01.

514 Fiscalitat Empresarial

Curs 2023-4 / 1r semestre

REPTE 1: ACTIVITAT d’avaluació continua

AC1. Introducció al món de la fiscalitat

Enunciat

Exercici 1. Los principis de la imposició, fonts de l’ordenament jurídic i classificació dels ingressos
fiscals.

1.1. Indica quin/s principi/s impositiu/s de Neumark, raonant breument la resposta, dona/en cobertura a
los supòsits següents:
a) La imposició d’un nou tribut els ingressos del qual es destinarien a sufragar projectes per a la
descarbonització de la indústria automobilística del país i així complir amb els compromisos adquirits
en aquesta matèria a nivell internacional abans de l’any 2030.
Capacitat d’adaptació a la política de cobertura: Aquest principi estableix que, en cas necessari, i a curt
termini, el sistema tributari ha de subministrar els ingressos necessaris per a cobrir noves despeses de
caràcter permanent o de caràcter únic i extraordinari, per tant, la imposició d’aquest nou tribut, que es
preveu temporal (cap suposar fins l’any 2030) i finalista (per a sufragar els projectes vinculats a la
descarbonització), compleix amb dita definició.
b) La imposició d’un impost que grava als tenidors de grans patrimonis
Redistribució: Aquest principi es basa en què la imposició ha d’alterar la distribució primària de la renda
provocada pel sistema econòmic, disminuint les diferències de renta mitjançant la progressivitat. Doncs
bé, amb aquest impost cap entendre que es pretén redistribuir la renta dels subjectes amb major
patrimoni cap a la resta amb menor capacitat econòmica.
c) L’aprovació d’incentius fiscals (deduccions) vinculades a l’adquisició de nou immobilitzat
Estimular el creixement econòmic: Aquest principi ens diu que els impostos no han de frenar el
creixement econòmic, sinó que han d’incentivar que la taxa de creixement efectiva s’apropi al seu valor
potencial, doncs bé, el fet d’introduir deduccions vinculades a l’adquisició de nous equips incentiva les
inversions i per tant estimula l’economia.
d) L’ús d’una bona tècnica jurídica en la promulgació de les lleis fiscals
Transparència Fiscal: Aquest principi estableix bàsicament que les normes tributàries han de ser
intel·ligibles i clares, perquè els contribuents puguin conèixer amb certesa que han de pagar (el deute
tributari) i es obvi que per això és imprescindible una bona tècnica jurídica en la redacció de les lleis
fiscals.
e) Les oficines d’informació i assistència en l’àmbit tributari
Comoditat: Aquest principi informa que el contribuent ha de gaudir de totes les facilitats possibles per
complir amb les seves obligacions fiscals, i a això contribueixen (o han de contribuir) les oficines
d’informació i assistència en l’àmbit tributari, com estableix l’art. 62 del Reial decret 1065/2007, quan
determina que l’Administració tributària promourà i facilitarà als obligats el compliment de les seves
obligacions i l’exercici dels seus drets, posant a la seva disposició serveis d’informació i assistència
tributària.

Pàgina1 de7
 ACTIVIDAD 1. Introducción en el mundo de la fiscalidad
1.2. Indica quin/s principi/s dels que assenyalen els professors Alvira i García, raonant breument la
resposta, vulnera/en cadascun dels supòsits següents:

a) Un impost sobre la renda que determini una quota fixa per a totes les persones de 6.000 euros.
Proporcionalitat de gravamen sobre la capacitat de pagament / Redistribució, Suficiència, Flexibilitat:
Aquest impost podria vulnerar tots els principis que s’enumeren, però en tot cas si en vulnera un de
manera clara és el principi de proporcionalitat, ja que en virtut d’aquest les càrregues fiscals han de
fixar-se en proporció als índexs de capacitat de pagament, de forma que la imposició resulti igualment
onerosa, en termes relatius a cada contribuent, i és obvi que establir una quota fixa amb independència
de la renda de cada subjecte fa que la imposició no sigui en mode algun igualitària.
b) Un impost que exoneri de tributar a les persones físiques.
Generalitat: Segons aquest principi totes les persones amb capacitat de pagament han de sotmetre’s
a l’impost, pel que excloure unes persones, en aquest cas per la seva condició, incompleix aquest
principi.
c) Un impost que gravi la renda de les persones casades i exoneri de tributar a les persones solteres.
Generalitat / Igualtat: Vulnerari el principi de generalitat al excloure a un determinat col·lectiu de l’impost
simplement pel seu estat civil, i a més vulneraria el principi d’igualtat perquè es tractaria de manera
diferent a dos persones pel mer fet del seu estat civil, encara que tingueren idèntica renda.
d) L’existència d’un sistema tributari que de manera permanent comporti a un dèficit pressupostari.
Suficiència: Els ingressos tributaris han de permetre la cobertura duradora de les despeses, per tant,
el fet de tenir un dèficit recurrent significa que el sistema tributari no és capaç de dotar dels ingressos
necessaris per a sufragar les despeses.
e) L’ús d’un llenguatge barroc i excessivament tècnic en la redacció de les normes tributàries.
Transparència: Les normes tributàries han de ser intel·ligibles i clares, pel que un llenguatge barroc i
excessivament tècnic dificulta el coneixement d’aquestes a la població en general, incomplint aquest
principi.

1.3 Ordena les següents normes segons la prelació de fonts del dret i assenyala si es tracta d’una norma
legal o reglamentària:

L’article 7 de la Llei 58/2003, general tributària, estableix les fonts de l’ordenament tributari, per tant,
l’ordre és el següent:

1. La Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària. (Norma legal)

2. El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora
de les hisendes locals (Norma legal)
3. El Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel que s’aproven les tarifes i la instrucció
de l’impost sobre activitats econòmiques. (Norma legal)
4. El Reial decret 243/1995, de 17 de febrer, pel que es dicten normes per a la gestió de l’impost sobre
activitats econòmiques. (Norma reglamentària)
5. L’Ordre HAC/85/2003, de 23 de gener, que determina els supòsits en què els subjectes passius de
l’impost sobre activitats econòmiques han de presentar una comunicació en relació amb l’import
net de la xifra de negocis i aprova el model de dita comunicació. (Norma reglamentària)

Pàgina 2|7
 ACTIVIDAD 1. Introducción en el mundo de la fiscalidad
1.4 Classifica els ingressos següents en funció de si són tributaris o no tributaris:

L’article 2.1 de la Llei 58/2003, general tributària, ens diu que els tributs són els ingressos públics que
consisteixen en prestacions pecuniàries exigides per una Administració pública com a conseqüència
de la realització del supòsit de fet al que la Llei vincula el deure de contribuir, amb la fi primordial
d’obtenir els ingressos necessaris per al sosteniment de les despeses públiques.
I a l’apartat 2 estableix que són tributs les taxes, les contribucions especials i els impostos.

En conseqüència:

• La renda que cobra una Administració pel lloguer d’uns locals de la seva propietat NO és un ingrés
tributari.
• Les contribucions que percep un Ajuntament dels habitants d’un carrer pel cost de les obre que porta a
terme en aquesta SÍ és un ingrés tributari.
• El preu públic que cobra una Administració per accedir a la piscina municipal NO és un ingrés tributari.
• Els interessos obtinguts per una Administració per la imposició a curt termini dels seus excedents de
tresoreria NO és un ingrés tributari.
• Els ingressos que recapta l’Estat per l’impost sobre el valor afegit SÍ és un ingrés tributari.

