EMP2 – U03 – FISCALITAT EMPRESARIAL

EL SISTEMA TRIBUTARI ESPANYOL

El sistema tributari espanyol és el conjunt de tributs, que són exigits pels diferents nivells de
les Hisendes Públiques d'Espanya. D'acord amb el que estableix la Constitució cal distingir tres
subsistemes tributaris: l'estatal, l'autonòmic i el local.

L'actual estructura del sistema fiscal de l'Estat procedeix de l'any 1977, any en què va ser
objecte de profunda modificació i adaptació a la legislació i les necessitats financeres de
l'època, està compost pels següents impostos:

Impostos directes

 Impost sobre la renda de les persones físiques

 Impost sobre la renda de no residents
 Impost sobre societats
 Impost sobre successions i donacions

Impostos indirectes

 Impost sobre el valor afegit.

 Impostos especials.
 Impost sobre les primes d'assegurances.
 Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
 Tributs sobre el joc.

Tributs cedits

Hi ha una sèrie d'impostos estatals la gestió i recaptació ha estat cedida per complet a les
comunitats autònomes. Igualment, les Hisendes locals tenen a la seva disposició un conjunt
d'impostos, l'establiment dels quals pot ser obligatori, o en alguns casos potestatius. Igual que
succeeix a nivell autonòmic, els municipis que siguin capitals de província o de comunitat
autònoma i tinguin més de 75.000 habitants es beneficien de la cessió de la recaptació de certs
impostos estatals, principalment per compensar la concessió d'exempcions en l'impost sobre
activitats econòmiques.

PRINCIPIS DEL SISTEMA TRIBUTARI ESPANYOL

El sistema tributari espanyol es basa en els següents principis:

1-Principi d'igualtat i generalitat: tots els espanyols som iguals a l'hora de pagar els tributs

2-Principi de capacitat econòmica: la capacitat econòmica és la quantitat d'ingressos o riquesa

que un ciutadà té. Els tributs hauran de tenir en compte aquesta capacitat a l'hora de
determinar el que cada ciutadà ha de pagar

3-Principi de progressivitat: com més capacitat econòmica tingui una persona, més tributs
pagarà de forma progressiva

4-Principi de no confiscatorietat: la tributació no podrà ser superior a la renda o patrimoni

gravat

5 - Principi de legalitat: l'article 133 de la Constitució estableix que l'únic que té poder per
establir els tributs és l'Estat mitjançant llei.

IRPF

Les persones físiques que desenvolupen directament activitats empresarials o professionals

(empresaris individuals o autònoms) estan sotmesos a tributació per les rendes obtingudes en
l'IRPF. Les rendes procedents de l'activitat empresarial o professional es denominen fiscalment
com a rendiments d'activitats econòmiques.

És important assenyalar que l'activitat empresarial la desenvolupa aquell que, de forma

habitual, personal i directa, i per compte propi, ordena els mitjans de producció i els recursos
humans afectes a les activitats. La Llei presumeix que, excepte prova en contra, l'empresari o
professional és qui figuri com a titular de l'activitat.

DETERMINACIÓ DELS RENDIMENTS D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES

La determinació dels rendiments d'activitats econòmiques es durà a terme a través dels

següents règims:

RÈGIM D'ESTIMACIÓ DIRECTA

És el règim general que s'aplica per determinar els rendiments nets d'activitats econòmiques i
que es caracteritza per remetre i aplicar les normes de l'impost sobre societats. S’aplicarà
sempre que la facturació a l’any superi els 600.000 € o quan es renunciï a la modalitat
simplificada del mètode d’estimació directa.

RÈGIM D’ESTIMACIÓ DIRECTA SIMPLIFICADA

És un règim voluntari que es pot aplicar per a determinades activitats econòmiques l'import
net de xifra de negocis, per al conjunt d'activitats desenvolupades pel contribuent, no superi
els 600.000 euros l'any immediatament anterior. Per poder beneficiar-se d'aquest règim no es
pot haver renunciat a aquesta modalitat i les activitats econòmiques no determinen el
rendiment net pel règim d'estimació objectiva.

RÈGIM D'ESTIMACIÓ OBJECTIVA

La principal característica de l'estimació objectiva és que es parteix de l'aproximació de la
realitat, no es té en compte les despeses reals, sinó altres despeses, índexs o mòduls.

