Professional Documents
Culture Documents
LA COMPRAVENDA
Els impostos són quantitats que cobra l'Administració als ciutadans i ciutadanes, sense que
rebin res a canvi, per a contribuir així a les despeses que aquesta té, en educació, sanitat,
carreteres, etc.
L'Impost del Valor Afegit (IVA) és un impost que paguem tots els consumidors i
consumidores de béns i de serveis, en el moment de comprar-los.
Que l'IVA sigui un impost indirecte significa que el paguem els consumidors per les
adquisicions de béns i serveis que realitzem (per exemple, per actes tan habituals com la
compra del pa o la utilització d'un autobús), però els qui l'ingressen en Hisenda són els
empresaris i professionals que lliuren els béns o presten els serveis.
Les obligacions de les empreses i professionals amb la Hisenda Pública són:
● Recaptar l'IVA en els productes que ens venen o els serveis que ens presten als
consumidors i les consumidores finals. Aquesta acció es denomina repercutir l'IVA.
● Pagar IVA en les compres que realitzen a altres empreses o professionals. Aquesta
acció es denomina suportar l'IVA.
● Ingressar en la Hisenda Pública la diferència entre l'IVA repercutit i el suportat, es
coneix com a liquidació de l'impost.
2
EL FET IMPOSABLE
El fet imposable és cada operació que dona lloc al cobrament o pagament de l'impost. Són
fets imposables de l'impost:
Les importacions són les compres de béns a països que no formen part de la Unió Europea.
Les empreses espanyoles, quan importen, no paguen IVA al proveïdor, sinó a la duana en el
moment del pas de la mercaderia a Espanya.
3
EL SUBJECTE PASSIU
En l'IVA, el subjecte passiu és la persona que ven un producte o presta un servei, mentre
que el contribuent és el consumidor, que suporta i paga realment l'impost
Per als empresaris i professionals que realitzen operacions subjectes a l'IVA, és un impost
neutre. Ja que repercuteixen en les seves factures les quotes de l'IVA que, posteriorment,
ingressaran en Hisenda després de deduir les quotes suportades en les seves adquisicions.
Les obligacions del subjecte passiu de l'IVA són:
4
LA MERITACIÓ DE L’IMPOST
BASE IMPOSABLE
La base imposable és l'import total del bé o del servei que es cobra en les operacions
comercials subjectes a l'IVA.
La base imposable no és només el preu del bé o del servei, sinó que inclou altres conceptes
que solen aparèixer també en el moment d'una compra.
Els conceptes que s’inclouen en la base imposable i que s’han de sumar a l’import dels béns
lliurats o dels serveis prestats són els següents:
5
Els conceptes que no s’inclouen en la base imposable són els següents:
TIPUS D’IVA
El tipus impositiu és el percentatge que s'aplica a la base imposable de l'impost per al càlcul
de la quantitat a pagar.
6
EXEMPCIONS
7
DECLARACIÓ DE L’IMPOST
L'IVA recau sobre el consumidor final quan compra, i no sobre l'empresa o el professional;
no obstant això, aquests també paguen IVA en les seves compres. La diferència està en el fet
que l'empresa o el professional en vendre els seus productes cobra un IVA, amb el qual
compensa la despesa d'IVA que va fer quan va comprar.
El subjecte passiu de l'impost pot deduir de l'IVA repercutit només les quotes d'IVA suportat
que puguin ser deduïbles.
Tot l'IVA suportat no és deduïble, és a dir, les empreses o professionals poden tenir
despeses diverses, com a serveis d'hostaleria i restaurants, compra de joies o objectes d'art,
que, al no guardar relació amb l'activitat de l'empresa, el seu IVA no podrà restar-se de l'IVA
repercutit. I d'altra banda, l'empresa necessita tenir en el seu poder la factura de compra
per a poder deduir-se l'IVA suportat.
Només hi ha un cas en el qual es pot emetre un tiquet en lloc d'una factura, i és en les
operacions que no superin 3.000 euros, IVA inclòs; sempre que en el tiquet constin les dades
identificatives del comprador i venedor, així com el tipus impositiu aplicat.
En resum, a l'IVA repercutit només li restarà l'IVA suportat que es pugui deduir:
● Que l'IVA suportat (pagat) deduïble en les compres coincideixi amb l'IVA repercutit
(cobrat) en les vendes. En aquest cas l'empresa hauria compensat totalment la
despesa realitzada, i el resultat de la declaració-liquidació de l'impost serà 0.
