria que correspongui en funció de
com es realitzi el pagament.
Exemple de despeses de transport facturades a nom del comprador
L’empresa DETOX factura, l’1 de març de 2019, a l’empresa VELUX una venda a crèdit
amb el detall següent:
• Núm. fra.: 143/19
Les despese de transport són a càrrec de VELUX, però s’acorda que les gestionarà DETOX
en el seu nom. DETOX contracta, en nom del comprador, l’empresa DHL per al servei de
transport. DHL emet factura a nom de VELUX per 200 EUR + IVA.
El registres comptables que l’empresa DETOX en el llibre diari respecte de l’operació de

venda són:
Taul a 3 .7. Meritació del servei de transport i venda de mercaderies

n1 01/03/19 (552) Compte corrent amb altres pers. Servei DHL 242,00
n1 01/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Servei DHL 242,00
n2 01/03/19 (430) Clients Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 1.694,00
n2 01/03/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 1.200,00
n2 01/03/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 252,00
n2 01/03/19 (552) Compte corrent amb altres pers. Venda a VELUX n/fra núm.: 143/19 242,00
En aquest cas, com que la factura del servei de transport va a nom de l’empresa
compradora, VELUX no és el subjecte passiu de l’operació i, per tant, no pot deduir-se
la quota d’IVA corresponent al servei de transport.
3.1.2 Descomptes sobre vendes inclosos en factura
La utilització del procediment de desglossament dels comptes d’existències per

part del PGC per registrar el moviment d’entrada i sortida d’existències suposa
valorar les sortides al seu preu de venda. Cal determinar per a cada operació
de venda el preu pel qual es registra la sortida d’existències o, en el seu cas, la
prestació del servei.
Norma 14 de registre i valoració
“Els ingressos procedents de la venda de béns i de la prestació de serveis es valoraran pel

valor raonable de la contrapartida, rebuda o per rebre, derivada d’aquests, que, excepte
evidència en contrari, serà el preu acordat per a aquests béns o serveis, deduït: l’import
de qualsevol descompte, rebaixa en el preu o altres partides similars que l’empresa pugui
concedir, així com els interessos incorporats al nominal dels crèdits.”
A l’hora de registrar una venda o la prestació d’un servei l’import pel qual s’ha de
reconèixer l’ingrés als comptes del grup 7 que correspongui s’ha de minorar per
qualsevol tipus de descompte inclòs en la factura.
Qualsevol tipus de descompte o rebaixa en el preu que es facturi

conjuntament amb les existències i/o la prestació del servei suposa menor
valor de l’ingrés a registrar.
Descomptes sobre compres en factura
La cadena d’electrodomèstics SUPERLLLAR realitza una venda a la immobiliària DePisos.
• Núm. fra.: 094/19
• Data de l’operació: 5 de març de 2019
• Import facturat: 3.500 EUR + IVA 21%
• Descompte per pagament immediat: 3%
• Condicions: pagament al comptat mitjançat xec bancari
L’import de l’ingrés a registrar ve determinat pel valor de la mercaderia venuda, que inclou
les despeses en factura existent.
Import f acturat : (3.500, 00 · 0, 95) · 0, 97 = 3.225, 25 EUR
Quota d0 IV A : 3.225, 25 · 0, 21 = 677, 30 EUR
El registre comptable de SUPERLLAR en el llibre diari per la venda ha de ser el següent:
Tau la 3.8 . Meritació de la venda al comptat

n 05/03/19 (430) Clients Venda a DePisos n/fra núm.: 094/19 3.902,55
n 05/03/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a DePisos n/fra núm.: 094/19 3.225,25
n 05/03/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a DePisos n/fra núm.: 094/19 677,30
n+1 05/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Cobrament a DePisos n/fra núm.: 3.902,55
094/19
n+1 05/03/19 (430) Clients Cobrament a DePisos n/fra núm.: 3.902,55

094/19
3.2 Descomptes sobre vendes fora de factura
Posteriorment a la facturació, es poden donar circumstàncies que suposin una

minoració dels crèdits registrats per la venda de mercaderies o la prestació de
serveis.
Qualsevol descompte o circumstància produïda amb posterioritat a la

facturació de les existències venudes i/o la prestació de servei que suposi una
minoració de l’ingrés prèviament registrat s’ha de registrar en els comptes
específics que per a tal fi disposa el PGC.
Els comptes de què disposa el PGC per registrar les minoracions dels ingressos
derivats de les vendes i/o prestació de servei són els següents:
• 706. Descomptes sobre vendes per pagament immediat. Descomptes i

assimilats que concedeix l’empresa als seus clients per pagament immediat
no inclosos en factura.
• 708. Devolució de vendes i operacions similars. Remeses retornades per

clients, normalment per incompliment de les condicions de la comanda. En
aquest compte es comptabilitzen també els descomptes i similars originats
per la mateixa causa posteriors a l’emissió de la factura.
• 709. Ràpels sobre vendes. Descomptes i similars que es basen a haver

aconseguit un determinat volum de comandes.
La base imposable de
l’impost de l’IVA és la
Qualsevol tipus de descompte posterior a la factura d’una venda i/o prestació de quantitat sobre la qual
s’aplica el tipus, és a dir, la
servei suposa una disminució del preu inicialment pactat. Aquesta modificació quantificació o la valoració
suposa una variació de la base imposable de l’operació a efectes d’IVA. La monetària del fet imposable.
modificació de la base imposable de l’operació suposa també, necessàriament, una

Els comptes 706, 708 i 709,
modificació de la quota d’IVA repercutida, ja que és el resultat d’aplicar a la base malgrat ser del grup 7 de
vendes i ingressos, són
imposable el tipus impositiu corresponent legalment. Aquesta variació suposa realment comptes de
despesa, ja que suposen la
haver de realitzar l’ajust comptable necessari perquè els registres comptables minoració d’un ingrés
prèviament comptabilitzat.
mostrin l’import correcte de l’IVA repercutit de l’operació de venda i/o prestació
de servei.
La concessió d’un descompte posterior a la facturació o la devolució de part de

les existències prèviament venudes suposa el registre comptable del descompte i/o
devolució, l’ajust de la quota d’IVA associat a la disminució de la base imposable
de l’operació i, finalment, la disminució de l’import pendent de cobrar al client.
Aquests tres apunts són els que integren l’assentament del descompte i/o devolució
de vendes i/o prestació de serveis. El seu registre es fa de la manera següent:
1. Càrrec de l’import de la minoració al compte de descompte que correspon-

gui segons la seva naturalesa.
2. Minoració del valor de la venda i/o prestació del servei, que suposa una
disminució de la base de liquidació de l’IVA, ja que el que haurà de
pagar el client serà una quantitat menor a la inicialment comptabilitzada.
Per tant, s’ha d’ajustar la quota d’IVA de l’operació. Aquest ajust es
registra carregant al compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit l’import
corresponent a la part de quota que correspongui.
3. Abonament al compte 430. Clients de l’import del valor del descompte i/o
devolució més la seva quota d’IVA corresponent.
Exemple de registre comptable d’un descompte sobre vendes per pagament

immediat
L’empresa BETA té pendent de cobrar un crèdit de 2.420 EUR amb l’empresa ALFA per
la venda de mercaderies subjectes al tipus general d’IVA. El 2 de febrer de 2019 BETA
ofereix a ALFA un descompte de 5% sobre el deute pendent si ALFA efectua el pagament
abans del venciment acordat. ALFA hi accedeix i fa una transferència bancària per liquidar
el deute.
Els registres comptables d’ALFA en el seu llibre diari són els següents:
• El descompte sobre el crèdit pendent és l’import a carregar al compte 430. Clients: 2.420, 00 ·
0, 05 = 121, 00 EUR
• Import del descompte a carregar al compte 706. Descomptes sobre vendes per pagament
immediat: 121,00
1,21
= 100, 00 EUR
• Ajust d’IVA a carregar al compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit: 100, 00 · 0, 21 =
21, 00 EUR
Taul a 3 .9. Registre comptable del descompte per pagament immediat

n 02/02/19 (706) Descompte s/vendes ppi Dte. a ALFA per ppi 100,00
n 02/02/19 (477) HP, IVA repercutit Dte. a ALFA per ppi 21,00
n 02/02/19 (430) Clients Dte. a ALFA per ppi 121,00
n+1 02/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Cobrament a ALFA 2.299,00
n+1 02/02/19 (430) Clients Cobrament a ALFA 2.299,00
Es pot observar que el total dels abonaments al compte 430. Clients corresponen al total
del crèdit a cobrar:
121, 00 + 2.299, 00 = 2.420, 00 EUR
Registre comptable d’una devolució de compres
L’empresa BETA va facturar a ALFA 3.200 EUR de mercaderia subjecta al tipus general.
Posteriorment a la facturació i una vegada rebuda la mercaderia, el 5 de febrer de 2019
ALFA detecta mercaderia malmesa per valor de 1.210 EUR. ALFA retorna la mercaderia a
BETA.
El registre comptable de BETA en el seu llibre diari és el següent:
• Import del valor de la mercaderia retornada que s’ha de carregar al compte 708. Devolucions
de vendes i operacions similars: 1.210,00
1,21
= 1.000, 00 EUR
• Ajust d’IVA a carregar al compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit: 1.000, 00 · 0, 21 =
121, 00 EUR
Taul a 3 .10 . Registre comptable de la devolució de mercaderies

n 05/02/19 (708) Devolucions de vendes i op. sim. Devolució d’ALFA 1.000,00
n 05/02/19 (477) HP, IVA repercutit Devolució d’ALFA 210,00
n 05/02/19 (430) Clients Devolució d’ALFA 1.210,00
Exemple de registre comptable de descompte per volum
L’empresa BETA concedeix, el 7 de febrer de 2019, a l’empresa ALFA un descompte 968

EUR per haver assolit un determinat volum de compres de mercaderies subjectes al tipus
general d’IVA.
El registre comptable de BETA en el seu llibre diari és:
• Import del descompte per volum que s’ha de carregar al compte 709. Ràpels sobre vendes:
968,00
1,21
= 800, 00 EUR
• Ajust d’IVA a carregar al compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit: 800, 00 · 0, 21 =
168, 00 EUR
Taul a 3 .11 . Registre comptable de descompte per volum

n 07/02/19 (709) Ràpels sobre vendes Descompte per volum a ALFA 800
n 07/02/19 (477) HP, IVA repercutit Descompte per volum a ALFA 168,00
n 07/02/19 (430) Clients Descompte per volum a ALFA 968,00
3.3 Acomptes de clients
Quan els clients avancen diners a compte d’una futura compra o recepció d’un
servei, l’empresa que els rep ha de reconèixer una obligació a favor del client.
El compte comptable que recull aquestes obligacions del venedor a favor del
comprador és el 438. Bestretes de clients.
El compte 438. Bestretes de clients recull els lliuraments de clients,

normalment en efectiu, en concepte d’acompte de subministraments futurs.
El compte 438. Bestretes de

El funcionament del compte 438. Bestretes de clients és el següent: clients representa una
obligació, per tant, és un
compte de passiu.
• S’abona per les percepcions en efectiu, amb càrrec al compte que corres-
pongui del sugbrup 57 de tresoreria.
• Es carrega per les remeses de mercaderies o altres béns als clients amb abo-
nament, generalment, a comptes del subgrup 70 de vendes de mercaderies,
de producció pròpia, de serveis, etc.
La Llei d’IVA estableix que quan en una operació s’originen pagaments anticipats
anteriors al lliurament del bé o la prestació del servei, l’IVA es merita en el
moment del cobrament de cada pagament anticipat, excepte en les adquisicions
intracomunitàries, en les quals no es merita l’IVA quan es fan pagaments anticipats
a l’adquisició.
La quota és l’import
resultant d’aplicar el tipus
que correspongui a la base Comptablement la meritació d’IVA per cobraments anticipats suposa haver de
imposable de l’operació
gravada. realitzar en l’assentament corresponent un apunt on s’aboni el compte 477.
Hisenda Pública, IVA repercutit per la quota corresponent.
El detall dels comptes que intervenen en el registre comptable d’un cobrament

anticipat és el següent:
• 438. Bestretes de clients. S’abona per l’import de la base imposable de

l’operació (BI).
• 477. Hisenda Pública, IVA repercutit. S’abona per la quota corresponent a

l’operació.
• 570. Caixa, euros o 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros. Es
carrega per l’import efectivament rebut del client.
Registre comptable d’acomptes de clients
L’empresa InfoNet efectua, el 6 de febrer de 2019, una transferència bancària per import de
605 EUR a l’empresa K-tuin a compte d’una futura compra d’ordinadors.
Per al registre comptable prèviament s’ha d’identificar la base imposable i la quota de

l’operació. Si l’import total lliurat per a l’acompte és de 605 EUR i els ordinadors estan
gravats al tipus genral del 21%, les magnituds indicades són:
605,00
• BI → 1,21
= 500, 00 EUR
• Quota → 500, 00 · 0, 21 = 105, 00 EUR
El registre comptable que l’empresa K-tuin en el seu llibre diari per al lliurament a compte
és el següent:
Tau la 3.1 2. Registre comptable d’acomptes a proveïdors

n1 06/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Acompte d’InfoNet 605,00
n1 06/02/19 (438) Bestretes de clients Acompte d’InfoNet 500,00
n1 06/02/19 (477) HP, IVA repercutit Acompte d’InfoNet 105,00
Arribada la data de la venda efectiva, s’han de tenir present les següents circums-
tàncies a l’hora de registrar comptablement l’operació:
• S’ha de registrar l’ingrés per a la venda abonant el compte del subgrup 70

que correspongui.
• S’ha de registrar la quota d’IVA pendent de l’operació abonant al compte

477. Hisenda Pública, IVA repercutit l’import del total de la quota menys
l’import de quota ja registrat en el moment de meritar l’acompte rebut.
• S’ha de liquidar l’acompte existent carregant el compte 438. Bestretes de

clients l’import prèviament rebut.
• S’ha de reconèixer el dret pendent de cobrar carregant al compte 430.

Clients l’import que correspongui.
Exemple de meritació d’una venda amb acompte de clients
L’11 de febrer l’empresa K-tuin factura a InfoNet la compra de 6 ordinadors al preu unitari
de 570 EUR. K-tuin inclou en factura l’acompte a InfoNet el passat 6 de febrer per import
de 605 EUR.
Els imports necessaris per al registre comptable són:
605,00
• Acompte prèviament lliurat i comptabilitzat: 1,21
= 500, 00 EUR
• Quota d’IVA corresponent a l’acompte ja repercutit: 500, 00 · 0, 21 = 105, 00 EUR
• Base imposable de l’operació, corresponent a l’import del valor de la mercaderia venuda:

6 ordinadors · 570, 00 EUR/Ordinador = 3.420, 00 EUR
• Quota d’IVA de l’operació pendent de registrar: (3.420, 00 − 500, 00) · 0, 21 = 613, 20 EUR
• Crèdit pendent de cobrar al cleint: (3.420, 00 · 1, 21) − 605, 00 = 3.533, 20 EUR
Amb tots els mports identificats, el registre comptable de l’empresa K-tuin en el llibre diari
és:
Taul a 3 .13 . Meritació de venda amb acompte de clients

n2 11/02/19 (430) Clients Venda a InfoNet 3.533,20
n2 11/02/19 (438) Bestretes de clients Venda a InfoNet 500,00
n2 11/02/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a InfoNet 3.420,00
n2 11/02/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a InfoNet 613,20
3.4 Vendes d’envasos i embalatges
De manera anàloga als envasos i embalatges de les compres, quan el productes

que l’empresa comercialitza necessiten envasos i/o embalatges per a la seva venda
i perquè les seves característiques puguin ser valorades de manera separada als
productes, s’han de comptabilitzar en comptes que per a tal fi disposa el PGC.
El compte 326. Embalatges recull el valor de les cobertes o els embolcalls,

generalment irrecuperables, destinats a protegir productes o mercaderies que
han de transportar-se.
El compte 327. Envasos recull el valor dels recipients o atuells, normalment

destinats a la venda juntament amb el producte que contenen.
Com a conseqüència del
seu funcionament, els Aquests dos comptes, igual que el compte 300. Mercaderies, utilitzen el procedi-
comptes 326. Embalatges i
327. Envasos únicament ment de desglossament dels comptes d’existències. Això suposa que únicament
mostren el valor real de les
existències d’envasos i són utilitzats en el registre comptable en tres moments del cicle comptable:
embalatges al magatzem en
data de l’assentament
d’obertura i tancament.
1. Assentament d’obertura: es carreguen per l’import del valor inicial de les
existències.

d’existències.
3. Assentament de tancament: s’abonen pel saldo que mostri cadascun dels

comptes d’existències, saldo corresponent al seu valor a data de tancament
(valor final).
La venda d’envasos i embalatges es registra com a ingrés utilitzant el compte 704.

Venda d’envasos i embalatges. El detall dels comptes que intervenen en el registre
comptable de l’adquisició d’envasos i embalatges és el següent:
• 430. Clients. Es carrega pel crèdit pendent de cobrar corresponent a la

venda d’envasos i/o embalatges.
• 704. Venda d’envasos i embalatges. S’abona per l’import de la base

imposable de l’operació (BI).
• 477. Hisenda Pública, IVA suportat. S’abona per l’import de quota

corresponent a l’operació.
Exemple de meritació de la venda d’envasos i embalatges
L’empresa TACOLIN compra mercaderies el 12 de febrer de 2019 a l’empresa FRIGOLAN.
El detall de la factura emesa per FRIGOLAN és:
• Núm. fra.: 123/19
• Condicions de pagament: 15 dies des de la data de factura
Els imports a identificar per al registre comptable de l’operació de compra són:

• Preu de venda de les mercaderies: 1.350 EUR
• Preu de venda d’envasos i embalatges: 240 + 75 = 315 EUR
• Quota d’IVA: (1.350 + 315) x 0,21 = 349,65 EUR
Amb les dades principals de l’operació identificades, l’empresa FRIGOLAN registra en el

seu llibre diari l’assentament següent:
Taul a 3 .14 . Meritació de la venda d’envasos i embalatges

n 12/02/19 (430) Clients Venda a TACOLIN n/fra núm.: 123/19 2.014,65
n 12/02/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a TACOLIN n/fra núm.: 123/19 1.350,00
n 12/02/19 (704) Venda d’env. i emb. Venda a TACOLIN n/fra núm.: 123/19 315,00
n 12/02/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a FRIGOLAN n/fra núm.: 123/19 349,65
3.4.1 Envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
Quan els envasos i embalatges que l’empresa factura en les seves vendes tenen la
facultat de ser retornats, el tractament comptable és diferent. El registre comptable
de la facturació d’aquest tipus d’envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
en operacions de venda és anàleg al de les operacions de compra, però vist des del
punt de vista de l’empresa venedora.
L’import del valor d’envasos i embalatges amb facultat de ser retornats facturats
en operacions de venda es registra al compte 437. Envasos i embalatges a retornar
pels clients.
El compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients recull

l’import d’envasos i embalatges carregats en factura al client, amb facultat
de devolució per part seva.
El moviment del compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients és el

següent:
• S’abonarà l’import d’envasos i embalatges a l’enviament de les mercaderies

contingudes amb càrrec al compte 430. Clients.
• Es carregarà: El compte 437. Envasos i

embalatges a retornar pels
clients representa una
– Per la recepció dels envasos i embalatges retornats, un abonament al obligació de l’empresa a
favor dels seus clients. Per
compte 430. Clients. tant, és un compte de
passiu, però la seva
– Transcorregut el termini de devolució, si no s’ha efectuat, un abona- ubicació al balanç de
situació és a l’actiu corrent
ment al compte 704. Venda d’envasos i embalatges. minorant l’import del compte
430. Clients.
Del moviment del compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients indicat
al PGC, se’n desprenen tres conclusions:
1. El moment de la facturació d’envasos i embalatges amb facultat de ser

retornats, malgrat no siguin venuts per l’empresa que els lliura, suposa
el reconeixement d’un dret de cobrament a favor de l’empresa que els ha
subministrat.
2. L’empresa que lliura els envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
repercuteix IVA sobre el seu valor.
3. Com que els envasos i embalatges tenen la facultat de ser retornats, l’empre-
sa que els rep pot optar per retornar-los o adquirir-los. Les conseqüències
comptables d’optar per una opció o altra són diferents.
El procés del registre comptable d’envasos i embalatges amb facultat de ser

retornats des del punt de vista de l’empresa que els lliura és el següent:
1. Lliurament d’envasos i embalatges al client
2. Devolució d’envasoso i embalatges per part del client
3. Venda d’envasos i embalatges al client
Lliurament al client
Quan l’empresa lliura els envasos i embalatges amb facultat de ser retornats,
l’assentament a registrar és el següent:
• Es carregarà el compte 430. Cleints per l’import del crèdit pendent de

cobrar.
• S’abonarà el compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients per

l’import dels envasos i embalatges facturats.
• S’abonarà el compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit per l’import de

la quota corresponent al valor dels envasos i embalatges lliurats.
Exemple de meritació de venda amb d’envasos i embalatges amb facultat de ser

retornats
L’empresa TACOLIN compra mercaderies el 12 de febrer de 2019 a l’empresa FRIGOLAN.
El detall de la factura emesa per FRIGOLAN és:
• Núm. fra.: 123/19
• Envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
El registre comptable que l’empresa FRIGOLAN registrar en el llibre diari és:
Taul a 3 .15 . Meritació de la venda amb d’envasos i emabtges amb facultat de ser retornats
n1 12/02/19 (430) Clients Venda a TACOLIN n/fra núm.: 123/19 2.014,65
n1 12/02/19 (700) vendes de mercaderies Venda a TACOLIN n/fra núm.: 123/19 1.350,00
n1 12/02/19 (437) Env. i emb. a ret. pels clients Venda a TACOLIN n/fra núm.: 123/19 315,00
n1 12/02/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a TACOLIN n/fra núm.: 123/19 349,65
El llibre major del compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients mostra la
Taul a 3. 16. Llibre major: 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients
Ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
n1 12/02/19 Venda a TACOLIN n/fra núm.: 315,00 -315,00

123/19
Devolució per part del client
Quan l’empresa en possessió dels envasos i embalatges els retorna totalment o

parcialment, l’assentament a registrar per l’empresa que els ha lliurat és el següent:
La devolució d’envasos i
embalatges suposa la
minoració de la base
• Es carrega al compte 437. Envasos i embalatges a retornar pel client imposable i, per tant, una
minoració de la quota d’IVA
l’import del valor dels envasos i embalatges retornats. repercutit.
• Es carrega al compte 477. Hisenda Pública, IVA repercutit la quota

corresponent al valor dels envasos i embalatges retornats.
• S’abona al compte 430. Clients l’import de la minoració del crèdit

pendent associat a la devolució d’envasos i embalatges (valor dels envasos
i embalatges retornats + quota d’IVA corresponent).
Exemple de devolució d’envasos i emabtges amb facultat de ser retornats
El 15 de febrer de 2019 l’empresa TACOLIN retorna a FRIGOLAN envasos i embalatges

per import de 100 EUR i 50 EUR, respectivament.
La devolució de part d’envasos i embalatges suposa una minoració de la base imposable

inicial de l’operació. Per tant, s’ha de realitzar un ajust sobre l’IVA repercutit inicialment. La
disminució de la quota és de 31,50 EUR [(100 + 50) x 0,21].
El registre comptable que l’empresa FRIGOLAN registra en el llibre diari és:

Taul a 3 .17 . Devolució d’envasos i emabtges amb facultat de ser retornats

n2 15/02/19 (437) Envasos i embalatges a ret. pel client Devolució env. i emb. de TACOLIN 150,00
n2 15/02/19 (477) HP, IVA repercutit Devolució env. i emb. de TACOLIN 31,50
n2 15/02/19 (430) Clients Devolució env. i emb. de TACOLIN 186,50
El llibre major del compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients mostra la

123/19
n2 15/02/19 Devolució env. i emb. de TACOLIN 150,00 -165,00
Venda al client
Quan l’empresa que ha rebut els envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
decideix adquirir-los o no poden ser retornats perquè s’han extraviat o deteriorat,
l’assentament a registrar per l’empresa que els ha lliurat és:
• Es carregarà el compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients per

l’import dels envasos i embalatges venuts.
• S’abonarà el compte 704. 704. Venda d’envasos i embalatges per l’import

dels envasos i embalatges venuts.
La quota d’IVA repercutit per
la venda d’envasos i
embalatges amb facultat de En aquesta cas, no hi ha cap variació en la base imposable de l’operació. Per
ser retornats es merita en el
moment del seu lliurament, tant, no és necessari realitzar cap ajust sobre l’IVA repercutit. La quota d’IVA
no en el moment de la seva
venda efectiva.
repercutit per la venda d’envasos i embalatges s’ha de registrar en el moment del
seu lliurament al client, no en el moment de la seva venda efectiva.
Exemple de venda d’envasos i embalatges amb facultat de ser retornats
El 18 de febrer de 2019 l’empresa TACOLIN comunica a FRIGOLAN que adquireix la resta

d’envasos i embalatges facturats el passat dia 12 de febrer.
L’import del valor dels envasos i embalatges que FRIGOLAN vengui serà el saldo del
compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients:

123/19
El registre comptable que l’empresa FRIGOLAN registra en el llibre diari per la venda dels
envasos i embalatges és:
Taul a 3 .20 . Venda d’envasos i embalatges amb facultat de ser retornats

n3 18/02/19 (437) Envasos i embalatges a ret. pel client Venda env. i emb. a TACOLIN 165,00
n3 18/02/19 (704) Venda d’env. i emb. Venda env. i emb. a TACOLIN 165,00
En el trasllat al llibre major del compte 437. Envasos i embalatges a retornar pels clients
de l’assentament de venda, aquest queda saldat.
Taul a 3. 21. Llibre major: 437. Envasos i embalatges a retornar pel client

123/19
n3 18/02/19 Venda env. i emb. a TACOLIN 165,00 0,00
3.5 Lliuraments intracomunitàris i exportacions
La principal problemàtica des del punt de vista comptable de les operacions de

lliuraments intracomunitaris de béns i exportacions és la seva repercussió en
l’IVA.
Un lliurament intracomunitari de béns consisteix en el lliurament de béns

expedits o transportats des de la Península o les Illes Balears fins a altres
estats membres de la UE diferents d’Espanya.
Una exportació consisteix en el lliurament de béns expedits o transportats
des de la Península o les Illes Balears fins a altres estats no membres de la
UE.
A efectes d’IVA, les
Els lliuraments intracomunitaris i les exportacions de béns són operacions sub- Canàries, Ceuta i Melilla
són territoris considerats
jectes i exemptes d’IVA. L’exempció d’IVA suposa que la seva realització no té com països tercers, ja que
estan exclosos del territori
incidència en el règim de deduccions de l’IVA suportat, ja que són exempcions d’aplicació de l’IVA (TAI).
plenes, les quals permeten deduir-se l’IVA suportat en les adquisicions relaciona-
des amb les operacions exemptes sempre que es reuneixin els requisits per a la
deducció.
Els lliuraments de béns a
particulars residents en altre
estat de la UE diferent
• El requisit perquè una exportació estigui exempta d’aplicació d’IVA és la d’Espanya estan gravats per
l’IVA espanyol.
sortida efectiva dels béns del territori, a efectes d’IVA, de la UE.
• Els requisits necessaris perquè els lliuraments comunitaris puguin acollir-se

al règim d’exempció d’IVA són:
– Els béns han d’estar expedits o transportats al territori d’un altre estat
membre de la UE.
– Qui rebi els béns ha d’estar identificat a l’efecte de l’IVA en un altre

estat membre com a operador intracomunitari i disposar del número
d’identificació fiscal (NIF) de subjectes passius comunitaris.
En el registre comptable de lliuraments intracomunitaris cal distingir entre els béns

lliurats a empreses o a particulars.
Es pot comprovar si una
empresa està registrada
com a operador
intracomunitari consultant el • En els lliuraments intracomunitaris a empreses registrades com a operadors
cens VIES (sistema
d’intercanvi d’informació intracomunitaris, l’empresa ha d’emetre una factura sense repercussió
sobre l’IVA) a la web
d’Hisenda. d’IVA i, per tant, no hi ha cap repercussió de l’impost. És una operació
subjecta i exempta.
• En els lliuraments de béns intracomunitaris a particulars o empreses no

registrades com a operadors intracomunitaris, l’empresa ha d’emetre una
factura amb la repercussió d’IVA que correspongui i registra la comptabi-
lització de la quota d’IVA que correspongui a l’operació. És una operació
subjecta i no exempta.
Exemple de lliurament intracomunitari de béns
L’empresa Microland, amb residència fiscal a la ciutat de Lleida, el 13 de febrer de 2019

efectua una venda a crèdit de mercaderies a l’empresa alemanya Kurtz. L’import facturat
per Microland és de 2.500 EUR. La mercaderia venuda per Microland tributa en Espanya
al tipus general del 21%.
Si Kurtz està inscrita en el registre d’operadors intracomunitaris, Microland ha d’emetre una

factura sense IVA. El registre comptable de Microland en el llibre diari ha de ser:
Tau la 3.2 2. Lliurament intracomunitari de béns

n 13/02/19 (430) Clients Venda a Kurtz 2.500,00
n 13/02/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a Kurtz 2.500,00
Si Kurtz no està inscrita al registre d’operadors intracomunitaris i, per tant, no disposa

d’identificador d’IVA comunitari, Microland ha d’emetre una factura on repercutirà la quota
d’IVA corresponent a la tributació en Espanya. En aquest cas, el registre comptable de
Microland en el llibre diari ha de ser:
Tau la 3.2 3. Lliurament de béns a empreses sense identificador intracomunitari d’IVA

n 13/02/19 (430) Clients Venda a Kurtz 3.025,00
n 13/02/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a Kurtz 2.500,00
n 13/02/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a Kurtz 525,00
Habitualment les operacions d’exportació es realitzen en moneda diferent a l’euro.

3.6 Vendes en moneda estrangera
Com en les operacions de compra en moneda estrangera, el PGC obliga a registrar

les operacions en la moneda funcional de l’entorn econòmic principal en el qual
operi l’empresa. Això suposa que per a les empreses amb residència fiscal a
Espanya la moneda funcional és, excepte prova en contrari, l’euro.
El punt 1 de la norma 11 de registre i valoració indica que una transacció

en moneda estrangera és aquella l’import de la qual es denomina o exigeix
la seva liquidació en una moneda diferent de la funcional.
Les operacions de venda en moneda estrangera normalment van associades a les

exportacions. Les exportacions són operacions subjectes i exemptes d’IVA. Per
tant, a efectes de registre comptable no hi ha cap afectació sobre aquest impost.
La problemàtica del registre comptable de les operacions de venda en moneda
estrangera està associada a la valoració en la moneda funcional de l’empresa
(euros) dels béns venuts.
Les vendes en moneda estrangera s’han de registrar comptablement i convertir a

euros l’import de la moneda estrangera. El tipus de canvi per a la conversió és el
que correspongui al tipus de canvi al comptat en la data de meritació de l’operació.
El registre de crèdits originats per compres en moneda estrangera correspon

al subcompte 4304. Clients, moneda estrangera. El funcionament d’aquest
subcompte és el mateix que el del compte 430. Clients:
• Es carrega l’import del crèdit associat a l’operació de venda en moneda

estrangera.
• S’abona l’import del crèdit cobrat.
Per al registre de les operacions de venda en moneda estrangera s’ha de tenir

present la diferent valoració que pot haver-hi entre la data de meritació de
l’operació de venda i la data de liquidació. Aquest canvi en la valoració ve
determinat per la variabilitat en el tipus de canvi entre l’euro i la moneda de
l’operació. Com a conseqüència d’aquesta variabilitat, es poden donar dues
situacions:
1. La valoració en euros a data de meritació de l’operació de venda és superior

a la valoració del crèdit en data del cobrament. En aquesta situació
l’empresa venedora té una pèrdua com a conseqüència de la variació del
tipus de canvi entre les dues dates.
2. La valoració en euros a data de meritació de l’operació de venda és inferior a

la valoració del crèdit en data del cobrament. En aquesta situació l’empresa
venedora té un benefici com a conseqüència de la variació del tipus de canvi
entre les dues dates.
Les empreses que habitualment fan operacions en moneda estrangera poden tenir
oberts comptes corrents en diferents monedes. El compte comptable que el PGC
disposa per a aquest tipus de drets de de disponibilitat immediata en moneda
estrangera en entitats financeres és el 573. Bancs i institucions de crèdit c/c
vista, moneda estrangera. El seu funcionament és el mateix que el del compte
572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros. Malgrat que els drets registrats
en aquest compte estiguin en moneda estrangera, els seus registres comptables
s’han de fer en la moneda funcional, és a dir, euros.
El possible benefici o pèrdua de l’empresa com a conseqüència de la variació del

tipus de canvi s’ha de registrar en els comptes següents:
• 668. Diferències negatives de canvi. Pèrdues produïdes per modificacions

de la funcional.
• 768. Diferències positives de canvi. Beneficis produïts per modificacions

de la funcional.
El registre comptable d’una operació de venda en moneda estrangera és el següent:
1. En la data de meritació de la venda:
• Es carregarà el compte 4304. Clients, moneda estrangera l’import en

euros del crèdit derivat de la compra realitzada.
• S’abonarà el compte 700. Vendes de mercaderies l’import en euros
del valor dels béns venuts.
2. En la data de liquidació total o parcial del deute:
• Es carregarà el compte del grup 57 de tresoreria que correspongui en

funció del mitjà de cobrament utilitzat.
• S’abonarà el compte 4304. Clients, moneda estrangera l’import en
euros del crèdit cobrat.
• En funció de la variació en el tipus de canvi, es registra una de les
següents opcions:
– Es carregarà el compte 668. Diferències negatives de canvi de la
possible pèrdua produïda per la variació del tipus de canvi.
– S’abonarà el compte 768. Diferències positives de canvi del
possible benefici produït per la variació del tipus de canvi.
Exemple de venda en moneda estrangera
L’empresa Citronel el 15 de febrer de 2019 efectua una venda de mercaderies a l’empresa

nord-americana Global Corporation. L’import de les mercaderies facturades per Citronel és
de 7.890 USD. El tipus de canvi en la data de compra és de 0,88 EUR/USD.
Per al registre comptable de l’operació de venda, primer s’ha de calcular l’import en euros
del valor de les mercaderies venudes:
7.890, 00 USD · 0, 88 EUR/USD = 6.943, 20 EUR
Una vegada calculat el valor de les matèries primeres en euros, el registre comptable de
l’empresa Citronel en el llibre diari és el següent:
Taul a 3 .24 . Compra en moneda estrangera

n1 15/02/19 (4304) Clients, moneda estrangera Venda a Global Corporation 6.943,20
n1 15/02/19 (700) Vendes e mercaderies Venda a Global Corporation 6.943,20
Exemple de cobrament de venda en moneda estrangera
El dia 25 de febrer de 2019 Citronel cobra mitjançant transferència bancària en dòlars

americans al seu compte corrent per part de Global Corporation la venda del passat deia
15 de febrer. El tipus de canvi el dia 25 de febrer era de 0,95 EUR/USD.
El crèdit pendent en euros en la data de pagament serà:
7.890, 00 USD · 0, 95 EUR/USD = 7.495, 50 EUR
La pujada del tipus de canvi entre l’euro i el dòlar estatunidenc suposa que el valor del crèdit
pendent que Citronel ha de cobrar s’incrementi i, per tant, li suposi un benefici respecte de
l’import a cobrar registrat en la data de la meritació de la venda. Aquest benefici s’ha de
registrar al compte 768. Diferències positives de canvi:
(668) → 7.495, 50 − 6.943, 20 = 552, 30 EUR
El registre comptable de l’empresa Citronel en el llibre diari serà el següent:
Tau l a 3 .25 . Cobrament venda en moneda estrangera

n2 25/02/19 (573) Bancs c/c vista, moneda estr. Cobrament de Global Corporation 7.495,50
n2 25/02/19 (4304) Client, moneda estrangera Cobrament de Global Corporation 6.943,20
n2 25/02/19 (768) Diferències positives de canvi Cobrament de Global Corporation 552,50
Si el tipus de canvi en la data de liquidació fos de 0,75 EUR/USD, l’import en euros que
Global Corporation hauria de pagar a Citronel seria inferior al registrat en la data de la
meritació de la venda i, per tant, obtindria una pèrdua com a conseqüència de la caiguda
el tipus de canvi EUR/USD.
7.890, 00 USD · 0, 75 EUR/USD = 5.917, 50 EUR
(768) → 5.917, 50 − 6.943, 20 = −1.025, 70 EUR
En aquest segon cas, el registre comptable de Citronel en el llibre diari seria:
Tau l a 3 .26 . Liquidació Compra en moneda estrangera

n2 25/02/19 (573) Bancs c/c vista, moneda estr. Cobrament de Global Corporation 5.917,50
n2 25/02/19 (668) Diferències negatives de canvi Pagament a Global Corporation 552,50
n2 25/02/19 (4304) Client, moneda estrangera Cobrament de Global Corporation 6.943,20

