M8 GESTIÓ FINANCERA

ACTIUS I PASSIUS: CARACTERÍSTIQUES I TIPUS

M8 Gestió financera

Els productes i serveis bancaris

Les operacions bancàries i les comissions

Les entitats bancàries realitzen la tasca d’intermediació financera, ja que reben els
excedents dineraris de diversos agents (particulars,
empreses o sector públic) i financen altres agents que no
necessiten. Aquesta tasca implica una transformació dels
productes financers:

• Reben dipòsits a uns terminis, denominades

operacions passives, ja que per a l’entitat bancària
suposen un deute enfront dels dipositants i figuren
al Passiu.
• Presten aquests diners dipositats, denominades
operacions actives donat que suposen inversions per l’entitat i figuren a l’Actiu
del Balanç.

A més, totes les entitats financeres presten serveis denominats serveis bancaris o
operacions neutres, ja que no suposen la captació ni el desemborsament de fons, sinó
que únicament presten un servei pel que reben una remuneració que anomenem
comissió:

1
M8 Gestió financera

Exemple:

En general, les comissions bancàries estan exemptes d’IVA. Malgrat tot, algunes si que
estan subjectes al tipus general, per exemple, la gestió de cobrament d’efectes.

Exemple:

2
M8 Gestió financera

Les operacions bancàries d’actius

Les operacions d’actiu son instruments de finançament al qual acudeixen les empreses i
persones per cobrir les seves necessitats. Les operacions
bancàries d’actiu, son aquelles en que l’intermediari
financer (el ban) realitza una operació d’inversió o risc
(concedint un préstec o crèdit). Aquestes operacions,
porten associades unes despeses, els interessos, que paga
el client.

Anàlisi del risc

En les operacions d’Actiu, les entitats financeres posen a disposició dels seus clients fons
de finançament, amb aquestes operacions, assumeixen el
risc que en el moment del venciment, les quotes no siguin
satisfetes, no abonin els interessos pactats o ho facin fora
del termini pactat. Per tal de minimitzar aquests riscos, les
entitats bancàries, analitzen la solvència dels seus clients i
recopilen informació sobre a què es destinaran els diners
prestats.

3
M8 Gestió financera

A continuació es detallen les dades que les entitats bancàries acostumen a demanar als
seus clients per fer aquest anàlisi de solvència:

Per tal de dur a terme aquesta investigació, cerquen informació tant en registres públic
com privats:

- Registres públics: son d’accés públic i les entitats hi accedeixen per comprovar
dades dels clients així com de quins béns disposen:
o Registre de la propietat immobiliària.
o Registre de béns Mobles.
(http://www.registradors.cat/seccion.php?pag_id=22&xml_file=info_ge
neral_8)
o Registre Mercantil (dades econòmiques i comptables de les societats).

Una altre font d’informació molt utilitzada, son les llistes o registres de morosos. Parlem
de fitxers automatitzats, enregistrats per empreses privades que conten informació
envers els impagaments.

La Central de Riscos del Banc d’Espanya (CIRBE), també facilita a es entitats financeres
les dades necessàries per fer el seu anàlisis de riscos.

Garanties en les operacions d’Actiu

Les operacions d’actiu concedides per les entitats financeres, estan garantides pel
patrimoni dels seus clients (garantia personal) i és aquest, el motiu pel qual s’estudia la
solvència. En alguns casos, aquesta garantia no és suficient, i l’entitat demana una
garantia addicional per tal de concedir aquest finançament:

4
M8 Gestió financera

De les garanties reals en destaquen:

La pòlissa o compte de crèdit

A vegades, a les empreses es produeixen situacions de tensions o manca de liquiditat.

En aquests casos, fer front a les obligacions no és possible i les empreses necessiten un
instrument flexible que els permeti disposar de tresoreria per afrontar aquestes
obligacions.

