21710 - Teoria de la Computació.

Exercicis 1

1 Llenguatges i gramàtiques
Exercici 1.1. Sigui Σ un alfabet i L1 , L2 , L3 tres llenguatges qualsevol
sobre Σ. Indica si les afirmacions següents són sempre vertaderes o falses,
tot justificant les respostes:

i) L1 ⊆ L1 L2 .

ii) (L1 L2 )L3 = L1 (L2 L3 ).

iii) L1 L2 = L2 L1 .

iv) L1 (L2 ∪ L3 ) = (L1 L2 ) ∪ (L1 L3 ).

v) L1 (L2 ∩ L3 ) = (L1 L2 ) ∩ (L1 L3 ).

vi) (L1 ∪ L2 )∗ = L∗1 ∪ L∗2 .

vii) (L1 ∩ L2 )∗ = L∗1 ∩ L∗2 .

viii) L1 ⊆ L∗1 .

ix) (L∗1 )∗ = L∗1 .

x) (L1 L2 )∗ = L∗1 L∗2 .

xi) (L1 L2 )∗ = (L∗1 ∪ L∗2 )∗ .

xii) L1 L1 = L1 .

Exercici 1.2. Sigui Σ = {0, 1}. Donau una descripció explı́cita de

L = {w ∈ Σ∗ | ∃α ∈ Σ∗ ∃β ∈ Σ∗ (w = αα = βββ)}.

Exercici 1.3. Per a cada un dels llenguatges sobre Σ = {a, b, c} següents,

donau una CFG que el generi:

i) L1 = {w ∈ Σ∗ | w = wt }.

ii) L2 = {w ∈ Σ∗ | la primera i la darrera lletres de w són la mateixa}.

iii) L3 = {w ∈ Σ∗ | la primera lletra de w és diferent de totes les altres}.

iv) L4 = {ai bj ck | i > 3 i j = k}.

v) {wwt | w ∈ {a, b}∗ }.

vi) El conjunt de les paraules sobre l’alfabet {(, )} que s’obtenen en eliminar
de les expressions aritmètiques correctes tots els sı́mbols excepte els
parèntesis; és a dir, les paraules formades per parèntesis ben encaixats,
com ara, per exemple, (()(())).
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 2

vii) El llenguatge de totes les paraules sobre {a, b} tals que tots els prefixos
tenen almenys tantes as com bes.

Exercici 1.4. Considerau la gramàtica G donada per les produccions següents:

S → aB | bA
A → a | aS | bAA
B → b | bS | aBB
a) Descriviu L(G) = {w ∈ {a, b}+ | |w|a = |w|b } i els llenguatges generats
per les variables A i B.
b) Donau una derivació esquerra de la paraula aaabbabbba.
c) És G ambigua?
d) Modificau la gramàtica donada a fi d’obtenir una nova gramàtica G0 que
generi el llenguatge {w ∈ {a, b}∗ | |w|a = |w|b }.
Exercici 1.5. Siguin G1 i G2 dues gramàtiques incontextuals inambigües
que generen els llenguatges L1 i L2 , respectivament, i sigui G la gramàtica
que genera L1 ∪ L2 construı̈da a partir d’aquestes dues. És necessàriament
G inambigua?
Exercici 1.6. Determinau el llenguatge generat per la gramàtica
S → Abc | abC
A→a
C→c

És aquesta gramàtica ambigua? En cas que ho sigui, cercau una gramàtica
inambigua que generi el mateix llenguatge.
Exercici 1.7. Considerau la gramàtica G donada per les produccions següents:
S → aS | aSb | λ
Demostrau que L(G) = {w ∈ {a, b}∗ | w = ai bj amb i > j}.
Exercici 1.8. Considerau la gramática G següent:
S → aaS | aSb | λ
Demostrau que L(G) = {w ∈ {a, b}∗ | w = ai bj amb i−j parell no negatiu}.
Exercici 1.9. Determinau el llenguatge generat per la gramàtica
S → aaA
A → aaA | B | aa | λ
B → bB | b

És aquesta gramàtica ambigua? En cas que ho sigui, cercau una gramàtica
inambigua que generi el mateix llenguatge.
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 3

Exercici 1.10. Considerau la gramática G següent:

S → aS | aaSb | λ

Demostrau que L(G) = {w ∈ {a, b}∗ | w = ai bj amb i − 2j ≥ 0}.