En el cas d’operacions de vendes amb moneda estrangera en les quals hi hagi

pagaments anticipats, el registre comptable dels imports pagats a compte es
valoren amb el tipus de canvi existent en la data de cada pagament. Arribada
la data de meritació de la venda, els béns venuts es valoren per l’import pendent
aplicant el tipus de canvi existent en la data de meritació. Les vendes es valoren
amb almenys dos tipus de canvi diferents: el de la data de l’acompte i el de la data
de meritació de la venda.
Acompte en moneda estrangera
L’empresa Citronel rep el dia 27 de febrer de 2019 una comada de mercaderies de

l’empresa nord-americana Global Corporation. L’import de les mercaderies és de 10.000
USD. Citronel demana un pagament a compte del 10% de la comanda en la data de
formalització de la comanda que Global Corporation realitza mitjançant transferència
bancària a un compte corrent de Citronel. El tipus de canvi en la data de la comanda és de
0,85 EUR/USD. El 4 de març Citronel factura a Global Corporation la comanda realitzada,
amb el tipus de canvi de 0,89 EUR/USD.
El valor en euros de l’acompte és el següent:
10.00, 00 USD · 0, 10 = 1.000, 00 USD → 1.000, 00 · 0, 85 EUR/USD = 850, 00 EUR
En data de meritació de la venda, l’import pendent en euros és el següent:
10.000, 00 USD − 1.000, 00 USD = 9.000, 00 USD → 9.000, 00 · 0, 89 EUR/USD = 8.010, 00 EUR
V alor mercaderia venuda en euros = 850, 00 + 8.010, 00 = 8.860 EUR
Els registres comptables que Citronel registra en el llibre diari per l’operació de compra són:
Taul a 3 .27 . Meritació venda en moneda estrangera amb acompte

n1 27/02/19 (572) Bancs c/c vista, euros Acompte de Global Corporation 850,00
n1 27/02/19 (438) Bestretes de clients Acompte ade Global Corporation 850,00
n2 04/03/19 (4304) Clients, moneda estrangera Venda a Global Corporation 8.010,00
n2 04/03/19 (438) Bestretes de clients Venda a Global Corporation 850,00
n2 04/03/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a Global Corporation 8.860,00
3.7 Correccions de crèdits per operacions comercials
Els crèdits a favor de l’empresa procedents de la seva activitat habitual, venda i/o
prestació de serveis queden recollits principalment al compte 430. Clients. Pot
ocórrer que per circumstàncies externes a l’empresa la certesa d’aquests drets de
cobrament siguin qüestionables. En aquests casos, per aplicació del principi de
prudència és necessari registrar comptablement les correccions valoratives amb la
finalitat que els comptes mostrin la imatge fidel de la situació economicofinancera
de l’empresa.
”... hauran d’efectuar-se les correccions valoratives necessàries sempre que existeixi
evidència objectiva que el valor d’un crèdit, o d’un grup de crèdits amb similars
característiques de risc valorats col·lectivament, s’ha deteriorat com a resultat d’un o més
esdeveniments que hagin ocorregut després del seu reconeixement inicial i que ocasionin
una reducció o retard en els fluxos d’efectiu estimats futurs, que poden venir motivats per
la insolvència del deutor.”
Norma 9 de registre i valoració
Respecte dels crèdits a favor de l’empresa s’ha de distingir entre:
1. Crèdits sobre els que hi ha certesa ferma de la seva insolvència: crèdits que
no es cobraran i sobre els quals s’haurà de registrar la corresponent pèrdua.
2. Crèdits sobre els quals la seva possible insolvència no és ferma: crèdits

sobre els quals, amb la informació de què disposa l’empresa, hi ha dubtes
de la seva realització, però que la seva situació podria revertir i cobrar-
se totalment o parcialment. En aquests casos s’haurà de registrar el
corresponent deteriorament.
Un deteriorament és una possible pèrdua de valor d’un crèdit a favor de

l’empresa o d’un immobilitzat que es pot revertir. És a dir, el crèdit o el bé
poden recuperar el seu valor en el futur.
Els comptes de què disposa el PGC per al registre de les possibles insolvències Pla General de
Comptabilitat.
dels crèdits comercials són:
• 436. Clients de dubtós cobrament
• 490. Deterioració de valor de crèdits per operacions comercials
• 650. Pèrdues de crèdits comercials incobrables
• 694. Pèrdues per deterioració de crèdits per operacions comercials
• 794. Reversió de la deterioració de crèdits per operacions comercials
3.7.1 Pèrdua ferma de crèdits comercials
En els casos en què les pèrdues derivades de crèdits comercials siguin definitives,
s’han de reconèixer tan aviat com l’empresa tingui coneixement de la seva existèn-
cia. En el supòsit de crèdits d’insolvència definitiva sobre els quals l’empresa no
hagi tingut cap tipus d’informació prèvia, es recullen al compte 430. Clients. El
registre comptable de la pèrdua definitiva és el següent:
• Es carregarà al compte 650. Pèrdues de crèdits comercials incobrables

l’import del crèdit objecte de la pèrdua.
• S’abonarà al compte 430. Clients l’import del crèdit objecte de la pèrdua.

Exemple de pèrdues definitives de crèdits comercials
L’empresa BioCosmetic, dedicada a la comercialització de productes cosmètics d’origen

ecològic, factura una venda a l’empresa BOLITAN.
• Núm. fra.: 097/19
• Data: 11/03/19
• Mercaderies: 2.300 EUR + IVA 21%
• Condicions: 25% al comptat mitjançat xec bancari i la resta per transferència bancària a 30
dies de la data factura
L’1 d’abril de 2019 BioCosmetic rep comunicació que l’empresa BOTILAN ha tancat.
BioCosmetic dona per perdut el crèdit pendent.
El registres comptable de BioCosmetic en el llibre diari per la meritació de la venda i el

cobrament del 25% és:
Tau la 3.2 8. Meritació de la venda i cobrament del 25 per cent

n1 11/03/19 (430) Clients Venda a BOLITAN n/fra núm.: 097/19 2.783,00
n1 11/03/19 (700) Vendes de mercaderies Venda a BOLITAN n/fra núm.: 097/19 2.300,00
n1 11/03/19 (477) HP, IVA repercutit Venda a BOLITAN n/fra núm.: 097/19 483,00
n1+1 11/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Pag. 25% BOLITAN n/fra núm.: 097/19 695,75
n1+1 11/03/19 (430) Clients Pag. 25% BOLITAN n/fra núm.: 097/19 695,75
El saldo del llibre major del compte 430. Client mostra el crèdit a favor de BioCosmetic
pendent de liquidar per part de BOLITAN:
Taul a 3. 29 . Llibre major: 430. Clients
n1 11/03/19 Venda a BOLITAN n/fra núm.: 097/19 2.783,00 2.783,00
n1+1 11/03/19 Pag. 25% BOLITAN n/fra núm.: 097/19 695,75 2.087,25
En data d’1 d’abril, BioCosmetic registra la pèrdua definitiva associada a la insolvència del
crèdit de BITOLAN:
Tau la 3.3 0. Meritació de la venda i cobrament del 25 per cent

n2 01/04/19 (650) Pèrdues crèd. com. incobr. Pèrdua BOLITAN n/fra núm.: 097/19 2.087,25
n2 01/04/19 (430) Clients Pèrdua BOLITAN n/fra núm.: 097/19 2.087,25
El crèdit pendent associat a la venda queda saldat i s’ha reconegut la corresponent pèrdua.
Taul a 3. 31. Llibre major: 400. Clients
n1 11/03/19 Venda a BOLITAN n/fra núm.: 2.783,00 2.783,00

097/19
n1+1 11/03/19 Pagament 25% BOLITAN n/fra 695,75 2.087,25

núm.: 097/19
n2 01/04/19 Pèrdua BOLITAN n/fra núm.: 2.087,25 0,00

097/19
Taul a 3. 32. Llibre major: 650. Pèrdues de crèdits comercials incobrables
n2 01/04/19 Pèrdua BOLITAN n/fra núm.: 2.087,25 2.087,25

097/19
3.7.2 Deteriorament de crèdits per operacions comercials
En les situacions de possibles insolvències de crèdit per operacions comercials, el

reconeixement de les pèrdues estan subjectes a determinats requisits fiscals perquè
la despesa sigui deduïble a efectes del càlcul del resultat.
El PGC contempla dos procediments alternatius per al registre comptable de

deterioraments per possibles insolvències de crèdits comercials:
1. Seguiment individualitzat
2. Estimació global
Les empreses també poden optar per la utilització de la combinació de les dues
opcions. En aquest cass les empreses poden optar pel procediment individualitzat
per a crèdit que considerin significatiu i pel procediment d’estimació global per a
la resta de crèdits.
Seguiment individualitzat
Si l’empresa opta pel procediment individualitzat per al registre dels deteriora-

ment de crèdits per operacions comercials, s’han de registrar quan respecte dels
crèdits al seu favor es donin les circumstàncies legals per considerar-los de dubtós
cobrament. Es considera el crèdit de dubtós cobrament quan la possible pèrdua
associada al crèdit és fiscalment deduïble.
Concurs de creditors és el
procediment legal que
La despesa associada a una insolvència reversible de crèdits per operacions s’inicia quan el patrimoni
empresarial es troba en
comercials és fiscalment deduïble quan es compleix alguna de les següents situació d’insolvència.
circumstàncies:
• Han transcorregut 6 mesos des del venciment de l’obligació.

• El deutor es declara en situació de concurs.
• El deutor està processat per delicte d’alçament de béns.
• Les obligacions han estat reclamades judicialment o són objecte d’un litigi
judicial o procediment arbitral.
El registre comptable de deteriorament de valor dels crèdits per operacions comer-

cials quan es compleixen els requisits per considerar-los de dubtós cobrament és
el següent:
1. Reclassificar el crèdit com a de dubtós cobrament:
• Es carregarà el compte 436. Clients de dubtós cobrament l’import del

crèdit objecte de la possible insolvència.
• S’abonarà el compte 430. Clients per l’import del crèdit objecte de la
possible insolvència.
2. Dotar el corresponent deteriorament associat a la possible insolvència:
• Es carregarà el compte 694. Pèrdues per deterioració de crèdits per

operacions comercials, per l’import del crèdit objecte de la possible
insolvència.
• S’abonarà el compte 490. Deterioració de valor de crèdits per
operacions comercials, per l’import del crèdit objecte de la possible
insolvència.
Si amb posterioritat a la reclassificació del crèdit de dubtós cobrament, l’empresa

aconsegueix cobrar totalment o parcialment el crèdit pendent, el registre compta-
ble és el següent:
1. Registrar la cancel·lació del crèdit de dubtós cobrament:
• Es carregarà el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista,

euros l’import efectivament cobrat.
• Es carregarà el compte 650. Pèrdues de crèdits comercials incobrables
de la part del crèdit definitivament considerat com a incobrable.
• S’abonarà el compte 436. Clients de dubtós cobrament de l’import
del crèdit a liquidar.
2. Registrar la reversió del deteriorament existent:
• Es carregarà el compte 490. Deterioració de valor de crèdits per

operacions comercials l’import del crèdit que s’està liquidant.
• S’abonarà el compte 794. Reversió de la deterioració de crèdits per
operacions comercials l’import del crèdit que s’està liquidant.
Exemple de procediment d’estimació individualitzat
L’empresa PIKOTIN té pendent de cobrar un crèdit per import de 2.350 EUR d’un dels seu
clients. El 20 de març de 2019 l’empresa rep comunicació per part del client que es troba
en situació legal de concurs de creditors. El 29 de març PIKOTIN rep transferència bancària

del client per import de 1.450 EUR mitjançant la qual es dona per liquidat el deute.
Tenint en compte que PIKOTIN utilitza el procediment de seguiment individualitzat per al

registre dels deteriorament dels crèdits per operacions comercials, el registre de l’empresa
en el seu llibre diari és el següent:
• En data de la comunicació de la situació de concurs en què es troba el client, PIKOTIN registra

la reclassificació del crèdit com de dubtós cobrament i el registre del deteriorament associat
a la possible pèrdua:
Taul a 3 .33 . Reclassificació del crèdit i registre del deteriorament

n1 20/03/19 (436) Clients dubtós cobr. Reclassificació crèdit 2.350,00
n1 20/03/19 (430) Clients Reclassificació crèdit 2.350,00
n1+1 20/03/19 (694) Pèrdues det. crèd. op. com. Deteriorament crèdit 2.350,00
n1+1 20/03/19 (490) Det. valor crèd. per op. com. Deteriorament crèdit 2.350,00
• En la data de liquidació del crèdit, PIKOTIN registra, d’una banda, el cobrament rebut i el
reconeixement de la pèrdua per la part no cobrada i, de l’altra, la reversió del deteriorament:
P èrdua ⇒ 2.350, 00 − 1.450, 00 = 900, 00 EUR
Taul a 3 .34 . Liquidació del crèdit i reversió del deteriorament

n2 29/03/19 (572) Bancs c/c vista, euros Liquidació del crèdit 1.450,00
n2 29/03/19 (650) Pèrdues crèd. com. incobr. Liquidació del crèdit 900,00
n2 29/03/19 (436) Clients dubtós cobr. Liquidació del crèdit 2.350,00
n2+1 29/03/19 (490) Det. valor crèd. per op. com. Reversió deteriorament 2.350,00
n2+1 29/03/19 (794) Rever. det. crèd. op. com. Reversió deteriorament 2.350,00
Estimació global
Si l’empresa opta per l’estimació global, al final de l’exercici es fa sobre els crèdits
a favor de l’empresa. Aquests crèdits són els recollits en els comptes dels subgrups
43. Clients i 44. Deutors variats.
El registre comptable del deteriorament de valor dels crèdits per operacions

comercials al final de l’exercici és el següent:
La utilització del
procediment d’estimació
global suposa no utilitzar el
1. Registre de la reversió del deteriorament de l’exercici anterior. Aquest compte 436. Clients de
dubtós cobrament.
assentament només s’ha de fer si als comptes de l’empresa hi figura el
compte 490. Deterioració de valor de crèdits per operacions comercials
per al registre realitzat en l’exercici anterior. Els apunts a registrar són els
següents:
• Es carregarà el compte 490. Deterioració de valor de crèdits per

operacions comercials, pel seu saldo.
• S’abonarà el compte 794. Reversió de la deterioració de crèdits per
operacions comercials del mateix import.
2. Registre del deteriorament de l’exercici. Els apunts a registrar són els

següents:
• Es carregarà el compte 694. Pèrdues per deterioració de crèdits per

operacions comercials, per l’import del deteriorament estimat.
• S’abonarà el compte 490. Deterioració de valor de crèdits per opera-
cions comercials, per l’import del deteriorament estimat.
La revisió del deteriorament als comptes de l’empresa corresponents a deterio-

raments registrats en l’exercici anterior s’han de revertir, ja que si efectivament
s’han produït insolvències s’han registrat en el moment en què l’empresa n’ha
tingut coneixement carregant-les al compte 650. Pèrdues de crèdits comercials
incobrables i abonant-les al compte 430. Clients per l’import de la insolvència
ferma. No registrar la reversió suposa comptabilitzar dues vegades la pèrdua.
Les empreses de reduïda
dimensió són aquelles en
què l’import net de la xifra Per a empreses de reduïda dimensió, la Llei de l’impost de societats estableix que
de negocis és inferior a 10
milions d’euros. únicament seran fiscalment deduïbles les provisions per insolvències de crèdits per
operacions comercials per un percentatge de l’1% sobre el saldo dels comptes dels
subgrups 43. Clients i 44. Deutors variats.
Exemple de procediment d’estimació global
L’empresa PIKOTIN presenta, a 31 de desembre de 2019, la informació següent respecte

dels saldos d’alguns dels seus comptes:
Taul a 3. 35 . Informació de saldos

Títol compte Saldo
430. Clients 15.680,25 EUR
440. Deutors 1.180,00 EUR
490. Det. valor crèdits op. com. 475,40 EUR
L’empresa utilitza el procediment d’estimació global per al registre dels deterioraments

de crèdits per operacions comercials aplicant un 3% sobre els saldos dels comptes dels
A data de tancament de l’exercici 2019, l’empresa ha d’anotar els registres següents:
• Reversió de l’exercici anterior:
Taul a 3 .36 . Reversió del deteriorament de l’exercici 2018

n 31/12/19 (490) Det. valor crèd. op. com. Reversió det. 2018 475,40
n 31/12/19 (794) Rever. det. crèd. op. com. Reversió det. 2018 475,40
• Deteriorament corresponent a l’exercici 2019: l’import del deteriorament corresponent a

l’exercici 2019 és el 3% dels saldos dels comptes 430. Clients i 440. Deutors.
Deteriorament exercici 2019 : (15.680, 25 + 1.180, 00) · 0, 03 = 505, 81 EUR
Taul a 3 .37 . Deteriorament de l’exercici 2019

n+1 31/12/19 (694) Pèrdues det. crèd. op. com. Deteriorament 2019 505,81
n+1 31/12/19 (490) Det. valor crèd. per op. com. Deteriorament 2019 505,81
3.7.3 Provisions per operacions comercials
En l’activitat empresarial de les empreses poden donar-se situacions en les quals

han de reconèixer possibles pèrdues futures amb conseqüència de la pròpia
activitat. Alguns exemples d’aquest tipus de possibles obligacions futures són
les cobertures de despeses per devolucions de vendes, les garanties de reparació,
les revisions i altres operacions comercials.
Les provisions són obligacions expresses o tàcites clarament especificades

quant a la seva naturalesa, però que en la data de tancament de l’exercici són
indeterminades quant al seu import exacte o a la data en què s’efectuaran.
Els comptes de què disposa el PGC per al registre de les possibles pèrdues futures
derivades de compromisos contractuals són els següents:
• 499. Provisions per operacions comercials
• 695. Dotació a la provisió per operacions comercials
• 7954. Excés de provisió per operacions comercials
El registre comptable dels deterioraments per operacions comercials a final de

l’exercici és el següent:
1. Registre de la reversió del deteriorament de l’exercici anterior. Aquest

assentament només s’ha de fer si als comptes de l’empresa hi figura el
compte 499. Provisions per operacions comercials pel registre en l’exercici
anterior. Els apunts a registrar són:
• Es carregarà el compte 499. Provisions per operacions comercials, pel

seu saldo.
• S’abonarà el compte 7954. Excés de provisió per operacions comerci-
als, pel mateix import.
2. Registre del deteriorament de l’exercici actual. Els apunts a registrar són:

• Es carregarà el compte 695. Dotació a la provisió per operacions

comercials, per l’import del deteriorament estimat.
• S’abonarà el compte 499. Provisions per operacions comercials, per
l’import del deteriorament estimat.
Exemple de provisions per operacions comercials
Entre els comptes de l’empresa PIKOTIN, a data de 31 de desembre de 2019 hi apareix el

compte 499. Provisions per operacions comercials amb un saldo de 1.300 EUR. L’empresa
estima que per a l’exercici 2020 les possibles obligacions derivades per operacions
comercials seran de 930 EUR.
A data de tancament de l’exercici 2019, l’empresa haurà d’anotar els registres següents:
• Reversió de l’exercici anterior:
Taul a 3 .38 . Reversió del deteriorament de l’exercici 2018

n 31/12/19 (499) Provisions per op. com. Reversió prov. 2018 1.300,00
n 31/12/19 (7954) Excés prov. op. com. Reversió prov. 2018 1.300,00
• Deteriorament corresponent a l’exercici 2019:
Taul a 3 .39 . Provisió de l’exercici 2019

n+1 31/12/19 (695) Dotació prov. op. com. Provisió 2019 930,00
n+1 31/12/19 (490) Provisions per op. com. Provisió 2019 930
Operacions no comercials,
tancament de l’exercici i
comptes anuals
Robert Candel Ayala

Procés integral de l’activitat comercial Operacions no comercials, tancament de l’exercici i comptes anuals
Índex
Introducció 5
1 Registre comptable d’operacions no comercials 9

1.1 Operacions de finançament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 Efectes comercials a cobrar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.2 Operacions de facturatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.1.3 Passius financers: comptes de crèdit i préstecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.2 Comptes relacionats amb les administracions públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.2.1 Impostos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.2.2 Retencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
1.2.3 Personal de l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
1.3 Immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
1.3.1 Immobilitzacions materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
1.3.2 Immobilitzacions intangibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
1.3.3 Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
1.3.4 Deteriorament de valor de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
1.3.5 Baixa d’elements de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
2 Operacions de final d’exercici 55

2.1 Operacions de regularització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
2.1.1 Regularització de comptes patrimonials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
2.1.2 Regularització d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
2.1.3 Reclassificació d’elements patrimonials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.1.4 Actualització de saldos en moneda estrangera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.1.5 Amortitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.1.6 Registre de deteriorament d’actius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
2.1.7 Ajustos per periodificacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
2.1.8 Càlcul i registre de l’Impost de Societats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
2.2 Regularització d’ingressos i despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
2.3 Tancament de la comptabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
3 Comptes anuals 71
3.1 Normes d’elaboració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
3.1.1 Normes comunes al balanç, compte de pèrdues i guanys, estat de canvis en el patrimoni
net i estat de fluxos d’efectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
3.2 Balanç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
3.3 Compte de pèrdues i guanys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
Procés integral de l’activitat comercial 5 Operacions no comercials, tancament de l’exercici i comptes anuals
Introducció
Més enllà del registre comptable de les operacions comercials, les empreses
també necessiten dur a terme operacions no comercials necessàries per a la seva
existència.
En l’apartat “Registre comptable d’operacions no comercials” es tracta el

registre comptable associat a diferents tipus d’operacions com les que tenen el
seu origen en les necessitats de finançament de l’empresa, les originades com a
conseqüència de les relacions que s’estableixen entre l’empresa i les administra-
cions públiques, i les originades per l’adquisició i gestió del l’immobilitzat de
l‘empresa.
L’apartat d’“Operacions final d’exercici” tracta la problemàtica dels diferents

ajustos de les empreses a la finalització de cada exercici econòmic per poder
determinar el resultat i procedir al tancament de la comptabilitat.
Per últim, en l’apartat de “Comptes anuals” s’estudien els comptes anuals que
tota empresa ha d’elaborar i presentar anualment. Es veuen les normes comunes
per a la seva elaboració i, amb més detall, l’elaboració del balanç de situació i el
compte de pèrdues i guanys.
Per assolir els objectius d’aquesta unitat cal que feu els exercicis i les activitats
proposades. No dubteu a aprofitar l’espai del fòrum per exposar dubtes i intentar
ajudar a resoldre els dubtes de companyes i companys. També podeu adreçar-vos
directament al professorat de l’aula per plantejar els vostres dubtes.
1. Supervisa la documentació suport dels fets comptables habituals d’un exercici

econòmic.
• Identifica els diferents tipus de documents suport que són objecte de registre
comptable.
• Verifica la codificació dels documents conforme al Pla general de compta-

bilitat.
• Comprova que la documentació suport rebuda conté tots els registres de

control intern establerts -firma, autoritzacions o d’altres- per al seu registre
comptable.
• Identifica les errades habituals i planteja propostes per a esmenar-les, si és

el cas, seguint els protocols establerts per l’empresa.
• Classifica la documentació suport d’acord a criteris prèviament establerts.
• Efectua el procediment d’acord amb els principis de seguretat i confidenci-

alitat de la informació.
• Reporta o documenta, segons els protocols establerts en cada cas, la situació

de cada document suport.
• Analitza les implicacions de l’externalització de les obligacions comptables

de l’empresa i verifica la documentació i dades a aportar periòdicament.

• Aplica criteris de càrrec i abonament dels diferents ets comptables, segons

el PGC PIME.
• Fa els assentaments corresponents a les operacions representatives de despe-

ses i ingressos financers, i de transferències i traspassos bancaris habituals
en l’operativa de l’empresa en el mercat interior i en el mercat exterior.
• Comptabilitza les operacions relacionades amb el personal de l’empresa.

• Comptabilitza les operacions relacionades amb l’adquisició d’actiu no

corrent habituals en l’empresa.
• Comptabilitza les operacions habituals relacionades amb els serveis banca-

ris i de financÌ§ament bàsic.
• Comptabilitza les operacions representatives de depreciacions d’immobilit-

zat.
• Comptabilitza les operacions de regularització i tancament de l’exercici

econòmic.
• Calcula el resultat comptable i el balancÌ§ de situació final.
• Prepara la informació econòmica, financera i patrimonial rellevant per

elaborar els comptes anuals.

atenció a l’eliminació d’errades, valorant la incidència d’aquestes en els
controls interns, externs i/o auditories a què està sotmesa l’empresa.

1. Registre comptable d’operacions no comercials
L’activitat empresarial de qualsevol tipus d’activitat comporta, a més del desenvo-

lupament de la pròpia activitat comercial, una sèrie d’operacions ineludibles. Les
necessitats de finançament i les relacions amb les administracions públiques, així
com la incorporació i gestió dels elements d’immobilitzat que han de permetre a
les empreses poder estar en condicions de prestar la seva activitat, es donen en
tota organització empresarial. Aquest tipus d’operacions necessiten un tractament
comptable acurat ja que tenen incidència en el patrimoni empresarial.
1.1 Operacions de finançament
Les operacions de finançament són els fets econòmics que tenen influència direc-
ta en la formació de l’estructura financera de l’empresa. L’estructura financera de
l’empresa és la composició del capital o recursos financers que l’empresa ha captat
o originat. Aquests recursos són els que en el balanç de situació apareixen sota la
denominació genèrica de passiu, que recull, per tant, els deutes i les obligacions
de l’empresa.
L’estructura financera constitueix el capital de finançament, és a dir, les fonts

financeres de l’empresa.
1.1.1 Efectes comercials a cobrar
Els efectes comercials són documents que representen formes de pagament i/o
crèdit i que es troben regulats en la Llei canviària i del xec, de 16 de juliol de 1985.
Hi destaca la lletra de canvi, document pel qual una persona (lliurador) ordena el
pagament a una altra (lliurat) una quantitat (nominal) a l’odre d’un tercer (tenidor)
en una data determinada (venciment) i en un lloc determinat.
A partir d’un dret de cobrament, normalment conseqüència d’una operació de

venda o prestació de serveis, l’empresa pot pactar amb el client o deutor girar una
lletra de canvi.
Els comptes de què disposa el Pla General Comptable per recollir aquest dret de
cobrament són:
• 431. Clients, efectes comercials a cobrar
• 441. Deutors, efectes comercials a cobrar

Per reflectir d’una manera més detallada la situació en la qual es troba la lletra de
canvi es disposa dels subcomptes següents:
Consulteu a “Annexos” la
defincició de cada compte
dins de la 5a part del Pla
General de Comptabilitat.
• 4310. Efectes comercials en cartera
• 4311. Efectes comercials descomptats
• 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament
• 4315. Efectes comercials impagats
Quan la lletra de canvi té el seu origen en l’acceptació realitzada per un deutor els
subcomptes són:
• 4410. Deutors, efectes comercials en cartera
• 4411. Deutors, efectes comercials descomptats
• 4412. Deutors, efectes comercials en gestió de cobrament
• 4415. Deutors, efectes comercials impagats
Si una empresa gira un efecte comercial a un client per l’import d’un crèdit pendent
de cobrar, suposa la reclassificació comptable del crèdit si el client accepta l’efecte
girat. El registre comptable a realitzar és el següent:
• Es carrega al compte 4310. Efectes comercials en cartera l’import del

nominal dels efectes acceptats pels clients.
• S’abona com a contrapartida al compte 430. Clients el mateix import.
Gir de lletra de canvi per un crèdit pendent
L’empresa TACOLIN té pendent de cobrar un crèdit de 2.000 EUR a l’empresa LUPOSA

corresponent a una operació de venda de mercaderies. El 12 de març de 2019 TACOLIN
gira un efecte comercial a LUPOSA de nominal igual al crèdit pendent de cobrar i venciment
30 dies, i LUPOSA l’accepta.
El registre comptable de TACOLIN en el llibre diari és:
Tau la 1 . 1 . Gir efecte comercial

n1 12/03/19 (4310) Efectes com. Gir efecte a LUPOSA 2.000,00

cartera
n1 12/03/19 (430) Clients Gir efecte a LUPOSA 2.000,00
Comptablement aquesta operació suposa únicament la reclassificació del crèdit, que passa
d’estar reconegut en un compte a estar-ho en un altre.
Una vegada reconegut el crèdit pendent de cobrar en un efecte, l’empresa pot optar
per una de les possibilitats següents:
1. Esperar al venciment de l’efecte per presentar-lo al seu cobrament.

2. Portar l’efecte a una entitat financera perquè gestioni al seu venciment el

cobrament.
3. Negociar l’efecte amb una entitat financera que anticipi el nominal de la

lletra.
Presentació al cobrament de la lletra de canvi al seu venciment
Arribat el venciment dels efectes a favor en possessió de l’empresa, aquesta els

presenta els clients per cobrar-los. Si els clients atenen el pagament, el registre és:
• Càrrec al compte del subgrup 57. Tresoreria que correspongui en funció

de com s’ha realitzat el cobrament. Normalment és el compte 572. Bancs i
institucions de crèdit c/c vista, euros, per l’import del nominal dels efectes
cobrats.
• Abonament al compte 4310. Efectes comercials en cartera per l’import del

nominal dels efectes liquidats.
Cobrament d’efecte comercial al seu venciment
Arribat el venciment de l’efecte girat per TACOLIN el passat dia 12 de març de 2019,
LUPOSA liquida el nominal de la lletra mitjançant transferència bancària.
El registre comptable de TACOLIN és:
Taul a 1. 2. Cobrament efecte comercial al seu venciment

n2 11/04/19 (572) Bancs c/c vista, Cobrament efecte a 2.000,00

euros LUPOSA
n2 11/04/19 (4310) Efectes com. Cobrament efecte a 2.000,00

cartera LUPOSA
El compte 4315. Efectes

comercials impagats recull
Si arribat el venciment dels efectes, i presentats al seu cobrament, els clients no un dret de cobrament ja
vençut, però que continua
atenen el seu pagament, els efectes queden en situació d’impagament i, per tant, representant un dret de
l’empresa ha de reclassificar el crèdit pendent mitjançant el registre comptable cobrament per a l’empresa.
següent:
• Càrrec al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import del

nominal dels efectes no atesos
• Abonament com a contrapartida al compte 4310. Efectes comercials en

cartera.
Efecte comercial impagat
Arribat el venciment de l’efecte girat per TACOLIN el passat dia 12 de març de 2019, si
LUPOSA no atén el seu pagament el registre comptable de TACOLIN és:
Tau la 1 . 3 . Efecte comercial impagat
n2 11/04/19 (4315) Efectes com. Efecte impagat LUPOSA 2.000,00

impagats
n2 11/04/19 (4310) Efectes com. Efecte impagat LUPOSA 2.000,00

cartera
Amb els crèdits pendent de cobrar corresponents als efectes comercials impagats
poden derivar-se les situacions següents:
1. El client atén el seu pagament. En aquest cas el registre comptable és el

següent:
• Càrrec al compte del subgrup 57. Tresoreria que correspongui, en

funció de com s’ha realitzat el cobrament. Normalment és el compte
572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros, per l’import del
nominal de les lletres cobrades.
• Abonament al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import
del nominal dels efectes liquidats.
2. El client accepta renegociar l’efecte impagat per un de nou, que pot incloure
en el nou nominal interessos per l’ajornament novament concedit. En
aqueast cas el registre comptable és el següent:
• Càrrec al compte 4310. Efectes comercials en cartera per l’import del

nominal del nou efecte.
• Abonament al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import
del nominal de l’efecte impagat.
• Si el nominal del nou efecte incorpora interessos pel nou ajornament
del crèdit, s’abona al compte 769. Altres ingressos financers per
l’import dels interessos.
3. Es compleixen els requisits per considerar el crèdit com a de dubtós

cobrament. En aquest cas, l’empresa ha de registrar, d’una banda, la
reclassificació del crèdit com de dubtós cobrament i, d’altra banda, el
corresponent deteriorametn associat a la possible insolvència.
• Reclassificació del crèdit com de dubtós cobrament:

– Càrrec al compte 436. Clients de dubtós cobrament per l’import
del crèdit objecte de la possible insolvència.
– Abonament al compte 4315. Efectes comercials impagats per
l’import del crèdit objecte de la possible insolvència.
• Dotació del corresponent deteriorament associat a la possible insol-
vència:
– Càrrec al compte 694. Pèrdues per deterioració de crèdits per ope-
racions comercials per l’import del crèdit objecte de la possible
insolvència.
– Abonament al 490. Deterioració de valor de crèdits per opera-

cions comercials per l’import del crèdit objecte de la possible
insolvència.
4. L’empresa dona com a pèrdua definitiva el nominal dels efectes impagats.

