PROBABLITAT. DISTRIBUCIONS DE PROBABILITAT DISCRETES.

Definicions introductòries
La probabilitat és la branca de les matemà0ques que s’encarrega de l’estudi dels
experiments aleatoris.

Els experiments deterministes són aquells experiments en què sabem el que ocorrerà
abans de fer-los.

Els experiments aleatoris són aquells experiments on, tot i conèixer tots els resultats
possibles, no es poden predir i no se sap quin d’ells s’ob0ndrà. Són experiments que
repe0nt-los en les mateixes condicions no necessàriament s’obté el mateix resultat.
Per poder estudiar els experiments aleatoris cal determinar primer tots els resultats
possibles.

L’esdeveniment elemental és cadascun dels possibles resultats d’un experiment aleatori

E.

L’espai mostral (Ω) és el conjunt de tots els esdeveniments elementals.

Qualsevol subconjunt de l’espai mostral és un esdeveniment. Els esdeveniments es

defineixen enumerant tots els seus elements o donant les condicions que els
determinen.

L’esdeveniment que es produeix sempre és l’esdeveniment segur i coincideix amb l’espai

mostral.

L’esdeveniment que no succeeix mai s’anomena esdeveniment impossible, i es

representa per ∅.

Es defineix l’espai d’esdeveniments com el conjunt de tots els possibles esdeveniments

d’un experiment aleatori. Si Ω està format per 𝑛 elements, aleshores l’espai
d’esdeveniments té 2! elements. L’espai d’esdeveniments d’un experiment aleatori E el
representarem per S.

Considerem dos esdeveniments A i B del mateix experiment aleatori. Es diu que A està
inclòs en B si sempre que es verifica A també es verifica B. S’indica 𝐴 ⊂ 𝐵.

Dos esdeveniments A i B són iguals si sempre que es verifica A també es verifica B, i a

l’inrevés, és a dir: 𝐴 ⊂ 𝐵 𝑖 𝐵 ⊂ 𝐴 ⇔ 𝐴 = 𝐵.
 Operacions amb esdeveniments
• Donats dos esdeveniments A i B, s’anomena esdeveniment unió l’esdeveniment
que es verifica quan es verifica A o es verifica B. El designem 𝐴 ∪ 𝐵.

• Donats dos esdeveniments A i B, s’anomena esdeveniment intersecció

l’esdeveniment que es verifica quan es verifica A i es verifica B. S’expressa per
𝐴 ∩ 𝐵.

• Si 𝐴 ∩ 𝐵 ≠ ∅, es diu que els esdeveniments A i B són compa8bles.

• En cas contrari, si 𝐴 ∩ 𝐵 = ∅, els esdeveniments A i B són incompa8bles, no es
poden verificar els dos esdeveniments alhora.
 • Donats dos esdeveniments A i B, es defineix l’esdeveniment diferència com
l’esdeveniment que es verifica quan es verifica A i no es verifica B. Es representa
per 𝐴 − 𝐵.

• Donat l’esdeveniment A, es defineix l’esdeveniment complementari o contrari

de A l’esdeveniment format per tots els elements de Ω que no pertanyen a A.
S’escriu 𝐴 i es verifica quan no es verifica A

Regla de Laplace
Quan tots els esdeveniments elementals d’un experiment aleatori tenen la mateixa
probabilitat, és a dir, són equiprobables, podem aplicar la regla de Laplace per a calcular
la probabilitat d’un esdeveniment A:

𝑐𝑎𝑟𝑑(𝐴) 𝑛𝑜𝑚𝑏𝑟𝑒 𝑑𝑒 𝑐𝑎𝑠𝑜𝑠 𝑓𝑎𝑣𝑜𝑟𝑎𝑏𝑙𝑒𝑠 𝑎 𝐴

𝑝(𝐴) = =
𝑐𝑎𝑟𝑑 (Ω) 𝑛𝑜𝑚𝑏𝑟𝑒 𝑑𝑒 𝑐𝑎𝑠𝑜𝑠 𝑝𝑜𝑠𝑠𝑖𝑏𝑙𝑒𝑠
 Propietats de les operacions amb esdeveniments

Probabilitat d’un esdeveniment

S’anomena freqüència absoluta d’un esdeveniment A el nombre de vegades 𝑛" que es
verifica A, quan es realitzen n repe0cions de l’experiment aleatori.