Exercici 1.11. Demostrau que la gramàtica S → aSb | λ és inambigua.

Exercici 1.12. Donau una gramàtica inambigua equivalent a la de l’Exem-

ple relacionat amb el llenguatge Algol 60 que respecti el conveni habitual
dels llenguatges de programació: un else s’associa amb l’if anterior més
pròxim.

Exercici 1.13. Cercau una gramàtica que defineixi les expressions aritmètiques
ben formades sobre l’alfabet {0, 1, +, (, ), [, ]} que utilitzen dos tipus de parèntesis,
“(, )” i “[, ]”: aquests parèntesis han d’encaixar correctament i, a més, en to-
ta subexpressió entre una parella de parèntesis, els parèntesis de cada tipus
han d’aparèixer aparellats correctament.

2 Programes
Exercici 2.1. Construı̈u un programa que resti dos nombres naturals en
representació binària: si el resultat de la resta no és un nombre natural, el
programa no ha de donar cap resultat acceptador.

Exercici 2.2. Construı̈u un programa que reconegui les representacions

binàries de les potències de 2.

Exercici 2.3. Siguin F : N2 → N una aplicació computable i c ∈ N. A

partir d’un programa que la computi, descriviu-ne un que computi l’aplicació
g : N → N donada per g(0) = c i g(n + 1) = F (n, g(n)) per a tot n > 0.

Exercici 2.4. Demostrau que el llenguatge

L = {<P> | P no s’atura amb entrada λ}

no és decidible. (Ajuda: provau amb un argument similar al que hem emprat
per a la propietat “P s’atura sempre”.)

3 Programes Indecidibles
Exercici 3.1. Construı̈u un programa (pot ser indeterminista) que accepti
el llenguatge

L = {xwwt y | x, y, w ∈ {a, b}+ i |x| > |y|}.

21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 4

Exercici 3.2. És el llenguatge

L = {w | w no conté aab i |w|a = |w|b }

decidible?

Exercici 3.3. Donar un programa no determinista que reconegui

L = {ww | w ∈ {0, 1}∗ }.

Exercici 3.4. Si L és un llenguatge sobre Σ semidecidible, demostrau que

L∗ també és semidecidible; en concret, construı̈u un programa (pot ser in-
determinista) que accepti L∗ a partir d’un programa que accepti L.

Exercici 3.5. Sigui L un llenguatge semidecidible. Descriviu un programa

que reconegui les paraules que són un sufix de una paraula de L .

Exercici 3.6. Descriviu un programa (pot ser indeterminista) que accepti

el llenguatge
{wuwt ut | w, u ∈ {a, b}∗ }.

Exercici 3.7. Sigui (Li )i>0 una successió de llenguatges sobre Σ. Suposem
que existeix un programa determinista p(x,y) tal que, per a cada i > 0 i w ∈
Σ∗ , accepta l’entrada (w,<i>) si i nomésSsi w ∈ Li . Descriviu un programa
(pot ser indeterminista) que reconegui ∞ i=0 Li , és a dir, les paraules que
pertanyen a qualcun dels Li .

Exercici 3.8. Construı̈u un programa que accepti el llenguatge

L = {<P> ∈ {0, 1}∗ | P és un programa que s’atura sobre almenys 10 paraules}.

Exercici 3.9. Sigui L un llenguatge semidecidible. Descriviu un programa

que reconegui les paraules que tenen un sufix de L .