8
● Que l'IVA suportat deduïble en les compres sigui menor que l'IVA repercutit en les
vendes, per la qual cosa el resultat de la declaració-liquidació de l'impost serà a
ingressar, ja que l'empresa haurà de pagar a Hisenda l'IVA repercutit de més.
● Que l'IVA suportat en les compres sigui major que l'IVA repercutit en les vendes, per
la qual cosa el resultat de la declaració-liquidació de l'impost serà a retornar o
compensar, ja que l'empresa no ha pogut recuperar amb les seves vendes tot l'IVA
que ha pagat en les seves compres.
9
RÈGIMS ESPECIALS
Règim simplificat. Voluntari. Per a aquells subjectes que siguin persones físiques, o per als
casos que així ho reculli la normativa d'aquest règim, sempre
que el seu volum d'activitat sigui menor de 250.000 €.
Règim especial dels Voluntari. S'aplica a aquells/as que es dediquen a l'activitat de revenda
béns usats, objectes de béns usats, objectes d'art, antiguitats i objectes de
d'art, antiguitats i col·lecció.
objectes de col·lecció
Règim especial de les Obligatori. Per a les agències de viatges i per als organitzadors de circuits
agències de viatges. turístics que actuïn en nom propi, quan utilitzin en la
realització del viatge béns i serveis prestats per altres
empresaris o professionals.
Règim especial del Voluntari. Per als empresaris o professionals que formin part d'un grup
grup d'entitats. d'entitats.
10
RÈGIM SIMPLIFICAT
Aquest règim tracta de facilitar la liquidació de l'impost a les petites i mitjanes empreses. És
opcional, la qual cosa vol dir que si es renuncia a ell, el subjecte passiu haurà de sotmetre's
al Règim General d'IVA. La presentació d'aquest model de declaració és trimestral.
Per a poder tributar en règim simplificat és necessari complir:
● Que el subjecte sigui una persona física, o tingui la forma que recull l'Ordre
Ministerial que regula el règim simplificat d'IVA.
● Que l'activitat s'inclogui en l'Ordre Ministerial que regula aquest règim.
● Que el volum de vendes no superi la quantitat de 250.000 euros.
El càlcul de l'IVA simplificat es realitzarà atenent uns mòduls, és a dir, per a cada activitat es
fixen uns elements que són els que es mesuraran per al càlcul de l'IVA. Aquests elements,
que canvien segons l'activitat, són: personal empleat, potència elèctrica contractada, taules,
superfície del local, etc.
A cada element se li dóna un valor econòmic per unitat, per la qual cosa per a calcular
l'import total de cada mòdul es multiplicarà el seu valor per unitat per les unitats que hi hagi
emprades en l'activitat.
Per exemple, un negoci d'hostaleria que disposi de quatre taules, i que a cadascuna se li
dóna un valor, en l'Ordre que regula el règim, de 53,54 euros, significarà que genera un IVA
per les taules de 201,56 euros (4 taules multiplicades per 53,54 euros); i igual es faria amb la
resta d'elements que intervinguessin en el càlcul de l'impost.
La suma dels imports de tots els mòduls determinarà la quota total reportada. A aquesta
quota se li aplicarà un percentatge que dicta l'Ordre d'aquest règim, diferent per a cada
activitat, i serà la quota que es pagui cada trimestre. Es paga la mateixa quantitat durant els
tres primers trimestres de l'any
A final d'any es determina l'IVA suportat, que inclou l'IVA pagat en les adquisicions i
importacions de béns i serveis que es destinin a l'activitat corrent (habitual) de l'empresa al
llarg de l'any.
11
A la diferència entre l'IVA repercutit i el suportat se li restarà també l'1% de l'IVA repercutit
en concepte de despeses de difícil justificació.
Una vegada determinada quin de les dues quantitats és la quota a pagar, caldrà restar les
quantitats que hem pagat cada trimestre, i el que resulti serà el que pagarem en la
declaració del quart trimestre de l'any.
12
EXEMPLE QUOTA RÈGIM SIMPLIFICAT DURANT ELS 3 PRIMERS TRIMESTRES DE L’ANY
És un règim d'IVA voluntari, que s'aplica als titulars d'explotacions agrícoles, forestals,
ramaderes i/o pesqueres, quan compleixin una sèrie de condicions.
Els i les titulars d'aquestes explotacions suporten IVA en les seves compres, però no tenen
obligació de repercutir IVA en les seves vendes, ni d'ingressar l'impost.
