Aritmètica

Capítol I.
Aritmètica i iniciació a l’àlgebra1

L’educador és la persona que converteix en fàcil el que és difícil.
1
La reproducción total o parcial de este material necesita de la autorización escrita del autor.
Aritmètica i iniciació a l’àlgebra
1.1. Aritmètica
L’aritmètica té per objecte l’estudi dels nombres i de les operacions elementals que hi fem: suma, resta,
multiplicació i divisió.
Què ha de saber un escolar?
Conèixer i manejar els sistemes de numeració, així com resoldre problemes que involucren les operacions
elementals.
Què ha de saber l’educador?
Ser capaç de reconèixer, enunciar propietats, caracteritzar, definir, manejar i construir situacions en què
l’alumne desenvolupe habilitats aritmètiques. Però el més important és aconseguir establir relacions entre tots
aquests elements. Totes aquestes capacitats han de ser complementades amb d’altres de més generals com ara
la representació, l’argumentació, la justificació i la resolució de problemes.
Així doncs, l’objectiu d’aquest capítol és que els educadors acaben complint les tasques següents:
Coneixement d’operacions elementals

Divisibilitat, raó i proporció
Aconseguir plantejar i resoldre problemes aritmètics
Què trobem en els llibres de text?
Trobem exercicis que plantegen qüestions com ara les que segueixen:
1r de primària
2
2n de primària
3r de primària
4t de primària
3
5è de primària
6è de primària
Què ensenyaràs TU?
...
4
1.1.1. Nombres naturals, enters i racionals

CLASSIFICACIÓ DELS NOMBRES
Figura 1.1
Com s’hi pot observar, es classifiquen seguint conjunts, amb diagrames de Venn. Però, què és un conjunt?
Què és un diagrama de Venn?
Un conjunt és una col·lecció d’objectes; aquests objectes s’anomenen elements del conjunt. Els conjunts
es poden definir de tres formes diferents:
- Descripció verbal
- Llista de membres separats per comes, tancats per claudàtors
- Notació de conjunts
Els conjunts se solen denotar per lletres majúscules, A, B, C, … El símbol ∈ significa que un element
pertany a un determinat conjunt. Per indicar que no hi pertany, s’utilitza el símbol ∉. Quan un conjunt no posseeix
elements, diem que estem enfront d’un conjunt buit i es denota per ∅.
Un conjunt A pot ser un subconjunt d’un altre B i això significa que A està contingut en B o, el que és el
mateix, A ⊆ B.
Per il·lustrar els continguts o les pertinences s’utilitzen diagrames de Venn. En la figura 1.1 podem dir que
0 ∈ ℕ, però també 0 ∈ ℝ. No obstant això, √2 ∈ ℝ, però √2 ∉ ℕ.
Diem que dos conjunts A i B són disjunts si no tenen elements en comú; s’escriu: 𝐴𝐴 ∩ 𝐵𝐵 = ∅.
El símbol ∩ indica la intersecció i es refereix al que és comú entre conjunts.
La unió d’ambdós conjunts és 𝐴𝐴 ∪ 𝐵𝐵 i es refereix al que és comú i no comú.
La diferència de A i B, 𝐴𝐴 − 𝐵𝐵, és el conjunt format per tots els elements de A que no estan en B; dit d’una
altra manera, 𝐴𝐴 − 𝐵𝐵 = {𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴 i 𝑥𝑥 ∉ 𝐵𝐵}.
5
Diem que dos conjunts són iguals quan tenen exactament els mateixos elements, però existeix també
l’equivalència entre conjunts. Diem que A i B són equivalents si tenen la mateixa cardinalitat.
NOCIÓ DE CARDINAL
Diem que dos conjunts són equipotents si es pot establir una aplicació bijectiva (element a element i sense
deixar-ne cap) entre ells. Però, què és ser aplicació? I aplicació bijectiva?
Comencem responent la primera pregunta: QUÈ ÉS UNA APLICACIÓ?
Una aplicació de E en F, sent E i F dos conjunts és una correspondència de E en F tal que tot element
x ∈ E té una imatge en F, denotada per f(x) ∈ F, i a més és única.
Figura 1.2
Es denomina imatge del subconjunt A i es denota per f(A) el conjunt de tots els elements de la forma f(x),
amb x ∈ A.
𝑓𝑓(𝐴𝐴 = {𝑓𝑓(𝑥𝑥) ∈ 𝐹𝐹; 𝑥𝑥 ∈ 𝐴𝐴})
𝐼𝐼𝐼𝐼 𝑓𝑓 = 𝑓𝑓(𝐸𝐸) = {𝑓𝑓(𝑥𝑥) ∈ 𝐹𝐹; 𝑥𝑥 ∈ 𝐸𝐸}
Contestem ara la segona pregunta: QUÈ ÉS SER BIJECTIVA?
Una aplicació f : E → F s’anomena bijectiva si és alhora injectiva i suprajectiva. Però, com que no
coneixem les definicions d’injectiva i suprajectiva, passem a definir-les.
Una aplicació f : E → F s’anomena injectiva si a elements diferents en E li corresponen imatges diferents

en F.
f és injectiva ⇔ ∀ x, x' ∈ E : x ≠ x' ⇒ f(x) ≠ f(x')
També podem dir que f és injectiva si les imatges de dos elements f(a) i f(b) són iguals, aleshores els orígens a i
b són iguals.
Figura 1.3 6
Una aplicació f : E → F s’anomena suprajectiva si tots els elements de F són imatge d’algun element de
E.
f és suprajectiva ⇔ ∀ y ∈ F, ∃ x ∈ E tal que f(x) = y
Figura 1.4.
Després d’aquest breu incís, continuem amb la definició d’equipotent, posant-ne exemples.
Per exemple: el conjunt dels dits de la mà dreta és equipotent al conjunt dels dits de la mà esquerra; el
conjunt dels nombres naturals N és equipotent al conjunt dels nombres parells P.
S’anomena potència o cardinal d’un conjunt A “el que tenen en comú” el conjunt A i tots els conjunts
equipotents amb A.
Siga A un conjunt d’objectes discrets; la manera de determinar el cardinal del conjunt és:
Sn = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, ..., n}, aleshores Sn és un segment en la recta real. També s’escriu:
Sn = {x/1 ≤ x ≤ n}
Si es pot establir una aplicació bijectiva entre A i Sn, aleshores diem que A és finit i que, a més,
el cardinal de A és n. S’escriu card(A) = n.
En cas contrari, si no es pot establir una aplicació bijectiva entre A i Sn, diem que A és un conjunt infinit.
En aquest cas, si A és equipotent amb N diem que A és numerable. Per exemple, el conjunt dels nombres naturals
senars és numerable ja que és equipotent amb N.
Així doncs, per a conjunt finits direm que el cardinal d’un conjunt és el nombre d’elements que posseeix;
nombre que es pot determinar amb l’activitat de comptar.
Vegem ara amb detall cadascun dels conjunts que hi ha en la figura 1.1.
NOMBRE NATURAL
Un nombre natural és qualsevol dels nombres que s’utilitzen per explicar els elements d’un conjunt.
Com que els nombres naturals s’utilitzen per explicar objectes, el zero pot ser considerat com el nombre
que correspon a l’absència d’aquests. Depenent de l’àrea de la ciència, el conjunt dels nombres naturals es pot
presentar, doncs, de dues maneres diferents:
7
Definició sense el zero:
Definició amb el zero:
a) Axiomàtica de Peano
Mitjançant un sistema de postulats es pot derivar tota l’aritmètica dels nombres naturals. Amb Giuseppe
Peano (1858-1932), el concepte de nombre natural adquireix l’estatus de concepte matemàtic. El nombre
natural i el conjunt dels nombres naturals N = {0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, ...} són definits en la forma del
raonament axiomàtic, partint dels termes de a i establint els axiomes de b.
a) Hi ha tres termes primitius:
1. El primer element (l’objecte 0).
2. La classe dels nombres naturals.
3. La funció successor o aplicació “següent de”.
A partir dels quals es creen els postulats següents:
b) Hi ha cinc axiomes o postulats
1. 0 és un nombre natural.
2. El següent d’un nombre natural és un nombre natural:
x ∈ N ⇒ seg(x) ∈ N
3. Dos nombres naturals diferents mai tenen el mateix successor:
x ≠ y ⇒ sig(x) ≠ seg(y)
4. 0 no és el següent de cap nombre:
No existeix x ∈ N tal que seg(x) = 0
5. Es verifica el principi d’inducció completa: si una propietat P es verifica en el conjunt dels nombres
naturals de manera que:
El 0 verifica la propietat P.
Si la propietat P es verifica per a un nombre natural n, aleshores P també es verifica per al nombre
següent n +1.
Aleshores, la propietat P és vàlida per a tots els nombres naturals.
La creació de nombres ve donada per l’aplicació “següent de”: 0 és el primer, anomene 1 el seg(0), 2 el
següent (1), 3 el seg(2), 4 el següent (3), etc.
8
OPERACIONS: SUMA I MULTIPLICACIÓ
En N, Peano defineix les operacions suma i multiplicació de forma inductiva.
La suma la defineix mitjançant dos axiomes:
a) x + 1 = seg(x)
b) Conegut x + y, aleshores x + seg(y) = seg(x + y)
Podem comprovar que amb aquesta definició trobem la suma de dos nombres qualsevol.
4 + 2 = 4 + seg(1) = seg(4 + 1) = (4 + 1) + 1 = 4 + 1 + 1 = 6
2 + 3 = 2 + seg(2) = seg(2 + 2) = (2 + 2) + 1 = [2 + seg(1) ] + 1 =
= seg(2 + 1) + 1 = (2 + 1) + 1 + 1 = 2 + 1 + 1 + 1 = 5
La suma de qualsevol parell de nombres seria així:
x + n = x + 1 + ... (n ... +1)
Això comporta en la pràctica que sumar és continuar comptant.
La definició formal de la multiplicació ve donada pels axiomes:
x·1=x
Conegut x · y , aleshores x · seg(y) = x · y + x
En conseqüència, procedim en diversos exemples comsegueix:
Multiplicar x per 2:
Com que 2 és el següent d’1,
aleshores x · 2 = x · seg(1) = x · 1 + x = x + x;
se suma dues vegades el nombre x.
En general:
x · n = x + ... (n ... + x)
Podem comprovar que amb aquesta definició podem trobar el producte de dos nombres qualsevol. Per
exemple:
2 · 3 = 2 · seg(2) = (2 · 2) + 2 = [2 · seg(1)] + 2 = (2 · 1 + 2) + 2 = 2 + 2 + 2
b) El coordinar i la construcció cantoriana dels cardinals