4 Complexitat
Exercici 4.1. Digueu si les funcions següents són computables polinòmicament
o no, justificant les vostres respostes:

1. f (n) = d108 log ne.

2. g(m, n) = m mod n.

3. h(n) = 2n .

4. i(n) = x!.

5. j(n) = ni=1 i.
P
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 5

Pn i
6. k(m, n) = i=0 m .

Exercici 4.2. Siguin f i g dues funciones computables en temps polinòmic.

Trobeu un programa polinòmic per h(n) = 2|f (n)| 2|g(n)| .

Exercici 4.3. Siguin A i B matrius de n × n d’enters de k bits, amb n ≥ 1.

Doneu programes polinòmics que calculin les funcions matricials següents
(es pot suposar que els programes poden accedir a la posició (i, j) d’una
matriu de la manera usual en llenguatges de programació, A[i, j]):

1. f (A) = Ai , per alguna i ∈ N.

2. g(A) = ni=1 Ai .
P

3. h(A, B) = AB.

Exercici 4.4. Demostrau que KN AP SACK pertany a NP.

Exercici 4.5. Demostrau que BIN P ACK pertany a NP.

Exercici 4.6. Sigui el programa següent:

programa P(n)
k,m,cte: vector
escriure(k,1)
escriure(m,1)
escriure(cte,0)
dreta(cte)
escriure(cte,1)
dreta(cte)
aparcar(cte)
majorigual(m,n)
mentre llegir(accepta) = 0 fer
succesor(k)
mult(m,cte)
majorigual(m,n)
fmentre
fi

on majorigual(m,n) accepta si m ≥ n, i mult(m,k) deixa en el primer

paràmetre el resultat de multiplicar-ho per el segon. Explicau la seva com-
plexitat.

Exercici 4.7. Sigui el programa següent:

programa F(n)
k,m: vector
escriure(k,1)
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 6

escriure(m,1)
majorigual(m,n)
mentre llegir(accepta) = 0 fer
succesor(k)
mult(m,k)
majorigual(m,n)
fmentre
fi

Explicau la seva complexitat.

Exercici 4.8. Demostrau que P, NP i EXP són tancats respecte de la

concatenació i l’estrella de Kleene.

Exercici 4.9. Demostrau que la relació ≤p és transitiva però ni simètrica

ni antisimètrica ni total.

Exercici 4.10. Demostrau que si L ∈ P, L0 6= ∅ i L0 6= Σ∗ aleshores L ≤p L0 .

Exercici 4.11. Demostrar que SU M SET ≤p BIN P ACK

Exercici 4.12. Demostrau que L1 ≤p L2 ssi Lc1 ≤p Lc2 .

Exercici 4.13. Si L és NP-complet i L ∈ P aleshores P=NP.

5 Autòmats Finits Deterministes

Exercici 5.1. Siguin Σ un alfabet i L ∈ REG(Σ).

a) Demostrau que L ∈ REG(Σ0 ) per a qualsevol alfabet Σ0 que inclogui Σ.

b) Demostrau que L ∈ REG(Σ0 ) per a qualsevol alfabet Σ0 ⊆ Σ tal que

L ⊆ Σ∗0 .

Deduı̈u que si un llenguatge L és regular quan l’entenem com a llenguatge

sobre un alfabet Σ, aleshores també ho és quan l’entenem com a llenguatge
sobre qualsevol altre alfabet tal que això tingui sentit.

Exercici 5.2. Considerau l’AFD A = ({1, 2, 3}, {a, b}, δ, 1, {1, 2}), amb l’a-
plicació de transició δ donada per la taula següent:
a b
1 1 2
2 3 2
3 3 3

i) Dibuixau el diagrama de transició de A.

21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 7

ii) Calculau δ(1,

e abbaa) i δ(2,
e aaa).
∗ (3, a)?
iii) És cert que (1, baaa) `

iv) Descriviu el llenguatge acceptat per A.

