ME01009C

Captol 9
INTEGRACIO
El Calcul Integral te els seus orgens en els treballs de I. Newton i G. Leibniz (cap a nals
del segle XVII) sobre el problema de calcular l'area sota una corba plana. Ambdos matematics
van resoldre'l desconeixent mutuament els seus treballs i per camins diferents; Newton va
enfocar el problema plantejant el calcul d'arees com un proces invers al de la derivacio, mentre
que Leibniz va utilitzar les sumacions (d'una manera semblant a la que es veura en el primer
apartat). Posteriorment, Cauchy va introduir molt mes rigor en el desenvolupament de la teoria
de la integral, que va ser generalitzada despres per Riemann i mes endavant per Lebesgue.
El captol es desenvolupa d'acord amb l'esquema que s'exposa a continuacio. L'Apartat
9.1 introdueix els conceptes basics de la teoria de la integral de Riemann: particions d'un
interval [a; b] R, sumes superiors i sumes inferiors d'una funcio tada respecte d'una particio
en un interval, etc.. ns arribar a denir la integral d'una funcio en un interval, les funcions
integrables, i establir la seva caracteritzacio. El segon apartat estudia les propietats de la
integral que s'ha denit a l'apartat anterior en relacio amb les operacions amb funcions, el signe
de la integral, relacio d'ordre en el conjunt de funcions integrables i l'expressio de la integral com
el lmit d'unes sumes; s'estudien tambe les successions de funcions integrables i els teoremes del
valor mitja integral. L'objecte del tercer apartat es l'anomenada regla de Barrow, segons la qual
es relacionen els conceptes de derivada i d'integral i es fa possible el calcul de la integral d'una
funcio en un interval, a traves de l'important concepte de funcio primitiva; s'estudien tambe els
teoremes d'integracio per parts i del canvi de variable. L'Apartat 9.5 tracta dels metodes mes
importants per al calcul de funcions primitives. A l'Apartat 9.6 es tracten breument les funcions
denides per integrals (o integrals depenents d'un parametre) i s'estableixen les seves propietats;
aquest apartat serveix de base per estudiar amb rigor les funcions eulerianes al captol seguent.
Finalment, es completa el captol amb dos apartats dedicats a les aplicacions de la integral
(calcul d'arees, volums de cossos de revolucio, etc...), i al calcul aproximat d'integrals.
© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

344 9. Integracio
9.1 LA INTEGRAL DE RIEMANN. FUNCIONS INTEGRABLES

El problema que es preten resoldre amb la integracio, es pot illustrar geometricament com
la determinacio de l'area del subconjunt de R2 limitat per la corba plana y = f(x) (on f es
una funcio tada i positiva en un cert interval [a; b] de R), l'eix d'abscisses i les rectes d'equacio
x = a i x = b (vegeu la Figura 9.1).
9.1.1 Si I = [a; b] es un interval tancat i tat de R, s'anomena particio d'aquest interval,
qualsevol conjunt de punts p = fx0; x1; ; xng, tals que a = x0 < x1 < < xn = b. Es
designara per P [a; b] el conjunt de totes les particions de l'interval [a; b]. E s important denir
una relacio d'ordre en el conjunt P [a; b]. Donada una particio p 2 P [a; b], es diu que una altra
particio q 2 P [a; b] es mes na que p (o que p es menys na que q) si q p; aquesta es una
relacio d'ordre (comproveu-ho) no total en P [a; b], i es habitual escriure q p (o p q) si la
particio q es mes na que la particio p. En virtut de la denicio, donada una particio p de [a; b],
s'obte una altra particio mes na que p, afegint a aquesta un nombre nit de punts de [a; b].
Figura 9.1

9.1 La integral de Riemann. Funcions integrables 345
Figura 9.2
9.1.2 Si f es una funcio real denida en l'interval [a; b] R, tada en aquest interval
(es a dir, tal que existeix k 2 R que compleix jf(x)j k, per a tot x 2 [a; b]) i si
p = fx ; x ; ; xng 2 P [a; b], en cada subinterval [xi; xi ] [a; b] existeixen els nombres
0 1 +1

346 9. Integracio
reals:
mi = inf ff(x) = x 2 [xi; xi+1]g;
Mi = supff(x) = x 2 [xi; xi+1]g; (0 i n ; 1):
Es deneix la suma inferior de f associada a p, notada S(f; p), mitjancant:
;1
nX
[1] S(f; p) = mi (xi+1 ; xi);
i=0
i la suma superior de f associada a p, notada S(f; p), com:

;1
nX
[2] S(f; p) = Mi (xi+1 ; xi):
i=0
La interpretacio geometrica de les sumes inferiors i superiors es pot veure a la Figura 9.2. Tambe
s'escriu L(f; p) i U(f; p) per designar, respectivament, la suma inferior i la suma superior de f
associades a la particio p. Si f es una funcio positiva i tada denida en [a; b], l'area limitada
per la corba, l'eix d'abscisses i les rectes x = a i x = b, esta tada inferiorment per qualsevol
suma inferior i esta tada superiorment per qualsevol suma superior; es tractara precisament
d'anar aquesta tacio per arribar a la denicio d'integral en un interval [a; b] per a una funcio
tada qualsevol (encara que no sigui positiva).
S'estudien a continuacio les propietats mes importants de les sumes inferiors i superiors
d'una funcio.
9.1.3 Proposicio. Si f : [a; b] R ;! R es una funcio tada, per a qualsevol particio
p 2 P [a; b] es compleix:
[3] S(f; p) S(f; p):
Demostracio:
Immediata, ja que si p = fx0; x1; ; xng, en cada subinterval Ii = [xi; xi+1] es compleix
mi Mi , per a tot i = 0; 1; ; n ; 1.
9.1.4 Proposicio. Si f : [a; b] R ;! R es una funcio tada i p 2 P [a; b], per a qualsevol
altra particio q 2 P [a; b] mes na que p es compleixen les desigualtats:
[4] S(f; q) S(f; p) i S(f; q) S(f; p):
Demostracio:

Donat que la particio q es igual a la particio p afegint-hi un nombre nit de punts, es
sucient considerar el cas q = p [ fg. Existira un i tal que 2 (xi ; xi+1); escrivint:
mi = inf ff(x) = x 2 [xi; xi+1]g;
m0i = inf ff(x) = x 2 [xi; ]g;
m00i = inf ff(x) = x 2 [; xi+1]g;
es compleixen les desigualtats: mi m0i i mi m00i . Aplicant ara la denicio de suma
inferior, es te:
S(f; q) = m0 (x1 ; x0) + + m0i ( ; xi ) + m00i (xi+1 ; ) + + mn;1 (xn ; xn;1)
m0 (x1 ; x0) + + mi ( ; xi ) + mi (xi+1 ; ) + + mn;1(xn ; xn;1) =
= S(f; p):
El raonament es reitera per induccio, si q = p [f1; ; m g. El cas de les sumes superiors
es demostra de forma completament analoga.
9.1.5 Proposicio. Si f es una funcio tada en l'interval [a; b] i p; q son dues particions
qualssevol de [a; b], es compleix:
[5] S(f; p) S(f; q):
Demostracio:
Si es considera la particio r = p [ q, aquesta compleix: r p i r q; aplicant ara la
proposicio anterior, es te:
S(f; p) S(f; r); S(f; r) S(f; q);
tenint en compte (segons 9[3]) que es compleix S(f; r) S(f; r), s'obte [5].
9.1.6 Si f es una funcio tada en l'interval [a; b] R, per a qualsevol particio p 2 P [a; b]
existeixen les sumes inferior i superior de f associades a p. En virtut de la Proposicio 9.1.5,
qualsevol suma superior es una ta superior del conjunt de sumes inferiors i, per tant, el conjunt
de sumes inferiors es un conjunt tat superiorment; per l'axioma del suprem, existeix el suprem
del
Rb
conjunt de les sumes inferiors de f. Es deneix la integral inferior de f en [a; b], notada
a f, com:
Z b
[6] f = sup S(f; p) = 8p 2 P [a; b] :
a
De manera analoga, el conjunt de sumes superiors esta tat inferiorment (per qualsevol suma
Rb
inferior); es deneix la integral superior de f en [a; b] i es designa per a f, mitjancant:
Z b
[7] f = inf S(f; p) = 8p 2 P [a; b] :
a

348 9. Integracio
En virtut de la denicio es compleix:

Z b Z b
[8] f f:
a a
S'escriura simplement (f) i (f), quan no hi pugui haver confusio sobre l'interval d'integracio.
9.1.7 Com que f es una funcio tada en [a; b], existeixen els nombres reals:
m = inf ff(x) = x 2 [a; b]g; i M = supff(x) = x 2 [a; b]g;
si p = fx ; x ; ; xng 2 P [a; b], es compleix m mi i M Mi , per a tot i = 0; 1; ; n ; 1 i,
0 1
en virtut de la denicio de suma superior i de suma inferior, es pot escriure:
m(b ; a) S(f; p) S(f; p) M(b ; a);
per a qualsevol p 2 P [a; b]. Aix, doncs, es tindra:
Z b Z b
[9] m(b ; a) f f M(b ; a):
a a
9.1.8 Tenint en compte la Proposicio 9.1.3, s'observa que a mesura que es va anant la particio
de l'interval, les sumes inferiors son cada vegada mes grans i, en canvi, les sumes superiors son
cada vegada mes petites. Els conceptes d'integral superior i d'integral inferior (vegeu 9.1.6),
permeten establir la denicio seguent: es diu que una funcio f denida i tada en un interval
[a; b] R es integrable en el sentit de Riemann (tambe Riemann integrable, o simplement,
integrable), si es compleix:
Z b Z b
[10] f= f:
a a
Si una funcio es integrable en [a; b], el valor comu de la integral superior i la integral inferior,
s'escriu
Z b Z b
[11] f; o f(x)dx:
a a
Per denicio, es compleixen:
Z a Z a Z b
[12] f = 0; i f =; f:
a b a
Com a consequencia immediata de la denicio i de 9[9], i mantenint les notacions d'aquesta
equacio, es compleix:
Z b
[13] m(b ; a) f M(b ; a):
a

Vista la denicio de la integral de Riemann, s'aplica a continuacio en un parell de cassos

concrets per establir la integrabilitat o no d'una funcio.
9.1.9 Exemple.
1) Considerem la funcio constant f denida per f(x) = ; es clar que en qualsevol interval
[a; b] R aquesta funcio es tada. A mes, per a qualsevol particio p de [a; b], es immediat
veure que es te:
S(f; p) = (b ; a); i S(f; p) = (b ; a);
per tant: Z b
f = supfS(f; p) = 8p 2 P [a; b]g = (b ; a);
a
Z b
f = inf fS(f; p) = 8p 2 P [a; b]g = (b ; a):
a
Aix, doncs, es pot armar que tota funcio constant es integrable en un interval [a; b] de R
i es compleix:
Z b
[14] = (b ; a):
a
2) Considerem la funcio f denida en un interval [a; b] R, per

(
1; si x 2 Q
f(x) =
0; si x 62 Q
Per a qualsevol particio p de l'interval [a; b], es compleix:
Z b
f = supfS(f; p) = 8p 2 P [a; b]g = supf0 = 8p 2 P [a; b]g = 0;
a
Z b
f = inf fS(f; p) = 8p 2 P [a; b]g = inf fb ; a = 8p 2 P [a; b]g = b ; a:
a
Aixo prova que la funcio no es integrable en l'interval [a; b].
No sempre es tan senzill establir la integrabilitat o no-integrabilitat d'una determinada
funcio a partir unicament de la denicio de funcio integrable; es per aixo que cal aprofundir
l'estudi d'aquest concepte i obtenir caracteritzacions mes operatives. La proposicio seguent es
un gran pas endavant en aquest sentit.
9.1.10 Proposicio. Si f es una funcio tada en l'interval [a; b] de R, una condicio necessaria
i sucient per tal que f sigui integrable en [a; b] es que per a cada " > 0 existeixi una particio

350 9. Integracio
p 2 P [a; b] tal que

[15] S(f; p) ; S(f; p) < ":
Demostracio:
R Rb R
La condicio es necessaria. Per denicio de funcio integrable, es te ba f = a f = ab f;
donat " > 0 qualsevol, per denicio de suprem existeix una particio p1 de [a; b] tal que:
Z !
b
f ; 2" S(f; p1 );
a
de manera analoga, existeix una altra particio p2 de [a; b] tal que:

Z !
b
S(f; p2 ) f + 2" :
a
Si es deneix p = p1 [ p2 , es compleix:
Z ! Z !
b b
f ; 2" S(f; p1 ) S(f; p) S(f; p) S(f; p2 ) f + 2" ;
a a
que prova que la condicio 9[15] es certa.

La condicio es sucient. Si " > 0 es qualsevol i p 2 P [a; b] es tal que es compleix la condicio,
per denicio de integral superior i de integral inferior d'una funcio, es te:
Z b Z b
S(f; p) f f S(f; p);
a a
en virtut de la condicio es pot escriure
Z b Z b
f; f S(f; p) ; S(f; p) < ";
a a
l'arbitrarietat de " > 0 implica que
Z b Z b
f; f = 0;
a a
es a dir, la funcio f es integrable en [a; b].
La Figura 9.3 representa la interpretacio geometrica de la condicio de integrabilitat
establerta en la proposicio anterior.

