EXAMEN 2n Semestre – Conv.

Extraordinària
Assignatura: Estadística i Anàlisi Matemàtica
Data: 6 de Juliol

Cognoms: _______________________ Nom: ____________ Login __________ Curs: 2020/21

LLEGIU ABANS DE COMENÇAR

• Es permet l’ús de calculadores però no el de formularis.

• Cal entregar la resolució de cada problema per separat.
• Només podeu fer preguntes referides als enunciats. Cal justificar totes les respostes.
• Copiar o intentar copiar implica perdre la propera convocatòria.
• El mòbil ha de romandre desconnectat i en un lloc no visible.
• Heu de mantenir un document identificatiu amb foto sobre la taula durant tot l’examen.
No es corregirà l’examen si el seu autor/a no s’ha identificat degudament.
• La durada de l’examen és de 1h45 (2h per als alumnes que compteu amb temps
addicional).

Problema 1 (2,5p)

Les proves d’oposicions destaquen per ser força dures degut a la competició entre els candidats.
Tanmateix, amb certs coneixements de probabilitat es pot dissenyar una estratègia que permet
obtenir un cert avantatge.

a) La prova teòrica consisteix en el desenvolupament d’un tema. La quantitat total de

temes és 72, si d’aquests se’n seleccionen 4 a l’atzar i el candidat pot triar lliurement
quin desenvolupar d’aquests 4; demostra que un candidat que hagi estudiat només 12
dels 72 temes té una probabilitat del 52.6% d’aprovar aquesta part.
b) Donats els bons resultats obtinguts en edicions prèvies, la comissió de les oposicions ha
decidit augmentar la dificultat de la part teòrica. Aquest any, en comptes d’haver de
desenvolupar un únic tema dels 4 seleccionats, s’hauran de desenvolupar 2 temes dels
4 seleccionats. Demostra que en aquest cas els candidats que n’hagin estudiat només
12, tindran ara un 12.7% de probabilitat d’aprovar aquesta part.

Solució:

a) Per a trobar la solució necessitem saber quantes combinacions de 4 temes contenen almenys
1 tema dels que hem estudiat. Per resoldre-ho és molt més fàcil calcular el número de
combinacions que no en contenen cap i calcular llavors la probabilitat complementària. Vegem-
ho:

El número total de combinacions el calcularem emprant combinacions ja que l’ordre d’aparició

dels temes no és important (i a més, no es poden repetir els temes), on n = nº de temes, k =
temes extrets:

𝑛𝑛 𝑛𝑛! 72!
� �= = = 1028790
𝑘𝑘 (𝑛𝑛 − 𝑘𝑘)! 𝑘𝑘! (72 − 4)! 4!
El número de temes que no hem estudiat serà 72-12 = 60. El número de combinacions que
podem fer és

60!
= 487635
(60 − 4)! 4!

Per tant, la probabilitat que ens surti un tema que no hem estudiat és P(B),

487635
𝑃𝑃(𝐵𝐵) = = 47.4%
1028790

El resultat probabilístic de què almenys ens surti un tema dels que hem estudiat serà P(A),

𝑃𝑃(𝐴𝐴) = 1 − 𝑃𝑃(𝐵𝐵) = 52.6%

b) En aquest cas haurem de tenir en compte que necessitem dues boles per poder aprovar, no
només una. És, un altre cop, més fàcil resoldre-ho amb el complementari.

Com abans tindrem que les combinacions amb temes que no hem estudiat no ens seran
favorables, però tampoc aquelles combinacions que continguin només un tema que hem
estudiat.

Per comptar les combinacions amb només un tema haurem de tenir en compte les combinacions
que podem fer amb 3 temes del conjunt que no hem estudiat, ja que un tema és dels que hem
estudiat, 12 en total. Vegem-ho:
60!
12 · = 410640
(60 − 3)! 3!

