1.- El sistema financer i la seva funció econòmica.

El sistema financer és el conjunt d’institucions, mitjans i mercats en el qual satisfan les

seves necessitats els estalviadors i els inversors.

UNITATS ECONÒMIQUES AMB SUPERÀVIT

Ingresos > Despeses
UNITATS ECONÒMIQUES AMB DÈFICIT
Despeses > Ingresos

La funció principal del sistema financer consisteix a canalitzar l'estalvi que generen les
unitats econòmiques amb superàvit cap a la despesa de les unitats econòmiques amb
dèficit.

Aquesta funció del sistema financer és necessària per dues raons:

➔ La primera és la no-coincidència, en general, d’ estalviadors i inversors, és a dir, les
unitats que tenen dèficit són diferents i no coneixen les que tenen superàvit.
➔ La segona és que els desitjos dels estalviadors tampoc no coincideixen, en general,
amb els dels inversors respecte al grau de liquiditat i rendibilitat.

1.1.- Objectius
1. Fomentar l’estalvi, ja que sense l’estalvi el sistema financer deixaria de tenir sentit.
2. Canalitzar adequadament els recursos financers i adreçar-los cap a activitats
rendibles i productives.
3. Actuar amb la flexibilitat necessària que permeti al sistema adaptar-se amb rapidesa
als canvis necessaris per assolir els dos primers objectius.

1.2.- Funcions
➔ Satisfer les necessitats de recursos financers dels inversors, de manera que
obtinguin el volum desitjat i les condicions de preu i termini més adequades a la
situació de cada un.
➔ Assolir l’ estabilitat monetària i financera, de manera que sigui prou flexible perquè
les institucions financeres es vagin adaptant a les situacions canviants de
l’economia.

2.- Elements i estructura del sistema financer

2.1.- Elements del sistema financer
Un sistema financer es compon de tres elements bàsics: productesfinancers, mercats
financers i intermediaris financers. En aquesta unitat ens centrarem principalment en
aquests últims, els intermediaris financers, ja que els mercats i els productes experimenten
canvis continus.

A) Productes financiers.
Els productes financers(també anomenats actiusi passiusfinancers) són d’índole diversa;
entre aquests productes financers podem esmentar els diners en efectiu, els dipòsits
bancaris, els préstecs i crèdits, etc.
 ➔ Productes bancaris de passiu: són una manera segurade col·locar els diners que no
s’utilitzaran immediatament; per exemple, comptes, dipòsits, imposicions, etc.
➔ Productes bancaris d’actiu:les institucions financeres les empreses i els particulars
mitjançant aquests productes; per exemple, descompte d’efectes, targetes de crèdit
o préstecs.
➔ Productes de renda fixa:s’anomenen així perquè els que hi inverteixen perceben, en
concepte d’ interessos, una quantitat fixa; per exemple, les lletres del tresor i els
pagarés d’empresa.
➔ Productes de renda variable:es caracteritzen perquè els seus propietaris cobren les
rendes depenent del benefici de les empreses; per exemple, accions d’una societat
anònima.
➔ Altres productes financers: a més dels grups de productes esmentats, n’hi ha molts
altres que responen a les necessitats d’empreses i de particulars, com poden ser
assegurances, plans de pensions i plans de jubilació.

Un producte serà més rendible com més gran sigui el risc assumit, però hi haurà poca
liquiditat.Un altre producte amb menys rendibilitat comportarà un risc inferior i més liquiditat.

B) Mercats financiers.
S’entén per mercat financer el mecanisme o lloc mitjançant el qual es produeix un
intercanvi de productes financers en el qual es determina el preu a través de la taxa
d’interès.

A partir d’aquesta definició es dedueixen les funcions principals que compleixen els mercats
financers:
A. Posar en contacte els agents que hi intervenen.
B. Ser un mecanisme apropiat per fixar el preu dels actius.
C. Proporcionar liquiditat als actius i aconseguir així que sigui més fàcil convertir-los en
diners.
D. Reduir els terminis i els costos d'intermediació, ja que és la via adequada per al
contacte ràpid entre els agents que participen en aquests mercats.

Segons el venciment dels productes negociats:

A. Mercat monetari: S’hi negocia amb diners o actius financers que vencen a curt
termini, inferior a l’any. Exemple: efectes comercials, comptes de crèdits, dipòsits,
pagarés d’empreses.
B. Mercat de capitals: S’hi negocien els actius financiers amb venciment a mitjà termini,
superior a l’any. Exemple: préstecs, bons i obligacions.