Figura 9.3
9.1.11 Exemple. Si f es la funcio coordenada de R i [a; b] R es un interval tancat qualsevol,
considereu la particio pn = fx ; x ; ; xng de [a; b] tal que xk = a + nk (b ; a); 0 k n;
0 1
aleshores es compleix
xk+1 ; xk = b ;n a ; mk = xk ; Mk = xk+1; 0 k n ; 1:
Per tant, es complira d'una banda:
S(f; pn) = x0(x1 ; x0) + x1(x2 ; x1 ) + + xn;1(xn ; xn;1) =
b ; a b ; a nX;1
= n (x0 + x1 + + xn;1) = n (a + nk (b ; a)) =
k=0
n ; 1
= b ;n a na + b ;n a k = a(b ; a) + (b ;n2a) n(n2; 1) =
X 2
k=0
= a(b ; a) + (b ;2 a) n ; 1
2
n ;
i per altra banda:
S(f; pn ) = x1 (x1 ; x0) + x2(x2 ; x1) + + xn(xn ; xn;1) =
b ; a b ; a n
(a + nk (b ; a)) =
X
= n (x1 + x2 + + xn ) = n
k=1
;
; n
b a b a k = a(b ; a) + (b ;n2a) n(n2+ 1) =
X 2
= n na + n
k=1
;
= a(b ; a) + 2 n +
(b a)2
1:
n

352 9. Integracio
Per tant, es te:

S(f; pn ) ; S(f; pn ) = (b ;na) ;
2
donat " > 0 qualsevol, si es considera un natural n > (b ;" a) , es compleix:

2
S(f; pn ) ; S(f; pn ) < ";

i per tant, en virtut de la Proposicio 9.1.10, la funcio coordenada de R es integrable en qualsevol
interval tancat [a; b].
La proposicio seguent presenta una condicio sucient d'integrabilitat d'una funcio en un
interval i tambe permet el calcul de la integral de la funcio, quan aquesta es integrable.
9.1.12 Proposicio. Si f es una funcio tada en l'interval [a; b] R i existeix una successio de
particions de [a; b], (pn)n2N tal que

nlim
!1 S(f; pn ) ; S(f; pn ) = 0;
aleshores f es integrable en l'interval [a; b] i a mes es compleix:
Z b
[16] f = nlim
!1 S(f; pn ) = nlim
!1 S(f; pn ):
a
Demostracio:
Cal demostrar en primer lloc que, si es compleix la condicio, aleshores f es integrable en
[a; b], la qual cosa resulta immediatament ja que si nlim!1(S(f; pn ) ; S(f; pn )) = 0, donat
" > 0 arbitrari, existeix n0 2 N tal que:
( ) 0 S(f; pn ) ; S(f; pn ) < "; per a tot n > n0 ;
la integrabilitat de f resulta ara de la Proposicio 9.1.10.
Per tal de demostrar la segona part, si es compleix nlim !1(S(f; pn ) ; S(f; pn )) = 0, donat
" > 0 arbitrari, existeix n0 2 N, tal que es compleix la condicio (). Per denicio d'integral
superior i d'integral inferior, es tenen les desigualtats:
Z b Z b Z b Z b
S(f; pn ) ; f 0; f ; S(f; pn ) 0 i f f:
a a a a
Aleshores: Z b Z b
0 (S(f; pn ) ; f) + ( f ; S(f; pn ))
a a
Z b Z b
(S(f; pn ) ; f) + ( f ; S(f; pn )) =
a a
= S(f; pn ) ; S(f; pn ) < "; 8n > n0;

i per tant, es compleixen:

Z b Z b
0 S(f; pn ) ; f < "; i 0 f ; S(f; pn) < ";
a a
que impliquen l'existencia dels lmits seguents:
Z b Z b
lim S(f; pn ) =
n!1
f; i nlim!1 S(f; pn ) = a f;
a
tenint en compte la condicio donada, ambdos lmits coincideixen i, per tant, es compleix
9[16].
9.1.13 Exemple. A l'Exemple 9.1.11 s'ha provat la integrabilitat de la funcio coordenada

de R, per aplicacio de la Proposicio 9.1.10. Aplicant la Proposicio 9.1.12, s'estableix tambe
la integrabilitat d'aquesta funcio en un interval qualsevol [a; b] R, considerant la mateixa
successio de particions (pn ) de l'exemple esmentat. A mes, ara es pot calcular la integral de la
funcio coordenada de R en [a; b], a partir de 9[16]; en efecte:
Z b
(b ; a) 2
n ; 1
a
x = nlim
!1 S(x; pn) = nlim!1 a(b ; a) + 2 n =
= a(b ; a) + (b ;2 a) = b ;2 a :
2 2 2
Per a nalitzar aquest primer apartat, s'estableix la relacio entre integrabilitat i monotonia,
d'una banda i integrabilitat i continutat, de l'altra; aquest ultim resultat permet enunciar la
integrabilitat de les funcions elementals.
9.1.14 Proposicio. Si una funcio f es monotona en un interval [a; b], aleshores f es integrable
en aquest interval.
Demostracio:
Es fara suposant que f es monotona creixent; el cas en que f es decreixent es prova de
forma analoga. Com que f es una funcio creixent en [a; b], es compleix f(a) < f(b); donat
" > 0 arbitrari, considerem una particio p = fx0; x1; ; xng de [a; b] tal que
xi+1 ; xi < f(b) ;" f(a) ; 0 i n ; 1:
En cada subinterval [xi; xi+1] [a; b] es compleix:

mi = f(xi ); i Mi = f(xi+1 ); 0 i n ; 1;

354 9. Integracio
en virtut del creixement de f. La integrabilitat de f es ara una consequencia immediata

de la Proposicio 9.1.10, ja que:
;1
nX
S(f; p) ; S(f; p) = (f(xi+1 ) ; f(xi ))(xi+1 ; xi ) <
i=0
!
" ;1
nX
< f(b) ; f(a) (f(xi+1 ) ; f(xi )) = ":
i=0
9.1.15 Proposicio. Tota funcio contnua en un interval tancat, es integrable en aquest interval.
Demostracio:
Si f es contnua en l'interval [a; b] R, en virtut del teorema de Heine (vegeu 5.3.4), f es
uniformement contnua en l'interval [a; b], es a dir, donat " > 0 qualsevol, existeix > 0
de tal manera que si x; x0 2 [a; b] compleixen jx ; x0 j < , es te jf(x) ; f(x0 )j < b ;" a .
Si es considera una particio p = fx0; x1; ; xng de [a; b] tal que xi+1 ; xi < , per a tot
i = 0; 1; ; n ; 1, aleshores en cada subinterval [xi; xi+1] [a; b] es compleix:
Mi ; mi < b ;" a ; 0 i n ; 1:
Per tant, es te:
;1
nX
S(f; p) ; S(f; p) = (Mi ; mi )(xi+1 ; xi ) <
i=0
;1
nX
< b ;" a (xi+1 ; xi ) = b ;" a (b ; a) = ":
i=0
Aplicant la Proposicio 9.1.10, s'obte la integrabilitat de f en [a; b].
9.1.16 Corollari. Les funcions polinomiques son integrables en qualsevol interval tancat de
R. Les funcions elementals estudiades al Captol 6 son integrables en qualsevol interval tancat
contingut en el seu camp de continutat respectiu.
Demostracio:
Immediata.
9.1.17 La nocio d'integral es pot estendre sense dicultat a les funcions complexes d'una
variable. Aix, si f : [a; b] R ! C , es te f(x) = f (x) + if (x); x 2 [a; b]; si les funcions f i
1 2 1