Un altre concepte de nombre natural, el devem a Georg Cantor (1845-1918) i es basa en les nocions
d’equipotència i potència o cardinal d’un conjunt.
És convenient advertir que aquest tipus d’operacions són de caràcter lògic i d’un nivell major d’abstracció
que la creació de nombres mitjançant l’activitat de comptar.
9
La coordinabilitat de conjunts és una relació d’equivalència que genera una classificació. Però no tenim el
concepte de relació d’equivalència, raó per la qual l’hem de desenvolupar.
RELACIÓ D’EQUIVALÈNCIA
Donats dos conjunts A i B, una relació binària de A amb B és qualsevol correspondència de A en B. És a dir,
qualsevol subconjunt ℜ del producte cartesià de A × B:
ℜ ⊆ A × B = {(a, b) | a ∈A ˄ b ∈ B}
Direm que un element a ∈ A està relacionat amb un element b ∈ B per la relació binària ℜ si es verifica que
(a, b) ∈ ℜ; escriurem a ℜ b.
Propietats d’una relació binària:
1. Reflexiva: si qualsevol element de E està relacionat amb ell mateix. És a dir;
∀ x ∈ E es verifica que x ℜ x
2. Simètrica: si un element x està relacionat amb un altre y, aleshores l’element y està relacionat amb x. És a dir:
∀ x, y ∈ E : x ℜ y ⇒ y ℜ x
3. Transitiva: qualsevol terna d’elements de E de manera que el primer està relacionat amb el segon i aquest
amb el tercer, aleshores el primer està relacionat amb el tercer. És a dir:
∀ x, y, z ∈ E : [x ℜ y ˄ y ℜ z] ⇒ x ℜ z
4. Antisimètrica: si un parell (x, y) i el seu oposat (y, x) verifiquen simultàniament la relació, només és possible
si x = y. És a dir:
∀ x, y de E : [x ℜ y ˄ y ℜ x] ⇒ x = y
Així doncs, una relació binària s’anomena d’equivalència si compleix les propietats reflexiva, simètrica i
transitiva.
Diem que una relació binària és d’ordre si compleix les propietats reflexiva, antisimètrica i transitiva.
Les classes d’equivalència es formen amb tots els conjunts coordinables entre si. Per indicar que dos
conjunts pertanyen a la mateixa classe, diem que tenen la mateixa quantitat o el mateix nombre d’elements, és
a dir, el mateix cardinal. D’aquesta manera podem entendre que el nombre natural és el cardenal finit que
determina un tipus de conjunts coordinables.
OPERACIONS EN N SOTA LA VISIÓ CANTORIANA
Suma
La suma es defineix a partir de la unió de conjunts. Donats a i b dos nombres naturals. Si A i B són dos conjunts
disjunts tals que a = card(A) i b = card(B), aleshores a + b = card(A) + card(B) = card(A ∪ B).
Per calcular la suma 4 + 5, busquem dos conjunts disjunts A i B tals que card(A) = 4 i card(B) = 5. Per
exemple: A = {a, b, c, d} i B = {m, n, p, q, t}. Aleshores:
4 + 5 = card(A ∪ B) = card{a, b, c, d, m, n, p, q, t} = 9
10
Resta
La resta es defineix de la manera següent: donats dos nombres naturals a i b, si A i B són dos conjunts tals
que a = card(A) i b = card(B) i B ⊆ A, aleshores a ‒ b = card(A ‒ B)
Per calcular la resta 5 ‒ 2, busquem dos conjunts A i B tals que card (A) = 5, card(B) = 2 i B ⊆ A.
Per exemple: A = {a, b, c, d, e} i B = {b , d}. Aleshores, 5 ‒ 2 = card(A ‒ B) = card{a, c, e} = 3
Ordenar nombres naturals
El treball d’ordenar formalment es realitza mitjançant la definició de la relació “menor o igual”. Donats
dos nombres naturals a, b, diem que a ≤ b si i només si hi ha un nombre natural n tal que a + n = b.
La multiplicació
La multiplicació es defineix a partir del producte cartesià de conjunts:
Si A i B són dos conjunts tals que a = card(A) i b = card(B), aleshores:
a × b = card(A) × card(B) = card(A × B)
Per calcular la multiplicació 2 × 3, busquem dos conjunts A i B tals que

card(A) = 2 i card(B) = 3
A = {c, d} i B = {m, n, p}. Construïm el conjunt producte cartesià i comptem
(A × B) = {(c, m), (c, n), (c, p), (d, m), (d, n), (d, p)}
NOMBRE ENTER
Els nombres enters són un conjunt de nombres que inclou els nombres naturals distints de zero (1, 2, 3, ...),
els negatius dels nombres naturals (..., −3, −2, −1) i el 0.
ℤ = {..., −3, −2, −1, 0, +1, +2, +3, ...}
NOMBRE RACIONAL
Es denomina nombre racional tot nombre que es pot representar com el quocient de dos nombres enters
(més precisament, un enter i un natural positiu), és a dir, una fracció comuna a/b amb numerador a i
denominador b diferent de zero. El conjunt d’aquests nombres es representa ℚ.
NOMBRE IRRACIONAL
En matemàtiques, un nombre irracional és un nombre que no pot ser expressat com una fracció m/n, on m
i n són enters, amb n diferent de zero i on aquesta fracció és irreductible. És qualsevol nombre real que no és
racional. El conjunt d’aquests nombres es representa ℝ ℚ.
NOMBRES REALS
Els nombres reals (designats ℝ) inclouen tant els nombres racionals (positius, negatius i el zero) com els
nombres irracionals.
PRÀCTICA
Exercicis des de la pàgina 33 a 38 del llibre Mathemathics for Elementary Teachers. 11