Segons el moment de vida dels actius:

A. Mercat primari: per primera vegada els actius financiers. Exemple: emissió d’accions
i lletres del tresor.
B. Mercat secundari: articuls ja posats en circulació després del mercat primari:
Exemple: borsa de valors.

C) Intermediaris financers
Els intermediaris financers duen a terme una tasca de mediació entre les unitats
econòmiques de superàviti les unitats amb dèficit per tal d’abaratir els costos a l’hora
d’obtenir finançament, d’una banda, i de facilitar la transformació d’uns productes en altres
fent-los més atractius per a tots dos, de l’altra.

Els principals intermediaris que actuen en el sistema financer espanyol es poden classificar
en intermediaris bancaris i no bancaris:
➔ Bancaris. La banca privada, les cooperatives de crèdit i l’Institut de Crèdit Oficial
(ICO). Aquestes institucions operen tant amb productes de passiu com d’actiu. Els
productes de passiusón les quantitats que els estalviadors dipositen en les entitats
financeres; els d’ actiu són productes que adquireixen els inversors per finançar els
seus projectes
➔ No bancaris. Els establiments financers de crèdit (EFC), comunament anomenats
financeres, i les companyies asseguradores, entre d’altres. Aquestes institucions
només poden operar amb productes d’actiu, és a dir, no admeten dipòsits dels
estalviadors.

2.2.- Estructura actual del sistema financer

La Llei de mesures de reforma del sistema financer del 2002 actua sobre tres objectius
fonamentals:
➔ Assegurar que l’ordenament jurídic no imposi traves innecessàries que situïn les
entitats financeres en desavantatge davant de les seves homòlogues comunitàries.
➔ Assegurar que l’increment de la competència a l’ús de les noves tecnologies no
doni lloc a una desprotecció dels clients que utilitzen els serveis financers.
➔ Afavorir la canalització de l’estalvi cap a l’ economia real,veritable impulsora del
creixement i de la creació d’ocupació.

A Espanya, la màxima autoritat en matèria de política financera correspon al Govern, i el

Ministeri d’Economia és el màxim responsable de tots els aspectes relatius al funcionament
de les institucions financeres.

3.- Institucions i entitats financeres

El sistema financer està compost per una pluralitat d’entitats públiques i privades. A
continuació estudiarem quines són aquestes entitats tutelars del sistema financer i coneixem
les principals entitats que estan sotmeses a aquest control.

3.1.- El Sistema Europeu de Bancs Centrals i el Banc Central Europeu

El Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) és l’organisme de la Unió Europea
encarregat de coordinar la política monetària de tots els bancs centrals dels països
membres de la UE. El SEBC està compost pel Banc Central Europeu (BCE) i pels bancs
centrals de tots els països de la UE.

3.2.- El Banc d’Espanya

El Banc d’Espanya és el banc central de l’Estat i està integrat en el SEBC. Aquesta
integració implica que l’Estat espanyol ha transferit a les institucions europees la seva
autonomia monetària.

A) Institut de Crèdit Oficial (ICO)

Els objectius de l’ICO són el sosteniment i la promoció d’activitats econòmiques que
contribueixin al creixement a la millora de la riquesa nacional i, especialment, a aquelles
situacions que, pel caràcter social, cultural o innovador, mereixen una atenció prioritària.

➔ Contribuir a pal·liar els efectes produïts per situacions de crisi econòmica greu,
catàstrofes naturals i altres supòsits semblants.
➔ Actuar com a instrument d’execució de determinades mesures de política
econòmica.

B) La banca privada.
La característica principal de la banca privada és que són les úniques entitats financeres
amb capacitat per captar fons del públic mitjançant dipòsits a la vista,com comptes corrents
i d’estalvis.
➔ Operacions passives: són les imposicions dels clients, com ara comptes corrents i
dipòsits a termini fix. Els clients cobren un interès per aquestes imposicions.
➔ Operacions actives: són els préstecs i els crèdits que ofereix la banca. Els clients
paguen un interès per aquests préstecs i crèdits.
➔ Serveis financers:són serveis que presta la banca a canvi de cobrar una comissió,
com les transferències, les operacions de caixa, la domiciliació de rebuts, etc.

