IRPF

 Grava l’obtenció de
 renda mundial
 per una persona física resident a Espanya
 durant un any natural

 Una persona física es considera resident si

compleix una de les dues circumstàncies
següents
 Permanència en territori espanyol 183 dies o
més durant l’any
 Radicació en territori espanyol del nucli principal
o base de les seves activitats econòmiques
 ESQUEMA DE LIQUIDACIÓ

 PAS 1: càlcul del rendiment net anual de les 5 classes de renda que pot
obtenir un empresari individual resident

 Rendiment del treball

 L’empresari no cobra salaris ni prestacions d’atur, però sí pot rebre prestacions per
cessament d’activitat, pensions públiques i prestacions de plans de pensions

 Rendiment del capital

 Immobiliari: ingressos de l’empresari pel lloguer d’immobles no afectats a la seva
activitat econòmica (cases, pisos, apartaments, locals no afectats...)
 Mobiliari: ingressos de l’empresari en concepte de dividends, interessos i prestacions
de plans de jubilació (assegurances de vida)

 Rendiment d’activitats econòmiques

 Renda de l’activitat empresarial: benefici comptable +/- ajustos fiscals

 Guanys i pèrdues patrimonials

 Guanys i pèrdues que deriven de la transmissió per l’empresari de béns afectats i
no afectats a la seva activitat econòmica (cases, pisos, apartaments, locals, oficines,
magatzems, terrenys, vehicles, accions...)
 Guanys i pèrdues que no deriven de cap transmissió de l’empresari (premis,
robatoris...)

 Imputació de renda

 PAS 2
 Integració i compensació dels cinc rendiments nets de
l’empresari individual en la base imposable general i la
base imposable de l’estalvi

 - reduccions
 = base liquidable general i base liquidable de l’estalvi

 x tarifes progressives (estatal i autonòmica)

 = quota íntegra estatal i quota íntegra autonòmica

 - deduccions
 = quota líquida estatal i quota líquida autonòmica

 - pagaments a compte (pagaments fraccionats i retencions)

 = quota diferencial a pagar (si és +) o a retornar (si és -)
 1 RENDIMENT DEL TREBALL

 Rendiment íntegre
 Import íntegre, inclosa la retenció
 - despeses deduïbles
 Cotitzacions a la Seguretat Social
 Quotes a sindicats i col.legis professionals: límit 500
 Despeses de defensa jurídica amb l’empresa: límit 300
 2.000 (reducció per rendiment del treball)
 = rendiment net
 - reducció si rendiment net no és > 16.825
 Si rendiment net és 13.115 o menys
 5.565
 Si rendiment net està entre 13.115 i 16.825
 5.565 – [1,5 * (rendiment net - 13.115)]
 = rendiment net reduït
 No pot ser negatiu
EXEMPLE
La Diana és una empresària individual propietària d’una sabateria i l’any
X obté els següents ingressos: 1) gener-febrer: 7.000 euros de benefici
per les vendes de sabates. La Diana ha cotitzat 1.500 euros a la Seguretat
Social en el règim especial d’autònoms. 2) març-juny: 8.000 euros íntegres
de prestacions per cessament de l’activitat motivat per un estat
d’alarma. L’Estat ha aplicat una retenció del 20%. 3) Juliol-desembre:
10.000 euros íntegres de pensió pública per causa de la jubilació de la
Diana l’1 de juliol. L’Estat ha aplicat una retenció del 20%

 Rendiment íntegre del treball: 18.000

 7.000 benefici empresarial no es sumen, perquè la Diana ha de declarar
aquesta renda com a rendiment d’activitats econòmiques
 8.000 prestacions íntegres per cessament de l’activitat (assimilades a
prestacions d’atur), inclosa la retenció del 20% (1.600)
 10.000 prestacions íntegres per la pensió pública, inclosa la retenció del 20%
(2.000)
 - despeses deduïbles: 2.000
 1.500 cotització Seguretat Social no es dedueixen, perquè aquesta cotització és
despesa deduïble per calcular el rendiment d’activitats econòmiques
 2.000 reducció per rendiment del treball
 = rendiment net; 16.000
 - reducció si el rendiment net no és > 16.825: 1.237,50
 Rendiment net de la Diana (16.000) està entre 13.115 i 16.825
 Reducció: 5.565 – [1,5 * (16.000 - 13.115)] = 1.237,50
 = rendiment net reduït: 14.762,50
 2.1 RENDIMENT DEL CAPITAL IMMOBILIARI

