ESTADÍSTICA I - TEMA 0

INTRODUCCIÓ A LA PROBABILITAT

Àlex Pérez Laborda

Departament d’Economia, URV
 EXPERIMENTS ALEATORIS
Experiment aleatori:
No coneixem el resultat encara que el repetim en les mateixes condicions.

Exemples:
- El llançament d’un dau.
- La extracció d’una bola del bombo de la loteria.
- El llançament d’una moneda a l’aire para ver si surt cara o creu

o també:
- Numero de clients que tindrem demà
- Beneficis el trimestre vinent
- Taxa d’atur al terminar l’any....
 EXPERIMENTS ALEATORIS
Espai Mostral (Ω) Conjunt de resultats possibles d’un experiment aleatori

Succés elemental Elements de Ω : cadascun dels possibles resultats d’un experiment aleatori

Exemple:

• Experiment: Llançar un dau a l’aire i observar el resultat

• Ω={1,2,3,4,5,6} :

• 6 successos elementals : 1,2,3,4,5,6

Un cop realitzat l’experiment, el resultat serà un (i només un) succés elemental

 ALGEBRA DE SUCCESSOS

Succés: Qualsevol subconjunt format amb elements de l’espai mostral.

Direm que un succés es verifica: Si el resultat del experiment és algun dels elements que
formen el conjunt

Exemple: Ω={1,2,3,4,5,6}

A ={2,4,6} , A es verifica si el resultat de llançar el dau és 2 o 4 o 6

B={5,6} , B es verifica si el resultat de llançar el dau és 5 o 6

Nota: Dos successos (no elementals) SI que es poden verificar alhora

 ALGEBRA DE SUCCESSOS
ALGUNS SUCCESOS ESPECIALS: Ω = {1,2,3,4,5,6}

• Succés segur Aquell succés que sempre es verifica ≡ L’espai mostral Ω

S: “ Qualsevol numero natural entre l’un i el sis” S= Ω = {1,2,3,4,5,6}

• Succés impossible Aquell succés que mai es verifica: 

S: “Que surti el 9” S= Ω = {}

• Succés complementari Ac format per els elements de l’espai mostral que NO estan en A.
AC es verifica quan NO es verifica A

A : “parell” = {2,4,6} AC: “senar” = {1,3,5}

 ALGEBRA DE SUCCESSOS

• Unió: AB

Succés format per tots els elements de A i tots els de B.

AB es verifica si es verifica A o es verifica B ( o els dos alhora)

A ={2,4,6} , B={5,6} AB ={2,4, 5,6} .

significa Y

• Intersecció: A  B

Succés format només per els elements comuns de A i B.

AB es verifica si es verifica A “i” es verifica B

A ={2,4,6} , B={1,2,3} A  B = {2}.

Successos Excloents: A, B son excloents si no tenen elements en comú: AB =ø

en este caso: P(A U B)= P(A)*P(B)

 PROBABILITAT
Probabilitat:

Direm l’experiment te associada una distribució de probabilitat si tots els possibles successos
tenen assignat un numero entre 0 i 1:

“S” p(S) (numero entre 0 i 1)

PROBABILIDAD CONDICIONADA P (B I A)= P (B)+ P(A I B) / P(A)

Que compleix PROBABILIDAD CONDICIONAL P (B I A)= P(A^B)/ P(A)

PROBABILIDAD DEL SUCESO B UNA VEZ OCURRIDO A

1) 0 ≤ p(A) ≤ 1

2) p(Ω) = 1 i p()=0

3) Si A i B son excloents (no tenen elements en comú) : p(AB) = p(A) + p(B)

__________________________________________________________________

4) En general: p(AB) = p(A) + p(B) - p(A B)

5) p(A) = 1- p(Ac)
 PROBABILITAT

Les propietats són operatives (serveixen per calcular probabilitats de succesos).

EXEMPLES: Ω = {1,2,3,4,5,6} i sabem que p(1)=p(2)=....=p(6)=1/6

1) A={1,2} A = {1}{2}

Propietat (3): Si A i B son excloents (no tenen elements en comú) : p(AB) = p(A) + p(B)

{1} i {2} son excloents: p(A)= p(1) + p(2) = 1/6 + 1/6 = 2/6

2) 1) B={3,4,5,6} B = AC

Propietat (5): p(A) = 1- p(Ac)

P(B) = 1- 2/6 = 4/6

 ASIGNACIÓ DE PROBABILITATS
Teoria Clàssica :