El sistema d'estimació objectiva és pensat només per a empresaris, i en aquest sentit hi ha una
llista d'activitats empresarials, activitats que han de reunir, entre d’altres, els següents
requisits:

1. Que facturin menys de 450.000 euros / any i fer compres de menys de 300.000 euros /
any
2. A més l'activitat ha d'estar recollida en la llista d'activitats per mòduls, perquè no totes
les activitats estan en aquesta llista.

L'àmbit d'aplicació es fixa d'acord a la naturalesa de les activitats i cultius o per altres mòduls
objectius com ara el volum d'operacions, nombre de treballadors, etcètera. És un règim
incompatible amb l'estimació directa.

CÀLCUL DE LA QUOTA TRIBUTÀRIA

L'IRPF, com qualsevol altre impost, utilitza per a la seva liquidació un mètode pel qual es
determina una base sobre la qual s'aplica un percentatge. En concret, en l'IRPF, i sense
aprofundir en excés, aquesta base és la base liquidable (que ve a ser una base imposable
depurada). En la mateixa estan contemplats els ingressos nets subjectes a impostos amb els
corresponents ajustos fiscals derivats de mínims familiars, aportacions a plans, etc. Sobre ella
s'aplicaran els tipus impositius de l'IRPF, i aquests es realitzaran mitjançant una escala
progressiva, que intenta transmetre el principi de la progressivitat: que pagui més
percentualment (ja no només en valor absolut) el que més guanyi.

 Els primers 17.707,20 de base liquidable estan subjectes a un tipus del 24%.
 Aquells que tinguin una base imposable compresa entre 17.707,20 i 33.007,20, tindran
un doble tipus fiscal: Pels primers 17.707,20 pagaran el 24% descrit anteriorment,
4249,73 euros. Per l'excés, tributaran al 28%.
 Els que compten amb una base imposable superior als 33.007,20 i inferior a 53.407,20:
una quota fixa de 8.553,73 més un 37% per cada euro que superi aquest mínim de
33.007,20.
 Finalment, aquells que guanyin més de 53.407,20, té una quota mínima a pagar de
16.081,73, més un 43% sobre l'excés.
IMPOST DE SOCIETATS

El Impost de Societats és un tribut pertanyent al sistema tributari espanyol, de caràcter

periòdic, proporcional, directe i personal. Grava la renda de les societats i altres entitats
jurídiques.

FET IMPOSABLE I ESQUEMA DE LIQUIDACIÓ

El fet imposable de l'impost de societats és l'obtenció de renda per part de determinats

subjectes passius (persones jurídiques i altres ens sense personalitat). S'entén per renda el
resultat comptable que determini la legislació mercantil.

L’esquema de liquidació de l’IS per a les societats en règim general és el següent:

DEDUCCIONS PER DOBLE IMPOSICIÓ

 Aquestes deduccions intenten pal·liar l'existència de la doble imposició que es produeix

quan els beneficis generats en una societat, després de tributar per l'IS, tornen a
tributar en la persona del soci (en l'IRPF si el soci és persona física, o en l'IS si el
soci és persona jurídica), bé per la percepció d'un dividend, bé com a motiu de
la transmissió de la participació.

TIPUS DE GRAVAMEN 

El tipus de gravamen general de l'IS espanyol és el 30% per als períodes 

impositius que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 2008. No obstant això, hi ha una sèrie
de tipus especials, entre els quals destaca el de les empreses de reduïda dimensió -ERD,  
entitats la xifra de negocis en el període immediatament anterior sigui inferior a vuit  
milions d'euros (article 108 del TRLIS) per als períodes impositius iniciats a partir 
d'1 de gener de 2005 -, que per la part de base imposable compresa entre 0 i 120.202,41  
euros tributen al 25% i per la part de base imposable restant, al 30%

PERÍODE IMPOSITIU I MERITACIÓ 

El període impositiu, al qual s'ha de referir la declaració de l'IS, coincideix amb el exercici
econòmic de cada entitat. La declaració de l'impost sobre societats no té un termini de
presentació únic per a tots els contribuents, sinó que cada subjecte passiu té el seu propi
termini en funció de la data en què conclogui el seu període impositiu. Els subjectes passius de
l'IS hauran de presentar la declaració que correspongui dins el termini dels 25 dies naturals
següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Per tant, com a regla
general, quan es tracti de subjectes passius l'exercici econòmic coincideixi amb l'any natural, el
termini de presentació de declaracions queda fixat en els vint primers dies naturals del mes de
juliol.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

L'impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost que constitueix la base del sistema espanyol
d'imposició indirecta. És un impost general sobre el consum que recau sobre tots els béns i
serveis utilitzats a Espanya, sigui quin sigui el seu origen, nacional o estranger.