La pòlissa o compte de crèdit, és un contracte de caràcter mercantil mitjançant es

concedeix un límit de disponibilitat de crèdit en funció d’una garantia i unes condicions
determinades:

5
M8 Gestió financera

En el venciment, l’acreditat haurà de retornar els diners disposats, a més de fer front als
interessos, les comissions i la resta de despeses d’acord amb les condicions del contracte.

Operativa

Es necessita disposar d’un compte corren que serveixi de suport per les operacions que
es realitzaran (compte de crèdit) i es documenta en una pòlissa intervinguda per notari
(pòlissa de crèdit). El saldo inicial d’aquest compte deutor, per l’import de les comissions
d’obertura i altres despeses de formalització que queden a compte de l’acreditat.

Excedits

Si es sobrepassa el límit establert, aquestes quantitats s’anomenen excedits en compte

de crèdit i comporten un tipus d’interés més elevat a més d’una comissió especial. Els
excedits no estan coberts per la pòlissa de credit, i per tant, suposen un risc més elevat

6
M8 Gestió financera

per l’entitat financera. Aquests imports han de ser abonats l’últim dia de la vigència del
contracte.

Liquidació d’un compte de crèdit

La liquidiació o amortització dels comptes de crèdit, es porta a terme pel mètode

hamburguès:

1. Anotació de les comissions d’obertura i corretatge.

2. Registre de tots els moviments que es produeixen per ordre cronològic de
venciment.
3. Calcular els saldos: creditors (a favor de l’acreditat) deutors (a favor de l’entitat
financera i per sota del límit concedit) exedits (a favor de l’entitat i per sobre del
límit de la pòlissa).
4. Determinar els dies que cada saldo s’ha mantingut sense variar
5. Obtenir els números comercails creditors, deutors i excedits.
6. Calcular els interessos bruts (els interessos per excedits es calculent per l’import
que supera el límit L
7. Determinar la comissió per no disposició
8. Calcular el saldo final després de la liquidació.

Fiscalitat d’un compte de crèdit

Les comissions i interessos a favor de l’entitat financera tindran la consideració de

despesa fiscalment deduïble. A més, estan exempts d’IVA. Els interessos a favor de
l’acreditat, tindran la consideració de rendiment a declarar en el corresponent impost, a
més estan subjectes a una retenció del 19%.

7
M8 Gestió financera

El préstec bancari

És un producte financer mitjançant el qual el client (prestatari) rep d’una entitat

financera (prestador) una quantitat fixa de diners
(capital del préstec), amb l’obligació de retornar-lo en
un o diversos terminis, pagar els interessos pactats i les
despeses i comissions pactades.

L’interès en un préstec constitueix la remuneració a

l’entitat prestadora i pot ser fixe o variable. L’altra part,
son les comissions que l’entitat percep per diferents motius, com per exemple,
comissions d’estudi de l’operació.

Quan parlem d’interès fix, parlem que es formalitza el contracte, es pacta un tipus
d’interès que serà constat durant tota la vida del préstec. L’avantatge més important del
tipus d’interès fix, és que el prestatari és coneixedor de que totes les quotes seran del
mateix import.

En canvi, quan l’interès és variable, vol dir que durant la vida del préstec, aquest s’anirà
a justant a les circumstàncies del mercat monetari. En aquests casos, el tipus d’interès
es revisa semestralment o anualment durant el període de vigència del préstec.

El tipus de referència serveix com a base per calcular el tipus d’interès aplicable. Varia
segons els mercats financers, el més utilitzat és l’euríbor a un any, calculat pel Banc
d’Espanya.

El diferencial, és un marge fix que suma al tipus de referència per calcular el tipus
d’interès total. Segons el grau de vinculació del client i les vendes creuades que realitzi
l’entitat, aquesta xifra es pot reduir.