El regsitre comptable és el següent:
• Càrrec al compte 650. Pèrdues de crèdits comercials incobrables per

l’import del nominal dels efectes impagats.
• Abonament com a contrapartida al compte 4315. Efectes comercials
impagats per cancel·lar el crèdit.
Renegociació de nou efecte comercial
El dia 15 d’abril de 2019 TACOLIN renegocia amb LUPOSA un nou efecte a 30 dies de
nominal igual a l’efecte impagat el dia 11 d’abril més uns interessos de 200 EUR.
L’import del nou nominal és:
2.000, 00 + 200, 00 = 2.200, 00 EUR
Taul a 1. 4. Renegociació nou efecte comercial
n3 15/04/19 (4310) Efectes com. Nou efecte LUPOSA 2.200,00

cartera
n3 15/04/19 (4315) Efectes com. Nou efecte LUPOSA 2.000,00

impagats
n3 15/04/19 (769) Altres ingressos Nou efecte LUPOSA 200,00

financers
Efecte comercial de dubtós cobrament
El dia 15 d’abril de 2019 TACOLIN rep comunicació de que LUPOSA es troba en concurs
de creditors. TACOLIN ha de registrar la reclassificació del crèdit com a dubtós cobrament
i el deteriorament associat a la possible insolvència.
Els registres comptables corresponents són:
Taul a 1. 5. Efecte comercial de dubtós cobrament
n3 15/04/19 (436) Clients dubtós Reclass. efecte impagat 2.000,00

cobr.
n3 15/04/19 (4315) Efectes com. Reclass. efecte impagat 2.000,00

impagats
n4 15/04/19 (694) Pèrdues det. crèd. Deter. efecte impagat 2.000,00

op. com.
n4 15/04/19 (490) Det. valor crèd. Deter. efecte impagat 2.000,00

per op. com.
Pèrdua definitiva d’efecte comercial impagat
El dia 15 d’abril de 2019 TACOLIN considera definitivament incobrable el nominal de l’efecte

impagat per LUPOSA.
Tau la 1 . 6 . Pèrdua definitiva efecte comercial impagat
n3 15/04/19 (650) Pèrdues crèd. Pèrdua efecte impagat 2.200,00

com. incobr. LUPOSA
n3 15/04/19 (4315) Efectes com. Pèrdua efecte impagat 2.000,00

impagats LUPOSA
Efectes comercials enviats a gestió de cobrament
L’empresa té l’opció de portar a l’entitat financera les lletres de canvi per a la seva
gestió. L’entitat financera actua com a intermediaria, presentant al lliurador en
la data del venciment els efectes comercials. Aquest servei realitzat per l’entitat
financera suposa una despesa per a l’empresa, que s’ha de reconèixer al compte de
despesa que correspongui, tenint en compte que aquest tipus de gestió està subjecta
a IVA. Per tant, s’ha de registrar la quota d’IVA suportat pel servei rebut.
Quan es lliuren els efectes comercials a l’entitat financera per a la seva gestió
de cobrament, aquests crèdits canvien la seva situació comptable i s’han de
reclassificar. El registre comptable a realitzar és el següent:
• Càrrec al compte 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament per

l’import del nominal dels efectes lliurats l’entitat financera
• Abonament com a contrapartida al compte 4310. Efectes comercials en

cartera
Efectes comercials en gestió de cobrament
El dia 9 d’abril de 2019 TACOLIN lliura a una entitat financera per a la seva gestió de
cobrament l’efecte comercial acceptat per LUPOSA el passat 12 de març.
Tau la 1 . 7 . Pèrdua definitiva d’efecte comercial impagat
n2 09/04/19 (4312) Efectes com. Efecte en gestió 2.000,00

gestió cobr. LUPOSA
n2 09/04/19 (4310) Efectes com. Efecte en gestió 2.000,00

cartera LUPOSA
Comptablement aquesta operació suposa únicament la reclassificació del crèdit, que passa
de ser reconegut en un compte a ser-ho en un altre.
Arribat el venciment dels efectes en gestió de cobrament, poden succeir dues

coses:
1. Els clients atenen el seu pagament. En aquest cas, l’entitat financera abona
al compte de l’empresa l’import del nominals dels efectes cobrats menys
l’import de la despesa pel servei prestat incloent l’IVA de l’operació. El
registre comptable és el següent:
• Càrrec al compte 626. Serveis bancaris i similars per l’import del

servei realitzat per l’entitat financera.
• Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat per l’import de
la quota d’IVA corresponent al servei prestat per l’entitat financera.
• Càrrec al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros per
l’import del nominal dels efectes cobrats menys l’import de la despesa
del servei prestat per l’entitat financera i l’IVA suportat.
• Abonament al compte 4312. Efectes comercials en gestió de cobra-
ment per l’import dels nominals liquidats pels clients.
2. Els clients no atenen el pagament dels efectes presentats per al seu cobra-
ment. En aquesta situació l’empresa ha de realitar dos registres:
• Reclassificació dels efectes comercials, que passaran d’estar en gestió

de cobrament a estar impagats. El registre comptable és:
– Càrrec al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import
del nominal dels efectes impagats
– Abonament com a contrapartida al compte 4312. Efectes comer-
cials en gestió de cobrament
• Servei de gestió prestat per l’entitat financera. L’empresa registra el
següent assentament:
– Càrrec al compte 626. Serveis bancaris i similars per l’import del
servei realitzat per l’entitat financera
– Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat per l’import
de la quota d’IVA corresponent al servei prestat per l’entitat
financera
– Abonament com a contrapartida al compte 572. Bancs i instituci-
ons de crèdit c/c vista, euros
Cobrament d’efecte comercial en gestió
Arribat el venciment de l’efecte acceptat per LUPOSA, l’entitat finança el presenta per al
seu cobrament. LUPOSA atén el pagament i l’entitat financera ingressa al compte corrent
de TACOLIN el nominal de l’efecte menys l’import del servei prestat, que puja 75 EUR +
IVA.
L’import que l’entitat financera ingressa al compte corrent de TACOLIN és:
2.000, 00 − (75 · 1, 21) = 1.909, 25 EUR
Taul a 1. 8. Cobrament d’efecte comercial en gestió
n3 11/04/19 (626) Serveis bancaris i Cobrament efecte 75,00

similars LUPOSA
n3 11/04/19 (472) HP, IVA suportat Cobrament efecte 15,75

LUPOSA
n3 11/04/19 (572) Bancs c/c vista, Cobrament efecte 1.909,25

euros LUPOSA
n3 11/04/19 (4312) Efectes com. Cobrament efecte 2.000,00

Efecte comercial en gestió impagat
Arribat el venciment de l’efecte acceptat per LUPOSA, l’entitat financera el presenta per
al seu cobrament. LUPOSA no atén el pagament i l’entitat financera retorna l’efecte a
TACOLIN, i carrega en el seu compte corrent l’import del servei prestat (75 EUR + IVA).
Tau la 1 . 9 . Efecte comercial en gestió impagat
n3 11/04/19 (4315) Efectes com. Reclassificació efecte 2.000,00

impagats LUPOSA

n4 11/04/19 (626) Serveis bancaris i Servei gestió efectes 75,00

similars
n4 11/04/19 (472) HP, IVA suportat Servei gestió efectes 15,75
n4 11/04/19 (572) Bancs c/c vista, Servei gestió efectes 90,75

euros
Les possibles situacions amb els efectes impagats posteriors a la seva gestió
de cobrament són les mateixes que les indicades a l’apartat de presentació al
cobrament de la lletra de canvi al seu venciment.
Problemàtica comptable del efectes comercials descomptats
La negociació dels efectes comercials suposa que l’empresa hagi d’anticipar el

seu cobrament. L’entitat financera amb la qual es negocia lliura l’efectiu dels
efectes descomptats, que és el seu nominal menys els interessos de descompte i
les possibles comissions de l’operació de descompte.
Ef ectiu = nominal − interessos − comissions
Els interessos depenen de l’import del nominal, el tipus d’interès de l’operació i

els temps pendent fins a la data de venciment dels efectes.
i
I=N× ×n
360
• I: interessos de l’operació
• N: nominal de l’efecte descomptat
• i: tipus d’interès de l’operació
• n: dies d’anticipació del cobrament (diferència entre la data de venciment i

la data de la negociació de l’efecte descomptat)
El finançament obtingut amb la negociació de la lletra s’ha de reconèixer com

una obligació per a l’empresa, ja que al venciment dels efectes descomptats si
els clients no atenen el seu pagament és l’empresa qui respon davant de l’entitat
financera pel nominal dels efectes prèviament descomptats.
El registres comptable del descompte d’efectes suposa dos assentaments:
1. Pel canvi en la situació del crèdit s’han de reclassificar els efectes comercials,
el registre és:
• Càrrec al compte 4311. Efectes comercials descomptats per l’import

del nominal dels efectes descomptats.
• Abonament com a contrapartida al compte 4310. Efectes comercials
en cartera.
2. Per l’avançament de diners de l’entitat financera, l’empresa registra els

apunts següents:
• Càrrec al compte 665. Interessos per descompte d’efectes i operacions

de facturatge per l’import dels interessos de l’operació de descompte
• Càrrec al compte 669. Altres despeses financeres per l’import de les
comissions associades a l’operació de descompte.
• Càrrec al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros
per l’efectiu de l’operació (nominal dels efectes descomptats menys
interessos i comissions)
• Abonament al compte 5208. Deutes per efectes descomptats pel
nominal dels efectes descomptats
Efectes comercials descomptats
L’empresa TACOLIN descompta 20 dies abans del seu venciment l’efecte comercial
acceptat per LUPOSA el passat dia 12 de març de 2019. L’entitat financera aplica un
tipus de descompte del 15% i una comissió del 0,5% sobre el nominal amb un mínim de 15
EUR.
L’efectiu de l’operació és el nominal menys els interessos i la comissió que carregarà l’entitat
financera:
0,15
Interessos = 2.000, 00 · 360
· 20 = 16, 67 EUR
Comissió = 2.000, 00 · 0, 005 = 10, 00 < M ínim 15, 00 → 15, 00 EUR
Ef ectiu = 2.000, 00 − 16, 67 − 15, 00 = 1.968, 33 EUR
El registre comptable de TACOLIN serà:
Taul a 1. 10. Efecte comercial descomptat

descomptats LUPOSA

cartera LUPOSA
n3 22/03/19 (665) Int. desc. Descompte efecte 16,67

d’efectes i op.fact. LUPOSA
n3 22/03/19 (669) Altres despeses Descompte efecte 15,00

financeres LUPOSA
n3 22/03/19 (572) Bancs c/c vista, Descompte efecte 1.968,33

euros LUPOSA
n3 22/03/19 (5208) Deutes per efectes Descompte efecte 2.000,00

desc. LUPOSA
Arribat el venciment dels efectes descomptats, poden donar-se dues situacions:
1. Els clients atenen el pagament dels efectes. En aquest cas, d’una banda,
l’obligació de l’empresa a favor de l’entitat financera desapareix, ja que ha
cobrat del client. D’altra banda, el dret reconegut al seu favor per l’efecte
descomptat també desapareix. El registre comptable és:
• Càrrec al compte 5208. Deutes per efectes descomptats per l’import

del nominal dels efectes liquidats pels clients
• Abonament com a contrapartida al compte 4311. efectes comercials
descomptats
2. Els clients no atenen el pagament dels efectes. En aquesta situació l’empresa

ha de realitzar dos registres:
• Per la reclassificació dels efectes comercials que passen d’estar des-

comptats a estar impagats.
– Càrrec al compte 4315. Efectes comercials impagats per l’import
del nominal dels efectes impagats
– Abonament com a contrapartida al compte 4311. Efectes comer-
cials descomptats
• Pel càrrec de l’entitat financera al compte corrent de l’empresa cor-
responent als nominals dels efectes impagats més les despeses de
devolució.
– Càrrec al compte 5208. Deutes per efectes descomptats per
l’import del nominal dels efectes impagats
– Càrrec al compte 669. Altres despeses financeres per l’import de
les despeses de devolució
– Abonament com a contrapartida al compte 572. Bancs i instituci-
ons de crèdit c/c vista, euros
Liquidació d’efecte comercial descomptat
Arribat el venciment de l’efecte descomptat per TACOLIN el passat dia 22 de març, el client
atén el seu pagament.
L’empresa TACOLIN registra en el seu llibre diari l’assentament següent:
Tau la 1 . 1 1. Liquidació efecte comercial descomptat
n4 11/04/19 (5208) Deutes per efectes Cancel·lació efecte 2.000,00

desc. LUPOSA
n4 11/04/19 (4311) Efectes com. Cancel·lació efecte 2.000,00

descomptats LUPOSA
Amb aquest registre queda cancel·lada l’obligació de TACOLIN amb l’entitat financera i el
dret de cobrament sobre el client.
Efecte comercial descomptat impagat
Arribat el venciment de l’efecte descomptat per TACOLIN el passat dia 22 de març, el client
no atén el seu pagament. L’entitat financera carrega al compte corrent de TACOLIN el
nominal de l’efecte impagat més unes despeses de devolució per import de 50 EUR.
L’empresa TACOLIN registra en el seu llibre diari l’assentament següent:
Taul a 1. 12. Liquidació d’efecte comercial descomptat
n3 11/04/19 (4315) Efectes com. Impagament efecte 2.000,00

impagats LUPOSA
n3 11/04/19 (4311) Efectes com. Impagament efecte 2.000,00

descomptats LUPOSA
n3+1 11/04/19 (5208) Deutes per efectes Devolució efecte 2.000,00

desc. LUPOSA
n3+1 11/04/19 (669) Altres despeses Devolució efecte 50,00

financeres LUPOSA
n3+1 11/04/19 (572) Bancs c/c vista, Devolució efecte 2.050,00

euros LUPOSA
Les possibles situacions que es poden produir amb els efectes impagats posteriors
a la seva negociació són les mateixes que les indicades a l’apartat de presentació
del cobrament de la lletra de canvi al seu venciment.
1.1.2 Operacions de facturatge
Les operacions de facturatge són contractes mitjançant els quals una empresa
(empresa de facturatge) adquireix la facturació d’una altra empresa i li avança
el pagament d’aquestes factures. L’import que l’empresa de facturatge lliura és
el nominal menys el descompte, sent el nominal la suma del totals dels imports
facturats i sent el descompte la suma dels interessos per l’avançament dels imports
facturats i les possibles despeses associades a l’operació.
Els comptes de què disposa el Pla General de Comptabilitat per recollir aquest
tipus d’operacions són els següents:
defincició de cada compte
• 432. Clients, operacions de facturatge dins de la 5a part del Pla
General de Comptabilitat.
• 5209. Deutes per operacions de facturatge
• 665. Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge
L’empresa de facturatge pot assumir o no el risc de les possibles insolvències

dels crèdits negociats. En funció de si el risc és assumit o no, hi ha dos tipus
d’operacions de facturatge:
1. Facturatge sense recurs. L’empresa de facturatge assumeix el risc d’impa-

gament. El registre comptable de l’empresa és:
• Càrrec al compte 665. Interessos per descompte d’efectes i operacions

de facturatge per l’import dels interessos que l’empresa de facturatge
carrega per avançar els diners.
• Càrrec al compte del subgrup 57. Tresoreria que correspongui, en
funció de com s’ha realitzat el cobrament. Normalment és el compte
572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros, per l’import de
l’efectiu de l’operació (interessos + despeses).
• Abonament al compte 430. Clients per l’import del nominal de les
factures lliurades a l’empresa de facturatge.
2. Facturatge amb recurs. L’empresa de facturatge no assumeix el risc

d’impagament. Si al venciment dels crèdits els clients no atenen el seu
paament, l’empresa ha de respondre davant de l’empresa de facturatge sobre
les possibles insolvències. En aquest cas, s’han de fer dos registres:
• Reclassificació dels crèdits:

– Càrrec al compte 432. Clients, operacions de facturatge per
l’import del nominal objecte de la negociació
– Abonament com a contrapartida el compte 430. Clients
• Reconeixement de l’obligació de l’empresa davant l’empresa de factu-
ratge:
– Càrrec al compte 665. Interessos per descompte d’efectes i ope-
racions de facturatge per l’import dels interessos que l’empresa
de facturatge carrega per avançar els diners.
– Càrrec al compte del subgrup 57. Tresoreria que correspongui,
en funció de com s’ha realitzat el cobrament. Normalment és el
compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros, per
l’import de l’efectiu de l’operació (interessos + despeses).
– Abonament al compte 5209. Deutes per operacions de facturatge
per l’import del nominal objecte de la negociació.
Facturatge sense recurs
L’empresa SOLEC negocia amb una entitat financera una operació de facturatge amb les
• Data d’operació: 20 de març de 2019
• Sense recurs
• Nominal negociat: 5.000 EUR
• Interessos: 350 EUR
L’empresa SOLEC registra en el seu llibre diari l’assentament següent:

Taul a 1. 13. Facturatge sense recurs
n1 20/03/19 (665) Int. desc. Negociació facturatge 350,00

d’efectes i op.fact.
n1 20/03/19 (572) Bancs c/c vista, Negociació facturatge 4.750,00

euros
n1 20/03/19 (430) Clients Negociació facturatge 5.000,00
Facturatge amb recurs
L’empresa SOLEC negocia amb una entitat financera una operació de facturatge amb les
• Data d’operació: 20 de març de 2019
• Amb recurs
• Nominal negociat: 5.000 EUR
• Interessos: 150 EUR
L’empresa SOLEC registra en el seu llibre diari els assentament següents:
Taul a 1. 14. Facturatge amb recurs
n1 20/03/19 (432) Client, op. Recla. crèdit op. 5.000,00

factuatge facturatge
n1 20/03/19 (430) Clients Recla. crèdit op. 5.000,00

facturatge
n2 20/03/19 (665) Int. desc. Negociació facturatge 150,00

d’efectes i op.fact.
n2 20/03/19 (572) Bancs c/c vista, Negociació facturatge 4.850,00

euros
n2 20/03/19 (5209) Deutes op. Negociació facturatge 5.000,00

facturatge
Arribat el venciment dels crèdits objecte de la negociació d’una operació de

facturatge, si és sense recurs l’empresa no ha de registrar cap assentament, ja que
les negociacions sense recurs suposen la translació del risc d’impagats a l’empresa
de facturatge.
Si l’operació de facturatge és amb recurs, a l’arribada del venciment dels crèdits

poden donar-se dues situacions:
1. Els clients atenen el pagament. En aquest cas, l’empresa registra el següent

assentament:
• Càrrec al compte 5209. Deutes per operacions de facturatge per

l’import dels crèdits atesos pels clients
• Abonament com a contrapartida al compte 432. Clients, operacions
de facturatge
2. Els clients no atenen el pagament. En aquest cas, l’empresa ha d’assumir el

pagament del crèdit objecte de la negociació. L’assentament a registrar és:
• Càrrec al compte 5209. Deutes per operacions de facturatge per

l’import del crèdits no atesos pels clients
• Abonament com a contrapartida al compte del subgrup 57. Tresoreria
que correspongui, en funció de com s’ha realitzat el pagament. Nor-
malment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista,
euros.
Facturatge amb recurs atès pel client
Arribat el 8 d’abril de 2019, el venciment dels crèdits objecte de l’operació de facturatge

realitzada per SOLEC, el client atén el pagament.
L’empresa SOLEC registra en el seu llibre diari l’assentament següent:
Tau la 1 . 1 5. Facturatge amb recurs
n2 08/03/19 (5209) Deutes op. Cancel·lació crèdit op. 5.000,00

facturatge facturatge
n2 08/03/19 (432) Client, op. Cancel·lació crèdit op. 5.000,00

factuatge facturatge
Facturatge amb recurs no atès pel client
Arribat el 8 d’abril de 2019, el venciment dels crèdits objecte de l’operació de facturatge

realitzada per SOLEC, el client no atén el pagament.
L’empresa SOLEC registra en el seu llibre diari els assentament següents:
Tau la 1 . 1 6. Facturatge amb recurs
n2 08/03/19 (5209) Deutes op. Cancel·lació crèdit op. 5.000,00

facturatge facturatge
n2 08/03/19 (572) Bancs c/c vista, Cancel·lació crèdit op. 5.000,00

euros facturatge
Els crèdits no atesos pels clients reconeguts al compte 432. Clients, operacions
de facturatge tenen el mateix tractament que els crèdits no atesos reconeguts al
compte 430. Clients. Segons la política de l’empresa respecte del risc de crèdits
vençuts o si es compleixen les condicions fiscals perquè siguin considerats com
a possibles insolvències, es procedirà a reclassificar els crèdits com de dubtós
cobrament i a dotar el corresponent deteriorament.
1.1.3 Passius financers: comptes de crèdit i préstecs
Segons la NRV 9a sobre instruments financers, un instrument financer és un

contracte que dona lloc a un actiu financer en una empresa i, simultàniament, a un
passiu financer o a un instrument de patrimoni en altra empresa.
Un passiu financer es defineix com una obligació contractual directa o indirecta

de lliurar efectiu o un altre actiu financer o d’intercanviar actius o passius financers
amb tercers en condicions potencialment desfavorables. Entre els diferents passiu
financers amb els quals poden treballar les empreses, destaca la comptabilització
dels comptes de crèdit i els préstecs.
Comptes de crèdit
El compte de crèdit, també anomenat pòlissa de crèdit, és un contracte de

caràcter mercantil en virtut del qual es concedeix un límit de disponibilitat de
crèdit en funció d’una garantia i segons unes condicions determinades. La seva
operativa és idèntica a la d’un compte corrent, admet tot tipus de càrrecs i
abonaments i la disponibilitat de fons no pot sobrepassar el límit concedit. Es pot
formalitzar sobre un compte corrent ja existent. Ofereix finançament flexible per
fer front a les necessitats canviants de tresoreria generades per l’activitat habitual
del negoci.
El prenedor de la pòlissa paga interessos per les quantitats efectivament disposades

i no per la totalitat del crèdit concedit, encara que és habitual que les entitats
financeres cobrin també algun tipus de comissió per les quantitats no disposades.
Les despeses associades al compte de crèdit poden ser les següents:
• Comissió d’estudi i obertura: comissió habitual tant per als préstecs com
per als crèdits.
• Comissió de disponibilitat o interès sobre el saldo mitjà no disposat: per-

centatge sobre la quantitat total concedida a la pòlissa.
• Interès de disposat: tant per cent sobre el saldo mitjà disposat.
• Comissió d’excedit: tant per cent sobre la quantitat excedida del total
concedit per l’entitat bancària. Sol ser superior al tipus d’interès de disposat.
• Comissió per cancel·lació anticipada
El PCG disposa dels següents comptes per al seu registre:
• 5201. Deutes a c/t per crèdit disposat. S’hi registra el deute disposat en el
compte de crèdit.
• 626. Serveis bancaris i similars. S’hi registren les despeses carregades per
l’entitat financera que concedeix el compte de crèdit.
• 662. Interessos de deutes. S’hi registren els interessos meritats pel compte
de crèdit.
La seqüència en el registre comptable d’un compte de crèdit és la següent:

1. Per la concessió del crèdit l’entitat financera factura una sèrie de despeses
(corretatge, taxació...). Segons s’acordi en el contracte signat, l’entitat
financera carregarà aquestes despeses sobre un compte corrent diferent o
sobre el mateix compte de crèdit. El regsitre comptable és:
• Càrrec al compte 626. Serveis bancaris i similars per l’import de les

despeses associades a la concessió de la pòlissa de crèdit
• Abonament com a contrapartida al compte 5201. Deutes a c/t per
crèdit disposat o al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c
vista, euros, en funció d’on realitzi el càrrec l’entitat finacera per les
despeses de concessió de la pòlissa de crèdit.
2. Per la disposició de crèdit:
• Càrrec al compte corresponent segons l’operació

• Abonament com a contrapartida al compte 5201 Deutes a c/t per crèdit
disposat
3. Per imposicions en el compte de crèdit. Per evitar l’excés interessos deutors

es poden realitzar imposicions al compte de crèdit per cancel·lar part del
crèdit disposat.
• Càrrec al compte 5201. Deutes a c/t per crèdit disposat per l’import
de la imposició
• Abonament com a contrapartida al compte 572. Bancs i institucions
de crèdit c/c vista, euros
4. Pel pagament dels interessos i la comissió de disponibilitat, normalment

trimestralment.
• Càrrec al compte 662. Interessos de deutes pels interessos meritats

de crèdit c/c vista, euros
Concessió de pòlissa de crèdit
L’1 de febrer de 2019 l’empressa TERMICOOL rep la concesió una pòlissa de crèdit per
part d’una entitat financera. Les condicions són les següents:
• Límit de crèdit: 10.000 EUR
• Comissió d’obertura: 0,9% sobre el límit de crèdit a carregar al compte corrent de l’empresa
L’import de la comissió d’obertura seria:
0,9
10.000, 00 · 100
= 90, 00 EUR
El registre de l’empresa TERMICOOL per la concessió de la pòlissa de crèdit és:
Tau la 1 . 1 7. Concesió pòlissa de crèdit
n1 01/02/19 (626) Serveis bancaris i Concessió pòlissa de 90,00

similars crèdit
n1 01/02/19 (572) Bancs c/c vista, Concessió pòlissa de 90,00

euros crèdit
Disposició de crèdit
El 15 de març de 2019 TERMICOOL utilitza el compte de crèdit per liquidar un deute

pendent per la compra de mercaderies a un proveïdor. L’import del deute és de 2.300
EUR.
El registre de l’empresa TERMICOOL és:
Taul a 1. 18. Disposició de crèdit
n2 15/03/19 (400) Proveïdor Pagament compra de 2.300,00

mercaderies
n2 15/03/19 (5201) Deutes c/t crèdit Pagament compra de 2.300,00

disposat mercaderies
Imposició de crèdit
El 9 d’abril de 2109 TERMICOOL ingresa des del seu compte corrent 1.200 EUR al compte
de crèdit.
Taul a 1. 19. Imposició de crèdit
n3 09/04/19 (5201) Deutes c/t crèdit Imposició al compte de 1.200,00

disposat crèdit
n3 09/04/19 (572) Bancs c/c vista, Imposició al compte de 1.200,00

euros crèdit
Interessos al compte de crèdit
El 30 d’abril l’entitat financera carrega al compte corrent de TERMICOOL 450 EUR pels
interessos metitats per la pòlissa de crèdit.
Taul a 1. 20. Interessos al compte de crèdit
n4 30/04/19 (662) Interessos de Interesso pòlissa de 450,00

deutes credit
n4 30/04/19 (572) Bancs c/c vista, Interesso pòlissa de 450,00

euros credit
Préstecs
Els préstecs són operacions mitjançant les quals una entitat financera posa a
disposició de l’empresa una quantitat determinada de diners. Aquesta adquireix,
a canvi, l’obligació de tornar aquest capital en un termini de temps establert, més
unes comissions i uns interessos acordats en el contracte signat.
Els elements principals del préstec són:
• Principal: quantitat de diners prestada sobre la qual es computen els

interessos.
• Tipus d’interès: percentatge que s’aplica sobre el capital pendent per

calcular els interessos del període.
• Interessos: es paguen periòdicament i es calculen com un percentatge (fix

o variable) del principal pendent de pagament.
• Mètode d’amortització: forma estipulada per al pagament del principal i els

interessos.
• Termini: durada de la vida del préstec.
• Despeses de transacció: comissions i altres despeses necessàries per forma-

litzar el contracte de préstec (comissió obertura, despeses del corredor de
comerç o la notaria i similars). Aquestes despeses estan subjectes i exemptes
d’IVA.
Al PGC hi ha els comptes següents relacionats amb els préstecs:
• 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit. Recull els deutes amb
entitats de crèdit per préstecs rebuts i altres dèbits, amb venciment superior
a un any.
• 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit. Recull les quantitat que
correspon per aquest concepte d’acord amb les estipulacions del contracte.
• 662. Interessos de deutes. Recull els imports dels interessos dels préstecs
rebuts i altres deutes pendents d’amortitzar, sigui quina sigui la manera en
què s’instrumenten aquests interessos.
• 669. Altres despeses financeres. Recull les despeses de naturalesa financera

no recollides en altres comptes del subgrup 66, concretament en el cas dels
préstecs recullen els costos de transacció.
L’entitat financera proporciona a l’empresa el quadre d’amortització del préstec.

Vegeu a la taula 1.21 les columnes corresponents:
Tau la 1.2 1. Quadre d’amortització de préstecs

Període Data Capital viu Quota d’interès Quota Terme Capital viu
acumulat a l’inici d’amortització amortitzatiu acumulat al final
• Període: indica cadascun dels períodes de liquidació. Aquests períodes

poden ser mensuals, trimestrals, quadrimestrals, semestrals, anuals...
• Data: indica la data de venciment de cada període.
• Capital viu acumulat al principi del període: correspon a l’import del

principal pendent de liquidar al principi de cada període de liquidació.
Aquest import és sobre el qual es calculen els interessos meritats del període.
• Quota d’interessos: correspon a l’import dels interessos meritats durant

cadascun dels períodes de liquidació.
• Quota d’amortització: correspon a l’import del principal que s’amortitza en

cadascun dels períodes de liquidació.
• Terme amortitzatiu: és l’import a liquidar en cadascun dels períodes de

liquidació, la suma de la quota d’interès i la quota d’amortització.
• Capital viu acumulat al final del període: correspon a l’import del principal
pendent de liquidar al final de cada període de liquidació.
A partir del quadre d’amortització proporcionat per l’entitat financera, el registre

comptable de les operacions de préstec segons el PGC de PIMES és el següent:
1. Per a la concessió del préstec:
• Càrrec al compte 669. Altres despeses financeres per l’import de les

despeses de transacció
• Càrrec al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros
per l’import del principal del préstce menys les despeses de transacció
• Abonament al compte 170. Deutes a llarg termini amb entitats de
crèdit per la part del principal a retornar amb venciment superior a
l’any
• Abonament al compte 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de
crèdit per la part del principal a retornar amb venciment igual o inferior
a l’any
2. Per al pagament corresponent a cadascun del períodes de liquidació:
• Càrrec al compte 662. Interessos de deutes per l’import dels interessos

corresponents al període de liquidació
• Càrrec al compte 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit
per l’import del principal retornat
• Abonament al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista,
euros per l’import del terme amortitzatiu (interessos + principal) del
període
3. Per a la reclassificació del deute al final de cada execici comptable:
• Càrrec al compte 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit

per la part del principal amb venciment igual o inferior a l’any
• Abonament com a contrapartida al compte 5200. Préstecs a curt
termini amb entitats de crèdit
Préstec
L’empresa FARALAY rep la concessió per part del Banco Santander d’un préstec. Les
despese de transacció són de 550 EUR, i l’entitat financera proporciona a FARALAY el
quadre d’amortització del préstec:
Tau la 1.2 2. Quadre d’amortització del préstec FARALAY

0 02/01/19 50.000,00
1 31/03/19 50.000,00 750,00 5.929,20 6.679,20 44.070,80
2 30/06/19 44.070,80 661,06 6.018,14 6.679,20 38.052,66
3 30/09/19 38.052,66 570,79 6.108,41 6.679,20 31.944,25
4 31/12/19 31.944,25 479,16 6.200,04 6.679,20 25.744,21
5 31/03/20 25.744,21 386,16 6.293,04 6.679,20 19.451,17
6 30/06/20 19.451,17 291,77 6.387,43 6.679,20 13.063,74
7 30/09/20 13.063,74 195,96 6.483,25 6.679,20 6.580,49
8 31/12/20 6.580,49 98,71 6.580,49 6.679,20 0,00
El registre comptable de FARALAY en el seu llibre diari per la concessió del préstec serà:
Tau la 1 . 2 3. Concessió del préstec
n 02/01/19 (669) Altres despeses Concessió del préstec 550,00

financeres
n 02/01/19 (572) Bancs c/c vista, Concessió del préstec 49.450,00

euros
n 02/01/19 (170) Deutes ll/t amb ent. Concessió del préstec 25.744,21
crèdit
n 02/01/19 (5200) Préstecs c/t ent. Concessió del préstec 24.255,79

crèdit
El principal amb venciment igual o inferior a l’any correspon a les quotes d’amortització dels
primes 4 períodes (5.929,20+6.018,14+6.108,41+6.200,04) mentre que el principal amb
venciment superior a l’any correspon a les quotes d’amortització dels últims 4 períodes
(6.293,04+6.387,43+6.483,25+6.580,49).
El 31 de març de 2019 FARALAY registrarà l’assentament de liquidació del primer període

del préstec:
Tau la 1 . 2 4. Liquidació 1r període
n1 31/03/19 (662) Interessos de Liq. 1r període préstec 750,00

deutes
n1 31/03/19 (5200) Préstecs c/t ent. Liq. 1r període préstec 5.929,20

crèdit
n1 31/03/19 (572) Bancs c/c vista, Liq. 1r període préstec 6.679,20

euros
El mateix assentament, amb variació dels imports dels interessos i la quota d’amortització,
haurà de registrar-se a la data de liquidació de cadascun dels períodes.
A data de 31 de desembre de 2019, i una vegada registrada la liquidació del 4t període

del préstec, el llibre major dels comptes 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit i
5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit haurà de mostrar els saldos següents:
Taul a 1. 25. Llibre major: 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit

ass.
n 02/01/19 Concessió del préstec 25.744,21 -

25.744,21
Taul a 1. 26. Llibre major: 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit

ass.

24.255,79
n1 31/03/19 Liq. 1r període préstec 5.929,20 -

18.326,59
nx 30/06/19 Liq. 2n període préstec 6.018,14 -

12.308,45
ny 30/09/19 Liq. 3r període préstec 6.108,41 -

6.200,04
nz 31/12/19 Liq. 4r període préstec 6.200,04 0,00
El saldo que mostra el compte 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit correspon
al principal amb venciment durant l’exercici 2020 i, per tant, amb el venciment inferior a
l’any. L’empresa haurà de registrar l’assentametn de reclassificació següent:
Taul a 1. 27. Reclassificació del préstec
n2 31/12/19 (170) Deutes ll/t amb ent. Reclassificació préstec 25.744,21

crèdit
n2 31/12/19 (5200) Préstecs c/t ent. Reclassificació préstec 25.744,21

crèdit
El llibre major dels comptes 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit i 5200.
Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit mostraran els saldos següents:
Taul a 1. 28. Llibre major: 170. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit

ass.

25.744,21
n2 31/12/19 Reclassificació préstec 25.744,21 0,00
Taul a 1. 29. Llibre major: 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit

ass.