Pàgina 3|7
 ACTIVIDAD 1. Introducción en el mundo de la fiscalidad
Exercici 2. Els impostos

2.1 Posa dos exemples d’impostos vigents en el nostre ordenament jurídic:

• Personals: Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF); Impost sobre el Patrimoni (IP)
• Reals: Impost sobre béns immobles (IBI), Impost sobre activitats econòmiques (IAE)
• Objectius: Impost sobre transmissions patrimonials i actes Jurídics documentats (ITP i AJD)
• Subjectius: Impost sobre successions i donacions (ISD), Impost sobre societats (IS)
• Directes: Impost sobre la renda de no residents (IRNR), Impost sobre vehicles de tracció mecànica
(IVTM)
• Indirectes: Impost sobre el valor afegit (IVA), Impostos especials (Alcohol i begudes alcohòliques,
Hidrocarburs, Tabac, Matriculació de mitjans de transport)
• Instantanis: Impost sobre l’augment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), Impost sobre
construccions, instal·lacions i obres (ICIO)
• Periòdics: IBI, IAE
• Progressius: IRPF, ISD
• Proporcionals: IVA, ITP i AJD

2.2 Els impostos poden ser regressius, progressius o proporcionals segons la relació que hi hagi entre
el tipus mitjà i el tipus marginal, per això, d’un impost amb la taula següent:

Base liquidable Quota íntegre

25.000 4.000

50.000 10.000

2.2.1 Calcula el tipus mitjà

Tipus mitjà 4.000 / 25.000 = 16%

Tipus mitjà 10.000 / 50.000 = 20%

2.2.2 Calcula el tipo marginal

Tipus marginal (10.000-4.000) / (50.000-25.000) = 24%

2.2.3 Argumenta a partir del càlcul del tipus mitjà i del tipus marginal de quin tipus d’impost (progressiu,
regressiu, proporcional) es tracta.

Al ser el tipus marginal superior als tipus mitjans l’impost és progressiu, ja que quant més gran és la base
imposable més gran és el tipus mitjà aplicable.

Pàgina 4|7
 ACTIVIDAD 1. Introducción en el mundo de la fiscalidad
Exercici 3. Infraccions y sanciones tributaries

Identifica si les conductes següents dels contribuents són constitutives d’infracció tributària (en aquest cas
identifica la infracció que s’hagi comès en cada cas) o suposen l’aplicació automàtica del recàrrec
d’extemporaneïtat prevista a l’article 27 de la Llei general tributària.

Fonamenta la teva resposta d’acord amb l’establert a la Llei 58/2003, general tributària i calcula en el seu cas
la sanció o recàrrec que podria exigir-se en cada cas.

a) Presentar la declaració de l’IRPF de l’any 2022 el dia 5 de setembre de 2023, que s’exigeix en règim
d’autoliquidació, amb resultat a ingressar de 3.100 euros, si el termini de presentació va finalitzar el dia
30 de juny de 2023 sense haver rebut cap requeriment de l’Administració.

No constitueix infracció tributària al haver-se presentat la declaració sense requeriment previ, pel que
resulta d’aplicació el recàrrec d’extemporaneïtat previst a l’article 27.

El recàrrec ascendirà al 3 per cent, al haver-se presentat amb un retard de dos mesos complerts (juliol
i agost), al que es podria aplicar la reducció del 25% establerta a l’apartat 5 de l’article 27.

b) Obtenir una devolució de l’IVA en el 4t període de l’any 2020 por import de 3.000 euros, quan en el
marc d’un procediment de comprovació portat a terme en el mes de setembre de 2023 l’Administració
ha determinat que l’import procedent ascendeix a 2.000 euros.

Dita conducta és constitutiva d’infracció al trobar-se tipificada a l’article 193 de l’LGT.