SISTEMES DE NUMERACIÓ
Situació A Un extraterrestre arriba a la Terra. Ve d’una galàxia llunyana i la seua missió és contactar amb
els terrícoles i intercanviar informació. Una vegada superades les dificultats d’idioma, l’extraterrestre
s’interessa, entre moltes altres coses, pel sistema de numeració escrit que s’utilitza a la Terra. Els homes de la
NASA (naturalment, l’extraterrestre va a parar als Estats Units) li ho expliquen i ell comenta: “Ah! És el mateix
sistema que utilitzem nosaltres, però nosaltres usem només quatre símbols, el del zero (…), el de l’u (□), el del
dos (⊥) i el del tres (T)”, Com escriu l’extraterrestre el nombre 9?
Situació B El Parlament Europeu, després de diversos assessoraments científics, decideix canviar el

nombre de símbols del nostre sistema de numeració escrit. Les opcions que es plantegen com a millors són la
d’usar només sis símbols (0, 1, 2, 3, 4, 5) o la d’usar dotze símbols (0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, α, β). Mentre el
Parlament discuteix, nosaltres escrivim els primers 25 nombres en aquests nous sistemes.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 ...
Situació C En el primer quadre del full adjunt has d’agrupar les estrelles de 4 en 4. Després agrupes els
grups de 4 novament de 4 en 4. Se segueix el procés mentre siga possible continuar-lo i, una vegada acabat,
s’escriu en les caselles situades damunt el quadre (començant per la dreta) el nombre d’estrelles que ha quedat
sense agrupar de 4 en 4; en la casella següent, el nombre de grups de 4 que no s’han pogut agrupar de 4 en 4;
fins a arribar a escriure el nombre de les últimes agrupacions realitzades. En els altres quadres es realitza el
mateix procés però agrupant de 6 en 6, de 10 en 10 i de 12 en 12, respectivament.
Full de dades per a la situació C
Figura 1.5
12
La comptabilitat d’un estat exigeix la representació de nombres grans i l’emmagatzematge d’aquests
nombres de manera que siguen localitzables fàcilment. Però això suposa:
• La invenció de moltes paraules numèriques o la utilització de molts objectes numèrics per representar
grans nombres.
• La cerca de sistemes de representació dels nombres que permeten al receptor del missatge entendre’l amb
rapidesa.
• La cerca de sistemes de representació dels nombres que permeten guardar-los en memòria de forma
duradora, accessible i ocupant poc d’espai.
Per resoldre aquestes exigències, les diferents societats han creat sistemes de numeració compostos per un
petit nombre de signes que, combinats adequadament segons certes regles, serveixen per efectuar tot tipus de
recomptes i representar tots els nombres necessaris a aquestes societats. Per a això s’han basat en dos principis:
• Els signes no representen només unitats sinó també grups d’unitats. Cadascun d’aquests grups d’unitats
s’anomena unitat d’ordre superior. El nombre d’unitats que constitueix cada unitat d’ordre superior s’anomena
base del sistema de numeració.
• Qualsevol nombre es representa mitjançant combinacions dels signes definits en el sistema de numeració.
SISTEMES DE NUMERACIÓ ESCRITS
Ara ens referirem a diversos sistemes de numeració escrits, tots ells de base 10, però que han estat
construïts a partir de principis diferents.
a) Sistema jeroglífic egipci. Es basa en la definició de símbols per a la unitat, deu i les potències de deu.
Figura 1.6
A partir d’ací els nombres es representen repetint aquests símbols totes les vegades que faça falta.
b) Sistema romà
13
c) Sistema aràbic
El sistema de numeració aràbic és considerat com un dels avanços més significatius de les matemàtiques.
La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que va tenir l’origen a l’Índia (els àrabs és refereixen a aquest
sistema de numeració com a “nombres indis”), es va expandir pel món islàmic i d’ací, via al-Àndalus, a la resta
d’Europa.
Els mites populars proposen que les formes originals dels símbols indicaven el seu valor mitjançant la
quantitat d’angles que contenien. Com es pot veure en la imatge, el zero no té angles, cadascun dels símbols
restants tenen el nombre d’angles corresponents al nombre representat.
c) Sistema maia
Els maies utilitzaven un sistema de numeració vigesimal (de base 20).

Els maies preclàssics van desenvolupar independentment el concepte de zero cap a l’any 36 aC.
Aquest és el primer ús documentat del zero a Amèrica, encara que amb algunes peculiaritats que el van
privar de possibilitat operatòria.
Els maies van idear un sistema de numeració com un instrument per mesurar el temps i no per fer càlculs
matemàtics. Per això, els nombres maies tenen a veure amb els dies, mesos i anys, i amb la manera com
organitzaven el calendari.
14
El sistema de numeració és additiu. I s’escriuen de baix a dalt.
PRACTICA
1. Escriu en el sistema egipci, romà 1386.
2 Quin és el menor nombre que s’escriu amb 25 símbols en sistema egipci?
3. Imagina que, en un nou llenguatge, els primers nombres són: sis, boom, bah, tra, la, i després de comptar
una bona estona, la sèrie de nombres continua: hip, hoo, rah, fo, fum. Completa les operacions següents: a)
hoo + bah =; b) fo-boom =; c) fum-hip=
4. Exercicis del 4 al 7, pàg. 57, de Mathematics for Elementary Teachers.
CANVIS DE BASE
Per comprendre les regles dels sistemes de numeració posicionals ordenats, entre els quals hi ha el sistema
decimal de numeració usat habitualment, és convenient realitzar i analitzar les tasques de pas del sistema de
numeració en base 10 a uns altres en bases diferents, tant menors que 10 com majors, i viceversa.
Pas de l’escriptura en base 10 d’un nombre n a la base b
En primer lloc, cal determinar la xifra de les unitats (o de primer ordre), per a això cal dividir n entre b;
la resta és la xifra de les unitats de la nova expressió. Per trobar la xifra per col·locar en la posició de segon
ordre, es divideix el primer quocient obtingut per b i s’agafa el residu; i així successivament.
Exemple: el nombre 235(10, expressat en base 5, és 1.420(5
Pas de l’escriptura d’un nombre n en base b a base 10
Basta expressar l’escriptura de n en forma polinòmica (en forma de potències de la base b) i fer les
operacions indicades en base 10. El resultat és l’escriptura de n en base 10.
15
Exemple: el nombre 2.034(5 és el 269(10, ja que
2.034(5 = 2.53 + 0.52 +3.5 + 4 = 269 (fent les operacions en base 10)
El pas de l’escriptura d’un nombre de base b1 a base b2 es pot fer passant el nombre donat en base b1 a
base 10, i després aquest nombre en base 10 a base b2 pel mètode explicat anteriorment.
Pas de l’escriptura d’un nombre n en base b a base c
Ho farem a partir d’un exemple perquè siga més visual.
2178) el volem passar a base 5.
1. L’escrivim amb la seua descomposició:

2 · 82 + 1 · 81 + 7 · 80
2. Una vegada escrita la descomposició, passem cada nombre a base 5.
En aquest cas, el 8 equival a 135) i el 7 equival al 125)