24.255,79
n1 31/03/19 Liq. 1r període préstec 5.929,20 -

18.326,59
nx 30/06/19 Liq. 2n període préstec 6.018,14 -

12.308,45
ny 30/09/19 Liq. 3r període préstec 6.108,41 -

6.200,04
nz 31/12/19 Liq. 4r període préstec 6.200,04 0,00
n2 31/12/19 Reclassificació préstec 25.744,21 -

25.744,21
Pot haver-hi casos en els quals la data de venciment d’un període sigui en un
exercici comptable posterior al seu inici. Per aplicació del principi de meritació
s’ha d’imputar la part de despesa que correspongui a cadascun dels exercicis
comptables en funció dels interessos meritats en cadascun dels exercicis.
Els registres comptables associats a aquest tipus de situació són:
1. Al final d’exerici X per la imputació dels interessos meritats en l’exercici

que finalitza, però que es liquidaran en l’exercici següent:
• Càrrec al compte 622. Interessos de deutes de la part meritada en

l’exercici X
• Abonament com a contrapartida al compte 527. Interessos a curt
termini de deutes amb entitats de crèdit
2. En el moment de liquidar el primer període del préstec de l’exerici X+1:
• Càrrec al compte 622. Interessos de deutes de la part d’interessos

meritats en l’exerici X+1
• Càrrec al compte 527. Interessos a curt termini per deutes amb entitats
de crèdit de la part d’interessos meritats en l’exerici X
• Càrrec al compte 5200. Préstecs a curt termini amb entitats de crèdit
de l’import del principal retornat
• Abonament al compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista,
euros de l’import del terme amortitzatiu (interessos + principal) del
període.
Observeu que el registre de la liquidació del primer període de l’exerici X+1

és igual que els ja vistos, però en aquest cas els interessos del període queden
registrats en dos comptes diferents en funció de si s’ha meritat en l’exercici
corresponent a la liquidació (compte 622. Interessos de deutes) o si la seva
meritació correspon a l’exercici anterior (compte 527. Interessos a curt termini
per deutes amb entitats de crèdit).
Imputació d’interessos de préstec
L’empressa TALISA té concedit un préstec per part d’una entiatat financera. El préstec és
de periodicitat trimestral i la següent quota que ha de liquidar l’empresa té venciment el dia
29 de febrer de 2020. El tipus d’interès que aplica l’entitat financera és d’un 1,5% trimestral
i la informació que mostra el quadre d’amortització del préstec respecte del període en
concret és la següent:
Tau la 1.3 0. Informació període 3 del quadre d’amortització del préstec

3 29/02/20 68.494,79 1.027,42 10.995,14 12.022,56 57.499,65
A partir de la informació disponible, observeu que com que les liquidacions trimestrals els
interessos del període 3 es meriten el mes de desembre de 2019 i els mesos de gener i
febrer de 2020. A data de tancament de l’exercici 2019, l’empresa imputa com a despesa
de l’exercici 2019 els interessos meritats el desembre.
L’import dels interessos meritats el desembre de 2019 és el següent:

h 1/3
i
68.494, 79 × (1 + 0, 015) − 1 = 340, 78 EUR
Per imputar a l’exerci 2019 els interessos generats pel préstec al mes de desembre
l’empresa TALISA haurà d’anotar el registre següent:
Taul a 1. 31. Imputació d’interessos
n 31/12/19 (662) Interessos de Imputació d’interessos 340,78

deutes desembre
n 31/12/19 (527) Int. c/t deutes ent. Imputació d’interessos 340,78

crèdit desembre
L’exerici 2020, quan registri la liquidació del període 3 del préstec, l’empresa haurà
d’imputar com a despesa únicament els interessos meritats durant els mesos de gener i
febrer:
h 2/3
i
(68.494, 79 + 340, 78) × (1 + 0, 015) − 1 = 686, 64 EUR
La suma dels interessos meritats el desembre més els interessos meritats el gener i febrer
corresponen al total d’interessos del tercer període del préstec:
340, 78 + 686, 64 = 1.027, 42 EUR
El registre per a la liquidació del tercer període del préstec serà:
Taul a 1. 32. Liquidació 3r període
n 29/02/20 (662) Interessos de Liq. 3r període préstec 686,64

deutes
n 29/02/20 (527) Int. c/t deutes ent. Liq. 3r període préstec 340,78
crèdit
n 29/02/20 (5200) Préstecs c/t ent. Liq. 3r període préstec 10.995,14

crèdit
n 29/02/20 (572) Préstecs c/t ent. Bancs c/c vista, euros 12.022,56
crèdit
1.2 Comptes relacionats amb les administracions públiques
Per a l’activitat pròpia de les empreses apareixen diferents tipus de crèdits i dèbits
amb l’Administració pública. Al subgrup 47. Administracions públiques del PGC,
s’hi inclouen els comptes i subcomptes que recullen les relacions no comercials
amb l’Administració.
Aquests tipus de relacions amb l’Administració pública bàsicament són:
1. Relacions amb el seu origen perquè l’empresa és subjecte passiu d’impostos

(impost de societats, IVA, IAE, IBI...). Els comptes relacionats amb aquest
tipus d’operacions són:
• 4700. Hisenda pública, deutora per IVA

• 4709. Hisenda pública, deutora per devolució d’impostos
• 472. Hisenda pública, IVA suportat

• 4750. Hisenda pública, creditora per IVA
• 4752. Hisenda pública, creditora per IS
• 477. Hisenda pública, IVA repercutit
2. Retencions. La normativa legal de l’IS (impost de societats) i de l’IRPF (im-

post de la renda de les persones físiques) obliga l’empresa a practicar i ser
objecte de retencions en determinades operacions. El comptes relacionats
amb aquest tipus d’operacions són:
• 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte

• 4751. Hisenda pública, creditora per retencions practicades
3. Relacions amb el seu origen en el personal contractat per l’empresa. La

relació contractual amb els empleats de l’empresa origina dèbits amb la
Seguretat Social per la meritació dels seus salaris. Sota determinades
circumstàncies també es poden originar crèdits amb la Seguretat Social. Per
exemple, quan l’empresa abona un import a treballadors que estan de baixa
i que van a càrrec de la seguretat social. El comptes relacionats amb aquest
tipus d’operacions són:
• 471. Organismes de la Seguretat Social deutors

• 476. Organismes de la Seguretat Social creditors
4. Relacions amb el seu origen en la recepció de subvencions. El comptes

relacionats amb aquest tipus d’operacions són:
• 4708, Hisenda pública, deutora per subvencions concedides

• 4785. Hisenda pública, creditora per subvencions a reintegrar
1.2.1 Impostos
Els impostos que afecten l’activitat empresarial s’estructuren dins del sistema
fiscal, que està constituït pel conjunt de disposicions i institucions que tenen com
a finalitat determinar, especificar i organitzar tot allò referent a la tributació de
l’Estat.
Vegeu la problematica Els dos principals impostos que afecten l’activitat empresarial són:
comptable de l’impost del
valor afegit en unitats
precedents.
• Impost sobre el valor afegit (IVA)
• Impost de societats (IS)
Impost de societats
L’impost de societats és un impost directe, de caràcter personal i habitualment de

tipus impositiu únic que recau sobre els beneficis de les societats i altres persones
jurídiques no subjectes a IRPF.
Des del punt de vista comptable s’ha de tenir present que s’ha de diferenciar entre
resultat comptable i resultat fiscal. El resultat comptable s’obté conforme a les
normes del Pla General Comptable i el resultat fiscal s’obté a partir de la Llei de
l’impost de societats. Un i altre no tenen perquè coincidir.
La llei de l’IS estableix, en el seu article 40.1, l’obligatorietat de realitzar

pagaments fraccionats. En els primers 20 dies naturals dels mesos d’abril, octubre
i desembre, els contribuents de l’IS han d’efectuar un pagament fraccionat a
compte de la liquidació corresponent al període impositiu en curs el dia 1 de
cadascun dels mesos indicats.
Per determinar el càlcul dels pagaments fraccionats, l’article 40 de la Llei de l’IS

permet optar per dues modalitats:
1. Article 40.2: la base per calcular el pagament fraccionat és la quota

íntegra de l’últim període impositiu vençut el primer dia dels mesos d’abril,
octubre i desembre, minorat en les deduccions i bonificacions aplicables al
contribuent i en les retencions i els ingressos a compte corresponents. La
quantia del pagament fraccionat és el resultat d’aplicar el 18% a aquesta
base.
2. Article 40.3: els pagaments fraccionats també poden fer-se, a opció del
contribuent, sobre la part de la base imposable dels períodes dels 3, 9 o 11
primers mesos de cada any natural. La quantia del pagament fraccionat és el
resultat d’aplicar a la base el percentatge resultant d’aplicar per a 5/7 el tipus
de gravamen arrodonit per defecte. De la quota resultant, se’n dedueixen
les bonificacions, les retencions i els ingressos a compte practicats i els
pagaments fraccionats ja abonats.
El registre comptable per a cadascun d’aquests tres pagaments fraccionats és:
• Càrrec al compte 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte

de l’import del pagament realitzat
• Abonament com a contrapartida al compte del subgrup 57. Tresoreria

corresponent en funció del mitjà de pagament utilitzat. Normalment és el
compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros.
Registre comptable de pagaments a compte de l’IS
La societat FARMALET efectua el 20 de desembre de 2019, mitjançant transferència

bancària, el pagament de 1.250 EUR corresponents al tercer pagament a compte de l’IS
de l’exercici.
El registre comptable de FARMALET en el seu llibre diari és:
Taul a 1. 33. Pagament a compte de l’IS
n 20/12/19 (473) HP, ret. i pag. a 3r Pag. a compte IS 1.250,00

compte
n 20/12/19 (572) Bancs c/c vista, 3r Pag. a compte IS 1.250,00

euros
A la finalització de l’exercici comptable es merita l’IS. Per tant, correspon efectuar

el seu registre. Previ al seu registre, s’ha de determinar la quota de l’impost, que
serà el resultat d’aplicar el tipus impositiu corresponent a la base imposable. El
resultat comptable es considera la base imposable de l’IS. El compte on s’ha de
recollir comptablement la quota de l’IS és el 630. Impost sobre beneficis.
El resultat comptable és la diferència entre els ingressos de l’exercici i les

despreses necessàries por obtenir-los.
Quan es coneixen l’import de l’IS i els imports de les retencions i els pagaments
a compte efectuats durant l’exercici, poden donar-se dues situacions:
1. L’import de l’IS és superior al total de retencions i pagaments a compte

durant l’exercici. En aquest cas, s’ha de reconèixer una obligació de
l’empresa a favor de la Hisenda pública per la diferència. El registre
comptable és:
• Càrrec al compte 630. Impost sobre beneficis de l’import de la quota

de l’impost
• Abonament al compte 473. Hisenda pública, retencions i pagaments
a compte del seu saldo
• Abonament al compte 4752. Hisenda pública, creditora per IS de la
part de la quota pendent de liquidació
2. L’import de l’IS és inferior al total de retencions i pagaments a compte

durant l’exercici. En aquest cas, s’ha de reconèixer un crèdit de la Hisenda
pública a favor de l’empresa. El registre comptable és:
• Càrrec al compte 630. Impost sobre beneficis de per l’import de la

quota de l’impost
• Càrrec al compte 4709. Hisenda pública, deutora per devolució
d’impostos del crèdit a favor de l’empresa (excés de retencions i
pagaments a comptes sobre la quota de l’IS)
a compte del seu saldo
Registre comptable de meritació de l’IS
Al final de l’exerici 2019, la societat FARMALET disposa d’aquesta informació:
• Resultat comptable: 85.320 EUR
• Tipus impositiu IS: 25%
• Retencions i ingressos a compte de l’exercici: 3.850 EUR
La quota de l’impost serà: 85.320, 00 · 0, 25 = 21.330, 00 EUR
Per tant, l’obligació de pagament a reconèixer a favor de la hisenda pública serà:
21.330, 00 − 3.850, 00 = 17.480, 00 EUR
El registre comptable de FARMALET en el seu llibre diari per la meritació de l’IS serà:
Taul a 1. 34. Meritació de l’IS
n1 31/12/19 (630) Impost sobre Meritació IS 2019 21.330,00

beneficis
n1 31/12/19 (473) HP, ret. i pag. a Meritació IS 2019 3.850,00

compte
n1 31/12/19 (47502) HP, creditora per Meritació IS 2019 17.480,00

IS
Si el resultat de la societat FARMALET durant l’exercici 2019 fos de 13.420 EUR, la quota
de l’IS seria:
13.420, 00 · 0, 25 = 3.355, 00 EUR
En aquest cas, la societat FARMALET registraria en l’assentament de meritació de l’IS un

crèdit al seu favor per import de 3.850, 00−3.484, 00 = 366, 00 EUR . El registre comptable
de FARMALET en el seu llibre diari per la meritació de l’IS seria:
Taul a 1. 35. Meritació de l’IS
n1 31/12/19 (630) Impost sobre Meritació IS 2019 3.355,00

beneficis
n1 31/12/19 (4709) HP, deutora per Meritació IS 2019 495,00

dev, d’impostos
n1 31/12/19 (473) HP, ret. i pag. a Meritació IS 2019 3.850,00

compte
Si en un exercici comptable el total de despeses meritades és superior al total

d’ingressos meritats, el resultat comptable de l’exercici és de pèrdues. Aquestes
pèrdues suposen una base imposable de l’impost de societats negativa que la legis-
lació fiscal actual permet compensar amb bases imposables positives d’exercicis
posteriors.
Una base imposable negativa suposa, en el moment de la seva compensació, una

disminució de l’impost. Per tant, en el moment de meritació de la base imposable
negativa es pot reconèixer el corresponent actiu per a l’impost diferit. Els comptes
que el PGC disposa per a aquesta circumstància són els següents:
• 4745. Crèdits per pèrdues a compensar de l’exercici
• 6301. Impost diferit
El registre comptable és el següent:
• Càrrec al compte 4745. Crèdits per pèrdues a compensar de l’exercici de

l’import de la reducció de l’impost sobre beneficis a pagar en el futur.
• Abonament com a contrapartida el compte 6301. Impost diferit.
Registre comptable de meritació de l’IS amb pèrdues
La societat KARANKA ha obtingut unes pèrdues de 35.470 EUR durant l’exerici 2019. El
tipus impositiu de l’IS al qual està subjecta és del 25%.
La reducció de l’import sobre beneficis a pagar en els exercicis posteriors quan obtingui
beneficis serà:
35.470, 00 · 0, 25 = 8.867, 50 EUR
El registre comptable de KARANKA en el seu llibre diari per la meritació de l’IS de l’exerici
2019 és:
Tau la 1 . 3 6. Meritació de l’IS amb pèrdues
n 31/12/19 (4745) Crèdits pèrd. com. Meritació IS 2019 8.867,50

exer. post.
n 31/12/19 (6301) Impost diferit Meritació IS 2019 8.867,50
1.2.2 Retencions
Les retencions són quantitats que es detreuen al contribuent pel pagador de

determinades rendes perquè està establert en la llei. Aquestes quantitats s’han
d’ingressar a l’Administració tributària com a avançament de la quota de l’impost
que el contribuent ha de pagar.
L’empresa és objecte d’operacions amb retencions per dues bandes:

Vegeu les retencions
associades a les
despeses de personal
més endavant, en aquesta
1. Les empreses tenen obligació de practicar retencions per la meritació de
mateixa unitat. determinades rendes o servies. En aquests casos la retenció practicada per
l’empresa suposa reconèixer una obligació de pagament a favor de la hisenda
pública. Les operacions més habituals que suposen l’obligació de retenció
són:
• Meritació dels sous i salaris dels treballadors

• Meritació de servies rebuts per part de professionals
• Meritació en el lloguer d’immobles
2. Les empreses són objecte de retenció per la meritació d’ingressos subjectes

a retenció com, per exemple, els rendiments de capital mobiliari i immo-
biliari. En aquests casos, la retenció suposa per a l’empresa reconeixer un
crèdit al seu favor que liquida en el moment de la meritció de l’impost al
qual corresponguin les retencions.
Amb caràcter general, l’obligació de retenir neix en el moment en què se satisfan

o abonen les rendes corresponents. En els rendiments de capital mobiliari
l’obligació de retenir i ingressar a compte neix en el moment de l’exigibilitat
dels rendiments o en el del seu pagament o lliurament, si és anterior. En cas
de rendiments de capital mobiliari derivats de la transmissió, amortització o
reemborsament d’actius financers, l’obligació neix en el moment de la transmissió,
Consulteu els percentatges
de retenció vigent a la
l’amortització o el reemborsament.
pàgina web de l’Agència
Tributària: bit.ly/1t589VQ.
El compte del PGC on s’han de recollir les retencions que l’empresa practica és el
4751. Hisenda pública, creditora per retencions practicades. El registre comptable
per la recepció de serveis subjectes a retenció és el següent:
• Càrrec al compte de despesa corresponent de l’import del servei rebut.

Normalment és del sugbrup 62 de serveis exteriors.
• Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat de les quotes d’IVA
del servei rebut
• Abonament al compte 4751. Hisenda pública, creditora per retencions

practicades de l’import de la retenció practicada
• Abonament al compte 410. Creditors per prestacions de serveis de l’import

pendent de liquidació (import del servei + quota d’IVA - retenció)
Registre comptable de retencions practicades
L’empresa JASPER rep factura dels serveis d’assessoria d’un bufet d’advocats. El detall de
la factura és el següent:
• Data: 15 de març de 2019
• Núm. fra.: 234/19
• Servei facturats: 1.300 EUR
• Quota d’IVA: 273 EUR
• Retenció IRPF: 195 EUR
• Total factura: 1.378 EUR
Amb la informació continguda en la factura l’empresa JASPER anota en el seu llibre diari
el registre següent:
Taul a 1. 37. Meritació del servei rebut
n 15/03/19 (623) Serveis prof. ind. Servei assor. s/fra nº: 1.300,00
234/19
n 15/03/19 (472) HP, IVA suportat Servei assor. s/fra nº: 273,00
234/19
n 15/03/19 (4751) HP, cred. ret. Servei assor. s/fra nº: 195,00
pract. 234/19
n 15/03/19 (410) Creditors prest. Servei assor. s/fra nº: 1.378,00

serv. 234/19
El compte del PGC on s’han de recollir les retencions de les quals és objecte
l’empresa és el 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte. El registre
comptable per la meritació d’ingressos objecte de retenció és el següent:
• Càrrec al compte 473. Hisenda pública, retencions i pagaments a compte

de l’import de la retenció practicada
• Càrrec al compte on es recull el crèdit a favor de l’empresa o al compte del

subgrup 57 de tresoreria corresponent si l’ingrés es cobra (ingrés - retenció).
• Abonament al compte d’ingrés corresponent en funció de l’operació
Registre comptable de retencions rebudes
El 2 d’abril de 2019 l’entitat financera on l’empresa JASPER té obert un compte corrent

li carrega al compte els interessos a favor de l’empresa corresponent a l’últim trimestre.
L’import brut dels interessos és de 255 EUR subjectes a una retenció del 19%.
L’import de la retenció és:
255, 00 · 0, 19 = 48, 45 EUR
El registre comptable que l’empresa JASPER anota en el seu llibre diari és:
Tau la 1 . 3 8. Ingressos c./c. amb retenció
n 02/04/19 (572) Bancs c/c vista, Interessos c./c. 1r T 206,55

euros
n 02/04/19 (473) HP, ret. i pag. a Interessos c./c. 1r T 48,45

compte
n 02/04/19 (769) Altres igressos Interessos c./c. 1r T 255,00

financers
Amb caràcter general, l’obligació de retenir neix en el moment en què se satisfan

o abonen les rendes corresponents. En els rendiments de capital mobiliari
l’obligació de retenir i ingressar a compte neix en el moment de l’exigibilitat
dels rendiments o del seu pagament o lliurament, si és anterior. En el cas
de rendiments de capital mobiliari derivats de la transmissió, amortització o
reemborsament d’actius financers, l’obligació neix en el moment de la transmissió,
l’amortització o el reemborsament. En els guanys patrimonials derivats de la
transmissió o reemborsament d’accions o participacions d’institucions d’inversió
col·lectiva, quan es formalitza la transmissió o el reemborsament de les accions o
participacions.
1.2.3 Personal de l’empresa
Els principals comptes del PGC que afecten les relacions de caràcter laboral són
els següents:
• 460. Bestretes de remuneracions. Lliuraments a compte de remuneracions

al personal de l’empresa.
• 465. Remuneracions pendents de pagament. Dèbits de l’empresa al

personal pels sous i salaris, i indemnitzacions.
• 471. Organismes de la Seguretat Social, deutors. Crèdits a favor de

l’empresa dels diversos organismes de la Seguretat Social relacionats amb
les seves prestacions socials.
• 4751. Hisenda pública, creditora per retencions practicades. Import de les

retencions tributàries efectuades pendents de pagament a la hisenda pública.
• 476. Organismes de la Seguretat Social, creditors. Deutes pendents

amb organismes de la Seguretat Social com a conseqüència de les seves
prestacions.
• 640. Sous i salaris. Remuneracions, fixes i eventuals, al personal de

l’empresa.
• 641. Indemnitzacions. Quantitats lliurades al personal de l’empresa per

rescabalar-lo d’un dany o perjudici. S’hi inclouen específicament en aquest
compte les indemnitzacions per acomiadament i jubilacions anticipades.
• 642. Seguretat Social a càrrec de l’empresa. Quotes de l’empresa a favor

dels organismes de la Seguretat Social per les diverses prestacions.
Bàsicament el suport documental per registrar les retribucions al personals és:

Els documents de la relació
de liquidació de cotitzacions
• Rebut de salari: hi consta el detall de la remuneració especificant els (RLC) i la relació nominal de
treballadors (RNT) han
diferents tipus de percepcions (salari base, variables, en espècie, indem- substituït els antics TC1 i
TC2, respectivament.
nitzacions, complements...). També s’hi detallen les diferents retencions
a càrrec del treballador a favor de la Seguretat Social i a la hisenda pública
(IRPF).
• Relació de liquidació de cotitzacions (RLC): mostra el pagament realitzat

per l’empresa de la cotització mensual a la Seguretat Social dels treballadors
acollits al règim general. També ha d’incloure un llistat de tots els
treballadors que hagin liquidat durant el període. El termini per al pagament
finalitza el dia 22 del mes següent al període de liquidació.
• Relació nominal de treballadors (RNT): inclou tota la informació sobre les

altes, les baixes i les bases de cotització de tots els treballadors de l’empresa
donats d’alta durant aquest mes i informa dels que tenen dret a bonificació
i/o deducció.
• Model 111 de retencions i ingressos a compte: són els rendiments del

treball i d’activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials
i imputacions de renda. Per a les PIMES que no tinguin obligació d’efectuar
mensualment l’autoliquidació es presenta en els vint primers dies naturals
següents al trimestre natural.
La cronologia dels registres comptables de les operacions relacionades amb la

meritació i la liquidació dels sous i salaris dels treballadors de l’empresa és la
següent:
1. Per les quantitats, si n’hi ha, a compte del sou lliurades als treballadors abans
del final del període de meritació:
• Càrrec al compte 460. Bestretes de remuneracions de l’import de

l’acompte.
• Abonament com a contrapartida al compte del subgrup 57 de tresore-
ria corresponent en funció de com es realitzi el pagament. Normal-
ment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros.
2. Per la meritació del sou al final del període de liquidació (normalment

mensual):
• Càrrec al compte 640. Sous i salaris de l’import dels sous meritats.

• Abonament al compte 460. Bestretes de remuneracions de l’import,
si n’hi ha, dels acomptes ja liquidats.
• Abonament al compte 4751. Hisenda pública, creditora per retencions
practicades de l’import de les retencions a càrrec de l’IRPF practica-
des per l’empresa.
• Abonament al compte 476. Organismes de la Seguretat Social, credi-
tors de l’import de les obligacions dels treballadors amb la Seguretat
Social corresponents al període de meritació (quota obrera).
• Abonament al compte 465. Remuneracions pendents de pagament de
l’import líquid pendent de liquidar als treballadors (sous, bestretes,
retenció d’IRPF, quotes a la SS a càrrec dels treballadors).
3. Per la meritació de la quota patronal a final de mes:
• Càrrec al compte 642. Seguretat Social a càrrec de l’empresa de

l’import de la quota patronal meritada.
• Abonament com a contrapartida al compte 476. Organismes de la
Seguretat Social, creditors.
4. Per la liquidació als treballadors del salari:
• Càrrec al compte 465. Remuneracions pendents de pagament per

l’import liquidat.
• Abonament com a contrapartida al compte del subgrup 57 de tresore-
ria corresponent en funció de com es realitzi el pagament. Normal-
ment és el compte 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros.
5. Per la liquidació a la Seguretat Social de les quotes obreres i patronal

(document RLC):
• Càrrec al compte 476. Organismes de la Seguretat Social, creditors de

l’import de la quota obrera i quota patronal corresponent al perídoe de
liquidació.
de crèdit c/c vista, euros.
6. Per la liquidació a Hisenda de les retencions d’IRPF, model 111:
• Càrrec al compte 4751. Hisenda pública, creditors per retencions prac-

ticades de l’import de les retencions en concepte d’IRPF practicades.
de crèdit c/c vista, euros.
Registre comptable de les despeses de personal
El 5 de març de 2019 l’empresa CALVADOS fa transferència bancària per import de 600

EUR a favor d’un dels seus treballadors a compte de la nòmina de març.
El registre comptable de l’empresa en el seu llibre diari és el següent:

Taul a 1. 39. Compte nòmina
n 05/03/19 (460) Bestretes de Acompte nòmina març 600,00

remun.
n 05/03/19 (572) Bancs c/c vista, Acompte nòmina març 600,00

euros
Al final del mes de març l’empresa CALVADOS disposa de la informació següent respcte
de les despese de personal:
• Total de sous i salaris: 12.780 EUR
• RLC: 4.078 EUR (1.100 quota obrera + 2.978 quota patronal)
• Model 111: 2.430 EUR
El registre comptable de CALVADOS, tenint en compte la informació indicada respecte de

les despeses salarials del març, és el següent:
Taul a 1. 40. Meritació de despeses salarials
n1 31/03/19 (640) Sous i salaris Meritació nòmina març 12.780,00
n1 31/03/19 (460) Bestretes de Meritació nòmina març 600,00

remun.
n1 31/03/19 (4751) HP, cred. ret. Meritació nòmina març 2.430,00

pract.
n1 31/03/19 (476) Org. SS, creditors Meritació nòmina març 1.100,00
n1 31/03/19 (465) Remun. pendents Meritació nòmina març 8.650,00

pag.
n2 31/03/19 (642) SS càrrec de Quota patronal març 2.978,00

l’empresa
n2 31/03/19 (476) Org. SS, creditors Quota patronal març 2.978,00
L’1 d’abril de 2019 CALVADOS liquida per transferència bancària als seu treballadors
l’import pendent de la nòmina del mes de març. El pagament a les administracions
públiques s’efectua l’últim dia del termini legal establert amb càrrec al compte corrent de
l’empresa.
Els registres comptables de l’empresa CALVADOS en el llibre diari són:
Taul a 1. 41. Liquidació de despeses salarials
n3 01/04/19 (465) Remun. pendents Liquidació nòmina març 8.650,00

pag.
n3 01/04/19 (572) Bancs c/c vista, Liquidació nòmina març 8.650,00

euros
n4 20/04/19 (4751) HP, cred. ret. Liquidació mode l11 2.430,00

pract. març
n4 20/04/19 (572) Bancs c/c vista, Liquidació mode l11 2.430,00

euros març
n5 22/04/19 (476) Org. SS, creditors Liquidació RLC març 4.078

n5 22/04/19 (572) Bancs c/c vista, Liquidació RLC març 4.078

euros
1.3 Immobilitzat
Amb caràcter general, l’immobilitzat és aquell patrimoni empresarial que suposa

drets o béns de caràcter permanent. Són elements patrimonials que l’empresa
utilitza per al desenvolupament de la seva activitat. Al PGC hi ha els comptes
destinats al seu registre al grup 2 d’actiu no corrent.
Atenent al PGC, bàsicament es distingeix entre:
• Immobilitzacions intangibles (subgrup 20)
• Immobilitzacions materials (subgrup 21)
1.3.1 Immobilitzacions materials
Segons el PCG, les immobilitzacions materials són elements de l’actiu tangibles,

representats per béns mobles o immobles, excepte els que han de ser classificats
com a inversions immobiliàries. Formen part de l’actiu no corrent del balanç i,
per tant, són béns que romanen a l’empresa per un període superior a l’any.
El PGC recull l’immobilitzat material al subgrup 21, amb els comptes següents:
Pla General de
Comptabilitat. • 210. Terrenys i béns naturals
• 211. Construccions
• 212. Instal·lacions tècniques
• 213. Maquinària
• 214. Utillatge
• 215. Altres instal·lacions
• 216. Mobiliari
• 217. Equips per a processos d’informació
• 218. Elements de transport
• 219. Altre immobilitzat material

Valoració inicial
Les normes de registre i valoració (NRV) 2a i 3a indiquen que l’immobilitzat es

valorarà inicialment pel seu preu d’adquisició o cost de producció. Es permet la
inclusió d’impostos indirectes només si no són recuperables. El preu d’adquisició
és la suma de l’import facturat pel venedor (un cop deduïts els descomptes i
rebaixes de tota mena) més les despeses addicionals fins a la posada en condicions
de funcionament (esplanació, enderroc, transport, assegurances, instal·lació, etc.).
Els deutes originats per l’adquisició d’elements d’immobilitzat material es recu-

llen en els comptes següents:
• 173. Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini
• 175. Efectes a pagar a llarg termini
• 523. Proveïdors d’immobilitzat a curt termini
• 525. Efectes a pagar a curt termini
El registre comptable de l’adquisició de l’immobilitzat és el següent:
• Càrrec al compte d’immobilitzat corresponent al bé que s’adquireixi pel seu

preu d’adquisició o cost de producció.
• Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat de la quota d’IVA

corresponent a l’immobilitzat adquirit.
• Abonament al compte 173. Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini del

deute pendent de liuqidar amb venciment superior a l’any.
• Abonament al compte 523. Proveïdors d’immobilitzat a curt termini del

deute pendent de liquidar amb venciment igual o inferior a l’any.
• Abonament al compte del subgrup 57 de tresoreria corresponent en funció

del mètode de pagament dels imports liquidats al comptat.
Adquisició d’immobilitzat
L’empresa Cent Passos adquireix una maquinària per incorporar al seu procés de producció.
L’import de la factura de compra és el següent:
• Data: 1 de juliol de 2019
• Núm. fra.: 231/19
• Import de la màquina: 45.000 EUR (+ IVA 21%)
• Despeses d’instal·lació: 1.200 EUR (+ IVA 21%)
• Quota d’IVA: 9.702
• Condicions: 10% al comptat mitjançant xec i la resta en 36 pagaments mensuals d’igual

import
El tranport de la maquinària des de la seu del proveïdor fins a les instal·lacions de Cent
Passos va a càrrec de l’empresa compradora. Se n’encarrega l’empresa Transports Lluc,
que factura el 3 de juliol de 2019 450 EUR (més IVA) pel servei.
Els imports corresponents al pagament al comptat i les mensualitats a liquidar al proveïdor

són els següents:
• Total facturat pel proveïdor: (45.000, 00 + 1.200) · 1, 21 = 55.902, 00 EUR
• Pagament al comptat amb xec bancari: 55.902, 00 · 0, 1 = 5.590, 20 EUR
55.902,00·0,9
• Import ajornat a llarg termini: 36
· 24 = 33.541, 20 EUR
55.902,00·0,9
• Import ajornat a curt termini: 36
· 12 = 16.770, 60 EUR
Els registres comptables de l’empresa Cent Passos en el llibre diari per l’adquisiicó de la
maquinària són:
Tau la 1 . 4 2. Adquisició d’immobilitzat
n 01/07/19 (213) Maquinària Adq. maquinària s/fra 46.200,00

núm. 231/19
n 01/07/19 (472) HP, IVA suportat Adq. maquinària s/fra 9.702,00

núm. 231/19
n 01/07/19 (173) Proveïdors d’imm Adq. maquinària s/fra 33.541,20

ll/t núm. 231/19
n 01/07/19 (523) Proveïdors d’imm Adq. maquinària s/fra 16.770,60

c/t núm. 231/19
n 01/07/19 (572) Bancs c/c vista, Adq. maquinària s/fra 5.590,20

euros núm. 231/19
n1 03/07/19 (213) Maquinària Transport adq. 450,00

maquinària
n1 03/07/19 (472) HP, IVA suportat Transport adq. 94,50

maquinària
n1 03/07/19 (410) Creditors prest. Transport adq. 544,50

serv. maquinària
El preu d’adquisició de la maquinària serà el que es mostra en la taula 1.43:
Tau la 1 . 4 3. Preu d’adquisició

Concepte Import
Import de la maquinària 45.000,00
Despeses d’instal·lació 1.200,00
Transport 450,00
Preu d’adquisició 46.650,00
El saldo del llibre major del compte 213. Maquinària mostra el preu d’adquisició de la
maquinària:
Tau la 1 . 4 4. Llibre major 213. Maquinària

ass.
n 01/07/19 Adq. maquinària s/fra núm. 231/19 46.200,00 46.200,00
n1 03/07/19 Transport adq. maquinària 450,00 46.650,00

Totes les despeses destinades al sosteniment (reparació, conservació i renovació)

de l’immobilitzat es consideren despeses de l’exercici, i únicament s’incorporen
a l’actiu com a major valor del bé, sempre que suposin un augment de la seva
capacitat, productivitat o allargament de la vida útil i sempre que sigui possible
conèixer o estimar raonablement el valor comptable dels elements reemplaçats, si
hi ha substitució.
El registre comptable d’aquest tipus de despeses és el següent:
• Càrrec al compte 622. Reparacions i conservació de l’import del servei

facturat
• Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat de la quota d’IVA del
servei facturat
• Abonament al compte 410. Creditors per prestació de serveis del total

facturat pel servei
Despeses de reparacions i conservacions
L’empresa ColorPlus factura el 12 d’abril de 2019 a l’empresa Lingosa 1.200 EUR més IVA
per treballs de pintura a les instal·lacions de Lingosa.
L’empresa Lingosa registra en el llibre diari el següent assentament pel servi facturat:
Taul a 1. 45. Despeses de reparacions i conservacions
n 12/04/19 (622) Reparacions i con. Treballs de pintura 1.200,00
n 12/04/19 (472) HP, IVA suportat Treballs de pintura 252,00
n 12/04/19 (410) Creditors prest. Treballs de pintura 1.452,00

serv.
1.3.2 Immobilitzacions intangibles
Les immobilitzacions intangibles són actius no monetaris susceptibles de va-

loració econòmica. Es diferencia de l’immobilitzat material fonamentalment
per no tenir substància física, encara que estan representades per documents o
inscripcions en registres públics com és el cas de les patents.
Aquest tipus d’immobilitzat es materialitza en un dret derivat d’un document

legal. Per exemple, una marca, una patent, etc. En altres casos, s’originen com a
conseqüència d’inversions de l’empresa i que es poden materialitzar si tenen èxit
en una propietat industrial.
Pot haver-hi un altre tipus d’intangibles generats per l’empresa però que davant
de la dificultat de ser valorats de manera fiable no poden ser donats d’alta en el
balanç, com és el cas del valor de la cartera de clients.
El PGC recull l’immobilitzat intangible al subgrup 20, amb els comptes següents:
• 200. Investigació
• 201. Desenvolupament
• 202. Concessions administratives
• 203. Propietat industrial
• 204. Fons de comerç
• 205. Drets de traspàs
• 206. Aplicacions informàtiques
• 209. Avançaments per a immobilitzacions intangibles
Reconeixement
D’acord amb les normes de registre i valoració del PGC, a més de complir la
definició d’actiu (recursos controlats econòmicament per l’empresa resultants
de successos passats dels quals s’espera que l’empresa obtingui beneficis o
rendiments econòmics en el futur) i els criteris de registre i reconeixement del
marc conceptual, per ser reconeguts inicialment cal que compleixin el criteri
d’identificabilitat.
Complir el criteri d’identificabilitat implica que un actiu intangible, com que no

té aparença física, compleixi algun dels dos requisits següents:
• Ha de ser separable de l’empresa (que es pugui vendre, cedir o lliurar per a

la seva explotació, arrendament o intercanvi).
• Ha de sorgir de drets legals o contractuals.
Valoració inicial
Els criteris de valoració de l’immobilitzat intangible es recullen en les normes de

registre i valoració (NRV) 5a i 6a del PGC. La norma 5a estableix la valoració
inicial i posterior, mentre que en la norma 6a es regulen les normes particulars
sobre l’immobilitzat intangible. Inicialment es reconeix l’immobilitzat intangible,
igual que l’immobilizat material, pel seu preu d’adquisició o cost de producció.
El reconeixement compatble dels dèdits originats per l’adquisició d’elements
d’immobilitzat intangible són els mateixos que per a l’immobilitzat material.
El registre comptable de l’adquisició de l’immobilitzat intangible és el mateix que

el de l’immobilitzat material:
• Càrrec al compte d’immobilitzat intangible pel preu d’adquisició o cost de

producció
• Càrrec al compte 472. Hisenda pública, IVA suportat de la quota d’IVA

corresponent a l’immobilitzat adquirit
• Abonament al compte 173. Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini de

deute pendent de liquidació amb venciment superior a l’any
• Abonament al compte 523. Proveïdors d’immobilitzat a curt termini del

deute pendent de liquidació amb venciment igual o inferior a l’any
• Abonament al compte del subgrup 57 de tresoreria corresponent en funció

del mètode de pagament dels imports liquidats al comptat
1.3.3 Amortització de l’immobilitzat
Des del punt de vista comptable, l’amortització de l’immobilitzat és la represen-

tació comptable de la pèrdua de valor o la depreciació de caràcter irreversible que
experimenta l’actiu no corrent.
La depreciació és la pèrdua de valor que pateix l’immobilitzat per diferents causes:
• Envelliment funcional, originat per la seva utilització.
• Envelliment físic, originat pel transcurs del temps independent de la seva

utilització.
• Envelliment econòmic o obsolescència, originat per les possibles innovaci-

ons tecnològiques.
Atenent les diferents causes de depreciació, l’immobilitzat s’ha d’amortitzar des

del moment que està en condicions d’entrar en funcionament, és a dir, des del
moment en què l’immobilitzat està en condicions de generar ingressos mitjançant
la seva utilització en l’activitat empresarial.
Tots els elements d’immobilitzat intangible i material s’amortitzen, excepte els

elements patrimonials recollits al compte 210. Terrenys i béns naturals, ja que
s’estima que aquests elements amb caràcter general no pateixen cap tipus de
depreciació.
Per registrar l’amortització el PGC opta pel denominat mètode indirecte, que
consisteix a reflectir la quantia anual de la depreciació soferta per l’actiu carregant
un compte de despesa.
Els comptes que intervenen en el registre comptable són:
• 280. Amortització acumulada de l’immobilitzat intangible
• 281. Amortització acumulada de l’immobilitzat material
• 680. Amortització de l’immobilitzat intangible
• 681. Amortització de l’immobilitzat material

Els comptes 280. Amortització acumulada de l’immobilitzat intangible i 281.