La freqüència rela8va d’un esdeveniment A és el quocient entre la freqüència absoluta

de A i el nombre de vegades n que es repeteix l’experiment, és a dir:

𝑛"
𝑓(𝐴) =
𝑛

Quan la freqüència rela0va d’un esdeveniment tendeix a mantenir-se constant a mesura

que augmenta el nombre de repe0cions de l’experiment, és quan parlem de probabilitat
de l’esdeveniment, i es designa com a p(A).
 Definició axiomàHca de probabilitat

El tractament actual de la probabilitat és purament axiomà0c, és a dir, que les

probabilitats dels esdeveniments poden ser arbitràries, de manera que han de sa0sfer
els tres axiomes de la probabilitat definits pel matemà0c rus Kolmogorov.

Sigui l’espai mostral associat a un experiment aleatori i S l’espai d’esdeveniments. A cada

esdeveniment de S li fem correspondre un nombre real comprès entre 0 i 1, ambdós
inclosos, de manera que:

Al esdeveniment 𝐴 ∈ 𝑆 li correspon el valor p(A), que s’anomena probabilitat de A, i

verifica:

a1)0 ≤ 𝑝(𝐴) ≤ 1, ∀𝐴 ∈ 𝑆
a2)𝑝(Ω) = 1
a3) Si A i B són dos esdeveniments incompa0bles, 𝑝(𝐴 ∪ 𝐵) = 𝑝(𝐴) + 𝑝(𝐵)

Principals propietats de la probabilitat

1. 𝑝(A) + 𝑝(𝐴̅) = 1
Efec0vament, 𝐴 ∪ 𝐴̅ = Ω 𝑖 𝐴 + 𝐴̅ = ∅, pel tercer axioma de la probabilitat
tenim que 𝑝(𝐴 ∪ 𝐴̅) = 𝑝(𝐴) + 𝑝(𝐴̅) i pel segon axioma, 𝑝(𝐴 ∪ 𝐴̅) = 𝑝(Ω) = 1

En conseqüència, es dedueix que 𝑝(∅) = 0

J , es verifica que 𝑝(Ω

En ser ∅ = Ω J ) = 1 − 𝑝(Ω) = 1 − 1 = 0

2. Si A i B són dos esdeveniments tals que 𝐴 ⊂ 𝐵, aleshores 𝑝(𝐴) ≤ 𝑝(𝐵).

Si 𝐴 ⊂ 𝐵, podem deduir 𝐵 = 𝐴 ∪ (𝐵 − 𝐴) 𝑖 𝐴 ∩ (𝐵 − 𝐴) = ∅ són
esdeveniments incompatibles, podem aplicar el tercer axioma: 𝑝[𝐴 ∪ (𝐵 −
𝐴)] = 𝑝(𝐴) + 𝑝(𝐵 − 𝐴) i com que pel primer axioma de probabilitat sabem que
𝑝(𝐵 − 𝐴) ≥ 0, s’obté que 𝑝(𝐵) ≥ 𝑝(𝐴).
3. Si A i B són dos esdeveniments compatibles 𝐴 ∩ 𝐵 ≠ ∅ , aleshores:

𝑝(𝐴 ∪ 𝐵) = 𝑝(𝐴) + 𝑝(𝐵) − 𝑝(𝐴 ∩ 𝐵)

𝐴 ∪ 𝐵 = (𝐴 − 𝐵) ∪ 𝐵 i atès que són esdeveniments incompatibles, es compleix

el tercer axioma: 𝑝(𝐴 ∪ 𝐵) = 𝑝(𝐴 − 𝐵) + 𝑝(𝐵)

𝐴 = (𝐴 − 𝐵) ∪ (𝐴 ∩ 𝐵) i atès que són esdeveniments incompatibles, es

compleix el tercer axioma: 𝑝(𝐴) = 𝑝(𝐴 − 𝐵) + 𝑝(𝐴 ∩ 𝐵)

Aïllant 𝑝(𝐴 − 𝐵) i el substituïm, obtenim:

𝑝(𝐴 ∪ 𝐵) = 𝑝(𝐴) + 𝑝(𝐵) − 𝑝(𝐴 ∩ 𝐵)