2 · 132 + 1 · 131 + 12 · 130
3. Ara fem les multiplicacions i sumes, però en base 5.
12·130=12·1=12
1·131=13
2·132=2·13·13=31·13=1.003
12+13+1.003=1.0335)
PRÀCTICA
1. Efectua els canvis de base següents: 3.415 (de base 10 a base 3); 999 (de base 10 a base 7); 25.842 (de
base 10 a base 12); 1.001.110 (de base 2 a base 10); ABC6 (de base 13 a base 10); 33.421 (de base 5 a base 3);
34,250 (de base 6 a base 4); i 102,102 (de base 3 a base 7).
2. Escriu les xifres del nombre següent en base 3: 1 + 3 +32 + 34 + 36. Expressa el nombre anterior en
base 9.
3. Escriu en base 5 les xifres del nombre següent: 5 × (5 × (5 × (5 + 4) + 3) + 2) + 1.
4. En base 16 (hexadecimal), els dígits usats són 0 fins a 9 i les lletres A, B, C, D, E, F per als nombres
del 10 al 15. a) Converteix B6(16 a base 10. b) Converteix B6(16 a base 2. c) Explica com es pot passar B6(16
a base 2 directament, això és, sense passar-ho primer a base 10.
12
1.1.2. Operacions elementals amb naturals i enters

ADDICIÓ, SUBTRACCIÓ, MULTIPLICACIÓ, DIVISIÓ en el conjunt ℕ
a) Addició
La podem realitzar per conjunts o també amb mesura.
Si volem fer per conjunts i sumar A + B, el que hem de realitzar és la unió de A i B i obtenir el cardinal del
conjunt unió. Per exemple, siga A = {a, b, d, e} i B = {a, c, f, g, e}
𝐴𝐴⋃𝐵𝐵 = {𝑎𝑎, 𝑏𝑏, 𝑐𝑐, 𝑑𝑑, 𝑖𝑖, 𝑓𝑓, 𝑔𝑔}

𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐(𝐴𝐴⋃𝐵𝐵) = 7
Per realitzar-ho amb mesura, necessitem una recta. Per exemple, 3 + 4:
La suma de nombres naturals té una sèrie de propietats que ens faciliten el càlcul:
- Commutativa
- Associativa
- Element identitat
b) Subtracció
Novament pot ser per conjunts o amb mesura.

Per realitzar-la per conjunts, cal obtenir el conjunt diferència. És a dir, siguen A i B dos conjunts; obtenim
el conjunt A ‒ B i calculem el cardinal d’aquest conjunt diferència. Per exemple, siga A = {a, b, c, d, e, f, g} i
B = {a, b, c}; obtenim A ‒ B = {d, e, f, g}; per tant: card(A ‒ B) = 4.
Si passem a mesura:
c) Multiplicació
La multiplicació pot ser considerada com una suma, és a dir, a · b = a + a + a + … + a, amb la a repetida
b vegades. És per això que a · b es pot llegir a per b, o b vegades el nombre a.
13
També la podem considerar com una matriu:
Aquesta matriu té 6 quadres d’esquerra a dreta i 5 de dalt a baix. En total tenim 30 quadres.
Una altra alternativa és el producte cartesià. Siguen A i B dos conjunts; obtenim el card(A) i card(B) i
a · b = card(A · B)
Per exemple, siga A = {a, b}, B = {x, y, z}, construïm el conjunt A · B
x y z
a (a, x) (a, y) (a, z)
b (b, x) (b, y) (b, z)
Les propietats de la multiplicació són:

- Commutativa
- Associativa
- Element identitat
- Distributiva
d) Divisió
Sobre la divisió podem dir que a/b, amb a i b naturals, si a = b · c, sent c un nombre natural. Encara que
això no sempre és així i podem fer a = b · c + r, amb 0 ≤ 𝑟𝑟 < 𝑏𝑏.
Finalment, les potències són una multiplicació repetida, és a dir 𝑎𝑎𝑏𝑏 = a · a · a · … · a, amb la a repetida b
vegades, sent b ≠ 0.
14
SUMA, RESTA, MULTIPLICACIÓ, DIVISIÓ i POTÈNCIES en el conjunt ℤ
a) Addició
Per conjunts:
Per mesura:
Recordem que
Les propietats per a la suma de nombres enters són les mateixes que les de la suma de nombres naturals,
però hi podem afegir:
- Addició del nombre invers

- Oposat d’oposat
b) Subtracció
La resta de nombres enters equival a la suma de l’oposat, és a dir:
a ‒ b = a + (‒b)
15
c) Multiplicació
Per a la multiplicació cal tenir en compte la quantitat de nombres que es multiplica i el signe de cadascun
d’ells.
Si tenim un nombre senar de nombres negatius, el resultat serà negatiu; i si, per contra, la quantitat de
nombres negatius és parell, el resultat serà positiu.
Les propietats de la multiplicació són les mateixes que per la multiplicació de nombres naturals.
d) Divisió
És exactament com la divisió de nombres naturals, però novament hem de tenir en compte el quadre de
signes de la multiplicació, ja que és igualment vàlid per a la divisió.
RECORDEU ELS SIGNES!!!
16
e) Potències
De les potències tenim les propietats següents:
PRÀCTICA
1. Resol les operacions següents.
a) [(–7 + 13) – 3] + (7 + 2) – (7 – 5) · (7 – 9) c) 7 · [3 + 2 – (2 – 6)] + (6 – 2) – (8 + 6) : 7 b) [(5
– 10) : (9 – 1 – 9)] + (3 – 7) : (6 – 8) d) 2 · (3 – 4) – [(–6 – 7) · (2 – 4)] : (–2 + 4)
2. Opera.
a) [(1 + 3) – 8] – (5 +7) – (3 – 5) · (4 – 8) c) 3 · [8 + 1 – (14 – 8)] + (10 – 2) – (35 + 14) : 7
b) [(5 – 1) : (7 – 1 – 7)] – (3 – 5) : (7 – 9) d) 4 · (5 – 4) – [–(–3 – 4) · (6 – 2) – 2] : (–8 + 7)
3. Cert líquid es congela a –8 °C i s’evapora als 158 °C. Quants graus l’haurem de calfar si volem que s’evapore
i, actualment, es troba en estat sòlid?
4. El saldo de la meua targeta telefònica és de 12 €. Si cada min costa 25 ct. i parle 4 min, quin serà el saldo
que em queda?
5. Un submarinista es troba a 7 m sota el nivell del mar. Si vol descendir a una fossa que es troba a –82 m,
quants metres li falten per descendir?
6. Calcula el valor de les expressions següents:
a) 20 + 21 + 22 + 23
b) 3·35
c) (2·(–3))2
d) 2· (–3)2
e) – (–2)2 + (–3)2
f) (0,2)2 – (0,1)2
g) –5 ·(–3)2
h) (–5)2·(–2)3
i) 26·32 – 25·32 – 1
j) (12)–1 + (–12)–1
17
SUMA, RESTA, MULTIPLICACIÓ, DIVISIÓ en el conjunt ℚ
Ja sabem que el conjunt dels nombres racionals és el que s’expressa:
𝑎𝑎
ℚ = � ; 𝑎𝑎 i 𝑏𝑏 són enters i 𝑏𝑏 ≠ 0�
𝑏𝑏
𝑎𝑎 𝑐𝑐
Direm que dos nombres racionals són iguals = si a · d = b · c.
𝑏𝑏 𝑑𝑑
Fixeu-vos que hem de treballar sempre amb la forma més simplificada per evitar càlculs “tremends”.
a) Addició i subtracció
Per sumar i restar nombres racionals, hi ha dos casos diferents amb els quals podem tractar: en el primer
tenen un denominador diferent entre els sumands i en l’altre tenen un denominador d’igual valor; començarem
per aquest.
Quan resolem l’addició de nombres racionals i la subtracció de nombres racionals amb igual denominador,
simplement es manté el mateix denominador (que és el valor situat a la part inferior de la fracció) i sumem o
restem els numeradors (a la part superior de la fracció) segons siga el cas:
Quan tenim denominadors de diferent valor, el que hem de fer és buscar una fracció equivalent, i trobar el
mínim comú múltiple dels denominadors a través de multiplicacions o divisions que els igualen i formen
fraccions equivalent, tenint en compte que qualsevol operació realitzada també s’ha de fer en el numerador per
no alterar el resultat. Per exemple, si multipliquem el denominador per 4 per trobar el mínim comú múltiple,
també hem de multiplicar per 4 al numerador, vegem:
Notem que el mínim comú múltiple de 4 i 5 és 20. Per tant, multipliquem el primer sumant per 5 i el segon
per 4 per obtenir un mateix denominador amb fraccions equivalents i després els sumem com s’ha mostrat en
l’operació anterior.
La suma de nombres racionals té una sèrie de propietats que ens faciliten el càlcul:
- Commutativa
- Associativa
- Element identitat
La resta acaba sent una suma amb l’element oposat.
b) Multiplicació
La multiplicació entre fraccions és senzilla si se sap com fer-la. En primer lloc, es multipliquen els
numeradors de tots els factors i després el producte resultant s’utilitza com a numerador, després es
multipliquen els denominadors i el resultat se col·loca com a denominador sense importar si el valor és igual o
diferent, d’aquesta manera:
18
En aquest cas, el resultat s’ha pogut simplificat, dividint el numerador i el denominador per al mateix
nombre fins a obtenir el mínim nombre enter en els dos quocients.
En la multiplicació també hi ha un element invers que dona com a resultat una unitat, tenint en compte que
els nombres enters també són nombres racionals si s’expressem com a fracció. Per explicar-ho millor, s’ofereixen
alguns exemples:
Encara que entre fraccionaris no enters també passa el mateix fenomen:
La multiplicació de nombres racionals té una sèrie de propietats que ens faciliten el càlcul:
- Commutativa
- Associativa
- Element identitat
- Distributiva
c) Divisió
Per dividir els nombres racionals, agafem el numerador de la primera fracció i el multipliquem pel
denominador de la segona fracció; aquest resultat l’utilitzem com a numerador. Després agafem el denominador
de la primera fracció i el multipliquem pel numerador de la segona fracció; aquest resultat el col·loquem com a
denominador. Per tant, en el cas de la divisió, l’ordre dels quocients sí que altera el resultat. Vegem l’exemple
següent:
Com es pot veure, per dividir els nombres racionals, s’ha de multiplicar en creu, tenint en compte que el
numerador i el denominador de la primera fracció no canvia d’ordre, però els de la segona fracció sí que ho fan
per aconseguir el resultat final.
PRÀCTICA
1. En una cistella hi ha 450 maduixes. Se’n fan malbé 2/9 parts i de les que queden s’agafen les 3/7 parts per
fer melmelada. Quantes maduixes queden?
2. He de recórrer 48 km en bicicleta. Primerament faig 5/16 del trajecte i, després d’un descans, faig 7/11
del que em faltava. Quant em falta encara per recórrer?
3. Amb el contingut d’un bidó s’han omplert 1.200 botelles de 3/4 de litre d’oli. Quants litres d’oli contenia
el bidó?
19
UN POC MÉS…
DE NOMBRES RACIONALS A DECIMALS, I VICEVERSA
Del pas de nombre racional a fracció només haurem de realitzar la simple operació de la divisió.
Per passar de decimals a fracció, primerament hem de saber la classificació dels nombres decimals.
Així doncs, de la classificació anterior podrem passar a fracció els decimals exactes i els no exactes
periòdics. Els nombres decimals no exactes no periòdics corresponen als nombres irracionals vistos a l’inici del
tema.
Expliquem ara amb detall com es fa la conversió de nombre decimal a fracció en cadascun dels casos.
FORMA 1
FORMA 2
Decimal exacte
20
Decimal Periòdic Pur
Decimal periòdic mixt
Si no volem realitzar tots els passos FORMA 1, podem aprendre de memòria FORMA 2 (no és recomanable,
ja que quan estem en moments d’estrès “examen” solem oblidar amb facilitat). Així doncs, és preferible que
aprengues com i per què transformem un decimal en fracció.
PRÀCTICA
1. Transforma a fracció.
a) 1,6 b) 0,21 c) 2,47
d) 6,268 e) 25,2 f) 62,41
a) 2,1 b) 6,12 c) 72, 6
d) 2, 456 e) 42,123 f) 0, 2
a) 1,21 b) 6,26 c) 0,412
d) 7,426 e) 8,261 f) 10,4527