Amortització acumulada de l’immobilitzat material solen desglossar-se en sub-
comptes per identificar l’amortització acumulada de cada element d’immobilitzat
de l’empresa.
Per calcular l’import de la quota d’amortització s’han de determinar els conceptes

següents:
• Preu d’adquisició: import pel qual es va donar d’alta l’element en la

comptabilitat.
• Valor residual: import que, en el moment d’adquisició, s’estima que

l’empresa podria obtenir per la seva venda o una altra forma de disposició,
una vegada deduïts els costos estimats per a la venda al final de la seva vida
útil.
• Base amortitzable: import total a imputar com a despesa durant la vida útil
de l’actiu. S’obté per diferència entre el preu d’adquisició i el valor residual.
• Vida útil: període de temps durant el qual l’empresa espera utilitzar l’actiu
amortitzable.
• Quota d’amortització anual: import de la depreciació anual de l’actiu que

haurà de registrar-se.
• Mètode de càlcul de la quota anual d’amortització: existeixen múltiples

mètodes per al càlcul de la quota anual d’amortització. Vegeu-ne dos:
– Amortització constant o lineal: suposa que el bé es deprecia de

manera homogènia i consisteix a distribuir la base amortitzable de
l’actiu entre els anys de vida útil estimada: Quota d0 amortització =
Base d0 amortització
vida util
– Amortització variable tecnicofuncional: suposa que l’actiu es depre-
cia en funció de l’ús que es realitzi i no del temps recorregut. Per tant, a
major ús major quota d’amortització. La vida útil de l’actiu s’expressa
en unitats i no en temps (unitats de producte, hores de funcionament,
quilòmetres recorreguts, etc.)
Base d0 amortització
Amortització per unitat =
vida útil (en unitats)
Quota d0 amortització anual = amortització per unitat × unitats anuals
El registre comptable de l’amortització de l’immobilitzat és el següent:
• Càrrec al compte 680. Amortització de l’immobilitzat intangible o al

compte 681. Amortització de l’immobilitzat material, en funció de si es
tracta d’un immobilitzat intangible o material, de l’import de la dotació de
l’exercici.
• Abonament com a contrapartida al compte d’amortització acumulada de

l’element d’immobilitzat corresponent.
Amortització de l’immobilitzat
Respecte dels elements d’immobilitzat de l’empresa Tecnolar, disposem de la informació

següent:
Taul a 1. 46.
Element d’immobilitzat Preu Data Vida útil Valor

d’adquisició d’adquisició residual
Programari informàtic de gestió 950 15/09/16 5 anys nul
Ordinadors per a la gestió 4.300 15/09/16 5 anys nul

empresarial
Vehicle per a la distribució de 24.500 01/07/19 500.000 1.500

productes Km
El mètode d’amortització de Tecnolar per a l’amortització de l’immobilitzat és el constant

per al programari i els ordinadors, i el tecnicofuncional per al vehicle. Durant l’exercici 2019
el vehicle ha recorregut 54.730 km.
Les quotes d’amortització de l’immobilitzat són les següents:
950,00
• Programari: 5 anys
= 190, 00 EUR
4.300,00
• Ordinadors: 5 anys
= 860, 00 EUR
24.500,00−1.500,00
• Vehicle: 500.000 km
· 54.730 km = 2.517, 58 EUR
L’empresa Tecnolar registra en el llibre diari el següent assentament per a la dotació

d’amortitzacions de l’exerici 2019:
Taul a 1. 47. Dotació amortització
n 31/12/19 (680) Amort. imm. Amortització 2019 190,00

intangible
n 31/12/19 (681) Amort. imm. Amortització 2019 3.377,58

material
n 31/12/19 (2806) A.A. aplicacions Amortització 2019 190,00

infor.
n 31/12/19 (2817) A.A. equips proc. Amortització 2019 860,00

infor.
n 31/12/19 (2818) A.A. elem. Amortització 2019 2.517,58

transport
1.3.4 Deteriorament de valor de l’immobilitzat
A més de la pèrdua de valor de caràcter irreversible que pateix l’immobilitzat,

aquest també pot ser objecte de pèrdues de valor reversibles, és a dir, pèrdues de
valor no definitives. El PGC diu que es produeix una pèrdua per deteriorament
d’un element (en aquest cas, un immobilitzat) quan el seu valor comptable supera
el seu valor recuperable. L’import recuperable és el major dels dos imports
següents:
• Valor raonable – cost de venda. El valor raonable és l’import pel qual

pot ser intercanviat un actiu o liquidat un passiu entre parts degudament
informades que facin la transacció en condicions d’independència mútua,

sense pressions. Pot ser un valor fiable de mercat o un producte de
determinades tècniques reconegudes de valoració.
• Valor en ús. El valor en ús és el valor actual dels fluxos d’efectiu esperats,

mitjançant la seva utilització en el curs normal del negoci, actualitzats a un
tipus de descompte adequat ajustat als riscos específics.
L’estimació dels deterioraments i el seu registre s’ha d’efectuar al tancament de

cada exercici comptable.
La diferència entre els deterioraments de l’immobilitzat i les amortitzacions és que

les pèrdues registrades com a amortitzacions són pèrdues definitives, mentre que
en les pèrdues registrades com a deteriorament existeix la possibilitat de revertir-
les si l’element d’immobilitzat recupera el seu valor.
El reconeixement d’un deteriorament sobre un immobilitzat suposa un ajustament

en la seva quota d’amortització anual. El seu valor comptable és inferior i, per
tant, la seva base d’amortització pendent és inferior a l’existent amb anterioritat
al registre del deteriorament de valor.
Els comptes per al registre de deterioraments són:
• 290. Deteriorament del valor de l’immobilitzat intangible
• 291. Deteriorament del valor de l’immobilitzat material
• 690. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat intangible
• 691. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat material
• 790. Reversió de deteriorament de l’immobilitzat intangible
• 791. Reversió de deteriorament de l’immobilitzat material
Igual que passa amb els comptes d’amortització acumulada, els comptes 290.
Deteriorament del valor de l’immobilitzat intangible i 291. Deteriorament del
valor de l’immobilitzat material solen desglossar-se en subcomptes per identificar
el deteriorament de cada element d’immobilitzat de l’empresa.
El registre comptable de deterioraments és el seguent:
• Càrrec al compte 690. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat in-

tangible o 691. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat material, en
funció de si es tracta d’un immobilitzat intangible o material, de l’import
del deteriorament estimat.
• Abonament com a contrapartida al compte de deteriorament de l’element

d’immobilitzat corresponent.
Deteriorament de l’immobilitzat
L’empresa FITOSA disposa d’un terreny que figura al seu balanç per import de 23.600 EUR
al tancament de l’exerici 2018. El seu valor recuperable en aquesta data és de 19.900 EUR.
L’import de deteriorament del terreny serà:
23.600, 00 − 19.900, 00 = 3.700, 00 EUR
El registre comptable de l’empresa FITOSA en el seu llibre diari és el següent:
Taul a 1. 48. Deteriorament d’immobilitzat
n 31/12/18 (691) Pèrdues det. imm. Deteriorament terreny 3.700,00

mat.
n 31/12/18 (2911) Det. valor terr. i Deteriorament terreny 3.700,00

béns nat.
Si deixen d’existir les circumstàncies del deteriorament de l’immobilitzat, s’haurà

de comptabilitzar la seva reversió. El registre comptable serà el següent:
• Càrrec al compte de deteriorament de l’element d’immobilitzat correspo-

nent per l’import de la reversió.
• Abonament com a contrapartida al compte 790. Reversió de deteriorament

de l’immobilitzat intangible o 791. Reversió de deteriorament de l’immo-
bilitzat material, en funció de si es tracta d’un immobilitzat intangible o
material, de l’import del deteriorament estimat.
Reversió de deteriorament d’immobilitzat
A data de tancament de l’exercici 2019 el valor recuperable del terreny de què disposa
l’empresa FITOSA és de 32.500 EUR.
Com que el valor pel qual figura el terreny en la comptabilitat de l’empresa és de 23.600
EUR, el valor recuperable de l’immobilitzat és superior al seu valor comptable i, per tant,
s’ha de fer la reversió del deteriorament existent.
El registre comptable de l’empresa FITOSA en el seu llibre diari és el següent:
Taul a 1. 49. Reversió deteriorament d’immobilitzat
n 31/12/19 (2911) Det. valor terr. i Reversió det. terreny 3.700,00

béns nat.
n 31/12/19 (791) Reversió det. imm Reversió det. terreny 3.700,00

.mat.
1.3.5 Baixa d’elements de l’immobilitzat
Pot passar que abans d’arribar al final de la vida útil d’un immobilitzat l’empresa
decideixi vendre’l. En aquest cas s’ha de reconèixer un dret de cobrament i, per
altra banda, reconèixer també una pèrdua o un benefici per la seva venda. Els
comptes que s’utilitzen són els següents:
• 252. Crèdits a llarg termini per la venda d’immobilitzat

• 543. Crèdits a curt termini per la venda d’immobilitzat
• 670. Pèrdues procedents de l’immobilitzat intangible
• 671. Pèrdues procedents de l’immobilitzat material
• 770. Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat intangible
• 771. Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat material
Per determinar el benefici o la pèrdua procedent de la venda de l’operació s’ha

de comparar el valor comptable de l’immobilitzat en el moment de la venda i el
preu de venda. El valor comptable és el seu valor en llibres, és a dir, l’import
pel qual es va reconèixer la seva adquisició menys la seva amortització acumulada
fins a la data de la seva venda. També cal tenir en compte qualsevol deteriorament
registrat associat a l’immobilitzat en venda. S’ha de reconèixer un benefici si el
valor comptable és inferior al preu de venda i s’ha de reconèixer una pèrdua si el
valor comptable és superior al preu de venda.
Valor comptable (VC) = preu d’adquisició - amortització acumulada -

deteriormanent de l’immobilitzat
• Si VC < preu de venda de l’immobilitzat: reconeixement d’un benefici
• Si VC > preu de venda de l’immobilitzat: reconeixement d’una

pèrdua
El registre comptable per la baixa de l’immobilitzat és el següent:
• Càrrec pel seu saldo al compte d’amortització acumulada de l’immobilitzat

que s’està donant de baixa.
• Càrrec pel seu saldo, si n’hi ha, al compte de de deteriorament de valor de

l’immobilitzat que s’està donant de baixa.
• Càrrec, si la baixa suposa el reconeixement d’una pèrdua, al compte 670.

Pèrdues procedents de l’immobilitzat intangible o 671. Pèrdues procedents
de l’immobilitzat material, en funció del tipus d’immobilitzat que sigui, de
l’import de la pèrdua.
• Càrrec als comptes 253. Crèdits a llarg termini per la venda d’immobilitzat
i 543. Crèdits a curt termini per la venda d’immobilitzat dels crèdita a favor
de l’empresa amb venciment respectivament superiors o inferiors a l’any.
• Abonament del preu d’adquisició al compte d’immobilitzat motiu de la

baixa.
• Abonament al compte 477. Hisenda pública, IVA repercutit de la quota

d’IVA corresponent al preu de venda.
• Abonament, si la baixa suposa el reconeixement d’un benefici, al compte

770. Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat intangible o 771.
Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat material, en funció del
tipus d’immobilitzat que sigui, de l’import del benefici.
Si la baixa de l’immobilitzat es produeix per causes extraordinàries, la pèrdua es

registra al compte 678. Pèrdues excepcionals.
Baixa per venda d’immobilitzat
L’empresa MALPASA vol vendre part de la maquinària que utilitza en el seu procés
productiu. Les dades de l’operació són les següents:
• Data de venda: 1 de juliol de 2019.
• Preu d’adquisició de la maquinària: 18.910 EUR
• Data d’adquisició: 1 de setembre de 2015
• Vida útil estimada: 10 anys
• Valor residual estimat: 1.250 EUR
• Amortització acumulada a data d’inici de l’exerici 2019: 5.886,67 EUR
• Preu de venda: 15.200 EUR + IVA 21%
• Condicions: 18 pagamaments d’igual import
El primer que s’ha de calcular és el valor comptable de la maquinària a data de l’operació

de venda:
V C = preu d0 adquisició − amotització acumulada − deteriorament de valor
L’amortització acumulada en data de l’operació és l’amortització a data de l’inici de l’exerici

més la coresponent a la de l’exercici 2019 (des de l’1 de gener fins la data de venda: 6
mesos):
18.910,00−1.250,00 6
Amortització 2019 = 10
· 12
= 883, 00 EUR
Amortització a 01.07.19 = 5.886, 67 + 883, 00 = 6.769, 67 EUR
El valor comptables queda:
V C = 18.910, 00 − 6.769, 67 = 12.140, 33 EUR
Comparant el preu de venda amb el valor comptable s’obté el resultat de l’operació:
15.200, 00 > 12.140, 33 ⇒ benef ici : 3.059, 67 EUR
Respecte del crèdit que s’ha de reconèixer per la venda de la maquinària, una part serà a
curt termini (12 mesos) i l’altra part serà a llarg terminia (8 mesos):
15.200,00·1,21
Crèdit a c/t : 18
· 12 = 12.261, 33 EUR
15.200,00·1,21
Crèdit a ll/t : 18
· 6 = 6.130, 67 EUR
El registre comptable de l’empresa MALPASA en el llibre diari per la venda de la maquinària

serà:
Tau la 1 . 5 0. Venda d’immobilitzat
n 01/07/19 (681) Amort. imm. Amortització 2019 883,00

material
n 01/07/19 (2813) A.A. maquinària Amortització 2019 883,00
n1 01/07/19 (2813) A.A. maquinària Venda maquinària 6.769,67
n1 01/07/19 (253) Crèdits ll/t venda Venda maquinària 6.130,67

d’imm.
n1 01/07/19 (543) Crèdits c/t venda Venda maquinària 12.261,33

d’imm.
n1 01/07/19 (213) Maquinària Venda maquinària 18.910,00
n1 01/07/19 (477) HP, IVA repercutit Venda maquinària 3.192,00
n1 01/07/19 (771) Beneficis proc. Venda maquinària 3.059,67

venda imm. mat.
2. Operacions de final d’exercici
Al final de l’exercici comptable totes les operacions amb incidència sobre el patri-
moni empresarial estan registrades, és el moment de la regularització comptable
i la formulació dels comptes anuals. La finalitat de la regularització és obtenir el
resultat comptable de l’exercici. Previ al càlcul aquest resultat comptable, s’han
de fer una sèrie d’ajustos comptables necessaris per assegurar que la informació
comptable mostra la imatge de la situació economicofinancera de l’empresa.
Aquests ajustos suposen el reconeixement de possibles despeses i/o ingressos.
El cicle comptable complet comprèn els apartats següents:
1. Assentament d’obertura
2. Registre de les operacions del període
3. Traspàs dels assentaments al llibre major
4. Balanç de comprovació de sumes i saldos (almenys cada tres mesos)
5. Operacions de regularització
6. Balanç de comprovació de sumes i saldos
7. Assentament de regularització d’ingressos i despeses
8. Tancament dels llibres
9. Elaboració i presentació d comptes anuals
Les operacions de tancament són aquelles que s’han de dur a terme entre els punts
5 i 8 del llistat.
2.1 Operacions de regularització
L’objectiu de les operacions de regularització és aconseguir que la comptabilitat

de l’empresa reflecteixi la situació real dels diferents elements patrimonials en la
data de finalització de l’exercici comptable.
Vegeu la gran majoria de
Aquest procés comprèn les operacions següents: les operacions
esmentades en apartats
anteriors. En aquest punt
únicament s’enuncien.
• Regularització de comptes patrimonials
• Regularització d’existències
• Reclassificació de determinats elements patrimonials

• Actualització de saldos en moneda estrangera
• Amortitzacions
• Registre del deteriorament del valor de determinats actius
• Ajustos per periodificacions
• Càlcul i registre de l’impost de societats (IS)
2.1.1 Regularització de comptes patrimonials
La regularització de comptes patrimonials té l’objectiu d’aconseguir que els saldos

dels diferents elements patrimonials reflecteixin la realitat. L’assentament és del
tipus següent:
• Càrrec al compte 659. Altres pèrdues en gestió corrent de l’import de la

diferència entre el valor comptable l’element patrimonial a regularitzar i la
seva situació real.
• Abonament com a contrapartida al compte d’element patrimonial que

s’estigui regularitzant.
Regularització de compte patrimonial
A data de tancament de l’exerici 2019 el compte 570. Caixa, euros mostra un saldo deuor
de 470 EUR. La revisió dels diners en metàl·lic de què disposa l’empresa mostra un import
de 390 EUR. L’empresa ha de fer el registre comptable necessari perquè el compte mostri
la situació real de la caixa de l’empresa.
L’import de l’ajust és la diferència entre el saldo del compte i la seva situació real: 470, 00 −
390, 00 = 80, 00 EUR
Tau la 2 . 1 . Regularització d’element patrimonial
n1 31/12/19 (659) Altres pèrd. gestió Regularització caixa 80,00

corrent
n1 31/12/19 (572) Caixa, EUR Regularització caixa 80,00
2.1.2 Regularització d’existències
Amb la regularització d’existències s’aconsegueix que els saldos dels comptes

d’existències reflecteixin el valor de les existències finals. El procés tracta
d’abonar els comptes d’existències per import del seu saldo, que serà el valor de
les existències inicials, i posteriorment carregar els comptes per l’import de les
existència finals, obtingudes per mitjans extracomptables. Els comptes utilitzats
com a contrapartida per recollir la diferència entre saldo inicial i final són del
subgrup 61 o 71, segons el tipus d’existències de les quals es tracti.
Aquest comptes dels subgrup 61 i 71 actuen com a ingrés o despesa en funció de

la diferència entre els imports de les existències inicials i finals:
• Ingrés: si l’import de les existències finals és superior a l’import de les

existències inicials.
• Despesa: si l’import de les existències inicials és superior a l’import de les

existències finals.
El registre comptable de la regularització d’existències es realitza en dos assenta-

ments:
1. Baixa el valor de les existències inicials:
• S’abonen els comptes del grup 3 d’existències pel seu saldo, que serà
el valor de les existències a data d’inici de l’exercici.
• Es carreguen els comptes dels subgrups 61 i 71 que corresponguin
amb l’import del valor inicial de les existències.
2. Registre del valor final de les existències a data de tancament:
• Es carrega als comptes del grup 3 d’existències l’import del valor final de
les existències en el magatzem a data de tancament.
• S’abona als comptes dels subgrup 61 i 71 que corresponguin per l’import

del valor final de les existències al magatzem a data de tancament.
Regularització d’existències
A data de tancament de l’exerici 2019 disposem de la següent informació respecte de les

existències d’una empresa:
• Saldo del compte 300. Mercaderies: 2.800 EUR
• Import de les existències finals de mercaderies: 3.200 EUR
El registre de la regularització d’existències seria el següent:
Tau l a 2 .2. Regularització d’existències

n1 31/12/19 (610) Variació d’exist. mercaderies Regularització d’existències (Ei) 2.800,00
n1 31/12/19 (300) Mercaderies Regularització d’existències (Ei) 2.800,00
n2 31/12/19 (300) Mercaderies Regularització d’existències (Ef) 3.200,00
n2 31/12/19 (610) Variació d’exist. mercaderies Regularització d’existències (Ef) 3.200,00

2.1.3 Reclassificació d’elements patrimonials
Les parts dels dèbits i crèdits recollides en comptes a llarg termini i amb venciment
en els propers 12 mesos s’han de reclassificar en els comptes a curt termini que
correspongui.
1. Dèbits:
• Es carregarà al compte representatiu del dèbit a llarg termini l’import

del dèbit amb venciment durant el proper exercici (12 mesos o menys).
• S’abonarà com a contrapartida al compte representatiu del dèbit a curt
termini.
2. Crèdits:
• Es carregarà al compte representatiu del crèdit a curt termini l’import

del crèdit amb venciment durant el proper exercici (12 mesos o menys).
• S’abonarà com a contrapartida al compte representatiu del crèdit a
llarg termini.
Reclassificació d’elements patrimonials
A data de tancament de l’exerici 2019 el compte 252. Crèdits a llarg termini per la venda
d’immobilitzat d’una empresa mostra un saldo de 6.800 EUR, dels quals la meitat tenen
venciment durant l’exercici 2020.
Tau la 2.3 . Reclassificació d’elements patrimonials

n1 31/12/19 (543) Crèdits c/t venda d’imm. Reclassificació crèdit 3.400,00
n1 31/12/19 (253) Crèdits ll/t venda d’imm. Reclassificació crèdit 3.400,00
2.1.4 Actualització de saldos en moneda estrangera
Atenent a la NRV 11a Moneda estrangera, les partides monetàries al tancament

de l’exercici es valoren aplicant el tipus de canvi existent en aquesta data. S’ha
de tenir present la diferent valoració que pot haver-hi entre la data de meritació
del saldo en moneda estrangera i la data de tancament de l’exercici. Com a
conseqüència d’aquesta variabilitat, pot succeir que la valoració en euros a data
de meritació del saldo sigui superior o inferior a la seva valoració en euros a data
de tancament. En funció de si el saldo representa un dèbit o un crèdit, aquesta
variació suposa el reconeixement d’una pèrdua o un benefici a data de tancament.
En cas que a data de tancament es produeixi una devaluació del dèbit o una
revalorització del crèdit, el registre és el següent:
• Càrrec al compte 4004. Proveïdors moneda estrangera o 4304. Clients

moneda estrangera, segons si es tracta d’un dèbit o un crèdit respectivament,
de l’import de la devaluació o revalorització.
• Abonament com a contrapartida al compte 768. Diferències positives de

canvi.
Si, pel contrari, al tancament es produeix una revalorització del dèbit o una
devaluació del crèdit, el registre és el següent:
• Càrrec al compte 668. Diferències negatives de canvi de l’import de la

devaluació o revalorització.
• Abonament com a contrapartida al compte 4004. Proveïdors moneda

estrangera o 4304. Clients moneda estrangera, segons si es tracta d’un dèbit
o crèdit un respectivament.
Actualització de saldos en moneda estrangera
A data de tancament, una empresa disposa dels següents saldos en moneda estrangera:
• 4004. Proveïdors de moneda estrangera: 4.362,98 EUR (corresponents a 3.793,90 GBP)
• 4304. Clients de moneda estrangera: 7.598,34 EUR (correspoents a 8.537,46 USD)
El tipus de canvi a data de tancament de l’exercici euros/lliura esterlina és de 1,19

EUR/GBP, i el tipus de canvi euros/dòlar americà és de 0,96 EUR/USD. El cas de la variació
del tipus de canvi euros-lliura esterlina suposa el reconeixement d’una pèrdua, mentre que
la variació en el tipus de canvi euros dòlar/americà suposa el reconeixement d’un benefici:
• 3.793, 89 GBP · 1, 19EUR/GBP = 5.191, 94EUR → P èrdua : 5.191, 94 − 4.362, 97 =

828, 96 EUR
• 8.537, 46 USD · 0, 96EUR/USD = 8.195, 96EUR → Benef ici : 8.195, 96 − 7.598, 34 =

587, 62 EUR
El registre comptable en el llibre diari és el següent:
Taul a 2 .4. Actualització de saldos en moneda estrangera

n1 31/12/19 (668) Diferències negatives de canvi Actualització saldos m.e. 828,96
n1 31/12/19 (4004) Prov. moneda estrangera Actualització saldos m.e. 828,96
n2 31/12/19 (4304) Prov. moneda estrangera Actualització saldos m.e. 587,62
n2 31/12/19 (768) Diferències positives de canvi Actualització saldos m.e. 587,62

2.1.5 Amortitzacions
Al tancament de l’exercici s’ha de registrar la pèrdua de valor de l’immobilitzat

produïda per la depreciació d’aquests elements pel pas del temps, el seu ús i
l’obsolescència.
El registre comptable de l’amortització de l’immobilitzat és el següent:
• Càrrec de l’import de la dotació de l’exercici al compte 680. Amortització

de l’immobilitzat intangible o 681. Amortització de l’immobilitzat material,
en funció de si es tracta d’un immobilitzat intangible o material.
• Abonament com a contrapartida al compte d’amortització acumulada de

l’element d’immobilizat que correspongui.
Amortitzacions
La informació disponible respecte de l’immobilitzat d’una empresa és la següent:
Tau la 2.5 .
Codi Títol Preu d’adquisició (EUR) Data d’adquisició Valor Vida útil
residual
206 Aplicacions informàtiques 1.300 15/02/17 nul 5 anys
217 Elements per al procés de la informació 7.500 15/02/17 nul 5 anys
218 Elelements de transport 46.000 01/09/18 2.500 10 anys
Si tot l’immobilitzat s’amortitza mitjançant el mètode lineal, les dotacions de l’exercici seran:
Taul a 2. 6.
Codi Títol Dotació 2019
206 Aplicacions informàtiques 1.300,00

= 260, 00 EUR
5
217 Elements per al procés de la informació 7.500,00

= 1.500, 00 EUR
5
218 Elements de transport 46.000,00−2.500,00

= 4.350, 00 EUR
10
El registre comptable de l’amortització és el següent:

Taul a 2 .7. Amortitzacions

n1 31/12/19 (680) Amort. imm. intangible Amortitzacions 2019 260,00
n1 31/12/19 (681) Amort. imm. material Amortitzacions 2019 5.850,00
n1 31/12/19 (2806) A.A. aplicacions infor. Amortitzacions 2019 260,00
n1 31/12/19 (2817) A.A. equips proc. infor. Amortitzacions 2019 1.500,00
n1 31/12/19 (2817) A.A. elem. transport Amortitzacions 2019 4.350,00
2.1.6 Registre de deteriorament d’actius
Almenys al tancament de l’exercici s’han de calcular i registrar els deterioraments

de valor que afectin els actius. El deteriorament del valor d’un actiu es produeix
quan el valor comptable d’aquest actiu supera l’import recuperable. Hi ha
deterioraments sobre els actius següents:
El reconeixement d’un
deteriorament del valor d’un
element d’immobilitzat
1. Existències suposa recalcular les seves
dotacions en l’amortització.
2. Crèdits per operacions comercials (mètode d’estimació global)
3. Immobilitzat
El registre del deteriorament és el següent:
• Càrrec de l’import del deteriorament al compte del subgrup 69 que corres-

pongui en funció de l’element d’actiu.
• Abonament com a contrapartida al compte del deteriorament dels subgrups

39, 39 i 29 que correspongui en funció de l’element d’actiu.
En cas que el balanç de l’empresa inclogui deterioraments de valor d’existències

registrats al tancament de l’exercici anterior, s’han de revertir prèviament al
registre de deteriorament de l’exercici en curs. El registre comptable és el següent:
• Càrrec del seu saldo al compte de deteriorament dels subgrups 39, 49 i 29

que correspongui en funció de l’element d’actiu.
• Abonament com a contrapartida al compte del subgrup 79 que correspongui

en funció de l’element d’actiu.
Deterioraments d’actiu
Disposem de la següent informació a data de tancament de l’exercici 2019 d’una empresa:
• Valor de les existències finals: 3.900 EUR.

• Valor net realitzable de les existències finals: 3.200 EUR
• Total del saldo de clients i deutors diversos: 15.300 EUR
• L’empresa utilitza el mètode d’estimació global per al registre de les possibles insolvències
dels crèdits per operacions comercials aplicant un 3% sobre els saldos dels comptes dels
• Respecte d’un immobilitzat material amb un valor comptable de 23.800 EUR se li estima un
valor net recuperable de 20.500 EUR.
L’anàlisi de les dades mostra els deterioraments següents:
• Deteriorament d’existències: 3.900, 00 − 3.200, 00 = 700, 00 EUR
• Deteriorament de crèdits per operacions comercials: 15.300, 00 · 0, 03 = 459, 00 EUR
• Deteriorament d’immobilitzat material: 23.800, 00 − 20.500, 00 = 3.300, 00 EUR
Els registres comptables dels deteriormanets són els següents:
Tau la 2.8 . Deterioraments d’actius

n1 31/12/19 (693) Pèrdues per det. d’exist. Deteriorament d’exist. 700,00
n1 31/12/19 (390) Det. de valor mercaderies Deteriorament d’exist. 700,00
n2 31/12/19 (694) Pèrdues det. crèd. op. com. Deter. crèdits op. com. 459,00
n2 31/12/19 (490) Det. valor crèd. per op. com. Deter. crèdits op. com. 459,00
n3 31/12/19 (691) Pèrdues det. imm. mat. Deter. imm. material 3.300,00
n3 31/12/19 (291) Det. valor imm. mat. Deter. imm. material 3.300,00
2.1.7 Ajustos per periodificacions
La periodificació és conseqüència de l’aplicació del principi de meritació que

estableix que la imputació d’ingressos i despeses ha de fer-se en funció del corrent
real de béns i serveis que representen i amb independència del moment en el qual
es produeixi el corrent monetari o financer derivat.
El PGC disposa per a la imputació temporal dels ingressos i despeses dos comptes
comptables:
• 480. Despeses anticipades. Despeses comptabilitzades en l’exercici que es

tanca i que corresponen al següent.
• 485. Ingressos anticipats. Ingressos comptabilitzats en l’exercici que es

tanca i que corresponen al següent.
• Per a despeses ja comptabilitzades i que corresponen a exercicis posteriors:
– Càrrec al compte 480. Despeses anticipades de l’import de la despesa

que correspongui a exercicis posteriors.
– Abonament com a contrapartida al compte de despesa on inicialment
s’hagi registrat la despesa.
• Per a ingressos ja comptabilitzats i que corresponen a exercicis posteriors:
– Càrrec al compte d’ingrés on inicialment s’hagi comptabilitzat l’in-

grés per l’import corresponent a exercicis posteriors.
– Abonament com a contrapartida al compte 485. Ingressos anticipats.
Atenent al seu funcionament, el compte 480. Despeses anticipades és un compte

d’actiu, mentre que el compte 485. Ingressos anticipats és un compte de passiu.
Periodificació despeses
Una empresa ha registrat en data de 2 de desembre de 2019 2.000 EUR corresponents al

lloguer de les seves instal·lacions dels mesos de desembre de 2019 i gener de 2020.
Dels 2.000 EUR registrats com a despesa al compte 621. Arrendaments i cànons, la
meitat corresponen a despesa de l’exercici 2020. Per tant, cal registrar l’assentament
corresponent perquè el saldo del compte 621. Arrendaments i cànons reflecteixi únicament
la despesa de l’exercici 2019.
Taul a 2 .9. Periodificació de despeses

n 31/12/19 (480) Despeses anticipades Periodificació del lloguer 1.000,00
n 31/12/19 (621) Arrendaments i cànons Periodificació del lloguer 1.000,00
Altres comptes del PGC que serveixen per al registre de periodificacions són els
relacionats amb els interessos d’operacions de finançament, ja siguin a favor de
l’empresa o suposin una obligació. Concretament són els següents:
• 527. Interessos a curt termini per deutes amb entitats de crèdit
• 547. Interessos a curt termini de crèdit
El registre de l’ajust per la periodificació dels interessos registrats en l’exercici en

curs però que corresponen a exercicis posteriors és igual al de despeses i ingressos:
• Per interessos ja comptabilitzats i que correspon meritar com a despesa en

exercicis posteriors:
– Càrrec al compte 527. Interessos a curt termini per deutes amb entitats
de crèdit de l’import dels interessos que correspongui a exercicis
posteriors.
– Abonament com a contrapartida al compte 662. Interessos de deutes.
• Per interessos ja comptabilitzats i que correspon meritar com a ingrés en

exercicis posteriors:
– Càrrec al compte 762. Ingressos de crèdits de l’import dels interessos

registrats en l’exercici en curs i que correspon a ingrés en exercicis
posteriors.
– Abonament com a contrapartida al compte 547. Interessos a curt
termini de crèdit.
Periodificació d’interessos
Una empresa ha registrat durant l’exercici 2019 com a ingrés 1.200 EUR corresponents a
interessos d’un crèdit que ha concedit a una altra empresa, dels quals 300 EUR s’han de
meritar en l’exercici 2020.
El registre que l’empresa ha de realitzar a data de tancament perquè el saldo del compte
762. Ingressos de crèdits reflecteixi únicament els interessos meritats en l’exercici 2019 és
el següent:
Tau la 2.1 0. Periodificació d’interessos

n 31/12/19 (762) Ingressos de crèdits Periodificació d’interessos 300,00
n 31/12/19 (547) Interessos c/t de crèdit Periodificació d’interessos 300,00
Una vegada iniciada la comptabilitat de l’exercici següent, cal revertir els assenta-
ments corresponents a les periodificacions realitzades.
2.1.8 Càlcul i registre de l’Impost de Societats
NRV 13a a la segona part Quan totes les depeses i tots els ingressos meritats en l’exercici estan registrats,
del Pla General de
Comptabilitat. s’ha de calcular l’impost sobre el benefici i registrar-lo. És d’aplicació la NRV
13a d’impost sobre beneficis. La casuística en el càlcul i el registre de l’impost
sobre beneficis pot ser molt diversa.
A efectes d’aquesta unitat
es considera base
imposable de l’impost de La diferència entre els ingressos i les depeses de l’exercici necessàries per obtenir
societats el resultat
comptable. aquests ingressos proporciona el resultat comptable. S’ha de tenir present que
s’ha de diferenciar entre resultat comptable i resultat fiscal. La base imposable
de l’impost és el resultat comptable, a la qual s’aplica el tipus de gravamen que
correspongui i proporciona la quota de l’impost.
Conegut l’import de l’IS i coneguts els imports de les retencions i els pagaments
a compte durant l’exercici, es poden donar dues situacions:
1. L’import de l’IS és superior al total de retencions i pagaments a compte

durant l’exercici. En aquest cas s’ha de reconèixer una obligació de
l’empresa a favor de la hisenda pública per la diferència. El registre

comptable és el següent:

de l’impost.
a compte del seu saldo.
• Abonament al compte 4752. Hisenda pública, creditora per IS de la
part de la quota pendent de liquidar.
2. L’import de l’IS és inferior al total de retencions i pagaments a compte

durant l’exercici. En aquest cas, s’ha de reconèixer un crèdit de la hisenda
pública a favor de l’empresa. El registre comptable és el següent:

de l’impost.
• Càrrec al compte 4709. Hisenda pública, deutora per devolució
d’impostos del crèdit a favor de l’empresa (excés de retencions i
pagaments a comptes sobre la quota de l’IS)
a compte del seu saldo.
Impost de societats
A la finalització de l’exercici, la informació disponible és la següent:
• Ingressos: 135.760 EUR
• Despeses: 97.900 EUR
• Retencions i pagaments a compte realitzats: 5.320 EUR
• Tipus impositiu IS: 25%
A partir de la informació disponible, es pot calcular el resultat comptable. Amb l’aplicació

del tipus impositi a la base imposable de l’impost s’obté la quota de l’impost per a l’exercici
2019:
Resultat comptable (BI) : 135.760, 00 − 97.900, 00 = 37.860, 00 EUR
Quota IS : 37.860, 00 · 0, 25 = 9.465, 00 EUR
El registre comptable de la meritació de l’IS és el següent:
Taul a 2 .11 . Meritació IS

n 31/12/19 (630) Impost sobre beneficis Meritació IS 2019 9.465,00
n 31/12/19 (473) HP, ret. i pag. a compte Meritació IS 2019 5.320,00
n 31/12/19 (4752) HP, creditora per IS Meritació IS 2019 4.145,00