9.2 Propietats de la integral de Riemann 355
f2 son integrables en l'interval [a; b], es deneix la integral de f en [a; b] mitjancant:

Z b Z b Z b
[17] f= f1 + i f2 :
a a a
Per tant, les propietats de la integral de f seran consequencia de les propietats de la integral
de funcions reals d'una variable. La integracio de funcions denides en subconjunts de C , en
canvi, no es tan senzilla de denir.
9.2 PROPIETATS DE LA INTEGRAL DE RIEMANN

A l'apartat anterior s'ha plantejat el concepte d'integral d'una funcio tada f en un interval
tancat [a; b] R i s'han denit les funcions integrables en el sentit de Riemann; a mes, s'han
establert uns criteris d'integrabilitat i s'ha provat que les funcions elementals son integrables
en qualsevol interval on siguin contnues. L'objectiu seguent es, com sembla raonable, establir
la metodologia de calcul de la integral d'una funcio en un interval, coneguda ja la integrabilitat
de la funcio; per assolir aquest objectiu es necessari coneixer unes propietats de la integral de
Riemann, l'estudi de les quals es desenvolupa en aquest apartat.
La primera proposicio relaciona la integrabilitat amb la suma de funcions i el producte
d'una funcio per una constant.
9.2.1 Proposicio. Si f i g son dues funcions integrables en l'interval [a; b] R i k es un

nombre real qualsevol, les funcions f + g i kf son integrables en [a; b] i es compleix:
Z b Z b Z b
[18] (f + g) = f+ g;
a a a
Z b Z b
[19] (kf) = k f; (k 2 R):
a a
Demostracio:
Considerem p = fx0; x1; ; xng una particio de [a; b]; en cada subinterval Ii = [xi; xi+1]
[a; b], 0 i n ; 1, es designen per:
Mi = sup f(f + g)(x)g; Mi0 = sup ff(x)g; Mi00 = sup fg(x)g; 0 i n ; 1;
x2Ii x2Ii x2Ii
i aleshores es te:
Mi Mi0 + Mi00; 0 i n ; 1:

356 9. Integracio
Analogament es deneixen els nms: mi ; m0i ; m00i , i es compleix:

mi m0i + m00i ; 0 i n ; 1:
En consequencia, les sumes superiors i les sumes inferiors de les funcions f, g i f + g
compleixen:
S(f + g; p) S(f; p) + S(g; p);
S(f + g; p) S(f; p) + S(g; p);
i per tant, les integrals superiors i inferiors d'aquestes funcions compleixen les desigualtats:
Z b Z b Z b Z b
f+ g (f + g; [a; b]) (f + g; [a; b]) f+ g:
a a a a
La integrabilitat de les funcions f i g fa que el primer i l'ultim terme siguin iguals, la qual
cosa implica la integrabilitat de la funcio f + g i, a mes, prova la igualtat [18].
La integrabilitat de kf i [19] es deixen com a exercici. (Suggeriment: considereu separa-
dament dos casos, segons el signe de k.)
9.2.2 La proposicio anterior permet armar que el conjunt de les funcions integrables en un
interval tancat [a; b], dotat de les operacions suma i producte per un escalar (real), es un espai
vectorial sobre R, i que l'aplicacio que assigna a cada funcio d'aquest espai vectorial la seva
integral en [a; b] es una forma lineal.
Tambe es pot armar que si es consideren m funcions integrables en l'interval [a; b],
f1 ; f2; ; fm , qualsevol combinacio lineal d'elles es una funcio integrable i es compleix:
Z b Z b Z b
[20] (k1f1 + + km fm ) = k1 f1 + + km fm :
a a a
La proposicio seguent permet introduir una relacio d'ordre en l'espai vectorial de les
funcions integrables en un interval.
9.2.3 Proposicio. Si f es una funcio integrable i positiva en l'interval [a; b], es compleix:
Z b
[21] f 0:
a
Demostracio:
Per a qualsevol particio p = fx0; x1; ; xng de [a; b], es compleix
mi = inf ff(x) = x 2 [xi; xi+1]g 0; 0 i n ; 1;

per tant, la suma inferior corresponent complira:

;1
nX
S(f; p) = mi (xi+1 ; xi ) 0; 0 i n ; 1:
i=0
En consequencia, la integral inferior de f ha de ser positiva i, en denitiva, tambe la integral
de f en [a; b] i, per tant, [21] es certa.
9.2.4 Corollari. Considerem dues funcions f i g integrables en l'interval [a; b] i tals que
f(x) g(x), per a tot x 2 [a; b]; aleshores, es compleix:
Z b Z b
[22] f g:
a a
Demostracio:
La funcio g ; f es integrable, en virtut de la Proposicio 9.2.1; aplicant ara la proposicio
anterior a aquesta funcio s'obte [22].
La propietat seguent que es preten establir es l'additivitat de la integral en relacio amb
l'interval d'integracio; previament s'estableix la integrabilitat en un subinterval qualsevol.
9.2.5 Proposicio. Si f es una funcio integrable en l'interval [a; b]; aleshores, f es integrable
en qualsevol subinterval [c; d] [a; b].
Demostracio:
En virtut de la Proposicio 9.1.10, donat " > 0 arbitrari, existeix una particio de l'interval
[a; b], p = fx0; x1; ; xng, de tal manera que
;1
nX
S(f; p) ; S(f; p) = (Mi ; mi )(xi+1 ; xi) < ":
i=0
Es pot suposar que els punts c i d pertanyen a p, ja que si no es aix, s'hi afegeixen i la
condicio es segueix complint. Designem per q = fx00; ; x0mg el subconjunt de p format
pels punts de p que pertanyen a [c; d]. Es compleix que q es una particio de l'interval [c; d]
i, d'altra banda, es te:
;1
mX ;1
nX
S(f; q) ; S(f; q) = (Mj ; mj )(x0j +1 ; x0j ) (Mi ; mi )(xi+1 ; xi ) < ";
j =0 i=0
i per tant, f es integrable en l'interval [c; d].