 Rendiment íntegre
 Import íntegre, inclosa la retenció
 La retenció és aplicable només en cas de lloguer d’immobles no afectats a l’activitat
econòmica del propietari i que no siguin habitatges (exemple, lloguer de locals,
terrenys... que no estiguin afectats a l’empresa)
 - despeses deduïbles
 Interessos per préstecs demanats per adquirir l’immoble
 Tributs pagats pel propietari (IBI, taxa escombraries)
 Saldos de cobrament dubtós (amb requisits)
 Despeses per administració, vigilància, porteria
 Despeses de conservació i reparació (no millora)
 Amortització: 3% sobre el valor més gran entre el cost d’adquisició o el valor
cadastral
 = rendiment net
 Pot ser negatiu
 Únic límit: la suma de despeses per interessos i conservació i reparació no pot ser
> al rendiment íntegre
 L’excés no deduïble per aplicació d’aquest límit pot deduir-se en les declaracions dels 4
anys següents
 - reducció 60%
 Rendiment net positiu derivat de l’arrendament d’un habitatge habitual (no
lloguer turístic), sempre no s’hagi iniciat cap procediment de verificació de
dades, de comprovació limitada o d’inspecció
EXEMPLE
El Carles, empresari individual, és propietari d’un local no afectat a la
seva activitat econòmica, amb un valor cadastral de 200.000 euros, que
lloga l’any X per 1.000 euros íntegres mensuals. L’arrendatari reté un 19%
de cada mensualitat. El Carles ha pagat les següents quantitats: a un banc
3.000 euros en concepte d’interessos per la devolució d’un préstec
hipotecari que va demanar per comprar el local, a l’Ajuntament 500 euros
d’IBI i a una empresa constructora 4.000 euros en reparacions

 Rendiment íntegre del capital immobiliari: 12.000

 El Carles obté un rendiment del capital immobiliari i no un rendiment d’activitats
econòmiques perquè el local que lloga no està afecta a la seva activitat
econòmica (està afectat a l’activitat econòmica de l’arrendatari)
 1.000 euros mensuals d’ingressos íntegres (inclosa la retenció de l’arrendatari
del 19% = 190) x 12 mesos
 - despeses deduïbles: 13.500
 – 3.000 interessos del préstec hipotecari
 – 500 quota d’IBI
 – 4.000 reparacions
 - 6.000 3% de 200.000 euros (valor cadastral) en concepte d’amortització
 = rendiment net del capital immobiliari: -1.500 (rendiment negatiu)
 No s’aplica el límit de les despeses deduïbles perquè la suma de les
despeses per interessos (3.000) i reparacions (4.000), és a dir, 7.000, no supera
el rendiment íntegre (12.000)
 2.2 RENDIMENT DEL CAPITAL MOBILIARI

 1 Participació en fons propis d’entitats

 Dividends
 Rendiment íntegre: import íntegre, inclosa la retenció
 - despeses d’administració i dipòsit de les accions
 2 Cessió a tercers de capitals propis
 Interessos
 Rendiment íntegre: import íntegre, inclosa la retenció
 No són deduïbles com a despeses les comissions per comptes bancaris
 Transmissió de títols de renda fixa (deute públic i privat):
hauria de ser guany o pèrdua patrimonial que deriva d’una
transmissió, però es qualifica com a rendiment del capital mobiliari
 Rendiment íntegre: valor de transmissió – valor d’adquisició
 - despeses d’administració i dipòsit de deute públic i privat
 3 Assegurances de vida i invalidesa
 Només si prenedor (qui signa l’assegurança) és beneficiari (qui rep
els diners)
 Exemple: pla de jubilació (assegurança de vida per supervivència)
 Rendiment íntegre
 Prestacions en forma de capital: capital rebut – primes satisfetes
 Prestacions en forma de renda vitalícia o temporal: % variable de les
prestacions rebudes cada any, en funció de l’edat del prenedor (renda vitalícia)
o de la durada de la renda (renda temporal)
EXEMPLE
La Nídia és una empresària individual que durant l’any X cobra, entre
d’altres, les següents rendes: 2.000 euros íntegres de dividends per la
titularitat d’unes accions de Repsol, amb una retenció del 19% i unes
despeses de dipòsit cobrades per una gestoria de 100 euros; 1.000 euros
íntegres d’interessos per la titularitat d’uns bons de la Generalitat, amb
una retenció del 19% i unes despeses de dipòsit cobrades per una gestoria de
100 euros; i 120.000 euros íntegres de prestació en forma de capital per un
pla de jubilació (assegurança de vida), amb una retenció del 19%, en el qual
havia pagat abans de jubilar-se 80.000 euros en primes

 La Nídia és empresària, però aquestes rendes no són rendiments

d’activitats econòmiques
 Accions, comptes bancaris, deute públic i privat i assegurances de vida
es consideren sempre elements no afectats a l’activitat econòmica
 Rendiment íntegre del capital mobiliari: 43.000
 2.000 dividends íntegres, inclosa la retenció del 19% (380 euros)
 + 1.000 interessos íntegres, inclosa la retenció del 19% (190 euros)
 + 40.000 prestacions íntegres del pla de jubilació, que és la diferencia entre el
capital diferit brut (120.000) i les primes pagades (80.000), inclosa la retenció
del 19% (7.600 euros)
 - despeses deduïbles: 200
 – 100 despeses per dipòsit de les accions
 – 100 despeses per dipòsit dels bons de la Generalitat
 = rendiment net del capital mobiliari: 42.800
 3 RENDIMENT D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES

 Dues modalitats per calcular el rendiment

net

 Estimació directa (normal i simplificada)

 Benefici comptable que es deriva del llibre de

“Pèrdues i guanys” (ingressos – despeses)

 + / - ajustos fiscals extra comptables

previstos en la LIS
 + / - ajustos fiscals per aplicació d’algunes

especialitats en la LIRPF

 Estimació objectiva
 Segons mòduls
 Estimació directa normal: especialitats en la LIRPF

 Reducció per rendiments irregulars

 30% dels rendiments nets inclosos a la llista de l’art. 25 RIRPF
 Subvencions per adquirir terrenys, indemnitzacions per cessament
d’activitat...

 Reducció per inici d’activitat

 20% del rendiment net, sobre un màxim de 100.000 euros
 Aplicable el primer període impositiu amb rendiment positiu i el
següent

 Reducció per exercir l’activitat econòmica per un únic

client (“treballadors autònoms”)
 2.000 euros, igual que rendiment del treball

 Reducció en cas de rendiment net no > 12.000 euros

 1.620 euros, incompatible amb la reducció anterior de 2.000
euros
 Limitació de despeses deduïbles
 Operacions mercantils i laborals amb el cònjuge i els fills
 Només és deduïble la part de la venda o el sou que no superi la
contraprestació o retribució mitjana del mercat

 Deduccions deduïbles no comptabilitzades

 Primes d’assegurances de malaltia pel contribuent, cònjuge i fills
menors de 25 anys
 Límit: 500 euros per persona (1.500 euros en cas de discapacitat)
 Despeses de subministraments (aigua, gas, llum, internet...) de
l’habitatge habitual afectat parcialment a l’activitat econòmica
 Deduïble el percentatge que resulti d’aplicar el 30% a la
proporció entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a
l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que es provi un
percentatge diferent
 Despeses en restaurants i hotels utilitzant mitjans electrònics de
pagament
 Límit: quantitats exemptes per les dietes en l’art. 9 RIRPF
EXEMPLE
El Pol inicia l’any X una activitat empresarial individual per una
multinacional del sector, que és el seu únic client, i tributa a l’IRPF pel règim
d’estimació directa NORMAL. El benefici comptable de l’any X és de
100.000 euros. Per calcular aquest benefici, el Pol s’ha deduït comptablement,
entre d’altres despeses, uns pagaments fraccionats en concepte d’IRPF
pagats l’any X de 20.000 euros i una multa de trànsit de 300 euros, i no
s’ha deduït comptablement una prima per una assegurança mèdica
privada de 2.000 euros

 Benefici comptable: 100.000

 + / - ajustos fiscals LIS: +20.300
 + 20.000 pagaments fraccionats
 Deduïbles comptablement, però no fiscalment
 + 300 multa de trànsit
 Deduïble comptablement, però no fiscalment
 = rendiment net: 120.300
 + / - especialitats LIRPF: -22.500
 - 20.000 deducció per inici d’activitat
 20% del rendiment net (120.300), sobre un màxim de 100.000 euros
 - 2.000 deducció per vendes a un únic client
 “Treballadors autònoms”
 - 500 deduccions no comptabilitzades
 Prima d’assegurança mèdica, amb el límit de 500 euros per persona
 = rendiment net: 97.800
 Estimació directa simplificada
 Només empresaris individuals amb una xifra de
negocis no > 600.000
 Renunciable, amb efectes durant un mínim de 3 anys
 Les mateixes especialitats en LIRPF que l’estimació directa
normal, però amb dues especialitats addicionals
 Amortització fiscal d’immobles
 Mètode lineal d’una taula simplificada
 Ordre del Ministeri d’Hisenda de 27 de març de 1998

 Deduccions per despeses de difícil justificació

 La deducció fiscal de les provisions, en els termes de la LIS, és
aplicable en estimació directa normal però no en estimació
directa simplificada
 Es substitueix per una deducció en concepte de despeses de difícil
justificació del 5% del rendiment net, amb un màxim de 2.000 euros
EXEMPLE
El Pol inicia l’any X una activitat empresarial individual per una
multinacional del sector, que és el seu únic client, i tributa a l’IRPF pel règim
d’estimació directa SIMPLIFICADA. El benefici comptable de l’any X és
de 100.000 euros. Per calcular aquest benefici, el Pol s’ha deduït
comptablement, entre d’altres despeses, uns pagaments fraccionats en
concepte d’IRPF pagats l’any X de 20.000 euros i una multa de trànsit de
300 euros, i no s’ha deduït comptablement una prima per una assegurança
mèdica privada de 2.000 euros