A diferència del que passa amb altres sistemes d'imposició indirecta, l'impost sobre el valor
afegit té un caràcter neutral cap a les empreses, en no suposar per a ells ni despesa ni ingrés,
en la mesura en què els béns adquirits en la producció o distribució siguin emprats en el seu
procés de producció o comercialització. La neutralitat es trenca quan es produeix el consum
final dels béns.

L'empresari o professional és responsable de la correcta aplicació de la mecànica impositiva de

l'IVA, convertint-se en recaptador de l'Estat, per la part de gravamen corresponent al valor
generat o agregat en la seva fase de producció. En conseqüència està obligat a auto-liquidar
l'impost mitjançant la presentació de les corresponents declaracions trimestrals o mensuals.

FET IMPOSABLE

Estan subjectes a l'impost els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzades per
empresari o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional. Per igualar la
càrrega tributària de totes les mercaderies, també se sotmeten a gravamen les importacions
tant de països de la Unió Europea, en aquest cas es denominen adquisicions intracomunitàries,
com les de fora, denominades importacions en l'impost.
NO SUBJECCIÓ I EXEMPCIÓ

La llei deixa fora de gravamen determinades operacions, per diverses circumstàncies. Entre les
més importants es troben els serveis mèdics, determinades activitats educatives, culturals i
esportives, o les operacions financeres i d'assegurança.

SUBJECTE PASSIU

Generalment el subjecte passiu és l'empresari que efectua els lliuraments de béns o les
prestacions de servei. Aquest també és l'obligat a presentar les declaracions i al pagament.

Hi ha quatre tipus de subjecte passiu diferents:

1. El empresari o professional que lliura el bé o presta el servei. El que ven està obligat a
repercutir l'IVA al client.
2. El subjecte passiu en les adquisicions intracomunitàries de béns: aquí el subjecte
passiu serà l'empresari situat a Espanya que compra el bé.
3. En les importacions de béns: el contribuent és l'importador del bé. Aquí mai hi ha
autorepercusió ja que l'importador pagarà l'IVA a la duana.
4. Prestacions de servei que s'entenen realitzades a Espanya, però que el prestador del
servei està situat fora d'Espanya: en aquest cas, el contribuent serà el que rebi el
servei (Supòsit d'inversió del subjecte passiu).

BASE IMPOSABLE

La base imposable de l'impost està constituïda per l'import total de la contraprestació de les
operacions subjectes a aquest procedent del destinatari o de terceres persones

TIPUS DE GRAVAMEN

Amb efectes des del 2010.07.01 i vigència indefinida, es distingeixen tres tipus impositius,
segons el bé o servei de què es tracti :

1. Tipus general: 18%. És el tipus que s'aplica per defecte quan no resulta aplicable cap
dels altres tipus.
2. Tipus reduït: 8%. Aplicat bàsicament a alguns productes alimentaris i als productes
sanitaris, transport de viatgers, la majoria de serveis d'hostaleria i la construcció
d'habitatges.
3. Tipus superreduït: 4%. S'aplica a articles de primera necessitat, com les verdures, la
llet, el pa, la fruita, llibres, diaris (i anàlegs) i especialitats farmacèutiques.
DEDUCCIÓ DE L'IVA SUPORTAT

En què consisteix el dret a deduir? Les deduccions constitueixen un element essencial en la

mecànica de l'impost. La neutralitat de l'IVA per als empresaris o professionals que intervenen
en les diferents fases dels processos productius s'obté permetent a aquests deduir les quotes
suportades en l'adquisició o importació de béns o serveis

En cada fase de la producció o distribució del bé o servei, l'empresari calcula i factura al client
l'impost que correspon al total del preu de venda. Però quan liquida l'impost davant d'Hisenda,
es dedueix de les quotes d'IVA repercutides com conseqüència de les operacions gravades que
realitzin a l'interior del país, les que hagi suportat en el mateix territori (matèries primeres,
existències, immobilitzacions, prestacions de serveis, etc.). Els empresaris o professionals no
podran deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o importacions de béns o
serveis que no es afectin directament exclusivament a la seva activitat empresarial o
professional.