Exercici 5.3. Definiu un AFD per a cada un dels següents casos:

a) En un cert llenguatge de programació, es defineix una variable com una

paraula no buida de vuit o menys lletres sobre {0, . . . , 9, A, . . . , Z} que
no comenci per 0, . . . , 9. Dissenyau un AFD que accepti aquest conjunt
de variables i demostrau-ne la correcció.

b) En un altre llenguatge de programació, els nombres (reals) positius es

representen com a paraules sobre l’alfabet {0, 1, . . . , 9, E, ., −, φ} d’alguna
de les formes següents:

w1 .w2 φ, w1 .w2 Ew3 φ, w1 .w2 E − w3 φ,

amb w1 , w2 , w3 ∈ {0, 1, . . . , 9}+ (el sı́mbol φ indica el final de paraula).

Cercau un AFD que accepti exactament el conjunt d’aquestes expressions
i verificau-ne la correcció.

Exercici 5.4. Considerau el llenguatge Σ∗ aΣ3 format per les paraules sobre
{a, b} que tenen una a al quart lloc començant pel final. Cercau un AFD
que accepti aquest llenguatge.

Exercici 5.5. Considerau l’AFD donat pel diagrama de transició següent:

H
j  1 - 
q0  q1

 
1
6 6

0 0 0 0

? 1 - 
?
q3  q2
 1 

i) Digau quins són els seus alfabet d’entrada, conjunt d’estats, estat inicial,
estats finals i aplicació de transició.

ii) Descriviu el llenguatge acceptat per aquest autòmat.

Exercici 5.6. Sigui L el llenguatge sobre {a, b, c} format per les paraules
tals que cada b s’hi troba seguida immediatament per una c. Donau un AFD
que accepti L.
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 8

Exercici 5.7. Sigui A un AFD amb n estats.

i) Demostrau que si L(A) 6= ∅, aleshores aquest llenguatge conté qualque

paraula de longitud més petita o igual que n.

ii) Demostrau que L(A) és un conjunt infinit si i només si conté qualque
paraula de longitud més gran que n.

Exercici 5.8. Podeu donar un AFD A on tots els estats siguin accessibles
però tal que L(A) = ∅?

Exercici 5.9. Per a cada un dels llenguatges següents sobre l’alfabet {0, 1},
donau un AFD que l’accepti:

i) El conjunt de les representacions binàries de nombres naturals.

ii) El conjunt de les representacions binàries de nombres naturals parells.

iii) El conjunt de les representacions binàries de nombres naturals que, a

més, tinguin un nombre parell d’uns.

Exercici 5.10. Per a cada un dels llenguatges següents sobre l’alfabet

{0, 1, 2, . . . , 9}, donau un AFD que l’accepti:

i) El conjunt de les representacions decimals de nombres naturals.

ii) El conjunt de les representacions decimals de nombres naturals parells.

iii) El conjunt de les representacions decimals de nombres naturals la suma

de les xifres dels quals sigui un nombre parell.

Exercici 5.11. Dissenyau un AFD que accepti el llenguatge L ⊆ {0, 1}∗

format per les representacions binàries de nombres naturals múltiples de 3
(inclosos numerals que comencin amb 0).

Exercici 5.12. Interpretam els nombres racionals com a paraules sobre

l’alfabet {0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, /, −} d’una de les formes següents:

w1 , −w2 , w2 /w3 , −w2 /w3 ,

on w1 és la representació decimal d’un nombre natural i w2 , w3 són repre-

sentacions decimals de nombres naturals diferents de 0. Donau un AFD que
reconegui aquest conjunt de representacions de nombres racionals.