 Benefici comptable: 100.000

 + / - ajustos fiscals LIS: +20.300
 + 20.000 pagaments fraccionats
 Deduïbles comptablement, però no fiscalment
 + 300 multa de trànsit
 Deduïble comptablement, però no fiscalment
 = rendiment net: 120.300
 + / - especialitats LIRPF: -24.500
 - 20.000 deducció per inici d’activitat
 20% del rendiment net (120.300), sobre un màxim de 100.000 euros
 - 2.000 deducció per vendes a un únic client
 “Treballadors autònoms”
 - 500 deduccions no comptabilitzades
 Prima d’assegurança mèdica, amb el límit de 500 euros per persona
 - 2.000 deducció per despeses de difícil justificació
 5% del rendiment net (120.300), amb un límit de 2.000 euros
 = rendiment net: 95.800
 Estimació objectiva
 Renunciable, amb efectes durant un mínim de 3 anys
 Requisits
 Només activitats incloses en una Ordre del Ministeri d’Hisenda que es
publica cada any
 Els rendiments íntegres l’any anterior no poden ser > 150.000 euros
 250.000 euros els anys 2016 a 2021
 Els rendiments que provinguin d’operacions amb obligació d’expedir
factura no poden ser > 75.000 euros anuals
 125.000 euros els anys 2016 a 2021
 Les compres de l’any anterior no poder ser > 250.000 euros
 Rendiment
 Signes, índexs o mòduls
 Número de treballadors (X euros per treballador)
 Superfície dels locals (X euros per metre quadrat)
 Potència d’electricitat contractada (X euros per kilovat hora)…
 Allunyat de la realitat
 Interessa quan els rendiments reals (ingressos – despeses) són > als
rendiments per aplicació dels mòduls
 En cas contrari, es pot renunciar i aplicar l’estimació directa simplificada o
normal
EXEMPLE
La Júlia obre una sabateria i tributa pel règim estimació
objectiva en l’IRPF. La Júlia té 2 treballadors contractats a temps
complet, un local amb una superfície de 200 m2 i un consum anual
d’electricitat de 5.000 kwh. Els mòduls aplicables a la Júlia per
l’any X són els següents, segons l’Ordre Ministerial (OM)
HAC/1155/2020, de 25 de novembre, de l’estimació objectiva per
l’any 2021 (epígraf 651.6 IAE):
 Personal assalariat: 3.130,41 euros per treballador
 Personal no assalariat: 13.453,83 euros per cada persona no
assalariada
 Superfície del local: 27,71 euros per m2
 Consum d’energia elèctrica: 52,27 euros per 100 Kwh

 Rendiment net d’activitats econòmiques

 3.130,41 x 2 treballadors = 6.260,82
 13.453,83 x 1 persona no assalariada (Júlia) = 13.453,83
 27,71 x 200 m2 = 5.542
 52,27 x 50 unitats de 100 kwh (5.000 kwh) = 2.613,50
 TOTAL: 6.260,82 + 13.453,83 + 5.542 + 2.613,50 =
27.870,15
 4 GUANYS I PÈRDUES PATRIMONIALS

 Quantificació
 Guanys i pèrdues que deriven de transmissions
 Transmissions oneroses
 Valor de transmissió
 - valor d’adquisició
 Transmissions lucratives (gratuïtes)
 Valor de transmissió = no és 0, sinó valor en l’ISD
 Immobles: valor de referència cadastral
 Vehicles: valor nou per un percentatge en funció de l’antiguitat (Ordre
del Ministeri d’Hisenda)
 Altres béns: valor de mercat
 - valor d’adquisició = no és 0 si es va rebre gratuïtament, sinó valor
en l’ISD
 Guanys i pèrdues que no deriven de transmissions
 Valor de mercat
 Règim especial
 Exempció del guany patrimonial per reinversió en habitatge
habitual en un termini no > 2 anys
EXEMPLE
El Vicenç, empresari individual. realitza les següents operacions
 Ven per 40.000 euros accions que havia comprat per 50.000 euros
 Ven per 180.000 euros un magatzem de l’empresa que havia comprat
per 200.000 euros
 Dóna a la seva filla Abril una joia valorada en 30.000 euros que havia
rebut fa vint anys en herència, quan estava valorada en 20.000 euros
 Obté un premi de 10.000 euros en unes apostes esportives online
 Guanys i pèrdues patrimonials que deriven de
transmissions
 Vendes = transmissions oneroses
 Accions: 40.000 transmissió – 50.000 adquisició = -10.000
 Magatzem: 180.000 transmissió – 200.000 adquisició= -20.000
 La renda per la transmissió d’elements patrimonials afectes a
activitats econòmiques sempre es consideren guanys i pèrdues
patrimonials i no rendiments d’activitats econòmiques
 Donació = transmissió lucrativa (gratuïta)
 Joia: 30.000 transmissió (no 0, sinó valor de mercat) – 20.000
adquisició (no 0, sinó valor de mercat) = +10.000
 TOTAL: - 10.000 (accions) – 20.000 (magatzem) + 10.000 (joia) =
- 20.000 (pèrdua)
 Guanys i pèrdues patrimonials que no deriven de
transmissions
 Premi en apostes esportives online: 10.000 (guany)
 5 IMPUTACIONS DE RENDA