8
M8 Gestió financera

Exemple

Comissions

Les operacions de préstec porten associades unes comissions a favor de les entitats, les
més habituals son:

A més, el prestatari ha de suportar despeses amb destinació a tercers, com el corretatge

al notari. En la garantia hipotecària, les despeses son majors i es refereixen a:

➢ Taxació de l’immoble, realitzada per una societat autoritzada pel Banc d’Espanya.
➢ Despeses relacionades amb el Registre de la propietat immobiliària.
➢ Despeses notarials i impostos deguts a la constitució de la garantia (impost sobre
Actes Jurídics Documentals)
➢ Assegurances de pèrdua de valor de l’immoble.

9
M8 Gestió financera

Exemple

El descompte comercial d’efectes

És el de descompte o bestreta que efectuen les entitats de crèdit mitjançant efectes

comercials, lletres, pagarés o altre efectes aptes pel
finançament de gir (a la ordre). La finalitat és poder
disposar per avançat de l’import de les vendes.

Es un contracte pel qual l’entitat financer a (descomptant)

anticipa al seu client (cedent) l’import d’un crèdit no vençut
que aquest té davant d’un tercer, restant els corresponents
interesso i comissions i rebent la titularitat del crèdit.
Aquesta cessió no és total donat que l’entitat financer
inclou la clàusula “salvant-ne la bona fi” que implica que si
el deutor no atén el pagament, l’entitat financera reclamarà
al cedent.

L’import que s’anticipa al client s’obté:

10
M8 Gestió financera

Exemple

L’aval bancari

És el contracte pel qual una entitat financera (avalador) es compromet a respondre de

les obligacions econòmiques contretes per l’altra
part (avalada) enfront un tercer (beneficiari) en cas
que l’avalat no ho faci.

Parlem d’una operació d’actiu, ja que l’entitat

avaladora, a canvi d’una comissió, assumeix el ris
de desemborsament de l’import de l’aval.

11
M8 Gestió financera

Exemple

El lísing o arrendament financer

És el contracte que té per objecte la cessió de l’ús de béns mobles o immobles, adquirits
per una entitat financera (l’arrendador) amb aquesta finalitat (el lloguer), segons les
especificacions del futur usuari (l’arrendatari), a canvi d’una contraprestació consistent
en el pagament de quotes, afegint la concessió, al final de l’operació mitjançant l’opció
de compra.

És un producte financer que té com a finalitat l’adquisició d’un actiu (a llarg termini) i les
quotes no estan exemptes d’IVA. Generalment, l’entitat financera demana com a
garantia el dipòsit d’una fiança equivalent a una o dues quotes per part de l’arrendador.

El rènting

És un contracte que té com a objecte la cessió d’ús de béns mitjançant el pagament

d’una quota d’utilització que inclou els serveis necessaris per al correcte funcionament i
la conservació del béns objectes de cessió (assegurances, peces de recanvi, revisions
periòdiques, etc.).

Es una forma de finançar l’ús de béns d’actiu fix. El pagament de la quota no està exempt
d’IVA.

12
M8 Gestió financera

A diferència del lísing, el rènting no inclou opció de compra. Tot i això, el client es pot
quedar amb el bé si n’abona el valor residual, encara que gairebé ningú ho fa, ja que és
preferible realitzar una nova operació de rènting.

El facturatge

Consisteix en la cessió dels crèdits comercials d’una empresa (cedent), per un preu
determinat, a un factor (entitat financera) per tal que se n’ocupi del cobrament.
L’empresa client del factor estalvia costos de gestió, de cobrament i de control comptable
de crèdits.

El factor pot anticipar l’import dels crèdits (facturatge amb cessió de crèdit en ferm) i
cobrir el risc d’insolvència (facturatge sense recurs).

Avantatges i inconvenients:

Els serveis que ofereixen les empreses factor son:

13
M8 Gestió financera

Els costos del facturatge son:

La confirmació de pagaments

És el contracte mitjançant el qual, una entitat financera (confirmador o gestor de

pagaments) realitza els pagaments d’una empresa (client) als seus proveïdors
(beneficiaris).