La probabilitat de què ens trobem amb una combinació de 4 temes desfavorables serà ara, P(B):

410640 + 487635
𝑃𝑃(𝐵𝐵) = = 87.3%
1028790

La probabilitat demanada serà, P(A):

𝑃𝑃(𝐴𝐴) = 1 − 𝑃𝑃(𝐵𝐵) = 12.7%

Problema 2 (2,5p)

Considera que 𝑋𝑋 és una variable aleatòria binomial amb paràmetres 𝑛𝑛 i 𝑝𝑝, és a dir, 𝑋𝑋~𝐵𝐵(𝑛𝑛, 𝑝𝑝).

a) Demostra que quan 𝑘𝑘 augmenta, la probabilitat 𝑃𝑃(𝑘𝑘) primer augmenta i després disminueix,
assolint un màxim quan 𝑘𝑘 és un nombre sencer menor o igual a (𝑛𝑛 + 1)𝑝𝑝. (1p)

La següent figura representa la gràfica de la funció de distribució acumulada 𝐹𝐹(𝑥𝑥) de 𝑋𝑋:

Calcula:

b) 𝑛𝑛 (0,5p)

c) 𝑝𝑝 (1p)

Solució:

a) Per saber quan augmenta o disminueix el valor de 𝑃𝑃(𝑘𝑘) en incrementar-se 𝑘𝑘, calculem la
relació entre dos valors consecutius:
𝑛𝑛
𝑃𝑃(𝑘𝑘) � � 𝑝𝑝𝑘𝑘 (1 − 𝑝𝑝)𝑛𝑛−𝑘𝑘 (𝑛𝑛 − 𝑘𝑘 + 1)𝑝𝑝 (𝑛𝑛 + 1)𝑝𝑝 − 𝑝𝑝𝑝𝑝
𝑟𝑟 = = 𝑘𝑘 = =
𝑃𝑃(𝑘𝑘 − 1) � 𝑛𝑛 � 𝑝𝑝𝑘𝑘−1 (1 − 𝑝𝑝)𝑛𝑛−𝑘𝑘+1 𝑘𝑘(1 − 𝑝𝑝) 𝑘𝑘 − 𝑝𝑝𝑝𝑝
𝑘𝑘 − 1

El valor de 𝑃𝑃(𝑘𝑘) creixerà mentre 𝑟𝑟 ≥ 1, i això passarà quan 𝑘𝑘 ≤ (𝑛𝑛 + 1)𝑝𝑝.

b) Tal i com es pot veure a la gràfica de la funció de distribució, el valor de 𝑛𝑛 = 4.

c) De la gràfica de la funció de distribució podem observar que:

72
𝐹𝐹(2) = = 𝑓𝑓(0) + 𝑓𝑓(1) + 𝑓𝑓(2)
81
48
𝐹𝐹(1) = = 𝑓𝑓(0) + 𝑓𝑓(1)
81

D’on es dedueix que:

72 48 24
𝑓𝑓(2) = 𝑃𝑃(𝑋𝑋 = 2) = − =
81 81 81

Per tant:

4 24 4 2
𝑃𝑃(𝑋𝑋 = 2) = � � 𝑝𝑝2 𝑞𝑞4−2 = 6𝑝𝑝2 𝑞𝑞 2 = → 𝑝𝑝2 𝑞𝑞2 = → 𝑝𝑝𝑝𝑝 =
2 81 81 9

I aplicant que 𝑞𝑞 = 1 − 𝑝𝑝, obtenim dos valors possibles de 𝑝𝑝:

8
2 2 1 ± �1 − 9 1 ± 1
2
𝑝𝑝(1 − 𝑝𝑝) = → 𝑝𝑝 − 𝑝𝑝 + = 0 → 𝑝𝑝 = = 3 = �𝑝𝑝 = 2/3
9 9 2 2 𝑝𝑝 = 1/3

Problema 3 (2,5p)

La quantitat de tones de blat que produeix un pagès en un any es modela a través de la següent
variable aleatòria:

𝑘𝑘𝑘𝑘, 0 ≤ 𝑥𝑥 ≤ 2
𝑓𝑓(𝑥𝑥) = �𝑘𝑘(4 − 𝑥𝑥), 2 ≤ 𝑥𝑥 ≤ 4
0, 𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎

a) Troba el valor de 𝑘𝑘 (0,5p)

b) Quantes tones de blat pot esperar produir el pagès en un any? (0,5p)

c) El pagès rebrà una compensació econòmica si produeix més de 𝑁𝑁 tones de blat en un any. No
obstant, la previsió meteorològica per l’any en curs indica que la probabilitat de produir més de
𝑁𝑁 tones és només del 60%. Quant val 𝑁𝑁? (0,5p)

Quan ven el blat a la cooperativa, el pagès ingressa un import fix de 5.000€, més per 2.000€ per
cada tona de blat produïda.

d) Calcula els ingressos esperats pel pagès (0,5p)

e) Calcula la desviació estàndard del ingressos del pagès (0,5p)

Solució:

a) Per trobar el valor del paràmetre 𝑘𝑘, cal que la integral de la funció densitat valgui 1.