21
OPERACIONS AMB NOMBRES DECIMALS
Suma/resta
Multiplicació
Divisió
PRÀCTICA
1. Calcula.
a) 13,54 + 6,325 -8,212 =
b) 5,234 - 57,26 + 32,024 =
2. Fes aquestes multiplicacions de nombres decimals.
a) 4,25 · 5,3 =
b) 0,21 · 0,04 =
22
3. Calcula fins a les centenes.
a) 7 : 8 =
b) 54 : 0,75 =
c) 49,25 : 0,6 =
4. Quant costarà pintar les portes i finestres d’un pis si té 9 finestres i 8 portes i el pintor cobra 10,5 euros per
pintar una porta i 7,35 euros per pintar una finestra?
5. Un cotxe ha recorregut 525 km. El consum mitjà de carburant és de 7,3 litres cada 100 km. Quants litres de
carburant va consumir aproximadament?
6. Beatriu compra 2 kg de taronges a 1,4 euros cada quilogram, 3 kg de pomes al preu d’1,2 euros/kg i 2 kg de
kiwis a 1,8 euros/kg. Quant ha de pagar en total al fruiter?
23
1.1.3 La divisibilitat
DEFINICIÓ DE DIVISOR I MÚLTIPLE
Donats dos nombres naturals a i b, diem que a és un divisor de b si hi ha un nombre natural n que,
multiplicat per a és igual a b.
Si a és un divisor de b, aleshores diem que b és múltiple de a.
Per indicar que a és divisor de b, usem la notació a | b.
Per indicar que b és un múltiple de a, usem la notació b = ȧ.
Propietats
Per poder explicar les propietats de la divisibilitat, prèviament explicarem les relacions d’equivalència.
Donats dos conjunts A i B, una relació binària de A amb B és qualsevol correspondència de A en B. És a dir,
qualsevol subconjunt ℜ del producte cartesià A × B:
ℜ ⊆ 𝐴𝐴 × 𝐵𝐵 = {(𝑎𝑎, 𝑏𝑏); 𝑎𝑎 ∈ 𝐴𝐴 𝑖𝑖 𝑏𝑏 ∈ 𝐵𝐵}
Direm que un element 𝑎𝑎 ∈ 𝐴𝐴 està relacionat amb un element 𝑏𝑏 ∈ 𝐵𝐵 per la relació binària ℜ que verifica (𝑎𝑎, 𝑏𝑏) ∈ ℜ;
escriurem 𝑎𝑎 ℜ 𝑏𝑏.
Propietats d’una relació binària.
1. Reflexiva: si qualsevol element de E està relacionat amb si mateix.
2. Simètrica: si un element x està relacionat amb un altre y, aleshores l’element y està relacionat amb x.
3. Transitiva: qualsevol terna d’elements de E de manera que el primer està relacionat amb el segon i aquest amb
el tercer, aleshores el primer està relacionat amb el tercer.
4. Antisimètrica: si un parell (x, y) i el seu oposat (y, x) verifiquen simultàniament la relació només és possible si
x = y.
Així doncs, una relació binària es diu d’equivalència si compleix les propietats reflexiva, simètrica i transitiva.
24
Diem que una relació binària és d’ordre si compleix les propietats: reflexiva, antisimètrica i transitiva.
Propietats de la divisibilitat
Reflexiva: tot nombre natural és divisor d’ell mateix.
∀ a  N* : a | a
Transitiva: si un nombre natural a és divisor d’un altre b i aquest d’un tercer c, aleshores el primer
a és divisor del tercer c.
a|b ⇒ n1 · a = b on n1 ∈ N*
b|c ⇒ n2 · b = c on n2 ∈ N*
Podem afirmar que a | c, ja que n1 · n2 . ·a = c i n1 · n2 ∈ N*
Antisimètrica: si a és divisor de b i b és divisor de a, aleshores a = b.
a|b ⇒ n1 · a = b on n1 ∈ N*
b|a ⇒ n2 · b = a on n2 ∈ N*
Multiplicant, resulta n1 · n2 · a · b = b · a.
D’on n1 · n2 = 1 i a = b, ja que en N* n1 · n2 = 1 ⇒ n1 = 1 i n2 = 1
Altres propietats de la relació de divisibilitat
• Si un nombre és divisor d’altres dos, aleshores és divisor de la seua suma i de la seua diferència.
• Si un nombre és divisor d’altres dos, aleshores és divisor del seu producte.
• Si un nombre és divisor d’un altre, aleshores és divisor de qualsevol dels seus múltiples.
• Si un nombre és divisor d’un altre i multipliquem els dos nombres per un tercer, aleshores la
relació de divisibilitat es conserva entre els nombres que s’obtenen.
• Si un nombre és divisor d’un altre, aleshores és divisor de qualsevol de les seues potències
(d’exponent natural major o igual que un).
• L’1 és divisor de tots els nombres naturals.
CRITERIS DE DIVISIBILITAT
En general, per saber si un nombre és divisible per un altre, es fa la divisió entera i es comprova si el residu
és zero. En alguns casos, però, hi ha regles que permeten esbrinar si un nombre és divisible per un altre sense
necessitat de fer la divisió. Aquestes regles s’anomenen “criteris de divisibilitat”. Enunciarem i justificarem
algunes d’elles.
Divisibilitat per 2, 5 o 10
- És divisible per 2, si la xifra de les unitats és parell.