La forma que tenen llavors de recuperar l'IVA suportat deduïble és cobrant en les seves
vendes un percentatge addicional sobre el producte que venen. Aquest percentatge, que es
denomina percentatge de compensació, és del 12% per als productes procedents
13
d'explotacions agrícoles o forestals; i del 10,5% per als procedents d'explotacions ramaderes
o pesqueres.
EL RECÀRREC D’EQUIVALÈNCIA
El recàrrec d'equivalència és un règim que s'aplica obligatòriament als comerciants que són
detallistes i persones físiques. Aquests no tenen obligació de presentar una declaració-
liquidació de l'impost en Hisenda.
A canvi, el que es fa és que el proveïdor que ven els productes aplica un percentatge
addicional al tipus d'IVA que correspongui al producte venut. Aquest percentatge addicional
es denomina recàrrec d'equivalència.
Existeix una equivalència entre els tipus impositius del règim general i els tipus del recàrrec
d'equivalència:
Superreduït 4% 0,5%
Així, el proveïdor, en les seves factures de venda a un detallista, haurà d'aplicar els dos tipus
d'IVA; per exemple, si adquireix sabatilles, que es graven amb un tipus d'IVA del 21%, haurà
de pagar un 26,2% (21% d'IVA més 5,2% de recàrrec d'equivalència), i, a canvi, no farà
declaració d'IVA, i es quedarà amb l'IVA que cobri en les seves vendes als seus clients.
14
TERMINI DE PRESENTACIÓ DE LA DECLARACIÓ-LIQUIDACIÓ D’IVA
Les operacions que facin els subjectes passius han de quedar anotades en els corresponents
llibres registre específics de l’IVA i, partint d’aquests registres, hauran de presentar
autoliquidacions periòdiques de totes les seves activitats.
15
MODALITAT IVA PERÍODE MODEL FORMA DE PRESENTACIÓ
LIQUIDACIÓ
D'aquesta manera, si nosaltres tributem en el règim general d'IVA haurem de presentar una
declaració cada trimestre, emplenant el model 303, a través d'un imprès o via Internet. I
anualment haurem de presentar un resum que reculli les dades de les operacions
realitzades durant tot l'any, i que hem anat declarant trimestre a trimestre, és el model 390.
Aquesta declaració no suposa la realització de cap pagament.
Les declaracions-liquidacions que es presentin en paper i resultin a pagar s'ingressaran en
qualsevol entitat de dipòsit que col·labori amb l'Agència Tributària (bancs, caixes d'estalvis,
etcètera).
El model de declaració consta de tres còpies, una per a l'entitat de dipòsit col·laboradora,
una altra per a l'Administració i una altra per al subjecte passiu. Si la declaració resulta a
retornar, es presentaran en l'entitat de dipòsit on es desitgi rebre la devolució o en la
Delegació d'Hisenda que correspongui.
Finalment, si resulta a compensar es presentarà en la Delegació d'Hisenda que li
correspongui al subjecte passiu.
Si la presentació és telemàtica s'indicarà el número de compte per a domiciliar el pagament,
o el cobrament en la devolució.
16
2. SUPORT DOCUMENTAL I SUPORT INFORMÀTIC DE LES OPERACIONS DE
COMPRAVENDA.
Les empreses manegen gran quantitat de documentació, per la qual cosa l'ordre és
primordial; i l'arxiu adequat d'aquesta documentació és la millor manera d'evitar els
extraviaments, i de poder disposar, fàcil i ràpidament, dels papers que necessiten.
A la unitat anterior hem treballat amb els diferents documents que intervenen en les
operacions de compra i de venda de béns.
Aquests documents, que es creen en cada operació, contenen informació que és necessari
conservar, per a poder disposar d'ella en el futur si fos necessari; bé pel propi personal de
l'empresa, per exemple per a consultar les condicions d'una venda que es va fer fa temps, o
per a comprovar una comanda que es va sol·licitar; bé a sol·licitud de l'Agència Tributària, si
vol revisar alguna declaració d'IVA presentada; etc.
No existeix una única manera de guardar aquesta documentació, però sí que és necessari
fer-ho de manera que permeti la seva localització ràpida.