358 9. Integracio
9.2.6 Proposicio. Si una funcio f es integrable en dos intervals [a; c] i [c; b], aleshores es
integrable en l'interval [a; b] i es compleix:
Z b Z c Z b
[23] f= f+ f:
a a c
Demostracio:
Com que f es integrable en [a; c], donat " > 0 qualsevol, existeix una particio p1 d'aquest
interval, tal que
S(f; p1 ) ; S(f; p1 ) < "2 ;
analogament, la integrabilitat de f en [c; b] implica l'existencia d'una particio p2 de
l'interval, tal que
S(f; p2 ) ; S(f; p2 ) < "2 ;
Es compleix que p = p1 [ p2 es una particio de [a; b], tal que:
S(f; p) = S(f; p1 ) + S(f; p2 );
S(f; p) = S(f; p1 ) + S(f; p2 );
per tant, es complira:
S(f; p) ; S(f; p) < ":
Per denicio d'integral, es compleixen:
Z c
S(f; p1) f S(f; p1 );
a
Z b
S(f; p2) f S(f; p2 ):
c
Aleshores, es te: Z Z
c b
S(f; p) f+ f S(f; p):
a c
Finalment, s'obte:
Z b Z c Z b

f; f+ f < S(f; p) ; S(f; p) < ";
a a c
que demostra la integrabilitat de f en [a; b] i la igualtat [23].
Com a consequencia immediata de la proposicio anterior, es pot armar que si f es una
funcio integrable en l'interval [a; b] i p = fx0; x1; ; xng es una particio d'aquest interval, es
compleix:
Z b ;1 Z xi+1
nX
[24] f= f:
a i=0 xi

9.2.7 Proposicio. Si f es una funcio integrable en [a; b] i g es una funcio denida en aquest
interval que es diferent de f en un conjunt nit de punts, aleshores g es integrable en [a; b] i te
la mateixa integral.
Demostracio:
Si es considera la funcio ' denida en [a; b] per:
(
'(t) = k > 0;
'(x) = 0; 8x 6= t;
es facil veure que aquesta funcio es integrable i que la seva integral es nulla. En
efecte, donat " > 0 qualsevol, es considera una particio p = fx0; x1; ; xng tal que
xi+1 ; xi < "=2k i s'aplica la Proposicio 9.1.10. Si k < 0 es te un resultat analeg.
Si g es diferent de f en un conjunt nit de punts de l'interval, la funcio f ; g es no nulla
nomes en els punts en que les funcions son diferents; aplicant la integrabilitat de la funcio
suma es completa la demostracio.
9.2.8 Proposicio.
1) Si una funcio f te una discontinutat evitable en un punt x 2 [a; b], aleshores es integrable.
0
2) Si f es una funcio contnua a trossos en l'interval [a; b], aleshores es integrable i es compleix:
Z b r;1 Z
X j+1
f= f;
a j =0 j
on [j ; j +1]; 1 j r, son els subintervals de [a; b] en els quals f es contnua.
Demostracio:
Es deixa com a exercici.
9.2.9 Proposicio. Si f es una funcio integrable en [a; b], aleshores la funcio jf j es integrable i
es compleix:
Z b Z b

[25]
f jf j sup jf(x)j (b ; a):
a a x2[a;b]
Demostracio:
Considerem una particio p = fx0; x1; ; xng de l'interval [a; b]; si es considera un
subinterval qualsevol Ii = [xi; xi+1 ] [a; b], donats dos punts qualssevol t; t0 2 Ii , es
te:
jf(t) ; f(t0 )j jf(t)j ; jf(t0 )j;

360 9. Integracio
i per tant, es compleix:

sup f(t) ; tinf
2I
f(t) sup jf(t)j ; tinf
2I
jf(t)j;
t2Ii i t2Ii i
aleshores es pot armar que:

S(jf j; p) ; S(jf j; p) S(f; p) ; S(f; p);
tenint en compte la integrabilitat de f i aplicant la Proposicio 9.1.10, es conclou la
integrabilitat de la funcio jf j.
La desigualtat [25] s'obte immediatament, tenint en compte que
;jf(x)j f(x) jf(x)j; 8x 2 [a; b];
i aplicant el Corollari 9.2.4.
9.2.10 Proposicio. Si f es una funcio integrable en [a; b] R, tal que f[a; b] [c; d] i g es
una funcio contnua en [c; d], la funcio composta F = g f es integrable en [a; b].
Demostracio:
Com que g es contnua en un interval tancat, g es tada en aquest interval i, per tant,
existeix K = sup jg(t)j; d'altra banda, com que g es contnua en un interval tancat i tat,
t2[c;d]
es uniformement contnua en aquest interval (teorema de Heine), es a dir, donat " > 0
qualsevol, existeix 0 < < b ; a"+ 2K , de tal manera que si t0; t00 2 [c; d] son tals que
jt0 ; t00j < , aleshores es compleix
jg(t0 ) ; g(t00 )j < b ; a"+ 2K :
En virtut de la Proposicio 9.1.10, la integrabilitat de f implica l'existencia d'una particio
p = fx0; x1; ; xng de [a; b] tal que
S(f; p) ; S(f; p) < 2 :
Considerem Ii = [xi; xi+1] [a; b], (0 i n ; 1) i denotem per:
Mi = sup f; mi = inf
I
f; Mi0 = sup F; i m0i = inf
Ii
F:
Ii i Ii
El conjunt d'ndex J = f1; 2; ; ng es pot expressar com J = J1 [ J2, on J1 = fi 2
J = Mi ; mi < g i J2 = J ; J1; en virtut de la seva denicio i de les propietats de f i g,
es compleix:
per a tot i 2 J1 =) Mi0 ; m0i b ; a"+ 2K :

Per altra part, es te:

X X
(xi+1 ; xi ) (Mi ; mi )(xi+1 ; xi) < S(f; p) ; S(f; p) < 2 ;
i2J2 i2J2
X
i per tant, es compleix (xi+1 ; xi) < . Es tracta ara de comprovar que F compleix la
i2J2
condicio d'integrabilitat 9[15]; en efecte:
X
S(F ; p) ; S(F; p) = (Mi0 ; m0i )(xi+1 ; xi ) =
i2J
X X
= (Mi0 ; m0i )(xi+1 ; xi) + (Mi0 ; m0i )(xi+1 ; xi )
i2J1 i2J2
b ; a"+ 2K (b ; a) + 2K b ; a"+ 2K (b ; a) = ";
i la proposicio queda provada.
D'aquesta proposicio en resulten uns corollaris d'interes.
9.2.11 Corollari. Si f es una funcio integrable en l'interval [a; b], la funcio f m es integrable
en el mateix interval, qualsevol que sigui m 2 N.
Demostracio:
Immediata, considerant f m = xm f, tenint en compte que la funcio xm es contnua en R
i aplicant nalment la proposicio anterior.
9.2.12 Corollari. Si f i g son dues funcions integrables en [a; b], la funcio producte fg es
integrable en aquest interval.
Demostracio:
Nomes cal tenir en compte la igualtat:
fg = 21 (f + g)2 ; f 2 ; g2 ;
;
i aplicar la Proposicio 9.2.1 i el corollari anterior.
9.2.13 Corollari. Si f es una funcio integrable en [a; b] i existeix > 0 tal que f en [a; b],
aleshores la funcio f1 es integrable en l'interval [a; b].