- És divisible per 5, si la xifra de les unitats és 0 o 5.
- És divisible per 10, si la xifra de les unitats és 0.
25
Divisibilitat per 4, 20, 25, 50 o 100
- És divisible per 4, si el nombre format per les dues últimes xifres (desenes i unitats) és divisible
per 4.
- És divisible per 20, si el nombre format per les dues últimes xifres és divisible per 20.
- És divisible per 100, si les dues últimes xifres (desenes i unitats) són dues zeros.
Divisibilitat per 8, 40, 125, 200, 250, 500 o 1.000
- És divisible per 8, si el nombre format per les tres últimes xifres (centenes, desenes i unitats) és
divisible per 8.
- És divisible per 40, si el nombre format per les tres últimes xifres és divisible per 40.
- És divisible per 1.000, si les tres últimes xifres són tres zeros.
Divisibilitat per 3 o 9
- És divisible per 3 o 9 si i només si la suma de les seves xifres és divisible per 3 o 9,

respectivament.
Divisibilitat per 11
- És divisible per 11 si i només si sumant, d’una banda, les xifres que ocupen lloc parell, i de l’altra,
les que ocupen lloc senar, i restant el menor dels nombres obtinguts del major, s’obté un múltiple
d’11.
PRÀCTICA
1. Demostra la regla de divisibilitat per 2 per a un nombre de tres xifres.
2. Demostra la regla de divisibilitat per 3 per a un nombre de tres xifres.
3. Dividim un nombre natural a per un altre nombre natural d. Si el residu que obtenim és 3, prova que el
nombre natural a – 3 és divisible per d.
4. Hi ha nombres naturals curiosos tals que, quan es divideix per 2, el residu que dona és 1.
Quan es divideix per 3, el residu que dona és 2.
Troba’ls.
26
5. Determina, en cada cas, el valor de les xifres x i y perquè el nombre
a) 2xy31 siga divisible per 9. b) 123xy siga divisible per 35.
c) 28x75y siga divisible per 33. d) 2x45y siga divisible per 7.
27
NOMBRES PRIMERS I COMPOSTOS
Un nombre primer és un nombre natural, diferent de 0 i d’1, que no té divisors propis, és a dir un nombre
amb exactament dos factors diferents, l’u i ell mateix.
Un nombre compost és un nombre natural, diferent de 0 i d’1, que té divisors propis. Fem notar que 0 i 1
no són considerats nombres primers ni compostos.
Tècnica per obtenir la successió de nombres primers menors que un nombre donat
Aquesta tècnica s’anomena “sedàs d’Eratòstenes”. Se n’atribueix la invenció al matemàtic grec Eratòstenes
(276-194 aC).
Per trobar els nombres primers menors que un cert n, s’escriuen tots els nombres naturals fins a n. Es ratlla
l’1 perquè no és un nombre primer. El primer nombre que queda sense ratllar és el 2, que sí que és primer; a
partir d’aquest es ratllen tots els nombres parells. Una vegada acabat el recompte de dos en dos, s’agafa el
primer nombre que queda sense ratllar a partir del 2, que és el 3 i s’encercla. A partir del 3 es compten els
nombres de tres en tres i es ratllen els múltiples de 3. Després s’agafa el primer nombre que queda sense ratllar,
que és el 5. Comptant de cinc en cinc, es ratllen els nombres que ocupen el cinquè lloc. Es continua aquest
procés fins a arribar a un nombre primer seu quadrat del qual siga major que n, moment en què acaba el procés.
Els nombres encerclats formen la successió de nombres primers menors o iguals que n. Mostrem un exemple
amb els nombres fins al 100:
DESCOMPOSICIÓ D’UN NOMBRE COMPOST EN PRODUCTE DE NOMBRES PRIMERS
Teorema fonamental d’aritmètica: cada nombre compost pot ser expressat pel producte de nombres
primers d’una sola forma (exceptuant l’ordre dels factors).
La tècnica algorítmica consisteix a recórrer la successió dels nombres primers comprovant si són divisors
o no del nombre que volem descompondre. Quan es troba un nombre primer que és divisor
Es fa la divisió i es continua el procés amb el quocient. Es prossegueix així fins que s’obté com a quocient
la unitat, moment en què acaba el procés.
28
Per trobar el nombre de factors en què es descompon un nombre:
Suposem que el nombre n s’expressa:
𝑛𝑛 = 𝑝𝑝1𝑛𝑛1 𝑝𝑝2𝑛𝑛2 𝑝𝑝3𝑛𝑛3 … 𝑝𝑝𝑘𝑘𝑛𝑛𝑛𝑛
Aleshores, el nombre de factors és: (n1+1)(n2+1)(n3+1) … (nk+1).
MÀXIM COMÚ DIVISOR I MÍNIM COMÚ MÚLTIPLE
Diem que k és un divisor comú dels nombres al, a2, …, an si divideix a tots ells.
El major dels divisors comuns a aquests nombres s’anomena màxim comú divisor de al, a2, …, an.
Es denota MCD(al, a2, …, an).
Diem que k és un múltiple comú dels nombres al, a2, …, an si k és un múltiple de tots ells. Si tenim en
compte només els múltiples comuns diferents de zero, el menor dels múltiples comuns a aquests nombres
s’anomena mínim comú múltiple de al, a2, …, an.
Es denota MCM(al, a2, …, an).
Donats dos nombres a i b, diem que són primers entre si quan no tenen divisors propis comuns; això és,
si MCD(a, b) = 1.
Càlcul de l’MCD de dos nombres
— Mitjançant la descomposició en factors primers
Es descomponen els nombres en factors primers; aleshores, l’MDC és el resultat de multiplicar tots els
divisors primers comuns elevats el seu menor exponent.
—Mitjançant l’algorisme d’Euclides
És un procediment per calcular l’MCD de dos nombres. Els passos són: dividim el nombre major entre el
menor i si la divisió és exacta, el divisor és l’MCD. Si la divisió no és exacta, aleshores dividim el divisor entre
el residu obtingut i continuem així fins a obtenir una divisió exacta. L’últim divisor és l’MCD dels dos nombres.
29
Càlcul de l’MCM de dos nombres
— Mitjançant la descomposició en factors primers
Per calcular l’MCM, descomponem els nombres en factors primers. Aleshores, l’MCM és el resultat de
multiplicar tots els divisors primers dels nombres donats, tant comuns com no comuns, elevats al major
exponent.
PRÀCTICA
1. Calcula MCD(25.905, 12.405) i MCD(810, 666) mitjançant l’algorisme d’Euclides.
2. Calcula MCM(1.455,1.164) i MCD(1.455, 1.164).
3. Un far emet senyals diferents: el primer cada 16 segons, el segon cada 45 segons i el tercer cada 2 minuts i
30 segons. Aquests senyals s’emeten simultàniament en un cert instant. Quin interval de temps passarà fins
que es tornen a emetre simultàniament?
6. Troba dos nombres naturals sabent que l’MCD és 14 i l’MCM 2.310.
7. Troba dos nombres naturals sabent que el producte és 5.850 i l’MCD és 15.
8. Troba dos nombres naturals l’MCD dels quals és 65, l’MCM és 9.100 i un nombre intermedi entre ambdós
és 270.
9. Troba dos nombres naturals que siguen proporcionals a 3 i 5 i tals que el producte de l’MCD per l’MCM
siga 230.400.
30
1.1.4. La raó i la proporció