Comandes, albarans i factures: Un sistema d'arxiu adequat podria ser ajuntar cada comanda
de compra amb el seu albarà de lliurament corresponent i amb la seva factura posterior, i
incorporar-los junts a un arxivador de documents de compra, i igual faríem amb els
17
documents de venda, de manera que en un moment es pugui comprovar que les dades de la
factura coincideixen amb els de l'albarà, i els d'aquests amb els de la comanda.
Un altre sistema podria reunir totes les comandes d'un mateix proveïdor en una carpeta,
tots els albarans en una altra i totes les factures en una altra tercera, per a, posteriorment,
ficar les tres en una carpeta que reuneixi junta tota la documentació d'aquest proveïdor.
● Per ordre cronològic, és a dir, atesa la data en què el document va ser realitzat
(recomanable per a ordenar comandes, albarans, factures, correspondència).
● Per ordre alfabètic, seguint l'abecedari (recomanable per a fitxes de clients i
proveïdors).
● Per ordre numèric, donant números correlatius (per a ordenar comandes, albarans i
factures).
Les empreses utilitzen les aplicacions informàtiques per a la gestió de la pràctica totalitat de
les seves operacions.
El més comú és que les empreses emprin paquets integrats, que continguin el mòdul de
facturació, el de comptabilitat i el de nòmines; de manera que estiguin interrelacionats, i
que la informació que s'introdueixi en cadascun dels mòduls es transfereixi a la resta.
Les empreses petites solen comprar paquets estàndard, més econòmics i manejables,
mentre que les que realitzen un volum gran d'operacions solen comprar aplicacions
adaptades a les seves necessitats concretes.
18
Una de les aplicacions estàndard més conegudes i utilitzades és FacturaPlus, no obstant
això, podríem dir que, en general, qualsevol aplicació triada oferirà les mateixes prestacions:
● Disseny de documents.
● Realització de pressupostos.
● Cartera de clients.
● Cartera de proveïdors.
● Control d'estocs.
● Gestió de rebuts al cobrament.
● Accés al mòdul de comptabilitat.
● Realització d'informes.
● Etc.
Els empresaris i els professionals que realitzen activitats que estan subjectes a l'IVA tenen
una sèrie d'obligacions que veurem a continuació:
La Llei General Tributària recull que els empresaris o empresàries i els o les professionals
tenen l'obligació de conservar les còpies de les factures, o documents que les substitueixin,
durant els quatre anys posteriors a la data de presentació de la declaració d'IVA a la qual
corresponguin. No obstant això el Codi de Comerç estableix que tots els llibres,
correspondència, documentació i justificants relatius a un negoci han de conservar-se,
degudament ordenats, durant sis anys.
19
La manera de conservar aquestes factures és mitjançant el seu arxiu. En el cas de les
factures emeses, aquestes s'expedeixen amb una numeració, la que l'empresa decideixi,
però sempre correlativa. Un exemple seria FE001 per a la primera, FE002 per a la segona, i
així successivament; pel que el seu arxiu es realitzarà en aquest ordre. En el cas de les
factures rebudes, cadascuna arriba a l'empresa amb una numeració diferent, ja que
procedeixen de diferents proveïdors, per la qual cosa el més senzill és donar-los una nova
numeració, segons la seva ordre d'entrada en l'empresa, i arxivar-les en el seu nou ordre;
per exemple FR001, FR002,….
20
3.- LLIBRES DE REGISTRE OBLIGATORIS I VOLUNTARIS REFERITS A LA
COMPRAVENDA.
El empresaris i professionals que fan operacions subjectes a l’IVA han de portar els llibres de
registre de factures
Llibre de registre de factures emeses (expedides):
o S’anoten les factures de venda emeses als clients
o S’han de registrar una a una, per ordre correlatiu segons la data d’expedició
Llibre de registre de factures rebudes (enviades):
o S’anoten les factures de compra i dels serveis rebuts
o Les factures les numerarà el destinatari en el mateix ordre en que les ha
rebut, i serà aquest ordre en què les anotarà en el llibre d’una en una
Encara que, tradicionalment, els llibres registre han tingut el format d'un llibre, actualment
aquests registres es fan, pràcticament tots, a través de les aplicacions informàtiques.
Són les lleis fiscals, comptables i mercantils les que determinen la necessitat de dur a terme
aquests registres, així com el format que han de tenir els llibres.
Alguns llibres són voluntaris per a les empreses, la finalitat és merament informativa; altres,
però, són imposats de forma obligatòria.
A continuació veurem els llibres registre obligatoris, i, com comprovaràs, no tots estan
relacionats directament amb les operacions de compravenda:
Llibres socials
El Codi de comerç defineix com a obligatoris els següents llibres registre:
Llibre d'actes de societats : .