C)Les cooperatives de crèdit

Es coneixen com a caixes rurals,i són entitats de crèdit amb forma social de cooperatives
que es dediquen al negoci bancari i atenen preferentment les necessitats financeres dels
seus socis.
Els òrgans socials de les cooperatives de crèdit són els següents:
➔ L’ assemblea general,que equival a la junta general d’accionistes de les societats de
capital.
➔ El consell rector,que seria similar al consell d’administració d’una companyia.

D) Establiments financers de crèdit (EFC)

La finalitat d’aquest grup no bancari, més conegut per l’apel·latiu de financeres,està més
lligada a les necessitats financeres plantejades pels sol·licitants de fons que als
requeriments dels oferents.

Segons la seva finalitat, es poden diferenciar tres tipus d’establiments financers de crèdit:
➔ Empreses destinades a concedir préstecs a clients que necessiten ràpidament una
petita quantitat de diners (per exemple, Cofidis, Cetelem, etc.).
➔ Empreses, generalment pertanyents a una entitat bancària,dedicades a
comercialitzar productes específics d’aquestes entitats, com el lísingo el
facturatge(per exemple, Santander Consumer, Lico Leasing, etc.).
➔ Filials d’empreses industrials i de distribució que tenen la missió de donar suport a
les polítiques comercials del grup finançant l’adquisició dels productes de l’empresa
matriu (per exemple, Volkswagen Finance, Serveis Financers Carrefour, etc.).

3.3.- La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)

És l’organisme encarregat de controlar i inspeccionar el mercat de valors.
La CNMV exerceix, entre d’altres, les funcions següents:
➔ Assessorar el Govern a través del Ministeri d’Economia.
➔ Proposar mesures relacionades amb els mercats de valors.
➔ Difondre i promoure informació per aconseguir la transparència dels mercats.
➔ Controlar des del punt de vista econòmic i financer les entitats que operen en el
mercat.
➔ Exercir la potestat sancionadora.
➔ Publicar un informe anual sobre la seva actuació i la situació del mercat de valors.

Entre d’altres, hi ha les empreses de serveis d’inversió següents:

➔ Les societats de valors, que poden operar tant per compte propi com per compte
d’altri.
➔ Les agències de valors,que actuen per compte d’altri.
➔ Les societats gestores de carteres, que s’encarreguen de gestionar carteres de
valors.

3.4.- La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGAFP)

És l’organisme responsable de regular les entitats d'assegurances i les entitats gestores de
fons de pensions.

Les seves funcions més destacades, entre d’altres, són les següents:
➔ Controlar que es compleixen els requisits d’accés a l’activitat asseguradora.
➔ Supervisar i inspeccionar l’activitat de les entitats.
➔ Controlar la solvència de les companyies analitzant la documentació que han de
remetre a la DGAFP.
➔ Atendre les reclamacions i les queixes presentades pels assegurats.

● Companyies d’assegurances:estan constituïdes pel conjunt d’empreses que, com a

contrapartida al pagament de les primes d’assegurances per part de l’assegurat, es
comprometen a lliurar una indemnització en cas que es produeixi un sinistre.
● Gestores de fons de pensions:són societats de gestió dels patrimonis constituïts per
les aportacions dels seus associats. El seu objectiu és complementar les pensions
que paga la seguretat social després de la jubilació.

A continuació es descriuen les característiques principals de les companyies privades

asseguradores i gestores de fons de pensions, que són tutelades per la DGAFP:
➔ Societats anònimes. Les empreses asseguradores que adopten la forma de societat
anònima han de tenir el seu capital dividit en accions nominatives. L’objectiu
principal és proporcionar el màxim benefici als seus propietaris.
➔ Mútues d’assegurances. Són entitats asseguradores privades sense ànim de lucre,
fundades sobre el principi d’ ajuda recíproca, que tenen per objecte la cobertura als
seus socis dels riscos assegurats.
➔ Cooperatives d’assegurances. Són societats constituïdes per persones que
s’associen per dur a terme activitats empresarials encaminades a satisfer les seves
necessitats i aspiracions econòmiques i socials.
➔ Mutualitats de previsió social. Són complementàriesal sistema de seguretat social
obligatori.
➔ Gestores de fons de pensions.Segons el Reial decret 304/2004, «poden ser entitats
gestores de fons de pensions les societats anònimes que tinguin com a objecte
social i activitat exclusiva l’administració de fons de pensions».