TEMA 5:

DEUTORS I CREDITORS PER

OPERACIONS COMERCIALS
Deutors d’explotació: concepte i classes
• Definició: Representen situacions jurídiques a favor de l’empresa.
Sorgeixen com a conseqüència de la venda d’un bé o de la prestació
d’un servei que no s’ha cobrat al comptat, sinó que l’operació s’ha
realitzat a crèdit. Són per tant actius de l’empresa.

Classificació dels comptes a cobrar:

• Per l’origen del compte:
1.‐ Clients: comptes a cobrar procedents de l’activitat principal de l’empresa.
2.‐ Deutors: tenen el seu origen a activitats accessòries a l’activitat principal.
3.‐ Personal de l’empresa: derivades de les relacions entre l’empresa i el seu personal.
4.‐ Entitats Públiques: comptes a cobrar derivats de les relacions de l’empresa amb l’Administració Pública.

Al PGC, els comptes de creditors i deutors per operacions de tràfic es recullen al Grup 4.

Definició i contingut del grup 4:

• Comptes que tinguen el seu origen al tràfic de l’empresa.

• Comptes amb les Administracions Públiques.
Registre comptable dels crèdits i dèbits
• VALORACIÓ INICIAL
Valor raonable, que excepte evidència
contrària és:
Preu de la transacció corregit per les
despeses directament atribuïbles.
Excepció:
No obstant, els crèdits/dèbits per operacions
comercials amb venciment no superior a un
any, i que no tinguen interés contractual,
així com els avançaments i crèdits al personal,
l’import del qual s’espera rebre en el curt termini,
es podran valorar pel seu valor nominal, quan
l’efecte de no actualitzarels fluxos d’efectiu no
siga significatiu.
• VALORACIÓ POSTERIOR
Cost amortitzat
Els interessos meritats es comptabilitzaran al
Compte de Pèrdues i Guanys aplicant el
mètode del TIPUS D’INTERÉS EFECTIU.
Excepció:
No obstant, els crèdits/dèbits amb venciment no
superior a un any que s’hagen valorat inicialment
pel seu valor nominal continuaran valorant‐se
per aquest import, sempre que no s’hagen
deteriorat.
Una empresa compra mercaderies per 10.000 € a crèdit a 10
mesos. El proveïdor factura les mateixes per 10.200 €
considerant la diferència interessos implícits per l'ajornament
del pagament.

En el moment de la compra (1º opció. Excepció)

10.200 Compres de a Proveïdors 10.200

mercaderies

Alternativament, en el moment de la compra (2º opció C. general)

10.000 Compres de a Proveïdors 10.000

mercaderies
Al venciment del deute 10 mesos després

200 Interessos de deutes a Proveïdors 200

10.200 Proveïdors a Bancs c/c 10.200

Deteriorament de valor dels deutors
comercials
Hem de destacar que els comptes del subgrup 49 s’utilitzen per a complir amb el principi
de prudència en cas de possibles insolvències, ja que si es tracta d’insolvències en ferm
originades durant l’exercici es carregaran al compte 650 Pèrdues de crèdits comercials
incobrables.

El compte 490 Deteriorament de valor de crèdits per operacions comercials figurarà a

l’actiu del balanç compensant als corresponents comptes dels subgrups 43 Clients i 44
Deutors

La contrapartida serà el compte 694 Pèrdues per deteriorament de crèdits per operacions
comercials.
Un dels mètodes per a comptabilitzar el deteriorament és el mètode global

Estimació global
L’empresa pot xifrar l’import del
deteriorament al final de l’exercici
mitjançant una estimació global del risc
de fallits existents als seus saldos de
clients i deutors, sempre i quan el seu
import individual, individualment
considerat, no siga significatiu.
EXEMPLE:

Les vendes realitzades a crèdit d'una empresa durant l'exercici X1 ascendeixen a

500.000 €. L'empresa segueix el mètode de dotació global per crèdits incobrables,
calculant les pèrdues per incobrables de l'exercici X1 en un 2% de la xifra de vendes
a crèdit.
Comptabilitzar les operacions anteriors.

Per les vendes realitzades a crèdit:

500.000 Clients a Venda de mercad. 500.000

Al tancament de l'exercici, per l'estimació de les pèrdues del període:

10.000 Pèrdues per deteriora- a Deteriorament de valor de 10.000

ment crèdits op. comercials crèdits operacions comercials
Els creditors d’explotació: concepte i classes
Definició
Són obligacions de l’empresa d’entregar, normalment, una quantitat
determinada de diners com a conseqüència de la compra de béns o
dels serveis rebuts que no s’han pagat immediatament.

