Probabilitat

Matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències

socials
 2

Probabilitat
• Espai mostral i successos
• Operacions amb successos
• Probabilitat i Regla de Laplace
• Propietats de la probabilitat
• Lleis de Morgan
• Diferència de successos
• Probabilitat condicionada
• Successos independents
• Diagrames d’arbre
• Teorema de la probabilitat total
• Teorema de Bayes
 3

Espai mostral i esdeveniment:

• Experiència aleatòria: és aquella el resultat de la qual depèn de l’atzar.
• Exemple: llançar un dau
• Espai mostral (E): El conjunt format per tots els possibles resultats d’un
experiment aleatori.
• E=
• Esdeveniment: cadascun dels subconjunts de E:
• Esdeveniment A :Treure nombre parell:
• Esdeveniment individual (o elemental): Cadascun dels successos de l’espai
mostral.
• ,,
• Esdeveniment impossible (Ǿ): no té cap element en E.
• Ex:
• Esdeveniment segur: esdeveniment que ocorre sempre.
• Ex:
• Esdeveniment contrari: format per tots els elements que no estan en un altre
esdeveniment.
• =
 4

Operacions amb esdeveniments

• Unió de A i B (AUB): és l'esdeveniment que es dóna quan succeeix A o
B o tots dos.
• Intersecció de A i B (A Ⴖ B) és l'esdeveniment que es dóna quan es
produeixen A i B simultàniament.

• Dos successos són incompatibles, si no poden succeir a la vegada, és a

dir, si la seva intersecció és buida: P(A Ⴖ B) =0.
 5

• Dos successos són incompatibles, si no poden succeir a

la vegada, és a dir, si la seva intersecció és buida:
P(A Ⴖ B) =0.

• Dos successos A i B són independents quan la

probabilitat que succeeixi A no es veu afectada perquè
hagi succeït, o no B.
• Ex: Llançament de dos daus. Cada llançament és independent
de l’altre.
 6

Exemple: Es llança un dau de 6 cares. Si A és “l’esdeveniment

treure un nombre parell “i B “treure un nombre múltiple de 3”:
a) Calcular AUB
B) Calcular A Ⴖ B
C) A i B són esdeveniments incompatibles?
 7

Exemple: Es llança un dau de 6 cares. Si A és “l’esdeveniment

treure un nombre parell “i B “treure un nombre múltiple de 3”:
a) Calcular AUB
B) Calcular A Ⴖ B
C) A i B són esdeveniments incompatibles?

A= {2, 4, 6} i B= {3, 6}
a) AUB= {2, 3, 4, 6}
b) A Ⴖ B = {6}
c) No, perquè existeix A Ⴖ B. Tenen el 6 com a element comú.
 8

Probabilitat. Regla de Laplace

Exemple: Tirem un dau de sis cares i calculem la probabilitat de:

a. Que surti un nombre parell:
b. Que surti un nombre més gran que 2:
c. Que surti el 3:
d. Que surti el 10:
e. Que surti un nombre múltiple de 2:
 9

Exemple: Tirem un dau de sis cares i calculem la probabilitat de:

a. Que surti un nombre parell: P(n parell)=3/6
b. Que surti un nombre més gran que 2:
P(n>2) = 1- P(n≤2)= 1- [P(n=1)+ P(n=2) = 1- [1/6+1/6] =
4/6=2/3
c. Que surti el 3: P(n=3)= 1/6
d. Que surti el 10: P(n=10) = 0
e. Que surti un nombre múltiple de 2: P(x)= 3/6
 10

Propietats de la probabilitat.
• 0 ≤ P(A) ≤ 1 per a tot esdeveniment A
o P(A) = 0 si i només si A és un esdeveniment impossible.
o P(A) = 1 si i només si A és un esdeveniment segur.
o P(AUB)= P(A) + P(B) – P(A∩B)
 11

P(AUB) = P(A) + P(B) – P(A∩B)

𝑃 ( 𝐴 )=1 − 𝑃 ( 𝐴)
 12

Lleis de Morgan:

Diferència d’esdeveniments:

•
 13

Sabent que P()= 0,25, P(B)=0,6, P(AUB)=0,9

a) Calcula P(A Ⴖ B )
b) A i B són esdeveniments compatibles?
 14

Sabent que P()= 0,25, P(B)=0,6, P(AUB)=0,9

a) Calcula P(A Ⴖ B )
b) A i B són esdeveniments compatibles?
• P(A) = 1- P() = 1 – 0,25= 0,75
• P(A Ⴖ B )= P(A)+P(B)-P(AUB)= 0,75 + 0,6 – 0,9= 0,45

Solució: Com que P(A Ⴖ B )≠ 0, A i B són compatibles.