2 4

� 𝑘𝑘𝑘𝑘 𝑑𝑑𝑑𝑑 + � 𝑘𝑘(4 − 𝑥𝑥) 𝑑𝑑𝑑𝑑 = 1

0 2

Integrant:

2 4
𝑥𝑥 2 𝑥𝑥 2
𝑘𝑘 � � + 𝑘𝑘 �4𝑥𝑥 − � = 𝑘𝑘[2 − 0] + 𝑘𝑘[(16 − 8) − (8 − 2)] = 2𝑘𝑘 + 2𝑘𝑘 = 4𝑘𝑘 = 1
2 0 2 2

1
Per tant: 𝑘𝑘 =
4

b) Ens estan demanant calcular 𝐸𝐸(𝑋𝑋):

+∞ 2 4 2 4
𝑥𝑥 (4 − 𝑥𝑥) 1
𝐸𝐸(𝑋𝑋) = � 𝑥𝑥 𝑓𝑓(𝑥𝑥) 𝑑𝑑𝑑𝑑 = � 𝑥𝑥 𝑑𝑑𝑑𝑑 + � 𝑥𝑥 𝑑𝑑𝑑𝑑 = �� 𝑥𝑥 2 𝑑𝑑𝑑𝑑 + �(4𝑥𝑥 − 𝑥𝑥 2 )𝑑𝑑𝑑𝑑�
4 4 4
−∞ 0 2 0 2
3 2 3 4
1 𝑥𝑥 𝑥𝑥 1 8 64 8 1
= �� � + �2𝑥𝑥 2 − � � = �� � + ��32 − � − �8 − ��� = [8] = 2
4 3 0 3 2 4 3 3 3 4

c) Ens estan demanant 𝑁𝑁, on 𝑃𝑃(𝑋𝑋 > 𝑁𝑁) = 0.6. Fixem-nos que la funció densitat amb la que
estem treballant és:

Observem que és simètrica respecte la seva mitjana; és a dir, la probabilitat de produir entre 0 i
2 tones és la mateixa que la de produir entre 2 i 4 tones (el 50% en tots dos casos).

Per tant, si la probabilitat de produir més de 𝑁𝑁 tones és del 60%, això significa que 𝑁𝑁 < 2.

Llavors, per a calcular 𝑁𝑁, plantegem:

� 𝑓𝑓(𝑥𝑥) 𝑑𝑑𝑑𝑑 = 0.6

𝑁𝑁

O el que és equivalent:
 2

� 𝑓𝑓(𝑥𝑥) 𝑑𝑑𝑑𝑑 = 0.1

𝑁𝑁

Si resolem:

2 2
𝑥𝑥 1 𝑥𝑥 2 1 𝑁𝑁 2
� 𝑑𝑑𝑑𝑑 = � � = �2 − � = 0.1
4 4 2 𝑁𝑁 4 2
𝑁𝑁

I aïllem 𝑁𝑁:

1 𝑁𝑁 2
�2 − � = 0.1 → 𝑁𝑁 = √3.2 = 1.788
4 2

d) Els ingressos del pagès són una variable aleatòria 𝑌𝑌 que depèn de la producció 𝑋𝑋, definida
com:

𝑌𝑌 = 5000 + 2000𝑋𝑋

Ens demanen calcular 𝐸𝐸(𝑌𝑌), que, per propietats de l’esperança matemàtica, serà igual a:

𝐸𝐸(𝑌𝑌) = 𝐸𝐸(5000 + 2000𝑋𝑋) = 𝐸𝐸(5000) + 𝐸𝐸(2000𝑋𝑋) = 5000 + 2000𝐸𝐸(𝑋𝑋)

= 5000 + 2000 · 2 = 9000 €

e) Ens demanen calcular 𝜎𝜎𝑌𝑌 = �𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣(𝑌𝑌). Per propietats de la variància, podem dir que la
variància de 𝑌𝑌 serà igual a:

𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣(𝑌𝑌) = 𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣(5000 + 2000𝑋𝑋) = 20002 𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣(𝑋𝑋)

D’on es dedueix que la desviació estàndard de Y serà:

𝜎𝜎𝑌𝑌 = �𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣(𝑌𝑌) = �20002 𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣(𝑋𝑋) = 2000𝜎𝜎𝑋𝑋

Per tant, ens cal calcular primer 𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣(𝑋𝑋).