Exercici 5.13. Donat un AFD A que accepta un llenguatge L, digau com

l’hem de modificar a fi d’obtenir un AFD que accepti L − {λ} i un altre que
accepti L ∪ {λ}.
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 9

Exercici 5.14. Descriviu el llenguatge acceptat per l’AFD ({q0 , q1 , q2 , q3 }, {0, 1}, δ, q0 , {q3 }),
amb l’aplicació de transició δ donada per la taula
0 1
q0 q0 q1
q1 q2 q1
q2 q0 q3
q3 q2 q1

6 Autòmats Finits Indeterministes

Exercici 6.1. Mostrau que, per a cada llenguatge regular que no contingui
la paraula buida, existeix un AFN A amb un únic estat inicial i un únic
estat final, del qual no surt cap transició, que l’accepta. Mostrau que, en
canvi, si el llenguatge regular no conté la paraula buida, aquest AFN no té
per què existir.

Exercici 6.2. Considerem l’autòmat indeterminista

a, b
n
H  

)
j
q0 a - q1 b - q2
  

a, b
n
H  

)
j
q3 a - q4 b - q5
  


a) Demostrau que accepta el llenguatge Σ∗ ab ∪ abΣ∗ , amb Σ = {a, b}.

b) Donau un AFD amb tots els estats accessibles que accepti aquest llen-
guatge.

Exercici 6.3. Donau un AFD amb tots els estats accessibles que reconegui
el mateix llenguatge que l’AFN donat per
0, 1 0, 1
n n
j 0   

) )
H
q0 - q1 0, 1 - q 0 - q3
2
   


Exercici 6.4. Ídem per a l’AFN

0 1 2
n n n
j
  
1, 2 - 
) ) )
H
q0 0, 1 - q1 p2

  

 

0, 1, 2
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 10

Exercici 6.5. Donat un llenguatge L sobre un alfabet Σ, definim

R(L) = {w ∈ Σ∗ | existeix qualque a ∈ Σ tal que aw ∈ L}.
Demostrau que si L és regular, aleshores R(L) també ho és. és a dir, tro-
bar un procediment que canviı̈ l’estructura de l’autòmat per a L, en una
estructura que reconegui el nou llenguatge.
Exercici 6.6. Donats un nombre natural n fixat i l’alfabet Σ = {a, b}, es
defineix el llenguatge (sobre l’alfabet {a, b, $})
Ln = {w$w0 | w, w0 ∈ Σn i w 6= w0 }.
1. Quin és el cardinal de Ln ?
2. Demostrau que 2n és una fita inferior per al nombre d’estats d’un AFD
que reconegui Ln .
3. Donau un AFN amb menys de 4n2 + 2 estats que reconegui Ln .
S
4. Demostrau que n>0 Ln no és regular.
Exercici 6.7. Un estat d’un autòmat indeterminista és accessible si existeix
una paraula el càlcul de la qual, partint d’un estat inicial, arriba a aquest es-
tat. Donau un algorisme per determinar els estats accessibles d’un autòmat,
tot seguint l’esquema següent:
1. Sigui Ak el conjunt d’estats accessibles per mitjà de paraules de lon-
gitud k o menys. Descriviu Ak+1 en termes de Ak , i demostrau les
relacions que obtingueu.
2. Demostrau que existeix qualque m tal que Am = Am+1 .
3. Donau un algorisme que calculi iterativament els conjunts Ak .
4. Demostrau que l’algorisme s’atura sempre i que calcula el conjunt A
format per tots els estats accessibles de l’autòmat. (Indicació: descri-
viu A en termes dels conjunts Ak .)
Exercici 6.8. Un estat q és autoaccessible si existeix una paraula w 6=
λ tal que (q, w) `∗ (q, λ). Donau un algorisme per decidir si un estat és

autoaccessible en un AFD, i demostrau-ne la correcció per inducció.