362 9. Integracio
Demostracio:
La funcio f, per ser integrable, ha de ser tada, es a dir, es complira 0 < f(x) < K,
per a tot x 2 [a; b]. Aleshores, la funcio denida per
g(t) = 1t ; t 2 [; K];

es contnua en l'interval tancat [; K]; es compleixen, doncs, les hipotesis de la Proposicio
9.2.10, i per tant, la funcio composta f1 = g f es integrable en l'interval [a; b].
Figura 9.4
9.2.14 A continuacio s'estableix una expressio de la integral de Riemann, com a lmit d'unes
determinades sumes; aquesta expressio, que, d'altra banda, es correspon amb la idea intutiva
d'integral d'una funcio en un interval, permet formular amb rigor diversos problemes fsics i
tecnics. Si f es una funcio tada en l'interval [a; b] i p = fx0; x1; ; xng es una particio d'aquest
interval, en cada subinterval Ii = [xi; xi+1] es considera un punt ci ; 0 i n ; 1 i, aleshores,
es deneix la suma de Riemann associada a p i als punts ci , mitjancant:
;1
nX
[26] Sci (f; p) = f(ci )(xi+1 ; xi):
i=0
A la Figura 9.4 s'ha representat la interpretacio geometrica d'una suma de Riemann. E s

immediat comprovar que tota suma de Riemann compleix:
[27] S(f; p) Sci (f; p) S(f; p);
per a qualsevol p 2 P [a; b].

La proposicio seguent relaciona les sumes de Riemann amb la integral de f en [a; b].
9.2.15 ProposicioR.b Una condicio necessaria i sucient per tal que una funcio f sigui integrable
en [a; b] R, amb a f = , es que donat " > 0 qualsevol, existeixi una particio p" de [a; b] tal
que per a tota particio p p", es compleixi:
[28] j ; Sci (f; p)j < ":
Demostracio:
R
La condicio es necessaria. Suposem que f es integrable en [a; b] i ab f = ; donat
" > 0 qualsevol, considerem una particio p" de [a; b] tal que es compleixi la condicio
d'integrabilitat 9[15], es a dir, S(f; p" ) ; S(f; p" ) < "; aleshores, per a tota particio q p" ,
es complira S(f; q) ; S(f; q) < ". D'altra banda, es tenen les desigualtats:
S(f; q) Sci (f; q) S(f; q);
Z b
S(f; q) f S(f; q):
a
Per tant: Z b

f ; Sci (f; p" ) < "; 8q p" ;
a
i queda provat que la condicio es necessaria.
La condicio es sucient. Sigui 2 R que compleix la condicio, es a dir, donat
" > 0 qualsevol, existeix una particio p" 2 P [a; b] tal que per a tota particio p =
fx0; x1; ; xng p", es compleix
j ; Sci (f; p)j < 2" :
Si es prenen els punts ci 2 Ii , de tal manera que
sup f(x) ; f(ci ) = Mi ; f(ci ) < 2(b "; a) ;
x2Ii
aleshores es te:
;1
nX ;1
nX
Mi (xi+1 ; xi ) < 2(b "; a) (xi+1 ; xi ) = 2" :

Sc (f; p)
i ;
i=0 i=0
Finalment, es compleix:
;1
nX ;1
nX
Mi (xi+1 ; xi ) < 2" + 2" = ";

; Mi (xi+1 ; xi ) < ; Sci (f; p) + Sci (f; p) ;
i=0 i=0

364 9. Integracio
R Rb
que demostra la igualtat = ba f. Es prova de forma analoga que = a f; per tant,
R
queda provada la integrabilitat de f en [a; b] i tambe que es compleix = ab f.
9.2.16 La proposicio anterior es pot enunciar dient que f es integrable en [a; b] si i nomes si
es compleix:
Z b ;1
nX
[29] f = p2Plim[a;b] f(ci )(xi+1 ; xi); (p = fx0; x1; ; xng);
a i=0
que expressa la integral de Riemann de f com a lmit d'una suma.
La proposicio seguent estudia una propietat important: la relacio entre integrabilitat i
convergencia uniforme.
9.2.17 Proposicio. Si (fn)n2N es una successio de funcions integrables en l'interval [a; b] R
uniformement convergent a una funcio f, aleshores la funcio lmit es integrable i es compleix:
Z b Z b
[30] f = nlim
!1 fn ;
a a
Z b Z b
(es a dir, es compleix: lim f = lim
n n n
fn ).
a a
Demostracio:
Es provara que la funcio lmit f compleix la condicio d'integrabilitat de la Proposicio 9.1.10.
Donat " > 0 arbitrari, per denicio de convergencia uniforme existeix n0 2 N tal que
jf(x) ; fn (x)j < 3(b "; a) ; 8n > n0; 8x 2 [a; b];
i per tant, per a tota particio p 2 P [a; b] es te:
jS(f ; fn; p)j < 3" ; i jS(f ; fn ; p)j < 3" :
D'altra banda, la integrabilitat de fn en [a; b] implica, en virtut de la Proposicio 9.1.10,
que existeix una particio q tal que
S(fn ; p) ; S(fn ; p) < 3" ; 8p q; 8n 2 N:
De totes les desigualtats anteriors, es facil deduir que:
S(f; p) ; S(f; p) S(f ; fn ; p) + S(fn ; p) ; S(f ; fn ; p) ; S(fn ; p) < 3 3" = ":

Aixo prova la integrabilitat de f en [a; b].

Per tal de provar la igualtat [30], donat " > 0 qualsevol, si n1 2 N es tal que
jf(x) ; fn (x)j < b ;" a ; 8n > n1 ; 8x 2 [a; b];
es sucient plantejar:
Z b Z b Z b Z b

f;

fn " = "; 8n > n ; 8x 2 [a; b];
jf ; fn j <

a a a a b ; a 1
i per tant, la proposicio queda completament provada.

Com a consequencia immediata d'aquest resultat es dedueix el corresponent a series de
funcions.
P
9.2.18 Corollari. Si fn es una serie de funcions integrables en [a; b], uniformement
+1
X
convergent en aquest interval i f = fn es la suma de la serie, aleshores, f es integrable
n=0
en [a; b] i es compleix:
Z b+
X 1 +
X 1Z b
[31] fn = fn :
a n=0 n=0 a
De forma similar al Calcul Diferencial, es poden establir uns teoremes del valor mitja en
l'ambit de la integracio.
9.2.19 Teorema. (del valor mitja integral). Si f i g son dues funcions integrables en un
interval [a; b] de R, amb g positiva en aquest interval, existeix un 2 R tal que:
Z b Z b
[32] fg = g:
a a
Demostracio:
Donat que f es integrable, ha de ser tada en [a; b], es a dir, existeixen m; M 2 R tals que
m f(x) M, per a tot x 2 [a; b]; si g(x) 0, per a tot x 2 [a; b], es pot escriure:
mg(x) f(x)g(x) Mg(x); per a tot x 2 [a; b];
es a dir,
(mg)(x) (fg)(x) (Mg)(x); per a tot x 2 [a; b]:

366 9. Integracio
Les funcions mg; fg i Mg son integrables en [a; b] i, en virtut del Corollari 9.2.4, es te:
Z b Z b Z b
mg fg Mg;
a a a
es a dir, Z Z Z
b b b
m g fg M g:
a a a
Per tant, existeix 2 [m; M] tal que es compleix la igualtat [32].
9.2.20 Corollari. Amb les hipotesis de la proposicio anterior, si a mes f es contnua en [a; b],
existeix un 2 [a; b] tal que:
Z b Z b
[33] fg = f() g:
a a
Demostracio:
Immediata, en virtut de la proposicio anterior i del Corollari 5.2.9.
Figura 9.5
9.2.21 Corollari. Si f es una funcio integrable en l'interval [a; b], existeix un 2 R tal que:
Z b
[34] f = (b ; a);
a

Si, a mes, f es contnua en [a; b], existeix un 2 [a; b] tal que:
Z b
[35] fg = f()(b ; a):
a
Es diu que , o si escau, f(), es el valor mitja integral de f en [a; b] (vegeu les Figures 9.5 i
9.6).
Demostracio:
Immediata, prenent g(x) = 1; x 2 [a; b] en la Proposicio 9.2.19 i en el Corollari 9.2.20.
Figura 9.6

368 9. Integracio
9.3 INTEGRALS I PRIMITIVES

L'objectiu d'aquest apartat es mostrar la metodologia per al calcul de la integral d'una
funcio en un interval; el concepte clau es el de primitiva d'una funcio que permet relacionar els
conceptes d'integral i de derivada d'una funcio a traves del teorema fonamental del Calcul.
9.3.1 Si f es una funcio integrable en un interval [a; b] 2 R, en virtut de la Proposicio 9.2.5,
f es integrable en tot subinterval de [a; b]; en particular, es poden considerar subintervals de la
forma [a; x], qualsevol que sigui a x b. Aixo permet denir en [a; b] la funcio F mitjancant:
Z x
[36] F (x) = f; a x b:
a
R
Observeu que es compleix F (a) = 0 i F(b) = ab f. La funcio F denida a [36], s'anomena
funcio integral de f en [a; b]; a continuacio s'estudiaran les propietats d'aquesta funcio.
9.3.2 Exemple. La funcio integral de la coordenada de R en un interval [a; b], es la funcio F
denida per:
F(x) = x ;2 a ; a x b:
2 2
(Vegeu la Figura 9.7.) Les dues proposicions seguents, s'anomenen sovint primer teorema
fonamental del Calcul.
9.3.3 Proposicio. Si f es una funcio integrable en [a; b], la funcio integral de f en [a; b] es
contnua en el seu domini.
Demostracio:
Es fara provant que la funcio integral F es uniformement contnua en l'interval [a; b],
i per tant, sera contnua en aquest interval. Si " > 0 es arbitrari, si designem per
K = sup jf(x)j > 0 i si x; y son dos punts qualssevol de l'interval tals que jx ; yj < "=K,
x2[a;b]
aleshores es compleix:
Z x Z y Z y Z y
jf j K jx ; yj < K K" = ";

jF(x) ; F(y)j = f; f = f
a a x x
que demostra la continutat uniforme de F en [a; b].

9.3 Integrals i primitives 369
Figura 9.7
9.3.4 Proposicio. Si una funcio f es contnua en un interval [a; b], aleshores la funcio integral
F es derivable en [a; b] i es compleix:
[37] F 0(c) = f(c); a c b:

370 9. Integracio
Demostracio:
Prenem " > 0 arbitrari; considerem un punt qualsevol c de [a; b] i prenguem > 0 tal que
si jhj < es compleix jf(c + h) ; f(c)j < " (aixo es possible per ser f contnua en [a; b]);
aleshores es te:
Z !
F(c + h) ; F (c) 1 c+h

h ; f(c)=
h c f ; f(c) =

Z ! Z c+ h ! Z c+h
1 c+h 1 1 jf ; f(c)j < jh1 j "jhj = ";

= h
f ; h f(c) jhj

c c c
que demostra alhora la derivabilitat de F en [a; b] i [37].
9.3.5 Considerem una funcio f denida en un interval [a; b] R; es diu que una funcio
' : [a; b] ! R es una primitiva de f, si ' es derivable en [a; b] i es compleix:
[38] '0 (x) = f(x); x 2 [a; b];
(derivada lateral en els extrems de l'interval). E s immediat observar, que si ' es una primitiva
de f i es una primitiva de g, la funcio ' + es una primitiva de f +g i la funcio '; ( 2 R),
es una primitiva de f.
Si ' i son dues primitives de f, es compleix
(' ; )0 (x) = '0 (x) ; 0 (x) = f(x) ; f(x) = 0; 8x 2 [a; b];
i per tant, la funcio ' ; es constant en [a; b]. Recprocament, si ' es una primitiva de f i C
es una constant, la funcio ' + CR es una primitiva de f. Aixo prova que el conjunt de totes les
funcions primitives de f, escrit f, es:
Z
[39] f = f' + C = '0 = f; C constantg:
Aquest conjunt s'anomena integral indenida de f. Observi's que la integral indenida d'una
funcio f es la antiimatge de f per l'operador derivacio D que assigna a cada funcio la seva
funcio derivada, es a dir, es pot escriure:
Z
f = D;1 f = f' = D' = f g;
aixo pot justicar el terme antiderivada que utilitzen alguns autors per a nomenar les funcions
primitives (vegeu, per exemple, [Ba]).
9.3.6 Exemple.

1) Si f es contnua en l'interval [a; b], la funcio integral de f denida per [36], es una primitiva
de f en [a; b].
n+1
2) La funcio '(x) = nx + 1 (n 6= ;1); x 2 R, es una primitiva de f(x) = xn; x 2 R.
3) La funcio denida per 8
2(x ; 1) ; 1 x 4;
<
'(x) = : x2
2 ; 2x + 6; 4 < x 5;
es una primitiva de la funcio
(
2 ; 1 x 4;
f(x) =
x ; 2; 4 < x 5:
9.3.7 Recordant les derivades de les funcions elementals, es pot escriure la taula d'integrals
indenides seguent (C indica una constant qualsevol).
Z Z
xm = m xm+1 + C; (m 6= ;1); 1
Z
+1 Z
x = ln jxj + C;
a x
ax = ln a + C; a > 0; a 6= 1; ex = ex + C;
Z Z
sin x = ; cos x + C; cos x = sin x + C;
Z Z
sinh x = cosh x + C; cosh x = sinh x + C;
Z Z
1 = ; cot x + C; 1
Z
sin2 x Z
cos2 x = tan x + C;
1 = ; coth x + C; 1 = tanh x + C;
Z sinh2 x Z cosh2 x
1 = arctan x + C; p 1 2 = arcsin x + C (jxj < 1);
1 + x2 1;x
8 1 1+x
1 = < 2 ln 1 ; x + C; si jxj < 1;
Z >
1 ; x2 > : 1 ln x + 1 + C; si jxj > 1;

Z
2 x;1
1 p
p 2 = argsinh x + C = ln(x + 1 + x2 ) + C;
Z
1+x
p 21 = jxxj ln(jxj + x2 ; 1) + C; (jxj > 1);
p
x ;1