 15
En una classe de batxillerat, el 70% dels alumnes aproven
matemàtiques, si el 80% aproven química i el 55% aproven les
dues matèries. Calcula la probabilitat de que un alumne escollit a
l’atzar aprovi una de les dues matèries.
 16
En una classe de batxillerat, el 70% dels alumnes aproven
matemàtiques, si el 80% aproven química i el 55% aproven les
dues matèries. Calcula la probabilitat de que un alumne escollit a
l’atzar aprovi una de les dues matèries.
• P(A)=0,7
• P(B)=0,8
• P(A Ⴖ B )= 0,55
• P(1 de les dues matèries)= P(AUB)=P(A) + P(B) – P(A Ⴖ B )=
0,7+0,8 – 0,55= 0,95
 17
En un concurs que ofereix un centre comercial, la probabilitat de
guanyar una tablet és de 0,5, la probabilitat de guanyar un xec
regal de 300€ és 0,15, mentre que la probabilitat de guanyar els
dos regals és 0,05. Calcula la probabilitat de no guanyar cap regal.
 18
En un concurs que ofereix un centre comercial, la probabilitat de
guanyar una tablet és de 0,5, la probabilitat de guanyar un xec
regal de 300€ és 0,15, mentre que la probabilitat de guanyar els
dos regals és 0,05. Calcula la probabilitat de no guanyar cap regal.

P(A)= P(Tablet)= 0,5 P(B)= P(xec)= 0,15

P(AUB)= P(A) + P(B) – P(A∩B) = 0,5 + 0,15 – 0,05 = 0,6

= 1 – 0,6 = 0,4
 19

Seguim amb el mateix exemple:

En un concurs que ofereix un centre comercial, la probabilitat de
guanyar una Tablet és de 0,5, la probabilitat de guanyar un xec
regal de 300€ és 0,15, mentre que la probabilitat de guanyar els
dos regals és 0,05.
a. Calcula la probabilitat de guanyar només la Tablet.
b. Calcula la probabilitat de guanyar només el xec.
 20

Seguim amb el mateix exemple:

En un concurs que ofereix un centre comercial, la probabilitat de
guanyar una Tablet és de 0,5, la probabilitat de guanyar un xec
regal de 300€ és 0,15, mentre que la probabilitat de guanyar els
dos regals és 0,05.
a. Calcula la probabilitat de guanyar només la Tablet.
b. Calcula la probabilitat de guanyar només el xec.

a) = 0,5 – 0,05 = 0,45

b) = 0,15 – 0,05 = 0,1
 21

Probabilitat condicionada

• Probabilitat de que passi un esdeveniment A sabent que

ha passat un esdeveniment B:
• P(A/B)= essent P(B) ≠0
 22

Es llencen dos daus, si la suma dels punts de les cares superiors és

7, troba la probabilitat que en algun dels daus aparegui el 3.
 23

Es llencen dos daus, si la suma dels punts de les cares superiors és

7, troba la probabilitat que en algun dels daus aparegui el 3.

A : la suma és 7:
B : en algun dels daus surt 3:
P(A) = =
P(BA) = =
P(B/A)= =
 24

Aplicacions de la Regla de Laplace

Quan fem servir la regla de Laplace, hem de comptar casos favorable. Si comptar
els casos favorables resulta difícil, existeixen diferents tècniques de recompte:
• Els diagrames d’arbre

• Combinatòria (resum al final del Ppoint)

• La combinatòria és la part de les matemàtiques que estudia els problemes que

es plantegen quan volem conèixer el nombre d’agrupacions o configuracions
que es poden formar a partir d’un determinat col·lectiu d’elements (conjunt
d’objectes, persones...). Les dues característiques que haurem de tenir en compte
a l’hora d’estudiar els diferents tipus d’agrupacions possibles són:

 Els elements del conjunt que hauran d’aparèixer en cada configuració.

• L’ordre dels elements en les configuracions.

 25

Diagrama d’arbres
• Són esquemes que ens mostren les combinacions de casos senzills en
casos compostos. S’apliquen en esdeveniments senzills com per
exemple, Teorema de les probabilitats totals i/o el teorema de Bayes.
• Per fer el diagrama s'ha de tenir en compte:
• Cada branca del representa el resultat d'un esdeveniment simple.
• Cada camí representa un resultat d'un esdeveniment compost.
• Damunt de cada branca del camí hem d'escriure la probabilitat del resultat
que representa.
• La probabilitat d'un camí es calcula multiplicant les probabilitats de les
seves branques.
• La probabilitat d'un esdeveniment es calcula sumant les probabilitats dels
camins corresponents a resultats que pertanyen a l'esdeveniment.
• La suma de les probabilitats de tots els camins és igual a 1.
• L'esdeveniment que representa cada branca és incompatible amb la resta
de branques.
 26

• Exemple: Llancem dues monedes, calcula la probabilitat de:

a. Treure dues cares
b. Treure cara i creu
Diagrama d’arbre:
 27

• Exemple: Llancem dues monedes, calcula la probabilitat de:

a. Treure dues cares
b. Treure cara i creu
Diagrama d’arbre:

a. P(dues cares) = ½ · ½ = ¼
b. P(cara i creu) = ½ · ½ + ½ · ½ = ¼ + ¼ = ½
 28

Exemple 2: En un restaurant ens deixen triar entre 3 primers plats, 2

segons i 4 postres. Volem saber de quantes formes diferents els podem
escollir per fer un menú de 1r plat, 2n plat i postres.