 Imputació de renda immobiliària

 Béns immobles urbans que siguin segones o
ulteriors residències
 S’exclou l’habitatge habitual i el sòl no edificat
 No han d’estar afectats a activitats econòmiques
 No han de generar rendiments del capital
immobiliari

 Quantificació
 1,1% del valor cadastral si aquest valor cadastral
ha estat revisat en els darrers 10 anys
 2% del valor cadastral si no s’ha produït aquesta
revisió anterior
 Proporcional al número de dies de l’any
EXEMPLE
L’Anna, empresària individual, és propietària de
 Una casa on viu, amb un valor cadastral revisat de 1.000.000
 Un local afectat a la seva empresa, amb un valor cadastral revisat de
3.000.000
 Un bloc d’oficines afectat a la seva empresa, que ha llogat 200 dies a
una altra empresa, amb un valor cadastral revisat de 5.000.000
 Un pis no afectat a la seva empresa, que ha llogat 100 dies, amb un
valor cadastral revisat de 200.000
 Imputació de renda immobiliària
 Casa: no genera imputació de renda perquè és l’habitatge habitual
 Local: no genera imputació de renda perquè és element afectat a
l’activitat econòmica
 Bloc d’oficines
 Llogat 200 dies: rendiment d’activitats econòmiques perquè és element
afectat a l’activitat econòmica de l’Anna
 No llogat 165 dies (365-200): no genera imputació de renda perquè
és element afectat a l’activitat econòmica
 Pis
 Llogat 100 dies: rendiment del capital immobiliari perquè és element
no afectat a l’activitat econòmica de l’Anna
 No llogat 265 dies (365-100): imputació de renda immobiliària
perquè no és habitatge habitual, no està afectat a l’activitat econòmica i
no genera rendiment del capital immobiliari
 1,1% de 200.000 (valor cadastral revisat) = 2.200
 2.200 x (265/365) = 1.597,26
 Trabajo
Capital inmobiliario
Actividades económicas
Imputaciones de renta

Compensación límite Compensación límite

25% saldo positivo
25% saldo positivo

Si la base liquidable general

es NEGATIVA: compensación
en 4 años (en la LIS, en
cambio, no hay limite temporal)
La base liquidable general solo
puede ser negativa si también
es negativa la base imponible La base
general, porque las liquidable del
reducciones solo minoran Límite reducción planes de pensiones: la cifra
ahorro no
hasta anulación menor de 2.000 euros, más 8.000 adicionales si
puede ser
son aportaciones empresariales, o el 30% de los
Si la base imponible general rendimientos netos del trabajo o de actividades nunca
es negativa no son aplicables económicas negativa
las reducciones y la base porque la base
liquidable general coincide con imponible del
la base imponible general ahorro no es
Las reducciones por planes nunca
de pensiones y otros SPS que negativa y el
no se puedan aplicar para restar remanente
la base imponible general se solo minora
pueden compensar en 5 años hasta
anulación
 TARIFA TARIFA AUTONÓMICA TARIFA TARIFA AUTONÓMICA
A la cuota íntegra ESTATAL CATALUÑA ha aprobado una ESTATAL La misma que la tarifa
estatal y tarifa autonómica estatal y no es
autonómica de la modificable por ley
base liquidable autonómica
general (BLG) se
resta la cuota íntegra
estatal y autonómica
del Mínimo
Personal y Familiar
(MPF) CATALUÑA - Deducción inversión vivienda habitual (transitoria) CATALUÑA
- Deducción alquiler vivienda (transitoria) - Deducción inversión vivienda habitual (transitoria)
ha modificado el - Deducción alquiler vivienda (jóvenes, parados, viudos, discapacitados,
- Deducción inversión empresas de nueva creación
mínimo familias numerosas)
- 50% del resto de deducciones (reinversión empresarial,
actividades económicas, donaciones, Ceuta y Melilla, - Otras (natalidad, donaciones, intereses de préstamos para estudios,
Si el MPF es patrimonio histórico) viudos, rehabilitación vivienda, inversión empresas de nueva creación)
superior a la BLG, - 50% del resto de deducciones (reinversión empresarial, actividades
económicas, donaciones, Ceuta y Melilla, patrimonio histórico)
la cuota íntegra
estatal y autonómica
de la BLG es 0 y la
cuota íntegra estatal
y autonómica que
corresponde al
exceso de MPF resta
la cuota íntegra
estatal y autonómica
de la base liquidable - Deducción por doble imposición internacional
del ahorro (BLA) - Deducción por maternidad
- Deducción por familia numerosa y discapacidad
- Pagos a cuenta (pagos fraccionados y
retenciones)
 MÍNIM PERSONAL I FAMILIAR
 Mínim del contribuent
 5.550 + 1.150 (si té més de 65 anys) + 1.400 (si té més de 75 anys)
 CATALUNYA: 5.550 s’incrementa a 6.105 si la suma de les bases
liquidables general i de l’estalvi és igual o inferior a 12.450 euros
 Mínim per descendents menors de 25 anys o amb discapacitat, que
conviuen amb el contribuent i amb rendes no superiors a 8.000 euros
 1er fill: 2.400
 2on fill: 2.700
 3er fill: 4.000
 4rt fill i següents: 4.500
 + 2.800 si el descendent té menys de 3 anys
 Si pare i mare fan declaracions individuals: només la meitat cadascun
 Mínim per ascendents que conviuen amb el contribuent i obtenen
rendes no superiors a 8.000 euros
 1.150 (més de 65 anys o discapacitat) + 1.400 (més de 75 anys)
 Mínim per discapacitat igual o superior al 33% del contribuent,
ascendents o descendents
 3.000 (9.000 si el grau de discapacitat és igual o superior al 65%) + 3.000 si
acredita la necessitat d’ajuda de terceres persones, mobilitat reduïda, o
discapacitat igual o superior al 65%
TARIFA ESTATAL APLICABLE A LA BASE LIQUIDABLE GENERAL I AL MÍNIM PERSONAL I
FAMILIAR
 EXEMPLE: la Glòria té una BLG de 30.000 euros i un MPF de 13.000 euros