2.2 Regularització d’ingressos i despeses
Una vegada registrada la meritació de l’impost de societats, la comptabilitat de

l’empresa ja té recollides totes les despeses i els ingressos de l’exercici. Perquè
en la comptabilitat de l’empresa quedi reflectit el resultat després d’impostos, cal
registrar l’assentament de regularització d’ingressos i despeses.
El compte 129. Resultat de l’exercici recull el resultat, positiu o negatiu,

de l’últim exercici tancat, pendent d’aplicació.
El registre de la regularització d’ingressos i despeses es fa en dos assentaments:
1. Regularització de despeses:
• Càrrec al compte 129. Resultat de l’exercici de l’import de tots els

saldos deutors del comptes dels grups 6 i 7.
• Abonament del seu saldo tots els comptes dels grups 6 i 7 amb saldo
deutor.
2. Regularització d’ingressos:
• Càrrec pel seu saldo tots els comptes dels grups 6 i 7 amb saldo
creditor.
• Abonament com a contrapartida al compte 129. Resultat de l’exercici.
Regularització d’ingressos i despeses
A data de 31 de desembre de 2019, es disposa del següent balanç de comprovació de

sumes i saldos dels comptes de gestió:
Tau la 2 . 1 2. Balanç de sumes i saldos comptes de gestió a 31.12.19
(610) Variació d’existències 930,00 -930,00
(623) Serveis de professionals 9.754,00 9.754,00

independents
(628) Subministraments 10.725,00 10.725,00
(629) Altres serveis 5.027,00 5.027,00
(630) Impost sobre beneficis 18.856,80 18.856,00
(640) Sous i salaris 153.650,00 153.650,00
(642) Seguretat Social a càrrec de 41.485,00 41.485,00

l’empresa
(680) Amortització immobilitzat intangible 1.600,00 1.600,00
(681) Amortització immobilitzat material 4.740,00 4.740,00
(700) Venda de mercaderies 467.950,00 -467.950,00

(708) Devolució de vendes i operacions 1.340,00 1.340,00

similars
(793) Reversió deteriorament 570,00 -570,00

d’existències
Total 394.022,80 469.450,00 -75.427,20
El registre comptable de la regularització d’ingressos i despeses és el següent:
Taul a 2 .13 . Regularització d’ingressos i despeses

n1 31/12/19 (129) Resultat de l’exerici Regularització de despeses 394.022,80
n1 31/12/19 (600) Compra de mercaderies Regularització de despeses 146.845,00
n1 31/12/19 (623) Serveis profess. ind. Regularització de despeses 9.754,00
n1 31/12/19 (628) Subministraments Regularització de despeses 10.725,00
n1 31/12/19 (629) Altres serveis Regularització de despeses 5.027,00
n1 31/12/19 (630) Impost sobre beneficis Regularització de despeses 18.856,80
n1 31/12/19 (640) Sous i salaris Regularització de despeses 153.650,00
n1 31/12/19 (642) SS a càrrec de l’empresa Regularització de despeses 41.485,00
n1 31/12/19 (680) Amortització imm. intangible Regularització de despeses 1.600,00
n1 31/12/19 (681) Amortització imm. material Regularització de despeses 4.740,00
n1 31/12/19 (708) Devol. vendes i op. sim. Regularització de despeses 1.340,00
n2 31/12/19 (610) Variació d’existències Regularització d’ingressos 930,00
n2 31/12/19 (700) Vendes de mercaderies Regularització d’ingressos 467.950,00
n2 31/12/19 (793) Reversió det. d’exist. Regularització d’ingressos 570,00
n2 31/12/19 (129) Resultat de l’exerici Regularització d’ingressos 469.450,00
El saldo del llibre major del compte 129. Resultat de l’exercici indica el resultat de l’exercici
2019. En aquest cas és d’un benefici de 75.427,20 EUR:
Taul a 2. 14. Llibre major: 129. 129. Resultat de l’exercici
n1 31/12/19 Regularització 394.022,80 394.022,80

de despeses
n2 31/12/19 Regularització 469.450,00 -75.427,20

d’ingressos
2.3 Tancament de la comptabilitat
Una vegada registrada la regularització d’ingressos i despeses, tots els comptes

del grup 6 i 7 queden saldats. Per tant, a la comptabilitat de l’empresa únicament
queden amb saldo els comptes patrimonials, és a dir, comptes dels grups 1 a
5. Amb el registre de l’assentament de tancament se salden tots els comptes

patrimonials.
El registre a realitzar és el següent:
• Càrrec pel seu saldo tots els comptes del grup 1 al 5 amb saldo creditor.
• Abonament pel seu saldo de tots els comptes del grup 1 a 5 amb saldo deutor.
Quan es passa als llibres majors l’assentament de tancament tots els comptes
queden saldats i, per tant, poden tancar-se.
Tancament de la comptabilitat
A data de 31 de desembre de 2019, es disposa del següent balanç de comprovació de

sumes i saldos:
Tau la 2 . 1 5. Balanç de sumes i saldos a 31.12.19
(100) Capital social 30.000,00 -30.000,00
(129) Resultat de l’exercici 4.300,00 -4.300,00
(170) Deutes a llarg termini amb entitats 25.300,00 -25.300,00

de crèdit
(206) Aplicacions informàtiques 3.500,00 3.500,00
(217) Equips per al procés de la 12.400,00 12.400,00

informació
(218) Elements de transport 57.800,00 57.800,00
(280) Amortització acumulada 1.670,00 -1.670,00

d’immobilitzat intangible

d’immobilitzat material
(300) Mercaderies 4.790,00 4.790,00
(400) Proveïdors 3.435,00 -3.435,00
(410) Creditors per prestació de serveis 840,00 -840,00
(430) Clients 13.270,00 13.270,00
(4750) Hisenda pública creditora per IVA 650,00 -650,00
(5200) Préstec a curt termini amb entitats 8.300,00 -8.300,00

de crèdit
(572) Bancs i institucions de crèdit c/c 15.655,00 15.655,00

vista, euros
Total 107.415,00 107.415,00 0,00
El registre comptable de l’assentament de tancament és el següent:

Taul a 2 .16 . Tancament de la comptabilitat

n 31/12/19 (100) Capital social Assentament de tancament 30.000,00
n 31/12/19 (129) Resultat de l’exerici Assentament de tancament 4.300,00
n 31/12/19 (170) Deutes ll/t amb ent. crèdit Assentament de tancament 25.300,00
n 31/12/19 (280) A.A. imm. int. Assentament de tancament 1.670,00
n 31/12/19 (281) A.A. imm. mat. Assentament de tancament 32.920,00
n 31/12/19 (400) Proveïdors Assentament de tancament 3.435,00
n 31/12/19 (410) Creditors prest. serv. Assentament de tancament 840,00
n 31/12/19 (4750) HP creditora per IVA Assentament de tancament 650,00
n 31/12/19 (5200) Préstec c/t ent. crèdit Assentament de tancament 8.300,00
n 31/12/19 (206) Aplicacions informàtiques Assentament de tancament 3.500,00
n 31/12/19 (217) Equips procés infor. Assentament de tancament 12.400,00
n 31/12/19 (218) Elements de transport Assentament de tancament 57.800,00
n 31/12/19 (300) Mercaderies Assentament de tancament 4.790,00
n 31/12/19 (430) Clients Assentament de tancament 13.270,00
n 31/12/19 (572) Bancs c/c vista, euros Assentament de tancament 15.655,00

3. Comptes anuals
Registrat el tancament de la comptabilitat, es procedeix a la formulació dels

comptes anuals, que tenen una triple finalitat: presentar la imatge fidel del
patrimoni empresarial, de la seva situació financera i dels seus resultats.
Els comptes anuals són d’elaboració obligatòria i comprenen:
• Balanç
• Compte de pèrdues i guanys
• Estat de canvis en el patrimoni net
• Estat de fluxos d’efectiu
• Memòria
Dins d’“Annexos”
d’aquesta unitat disposeu
Aquests documents formen una unitat i han de ser redactats de conformitat amb el dels models oficials dels
previst en el Codi de comerç, en el Text refós de la Llei de societats anònimes, en comptes anuals.
la Llei de societats de responsabilitat limitada i en el Pla General de Comptabilitat,

amb la finalitat de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i
dels resultats de l’empresa.
3.1 Normes d’elaboració
Hi ha dos models de comptes anuals: el normal i l’abreujat.
Els comptes anuals de les societats anònimes, de les societats de responsabilitat

limitada, de les societats en comandita per accions i de les societats cooperatives
han d’adaptar-se al model normal. No obstant això, aquestes societats podran
utilitzar els models de comptes anuals abreujats en els següents casos (vegeu taula
3.1):
1. Balanç i memòria abreujats: les societats en les quals a la data de tancament

de l’exercici concorrin, almenys, dues de les circumstàncies següents:
• El total de les partides de l’actiu no superi els 4.000.000 euros.

euros.
• Elnombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui
superior a 50.
2. Compte de pèrdues i guanys abreujat: les societats en les quals a la data

de tancament de l’exercici concorrin, almenys, dues de les circumstàncies
següents:
• El total de les partides de l’actiu no superi els 11.400.000 euros.

euros.
• El nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui
superior a 250.
Taul a 3. 1. Condicions per a l’ús de models abreujats
Balanç i memòria Compte de pèrdues i guanys
Total actiu ≤ 4.000.000 A

C ≤ 11.400.000 A
C
Xifra anual de negoci < 8.000.000 A

C < 22.800.000 A
C
Núm. mitjà de treballadors ≤ 50 treballadors ≤ 250 treballadors
Les empreses amb una altra forma societària no esmentades en la norma anterior,
així com els empresaris individuals, estan obligats a formular, com a mínim, els
comptes anuals abreujats.
L’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu no són obligatoris

per a les empreses que puguin formular balanç i memòria abreujats.
Les societats els valors de les quals estiguin admesos a negociació en un mercat
regulat de qualsevol estat membre de la Unió Europea no poden formular comptes
anuals abreujats. Quan pot formular-se balanç, estat de canvis en el patrimoni net
i memòria en model abreujat, l’estat de fluxos d’efectiu no és obligatori.
Els comptes anuals s’han d’elaborar amb una periodicitat de dotze mesos, excepte
en els casos de constitució, modificació de la data de tancament de l’exercici social
o dissolució. Els comptes anuals s’han d’elaborar amb els seus valors en euros.
No obstant això, poden expressar-se els valors en milers o milions d’euros quan la
magnitud de les xifres així ho aconselli.
En cada document hi ha de figurar el nom de l’empresa i el nom del document,

així com l’exercici al qual fa referència. Han de ser elaborats per l’empresari, o
per la persona en qui ho delegui, o pels administradors en un termini màxim de
tres mesos a partir del tancament de l’exercici.
Els comptes anuals han d’anar signats per les següents persones per respondre a
la seva veracitat:
• Empresari, si es tracta d’una persona individual.
• Tots els socis il·limitadament responsables pels deutes socials, en cas de

societat col·lectiva o comanditària.
• Tots els administradors, en cas de societat anònima o de responsabilitat

limitada.
Una vegada elaborats i signats, han de ser aprovats en junta general de socis o
accionistes en el termini de sis mesos des del tancament de l’exercici (vegeu taula
3.2).
Taul a 3. 2. Terminis de comptes anuals
Formulació Administradors 3 mesos des del tancament de

l’exercici
Aprovació Junta general 6 mesos des del tancament de

l’exercici
Dipòsit al registre mercantil Administradors 1 mes des de l’aprovació
3.1.1 Normes comunes al balanç, compte de pèrdues i guanys, estat

de canvis en el patrimoni net i estat de fluxos d’efectiu
Les normes comunes indicades al PGC per a l’elaboracio del balanç, el compte de
pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu
són les següents:
1. En cada partida han de figurar, a més de les xifres de l’exercici que es tanca,
les corresponents a l’exercici immediatament anterior. A aquests efectes,
quan les unes i les altres no siguin comparables, bé per haver-se produït una
modificació en l’estructura, bé per realitzar-se un canvi de criteri comptable
o esmena d’error, s’ha de procedir a adaptar l’exercici precedent a l’efecte
de la seva presentació en l’exercici al qual es refereixen els comptes anuals
i informar d’això detalladament en la memòria.
2. No hi han de figurar les partides a les quals no correspongui cap import en

l’exercici ni en el precedent.
3. No es pot modificar l’estructura d’un exercici a un altre, excepte en casos

excepcionals indicats en la memòria.
4. Poden afegir-se noves partides a les previstes en els models normals i

abreujats, sempre que el seu contingut no estigui previst en les existents.
5. Pot fer-se una subdivisió més detallada de les partides que apareixen en els
models, tant en el normal com en l’abreujat.
6. Poden agrupar-se les partides precedides de nombres àrabs en el balanç i

estat de canvis en el patrimoni net, o lletres en el compte de pèrdues i guanys
i estat de fluxos d’efectiu, si només representen un import irrellevant per
mostrar la imatge fidel o si s’afavoreix la claredat.
7. Quan escaigui, cada partida pot contenir una referència creuada a la infor-
mació corresponent dins de la memòria.
8. Els crèdits i els deutes amb empreses del grup i associades, així com els
ingressos i les despeses que se’n deriven, han de figurar en les partides
corresponents, amb separació de les que no corresponguin a empreses
del grup o associades, respectivament. En qualsevol cas, en les partides

relatives a empreses associades també s’hi han d’incloure les relacions amb
empreses multigrup.
9. Les empreses que participin en un o diversos negocis conjunts que no

tinguin personalitat jurídica (unions temporals d’empreses, comunitats de
béns, etc.) han de presentar aquesta informació, atenent a allò que es disposa
en la norma de registre i valoració relativa a negocis conjunts, integrant
en cada partida dels models dels diferents estats financers les quantitats
corresponents als negocis conjunts en els quals participin, i informant-ne
sobre el desglossament en la memòria.
3.2 Balanç
El balanç de situació és un document que mostra el patrimoni d’una empresa

en un moment determinat, és a dir, reflecteix la posició estàtica del patrimoni en
un instant de la vida de l’empresa. El balanç comprèn, amb la deguda separació,
l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’empresa.
L’actiu (vegeu figura 3.1) es classifica en:
• Actiu corrent: actius vinculats al cicle normal d’explotació que l’empresa

espera vendre, consumir o realitzar en el seu transcurs (amb caràcter general
el cicle normal d’explotació no excedirà d’un any), altres actius (diferents
dels anteriors) el venciment dels quals, l’alienació o realització s’espera que
es produeixi en el termini màxim d’un any, actius financers classificats com
a mantinguts per negociar i l’efectiu.
• Actiu no corrent: altres elements d’actiu, és a dir, els que no són actius
corrents. Destaquen l’immobilitzat intangible, l’immobilitzat material, les
inversions immobiliàries i les inversions financeres a llarg termini.
El passiu es classifica en (vegeu figura 3.3):
• Patrimoni net: definit en el marc conceptual del PGC com una magnitud
residual (actiu – passiu). Inclou els fons propis, ja siguin aportats pels socis
o resultats acumulats d’exercicis anteriors no repartits, i les subvencions
(vegeu figura 3.2).
• Passiu no corrent: elements no classificats com a corrents, com ara

provisions a llarg termini i deutes a llarg termini.
• Passiu corrent: obligacions que s’espera liquidar en el cicle normal

d’explotació, obligacions amb venciment en un termini màxim d’un any
i els passius financers classificats com mantinguts per negociar.
Fig u ra 3. 1. Actiu al balanç de situació

Fi gur a 3 .2 . Patrimoni net i passiu no corrent al balanç de situació

Fig u ra 3. 3. Passiu corrent al balanç de situació
La correspondència entre els conceptes de balanç i comptes del PGC és la que es

mostra en les imatges següents (vegeu figura 3.4 i figura 3.5):
F igu r a 3. 4 . Relació entre conceptes d’actiu del balanç i comptes PGC
F igu r a 3. 5 . Relació entre conceptes d’actiu del balanç i comptes PGC
Balanç de situació
L’empresa ELECTROPLUS, amb NIF A50138643, presenta a data de 31 de desembre de

2019 els saldos següents respecte dels seus comptes patrimonials:
Tau la 3 . 3 .
(100) Capital social 30.000,00 -30.000,00

(129) Resultat de l’exercici 4.300,00 -4.300,00
(170) Deutes a llarg termini amb entitats 25.300,00 -25.300,00

de crèdit
(206) Aplicacions informàtiques 3.500,00 3.500,00
(217) Equips per al procés de la 12.400,00 12.400,00

informació
(218) Elements de transport 57.800,00 57.800,00

d’immobilitzat intangible

d’immobilitzat material
(300) Mercaderies 4.790,00 4.790,00
(400) Proveïdors 3.435,00 -3.435,00
(410) Creditors per prestació de serveis 840,00 -840,00
(430) Clients 13.270,00 13.270,00
(4750) Hisenda pública creditora per IVA 650,00 -650,00
(5200) Préstec a curt termini amb entitats 8.300,00 -8.300,00

de crèdit
(572) Bancs i institucions de crèdit c/c 15.655,00 15.655,00

vista, euros
Total 107.415,00 107.415,00 0,00
El balanç de situació és el que es mostra a figura 3.6, figura 3.7 i figura 3.8:
Fi gur a 3 .6 . Balanç ELECTROPLUS (actiu)

Fig u ra 3. 7. Balanç ELECTROPLUS (patrimoni net i passiu no corrent)

Fi gur a 3 .8 . Balanç ELECTROPLUS (passiu corrent)

3.3 Compte de pèrdues i guanys
El compte de pèrdues i guanys recull el resultat de l’exercici, separant deguda-

ment els ingressos i les despeses imputables i distingint els resultats d’explotació
dels quals no ho siguin. Els ingressoss i les despeses es classifiquen d’acord amb
la seva naturalesa (vegeu figura 3.9).
Hi han de figurar de forma separada, almenys, l’import de la xifra de negocis, els

consums d’existències, les despeses de personal, les dotacions a l’amortització, les
correccions valoratives, les variacions de valor derivades de l’aplicació del criteri
del valor raonable, els ingressos i les despeses financeres, les pèrdues i els guanys
originats en l’alienació d’actius fixos i la despesa per impost sobre beneficis.
La xifra de negocis comprèn els imports de venda dels productes i de la prestació

de serveis o altres ingressos corresponents a les activitats ordinàries de l’empresa,
deduïdes les bonificacions i altres reduccions sobre les vendes, així com l’impost
sobre el valor afegit i altres impostos directament relacionats amb l’esmentada
xifra de negocis que hagin de ser objecte de repercussió.
Aquest document és un estat dinàmic, ja que reflecteix els fluxos econòmics al

llarg de l’exercici econòmic.
Fi gur a 3 .9 . Compte de pèrdues i guanys
Vegeu la correspondència entre els conceptes del compte de pèrdues i guanys amb
els comptes del PGC a la figura 3.10:
Figu ra 3. 10 . Relació entre conceptes compte de pèrdues i guanys i comptes PGC
Compte de pèrdues i guanys
L’empresa PATAPALO, amb NIF A04354908, presenta a data de 31 de desembre de 2019

els saldos següents respecte dels seus comptes de gestió:
Taula 3. 4 .
(610) Variació d’existències 930,00 -930,00
(623) Serveis de professionals 9.754,00 9.754,00

independents
(628) Subministraments 10.725,00 10.725,00
(629) Altres serveis 5.027,00 5.027,00
(640) Sous i salaris 153.650,00 153.650,00
(642) Seguretat social a càrrec de 41.485,00 41.485,00

l’empresa
(680) Amortització d’immobiliztat 1.600,00 1.600,00

intangible
(681) Amortització d’immobiliztat material 4.740,00 4.740,00
(700) Vendes de mercaderies 467.950,00 -467.950,00
(708) Devolució de vendes i operacions 1.340,00 1.340,00

similars
(793) Reversió de deteriorament 570,00 -570,00

d’existències
Total 375.166,00 469.450,00 -94.284,00
L’import de l’impost de societats de l’exercici 2019 s’obté aplicant a la base imposable

(ingressos – despeses) el tipus impositiu que correspongui. Suposant un tipus impositiu
del 25%, l’import de la quota de l’impost seria: 94.284, 00 · 0, 25 = 23.571, 00 EUR
El compte de pèrdues i guanys és el que es mostra a figura 3.11:
Fi gur a 3 .1 1. Compte de pèrdues i guanys de PATAPALO

Gestió informatitzada de la
informació comptable
Robert Candel Ayala

Procés integral de l’activitat comercial Gestió informatitzada de la informació comptable
Índex
Introducció 5
1 Gestió informatitzada de la comptabilitat 9

1.1 Instal·lació del programa Contasol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 Creació d’una empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.2.1 Eliminació d’una empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3 Seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.3.1 Creació de còpies de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.3.2 Restauració de còpies de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.4 Gestió del pla comptable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.4.1 Pla de comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.4.2 Configuració del pla de comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.5 Fitxer de proveïdors i clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.5.1 Fitxa de proveïdor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.5.2 Fitxer de clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.6 Configuracions bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.6.1 Configuració de la introducció d’assentaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.6.2 Configuració de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
1.6.3 Configuració dels comptes d’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
1.7 Introducció d’assentaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
1.7.1 Assentament manual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
1.7.2 Automatisme de factures emeses i rebudes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
1.7.3 Utilitats dels assentaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
1.8 Gestió de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
1.8.1 Fitxer de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
1.8.2 Grups d’amortització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
1.8.3 Registre d’adquisició d’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
1.9 Liquidacions d’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
1.9.1 Generació de liquidació d’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
1.9.2 Assentament de liquidació d’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
1.10 Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
1.10.1 Generació de l’amortització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
1.10.2 Registre comptable de l’amortització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
1.11 Consultes per pantalla i impressions oficials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
1.11.1 Consultes per pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
1.11.2 Impressions oficials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
1.12 Tancament de l’exercici comptable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
1.12.1 Revisió comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
1.12.2 Procés automàtic de tancament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
1.12.3 Inversió del procés de tancament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
Procés integral de l’activitat comercial 5 Gestió informatitzada de la informació comptable
Introducció
L’activitat diària de les empreses genera un gran volum de documentació a

registrar comptablement degut a la seva incidència en el patrimoni empresarial.
Actualment s’utilitza programari informàtic per facilitar aquest procés, i s’auto-
matitzen moltes de les tasques.
En el mercat hi ha diversitat de programari informàtic per a la gestió comptable

de l’empresa. Tots tenen les seves peculiaritats, però un funcionament similar. La
utilització de qualsevol programari comptable suposa haver d’aplicar la tècnica
comptable i els principis i normes comptables: el domini d’aquests coneixements
és necessari per al correcte ús de qualsevol aplicació comptable. Els continguts
d’aquesta unitat suposen l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits en la
resta d’unitats.
Aquesta unitat sobre “Gestió informatitzada de la informació comptable”

s’aborda des del programari Contasol. Aquest programa permet fer tota la
instal·lació completa, sense limitacions d’ús en totes les seves opcions. Es tracta
d’un programari professional que permet realitzar tot el procés del cicle comptable:
des de l’obertura de la comptabilitat fins al procés de tancament de l’exercici
comptable. Contasol disposa d’una sèrie de processos automàtics que faciliten en
bona mesura el registre de les operacions. També permet, amb les configuracions
que corresponguin, elaborar automàticament molta documentació a presentar a
l’Administració Pública. Disposa d’un programari professional i complet per a la
gestió automàtica de la informació comptable.
proposades. No dubteu a aprofitar l’espai del fòrum de l’aula per exposar els
vostres dubtes i intentar ajudar a resoldre els dubtes de les companyes i companys.
També podeu adreçar-vos directament al professorat de l’aula per plantejar el
vostres dubtes.

• Aplica criteris de càrrec i abonament dels diferents fets comptables, segons

el PGC PIME
• Fa els assentaments corresponents a les operacions de compres i despeses,

vendes i ingressos, pagaments i cobraments, creditors i deutors habituals en
l’operativa de l’empresa en el mercat interior i en el mercat exterior.
• Fa els assentaments corresponents a les operacions representatives de despe-

ses i ingressos financers, i de transferències i traspassos bancaris habituals
en l’operativa de l’empresa en el mercat interior i en el mercat exterior.
• Comptabilitza les operacions relacionades amb el personal de l’empresa.
• Comptabilitza les operacions relacionades amb l’adquisició d’actiu no

corrent habituals en l’empresa.
• Comptabilitza les operacions habituals relacionades amb els serveis banca-

ris i de finançament bàsic.
• Comptabilitza les operacions representatives de depreciacions d’immobilit-

zat.
• Comptabilitza les operacions de regularització i tancament de l’exercici

econòmic.
• Calcula el resultat comptable i el balanç de situació final.
• Prepara la informació econòmica, financera i patrimonial rellevant per

elaborar els comptes anuals.
• Fa les còpies de seguretat segons el protocol establert per salvaguardar les

dades registrades.


atenció a l’eliminació d’errades, valorant la seva incidència en els controls
interns, externs i/o auditories a què està sotmesa l’empresa.


1. Gestió informatitzada de la comptabilitat
Per a totes les activitats de la vida moderna la introducció de la informàtica

ha suposat una sèrie d’avantatges que han facilitat en gran manera tots els
processos. Per la confecció de la comptabilitat les empreses utilitzen aplicacions
informàtiques que normalment són paquets integrats de totes les operacions de
gestió administrativa.
• Facturació (gestió comercial)
• Nòmines
• Comptabilitat (gestió comptable)
Aquests programes proporcionen una gran facilitat i comoditat per dur a terme
aquestes tasques:
• Faciliten les tasques monòtones, com pot ser el trasllat de les operacions del
llibre diari al llibre major.
• Dificulten incórrer en errades, ja que el mateix programa realitza automàti-

cament aquestes operacions.
• En el cas que es cometi algun error de confecció d’assentaments, la

correcció resulta senzilla i ràpida.
Hi ha molts programes informàtics destinats a la gestió comptable de l’empresa.

A més, moltes empreses elaboren els seus propis programes per adequar-los a
les seves necessitats. D’entre les diferents possibilitats que hi ha en el mercat,
hem optat per la utilització del Contasol. Es tracta d’un programa professional de
distribució lliure que inclou totes les eines per poder realitzar una gestió comptable
integral.
1.1 Instal·lació del programa Contasol
Contasol és un programa de gestió comptable integral. Els requisits mínims per

instal·lar l’aplicació són:
• PC amb Windows Vista, o posterior
• 1GB d’espai disponible al disc dur
• Resolució de pantalla 1.366 x 768 o superior

• Connexió a Internet per a actualització automàtica del programa, informació

en línia i enviament de correus electrònics
• Acrobat Reader instal·lat per a la visualització de documents PDF
Després de baixar-vos el programa, comenceu la instal·lació a partir de l’arxiu

executable “contasolinstalarweb.exe”. L’assistent d’instal·lació comença (vegeu
figura 1.1).
Fig u ra 1 . 1 . Assistent d’instal·lació
d’aquesta unitat disposeu
d’un manual que descriu
pas a pas la instal·lació de
Contasol.
Heu de seguir les instruccions que vagin apareixent en pantalla fins a la finalització
de la instal·lació. La instal·lació que estem realitzar serà en local i sense ser usuari
registrat (vegeu figura 1.2).
F igu r a 1. 2 . Opcions d’instal·lació.
Finalitzada la instal·lació, apareix la finestra d’inici del programa (figura 1.3).

Fi gura 1 .3. Finestra d’inici
En aquesta unitat es
treballa sempre amb l’usuari
Heu de triar l’usuari i accedir a informació sobre la versió, llicència d’ús, etc. La Supervisor.
primera vegada que accediu al programa únicament apareixerà l’usuari Supervisor

(usuari que té el privilegi d’entrar a totes les opcions del programa), per la qual
cosa heu de seleccionar-lo per iniciar la sessió. Contasol permet crear usuaris
diferents amb diferents privilegis.
Quan inicieu la sessió, accediu a la pantalla principal del programa (figura 1.4),
que consta de les parts següents:
Fi g ura 1 .4. Finestra principal del programa
• Barra d’accés ràpid: permet accedir als elements de menú més utilitzats.
Per defecte apareix la icona de selecció d’exercicis, tancament de sessió i
obertura del menú Arxiu i bloqueig del programa. La barra es pot editar per
afegir qualsevol element, fent clic amb el botó dret sobre l’opció de menú
que es vulgui afegir i seleccionant Agrega a la barra d’eines (figura 1.5).
Fi g ura 1 . 5 . Barra d’accés

ràpid
• Menú Cintes: conté cadascuna de les opcions del programa, agrupades en

pestanyes i en grups. Aquest menú apareix únicament quan està iniciada la
sessió i es mostra actiu quan hi ha una empresa oberta (vegeu figura 1.6).
F igu r a 1. 6 . Menú Cintes
• Escriptori: és la part central de la finestra principal. Fins que no hi ha cap

opció oberta, mostra, a més de la data i la previsió meteorològica, diferents
informacions agrupades en els menús d’Eines, Resum, Notícies i Primeres
passes (vegeu figura 1.7).
F igu ra 1 .7 . Escriptori
• Barra d’estat: està situada a la part inferior de la finestra del programa i

mostra l’usuari seleccionat, la icona per enviar correus i el web del programa
(vegeu figura 1.8).
Fi gur a 1 .8 . Barra d’estat
1.2 Creació d’una empresa
Accediu a la creació d’una empresa mitjançant el menú Arxiu (vegeu figura 1.9).
Fig u ra 1 . 9 . Menú Arxiu
Dins d’aquest menú, a l’opció Nou, hi ha el botó Nova empresa (vegeu figura 1.10).
F ig ur a 1. 10 . Opció Nou
Les dades per crear una nova empresa a Contasol estan distribuïdes a la capçalera:
dades d’identificació de l’empresa, dues pestanyes i un botó de configuració.
Algunes d’aquestes dades són necessàries per començar a treballar i d’altres es
poden introduir posteriorment (vegeu figura 1.11).
F ig ur a 1. 11 . Finestra Nova empresa
Per a les dades d’identificació s’ha de tenir en compte que el codi de l’empresa està
compost per tres caràcters alfanumèrics que identifiquen l’empresa en el programa.
Aquest codi és únic per a cada empresa i no es pot modificar una vegada creada
l’empresa. Per exemplificar el procés de creació i gestió del programa, crearem

una empresa d’exemple, tenint en compte que únicament farem servir les dades
mínimes per poder gestionar-la.
Per crear una empresa la informació mínima que necessiteu és el codi i el nom
de l’empresa que figura a la capçalera de la finestra i configurar la informació
comptable. Creeu l’empresa IOC SL, amb codi 001. Introduïdes aquestes
dades, accediu a la configuració de la informació comptable mitjançant el botó
Configuració (vegeu figura 1.12).
Fi gu ra 1 .1 2 . Botó Configuració
L’opció de configuració mostra una finestra amb diferents apartats. La informació

mínima per crear l’empresa i gestionar-la és a l’apartat de Dades comptables
(vegeu figura 1.13).
Fig ur a 1 . 1 3. Dades comptables
La informació necessària per configurar les dades comptables d’una nova empresa
són:
• Exercici comptable (en l’exemple és 2020). L’opció Exercici comptable

coincideix amb l’any natural genera un període comptable de 12 mesos,
amb inici al dia 1 de gener. En el cas d’empreses que tinguin l’exercici
comptable diferent de l’any natural no s’ha de marcar aquesta opció, sinó
que cal introduir la data d’inici del període comptable i automàticament el
programa genera la data de tancament del l’exercici comptable 12 mesos
després.
• Nombre de dígits per als comptes oficials (en l’exemple és el 5). Aquesta
opció no es pot modificar una vegada creada l’empresa. El separador de
nivell s’edita clicant sobre el nivell sobre el qual volem afegir o treure el
punt. En el nostre exemple, queda a 000.0.00.0
• Nombre de dígits per a comptes auxiliars (en l’exemple és el 7).
• Selecció d’un pla comptable per a l’empresa. Clicant sobre del botó
Selecciona pla comptable accediu a les diferents opcions. En el nostre
exemple, a l’opció Còpia d’un pla comptable original i de les diferents
possibilitats que ofereix el programa seleccioneu España – Plan General
de Contabilidad 2008 PYMES (vegeu figura 1.14)
F igur a 1. 14 . Còpia d’un pla comptable original
Introduïdes les dades de la configuració de la informació comptable, el programa

recorda la necessitat de revisar l’exercici i les dades comptables (vegeu figura
1.15).
Fi gu ra 1 . 1 5 . Finestra d’avís de revisió
Si les dades són correctes, accepteu. El programa permet crear l’empresa primer
des de l’opció de configuració i posteriorment des de la finestra Nova empresa.
Creada l’empresa, la finestra principal del programa mostra a la part superior
la informació de l’empresa activa i l’exercici comptable i les diferents pestanyes
actives (vegeu figura 1.16).
F igu r a 1. 1 6 . Empresa activa i exercici comptable
1.2.1 Eliminació d’una empresa
Per eliminar una empresa és necessari no tenir-la activa. Per tancar l’empresa,
accediu al menú Arxiu> Tancar> Tancar la sessió amb l’empresa activa (vegeu
figura 1.17).
F ig ura 1 . 1 7. Opció Tancar
Amb l’empresa ja tancada, accediu al menú Arxiu> Informació> Eliminar l’em-

presa (vegeu figura 1.18).
F i g ura 1 . 1 8 . Opció Informació
Perquè el codi de validació

funcioni correctament heu
d’introduir-lo respectant les A la finestra Eliminació d’empreses introduïu el codi de l’empresa a eliminar (en
lletres majúscules i els
espais existents. l’exemple és el 001). Seleccionada l’empresa, s’activen les diferents opcions i
el camp Codi de validació. Seleccioneu l’opció Elimina tots els exercicis de
l’empresa i introduïu del codi de validació següent: KLDKJH LDF987F9ASDF98
987FDSFA (vegeu figura 1.19).
F igur a 1. 19 . Eliminació d’empreses
Amb el cursor en el camp

de codi de validació la
Després de posar el codi de validació, el programa informa que el codi és correcte combinació de tecles
Majúscula + F12 introdueix
i demana si les dades introduïdes són correctes. Acceptada aquesta advertència, de manera automàtica el
codi de validació per
s’activa el botó Acceptar per procedir a l’eliminació de l’empresa (vegeu figura eliminar l’empresa.
1.20).
F igur a 1. 20 . Avís d’eliminació de l’empresa
1.3 Seguretat
És recomanable tenir sempre còpia de seguretat de la informació introduïda al

programa.
1.3.1 Creació de còpies de seguretat
Per a les còpies de seguretat accediu mitjançant el menú Arxiu> Seguretat> Còpia
de seguretat (vegeu figura 1.21).
F igu ra 1 .2 1 . Opció Seguretat
Si l’empresa sobre la qual volem fer la còpia de seguretat està activa directament
ens apareixerà la informació a la finestra Copia de Seguridad. El camp Destino
ens indica on s’ubicarà la còpia de seguretat. Per defecte les còpies de seguretat
queden desades a la carpeta “Copias” (vegeu figura 1.22).
F igu ra 1 .2 2 . Còpia de seguretat
Si no estigues activa l’empresa sobre la qual volem fer la còpia de seguretat

s’hauria de seleccionar introduint el seu codi.
Podem modificar la seva ubicació mitjançant Modificar ruta predeterminada. En

el nostre exemple el destí de la còpia serà l’escriptori (Desktop) (vegeu figura
1.23).
F igur a 1. 23 . Destí còpia de seguretat
Introduïdes les dades de la còpia acceptem, i el programa ens informa que es va a

crear una còpia de seguretat en la ubicació seleccionada (vegeu figura 1.24).
F ig ur a 1. 24 . Finestra d’avís de creació de còpia de seguretat
Confirmeu la realització de la còpia de seguretat i el programa generarà el fitxer

(en l’exemple ho farà a l’escriptori). El nom del fitxer està integrat pel nom del
programa Contasol, el codi de l’empresa (001) i l’exercici al qual correspon la
còpia de seguretat (2018).
Fitxer de la còpia de seguretat
1.3.2 Restauració de còpies de seguretat
Per restaurar una còpia de seguretat no és necessari que l’empresa sobre la qual es
va a restaurar la informació estigui creada. Per tant podrem restaurar una còpia de
seguretat d’una empresa no existent al programa i posteriorment el propi programa
actualitzarà el llistat d’empreses disponibles.
Accediu a la restauració de la còpia mitjançant el menú Arxiu> Seguretat>