Classificació dels comptes a pagar

1.- Proveïdors
2.- Proveïdors d’immobilitzat
3.- Creditors
4.- Personal de l’empresa.
5.- Entitats públiques
LA COMPTABILITZACIÓ DE L'IVA

 L'IVA és un tribut o impost indirecte, i el que grava són els lliuraments de béns i també les
prestacions de serveis realitzats per professionals i per empreses.

 Es caracteritza per tenir un caràcter neutral perquè l'IVA que es paga o suporta quan
s'adquireixen béns o serveis, posteriorment es cobra o es recupera quan té la venda o prestació
de servei a tercers.

 La comptabilitat ha de registrar tant l'IVA pagat o suportat com l'IVA cobrat o repercutit.

 També es diu que és un impost neutral perquè per a l'empresa no suposa ni una despesa ni
tampoc un ingrés.

 L'empresa actua com un recaptador d'impostos per a la Hisenda

EXEMPLE:

Les operacions de l'empresa durant un trimestre han estat les següents:

Es compren mercaderies per 5.000 € per bancs. IVA 21%.

Es venen mercaderies per 8.000 € per bancs. IVA 21%.

L'empresa pagarà al proveïdor 5.000 € + 1.050 € IVA (0,21*5.000) = 6.050 €

L'empresa cobrarà del client 8.000 € + 1.680 € IVA (0,21*8.000) = 9.680 €

Quan finalitze el trimestre es realitzarà la liquidació d'Iva. L'empresa es quedarà 1.050

€ dels 1.680 que ha cobrat en les vendes per l'IVA i la resta (1.680 - 1.050 = 630 €) ho
ingressarà a hisenda. D'aquesta manera l'empresa queda en una situació neutral, no li
suposa un ingrés ni una despesa.
COMPTES QUE INTERVENEN EN LA CAPTACIÓ COMPTABLE DE L'IVA:

(472) HISENDA PUBLICA, IVA SUPORTAT. Registra l'IVA que es produeix amb motiu de l'adquisició
de béns o serveis.

(477) HISENDA PUBLICA, IVA REPERCUTIT. Registra l'IVA que es produeix amb motiu del lliurament
de béns o prestació de serveis.

(4700) HISENDA PUBLICA, deutor per IVA. Registra l'excés en cada període impositiu de l'IVA suportat
sobre l'IVA repercutit

[IVA suportat > IVA repercutit]

(4750) HISENDA PUBLICA, CREDITOR PER IVA. Registra l'excés en cada període impositiu de l'IVA
repercutit sobre l'IVA suportat.

[IVA repercutit > IVA suportat]

 Continuant amb l'exemple anterior anem a registar comptablement aquestes
operacions:

Les operacions de l'empresa durant un trimestre han estat les següents:

Es compren mercaderies per 5.000 € per bancs. IVA 21%.

Es venen mercaderies per 8.000 € per bancs. IVA 21%.

Per les compres realitzades:

5.000 Compres de mercad. a Bancs c/c 6.050

1.050 H.P. IVA suportat

Per les vendes realitzades:

9.680 Bancs c/c a Vendes de mercad. 8.000

H.P. IVA Repercutit 1.680
Liquidació de L'IVA
La liquidació de l’IVA es realitzarà periòdicament, en funció del saldo que presenten
els comptes d’IVA Suportat i IVA Repercutit els assentaments seran:

Si l’IVA repercutit > IVA suportat, la diferència s’haurà d’ingressar a Hisenda

(477) H.P., IVA repercutit a (472) H.P., IVA suportat

a (4750) H.P., Creditora per IVA

Si l’IVA repercutit < IVA suportat, la diferència pot deduir-se en declaracions posteriors (fins
a 4 anys)

(477) H.P., IVA repercutit

(4700) H.P., Deutora per IVA a (472) H.P., IVA suportat

 Continuant amb l'exemple anterior anem a registar la liquidació de L'IVA:

H.P. IVA Suportat 1.050 €

H.P. IVA Repercutit 1.680 €

1.680 H.P. IVA Repercutit a

H.P. IVA Suportat 1.050
a
H.P. Creditora per IVA 630
Crèdits i deutes amb els treballadors

Registre de la nòmina

Exemple: La nòmina del mes de desembre ascendeix a 42.000 €. Es paga mitjançant xec
bancari, amb una retenció per IRPF de 4.700 € i una deducció de 2.200 € per
seguretat social. La seguretat social a càrrec de l’empresa ascendeix a 13.000 €

42.000 (640) Sous i salaris

13.000 (642) Seguretat Social a càrrec de
l’empresa
a (476) Org. Segur. Social Creditors 15.200
a (4751) HP Creditora per retencions
practicades 4.700
a
(572) Bancs c/c 35.100
• Bibliografia:
• Montagud Mascarell (2012), Cap. 5
• Montesinos (2010), Cap. 6