 Tarifa estatal sobre la BLG (30.000)

 A la primera columna “Base liquidable - Fins euros” anem baixant fins no passar-nos
 Ens quedem en el tercer tram perquè la xifra del quart tram (35.200) és superior a la BLG
 Pels primers 20.200 euros de BLG de la Glòria, correspon una quota íntegra de 2.112,75
 Per la resta de BLG de la Glòria (30.000 – 20.200 = 9.800) s’aplica un tipus de gravamen del
15%: 9.800 x 15% = 1.470
 Quota íntegra estatal de la BLG: 2.112,75 + 1.470 = 3.582.75
 Tarifa estatal sobre el MPF (13.000)
 A la primera columna “Base liquidable - Fins euros” anem baixant fins no passar-nos
 Ens quedem en el segon tram perquè la xifra del tercer tram (20.200) és superior al MPF
 Pels primers 12.450 euros de MPF de la Glòria, correspon una quota íntegra de 1.182,75
 Per la resta de MPF de la Glòria (13.000 – 12.450 = 550) s’aplica un tipus de gravamen del
12%: 550 x 12% = 66
 Quota íntegra estatal del MPF: 1.182,75 + 66 = 1.248.75
 Quota íntegra estatal de la BLG-MPF: 3.582,75 (BLG) – 1.248,75 (MPF) = 2.334
TARIFA AUTONÒMICA APLICABLE A LA BASE LIQUIDABLE GENERAL I AL MÍNIM PERSONAL I
FAMILIAR
 EXEMPLE: la Glòria té una BLG de 30.000 euros i un MPF de 13.000 euros

 Tarifa autonòmica de Catalunya sobre la BLG (30.000)

 A la primera columna “Base liquidable Fins euros” anem baixant fins no passar-nos
 Ens quedem en el segon tram perquè la xifra del tercer tram (33.007,20) és superior a la BLG
 Pels primers 17.707,20 euros de BLG de la Glòria, correspon una quota íntegra de 2.124,86
 Per la resta de BLG de la Glòria (30.000 – 17.707,20 = 12.292,80) s’aplica un tipus de
gravamen del 14%: 12.292,80 x 14% = 1.721
 Quota íntegra autonòmica de la BLG: 2.124,86 + 1.721 = 3.845,86
 Tarifa autonòmica de Catalunya sobre el MPF (13.000: és igual que el MPF estatal
perquè el mínim del contribuent incrementat de Catalunya de 6.105 no és aplicable a la Glòria,
pel fet que la seva BLG és superior a 12.450)
 A la primera columna “Base liquidable Fins euros” anem baixant fins no passar-nos
 Ens quedem en el primer tram perquè la xifra del segon tram (17.707,20) és superior al MPF
 Pels primers 0 euros de BLG de la Glòria, correspon una quota íntegra de 0
 Per la resta de MPF de la Glòria (13.000 – 0 = 13.000) s’aplica un tipus de gravamen del 12%:
13.000 x 12% = 1.560
 Quota íntegra autonòmica del MPF: 0 + 1.560 = 1.560
 Quota íntegra autonòmica de la BLG-MPF: 3.845,86 (BLG) – 1.560 (MPF) = 2.285,86
Base liquidable Quota íntegra Resta BL Tipus aplicable
Fins euros Euros Fins euros Percentatge

0 0 17.707,20 12

17.707,20 2.124,86 15.300,00 14

33.007,20 4.266,86 20.400,00 18,5

53.407,20 8.040,86 36.592,80 21,5

90.000,20 15.908,31 30.000,00 23,5

120.000,00 22.958,31 55.000,00 24,5

175.000,00 36.433,31 En endavant 25,5

TARIFA ESTATAL I TARIFA AUTONÒMICA APLICABLES A LA BASE LIQUIDABLE DE L’ESTALVI
 EXEMPLE: la Glòria té una BLE de 30.000 euros