La infracció és qualificaria de lleu, ja que la base de la sanció seria la quantitat obtinguda indegudament
(1.000euros) i aquesta és inferior a 3.000 euros, pel que la multa consistiria en un 50%, és a dir, 500
euros, a la que se li podrien aplicar, en el seu cas, les reduccions de l’article 188 de l’LGT, del 30 per
cent, en cas de conformitat amb la regularització, i del 40 per cent addicional, en cas de pagar la sanció
i no presentar recurs ni contra la liquidació ni contra la sanció.

c) No haver presentat la declaració de l’impost sobre societats de l’any 2020 amb resultat a retornar de
2.500 euros, sense que l’Administració hagi exigit a data d’avui la presentació d’aquesta.

Dita conducta és constitutiva d’infracció al trobar-se tipificada a l’article 198 de l’LGT.

En cas que l’Administració requerís la presentació la infracció seria lleu i la sanció consistiria en una
multa pecuniària fixa de 200 euros. No obstant això, si es presenta sense requeriment la sanció seria
la meitat, és a dir, 100 euros.

A dita sanció li podria ser d’aplicació la reducció establerta a l’art. 188.3 de l’LGT, però no la de l’apartat
1.

d) Presentar el 2 de març de 2023, si el termini va finalitzar el dia 31 de gener de 2023, sense requeriment
previ de l’Administració, la declaració informativa corresponent al model 190, en la que s’inclouen les
dades de 30 persones, amb un volum de 950.000 euros.

Dita conducta és constitutiva d’infracció al trobar-se tipificada a l’article 198 de l’LGT.

Al tractar-se d’una declaració exigida amb caràcter general en compliment de l’obligació de

subministrament d’informació recollida als articles 93 i 94 de l’LGT, la sanció consistiria en una multa
pecuniària fixa de 20 euros per cada dada (en el nostre cas 30), pel que la sanció s’elevaria a 600
euros.

Ara bé, al haver-se presentat sense requeriment previ, la sanció es reduiria a la meitat (300 euros) i a
aquesta podria ser-li d’aplicació la reducció establerta a l’art. 188.3 de l’LGT, pel que l’import reduït
ascendiria a 180 euros.

Pàgina 5|7
 ACTIVIDAD 1. Introducción en el mundo de la fiscalidad
e) Pagar el dia 7 de juny un deute tributari de 1.000 euros amb venciment del dia 20 del mes anterior.

Pagar fora de termini un deute tributari no constitueix infracció tributària, però al haver-se iniciat el
període executiu (art. 161.1.a LGT), s’ha de satisfer el recàrrec executiu establert a l’article 28 de l’LGT.

En el nostre cas no s’indica que s’hagués notificat la providència de constrenyiment, per tant, aquest
ascendiria al 5% del deute, és a dir, 50 euros.

Exercici 4. Obligacions fiscals

Contesta de manera raonada, amb fonamentació jurídica, a les següents qüestions:

a) ¿Quin és el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre activitats econòmiques?

Els terminis de declaració de l’IAE es regulen als articles 5, 6, i 7 del Reial decret 243/1995, pel que es
dicten normes per a la gestió de l’IAE i es regula la delegació de competències en matèria de gestió
censal de l’impost.

Amb caràcter general les altes s’han de presentar abans del transcurs d’un mes des de l’inici de
l’activitat, excepte en els supòsits d’altes per deixar de gaudir de l’exempció que es presenten durant
el mes de desembre immediat anterior a l’any en què el subjecte passiu resulti obligat a contribuir per
l’impost.

Les declaracions de variació es presenten en el termini d’un mes, a comptar des de la data en què es
va produir la circumstància que va motivar la variació.

Les declaracions de baixa han de presentar-se amb caràcter general en el termini d’un mes, a comptar
des de la data en què es va produir el cessament, excepte quan sigui per passar a gaudir de l’exempció
que s’han de presentar durant el mes de desembre anterior a l’any en què el subjecte passiu quedi
exonerat de tributar per l’impost.

b) ¿Quina declaració ha de presentar un empresari davant l’Agència Tributària per a modificar el seu
domicili fiscal?