Si el gestor en garanteix el pagament, serà un producte d’actiu. Si el condiciona al fet

que l’empresa tingui fons serà un servei financer.

14
M8 Gestió financera

Diferències entre facturatge i confirmació de pagaments

Serveis bancaris

Són serveis pels quals les entitats financeres perceben una remuneració, però no
suposen la captació de fons ni el desemborsament aquests fons en el present o futur.

Les operacions neutres més habituals son:

15
M8 Gestió financera

Operacions amb divises:

Les empreses poden cobrar en moneda que no sigui la del seu país, per exemple una
empresa catalana pot cobrar en lliures esterlines, ara
bé, necessitarà euros per poder pagar les nòmines
dels seus treballadors. També pot trobar-se en la
situació de necessitar dòlars per pagar als seus
proveïdors. En aquests casos, l’empresa haurà d’anar
a l’entitat financera per tal de realitzar el canvi de
divisa. El tipus de canvi, és el número d’unitats de
divisa (per exemple corones suques) que es canvien per una unitat d’una altre divisa
(exemple euros). El mercat de divises és lliure i el tipus de canvi que cada entitat fixa,
es basa en els tipus de canvi oficial publicats pel Banc Central Europeu.

Exemple

16
M8 Gestió financera

Gestió de cobrament d’efectes comercials.

És el contracte mitjançant el qual les empreses cedeixen efectes comercials (lletres,

pagarés, rebuts, etc.) a una entitat financera per tal que realitzi les operacions
necessàries pel seu cobrament. L’entitat financera no avança el cobrament ni garanteix
el mateix, únicament presta un servei pel qual cobrarà una comissió gravada amb IVA.
Si a data del venciment el deutor paga l’efecte l’entitat ingressarà els diners al compte
del seu client, en cas contrari, procedirà a la devolució de l’efecte, cobrant al seu client
una comissió de devolució no exempta d’IVA.

Exemple

Altres serveis bancaris

A més de les operacions neutres (les vistes anteriorment), les entitats financeres duen
a terme altres serveis bancaris no neutres:

17
M8 Gestió financera

La banca electrònica

Es pot entendre com un servei bancari o com un canal de comunicació entre entitat
financera i client. Aquesta comunicació es produeix, generalment via Internet o en
algunes ocasions mitjançant una connexió directa a través de mòdems.

Normes bàsiques de la banca electrònica

Tot i que les entitats han de respondre del a seguretat dels serveis de banca electrònica,
és necessari que el client també compleixi certa normativa per tal que no es pugui
al·legar negligència per la seva part:

- Accedir mitjançant un ordinador segur, evitant accedir-hi des de connexions WI-

FI obertes.
- Mantenir actualitzats tant el sistema operatiu
com el navegador i disposar d’un antivirus també
actualitzat.
- Canviar les claus d’accés periòdicament.
- Memoritzar les claus d’accés i no guardar-les a
l’ordinador, ja que podrien ser robades
mitjançant algun troià.
- No facilitar a ningú les contrasenyes d’accés per correu electrònic, telèfon ni
modificar-les per aquestes vies.

18
M8 Gestió financera

- Comprovar que el canal pel qual s’accedeix a la web del banc és fiable.
- Usar el teclat virtual de la pàgina web de l’entitat bancària.
- Tancar la sessió correctament, sant l’opció surt i/o tanc sessió. En sortir, esborrar
els fitxers temporals.

Signatura electrònica

Per accedir als serveis de banca electrònia, totes les entitas estableixen procediments
per autentificar la identitat els usuaris, que solen consistir en requerir un codi d’usualri i
una clau secreta. A més, per realitzar algunes operacions, se solen exigir unes
coordenades que figuren en una targeta o apareixen en el dispositius mòbils (si les
operacions es realitzen mitjançant telèfons inteligents). Aquests codis son personals i
intransferibles.