Una raó és un parell ordenat (antecedent i conseqüent) de nombres o de valors de magnitud. No s’ha de
confondre raó amb fracció, encara que en alguns casos el significat de fracció siga el de raó. Per exemple, la
situació “a classe, dos de cada tres alumnes han aprovat la física” i la situació “a classe, la relació entre xics i
xiques és 2 a 3”, les podríem representar amb la mateixa fracció; no obstant això, es tracta de fenòmens totalment
diferents. En el primer la relació és “part/tot” (com en l’anomenat model del pastís) i en el segon la relació és
“part/part”.
A més hem de tenir en compte que una fracció és un parell de nombres enters (numerador, denominador)
i una raó és un parell de nombres o valors de magnitud (antecedent, conseqüent) que no necessàriament són
enters. El valor numèric associat a una fracció és un nombre racional i el valor numèric associat a una raó no
sempre és un nombre racional. Per exemple, la relació (raó) entre la longitud de la circumferència i el diàmetre
és constant i el seu valor numèric associat no és un nombre racional.
Igualtat de raons
Podem comparar dues raons i podrem dir si són diferents o iguals independentment de la seua grandària.
Sean a/b i c/d dues raons. Direm que
a/b = c/d si i només si a · d = b · c
Quan en una situació determinada intervenen dos parells de nombres i es verifica que
a/b = c/d [a és a b com c és a d]
direm que els quatre elements a, b, c i d estan en proporció.
És a dir, una proporció és una igualtat de dues raons i escriurem “a : b com c : d”.
Les proporcions s’utilitzen en la resolució de problemes en què es donen tres dades i hem de trobar una
quarta que està en proporció amb els altre tres.
Si quatre elements a, b, c i d estan en proporció, aleshores existeixen quatre proporcions entre ells:
𝑎𝑎 𝑐𝑐 𝑎𝑎 𝑏𝑏 𝑏𝑏 𝑑𝑑 𝑐𝑐 𝑑𝑑
= = = =
𝑏𝑏 𝑑𝑑 𝑐𝑐 𝑑𝑑 𝑎𝑎 𝑐𝑐 𝑎𝑎 𝑏𝑏
31
En la pràctica, una de les raons tindrà un element desconegut (l’antecedent o el conseqüent) i es planteja
el problema de trobar-ne el valor usant la definició d’igualtat de raons. Aquest tipus de problemes es denominen
problemes de valor perdut o de quarta proporcional.
NORMALITZACIÓ DE RAONS (PERCENTATGES)
En la vida quotidiana estem contínuament comparant raons. Per exemple, les densitats de població entre
països (nombre d’habitants/unitat de superfície), les velocitats entre vehicles (espai recorregut/temps
transcorregut), la producció de residus entre ciutats (quantitat de residus/nombre d’habitants).
La normalització de raons és útil per facilitar la percepció de certes raons i és qusi imprescindible quan
es tracta de comparar raons.
Per normalitzar raons, podem procedir de dues maneres: una en què es canvien els referents mitjançant
escales, de manera que les magnituds o grandàries que es volen comparar resulten normals o familiars; i una
altra en què s’unifiquen els antecedents o els conseqüents de les raons per afavorir-ne la comparació.
Vegem alguns exemples del canvi de referents mitjançant l’ús d’escales:
• Per visualitzar la comparació de les grandàries de la Terra i de la Lluna, si representem la Lluna

mitjançant un cercle d’un centímetre de diàmetre, aleshores la Terra s’ha de representar com un cercle
de quasi quatre centímetres de diàmetre.
• En biologia i en química, per a la comparació de cèl·lules o molècules, aquestes es representen mitjançant
cercles que són ampliacions seues a gran escala.
• Per comparar les distàncies entre diverses ciutats d’un país, recórrer-lo és un mètode poc apropiat; no
obstant això, l’ús d’un mapa del país a una escala reduïda afavoreix la comparació de les distàncies.
Vegem alguns casos de l’altre tipus de normalització que comporta la unificació dels antecedents o dels
conseqüents per a la comparació.
En primer terme. les normalitzacions lligades a la unitat, bé siga simple o múltiple, que poden representar-
se o visualitzar-se mitjançant esquemes part/tot o part/part, sense fer referència al tot, ja que és molt gran o es
desconeix.
Les raons normalitzades del tipus part/tot es poden expressar verbalment en la forma: “un de cada...”;
“dos de cada…”; “en cada…”; etc.
• A la Universitat Politècnica, “un de cada quatre” estudiants que cursen Enginyeria és xica.
• A València, “un de cada tres” cotxes que circulen és de la marca Ford.
• “Dos de cada cinc” ciutadans europeus pertanyen a la Comunitat Econòmica Europea.
• “En cada litre d’aigua de mar hi ha tal quantitat de sal...
Hi ha raons normalitzades que es poden visualitzar amb representacions del tipus part/part que admeten
expressions del tipus “per cada...”. Per exemple:
• Per fer el refresc de taronja “per cada” dos gots d’aigua, poses tres de xarop de taronja.
• L’aliatge del cable conductor és la següent: tres grams de coure “per cada” cinc de ferro.
En altres exemples, les raons es plantegen entre elements de conjunts diferents i no es poden representar
mitjançant esquemes part/tot/part; no obstant això, la seua normalització admet expressions verbals com les
anteriors.
32
• A València es produeix tal quantitat de residus “per cada” habitant.
• “Per cada” quatre persones les quantitats d’una recepta de cuina són…
Si es tracta de comparar la densitat de població de dos països, la comparació es realitza fàcilment quan
es normalitza un dels components per uniformització. Si es normalitza l’àrea (els conseqüents), la densitat
s’expressa per nombre d’habitants per unitat d’àrea; i per fer la comparació de raons de densitat, basta comparar
directament les quantitats de persones. Si es normalitza la quantitat d’habitants (els antecedents), la relació
s’expressa per la quantitat de superfície de què disposa cada habitant; i per comparar les raons de densitat, basta
comparar les quantitats de superfície i decidir mitjançant un raonament de tipus invers.
La normalització de raons de vegades va lligada al sistema de numeració decimal. En aquest cas, el

conseqüent de la raó és una potència de deu i les expressions verbals que s’utilitzen són: “el tant per deu”, “el
tant per cent”, “el tant per mil”…, de les quals la segona és la que té un ús més generalitzat.
Si es pren el 100 com a referent, es normalitza el tot a 100 i la relació que s’estableix es representa
–usualment– mitjançant l’esquema part/tot, diagrames de sectors, o mitjançant barres. En aquest cas, la relació
s’estableix entre un nombre i cent, per la qual cosa amb l’expressió simbòlica % s’evita, en la mesura que és
possible, haver d’usar fraccions decimals. Per exemple, els interessos bancaris.
L’expressió del percentatge a % ens indica la relació que hi ha entre el valor de a i 100; si ho escrivim
𝑎𝑎
en forma de fracció és i en forma de raó “a és a 100”.
100
Podem usar els percentatges i la igualtat de raons en la resolució de problemes.
MAGNITUDS PROPORCIONALS
Dues magnituds M1 i M2 es diu que són proporcionals si estan en correspondència de tal manera que els
valors (mesures) de les quantitats que es corresponen formen dues sèries de nombres proporcionals entre si.
• Dues magnituds són directament proporcionals quan, en augmentar una (doble, triple, …), l’altra
augmenti de la mateixa manera (doble, triple, …) i, en disminuir una (meitat, terç, …), l’altra disminueix
de la mateixa manera.
33
De forma general, donades dues magnituds o espais de mesura M1 i M2, direm que la magnitud M1 és
directament proporcional a la magnitud M2 si els termes que es corresponen verifiquen:
𝑏𝑏1 𝑏𝑏2 𝑏𝑏3 𝑏𝑏𝑛𝑛