Totes les societats mercantils han de tenir en el seu poder un llibre en què consten
tots els acords adoptats a les Juntes i pels altres òrgans de la societat, incloent-hi les
dades relatives a les convocatòries de Junta, un resum dels assumptes debatuts, les
intervencions hi hagi hagut, els acords adoptats i els resultats de les votacions.
21
Llibre d'accions nominatives . Inclou les dades personals dels socis, així com el
nombre d'accions que cadascú posseeix.
Ambdós llibres es presenten al Registre Mercantil abans de ser utilitzats, per legalitzar-los.
Llibres comptables
També imposats pel Codi de Comerç.
Llibre d’ inventari i Comptes Anuals. Conté un balanç inicial de l’empresa i un balanç
corresponent cada trimestre; així com un inventari de tancament al final de l’exercici
i finalment els comptes anuals de l’empresa.
Llibre diari. On es registren les operacions comptables de l’empresa dia a dia.
Aquests llibres es presenten al Registre Mercantil al tancament de cada exercici econòmic.
Llibres d'IVA
Exigits a la Llei de l'Impost del Valor Afegit.
Llibre registre de factures emeses.
Llibre registre de factures rebudes.
Llibre registre de béns d’inversió.
Llibre Registre de determinades operacions intracomunitàries.
Incorpora al llibre registre de factures rebudes de l'empresa Beta, Societat Limitada, les dades de les
darreres factures rebudes dels seus proveïdors Magatzems Navarro, SL, i Joguines Felicitat, SA:
Magatzems Navarro, SL, que és una empresa dedicada a la distribució de joguines, amb CIF
B34.675.312 ens ha remés una factura amb número 034/2021, data d'expedició 30 de setembre de
2021, corresponent a una comanda de jocs educatius. L'import del servei és de 23.460,30 euros, gravat
amb un IVA del 21%
22
Joguines Felicitat , SA, amb CIF A02045326, és una empresa que ens ha venut una comanda de nines,
per import de 14.209,15 euros més IVA del 21%. La factura s'expedeix el 28 de setembre de 2021, amb
número FR056.
A la darrera factura registrada al llibre de factures rebudes li hem atorgat el número 23
Magatzems
24 034/2011 30/09/2021 B34675312 Subjecta 23.460,30 21 4.926,66 28.386,96
Navarro, SL
Joguines
25 FR056 28/09/2021 A02045326 Subjecta 14.209,15 21 2.983,92 17.193,07
Felicitat, SA
23
Exercici resolt
Completa el llibre de factures emeses de l'empresa Beta, amb les últimes factures emeses
als clients minoristes, Fermín Sánchez Mondragón i María Luisa Tosar Losada.
Al client Fermín Sánchez Mondragón, DNI . 58.324.027L, se li ha expedit dia 14/09/2021 una
factura FE0026, per una compra que ha realitzat de material d'oficina. L'import de la
mercaderia ha estat de 2.040,78 euros, sotmesa a un IVA del 21%, i al percentatge de
recàrrec d'equivalència corresponent.
A la clienta María Luisa Tosar Losada, el DNI de la qual és 12.324.320T se li ha expedit, el 25
de setembre de 2021 una factura amb número FE0027, per una compra d'uns arxivadors.
L'import de la mercaderia és de 325 euros, sotmès a un IVA del 21%, i al corresponent
percentatge de recàrrec d'equivalència.
En aquest llibre es registraran tots els béns d'inversió, o elements d'immobilitzat, adquirits
per l'empresa o professional i destinats a l'activitat professional.
Seran béns d'inversió de l'empresa els terrenys, construccions, equips informàtics, el
mobiliari, la maquinària, etc. Tots ells adquirits amb la intenció que romanguin a l'empresa
durant molt de temps.
El llibre de béns d'inversió contindrà la informació respecte a la descripció del bé, el
proveïdor, el preu d'adquisició, la data en què comença a funcionar i els anys i la quota
d'amortització.
24
4.- DECLARACIONS CENSALS I DECLARACIONS D’OPERACIONS AMB TERCERES
PERSONES.