Operacions de banca electrònica

Mitjançant la banca electrònica, es poden realitzar la majoria de les operacions que es

poden relaitzar en finestreta: transferènices, consulta de saldos i moviments en compte
contractació d’assegurànces, compravenda de valor mobiliàris, dipòsits, préstecs, gestió
de cobrament i descompte d’efectes, etc.

L’enviament de remeses mitjançant la banca electrònica es realitza amb un fiter amb

estàndars regulats adaptats a la normativa SEPA, si aquesta els afecta. Aquests fitxers
es coneixen com quaders, normes o remeses (per exemple, la remesa 34.14 correspon
a l’emisió de transferències en massa, com pot ser el pagament de les nòmines d’una
empresa).

La tasca de l’empleat de tresoreria serà introduir les dades d’aquestes remeses o

quaderns, emetre el fitxer i enviar-lo al banc. Per fer-ho, haurà de tenir al seu abast el
software que li proporiciona la seva entitat banària, o utilitzar programes específics de
pagament com els que proporicona SFINGE.

19
M8 Gestió financera

Les operacions bancàries de passiu

Son les que realitzen les entitats bancàries per aconseguir recursos financers dels seus
clients mitjançant dipòsits de diners, obligant-se a
canvi a retornar les quantitats rebudes més una
retribució, a la que s’anomena interès per la
disposició d’aquests recursos.

El nom de les operacions bancàries de passiu es

deriva del fet que es comptabilitzen al Passiu de les
entitats bancàries. Malgrat tot, el nom és habitual
pel que coneixem aquestes activitats son dipòsits
bancaris o comptes a la vista.

Els comptes a la vista es demanden pel servei de caixa (pagament) que presenten i els
dipòsits són productes d’inversió financera, donada la seva alta seguretat.

Contracte de compte o de dipòsit bancari

És el contracte en que es formalitza la relació entre l’entitat financera i el client que hi

diposita una certa quantitat de diners. Es reflecteix, a més de la quantitat dipositada, la
forma d’atendre els cobraments i els pagaments que ordeni el client.

Son contractes relacionats amb serveis de pagament (xecs targetes transferències, etc.)
i les entitats bancàries poden modificar unilateralment aquestes condicions
(principalment els interessos i comissions pels diferents serveis) amb un preavís mínim
de dos mesos.

20
M8 Gestió financera

Funcionament d’un compte bancari

Les persones físiques també poden obrir com a titulars comptes bancaris, disposar dels
seus fons i cancel·lar-los. En cas de tractar-se d’un menor d’edat no emancipat o d’un
major d’edat amb incapacitat, haurà de realitzar aquestes operacions a través del seu
representat legal: pares, tutors, etc.

Per a les persones jurídiques (societats, administracions públiques, etc.) també està
disponible aquests servei, en aquest cas, mitjançant els representats legals o els
apoderats.

A més dels titulars, existeix la possibilitat que hi hagi persones autoritzades a que
disposin dels fons dipositats i puguin dur a terme l’operativa del compte bancari.

21
M8 Gestió financera

Exemple

L’operativa dels comptes bancaris poden passar per tres moments:

➢ La contractació.
➢ Realització d’operacions.
➢ Cancel·lació.

Fases de la contractació

Operativa del compte

Un cop obert el compte, es poden realitzar operacions de cobrament i pagament al

compte a la vista o de pagament (els comptes bancaris tenen aquesta opció). L’operativa
que es realitza, la podem consultar amb els següents documents:

22
M8 Gestió financera

Cancel·lació del compte

Es pot produir per iniciativa del client, per qualsevol motiu, senes necessitat de
justificació. Excepcionalment, l’entitat financera també pot iniciar la cancel·lació del
compte d’un client, però en aquest cas, s’ha de respondre a algun motiu, com la defunció
del titular, la fallida, l’incompliment de condicions, etc.