 Tarifa estatal sobre la BLE (30.000)

 A la primera columna “Base liquidable de l’estalvi - Fins euros” anem baixant fins no passar-nos
 Ens quedem en el segon tram perquè la xifra del tercer tram (50.000) és superior a la BLE
 Pels primers 6.000 euros de BLG de la Glòria, correspon una quota íntegra de 570
 Per la resta de BLG de la Glòria (30.000 – 6.000 = 24.000) s’aplica un tipus de gravamen del
10,5%: 24.000 x 10,5% = 2.520
 Quota íntegra estatal de la BLG: 570 + 2.520 = 3.090

 Tarifa autonòmica sobre la BLE (30.000)

 A la primera columna “Base liquidable de l’estalvi - Fins euros” anem baixant fins no passar-nos
 Ens quedem en el segon tram perquè la xifra del tercer tram (50.000) és superior a la BLE
 Pels primers 6.000 euros de BLG de la Glòria, correspon una quota íntegra de 570
 QUOTA ÍNTEGRA ESTATAL
- DEDUCCIONS
= QUOTA LÍQUIDA ESTATAL
 Inversió de beneficis en l’adquisició d’elements nous de
l’immobilitzat material afectats a l’empresa
 50% de la quantitat resultant d’aplicar el 5% sobre els beneficis invertits
 S’han de complir els requisits de les empreses de reduïda dimensió de l’IS (PIMES)
 La inversió s’ha de fer en 2 anys i l’element nou s’ha de mantenir 5 anys

 Bonificacions per incentivar activitats

 50% de les deduccions i bonificacions a la quota previstes a LIS
 Recerca i desenvolupament: 25% o 8% de les quantitats invertides
 Innovació tecnològica: 12% de les quantitats invertides
 Producció de cinema: 25% o 20% de les quantitats invertides
 Foment de l’ocupació
 3.000 euros per treballador menor de 30 anys i contracte indefinit
 Empreses amb màxim de 50 treballadors que contractin a temps indefinit a
treballadors en atur: deducció de la quantitat que es deixa de cobrar per l’atur
 Foment de l’ocupació per a treballadors minusvàlids
 9.000 euros persona/any (discapacitat entre 33% i el 64%)
 12.000 euros persona/any (discapacitat igual o superior al 65%)

 Donatius
 50% del resultat de multiplicar
 75% o 30% en el cas d’entitats sense ànim de lucre de la llei 49/2002
 10% en el cas de la resta d’entitats sense ànim de lucre
 50% del resultat de multiplicar
 20% sobre les quotes d’afil.liació i aportacions a partits polítics, amb una base
màxima de 600 euros
 Inversió en habitatge habitual (DEROGADA)
 Règim transitori per inversions abans de 2013
 7,5% sobre una base màxima de 9.040 euros

 Lloguer d’habitatge habitual (DEROGADA)

 Règim transitori pels lloguers iniciats abans de 2015 i amb base
imposable del contribuent inferior a 24.107,20 euros
 10,05% sobre una base màxima de 9.040 euros

 Inversió en empreses de nova creació (àngel inversor)

 30% en l’adquisició d’accions o participacions, sobre una base
màxima de 60.000 euros
 L’activitat de la societat no pot ser la simple gestió d’un patrimoni
mobiliari o immobiliari
 El capital social de la societat no pot superar 400.000 euros quan iniciï
l’activitat
 Les accions s’han d’adquirir en el moment de la constitució de la societat
o durant els tres anys següents i s’han de mantenir en el patrimoni de
l’inversor entre 3 i 12 anys
 La participació no pot ser superior al 40% del capital social de la societat
 QUOTA ÍNTEGRA AUTONÒMICA
- DEDUCCIONS
= QUOTA LÍQUIDA AUTONÒMICA

 S’apliquen en la quota autonòmica, en els

mateixos termes que en la quota estatal,
les tres primeres deduccions

 Inversió de beneficis en l’adquisició

d’elements nous de l’immobilitzat material
afectats a l’empresa
 Bonificacions per incentivar activitats
 Donatius
 Inversió en habitatge habitual (DEROGADA)
 Règim transitori per inversions abans de 2013
 Catalunya. 7,5% sobre una base màxima de 9.040 euros
 Catalunya
 Lloguer d’habitatge habitual
 Menors 32 anys, aturats, discapacitats, vidus de 65 anys o més i famílies
nombroses: 10% de la quantitat pagada, amb màxim de 300 euros