Restaura la còpia de seguretat /vegeu figura 1.25).
F igu ra 1 .2 5 . Opció Seguretat
Si l’empresa sobre la qual es vol restaurar la còpia de seguretat està activa, apareix
directament la informació a la finestra de Restauració de còpies de seguretat. Si
no està activa, s’ha de seleccionar introduint el codi (vegeu figura 1.26).
Fig u ra 1 . 2 6 . Finestra de Restauració de còpies de seguretat
Amb el botó Examina... s’obre una finestra de l’explorador de Windows per

accedir a la ubicació del fitxer de la còpia de seguretat i seleccionar-la. Una vegada
identificada l’empresa i seleccionat l’arxiu de seguretat, accepteu i el programa us
informarà que procedirà a restaurar la còpia de seguretat (vegeu figura 1.27).
F igur a 1. 27 . Finestra d’avís de restauració de la còpia de seguretat
S’ha de tenir present que la restauració d’una còpia de seguretat suposa rees-
criure les dades que conté el programa de l’empresa objecte de la restauració.
És recomanable que a l’hora de fer còpies de seguretat s’incorpori al nom del fitxer
algun element per identificar la còpia (per exemple, la data en la qual es realitza
la còpia).
En principi les còpies de seguretat únicament es poden restaurar en ordinadors

amb la mateixa versió del programa que la de l’ordinador amb el qual s’ha fet la
còpia.
1.4 Gestió del pla comptable
Per poder iniciar la gestió de l’empresa cal tenir creat el pla de comptes de
l’empresa. Contasol permet, com passa amb altres opcions del programa, crear
comptes des de diferents espais del programa.
1.4.1 Pla de comptes
Dins de la pestanya Empresa al grup Fitxers, tenim un menú desplegable mitjan-

çant el qual accedim al pla comptable de l’empresa, amb l’opció P.G.C. (vegeu
figura 1.28).
F igur a 1. 28 . Opció PGC

Accediu a la finestra Mestre de comptes, on disposeu de totes les opcions per

gestionar el pla de comptes de l’empresa (vegeu figura 1.29).
F igu r a 1. 2 9 . Finestra Mestre de comptes
Al crear l’empresa, seleccioneu el Pla General Comptable 2018 PIMES. Els

comptes que apareixen al pla de l’empresa són els comptes oficials corresponents
a aquest pla (però ara no treballareu amb aquests comptes). A l’hora de registrar
la informació utilitzeu els comptes auxiliars de 7 dígits creats en funció de les
necessitats.
Per crear un compte auxiliar cliqueu el botó Nou per accedir a la finestra Nou
compte (vegeu figura 1.30).
Fig u ra 1 . 3 0 . Nou compte
La informació mínima per crear el nou compte és el seu codi i la descripció. En

l’opció Naturalesa del compte indiqueu la naturalesa deutora o creditora, que és
la que apareix activa per defecte en el moment d’introduir el compte al llibre diari.
Independentment del que s’indiqui en aquest camp, a l’hora d’utilitzar el compte
al llibre diari es pot carregar i abonar el compte.
Per exemple, creeu el compte 1000000 per al capital social, introduint el seu codi
i la descripció (vegeu figura 1.31).
Fi g ura 1 .31 . Creació de nou compte
Acceptada la informació introduïda, el compte ja està creat i apareix al pla de

comptes de l’empresa (vegeu figura 1.32). Cal seguir el mateix procés per crear
la resta de comptes auxiliars del pla de comptes de l’empresa.
Fi g ura 1 .32 . Mestre de comptes
Per eliminar un compte auxiliar simplement seleccioneu-lo (quedarà marcat en

blau), cliqueu el botó Eliminar i accepteu (vegeu figura 1.33).
F igu r a 1. 3 3 . Eliminació de comptes
1.4.2 Configuració del pla de comptes
Contasol permet editar paràmetres associats al pla de comptes per ajustar-lo a les
necessitats concretes de cada empresa. L’accés a les opcions de configuració del
pla de comptes és a la pestanya Empresa, grup Fitxers, opció P.G.C. i clicant sobre
Configuració (vegeu figura 1.34).
F igu r a 1. 3 4 . Configuracions > PGC
La finestra de Configuració del pla comptable divideix les configuracions en dos

apartats: Consultes i Creació de comptes (vegeu figura 1.35).
nfiguració del pla comptable
L’opció Consultes permet configurar que comptes i saldos es mostrin per defecte
en el programa en el moment d’accedir al Mestre de comptes de l’empresa. L’opció
de Creació de comptes permet configurar el nom com a títol del compte al crear
comptes comptables des del fitxer de clients i proveïdors.
1.5 Fitxer de proveïdors i clients
Contasol disposa d’un fitxer de proveïdors i d’un fitxer de clients des d’on es poden
gestionar.
1.5.1 Fitxa de proveïdor
Per veure el funcionament del fitxer de proveïdors i creditors creeu el compte

auxiliar d’un proveïdor (en l’exemple, el proveïdor és l’empresa Les Cols). Des
del Mestre de comptes accediu mitjançant el botó Nou a la finestra Nou compte.
Com que es tracta d’un proveïdor podeu clicar el botó Proveïdor. El programa
proporciona el primer compte disponible per a un proveïdor (en aquest cas, al
tractar-se del primer proveïdor donat d’alta, el codi proposat pel programa és el
4000000). Cal introduir la descripció del compte (vegeu figura 1.36).
Fig u ra 1 . 3 6 . Nou compte
Quan el programa accepta la creació d’un nou compte, demana si voleu obrir la
fitxa del proveïdor (vegeu figura 1.37).
F i g ura 1 . 3 7 . Finestra d’avís d’obertura fitxa de proveïdor
En aquest fitxer es desen totes les dades fiscals de cadascun dels proveïdors
existents. Si accediu a la finestra del proveïdor des de la creació del compte, a la
fitxa del proveïdor ja apareixen en la capçalera les dades del codi i el nom fiscal que
correspon a la descripció del compte. Podeu completar la capçalera amb el NIF
del proveïdor i la classe d’impost indirecte al qual està subjecte, que habitualment
és l’IVA (vegeu figura 1.38).
La informació del proveïdor es distribueix en tres pestanyes: Comptabilitat, Altres

dades i Analítics. És important dedicar un temps a la correcta configuració
de la informació de la pestanya Comptabilitat, ja que la informació indicada
permet automatitzar processos en el moment del registre d’operacions associades
al proveïdor, així com generar correctament de manera automàtica els models de
l’AEAT.
Fi gura 1 .38 . Nou proveïdor
Les principals opcions de la pestanya Comptabilitat són:

Totes les opcions editades a
la pestanya de Comptabilitat
de la fitxa del proveïdor es
• Concepte predefinit (deure). És la informació del camp Concepte del llibre poden editar en el moment
d’utilitzar el compte del
diari en carregar el compte. Independentment del que s’indiqui en el proveïdor o creditor al llibre
diari.
moment del registre dels assentaments, es pot modificar.
• Concepte predefinit (haver). Igual que el camp anterior, però el tex introduït
apareix en abonar el compte al llibre diari. També pot ser modificat en el
moment de registrar l’assentament.
• Compte banc. Serveix per associar al proveïdor amb un del possibles bancs
amb els quals treballa l’empresa. També és un camp que en el moment de
registrar els assentaments es pot modificar.
• Cartera d’efectes predict.. En cas que l’empresa treballi amb efectes, es pot
associar un compte per a la seva gestió.
• Tipus d’operació. Aquest camp està relacionat amb el tipus d’operació a

efectes d’IVA. Les possibles opcions són: interior, d’importació, intraco-
munitària i agricultura, ramaderia i pesca.
• Clau m 190 i Subclau. Es tracta d’informació rellevant per poder generar el

model 190 de manera automàtica.
• Tipus de retencions. En cas de creditors per prestació de serveis subjectes a

retenció, en aquest camp cal indicar el tipus d’activitat.
• % retenció. Aquí correspon indicar el percentatge de retenció a practicar.
• Tipus de deducció. Fa referència a l’IVA suportat en les operacions

realitzades amb el proveïdor o creditor. Les possibilitats són: deduïble, no
deduïble, prorrata o IGIC implícit * 0,7 (per a operacions relacionades amb
l’impost general indirecte canari).
• Clau d’operació habitual. Es tracta d’informació relacionada amb el model

303 d’autoliquidació d’IVA.
• Clau d’op. intracomunitària. És un camp relacionat amb la informació que

ha de figurar als models d’IVA per a operacions intracomunitàries.
• Ajuda en el càlcul. Serveix per automatitzar el càlcul dels imports a l’hora

d’utilitzar el compte del proveïdor al llibre diari.
• Tipus d’IVA predefinit. Serveix per automatitzar el càlcul de la quota d’IVA

en el moment de realitzar el registre al llibre diari.
• Acollida al règim especial del criteri de caixa. Aquest camp s’ha de marcar
únicament en cas que el proveïdor estigui acollit a aquest règim especial.
• Contrapartides. Serveix per indicar els comptes de despesa habituals

associats a les operacions del proveïdor.
Per a l’exemple d’aquesta unitat introduïu la informació de la figura 1.39:
Fig u ra 1 . 3 9 . Proveïdor Les Cols
El compte 5720000 La Caixa, c/c núm. 5467 que apareix en el camp Compte
banc i el compte 6000000 que apareix a Contrapartidess’han creat en el moment
de introduir-los, ja que prèviament no existien en el pla de comptes de l’empresa.
En l’exemple heu iniciat el procés d’alta del proveïdor des del Mestre de comptes
i heu acabat amb la fitxa del proveïdor. També podeu crear el proveïdor o creditor
des del fitxer de proveïdors i creditors.
Accediu al fitxer de proveïdors i creditors des de la pestanya Empresa, grup

Fitxeersi opció Proveïdors (vegeu figura 1.40).
F igu r a 1 . 4 0 . Empresa > Fitxers > Proveïdors
La finestra de Proveïdors mostra el llistat de proveïdors i creditors de l’empresa.

Des del fitxer podeu crear un nou proveïdor o creditor mitjançant l’opció Nou
Fi gura 1 .41 . Finestra Proveïdors
L’opció Nou obre la fitxa del nou proveïdor, amb les opcions ja vistes. Si cliqueu
les opcions de Següent proveïdor o Següent creditor el programa proporciona el
primer codi lliure per al nou proveïdor o creditor respectivament.
Creeu un creditor i, com que es tracta del primer que doneu d’alta, el programa
proposarà el codi 4100000. En l’exemple el creditor és l’arrendador del local des
d’on l’empresa IOC SL desenvolupa la seva activitat. La fitxa del creditor queda
com es mostra a figura 1.42:
Fig u ra 1 . 4 2 . Nou proveïdor
A l’acceptar les dades del nou creditor el programa ens pregunta si volem crear el
compte al pla comptable de l’empresa associat al creditor (vegeu figura 1.43).
F ig ura 1 . 4 3. Finestra d’avís de creació compte
Cliqueu l’opció Sí i el compte quedarà creat al pla comptable de l’empresa (vegeu

figura 1.44).
Fig u ra 1 . 4 4 . Creació de compte al pla comptable

1.5.2 Fitxer de clients
El funcionament del fitxer de clients és similar al de proveïdors i creditors. Podeu

crear primer el compte al pla d’empresa i des d’allà accedir a crear la fitxa del
client o bé crear primer la fitxa del client i, una vegada acceptades les dades del
nou client, crear el compte comptable del client al pla de comptes de l’empresa.
Accediu al fitxer de clients des de la pestanya Empresa, grup Fitxers opció Clients
F igur a 1. 45 . Clients> PGC
Accediu al fitxer de clients. Per crear un nou client cliqueu el botó Nou (vegeu
figura 1.46).
F igur a 1. 46 . Finestra Clients
Accediu a la finestra Nou client i cliqueu Següent compte. El programa propor-

ciona el primer codi disponible, que en aquest cas, com que es tracta del primer
client, és 4300000. Introduïu com a nom del client Tres Caps SL i com a NIF,
B06345326. Els camps de la pestanya Comptabilitat són similars als de la fitxa
de proveïdor. Introduïu les opcions de la figura 1.47
Fig u ra 1 . 4 7 . Finestra Nou client
Quan accepteu les dades, el programa crea el nou client (vegeu figura 1.48).
Fig u ra 1 . 4 8 . Finestra Clients
També es crea el compte auxiliar al pla de comptes de l’empresa (vegeu figura

1.49).
Fig u ra 1 . 4 9 . Mestre de comptes

1.6 Configuracions bàsiques
A la pestanya Diari disposeu del grup Configuració, que serveix per editar una
sèrie de paràmetres per automatitzar part de la gestió comptable (vegeu figura
1.50).
Fig u ra 1. 50 . Grup Configuració
De les diferents opcions que integren el menú Configuracions, vegeu les bàsiques
per poder automatitzar la gestió comptable.
1.6.1 Configuració de la introducció d’assentaments
La major part del treball comptable consisteix en el registre dels diferents fets
econòmics amb incidència en la situació patrimonial de l’empresa. Resulta de
molta utilitat dedicar temps a decidir com configurar aquest entorn de treball.
Accediu-hi des del menú Configuracions> Introducció d’assentaments (vegeu

figura 1.51).
Fig ur a 1 . 5 1. Introducció d’assentaments
La finestra d’Entrada d’apunts divideix la configuració en sis apartats. Per a una

configuració bàsica se n’han d’editar dos: Introducció d’assentaments i Processos
enllaçats.
Dels diferents paràmetres editables a l’apartat Introducció d’assentaments heu de

marcar els indicats a figura 1.52:
Fig ur a 1 . 5 2. Introducció d’assentaments
• Diari per defecte: Contasol permet treballar amb més d’un diari. Cal indicar
el diari per defecte. Si només treballeu amb un diari, aquest serà el General.
• Utiliza números d’assentament automàtics: la numeració dels assentaments

correspon a una numeració interna del programa i no pas a la numeració
oficial dels assentaments al llibre diari. A l’hora d’introduir un assentament,
podeu optar per registrar-lo amb qualsevol nombre, sempre que no estigui
utilitzat. Per comoditat, opteu per l’opció de numeració correlativa general.
Recordeu que independentment del nombre utilitzat a l’hora d’introduir els
assentaments, al llibre diari oficial apareixen ordenats per data i remunerats.
• Registre d’IVA/IGIC en negatiu segons naturalesa: aquesta opció permet

una visualització més clara de la naturalesa de l’IVA registrat.
• Avisa en cas d’assentaments desquadrats.
• Mostra el saldo de tots els diaris: en el cas de disposar de més d’un

llibre diari, aquesta opció permet disposar del saldo total de cada compte
independentment del llibre diari en el qual s’hagi utilitzat el compte.
• Repeteix el concepte automàticament: a l’hora introduir els assentaments

estalvia la feina d’introduir cada vegada el concepte per a cada apunt.
Independentment de la configuració de la Introducció d’assentaments,
posteriorment al llibre diari el cap del concepte actiu es pot modificar-lo
segons interessi.
En l’apartat de Processos enllaçats podeu configurar, d’una banda, la connexió

entre els comptes d’IVA i els llibre d’IVA, i, d’altra banda, la connexió entre els
comptes immobilitzats i el seu fitxer (vegeu figura 1.53).
Fi gura 1 .53 . Processos enllaçats
D’entre les possibilitats disponibles, opteu per Pregunta. Quan introduïu els
comptes d’IVA, el programa preguntarà si voleu obrir el llibre d’IVA. D’igual
manera, quan introduïu un compte d’immobilitzat al llibre diari, el programa
preguntarà si voleu obrir el llibre d’inventari. Opteu per obrir o no els llibres
esmentats segons correspongui a l’operació registrada.
1.6.2 Configuració de l’IVA
Accediu a la configuració de l’IVA des del menú Configuracions opció IVA/IGIC

Fig ur a 1 . 5 4. Configuració IVA/IGIC
Les opcions de la finestra Configuració de l’IVA estan dividides en tres apartats:

Tipus d’IVA i recàrrec d’equivalència, Assentament automàtic i Llibres d’IVA
Fig u ra 1 . 5 5 . Tipus d’IVA i recàrrec d’equivalència
A l’apartat Tipus d’IVA i recàrrec d’equivalència podeu establir els valors per als
percentatges d’IVA i RE dins de la Taula 1 de tipus impositius. Si en el moment de
crear l’empresa heu triat l’opció de 2 de taules d’IVA, en aquest apartat la segona
taula de tipus també estarà activa. Aquesta opció és únicament d’utilitat per a
exercicis fiscals en el quals s’ha produït un canvi en els tipus impositius i, per tant,
teniu una part del període impositiu amb uns tipus d’IVA i l’altre període amb
tipus diferents.
• A Tipus predefinits podeu definir els tipus per defecte a l’hora de registrar
les operacions subjectes. Independentment del es configuri, en el moment
del registre de les operacions hi ha sempre l’opció de canviar el tipus.
• A l’opció Prorrata s’ha d’introduir el percentatge de la prorrata en cas que

sigui necessari per a l’empresa. Tanmateix, l’empresa pot marcar l’opció
Empresa acollida a RECC en cas que l’empresa tributi dins del règim
especial de criteri de caixa.
• Tantmateix l’empresa marcarà l’opció Empresa acogida a RECC en el cas

de que l’empresa tributi dins del Règim Especial de Criteri de Caixa.
A l’apartat Assentament automàtic podeu configurar les opcions de traspàs d’a-

punts d’IVA registrats al llibre diari al llibres d’IVA (vegeu figura 1.56).
Fig u ra 1 . 5 6 . Assentament automàtic

• A Configuració deixeu per defecte la configuració que apareix. Amb l’opció

Sempre que apareix en les dues primeres opcions assegureu que sempre que
utilitzeu els comptes d’IVA al llibre diari la informació registrada es traslladi
als llibres d’IVA.
També podeu configurar en aquest apartat els comptes utilitzats pel programa en
el procés automàtic de traspàs de la informació del llibre diari als llibres d’IVA.
La casella Fix serveix per indicar si els comptes als quals estan associades poden
ser variats en el moment de la seva utilització al llibre diari. La casella Uneix en 1
compte permet que en cas que en l’assentament hi intervinguin diferents comptes
IVA, quedin units en un sol apunt (vegeu figura 1.57).
Figu ra 1. 57 . Comptes associats al procés automàtic del llibre d’IVA
Tots els comptes auxiliars que apareixen no es generen de manera automàtica en

el moment de crear l’empresa. Per tant, perquè apareguin al pla de comptes de
l’empresa i es puguin utilitzar en els registres de les operacions, primer s’han de
crear.
1.6.3 Configuració dels comptes d’enllaç
Contasol permet relacionar la utilització de determinats comptes amb l’inici de

diferents processos. L’accés a la configuració d’aquests comptes d’enllaç apareix
al menú Configuració opció Comptes d’enllaç (vegeu figura 1.58).
Fig ur a 1 . 5 8. Configuració dels comptes

d’enllaç
A la finestra de Comptes d’enllaç hi ha diferents apartats on s’indiquen els comptes

creats o utilitzats en el llibre diari que permeten iniciar un procés relacionat. Per
exemple, el fitxer de clients, proveïdors i immobilitzat es pot relacionar amb els

seu comptes oficials, perquè al crear un compte auxiliar pertanyent a qualsevol
d’aquests comptes oficials el programa possibiliti l’opció d’accedir a la seva fitxa
Fi gur a 1 .5 9. Apartats de Comptes d’enllaç
Per exemple, si creeu un compte d’un nou proveïdor el programa pregunta si voleu
crear també la seva fitxa. Aquest procés enllaçat es produeix perquè a l’apartat de
Fitxer de proveïdors de la finestra Comptes d’enllaç heu introduït el compte 400.
El mateix passarà amb el fitxer de clients i el d’immobilitzat respecte dels comptes,
o subgrups comptables en cas de l’immobilitzat, introduïts en els seus respectius
apartats de la finestra Comptes d’enllaç.
També es poden configurar els comptes que permetran obrir els llibres d’IVA quan
els utilitzem en el llibre diari (vegeu figura 1.60).
Fi gur a 1 .6 0 . Comptes d’enllaç per a comptes d’IVA
Si a l’apartat Llibre d’IVA suportat hi ha el compte 400 i està configurat a la

finestra Entrada d’apunts en el seu apartat Processos enllaçats l’opció Pregunta
per Activa el llibre d’IVA/IGIC suportat a l’usar ct. de prov./creditor, quan

utilitzeu, per exemple, el compte 4000000 corresponent al proveïdor Les Cols, el
programa preguntarà si voleu obrir el llibre d’IVA suportat perquè quedi registrada
la informació de l’assentament al llibre d’IVA suportat.
1.7 Introducció d’assentaments
Accediu a la introducció dels assentaments mitjançant la pestanya Diari grup

Diari botó Introducció d’assentaments. També s’hi pot accedir mitjançant la
combinació de tecles Ctrl+A (vegeu figura 1.61).
Fig u ra 1 . 6 1. Introducció
d’assentaments
La finestra Introducció d’assentaments està dividida en dues parts. La part

superior ofereix la possibilitat de visualitzar directament els últims assentaments
creats o modificats, l’extracte del compte que s’està introduint, el balanç de sumes
i saldos o el saldo del compte (vegeu figura 1.62). A la zona esquerra de la finestra
podeu seleccionar els límits a tenir en compte durant la consulta.
F ig ur a 1. 62. Introducció d’assentaments
L’entrada d’apunts al llibre diari s’efectua mitjançant assentaments independents

que es diferencien per la data o el nombre d’assentament. És possible introduir
assentaments 365 dies de l’any i desar 99.999 assentaments per dia. Cada
assentament pot contenir fins a un màxim de 999 apunts, però el més recomanable
és utilitzar un assentament per document representatiu d’una operació. D’aquesta

manera, la gestió de les consultes i modificacions és més còmoda i àgil.
Per tancar la introducció d’assentaments cliqueu sobre la icona de Tancar o la

tecla Esc.
1.7.1 Assentament manual
La introducció manual d’un assentament requereix la informació de la figura 1.63:
Fig u ra 1 . 6 3 . Informació per a introducció d’assentament
• Diari: indica el llibre diari en el qual es registrarà l’assentament. Si

treballeu amb més d’un llibre diari, podeu seleccionar-lo en aquest apartat.
• Data: indica la data de registre de l’operació. S’ha d’introduir en format

DDMMAA, però podeu ometre l’any i el programa el generarà automàtica-
ment. El rang de dates ha d’estar entre la data d’inici i i la data de finalització
de l’exercici comptable.
• Assentament: Contasol emet un nombre d’assentament de manera automà-

tica que s’utilitzarà únicament per accedir posteriorment a l’assentament i
poder modificar-lo, consultar-lo o eliminar-lo. En el moment de generar el
llibre diari oficial el programa assigna nombres d’assentament seqüencials
correlatius ordenats per data.
Obriu la comptabilitat de l’empresa IOC SL amb l’assentament d’obertura al llibre

diari general en data 1 de desembre de 2020. Una vegada introduïda la data,
premeu Enter i el cursor se situarà sobre el camp Assentament (vegeu figura 1.64).
F i g ura 1 . 6 4 . Camp Assentament
Amb el cursor en el camp Assentament, torneu a prémer Enter i el programa

generarà el número automàtic de l’assentament i activarà la part corresponent als
apunts de l’assentament (vegeu figura 1.65).
Figu r a 1. 65 . Part corresponent als apunts de l’assentament

Introduïu el primer apunt de l’assentament d’obertura. Els camps a completar són:

Compte Concepte, Deure i Haver.
• Compte: introduïu el compte 5720000. Si coneixeu el compte a introduir,

no és necessari teclejar totes les xifres del codi, ja que n’hi ha simplement
introduint els primers 3 dígits, un punt i l’últim dígit del codi del compte.
Amb el codi del compte introduït, a la part de baix de la finestra apareixerà
la informació al compte, així com informació sobre els imports totals de
l’assentament i el seu possible desquadrament (vegeu figura 1.66). Per saltar
d’un camp a un altre dins de l’apunt de l’assentament premeu Enter.
Fi g ura 1 .66 . Introducció d’assentaments
• Concepte: introduïu el motiu de l’assentament. La descripció ha de ser breu

però prou explícita perquè després pugui ser identificat.
• Deure: introduïu l’import pel qual carregueu el compte. Els imports s’han
d’introduir sense separador de milers i utilitzant la coma per indicar la part
decimal. Premeu Enter i s’activarà el camp Compte del següent apunt de
l’assentament (vegeu figura 1.67). Introduïu el compte de la contrapartida
corresponent a l’assentament de l’exemple: 1000000 Capital social. El
concepte es repetirà automàticament, ja que així ho heu configurat, encara
que podeu editar-lo si és necessari.
Fi g ura 1 .67 . Camp Compte
• Haver: per passar del camp Deure al camp Haver i viceversa simplement
premeu la tecla Enter. Fixeu-vos que abans de passar a la tercera línia
de l’assentament la part inferior de la finestra mostra un desquadrament
de 10.000 EUR (vegeu figura 1.68), però quan cliqueu Enter i passeu al
següent apunt la informació del desquadrament ha desaparegut i els imports
carregats i abonats són els mateixos (vegeu figura 1.69).
Fig u ra 1 . 6 8 . Desquadrament d’assentament
Fig u ra 1 . 6 9 . Assentament quadrat
Amb tots els apunts de l’assentament introduïts i comprovat que l’assentament està
quadrat, esteu en disposició de tancar-lo i desar-lo. Per tancar i desar l’assentament
premeu Esc (vegeu figura 1.70).
Fig u ra 1 . 7 0 . Apartat consultes assentaments
Quan tanqueu i deseu l’assentament, la seva informació apareix automàticament

a la part de consultes i el cursor se situa en el camp Assentament mantenint la
mateixa data introduïda en l’últim assentament registrat.
1.7.2 Automatisme de factures emeses i rebudes
La comptabilització d’una factura de compra o venda implica dos processos:
1. Registre al llibre diari de l’assentament de l’operació, que ha d’incloure

l’apunt al client/deutor o proveïdor/creditor, l’apunt per l’import de l’in-
grés/venda o despesa/compra i l’apunt de l’import de l’IVA repercutit o
suportat.
2. Registre al llibre de l’IVA repercutit/factures emeses o de l’IVA suportat/-

factures rebudes, on s’han de desar les dades de la factura.
Contasol permet automatitzar aquest procés d’introducció d’assentaments de

vendes i compres de forma ràpida i senzilla des de la finestra d’Introducció
d’assentaments.
Assentament automàtic de factures rebudes
Per al registre comptable d’una factura rebuda s’han de seguir els passos següents:
1. Crear l’apunt al proveïdor o creditor per l’import total de la factura.
2. Emplenar el registre de l’IVA suportat que el programa obre de forma

automàtica.
3. Seleccionar el compte o els comptes de compra/despesa als quals fa referèn-

cia l’operació.
Una vegada emplenats aquests tres passos, el programa genera la resta de l’as-
sentament de manera automàtica i desa, també automàticament, al llibre d’IVA
suportat/factures rebudes la informació corresponent a l’operació.
Vegeu el procediment descrit a partir d’un exemple d’una operació de compra al

tipus d’IVA general:
• Proveïdor: 40000000 Les Cols
• Data: 05/12/20
• Núm. fra.: 367/20
Els passos a seguir són els següents:
1. Accediu a la finestra d’introducció d’assentaments i introduïu la data. Quan

premeu la tecla Enter el cursor se situa sobre el camp Assentament i quan la torneu
a prémer de manera automàtica es genera el nombre de l’assentament i s’activa el
camp Compte del primer apunt de l’assentament (vegeu figura 1.71).
Fi g ura 1 .71 . Assentament de compra I

2. Introduïu el codi del compte del proveïdor. Perquè l’automatisme del registre
de l’apunt d’IVA al llibre diari i al llibre d’IVA suportat/factures rebudes funcioni
correctament, és necessari que el primer apunt sigui el del proveïdor/creditor.
Empleneu també el tex del camp Concepte i aboneu l’import total de la factura
Fig u ra 1 . 7 2 . Assentament de compra II
3. Amb l’import total de factura introduït, premeu Enter i el programa preguntarà,

si així ho heu configurat, si voleu registrar l’operació al llibre d’IVA (vegeu figura
1.73).
F ig ura 1 . 7 3. Finestra d’avís del registre d’IVA
4. Quan accepteu registrar l’operació al llibre d’IVA s’obrirà la finestra Nou

registre d’IVA suportat. Hi apareixen automàticament totes les dades necessàries
per al registre al llibre d’IVA suportat/factures rebudes. Únicament heu d’introduir
al camp Identificador de factura el nombre de la factura i comprovar que la resta
de dades són correctes (vegeu figura 1.74).
F igu r a 1. 7 4 . Nou registre d’IVA suportat

5. Acceptada la informació de la finestra Nou registre d’IVA suportat, Contasol

mostrarà la finestra d’Assentament automàtic d’IVA/IGIC. Introduïu-hi el compte
o els comptes de compra/despesa, ja que Contasol permet utilitzar-ne fins a tres.
També heu de comprovar que els comptes d’IVA són els correctes (vegeu figura
1.75).
Fi gu ra 1 .75 . Assentament automàtic d’IVA/IGIC
Fixeu-vos que en aquest cas el compte de despesa que apareix per defecte és
el 6000000, ja que així ho heu configurat abans. Si fos necessari distribuir la
compra/despesa en més d’un compte, podríeu editar l’import del primer compte i,
a continuació, introduir la resta de comptes necessaris (fins a tres) amb els imports
a carregar.
6. Amb la informació de la finestra Assentament automàtic d’IVA/IGIC introduïda

i comprovada, podeu acceptar-la. Contasol generarà de manera automàtica els
apunts corresponents a l’IVA i a la despesa en el llibre diari. Podeu observar
també que l’assentament està quadrat (vegeu figura 1.76).
Fi gu ra 1 .76 . Assentament de compra III
7. Quan tanqueu l’assentament, aquest queda desat i es mostra a la part de

consultes de la finestra Introducció d’assentaments (vegeu figura 1.77).
F igu r a 1. 7 7 . Assentament de compra registrat
8. També es genera de manera automàtica el registre al llibre d’IVA suportat/factu-

res rebudes. Podeu accedir al llibre des de la pestanya Diari grup IVA/IGIC opció
Suportat (vegeu figura 1.78).
Fig u ra 1 . 7 8 . IVA/IGIC suportat
Quan premeu l’opció Suportat apareix la finestra Selecció, on, una vegada
introduïts els criteris de cerca i acceptats, apareix la finestra de Llibre d’IVA
suportat amb els registres que conté (vegeu figura 1.79).
Fig u ra 1 . 7 9 . Llibre d’IVA suportat
Assentament automàtic de factures emeses
El registre d’operacions corresponents a factures emeses és similar al descrit per

a les factures rebudes. Els passos a seguir són:
1. Crear l’apunt al client o deutor per l’import total de la factura.
2. Emplenar el registre de l’IVA repercutit que el programa obre de forma

automàtica.
3. Seleccionar el compte o els comptes de venda/ingrés als quals fa referència

l’operació.
Una vegada fets aquests tres passos, el programa genera la resta de l’assentament
de manera automàtica i desa, també automàticament, al llibre d’IVA repercutit/-
factures emeses la informació corresponent a l’operació.
Vegeu el procediment descrit a partir d’un exemple d’una operació de venda al

tipus d’IVA general:
• Client: 43000000 Tres Caps SL
• Data: 10/12/20
• Núm. fra.: 001/20
Els passos a seguir són els següents:
1. Accediu a la finestra d’introducció d’assentaments i introduïu la data. Quan

premeu la tecla Enter el cursor se situa sobre el camp Assentament i quan la torneu
a prémer de manera automàtica es genera el número de l’assentament i s’activa el
camp Compte del primer apunt de l’assentament.
2. Introduïu el codi del compte del client. Recordeu que perquè l’automatisme del
registre de l’apunt d’IVA al llibre diari i al llibre d’IVA repercutit/factures emeses
funcioni correctament és necessari que el primer apunt a introduir a l’assentament
sigui el del client/deutor. Completeu també el text del camp Concepte i carregueu
l’import total de la factura (vegeu figura 1.80).
Fi g ura 1 .80 . Assentament de venda I
3. Amb l’import total de factura introduït, premeu Enter i el programa preguntarà,

perquè així ho heu configurat, si voleu registrar l’operació al llibre d’IVA (vegeu
figura 1.81).
Fig ur a 1 . 81 . Finestra d’avís registre d’IVA

4. Accepteu registrar al llibre d’IVA i s’obrirà la finestra Nou registre d’IVA

repercutit. Hi apareixen automàticament totes les dades necessàries per al registre
al llibre d’IVA repercutit/factures emeses. Únicament heu d’introduir al camp
Identificador de factura el número de la factura i comprovar que la resta de dades
són correctes (vegeu figura 1.82).
Fig u ra 1 . 8 2 . Nou registre d’IVA repercutit
5. Aceptada la informació de la finestra Nou registre d’IVA repercutit, Contasol

mostra la finestra Assentament automàtic d’IVA/IGIC. Introduïu el compte o els
comptes de venda/ingrés que corresponguin, Contasol permet utilitzar-ne fins a
tres (vegeu figura 1.83).
F igu ra 1 .8 3 . Assentament automàtic d’IVA/IGIC
Fixeu-vos que en aquest cas el compte d’ingrés que apareix per defecte és el
7000000, ja que així ho heu configurat. Si fos necessari distribuir la venda/ingrés
en més d’un compte, podeu editar l’import del primer compte i, a continuació,
introduir la resta de comptes necessaris (fins a tres) amb els imports a abonar.
6. Amb la informació de la finestra Assentament automàtic d’IVA/IGIC introduïda

i comprovada, podeu acceptar-la. Contasol genera de manera automàtica al llibre
diari els apunts corresponents a l’IVA i a l’ingrés. Observeu que l’assentament
està quadrat (vegeu figura 1.84).
Fi g ura 1 .84 . Assentament de venda II
7. Quan tanqueu l’assentament, queda desat i es mostra a la part de consultes de

la finestra Introducció d’assentaments (vegeu figura 1.85).
Fi gu ra 1 .85 . Assentament de venda registrat
8. També es genera de manera automàtica el registre al llibre d’IVA repercutit/-

factures emeses. Podeu accedir-hi des de la pestanya Diario grup IVA/IGIC opció
Repercutit (vegeu figura 1.86).
Figu ra 1. 86 . IVA/IGIC repercutit
Quan premeu l’opció Suportat apareixerà la finestra Selecció, on, una vegada
introduïts els criteris de cerca i acceptats, apareix la finestra Llibre d’IVA repercutit
amb els registres que conté (vegeu figura 1.87).
Fig u ra 1 . 8 7 . Llibre d’IVA repercutit
1.7.3 Utilitats dels assentaments
Dins del grup Consultes de la pestanya Diari tenim l’opció Diari (figura 1.88).
Aquesta icona mostra la finestra Consulta de diari (vegeu figura 1.89).
F igu ra 1 . 8 8 . Diari
La icona Diari mostra la finestra Consulta de diari (vegeu figura 1.89).
Fig u ra 1 . 8 9 . Consulta de diari
El filtres de la part esquerra de la finestra permeten realitzar consultes de tots els

assentaments dels diferents llibres diaris. Les icones del grup Accions permeten
les accions següents per qualsevol assentament seleccionat:
• Activar-lo en la finestra d’introducció d’assentaments per poder modificar-

lo.
• Incloure una observació i/o modificar una observació introduïda prèvia-

ment.
• Incloure una imatge associada a l’assentament seleccionat i/o visualitzar la

imatge introduïda prèviament.
Disposeu una sèrie de combinacions de tecles per realitzar diferents processos:
• Alt+Supr: elimina l’apunt seleccionat.
• Ctrl+Supr: elimina l’assentament seleccionat.
• Ctrl+B: activa la finestra de cerca.
• Ctrl+F: permet filtrar dades de la vista actual entre dates.
• Ctrl+I: permet filtrar dades de la vista actual per import.
• Ctrl+C: permet filtrar dades de la vista actual per concepte.
• Ctrl+D: permet filtrar dades de la vista actual per document.
• Ctrl+T: permet filtrar dades de la vista actual entre codis de comptes.
També dins del grup Consultes disposeu de la icona Saldos (vegeu figura 1.90) des
d’on podeu executar les opcions Saldos, Saldos mensuals i Saldos mensuals per
columnes (vegeu figura 1.91).
Fi gu ra 1 . 9 0. Saldos
Aquesta icona Saldos disposa d’un menú desplegable des del qual podem executar
les opcions Saldos, Saldos mensuales i Saldos mensuales por columnas (vegeu
figura 1.91).
Fig ur a 1. 91 . Menú desplegable de Sal-

dos
L’opció Saldos mostra en pantalla per a cada compte la suma del deure, l’haver
i el saldo generat per moviments existents en un interval de temps. Els filtres de
la part esquerra de la finestra permeten configurar les diferents opcions de cerca

F igu r a 1. 9 2 . Balanç de sumes i saldos
L’opció de Saldos mensuals mostra en pantalla els saldos acumulats del deure i
l’haver i el saldo mensual arrossegat del compte seleccionat, mentre que l’opció
Saldos mensuals per columnes permet visualitzar per pantalla els saldos mensuals,
el saldo arrossegat i els sumatoris del deure i l’haver del rang de comptes
seleccionats (vegeu figura 1.93).
F igu r a 1. 9 3 . Saldos mensuals
A la pestanya Diari, dins del grup Útils, la icona d’Eines té un menú desplegable
amb diferents opcions que permet diferents operacions relacionades amb els
assentaments introduïts (vegeu figura 1.94).
Figu ra 1. 94 . Menú desplegable d’Eines
1.8 Gestió de l’immobilitzat
Dins de la pestanya Empresa disposem de l’opció Béns des d’on es possible

controlar la gestió de l’immobilitzat de l’empresa (vegeu figura 1.95).
F igur a 1. 95 . Inventari
1.8.1 Fitxer de l’immobilitzat
Des de l’opció Béns s’accedeix al llibre de béns d’inversió de l’empresa (vegeu

figura 1.96).
Figu r a 1. 9 6 . Immobilitzat
Al llibre de béns d’inversió i dins del grup Mantenimiento, disposem del boto
Nuevo mitjançant el qual accedim a la finestra Creación de inmovilizado on
introduïrem la informació necessària per donar d’alta l’immobilitzat a Contasol
Fig u ra 1 . 9 7 . Creació nou immobilitzat
La finestra Creación de inmovilizado serà la que utilitzarem per donar d’alta

l’immobilitzat de l’empresa. El més habitual però és accedir a ella des del propi
llibre diari al introduir el compte de l’immobilitzat.
Els principals camps d’aquesta finestra són:
• Codi: correspon a un identificador intern del programa. Podeu deixar el

camp a valor zero i el programa generarà un codi de manera automàtica.
• Descripció: cal escriure el nom del bé, que normalment coincideix amb el
nom del compte comptable.
• Grup d’amortització: accediu al fitxer de grups d’amortització per se-

leccionar el que correspongui a l’immobilitzat. Aquesta informació és
importat perquè el programa pugui calcular correctament l’amortització de
l’immobilitzat.
• Data de compra: correspon a la data d’incorporació de l’immobilitzat al

patrimoni de l’empresa. Igual que amb el grup d’amortització, aquesta
informació és importat perquè el programa pugui calcular correctament
l’amortització de l’immobilitzat.
• Preu de compra: correspon a l’import d’adquisició de l’immobilitzat.
• Proveïdor: és el codi del compte corresponent al proveïdor d’immobilitzat.
• Compte d’immobilizat: és el codi del compte corresponent a l’immobilitzat.