Sabem que:

𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣(𝑋𝑋) = 𝐸𝐸(𝑋𝑋 2 ) − 𝐸𝐸 2 (𝑋𝑋) = 𝐸𝐸(𝑋𝑋 2 ) − 22 = 𝐸𝐸(𝑋𝑋 2 ) − 4

On:
 +∞ 2 4 2 4
2) 2
𝑥𝑥 2
(4 − 𝑥𝑥) 1
𝐸𝐸(𝑋𝑋 = � 𝑥𝑥 𝑓𝑓(𝑥𝑥) 𝑑𝑑𝑑𝑑 = � 𝑥𝑥 𝑑𝑑𝑑𝑑 + � 𝑥𝑥 2 𝑑𝑑𝑑𝑑 = �� 𝑥𝑥 3 𝑑𝑑𝑑𝑑 + �(4𝑥𝑥 2 − 𝑥𝑥 3 )𝑑𝑑𝑑𝑑 �
4 4 4
−∞ 0 2 0 2
4 2 4 4
1 𝑥𝑥 4 𝑥𝑥 1 256 32 14
= �� � + � 𝑥𝑥 3 − � � = �[4] + �� − 64� − � − 4��� =
4 4 0 3 4 2 4 3 3 3

Llavors:

14 2
𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣(𝑋𝑋) = 𝐸𝐸(𝑋𝑋 2 ) − 𝐸𝐸 2 (𝑋𝑋) = −4=
3 3

Per tant, finalment:

2
𝜎𝜎𝑌𝑌 = 2000𝜎𝜎𝑋𝑋 = 2000� = 1633 €
3

Problema 4 (2,5p)

L’increïble periodista Edardo Indiana és, a més, un formidable jugador de dards. Des d’una
distància de 250 metres, amb els ulls tapats i a peu coix, és capaç de clavar un dard en una diana.
Això sí, les seves habilitats, tot i ser molt superiors a les d’un ésser humà comú, són limitades i
només li permeten assegurar que clavarà el dard en un punt qualsevol de dins de la diana (mai
fora).

Suposem que modelem la diana com una circumferència de radi 𝑟𝑟 centrada a l’origen de
coordenades, i considerem que el dard impacta a un punt de coordenades 𝑋𝑋 i 𝑌𝑌.

Calcula:

a) La densitat conjunta 𝑓𝑓𝑋𝑋𝑋𝑋 (𝑥𝑥, 𝑦𝑦). (1p)

b) Les densitats marginals 𝑓𝑓𝑋𝑋 (𝑥𝑥) i 𝑓𝑓𝑌𝑌 (𝑦𝑦). (1p)

c) La densitat condicionada 𝑓𝑓𝑋𝑋|𝑌𝑌 (𝑥𝑥|𝑦𝑦). (0,5p)

Solució:

a) Si qualsevol punt de l’interior de la diana (circumferència d’equació 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 = 𝑟𝑟 2 ) té la

mateixa probabilitat d’ésser impactat per un dard d’Edardo Indiana, significa que la funció de
densitat conjunta de 𝑋𝑋 i 𝑌𝑌 és constant:

𝑓𝑓𝑋𝑋𝑋𝑋 (𝑥𝑥, 𝑦𝑦) = 𝑘𝑘, 𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 ≤ 𝑟𝑟 2

Com passa amb tota funció de densitat, sabem que la seva integral dins d’aquest domini circular
ha de ser unitària, el que permet calcular el valor de 𝑘𝑘 com segueix (observi’s que el
plantejament de la integral doble en coordenades polars significa molt la resolució):