7 Construcció d’Autòmats
Exercici 7.1. Donat un alfabet Σ, siguin FΣ el conjunt dels llenguatges
finits sobre Σ, IΣ el conjunt dels llenguatges infinits sobre Σ, i Pw,Σ , amb
w ∈ Σ+ , el conjunt de tots els llenguatges sobre Σ que contenen la paraula
w. Per a cada un d’aquests conjunts, digau si cada una de les propietats
següents és vertadera o falsa, tot justificant les vostres respostes:
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 11

i) És tancat per unions.

ii) És tancat per interseccions.

iii) És tancat per complementaris.

iv) És tancat per concatenació.

v) És tancat per la formació d’estrelles de Kleene.

Exercici 7.2. Mostrau, mitjançant un exemple, que si a un AFN A que

accepta un llenguatge L li aplicam el procediment explicat a la demostració
de la Proposició del complementari, aleshores l’AFN que obtenim d’aquesta
manera no té per què acceptar Lc .

Exercici 7.3. Cercau la intersecció dels dos autòmats següents. Determi-

nitzau l’autòmat obtingut.
a, b
n
H  

)
j
p0 a - p1 b - p2
  


a a a, b

n n
H
 
 
 
) )
j
q0
b - q1 b - q2 b - q3

 
 
 
 
M
a
Repetiu la construcció partint d’autòmats deterministes correctes.

Exercici 7.4. a) Cercau un AFD que accepti el llenguatge L1 sobre {0, 1}

format per aquelles paraules tals que enlloc a la dreta d’un 00 no hi ha
cap 11.

b) Cercau un AFD que accepti el llenguatge L2 sobre {0, 1} de les paraules

amb un nombre senar de lletres.

c) Cercau autòmats finits deterministes que acceptin els llenguatges L1 ∪L2 ,

L1 ∩ L2 , L1 − L2 i L1 L2 .

Exercici 7.5. Donau un autòmat correcte per al llenguatge L sobre Σ =

{a, b} format per les paraules w que es poden escriure de la forma w =
w1 · · · wn , per a qualque n > 1, de tal manera que, per a cada i = 1, . . . , n,
tota subcadena de quatre lletres de wi conté qualque a, i cap parell de as de
wi no està separada per un nombre parell de bes.
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 12

Exercici 7.6. Sigui L un llenguatge sobre un alfabet Σ. El conjunt dels

sufixes de L és

sufix(L) = {x ∈ Σ∗ | existeix qualque paraula w tal que wx ∈ L}.

Demostrau que si L és regular, aleshores sufix(L) també és regular. és a dir,
cercau un procediment que canviı̈ l’estructura de l’autòmat per a L en una
estructura que reconegui el nou llenguatge.

Exercici 7.7. La classe dels llenguatges regulars, és tancada per reunions
de famı́lies infinites?

Exercici 7.8. Sigui N OREG el conjunt dels llenguatges sobre {a, b} que
no són regulars. Digau si les afirmacions següents són sempre vertaderes o
falses, tot justificant les vostres respostes:

i) N OREG és tancat per unions.

ii) N OREG és tancat per interseccions.

iii) N OREG és tancat per complementaris.

iv) N OREG és tancat per la formació d’estrelles de Kleene.

8 Expressions Regulars
Exercici 8.1. Per a cada una de les expressions regulars següents, cercau
un AFN que n’accepti el llenguatge associat:

i) (aa + b)∗ + ab.

ii) (ba + b)∗ + (bb + a)∗ .

iii) (a∗ + bb)∗ .

iv) (a∗ + bb)∗ a(ab + b).

Exercici 8.2. Cercau un AFN que accepti el llenguatge sobre {a, b} format
per les paraules tals que entre dues as seguides mai no hi ha un nombre
múltiple de quatre de bes seguides (i en particular, entre dues as sempre hi
ha qualque b, ja que zero és múltiple de quatre).

Exercici 8.3. Esbrinau quines de les equivalències d’expressions regulars

següents són vertaderes i quines falses:

i) (φ∗1 · φ∗2 )∗ ≡ (φ1 + φ2 )∗ .

ii) (φ1 · φ2 + φ1 )∗ φ1 ≡ φ1 (φ2 · φ1 + φ1 )∗ .