= = =⋯= = ⋯ = 𝐾𝐾, K [constant de proporcionalitat]
𝑎𝑎1 𝑎𝑎2 𝑎𝑎3 𝑎𝑎𝑛𝑛
Dos valors de M1 amb els dos que es corresponen M2 sempre formen una proporció. És a dir:
𝑎𝑎𝑖𝑖 𝑏𝑏𝑖𝑖
=
𝑎𝑎𝑗𝑗 𝑏𝑏𝑗𝑗
• Dues magnituds són inversament proporcionals quan, en augmentar una (doble, triple, …), l’altra
disminueix de la mateixa manera (doble, triple, …) i en disminuir una (meitat, terç, …), l’altra augmenta
de la mateixa manera.
De forma general, donades dues magnituds o espais de mesura M1 i M2, direm que la magnitud M1 és
inversament proporcional a la magnitud M2 si els termes que es corresponen verifiquen:
a1 ·b1 = a2 ·b2 = a3 · b3 = … = an · bn = … = K [ct. de proporcionalitat inversa]
La raó de dos valors de M1 ai/aj és igual a la raó inversa dels seus corresponents en M2 bj/bi. És a dir, com
que ai · bi = aj · bj , aleshores:
𝑎𝑎𝑖𝑖 𝑏𝑏𝑖𝑖
=
𝑎𝑎𝑗𝑗 𝑏𝑏𝑗𝑗
PRÀCTICA
1. Un magatzem fa rebaixes d’estiu. Tots els preus són reduïts en un 20% i l’etiqueta de cada article marcada de
nou. Acabada la temporada d’estiu, totes les etiquetes són modificades i els preus de rebaixes s’incrementen en
un 20%. Quina és la diferència del preu de cada article respecte del que tenia abans de les rebaixes?
2. D’una elecció a la següent, una circumscripció electoral passa de 20.000 a 30.000 electors. Un partit polític
obté 9.000 vots en la primera elecció i 12.000 en la següent. El partit ha incrementat sensiblement el nom de vots
i, tot i això, ha disminuït el nombre de diputats. En pots donar una explicació?
3. El Sr. Garcia ha mort i ha deixat escrit en el testament que la meitat de l’herència siga per a la seua dona; que
una vuitena part siga per a cadascun dels seus dos fills; que una setzena part siga per a cadascun dels tres nets; i
que la resta, 1.500.000 euros, siga per a la fundació de la universitat on va estudiar. De quant és l’herència?
4. Un tren circula sempre a la mateixa velocitat. Tarda 6 minuts a recórrer 9 kilòmetres i 10 minuts a recórrer 15
kilòmetres.
a) Quina és la distància recorreguda en 16 minuts?
b) Quina és la distància recorreguda en 30 minuts?
5. Un cotxe consumeix 8,4 litres de gasolina cada 100 km. Quants kilòmetres pot recórrer amb 25,2 litres?
BIBLIOGRAFIA
Musser, G. L.; Burger, W. F. (1988) Mathematics for elementary teachers, A contemporany Approach. Collier
MacMillan Publishers. London.
Godino, J. D. (2014) Matemáticas para Maestros. Gami S.L. Granada
Alejandro Fernández, Maite Navarro i Onofre Monzó. Apunts per a l’assignatura Matemàtiques per a mestres,
Facultat de Magisteri, Universitat de València.
34
35

Aritmètica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Aritmètica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Capítol I.

Aritmètica i iniciació a l’àlgebra1

Què ha de saber un escolar?

Què ha de saber l’educador?

Coneixement d’operacions elementals

Què trobem en els llibres de text?

Què ensenyaràs TU?

1.1.1. Nombres naturals, enters i racionals

El símbol ∩ indica la intersecció i es refereix al que és comú entre conjunts.

La unió d’ambdós conjunts és 𝐴𝐴 ∪ 𝐵𝐵 i es refereix al que és comú i no comú.

Comencem responent la primera pregunta: QUÈ ÉS UNA APLICACIÓ?

Contestem ara la segona pregunta: QUÈ ÉS SER BIJECTIVA?

Una aplicació f : E → F s’anomena injectiva si a elements diferents en E li corresponen imatges diferents

f és injectiva ⇔ ∀ x, x' ∈ E : x ≠ x' ⇒ f(x) ≠ f(x')

f és suprajectiva ⇔ ∀ y ∈ F, ∃ x ∈ E tal que f(x) = y

Sn = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, ..., n}, aleshores Sn és un segment en la recta real. També s’escriu:

presentar, doncs, de dues maneres diferents:

Definició amb el zero:

a) Hi ha tres termes primitius:

1. El primer element (l’objecte 0).

2. La classe dels nombres naturals.

3. La funció successor o aplicació “següent de”.

A partir dels quals es creen els postulats següents:

b) Hi ha cinc axiomes o postulats

2. El següent d’un nombre natural és un nombre natural:

3. Dos nombres naturals diferents mai tenen el mateix successor:

4. 0 no és el següent de cap nombre:

No existeix x ∈ N tal que seg(x) = 0

Aleshores, la propietat P és vàlida per a tots els nombres naturals.

OPERACIONS: SUMA I MULTIPLICACIÓ

En N, Peano defineix les operacions suma i multiplicació de forma inductiva.

La suma la defineix mitjançant dos axiomes:

2 + 3 = 2 + seg(2) = seg(2 + 2) = (2 + 2) + 1 = [2 + seg(1) ] + 1 =

La suma de qualsevol parell de nombres seria així:

x + n = x + 1 + ... (n ... +1)

Això comporta en la pràctica que sumar és continuar comptant.

La definició formal de la multiplicació ve donada pels axiomes:

En conseqüència, procedim en diversos exemples comsegueix:

Com que 2 és el següent d’1,

se suma dues vegades el nombre x.

b) El coordinar i la construcció cantoriana dels cardinals

Propietats d’una relació binària:

1. Reflexiva: si qualsevol element de E està relacionat amb ell mateix. És a dir;

OPERACIONS EN N SOTA LA VISIÓ CANTORIANA

Ordenar nombres naturals

La multiplicació es defineix a partir del producte cartesià de conjunts:

Si A i B són dos conjunts tals que a = card(A) i b = card(B), aleshores:

a × b = card(A) × card(B) = card(A × B)

Per calcular la multiplicació 2 × 3, busquem dos conjunts A i B tals que

ℤ = {..., −3, −2, −1, 0, +1, +2, +3, ...}

Exercicis des de la pàgina 33 a 38 del llibre Mathemathics for Elementary Teachers. 11

Situació B El Parlament Europeu, després de diversos assessoraments científics, decideix canviar el

Full de dades per a la situació C

SISTEMES DE NUMERACIÓ ESCRITS

Els maies utilitzaven un sistema de numeració vigesimal (de base 20).

1. Escriu en el sistema egipci, romà 1386.

2 Quin és el menor nombre que s’escriu amb 25 símbols en sistema egipci?

4. Exercicis del 4 al 7, pàg. 57, de Mathematics for Elementary Teachers.

Pas de l’escriptura en base 10 d’un nombre n a la base b

Exemple: el nombre 235(10, expressat en base 5, és 1.420(5

Pas de l’escriptura d’un nombre n en base b a base 10

Exemple: el nombre 2.034(5 és el 269(10, ja que

Pas de l’escriptura d’un nombre n en base b a base c

Ho farem a partir d’un exemple perquè siga més visual.