Pı́ndoles de teoria de conjunts

i estructures algebraiques
Maria Bras-Amorós
Universitat Rovira i Virgili

Conjunts
Un conjunt és una col·lecció d’elements.
Normalment anomenem els conjunts amb una lletra majúscula i els seus
elements amb lletres minúscules. Aixı́ podem dir

A = {a, b, c, d}.

Per denotar que un element a és del conjunt A diem que a pertany a A o
per denotar que un element e no és del conjunt A diem que e no pertany a
A. Ho escrivim amb aquests sı́mbols.

a∈A

e 6∈ A

Els nombres ens donen exemples molt importants de conjunts: N, Z, Q, R,

C. El cardinal d’un conjunt és la quantitat d’elements que conté. Denotem
el cardinal d’A per |A| o per #A. Amb els exemples que ja hem anomenat
ja podem veure que el cardinal d’un conjunt pot ser finit o infinit. L’únic
conjunt de cardinal zero és el conjunt buit, que denotem per ∅.

∅ = {}

Un conjunt es pot definir de diverses maneres. En distingirem tres.

1. Conjunts definits per extensió, llistant-ne tots els seus elements. Per
exemple, P = {. . . , −10, −8, −6, −4, −2, 0, 2, 4, 6, 8, . . .}.

2. Conjunts definits per comprensió, especificant una propietat que

compleixen tots els seus elements i cap més element. Per exemple,
P = {enters parells}.
2 Maria Bras-Amorós

3. Conjunts definits per construcció, donant una regla que generi tots
els elements del conjunt. Per exemple P = {2n amb n ∈ Z}.

De fet, la definició per construcció es pot veure com un cas particular de

la definició per comprensió.
Per a la construcció de conjunts seran molt importants els següents sı́mbols

existeix ∃
per tot ∀
tal que | o bé :

Aixı́, en la literatura matemàtica podrem trobar expressions com

P = {m ∈ Z | m/2 ∈ Z},
P = {2n : n ∈ Z},
P = {m ∈ Z : ∃ m ∈ Z amb m = 2n},
S = {m ∈ Z : m 6= 2n ∀n ∈ Z}.

Donats dos conjunts A i B diem que A és inclòs en B, escrivint A ⊆ B

si tots els elements d’A pertanyen a B. En aquest cas direm que A és un
subconjunt de B i que B és un superconjunt d’A. Diem que A és un
subconjunt propi de B si A ⊆ B i existeix algun element de B que no
pertany a A. Sovint s’escriu A ( B en aquest cas.
Diem que dos conjunts A, B són iguals si i només si A ⊆ B i B ⊆ A.
Aixı́, tindrem que dos conjunts no són iguals, i escriurem A 6= B si existeix
a ∈ A tal que a 6∈ B o bé si existeix b ∈ B tal que b 6∈ A.
Per tot conjunt A es té ∅ ⊆ A i A ⊆ A.

Operacions amb conjunts

Suposem que A i B són dos conjunts. Definim la unió d’A i B com
A ∪ B = {x : x ∈ A o x ∈ B}
i la intersecció d’A i B com
A ∩ B = {x : x ∈ A i x ∈ B}.
Teoria de Conjunts 3

Es compleix que
|A ∪ B| = |A| + |B| − |A ∩ B|,
|A ∩ B| = |A| + |B| − |A ∪ B|.

Diem que la unió A ∪ B entre A i B és disjunta si A ∩ B = ∅. En aquest cas

podem escriure A t B enlloc de A ∪ B.
La diferència entre A i B és

A \ B = {x : x ∈ A i x ∈
/ B}.

En general treballarem amb conjunts que estan inclosos dins un conjunt

de referència, que és el que anomenem conjunt universal o univers. Per
exemple, si treballem amb conjunts dins de R el conjunt universal serà R.
Suposem que el nostre conjunt universal és X. Definim el complementari
d’un conjunt A com

Ac = X \ A = {x ∈ X : x 6∈ A}.

Es tindrà que
A ∪ Ac = X,
A ∩ Ac = ∅
i, pel que fa al cardinal,
|Ac | = |X| − |A|.

Les lleis de De Morgan estableixen el següent.

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c ,

(A ∩ B)c = Ac ∪ B c .

Si a1 , . . . , an són elements del conjunt A diem que (a1 , . . . , an ) és una tupla
d’A o, més especı́ficament, una n-tupla. L’element ai s’anomena el com-
ponent i-èsim de la tupla.
El producte cartesià de A i B, denotat A × B és el conjunt de parells (a, b)
amb a ∈ A i b ∈ B. És a dir,

A × B = {(a, b) : a ∈ A i b ∈ B}.
4 Maria Bras-Amorós

Observem que l’ordre és important i si A 6= B, aleshores B × A 6= A × B.