Per procedir a la cancel·lació per part del client, aquest ha de demanar l’imprès de
sol·licitud de cancel·lació per iniciar el tràmit. En aquest moment, s’inicia un procediment
de liquidació d’interessos i comissions. L’entitat financera demanarà que es retornin els
materials de pagament associats (xecs, targetes, etc.) per a la seva destrucció.

23
M8 Gestió financera

Tipus de comptes bancaris a la vista

Aquests comptes son els que permeten disposar dels diners dipositats en qualsevol
moment, sens que l’entitat es pugui oposar. Es classifiquen en:

❖ Comptes corrents: caracteritzat per permetre la utilització de xecs per fer

pagaments a més de la disposició d’efectiu, i el document informatiu enviat per
l’entitat és l’extracte bancari.
❖ Comptes a la vista: utilitzen una llibreta, aquesta ens informa dels moviments.

Les comissions més habituals en aquest tipus de comptes son:

IBAN

És el codi (International Banck Account Numer), utilitat par identificar un compte bancari
de pagament. Tots els sistemes de pagaments i cobraments entre les entitats bancàries
i els seus clients estan basats en aquest codi. Per poder fer transferències, domiciliacions
bancàries o càrrecs domiciliats, s’ha de conèixer aquest codi.

A Espanya, aquest codi està format per 24 dígits, s’afegeixen 4 caràcters de l’antic codi
de compte de client (CCC) que s’utilitzava per identificar els comptes bancaris abans
d’introduir el codi IBAN.

La creació d’un sistema de pagament dins de la Zona Única de Pagament a Europa

(SEPA, o Single Euro Paiment Area) i l’ús de l’IBAN, han permès realitzar pagaments

24
M8 Gestió financera

transfronterers dins d’aqueta zona amb la mateixa rapidesa i a costos de transferència

nacional.

Exemple:

Dipòsit o imposicions a termini fix (ITF)

Son operacions de captació de recursos per part de les entitats de dipòsit, similars als
comptes a la vista, tots dos son dipòsits irregulars i un passiu per l’entitat. La diferència
principal, és el fet que en aquest tipus de dipòsits, els ITF s’estableix un termini en què
la quantitat imposada queda immobilitzada per al depositant o client. Aquesta renúncia
a la seva disposició, suposa rendibilitat superior a la dels comptes a la vista.

Es tracta, docs, d’un producte que materialitza la inversió financera d’una agent amb
excedent de diners en un període. És important analitzar bé la liquiditat, la rendibilitat i
els risc del producte contractat.

Rendibilitat

És el tipus d’interès que percep el client per par de l’entitat per no disposar d’aquests
diners durant el termini fixat. Els dipòsits, es classifiquen per la forma en què es
determina la seva rendibilitat:

25
M8 Gestió financera

La liquidació dels interessos, es pot fer:

Exemple:

Risc

En aquestes operacions acostuma a ser baix, ja que al igual que en els comptes a la
vista, estan assegurats pel Fons de Garantia de Dipòsits fins a 100.000€ per client amb
independència del nombre de dipòsits que es tinguin oberts a les entitats bancàries.

26
M8 Gestió financera

Liquiditat

Com a norma general, les imposicions a termini fix, no tenen liquiditat temporal, en
existir un venciment fixat, per tant, el client no pot recuperar els seus fons abans de la
data de finalització del termini, a no ser que aparegui una clàusula en el contracte que
permeti disposar-hi de forma anticipada. En cas de cancel·lació anticipada, s’aplicarà una
comissió amb l’objectiu de penalitzar el client i retribuir a l’entitat per aquesta
cancel·lació. Aquesta penalització no superarà els interesso produïts.

Algunes imposicions a termini fix, ofereixen la possibilitat de cancel·lar el contracte sense

penalització, en determinades dates anterior s al venciment pactat: finestres de liquiditat.

En complir-se la data de venciment, es pot decidir retirar els diners dipositats a termini
fix sense cap penalització. També existeix la possibilitat de prorrogar el termini:

Exemple:

27
M8 Gestió financera

Exemple:

Exemple:

28