• Compte d’amortització acumulat: és el codi del compte corresponent a

l’amortització acumulada de l’immobilitzat.
• Compte de dotació d’amortizació: és el codi del compte corresponent al

compte de despesa de l’amortització.
Igual que passa amb el camp Grup d’amortització, els camps de Data de compra
i Preu de compra són importats perquè el programa pugui calcular correctament
l’amortització de l’immobilitzat.
1.8.2 Grups d’amortització
Els grups d’amortització ajuden a la introducció de les dades al fitxer d’immo-

bilitzat. Accediu-hi des de la pestanya Inventari grup Configuració botó Grups
d’amortització (vegeu figura 1.98).
Fig ur a 1 . 9 8. Grups d’amortització
La finestra Grupos de amortización i dins del grup Mantenimiento disposem de

l’opció Nuevo per crear un nou grup d’amortització (vegeu figura 1.99).
Fi g ura 1 .99 . Grups d’amortització

Per a cada grup d’amortització s’ha de tenir present el següent:
• Cal assignar un codi de fins a quatre dígits.
• En el camp Tipus d’amortització podeu triar entre les opcions d’amortitza-

ció per temps, per percentatge o manual.
• El camp Temps d’amortització està condicionat en funció de l’opció triada

a Tipus d’amortització. Per a amortització per temps cal indicar l’any,
per al tipus d’amortització per percentatge s’ha d’indicar el percentatge
d’amortització anual, i per al tipus d’amortització manual el camp ha d’estar
inactiu.
• En els camps Compte d’amortització acum. i Compte de dotació d’amor-

tització cal indicar els comptes corresponents. Aquests comptes són els
mateixos que apareixen per defecte a la fitxa de l’immobilitzat quan trieu
cadascun dels grups d’amortització. Contasol permet modificar-los per a
cada bé si és necessari.
1.8.3 Registre d’adquisició d’immobilitzat
Vegeu tot el procés d’adquisició d’un immobilitzat a partir d’un exemple. Accediu
a la finestra d’introducció d’assentaments per registrar una operació de compra
d’immobilitzat. Les dades de l’operació són les següents:
• Proveïdor d’immobilitzat: 5230000 InfoTech
• Data: 01/12/20
• Fra. núm.: 234/20
• Import de la factura: 8.107 EUR (IVA 21% inclòs)
• Conceptes facturats: programari de gestió integral valorat en 1.200 EUR i

ordinador iMac Pro valorat en 5.500 EUR
Per al registre de l’operació heu de seguir el procés descrit en el procés automàtic

de factures rebudes. Quan introduïu a la primera línia de l’assentament el compte
del proveïdor d’immobilitzat, el programa informa que el compte no existeix i
preguntarà si voleu crear-lo (vegeu figura 1.100).
Fi gura 1 .10 0 . Avís de compte inexistent
En crear el compte, el programa pregunta si voleu obrir la fitxa del proveïdor,

perquè en el moment de configurar els comptes d’enllaç heu inclòs el compte
oficial 523 dins de l’apartat Fitxer de proveïdors (vegeu figura 1.101).
F ig ur a 1. 10 1 . Avís d’obertura de fitxa de proveïdor
A la finestra Nou proveïdor introduïu les dades tal com es mostren a figura 1.102
Fi gura 1 .10 2 . Nou proveïdor

Quan accepteu la informació de la finestra, el cursor se situarà al camp Concepte

del llibre diari. Introduïu el text del concepte i aboneu al compte 5230000 l’import
total de la factura (vegeu figura 1.103).
Fig u ra 1 . 1 0 3. Assentament de compra d’immobiltzat
Amb l’import total de la factura introduït, premeu Enter i el cursor passarà

directament al camp Compte de la segona línia de l’assentament sense preguntar
si voleu registrar l’operació al llibre d’IVA. Aquest procés no es fa de manera
automàtica perquè a la configuració dels comptes d’enllaç no heu inclòs el compte
oficial 523 dins de l’apartat Llibre d’IVA suportat (vegeu figura 1.104).
Fig u ra 1 . 1 0 4. Comptes d’enllaç
Podeu incloure aquest compte sense necessitat de sortir del llibre diari. Amb el
cursor en el camp Compte de la segona línia de l’assentament cliqueu la pestanya
Escriptori (vegeu figura 1.105).
Figu r a 1 . 10 5 . Pestanya Escriptori
Accediu a la pantalla principal des d’on obrir el configurador dels comptes d’enllaç
Figu ra 1. 10 6. Accés a configuració de comptes d’enllaç
A la finestra de Comptes d’enllaç> Llibre d’IVA suportat afegiu el compte 523 i

accepteu (vegeu figura 1.107).
Fig ura 1. 1 0 7. Comptes d’enllaç
Torneu a la finestra d’introducció d’assentaments i amb el cursor al camp d’haver

de la primera línia de l’assentament, premeu Enter. El programa preguntarà si
voleu registrar l’operació al llibre d’IVA (vegeu figura 1.108).
Fig u ra 1 . 1 0 8. Avís de registre
Accepteu registrar al llibre d’IVA i s’obrirà la finestra Nou registre d’IVA suportat.
Hi apareixen automàticament totes les dades necessàries per al registre al llibre
d’IVA suportat/factures rebudes. Només heu d’introduir al camp Identificador de
factura el número de la factura, marcar l’opció Bé d’inversió i comprovar que la
resta de dades són correctes (vegeu figura 1.109).
F igu r a 1. 1 0 9 . Nou registre d’IVA suportat
Acceptada la informació de la finestra Nuevo registro de I.V.A. Soportado Contasol

mostra la finestra Asiento automàtico de IVA/IGIC. Aquí haurem, en aquest cas,
d’introduir els comptes d’immobilitzat que corresponguin. Introduïm primer el
compte 2060000 corresponent al Programa de gestió integral, per import de 1.200
EUR. Per a l’ordinador introduïm el compte 2170000 per import de 5.500 EUR.
Aquests dos comptes s’hauran de crear en aquest moment, ja que no els tenim
incorporats al Pla de comptes de l’empresa. (vegeu figura 1.110).
Fi gu ra 1 .11 0. Assentament automàtic d’IVA/IGIC
Quan accepteu la informació introduïda a la finestra Assentament automàtic

d’IVA/IGIC el programa inicia el procés de complementació de la resta de l’assen-
tament. Quan s’insereix automàticament el primer dels comptes d’immobilitzat,
el programa demana, perquè així ho teniu configurat, si voleu registrar el bé al
llibre d’inventari (vegeu figura 1.111).
Fi g ura 1 .11 1 . Avís de registre al llibre d’inventari
Quan accepteu, s’obrirà la finestra Creación de inmovilizado. Al accedir a la

fitxa del llibre d’immobilitzat corresponent al compte auxiliar 2060000 els camps
corresponents a la data de compra, preu de compra i proveïdor ja apareixeran.
Fig ur a 1 . 1 12 . Creació d’immobilitzat
La informació mínima per poder gestionar correctament l’immobilitzat serà la

següent:
• Codi: deixeu el valor que proposa el programa per defecte.
• Descripció: introduïu una petita descripció del bé (en aquest cas, programa-
ri de gestió integral).
• Grup d’amortització: accediu a la finestra clicant el botó Grup d’amor-

tització per crear un nou grup. A la finestra Buscar grup d’amortització
premeu la tecla Enter i apareixeran tots el grups que per defecte incorpora
el programa al crear l’empresa. En aquest cas, com que voleu crear un nou
grup heu de clicar sobre el botó Nou (vegeu figura 1.113). Configureu el
grup d’amortització amb els següents paràmetres:
Fi gu ra 1 .11 3. Creació nou grup d’amortització
• Codi del grupo: un bon sistema per recordar el valor dels diferents codis
és utilitzar el tres primers dígits dels comptes comptables oficials als quals
s’assignarà el grup. En aquest cas, introduïu el codi 206.
• Número del grup: podeu utilitzar el nom del compte comptable oficial:
Aplicacions informàtiques.
• Tipus d’de amortització: opteu per l’opció de percentatge.
• Amortització anual: indiqueu un 20%.
• Amortitzacions/Any: opteu per fer una amortització anual.
• Compte d’amortització acum. i Compte de dotació d’amortització: deixeu-

ho en blanc, ja que es registrarà l’amortització amb un assentament per
a cada bé. En el cas de registrar un assentament resum per a tots els
béns d’aquest grup d’amortització, en aquest camp caldria introduir els
comptes a utilitzar. Accepteu la informació introduïda a la finestra Nou
grup d’amortització i amb el nou grup seleccionat (en blau) feu doble clic a
sobre i queda seleccionat a la finestra Creació d’immobilizat (vegeu figura
1.114).
F igu ra 1 .1 1 4 . Nou grup d’amortització
• Naturalesa: trieu entre immobilitzacions intangibles, tangibles i immobili-

àries. En aquest cas, és un immobilitzat intangible.
• Compte d’amortització acum.: introduïu el compte auxiliar 2806000 Amort.

Acum. Programari de gestió integral. Creeu el compte seguint el mateix
procediment per al compte auxiliar del bé d’immobilitzat.
• Compte de dotació d’amortització: introduïu el compte auxiliar 6800000

Amortització Imm. Intangible. Creeu el compte seguint el mateix procedi-
ment per al compte auxiliar del bé d’immobilitzat (vegeu figura 1.115).
Fig u ra 1 . 1 1 5. Desa i tanca
Amb la informació introduïda, cliqueu la icona Desa i tanca i el programa

introduirà el compte auxiliar del bé d’immobilitzat al llibre diari i el compte
auxiliar del segon bé d’immobilitzat introduït prèviament a la finestra Assentament
automàtic d’IVA/IGIC. Tornarà a demanar si voleu registrar l’immobilitzat al llibre
d’inventari (vegeu figura 1.116).
Fi gura 1 .11 6 . Avís de registre al llibre d’inventari
El procés és el mateix que per al programari de gestió integral. En aquest cas, el

grup d’amortització és el codi 217 Equips per al procés de la informació, amb una
amortització anual amb un percentatge del 20%. (vegeu figura 1.117).
Fi g ura 1 .11 7 . Avís de registre al llibre d’inventari
A la finestra de Creació d’immobilitzat la informació que falta per introduir és:
• Naturalesa: immobilitzat material
• Compte d’immobilitzat: 2170000 iMac Pro
• Compte d’amortització acumulada: 2817000 Amortització acum. iMac Pro
• Compte de dotació d’amortització: 6810000 Amortització imm. material
Recordeu que aquests tres comptes s’han de crear seguint el mateix procediment
que per dobar d’alta el programari de gestió (vegeu figura 1.118).
Fig ur a 1 . 1 18 . Creació d’immobilitzat
Quan cliqueu la icona Desa i tanca, el programa introduirà el compte auxiliar del
bé d’immobilitzat al llibre diari. Amb tots els apunts de l’assentament ja introduïts,
comproveu que està quadrat i podeu desar-lo (vegeu figura 1.119).
Fig u ra 1 . 1 1 9. Assentament de compra d’immobilitzat
1.9 Liquidacions d’IVA
A la pestanya Diari grup IVA/IGIC hi ha l’opció Acumulats. Aquesta opció disposa

d’un menú desplegable on hi ha les Liquidacions (vegeu figura 1.120).
Fig u ra 1 . 1 2 0. Accés a les liquidacions d’IVA

Aquesta opció de Liquidacions permet accedir al fitxer de liquidacions d’IVA, des

d’on podeu generar les diferents liquidacions de l’impost (vegeu figura 1.121).
Fi g ura 1 .12 1 . Opció “Liquidaciones“
1.9.1 Generació de liquidació d’IVA
Els passos a seguir per generar una liquidació d’IVA són els següents:
1. La icona Nou de la finestra Liquidacions d’IVA/IGIC permet accedir a la finestra

de generació de la liquidació (vegeu figura 1.122).
Fi g ura 1 .12 2 . Accés a la generació de la liquidació
2. Seleccioneu el període a calcular. Contasol també disposa de l’opció per

introduir manualment les dates d’inici i final del període. En aquest cas, opteu
per generar la liquidació del quart trimestre de 2020 (vegeu figura 1.123).
F i g ura 1 . 1 23 . Període de liquidació
3. Cliqueu Calcular perquè el programa generi els acumulats dels diferents

apartats de la liquidació (vegeu figura 1.124). Contasol informa de la necessitat
d’introduir la informació manual al peu de la liquidació que no és calculada
pel programa. Podeu introduir aquesta informació posteriorment amb l’opció
Introduir informació manual de la finestra Nova liquidació d’IVA/IGIC. Opteu
per no introduir la informació (vegeu figura 1.125).
Fig u ra 1 . 1 2 4. Calcular nova liquidació d’IVA/IGIC
F igu ra 1 .1 2 5 . Avís de liquidació calculada
4. La finestra Nova liquidació d’IVA/IGIC mostra la informació corresponent a la

liquidació del període seleccionat (vegeu figura 1.125). A la dreta de la finestra
es poden consultar per mesos els saldos dels comptes 472 i 477 existents en la
comptabilitat, així com els comptes 470 i 475, que permetran trobar els imports
anteriors pendents de liquidar o compensar.
Fi gura 1 .12 6 . Nova liquidació d’IVA/IGIC
5. Una vegada revisada i acceptada la informació de la finestra, la liquidació es

genera i està disponible a la finestra Liquidacions d’IVA/IGIC (vegeu figura 1.127).
Fi gu ra 1 .12 7. Liquidacions d’IVA/IGIC
1.9.2 Assentament de liquidació d’IVA
Generada la liquidació d’IVA, ja es pot procedir al seu registre al llibre diari. El

procés del registre de l’assentament de la liquidació d’IVA és el següent:
1. Des de la finestra Liquidacions d’IVA/IGIC i amb la liquidació seleccionada,

cliqueu el grup Accions la icona Generar assentament (vegeu figura 1.128).
Fig ur a 1 . 1 28 . Genera assentament
2. Accediu a la finestra Assentament de liquidació d’IVA/IGIC (vegeu figura

1.129). En el camp Assenta al diari indiqueu el llibre diari on voleu registrar
l’assentament, i en el camp Data de l’assentament seleccioneu la data de meritació
de l’assentament. En aquest cas, el llibre diari és el general i la data és el 31/12/20.
Podeu editar el camp Concepte de l’ assentament per incloure, per exemple, el
període de liquidació (vegeu figura 1.130).
F igu ra 1 . 1 2 9 . Assentament de liquidació d’IVA/IGIC
F igu ra 1 .1 3 0 . Assentament de liquidació d’IVA/IGIC emplenat

3. Reviseu i accepteu la informació de la finestra i el programa informarà que s’ha

generat l’assentament (vegeu figura 1.131).
F igur a 1. 13 1 . Avís d’assentament de liquidació d’IVA
4. Podeu comprovar que l’assentament ha quedat registrat mitjançant la pestanya

Diari grup Consultas icona Diari. Amb l’opció Tots marcada, cliqueu el botó Veu-
re i en pantalla apareixen tots els assentaments registrats, on hi ha l’assentament
de la liquidació d’IVA del quart trimestre (vegeu figura 1.132).
Figu ra 1. 13 2. Assentament de liquidació d’IVA registrat
1.10 Amortització de l’immobilitzat
A la pestanya Empresa grup Fitxers disposem de l’opció Béns mitjançant la qual

podeu accedir al llistat de béns d’immobilitzat (vegeu figura 1.133).
Fig ur a 1 . 1 33 . Accés al fitxer de béns
Si feu doble clic sobre qualsevol dels béns d’immobilitzat, accediu a la finestra Mo-
dificació d’immobilitzat. Si cliqueu Mostra, disposeu de la icona Desglossament
de l’amortització (vegeu figura 1.134).
Fig u ra 1 . 1 3 4. Modificació d’immobilitzat
En el camp Inici/Final de l’amortització apareix per defecte la data en la qual s’ha

registrat comptablement l’adquisició de l’immobilitzat. A partir d’aquesta i de
les característiques del grup d’immobilitzat associat al bé, el programa calcula la
data final d’amortització. Si la data d’inici de l’amortització és posterior a la data
d’adquisició, podeu editar en aquest camp la data en la qual l’immobilitzat entrarà
en funcionament i el programa recalcularà la data de finalització de l’amortització.
Per donar de baixa l’immobilitzat, marqueu l’opció Baixa del bé. Aquesta opció
habilita el camp associat on indicar la causa, la data de la baixa i, si és el cas,
l’import associat a la baixa. Les possibles causes de baixa es poden editar des de
la pestanya Empresa grup Fiters icona Béns opció Causes de baixa (vegeu figura
1.135).
Fi gu ra 1 .13 5. Causes de baixa
Els passos a seguir per a l’amortització i el registre de l’amortització són:
• Primer: generar l’amortització.
• Segon:registre dels assentaments de l’amortització.
1.10.1 Generació de l’amortització
A la pestanya Diari grup Diari disposem de la icona Amortització, mitjançant la

qual iniciem el procés de generació de l’amortització de l’immobilitzat (vegeu
figura 1.136).
Fig ur a 1 . 1 36 . Icona Amortització
La finestra que es mostra si cliqueu la icona Amortització és la de Generació

automàtica d’amortització (vegeu figura 1.137).
F i g ura 1 . 1 37 . Generació automàtica d’amortització
Introduïu els codis del primer i l’últim bé d’immobilitzat a amortitzar. Aquests

codis són els que figuren a la fitxa de cada bé. També els podeu consultar clicant
la icona Fitxer de béns (vegeu figura 1.138).
Fig u ra 1 . 1 3 8. Fitxer de béns
Introduïts els codis dels béns a amortitzar, accepteu les dades i el programa
començarà amortitzar els béns seleccionats. Finalment el programa informarà
que el procés ha finalitzat (vegeu figura 1.139).
Fig ura 1 . 1 3 9 . Generació de l’amortització
1.10.2 Registre comptable de l’amortització
L’opció per al registre comptable de l’amortització es troba a la pestanya Diari

grup Diari, on disposem de la icona Assentament de dotació (vegeu figura 1.140).
Fig ur a 1 . 1 40 . Dotació
La icona Dotació obre la finestra Generació d’assentaments de dotació. Introduïu-

hi les dades necessàries per al registre comptable de l’amortització (vegeu figura
1.141).
Fi g ura 1 .14 1 . Generació d’assentaments de dotació
Els camps mínims a editar són:
• Primer immobilitzat a assentar: introduïu el codi del primer immobilitzat

del qual voleu realitzar el registre comptable.
• Últim immobilitzat a assentar: introduïu el codi de l’últim immobilitzat del

qual voleu realitzar el registre comptable.
• Assenta al diari: seleccioneu el llibre diari en el qual voleu registrar

l’amortització.
• Tipus d’assentament: podeu seleccionar entre un assentament d’amortit-

zació per a cadascun dels béns d’immobilitzat seleccionats o agrupar el
registre comptable de l’amortització de tots els elements a amortitzar en
un únic assentament resum.
Acceptades les dades introduïdes, el programa informarà de la generació dels

assentaments d’amortització corresponents i, seguidament, de la generació dels
assentaments (vegeu figura 1.142).
Fig u ra 1 . 1 4 2. Avís de generació d’assentametns d’amortització
Acceptades les dades introduïdes el programa ens informa que es va a procedir a

la generació dels assentaments d’amortització corresponents, i seguidament ens
informa de la generació dels assentaments (vegeu figura 1.143).
Fig u ra 1 . 1 4 3. Generació d’assentaments
Podeu comprovar mitjançant la icona Diari del grup Consultes de la pestanya Diari
l’existència dels assentaments d’amortització (vegeu figura 1.144).
Fig u ra 1 . 1 4 4. Consulta de diari

1.11 Consultes per pantalla i impressions oficials
Contasol facilita la possibilitat de fer en tot moment qualsevol tipus de consulta.

També disposa d’una pestanya específica per generar documentació de caràcter
oficial per lliurar a les diferents administracions públiques.
1.11.1 Consultes per pantalla
A la pestanya Diari grup Consultes disposem de les diferents opcions per a les
consultes per pantalla (vegeu figura 1.145).
F igur a 1. 14 5 . Grup Consultes
Vegeu el funcionament de la icona Finestra auxiliar (vegeu figura 1.146).
Fig u ra 1 . 1 4 6. Finestra
auxiliar
Aquesta icona genera un finestra de consultes coexistent simultàniament amb altres

opcions del programa i permet el seu ús en altre monitor independent (vegeu figura
1.147).
Fig u ra 1 . 1 4 7. Finestra de consultes
Aquesta finestra disposa de diferents opcions que poden variar en funció del tipus
de consulta. Per exemple, les consultes sobre el llibre diari i el balanç de sumes
i saldos. Veurem, per la seva utilitat, les consultes sobre el llibre diari i el balanç
de sumes i saldos (vegeu figura 1.148).
F igu ra 1 . 1 4 8 . Diari de moviments
A l’esquerra de la pantalla hi ha els filtres. El filtre Dates permet triar entre les
diferents opcions predeterminades i el filtre Diari permet filtrar les consultes en
funció dels diferents llibres diaris existents (vegeu figura 1.149).
Fig u ra 1 . 1 4 9. Consulta de diari
La icona Modifica del grup Accions permet accedir a l’assentament del llibre diari
per poder realitzar les modificacions necessàries (vegeu figura 1.150).
F igu r a 1 . 1 5 0. Icona Modifica
Al grup Vista hi ha les icones Cerca i Filtre. Aquestes icones permeten cercar
un assentament en concret o realitzar un filtre d’assentaments a consultar (vegeu
figura 1.151).
Figu ra 1. 15 1. Vista
Al grup Consultes hi ha la icona Balanç de sumes i saldos que permet una consulta
d’aquest tipus de balanç generat a partir dels tres filtres existents: dates, compte i
diari (vegeu figura 1.152).
Fi g ura 1 .15 2 . Balanç de sumes i saldos

Per a consultes sobre el llibre major aneu a Diari> Consultes> Major (vegeu figura
1.153).
F igu ra 1 .1 5 3 . Consultes
La finestra a la qual accediu per fer consultes sobre el llibre major és similar a les
esmentades. A l’esquerra de la pantalla disposeu de quatre filtres per generar la
consulta: dates, compte, altres filtres i diari (vegeu figura 1.154).
Fig u ra 1 . 1 5 4. Extracte de moviments
Teniu accés aquesta mateixa finestra de consultes del llibre major des de la icona
Extracte de moviments del grup Consultes (vegeu figura 1.155).
F igu ra 1 . 1 5 5 . Extracte de moviments
1.11.2 Impressions oficials
Des de la pestanya Impressió podeu imprimir els llibre comptables i els informes
anuals. També podeu, si heu configurat correctament el programa i introduït la
informació necessària, imprimir i els models d’IVA i IRPF que s’han de presentar
a l’Administració pública (vegeu figura 1.156).
Fi gu ra 1 .15 6. Impressió oficial
Finestra d’emissió de llibres i informes
Quan genereu qualsevol llibre o informe, la finestra que es mostra és com la figura
1.157:
Fig u ra 1. 15 7. Diari de moviments oficial
A la barra d’opcions situada a l’esquerra de la finestra es pot triar com emetre l’in-
forme així com accedir al fitxer d’impressores i a la finestra d’opcions d’impressió,
Barra d’opcions
des d’on establir les diferents configuracions comunes per a tots els informes.
A la part central de la finestra hi ha diferents apartats per configurar diferents

opcions de l’informe. Els més rellevants són:
• Apartat Opcions. Depenent del tipus d’informe, podeu seleccionar diferents

opcions (vegeu figura 1.158).
Fig ur a 1 . 1 58 . Opcions
• Apartat Intervals. Permet acotar el resultat de l’informe definint un o

diferents rangs (vegeu figura 1.159).
F igu ra 1 .1 5 9 . Intervals
Llibres comptables
Dins de la pestanya Impressió grup Llibres disposeu de la icona Diari. Aquesta

icona desplega un menú on es pot triar el tipus de llibre diari a generar (vegeu
figura 1.160).
Fig ura 1 .1 6 0 . Llibre diari
En aquest mateix grup Llibres hi ha la icona Major, que desplega un menú des
d’on generar el llibre major dels comptes de l’empresa (vegeu figura 1.161).
Fi gu ra 1 .1 6 1 . Llibre major
Per últim, al grup Llibres hi ha la icona Sumes i saldos, que desplega un menú des
d’on generar el balanç de sumes i saldos (vegeu figura 1.162).
F igu r a 1 . 1 6 2. Sumes i saldos
Comptes anuals
Dins del grup Comptes anuals de la pestanya Impressió hi ha les icones per generar
els diferents documents que integren els comptes anuals (vegeu figura 1.163).
Fig ur a 1 . 1 63 . Comptes anuals
La icona de Balanç de situació disposa d’un menú desplegable per triar entre
model simple i comparatiu. Una tercera opció permet accedir als diferents tipus
de balanç de situació de què disposa el programa (vegeu figura 1.164).
Fig ur a 1 . 1 64 . Balanç de situació
La icona Pèrdues i guanys disposa d’un menú desplegable des d’on, igual que en
el balanç de situació, triar entre el model simple i el comparatiu, i una tercera
opció que permet accedir als diferents tipus de comptes de pèrdues i guanys de
què disposa el programa (vegeu figura 1.165).
F ig ura 1 .1 6 5 . Pèrdues i guanys
1.12 Tancament de l’exercici comptable
Finalitzat el període comptable i introduïts tots els assentament previs a la regu-

larització d’ingressos i despeses, es pot procedir al tancament de la comptabilitat
del període.
1.12.1 Revisió comptes
Previ al tancament de la comptabilitat és convenient comprovar que tots els

comptes que hem introduït al llibre diari estan creats al pla de comptes de
l’empresa. Per realitzar la comprovació accedirem al pla de comptes mitjançant la
icona P.G.C. de la pestanya Empresa grup P.G.C.. A la finestra Mestre de comptes
dins del grup Accions disposem de la icona Comprovar. Aquesta icona ens obre
la finestra Comprova comptes no existents del mestre(vegeu figura 1.166).
Fi gu ra 1 .16 6. Icona PGC
Al prémer sobre el botó Comprovar el programa ens mostrarà en la finestra tots els
comptes que s’han utilitzat però que no han estat creats al pla de comptes (vegeu
figura 1.167).
F igur a 1. 16 7 . Icona Comprova
Observeu que hi ha quatre comptes auxiliars utilitzats que no han estat creats. Per
crear un compte a partir d’aquesta finestra, seleccioneu-lo (queda marcat en blau)
i cliqueu Crea compte (vegeu figura 1.168).
F igu ra 1 .1 6 8 . Crea compte
A la finestra Nou compte introduïu la descripció del compte. En aquest cas, com
que es tracta del compte 4700000, la seva descripció ha de ser HP deutora per IVA
Figu r a 1 . 16 9 . Nou compte
Una vegada creats la resta de comptes indicats a la finestra Comprova comptes no

existents del mestre, el programa informa que no existeixen comptes sense crear
F igur a 1. 17 0 . Comprova comptes no existents del mestre
1.12.2 Procés automàtic de tancament
El procés automàtic de tancament de Contasol suposa, d’una banda, registrar la

regularització de despeses i ingressos i el registre de l’assentament de tancament.
Si prèviament no s’ha fet, creeu el compte 1290000 Resultat de l’exercici, ja que
intervindrà en el procés automàtic de regularització d’ingressos i despeses.
Accediu al procés de tancament des de la pestanya Empresa grup Útils icona

Tancament. Aquesta icona desplega un menú on hi ha l’opció de Procés automàtic
de tancament (vegeu figura 1.171).
Fi g ura 1 .17 1 . Procés automàtic de tancament
Aquesta opció dona accés a la finestra Procés de tancament/obertura des d’on

podeu seleccionar les accions que voleu incloure en el procés. Per defecte,
accepteu totes les opcions marcades tal com proposa el programa (vegeu figura
1.172).
Figu r a 1 . 1 7 2 . Procés de tancament
El programa informa de la finalització del procés de tancament (vegeu figura

1.173).
F igu ra 1 .1 7 3 . Avís del procés de tancament conclòs
El procés de tancament d’un període comptable genera de manera automàtica

l’assentament d’obertura del període següent. Amb una empresa oberta podeu
accedir des de la barra d’accés ràpid a la icona de selecció d’exercici als diferents
períodes comptables existents per l’empresa (vegeu figura 1.174).
Fig u ra 1 . 1 7 4. Indicació d’exercici comptable actiu

1.12.3 Inversió del procés de tancament
Contasol permet invertir el procés de tancament. Aquesta opció permet poder tenir
dos períodes comptables oberts per a una mateixa empresa.
Accediu al procés d’inversió del procés de tancament mitjançant l’opció Inverteix

el procés de tancament del menú desplegable de la icona Tancaments (vegeu figura
1.175).
Fig ur a 1. 17 5 . Inverteix el procés de

tancament
Aquesta opció dona accés a la finestra Inverteix el procés de tancament des

d’on podeu seleccionar les accions que voleu incloure en el procés. Per defecte,
accepteu totes les opcions marcades tal com proposa el programa (vegeu figura
1.176).
F ig ur a 1. 17 6 . Inverteix el procés de tancament
El programa informa de la finalització del procés de tancament (vegeu figura

1.177).
Fig ur a 1 . 1 7 7. Avís de procés de tancament conclòs

Piac APUNTS

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Piac APUNTS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Administració i gestió

Procés integral de l’activitat

CFGS - Administració i finances

Procés integral de l’activitat comercial

• familia: Administració i gestió

• creditnom: Procés integral de l’activitat comercial

• ciclenom: CFGS - Administració i finances

• autor: Robert Candel Ayala

Aquesta col·lecció ha estat dissenyada i coordinada des de l’Institut Obert de

Robert Candel Ayala

Robert Candel Ayala

M. Jesús Salvador Amela

Marta Lorenzo Sanchez

Primera edició: setembre 2018

Llicenciat Creative Commons BY-NC-SA.

Podeu veure el text legal complet a http://creativecommons.org/licenses/

El mòdul “Procés Integral de l’Activitat Comercial”, respon a la necessitat que

El mòdul s’estructura en dos blocs, és a dir, s’estudia al llarg de dos semestres.

El primer bloc s’inicia amb l’estudi de la UF2 “Fiscalitat empresarial”. La

Aquest bloc es completa amb l’estudi de la UF3 “Gestió administrativa de les

Finalitzem l’estudi del mòdul amb la UF4 “Registre comptable i comptes

treballara el procés de registre de la informació comptable mitjançant la utilització

En finalitzar aquest mòdul l’alumne/a:

1. Gestiona la informació sobre tributs que afecten o graven l’activitat empre-

Gestió administrativa de les operacions de compravenda i de tresoreria

1. Elabora i organitza la documentació administrativa, relacionant-la amb les

2. Determina els tràmits de la gestió de cobraments i pagaments, analitzant la

3. Efectua la gestió i el control de la tresoreria, utilitzant aplicacions informà-

Patrimoni i metodologia comptable

1. Determina els elements patrimonials de l’empresa, analitzant l’activitat

2. Integra la normativa comptable i el mètode de la partida doble, analitzant

Registre comptable i comptes anuals

1. Supervisa la documentació suport dels fets comptables habituals d’un

2. Supervisa i/o registra els fets comptables bàsics derivats de l’activitat

Sistema fiscal espanyol

1. Marc tributari espanyol

2. Elements tributaris essencials de l’IRPF i l’IS

3. Impost sobre el valor afegit

Gestió administrativa de les operacions de compraventa i tresoreria

Gestió documental de la compravenda

1. Contracte de compravenda i activitat comercial

2. Documentació de la compravenda anterior al lliurament

3. Documentació de la compravenda posterior al lliurament

Gestió informatitzada de la documentació comercial

1. Aplicació informàtica de la gestió comercial

Gestió de les operacions de tresoreria

2. Pagament de la compravenda al comptat

3. Gestió i control de tresoreria

Patrimoni i metodologia comptable

Patrimoni i metodologia comptable

2. Metodologia comptable i Pla General de Comptabilitat

Registre comptable i comptes anuals

Registre comptable de les operacions comercials

1. Introducció a la comptabilització de l’IVA

2. Existències, compres i despeses comercials

3. Vendes i ingressos comercials

Operacions no comercials, tancament de l’exercici i comptes anuals

1. Registre comptable d’operacions no comercials

2. Operacions de final d’exercici

Gestió informatitzada de la informació comptable

1. Gestió informatitzada de la informació comptable

Procés integral de l’activitat comercial

1 Marc tributari espanyol 9

2 Elements tributaris essencials de l’IRPF i l’IS 23