Tindrem
|A × B| = |A| · |B|.

En general, el producte cartesià de n conjunts A1 , A2 , . . . , An , denotat A1 ×

A2 × . . . × An , és el conjunt de parells (a1 , a2 , . . . , an ) amb ai ∈ Ai per tot i
entre 1 i n. És a dir,

A1 × A2 × . . . × An = {(a1 , a2 , . . . , an ) : ai ∈ Ai ∀ i ∈ {1, . . . , n}}.

En el cas en que A1 = A2 = . . . = An = A, escriurem An enlloc de A × A ×

. . . × A. Aixı́ el pla R2 i l’espai R3 són productes cartesians. Tindrem

|A1 × A2 × . . . × An | = |A1 | · |A2 | · . . . · |An |.

Correspondències
Donats dos conjunts A i B, una correspondència entre A i B és un subcon-
junt C del producte cartesià A × B. El domini d’una correspondència C és
el conjunt
Dom(C) = {a ∈ A : ∃ b ∈ B | (a, b) ∈ C}
i el recorregut és el conjunt

Rec(C) = {b ∈ B : ∃ a ∈ A | (a, b) ∈ C}.

La imatge d’un element a ∈ A és el conjunt

{b ∈ B : (a, b) ∈ C}

i l’antiimatge d’un element b ∈ B és el conjunt

{a ∈ A : (a, b) ∈ C}.

La correspondència inversa d’una correspondència C entre A i B és la cor-

respondència entre B i A definida per

C −1 = {(b, a) ∈ B × A : (a, b) ∈ C}.

Una aplicació d’un conjunt A en un conjunt B ve definida per una cor-

respondència entre A i B tal que el domini de la correspondència és A
Teoria de Conjunts 5

i la imatge de qualsevol element d’A té un únic element. En aquest cas

podrem escriure
f: A → B
a 7→ f (a)
on f (a) és l’únic element de la imatge d’a. Utilitzarem f per referir-nos a
l’aplicació i aixı́ podem parlar del domini i del recorregut de f referint-nos
al domini i el recorregut de la correspondència associada.
Direm que l’aplicació és injectiva si l’antiimatge de qualsevol element del
recorregut de f té un únic element. En aquest cas, donat un element b ∈
Rec(f ) podem definir f −1 (b) com l’únic element de l’antiimatge de b.
Direm que l’aplicació f entre A i B és exhaustiva si Rec(f ) = B. Direm
que l’aplicació f és bijectiva si és injectiva i exhaustiva. Si existeix una
aplicació bijectiva entre dos conjunts A i B, aleshores els cardinals d’A i B
coincideixen.

Relacions

Una correspondència C entre A i A defineix una relació. Direm que a, b ∈

A estan relacionats segons la correspondència C si (a, b) ∈ C. Escriurem

a ∼ b ⇐⇒ (a, b) ∈ C.

Direm que la relació és

• reflexiva si a ∼ a per tot a ∈ A,

• transitiva si a ∼ b i b ∼ c amb a, b, c ∈ A implica que a ∼ c,

• simètrica si a ∼ b amb a, b ∈ A implica que b ∼ a,

• antisimètrica si a ∼ b i b ∼ a amb a, b ∈ A impliquen a = b,

• total si per tot a, b ∈ A, o bé a ∼ b o bé b ∼ a.

Una rerlació d’equivalència és una relació reflexiva, transitiva i simètrica.

Una relació d’ordre és una relació reflexiva, transitiva i antisimètrica.
6 Maria Bras-Amorós

Un ordre total en un conjunt és una relació d’ordre que sigui total entre
els seus elements.
Vegem alguns exemples.

• Donat m ∈ N, m 6= 0, considerem la relació en N

a ∼m b si el residu de dividir a entre m coincideix amb el residu de

dividir b entre m.

Tindrı́em per exemple que 5 ∼7 12. La relació ∼m és una relació

d’equivalència.

• Sigui Sm = {1, 2, . . . , m}. Considerem dins de Sm la relació

a ∼6 b si a 6 b.

La relació ∼6 és una relació d’ordre total.

• Sigui Pm el conjunt de subconjunts de Sm . Considerem dins de Pm la

relació

A ∼Pm B si A ⊆ B.