 Naixement o adopció de fills

 300 euros

 Adquisició d’accions o participacions en entitats de nova o recent

creació (àngel inversor)
 30% del valor de les accions adquirides, fins un màxim de 6.000 euros
 L’activitat de la societat no pot ser la simple gestió d’un patrimoni mobiliari o
immobiliari
 La societat ha de comptar amb una persona contractada a temps complet
 El volum de facturació anual de la societat no pot superar 1 milió d’euros
 Les accions s’han d’adquirir en el moment de la constitució de la societat o
durant els tres anys següents i s’han de mantenir en el patrimoni de l’inversor
un mínim de 3 anys
 La participació no pot ser superior al 35% del capital social de la societat
EXEMPLE
L’any X, el David és un empresari individual que realitza les següents operacions
 Compra per 25.000 euros el 30% de les accions d’una nova S.L. que es dedica a
la creació d’aplicacions de mòbil i que té una persona contractada, un capital social
de 75.000 euros i un volum de facturació anual de 1,5 milions d’euros
 Ha estat pare pel naixement d’un fill
 Destina 3.000 euros del seu benefici empresarial a la compra d’un ordinador per
l’empresa

 Deduccions a la quota íntegra estatal

 Inversió en empreses de nova creació (àngel inversor): sí, perquè es compleixen tots
els requisits de la LIRPF (la S.L. té activitat empresarial i capital social inferior 400.000 euros
i David adquireix menys del 40% de les accions d’aquesta S.L. en el moment de la seva
constitució)
 30% de 25.000 (30% sobre un màxim de 60.000) = 7.500
 Inversió de beneficis en l’adquisició d’elements nous de l’immobilitzat material
afectats a l’empresa (ordinador)
 50% de 3.000 x 5% = 75
 TOTAL: 7.500 + 75 = 7.575
 Deduccions a la quota íntegra autonòmica (Catalunya)
 Inversió en empreses de nova creació (àngel inversor): no, perquè no es compleixen
tots els requisits de la llei catalana (la S.L. té activitat empresarial i una persona contractada i
David adquireix menys del 35% de les accions d’aquesta S.L. en el moment de la seva
constitució, però la facturació d’aquesta S.L. d’1,5 milions supera el límit d’1 milió)
 0
 Naixement de fill: 300
 Inversió de beneficis en l’adquisició d’elements nous de l’immobilitzat material
afectats a l’empresa (ordinador)
 50% de 3.000 x 5% = 75
 TOTAL: 75 + 300 = 375
 QUOTA LÍQUIDA TOTAL
- DEDUCCIONS
QUOTA DIFERENCIAL

 Deducció per doble imposició

internacional
 En defecte de CDI o si aquest remet a la normativa
interna dels Estats, la LIRPF permet deduir la menor
de
 IRNR pagat a l’estranger
 Renda gravada a l’estranger per tipus mitjà de l’IRPF
 Deducció dels pagaments a compte
 Retencions i ingressos a compte que li han
practicat al contribuent els empresaris i professionals
que li han pagat
 Pagaments fraccionats que el contribuent que és
empresari o professional ha pagat a hisenda durant
l’any
EXEMPLE
L’any X, la Tamara obté 30.000 euros de renda íntegra pel lloguer
d’un magatzem de la seva propietat situat a París. A França, la
Tamara ha pagat un IRNR francès a un tipus de gravamen del
40%. El tipus mitjà de gravamen de l’IRPF espanyol de la Tamara
és del 35%

 Deducció per doble imposició internacional

 CDI Espanya-França: diu el mateix que la LIRPF
 LIRPF: és deduïble la MENOR de
 IRNR pagat a França
 30.000 x 40% = 12.000 euros
 Renda gravada a França per tipus mitjà de l’IRPF
espanyol
 30.000 x 35% = 10.500 euros
 Deducció a la quota líquida
 10.500 euros (la xifra menor)
 Dels 12.000 euros pagats a França, amb aquesta
deducció en el seu IRPF la Tamara ha evitat la doble
imposició internacional de 10.500 euros, però no dels
1.500 euros restants
 TRIBUTACIÓ CONJUNTA

 Unitats familiars que poden optar

 Matrimonial
 Cònjuges + fills incapacitats o menors que
convisquin
 Monoparental
 Pare o mare + fills incapacitats o menors que
convisquin

 Reducció a la base imposable

 Matrimonial
 Reducció addicional de 3.400 euros
 Monoparental
 Reducció addicional de 2.150 euros
 GESTIÓ

 Obligació de presentar l’autoliquidació (Model D-

100) entre abril i juny de l’any següent
 No obligats a presentar declaració
 Contribuents que obtinguin rendiments de treball no superiors
a 22.000 euros íntegres
 14.000 euros si hi ha més d’un pagador
 Contribuents que obtinguin rendiments capital mobiliari i
guanys patrimonials no superiors a 1.600 euros
 Quota diferencial negativa
 Per obtenir la devolució quan no existeix l’obligació de declarar
cal presentar l’autoliquidació o confirmar l’esborrany

 Obligacions formals
 Conservació de documents durant 4 anys
 Subjectes que obtenen rendiments d’activitats econòmiques
 Deures comptables (estimació directa normal)
 Llibres registre (estimació directa simplificada i objectiva)