La declaració censal d’alta, modificació i baixa en el Cens d’empresaris, professionals i retenidors

(model 036) o la declaració censal simplificada d’alta, modificació i baixa en el Cens d’empresaris,
professionals (model 037)

c) ¿Quins llibres obligatoris ha de portar en tot cas un professional que es dedica a l’advocacia?

L’article 68.5 del Reglament de la Llei de l’Impost sobre la renda de les persones físiques estableix que
els contribuents que desenvolupen activitats professionals el rendiment de les quals es determina a
través del mètode d’estimació directa, en qualsevol de les seves modalitats, estaran obligats a portar
els següents llibres registres:

- Llibre registre d’ingressos

- Llibre registre de despeses
- Llibre registre de béns d’inversió
- Llibre registre de provisions de fons i suplerts

d) ¿Quins mètodes pot utilitzar un professional (economista) per a determinar el rendiment de la seva
activitat?

L’article 16 de la Llei de l’IRPF estableix que la determinació dels rendiments d’activitats econòmiques
es portarà a terme a través dels mètodes següents:

- Estimació directa, que s’aplicarà com a mètode general, i que admetrà dues modalitats, la normal
i la simplificada
- Estimació objectiva

Pàgina 6|7
 ACTIVIDAD 1. Introducción en el mundo de la fiscalidad
Ara bé, un professional (economista) sols pot aplicar el mètode d’estimació directa, en qualsevol de les
seves modalitats (normal i simplificada), ja que el règim d’estimació objectiva està restringit a activitats
de caràcter empresarial, (Ordre HFP/1172/2022, de 29 de novembre, per la que es desenvolupen per
a l’any 2023 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF), entre les que no s’inclou l’activitat del grup 741
de la secció 2a de les Tarifes de l’IAE (Reial decreto legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre).

e) ¿Quins llibres obligatoris ha de portar un empresari que tributa en el règim d’estimació objectiva en
l’IRPF i en el règim especial simplificat de l’IVA?

Quant a l’IRPF, l’article 68.6 del Reglament de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques
(RD 439/2007, de 30 de març) estableix que els contribuents que desenvolupen activitats econòmiques
que determinen el seu rendiment net mitjançant el mètode d’estimació objectiva han de conservar,
numerades per odre de dates i agrupades per trimestres, les factures emeses d’acord amb el que es
preveu al Reglament pel que es regulen les obligacions de facturació, les factures o justificants
documentals d’altre tipus rebuts. Igualment, han de conservar els justificants del signes, índexs o
mòduls aplicats de conformitat amb el que, en el seu cas, preveu l’Ordre Ministerial que els aprova.

I, a més, d’acord amb l’apartat 7 de l’article esmentat, els contribuents que dedueixin amortitzacions
estaran obligats a portar un llibre registre de béns d’inversió, i si el rendiment net es determina tenint
en compte el volum d’operacions han de portar un llibre registre de vendes i ingressos.

Quan a l’IVA, l’article 62.1 del Reglament de la Llei de l’IVA (RD 1624/1992, de 29 de desembre),
estableix que amb caràcter general els empresaris o professionals han de portar els següents llibres
registres:

- Llibre registre de factures expedides

- Llibre registre de factures rebudes
- Llibre registre de béns d’inversió
- Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries

Ara bé, a l’apartat 2 de l’article esmentat s’estableix que no seran obligatoris respecte de les activitats
acollides, entre altres, al règim especial simplificat, amb les excepcions establertes a les normes
reguladores d’aquest.

Doncs bé, en les normes reguladores d’aquest règim especial simplificat, a l’article 40 s’estableix que
els subjectes passius acollits a aquest han de portar un llibre registre de factures rebudes, i
addicionalment, aquells que realitzin activitats els índexs o mòduls dels quals operin sobre el volum
d’ingressos realitzat hauran de portat així mateix un llibre registre en el que anotaran les operacions
efectuades en desenvolupament de les referides activitats.

Pàgina 7|7