21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 13

iii) φ∗1 + φ∗2 ≡ (φ1 + φ2 )∗ .

Exercici 8.4. Donau una expressió regular per al llenguatge acceptat per
l’AFN següent:
a b a, b
n n n
H a  
 
) ) )
j
q0 - q1 a - q2 a - q3
  
 
 
M
b
Exercici 8.5. Ídem per a l’autòmat

q3

6

a b

H
 a  
?
j a
q0  - q
1 
- q
2
 a
  b 

Exercici 8.6. Ídem per a l’autòmat obtingut a partir de l’anterior prenent

q1 (en lloc de q0 ) com a únic estat final.

Exercici 8.7. Demostrau les equivalències següents:

λφ ≡ φ, φλ ≡ φ, ∅φ ≡ ∅, φ∅ ≡ ∅,
∅ + φ ≡ φ, φ + ∅ ≡ φ, φ + φ ≡ φ, φ1 + φ2 ≡ φ2 + φ1 ,
(λ + φ)∗ ≡ φ∗ , (λ + φ)(λ + φ)∗ ≡ φ∗ .

Exercici 8.8. Determinau si l’equació de llenguatges sobre {0, 1}

X = X c1

té qualque solució i, en cas de tenir-ne, si és única.

Exercici 8.9. Cercau una solució de l’equació de llenguatges X = XaX +b.

Té una única solució, aquesta equació?

Exercici 8.10. Sigui φ una expressió regular tal que L(φ) 6= ∅ i λ ∈ / L(φ).
Mostrau que, aleshores, es poden eliminar λ i ∅ de φ, en el sentit que existeix
qualque expressió regular φ0 equivalent a φ que no utilitza els sı́mbols λ o ∅.

9 Verificació d’Autòmats Finits

Exercici 9.1. Donau un autòmat finit per a cada un dels llenguatges següents
i demostrau-ne la correcció:
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 14

1. El conjunt de les paraules sobre {a, b} que tenen una a en el cinquè

lloc començant per l’esquerra.
2. El conjunt de les paraules sobre {a, b} tals que tot parell de as adjacents
apareix immediatament després d’un parell de bes adjacents.
3. El conjunt de les paraules sobre {a, b} que no contenen enlloc dues as
separades per una cadena de bes de longitud un múltiple de 5.
4. El conjunt de les paraules sobre {a, b} tals que tota subcadena de cinc
sı́mbols conté com a mı́nim dues as.
5. El conjunt de les paraules sobre {0, 1} que són representacions binàries
(possiblement amb zeros a l’esquerra) de nombres naturals congruents
amb 1 mòdul 5.
6. El conjunt de les paraules sobre {a, b} que tenen un nombre parell de
as i un nombre senar de bes.
7. El conjunt de les paraules sobre {a, b} de longitud un múltiple de 3 i
que no contenen la subparaula bab.
8. {xyxt | x, y ∈ {a, b}+ }.
Exercici 9.2. Sigui L el llenguatge sobre {0, 1} de les representacions
binàries (possiblement amb zeros a l’esquerra) dels nombres naturals múltiples
de 3. Demostrau que L = Lt .
Exercici 9.3. Completau la frase següent i demostrau-la: l’autòmat següent
reconeix les paraules sobre {a, b} tals que totes les subparaules de longitud
quatre . . .

b b b

a b
A D
a
b a F

a
B
b
E
b a b
a, b

C G
b
21710 - Teoria de la Computació. Exercicis 15

Exercici 9.4. Completau la frase següent i demostrau-la: l’autòmat següent

reconeix les paraules sobre {0, 1} que tenen un nombre senar de . . .

1 0
1 0

Exercici 9.5. Per al següent autòmat, donau els llenguatges amb els quals
s’arriba a cada estat en funció de la terminació de les paraules.