Suposem que els 3 primers plats són: a, b i c

• Suposem que els 2 segons plats són: d i e
• Suposem que els 4 postres són: f, g, h i i
• En aquest i molts altres exercici és recomanable fer un diagrama en
arbre que expliqui l'experiment.
 29

En resum en aquest arbre, de cadascuna de les 3 branques inicials,

en surten 2 branques i, de cadascuna d'aquestes 2, en surten 4. Per
tant, hi haurà, encara que no les dibuixem totes, 3·2·4 = 24 branques
finals, que vol dir que hi haurà 24 menús possibles.
 30

TEOREMA DE LA PROBABILITAT TOTAL

Es tenen els successos A1, A2, A3, ….An, que formen una partició
de l'espai mostral E; tots aquests successos amb probabilitat
diferent de zero. Es té B, que és un succés qualsevol de l'espai
mostral; llavors, la probabilitat de B és:

Això vol dir que la probabilitat d'un succés que pot donar-se en qualsevol de les particions
és la suma de la probabilitat de tenir aquesta partició, multiplicada per la probabilitat de
tenir aquest succés en aquesta partició en concret.
 31

Ex: Una empresa de fabricació de cotxes té tres fàbriques. La primera fàbrica produeix
un 40 del total de cotxes i la segona fàbrica produeix un altre 15 del total. Per cada lot
de producció es fa un control de qualitat en totes les fàbriques. En la primera fàbrica, un
0,05 dels cotxes analitzats són defectuosos; en la segona fàbrica, aquesta quantitat
ascendeix al 0,08 ; mentre que en la tercera fàbrica, baixa al 0,04. Quina és la
probabilitat d'agafar un cotxe a l'atzar i que sigui defectuós?
 32

Ex: Una empresa de fabricació de cotxes té tres fàbriques. La primera fàbrica produeix
un 40 del total de cotxes i la segona fàbrica produeix un altre 15 del total. Per cada lot
de producció es fa un control de qualitat en totes les fàbriques. En la primera fàbrica, un
0,05 dels cotxes analitzats són defectuosos; en la segona fàbrica, aquesta quantitat
ascendeix al 0,08 ; mentre que en la tercera fàbrica, baixa al 0,04. Quina és la
probabilitat d'agafar un cotxe a l'atzar i que sigui defectuós?

• Perquè és probabilitat total?

• La producción de les 3 fabriques forma la producción total de l’empresa.
• Les produccions són incompatibles entre sí perquè un mateix producte no pot
producir-se en 2 fabriques a l’hora.
P(F1)= 0,4 P(D/F1) = 0,05
P(F2)=0,15 P(D/F2) = 0,08
P(F3)=0,45 P(D/F3) = 0,04
P(D)= P(F1)· P(D/F1) + P(F2)· P(D/F2) + P(F3)· P(D/F3)= 0,4·0,05 + 0,15·0,08 + 0,45·0,04
= 0,05
 33

TEOREMA DE BAYES
Si A1, A2, A3, ….An són els successos d'una partició de
l'espai mostral E i es coneix la probabilitat d'un succés B,
la probabilitat del succés Aj condicionada pel succés B ve
donada per:
 34

EXEMPLE ANTERIOR DE LES FÀBRIQUES DE COTXE

Es tria un cotxe a l'atzar i resulta que és defectuós. Quina és la
probabilitat que aquest cotxe vingui de la primera fàbrica?
 35

EXEMPLE ANTERIOR DE LES FÀBRIQUES DE COTXE

Es tria un cotxe a l'atzar i resulta que és defectuós. Quina és la
probabilitat que aquest cotxe vingui de la primera fàbrica?

La diferència amb el problema anterior és que ja sabem que el

producte és defectuós; per tant, el que volem trobar és la
probabilitat que procedeixi de la primera fàbrica.
P(F1)= 0,4 P(D/F1) = 0,05
P(F2)=0,15 P(D/F2) = 0,08
P(F3)=0,45 P(D/F3) = 0,04
P(F1/D)= = = 0,4
 36

Combinatòria
37
 38

Bibliografia
• https://educaciodigital.cat/ioc-
• https://ceice.gva.es/documents/162880217/168653188/Matem%C3%A0tiques_UnitatDid%C3%A0ctica10_Estad%C3%ADsticaiProbabilitat.pdf/d8c554
35-b081-44e1-a820-e25edf1fae9c

• batx/moodle/mod/book/tool/print/index.php?id=14474
• https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/tool/print/index.php?id=14474#ch9924
• https://www.mheducation.es/bcv/guide/capitulo/8448150082.pdf
• https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/pluginfile.php/16061/mod_page/content/9/PROBABILITAT_Exercici
s_resolts.pdf
(exercicis)
• https://demmat.fandom.com/ca/wiki/Diagrama_d%27arbre
• https://www.superprof.es/apuntes/escolar/matematicas/probabilidades/combinatoria/ejercicios-y-problemas-d
e-probabilidad-condicionada.html
• Teorema de la probabilidad total: Fórmula y ejercicios (studysmarter.es)