NOMÉS si tots els successos elementals tenen la mateixa probabilitat de succeir (equiprobable)

numero de elements en A Casos favorables

p( A) = =
numero total d'elements a  Casos posibles

Exemple: Llençar un dau (perfecte) Ω={1,2,3,4,5,6} 6 casos possibles amb la mateixa

probabilitat
1
• p(“que surti el 1”) = p({1}) = 6
3
• p(“parell”) = p({2,4,6}) = 6
2
• p(“que surti el 4 o el 5”) = p({4,5}) = 6
 ASSIGNACIÓ DE PROBABILITATS

PROBLEMA:

La majoria d’experiments aleatòris NO compleix la equiprobabilitat

Exemple : Numero d’estudiants que tindran grip demà.

Ω={0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,…..,tots} segurament p({0}) > p({10})

 ASSIGNACIÓ DE PROBABILITATS

TEORIA FREQÜENTISTA:
La probabilitat asignada a un succès A esta basada en la freqüència relativaen la que es verifica
A en un mostra de N observacions. Es pot demostrar:

nA
fr(A)= ⎯⎯⎯
N →
→ p( A)
N
Exemple: Dau (trucat): Ω = {1,2,3,4,5,6} 6 casos possibles amb diferent probabilitat
Llençcem el dau 1000 cops:
Suposem Es pot demostrar que les freqüències relatives tendeixen
nk fk cap a la verdadera probabilitat a mesura que augmenta
1 90 90/1000 = 0.09 N
2 150 150/1000 = 0.15
3 40 40/1000 = 0.04
4 380 380/1000 = 0.38
5 240 240/1000 = 0.24
6 100 100/1000 = 0.1
SUMA 1000 1
 ASSIGNACIÓ DE PROBABILITATS

En aquest curs farem servir models teórics que ens donaran les probabilitats.

Però podrem comprobar si el model s’ajusta bé a el nostre cas particular

mitjançant la teoria frequentista.
 PROBABILITAT CONDICIONADA I SUCCESSOS INDEPENDENTS

Sovint saber si un succes s’ha verificat ens aporta informació sobre la possibiltat de que un altre
succes també s’hagi verificat.

Exemple:
4 boles blanques marcades amb: 1,3,5,8 i 4 boles negres: 2,4,6,7. Treiem una bola a l’atzar:

Ω={ 1 ,3 5 , 8 2 4 6 7 } Podem aplicar la ta clasica : p(qualsevol bola) = 1/8

A =”blanca”
P(A) = P( { 1 3 5 8 }) = 4/8 = 0.5 B = “parell” = { 2 4 6 8 }

Si sabem que B=parell s’ha verificat….continua essent p(A=blanca)=0.5????????

 PROBABILITAT CONDICIONADA I SUCCESSOS INDEPENDENTS

Definim “probabilitat condicionada del succés A al succés B a la probabilitat de que A es

verifiqui si sabem que B s’ha verificat.

p( A  B)
p( A | B) =
p( B)

Exemple anterior:

P(blanca i parell) = p({ 8 }) = 1/8

P(parell) = p(parell) = p( { 2 4 6 8 } ) = 4/8

p(blanca  parell ) 1/ 8
p ( blanca | parell ) = = = 1/ 4 = 0.25
p( parell ) 4/8
 PROBABILITAT CONDICIONADA I SUCCESSOS INDEPENDENTS
Independència estadística ⊥:

Els successos A i B son independents :

A ⊥ B → p( A | B) = p( A)

Saber que B es verifica no proporciona informació sobre A

Si A, B son independents:

p( A  B)
p( A | B) = = p( A) → p( A  B) = p ( A) p ( B)
p( B)
EXEMPLE: suposem tota la població Europa (espai mostral).

Experiment: treure una persona a l’atzar. → Cas “Equiprobable”

P(IRL) = 0.6% (0.006)

P(ROIG) = 4% (0.04)

Probabilitat de que la persona sigui IRL i ROIG?

Si fem P(IRL ∩ ROIG ) = P(IRL) × P(ROIG) = 0.006 × 0.04 = 0.00024 (0.024%) ✘

Estem dient que són successos independents: el 0.04 dels irlandesos són ROIG, per tant del 0.6%
d’IRL en Europa només el 4% sol ROIG→ Això NO és veritat. No són successos independents.

El percentatge de ROIG a IRL és més alt que a Europa en general: P(ROIG|IRL) = 10% (0.1)

P(IRL ∩ ROIG ) = P(IRL) × P(ROIG|IRL) = 0.006 × 0.1 = 0.0006 (0.06%) ✔