Context pràctic
Estem començant el nou exercici econòmic, i toca presentar, a Hisenda, la declaració
d'operacions realitzades l'any anterior amb terceres persones. Un empleat de l’empresa, ha
de realitzar la tasca d'enviar cartes a tots els proveïdors, clients i terceres persones amb qui
han realitzat operacions comercials al llarg de l’any. El motiu de les cartes és comparar si els
imports de totes les operacions realitzades amb ells durant l'exercici econòmic finalitzat
coincideixen amb les dades que aquestes tenen registrades, per assegurar-se que no s'han
deixat operacions sense registrar.
Imagina't que crearàs el teu propi negoci, una de les primeres coses que has de fer és fer la
declaració censal i presentar-la a Hisenda, Intueixes per què es fa aquesta declaració?
Hisenda porta un control dels empresaris i empresàries, i professionals. És el que es coneix
com a Cens d'Obligats Tributaris. En aquest cens s'han de donar d'alta les persones o
entitats que desenvolupin una activitat empresarial o professional.
A més de les altes, també s'han de registrar en aquest cens les modificacions o les baixes.
Amb la declaració d'alta el subjecte està obligat a comunicar el començament de les
activitats.
A més també serveix per:
1. Sol·licitar l'assignació del codi d'identificació fiscal (CIF).
2. Comunicar el règim aplicable d’iva.
3. Donar-nos d'alta a l’Impost d'activitats econòmiques.
4. Entre d'altres
25
Amb la declaració de modificació es modificarà qualsevol dada que hagi canviat
respecte de la declaració d'alta: canvi de domicili, variació de la situació tributària, etc.
Amb la declaració de baixa es comunica el cessament en el desenvolupament de tota
mena d'activitats empresarials o professionals.
Les empreses faran servir el model normal 036.
Arriba la data de presentar la declaració d'operacions amb terceres persones, i els càlculs,
les presses de l'últim dia, etc.
És una declaració informativa que obligatòriament han de presentar a Hisenda tant els
empresaris o empresàries, com els i les professionals. Es presenta el mes de març de l'any
següent a què fa referència l'impost. Aquest model detalla les operacions de quantia
superior a 3.005,06 euros, IVA i recàrrec d'equivalència inclosos, que hagi realitzat aquest
empresari o empresària, o professional, amb una tercera persona, ja sigui un mateix
proveïdor o proveïdora, client, entitat que li hagi concedit una subvenció, etc., en un any
determinat.
També és obligatori declarar els imports superiors a 6.000 euros que s'hagin rebut en
metàl·lic de cadascuna de les persones o entitats relacionades a la declaració.
Les empreses solen comparar les dades amb les dels proveïdors, clients, etcètera, per
confirmar que són correctes.
No suposa el pagament de cap import, ja que només té una finalitat informativa.
L'empresa farà servir el model d'Hisenda 347 per fer aquesta declaració. La presentació s'ha
de fer via telemàtica (a través d'Internet) quan inclogui més de 15 declarats, i sempre que es
tracti de societats anònimes o societats de responsabilitat limitada.
26
Annex I.- Exercici Resolt de càlcul de l'IVA al Règim Simplificat.
Marta acaba d'obrir una cafeteria, per la qual tributa al règim simplificat de l'IVA. Amb les
dades del quadre següent, veurem com es calcularia la quota a pagar cadascun dels tres
primers trimestre de l'any:
Despeses de la cafeteria
El percentatge que s’aplica a aquesta activitat per al càlcul de la quota trimestral és el 4%.
Sabent que la cafeteria disposa:
Un treballador contractat a jornada completa.
La potència contractada és de 10 KW.
4 taules.
SOLUCIÓ:
Per calcular la quota a pagar cada trimestre, haurem de calcular la quota meritada, resultant
de multiplicar l'import de cada mòdul pels mòduls amb què compta la empresa:
1 treballador x 1.780,14 = 1.780,14 euros.
10 KW x 93,69 = 936,90 euros.
4 taules x 53,54 = 214,16 euros.
TOTAL QUOTA MERITADA = 1.780,14 + 936,90 +214,16 = 2.931,20 euros.
Un cop calculada la quota meritada, procedim a calcular el que pagarà d'IVA cada trimestre,
multiplicant-la pel 4% que ens diu l'Ordre del Règim Simplificat per a les cafeteries:
2931,20 x4% = 117,25 euros és el que paga d'IVA tant al primer trimestre, com al segon i
al segon tercer.
Quan arribi el moment de pagament del quart trimestre es procedirà a fer els càlculs tenint
en compte la quota meritada, que ja s'ha calculat, i l'IVA que hagi suportat la cafeteria al
llarg de l’any.
27