La relació ∼Pm no és simètrica ni total. Però sı́ que és una relació d’or-
dre. En no tractar-se d’un ordre total, diem que és un ordre parcial.

Operacions i estructures algebraiques

Una operació binària en un conjunt A és una aplicació del producte carte-
sià A × A en A.
Per exemple, la suma en els naturals la podem entendre com l’aplicació

+ : (N, N) → N
(a, b) 7→ a + b

Una operació binària ∗ en un conjunt A pot tenir les següents propietats.

Teoria de Conjunts 7

• Propietat associativa si a ∗ (b ∗ c) = (a ∗ b) ∗ c per tot a, b, c ∈ A.

• Existència d’element neutre si existeix un element d’A, que anome-
nem en , tal que a ∗ en = en ∗ a = a per tot a ∈ A.
• Existència d’element invers si per tot element a ∈ A existeix un ele-
ment d’A, que anomenem ea , tal que a ∗ ea = ea ∗ e = en .
• Propietat commutativa si a ∗ b = b ∗ a per tot a, b ∈ A.

Un grup és un conjunt A amb una operació associativa amb element neutre
i invers. El grup és un grup commutatiu si l’operació és commutativa.
Vegem algun exemples.

• Els enters Z amb la suma habitual són un grup (commutatiu).

• Els naturals N amb la suma no són un grup perquè no tots els ele-
ments tenen element invers.
• Els enters amb el producte habitual tampoc són grup perquè no sem-
pre existeix l’element invers.
• Considerem el conjunt {a, e, i} amb l’operació ∗ donada per la taula
∗ a e i
a e i a
e i a e
i a e i
Observem que l’operació és commutativa per ser la taula simètrica
i que té com a element neutre l’element i. L’invers de a per ∗ és e
i l’invers de e per ∗ és a. L’invers de i és ell mateix. També es pot
comprovar que l’operació és associativa. Per tant el conjunt {a, e, i}
amb l’operació ∗ és un grup commutatiu.
• Considerem el conjunt {a, e, i, o} amb l’operació + donada per la tau-
la
+ a e i o
a o i e a
e i o a e
i e a o i
o a e i o
8 Maria Bras-Amorós

Observem que l’operació és commutativa per ser la taula simètrica i

que té com a element neutre l’element o. Tots els elements es tenen a
ells mateixos com al seu propi invers. També es pot comprovar que
l’operació és associativa. Per tant el conjunt {a, e, i, o} amb l’operació
+ és un grup commutatiu.

Una segona operació ∗∗ en el conjunt A pot tenir la següent propietat res-

pecte la primera operació ∗.

• Propietat distributiva si a∗∗(b∗c) = (a∗∗b)∗(a∗∗c) per tot a, b, c ∈ A

Un anell és un conjunt A amb dues operacions ⊕ i ⊗ tal que ⊕ li confe-

reix estructura de grup commutatiu i tal que ⊗ és associativa i satisfà la
proietat distributiva respecte de ⊕. Podeu comprovar, com a exercici, que
l’element neutre de ⊕ multiplicat per a qualsevol element de l’anell dona
altra vegada el neutre respecte ⊕.
L’anell és unitari i commutatiu si ⊗ té element neutre i satisfà la propietat
commutativa, respectivament.
Un cos és un anell unitari i commutatiu on ⊗ satisfà que tot element dife-
rent del neutre de ⊕ té invers. En aquest cas l’invers d’un element respecte
⊕ s’anomena el seu element oposat, deixant el nom d’element invers per
l’invers respecte ⊗.

• Els enters Z, amb la suma i el producte habituals, són un anell. Però

no són un cos perquè no tots els elements tenen element invers.
• Els racionals Q i els reals R sı́ que són cossos.
• El conjunt {a, e, i, o} dels exemples anteriors és un cos respecte l’o-
peració ⊕ = + descrita a la segona taula, amb neutre o, i respecte
l’operació ⊗ = ∗ descrita a la primera ampliant-la amb el neutre de
+, que multiplicat per a qualsevol element dona o. És a dir

∗ a e i o
a e i a o
e i a e o
i a e i o
o o o o o
Teoria de Conjunts 9

Només queda comprovar que l’operació ∗ és distributiva respecte +,

que ho deixem com a exercici.

Algunes notacions habituals

Donat un conjunt X amb una operació, com per exemple la suma +, i

donats dos subconjunts A, B de X és habitual escriure

A + B = {a + b : a ∈ A, b ∈ B},
2A = A + A,
nA = A
| +A+ {z. . . + A} .
n

Si l’operació té element neutre en també és habitual la notació

A∗ = A \ {en }.