DEVOLUCIONS

Els subjectes passius que no hagin pogut efectuar les deduccions originades en un període de
liquidació, per excedir contínuament les quotes suportades de les quotes repercutides, tenen
dret a sol licitar la devolució del saldo existent a favor seu a 31 de desembre de cada any.
La sol·licitud es formularà mitjançant la declaració-liquidació corresponent a l’últim període de
liquidació de l'any, és a dir, cal esperar a la finalització de l'exercici.

No obstant això, es preveu a partir de 2009 la possibilitat que els subjectes passius optin per
demanar la devolució del saldo al seu favor existent al final de cada període de liquidació. En
cas d'exercir l'opció per aquest procediment, el període de liquidació coincidirà amb el mes
natural, amb independència del seu volum de operacions.

L'IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE)

L'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) és un impost que forma part del sistema tributari
espanyol gestionat pels ajuntaments. Grava de manera directa la realització de qualsevol tipus
d'activitat econòmica, tant persones físiques com jurídiques. A diferència d'altres impostos, el
seu import és constant independentment del balanç de l'activitat. És un impost directe,
obligatori, proporcional, real i de gestió compartida. Estan exempts de l'Impost entre d'altres:

 Les persones físiques, que no tributen.

 Els subjectes passius de l'impost sobre societats i les societats civils que tinguin un
import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 d'euros.

A l’IAE no existeix base imposable ni tipus de gravamen, obtenint-se la quota tributària

directament de l'aplicació de les tarifes de l'impost, recollides en el Reial Decret Legislatiu
1175/1990 juntament amb la Instrucció per a la seva aplicació.
La quota tributària serà la resultant d'aplicar els diferents elements que intervenen en la seva
determinació, és a dir: la quota de tarifa, el coeficient de ponderació, el coeficient municipal de
situació, si escau, i el recàrrec provincial en els supòsits en què així es hagi establert legalment.
GLOSSARI DE TERMES FISCALS

BASE IMPOSABLE

Suma sobre la qual s'apliquen els tipus impositius per calcular el que es paga per un impost. O
el que és el mateix, part del fet imposable sobre el qual s'aplica el tipus impositiu per obtenir el
deute tributari. La base imposable, en l'impost sobre la renda, és l’ ingrés del contribuent,
descomptades les deduccions legals. La base imposable de l'impost sobre el benefici (renda) de
les empreses és el benefici de les empreses.

CONTRIBUCIONS

Les contribucions especials o contribucions de millora són tributs el fet imposable consisteix en
l'obtenció per l'obligat tributari d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns com a
conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de serveis
públics.

CONTRIBUENT

És el subjecte passiu de l'impost que realitza el fet imposable.

FET IMPOSABLE

El fet imposable és un concepte utilitzat en Dret tributari que marca el naixement de la

obligació tributària, sent així un dels elements que constitueixen el tribut.

Es tracta d'un fet jurídic establert per una norma de rang legal, els efectes de la qual també
hauran d'estar contemplats i determinats per la llei. A més, el creditor i el deutor de l'obligació
tributària tenen nul·la capacitat de disposició o negociació sobre els efectes del fet jurídic la
realització del qual generi, per llei, una obligació tributària.

IMPOSTOS

Els impostos són tributs el fet imposable dels quals es defineix sense referència a serveis
prestats o activitats desenvolupades per l'Administració Pública.

PERÍODE IMPOSITIU

És el període de temps en el que es manifesta el fet imposable. Ve fixat per la llei

QUOTA TRIBUTÀRIA

És la prestació o quantitat a ingressar per l'obligat tributari a les finances públiques com a
conseqüència de l'aplicació d'un tribut. També es coneix com a quota principal o quota a pagar

SUBJECTE PASSIU
És l'obligat tributari que, segons la llei, ha de complir l'obligació tributària principal així com les
obligacions formals inherents a la mateixa ja sigui com a contribuent o com a substitut del
contribuent

TAXES

Generalment es denominen taxes als tributs que graven la realització d'algun dels següents
fets imposables:

 La utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic.

 La prestació de serveis públics.
 La realització d'activitats en règim de dret públic.

TIPUS IMPOSITIU

Tarifa o escala que, aplicada a la base imposable, dona la quota tributària.

TRIBUTS

Els 'tributs''són ingressos públics de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries
obligatòries, imposades unilateralment, exigides per una administració pública com a
conseqüència de la realització del fet imposable que la llei vinculi en el deure de contribuir. El
seu fi primordial és el d'obtenir els ingressos necessaris per al sosteniment de la despesa
pública, sense perjudici de la seva possibilitat de vinculació a altres fins.