2𝜋𝜋 𝑟𝑟 2𝜋𝜋 𝑟𝑟 2𝜋𝜋

𝜌𝜌2 𝑟𝑟 2 𝑟𝑟 2
� 𝑓𝑓𝑋𝑋𝑋𝑋 (𝑥𝑥, 𝑦𝑦) 𝑑𝑑𝑑𝑑 𝑑𝑑𝑑𝑑 = � � 𝑘𝑘𝑘𝑘 𝑑𝑑𝑑𝑑 𝑑𝑑𝑑𝑑 = 𝑘𝑘 � � � 𝑑𝑑𝑑𝑑 = 𝑘𝑘 � 𝑑𝑑𝑑𝑑 = 𝑘𝑘 [𝜃𝜃]2𝜋𝜋
0
2 0 2 2
𝜃𝜃=0 𝜌𝜌=0 𝜃𝜃=0 𝜃𝜃=0
2
= 𝑘𝑘𝑟𝑟 𝜋𝜋 = 1
1
D´on: 𝑘𝑘 =
𝜋𝜋𝑟𝑟 2

1
Per tant: 𝑓𝑓𝑋𝑋𝑋𝑋 (𝑥𝑥, 𝑦𝑦) = , 𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝𝑝 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 ≤ 𝑟𝑟 2
𝜋𝜋𝑟𝑟 2

b) El càlcul de la densitat marginal de 𝑋𝑋 es planteja com:

𝑓𝑓𝑋𝑋 (𝑥𝑥) = � 𝑓𝑓𝑋𝑋𝑋𝑋 (𝑥𝑥, 𝑦𝑦) 𝑑𝑑𝑑𝑑

Noti’s que, per qualsevol valor de 𝑥𝑥, la variable 𝑦𝑦 està limitada entre la semicircumferència
inferior (𝑦𝑦 = −√𝑟𝑟 2 − 𝑥𝑥 2 ) i la superior (𝑦𝑦 = +√𝑟𝑟 2 − 𝑥𝑥 2 ):

Per tant:
 +√𝑟𝑟 2 −𝑥𝑥 2 +√𝑟𝑟 2 −𝑥𝑥 2
1 1 +√𝑟𝑟 2 −𝑥𝑥 2 2√𝑟𝑟 2 − 𝑥𝑥 2
𝑓𝑓𝑋𝑋 (𝑥𝑥) = � 𝑓𝑓𝑋𝑋𝑋𝑋 (𝑥𝑥, 𝑦𝑦) 𝑑𝑑𝑑𝑑 = � 𝑑𝑑𝑑𝑑 = [𝑦𝑦] = , 𝑠𝑠𝑠𝑠 |𝑥𝑥| < 𝑟𝑟
𝜋𝜋𝑟𝑟 2 𝜋𝜋𝑟𝑟 2 −√𝑟𝑟2 −𝑥𝑥2 𝜋𝜋𝑟𝑟 2
−√𝑟𝑟 2 −𝑥𝑥 2 −√𝑟𝑟 2 −𝑥𝑥 2

La densitat marginal de Y es calcula de la mateixa forma, i per la simetria del problema és igual
a:

+�𝑟𝑟 2 −𝑦𝑦 2 +�𝑟𝑟 2 −𝑦𝑦 2

1 1 +�𝑟𝑟 2 −𝑦𝑦 2 2�𝑟𝑟 2 − 𝑦𝑦 2
𝑓𝑓𝑌𝑌 (𝑦𝑦) = � 𝑓𝑓𝑋𝑋𝑋𝑋 (𝑥𝑥, 𝑦𝑦) 𝑑𝑑𝑑𝑑 = � 𝑑𝑑𝑑𝑑 = [𝑥𝑥] = , 𝑠𝑠𝑠𝑠 |𝑦𝑦| < 𝑟𝑟
𝜋𝜋𝑟𝑟 2 𝜋𝜋𝑟𝑟 2 −�𝑟𝑟 2−𝑦𝑦2 𝜋𝜋𝑟𝑟 2
−�𝑟𝑟 2 −𝑦𝑦 2 −�𝑟𝑟 2 −𝑦𝑦 2

c) La densitat condicionada 𝑓𝑓𝑋𝑋|𝑌𝑌 (𝑥𝑥|𝑦𝑦) és igual a:

1
𝑓𝑓𝑋𝑋𝑋𝑋 (𝑥𝑥, 𝑦𝑦) 𝜋𝜋𝑟𝑟 2 1
𝑓𝑓𝑋𝑋|𝑌𝑌 (𝑥𝑥|𝑦𝑦) = = =
𝑓𝑓𝑌𝑌 (𝑦𝑦) 2�𝑟𝑟2 − 𝑦𝑦2 2�𝑟𝑟2 − 𝑦𝑦2
𝜋𝜋𝑟𝑟2