372 9. Integracio
9.3.8 D'altra banda, es immediat comprovar que es compleixen les igualtats:
Z m+1
f m (x)f 0 (x) = f m +(x) 1 + C; (m 6= ;1);
Z 0
f (x) = ln jf(x)j + C;
Z
f(x)
ef (x) f 0 (x) = ef (x) + C:
La proposicio seguent posa de manifest la importancia del concepte de primitiva d'una

funcio.
9.3.9 Proposicio. (Segon teorema fonamental del Calcul o regla de Barrow.) Considerem una
funcio f contnua en un interval [a; b]; es compleixen:
1) f te una primitiva denida en aquest interval.
2) Si ' 2 R f, aleshores:
Z b
[40] f = '(b) ; '(a):
a
Demostracio:
1) Immediata; nomes cal considerar la funcio integral de f, la qual, en virtut de la Proposicio
9.3.4, es una primitiva de f en [a; b].
2) Si ' es una primitiva de f, es compleix ' = F + C, on F es la funcio integral de f i C es
una constant; aleshores: Z b
'(b) = F(b) + C = f + C;
a
'(a) = F(a) + C = C;
restant les dues igualtats, s'obte [40].
El calcul de funcions primitives es veura a l'apartat seguent. D'altra banda, conve fer
observar que no sempre es pot determinar una primitiva d'una funcio contnua; aix, per
exemple, no existeix cap funcio elemental ', que sigui una primitiva de la funcio
f(x) = exp(;x2); per a tot x 2 R:
9.3.10 Exemple.

Z b n+1 n+1
1) xn = b n ;+ a1 ; per a tot n 2 N:
a
2) Si Pm (x) = c0 + c1 x + cmxm es una funcio polinomica, es compleix:
Z b m+1 m+1
Pm = c0(b ; a) + c1 b ;2 a + + cm b m;+a1 :
2 2
a
Z b
3) sin x = ; cos b + cos a:
a
Z b
4) cos x = sin b ; sin a:
a
Z b
5) exp x = exp b ; exp a:
a
Z b
6) 1 = ln b ; ln a = ln b ; si [a; b] (0; +1):
a x a
A continuacio s'estudiaran dos resultats molt utilitzats en el calcul d'integrals: la formula

d'integracio per parts i el metode del canvi de variable.
9.3.11 Proposicio. (Formula d'integracio per parts.) Si f es una funcio contnua en un interval
[a; b] i si u i v son dues funcions de classe C en aquest interval tals que f(x) = u0 (x)v(x); x 2
1
[a; b], es compleix:

Z b Z b
[41] f = u(b)v(b) ; u(a)v(a) ; g; amb g(x) = u(x)v0 (x):
a a
Demostracio:
Immediata, tenint en compte que la funcio ' = uv es una primitiva de f + g = u0v + uv0 ;
en virtut de la regla de Barrow, es complira:
Z b Z b
(f + g) = (u0v + uv0 ) = '(b) ; '(a);
a a
aplicant les propietats algebraiques de la integral i substituint els valors de ' en els extrems
de l'interval, s'obte immediatament [41].
9.3.12 E s habitual utilitzar la notacio:

b
[42] u(x)v(x) = u(b)v(b) ; u(a)v(a):
a

374 9. Integracio
i tambe disposar els calculs de la manera seguent:

0 b Z b
Z b
0 u (x); u(x)
[43] uv= 0 = u(x)v(x) ; uv0 :
a v(x); v (x) a a
La utilitat de la formula d'integracio per parts es fonamenta en que la integral donada es

transforma en una altra integral (que es pot calcular d'alguna manera) i un terme conegut. Els
exemples seguents posen de manifest la utilitat practica apuntada.
Z 2
9.3.13 Exemple. Per calcular la integral ln x, es pot considerar la descomposicio
ln x = u0(x)v(x) = 1 lnx, i per tant, es tindra g(x) = u(x)v0 (x) = x x = 1; nalment:
1
1
Z 2 Z 2
lnx = 2 ln 2 ; 1 ln 1 ; 1 = 2 ln2 ; 1:
1 1
Z b
9.3.14 Exemple. Per calcular xex , es te:
a
Z b
u0(x) = ex ; u(x) = ex b Z b

xex = = xe ; ex = eb (b ; 1) + ea (1 ; a):
x
a v(x) = x; v0 (x) = 1 a a
9.3.15 Exemple.
R
En determinats casos, cal aplicar el metode reiteradament; aix, per calcular
la integral 1
0
x2ex , es pot fer escrivint:
Z 1
u0(x) = ex ; u(x) = ex 2 x 1 Z 1 x Z 1
x2
ex = = x e ; 2 xe = e ; 2 xex :
0 v(x) = x2 ; v0 (x) = 2x
0 0 0
Aquesta ultima integral es pot calcular tambe aplicant la formula d'integracio per parts, i en
resulta:
0 1 Z 1
Z 1
x u (x) = ex ; u(x) = ex
xe = 0 = xe ; ex = e ; (e ; 1) = 1;
x
0 v(x) = x; v (x) = 1 0 0
en denitiva, es te: Z 1
x2ex = e ; 2:
0

9.3.16 Teorema. (Del canvi de variable.) Considerem una funcio f contnua en [a; b]; si g es
una funcio de clase C ([c; d]) tal que g0 (t) 6= 0; 8t 2 [c; d] i amb g(c) = a i g(d) = b, aleshores
1
es compleix:
Z b Z d
[44] f= (f g)g0 :
a c
L'expressio x = g(t) (o be la t = g;1 (x)) s'anomena equacio del canvi de variable en la integral
donada.
Demostracio:
Si ' es una primitiva de f, la funcio composta ' g es derivable, i es compleix (regla de la
cadena):
(' g)0 = ('0 g)g0 = (f g)g0 ;
aplicant ara la regla de Barrow, resultara:
Z d Z b
(f g)g0 = (' g)(d) ; (' g)(c) = '(b) ; '(a) = f;
c a
i la proposicio queda provada.
R p
9.3.17 Exemple. Per calcular 1 ; x , es considera el canvi de variable denit per
1 2
x = g(t) = sin t; t 2 [0; ]; aleshores, es te:

0
2
p
(f g)g0 = 1 ; x sin t cos t = cos2 t = 1 + cos
2
2 ;
2t
aplicant el teorema del canvi de variable, s'obte:

Z 1p Z
1;x =2
1 + cos 2t = 2 + 4 = 4 :
t sin
2 2t 2
0 0 2 0
Z
9.3.18 Exemple. Per calcular la integral 1 +1px , considereu el canvi de variable denit
2
p 0
per x = g(t) = t ; t 2 [0; 2]; aleshores es te:
2
(f g)g0 = 1 2t
+ t:
Aplicant el teorema, s'obte:
Z p
2
1p = Z 2 2t =
0 1+ 2 0 1+t
Z p2
2 1 = 2p2 ; ln(1 + p2):
1; 1+
0 t

376 9. Integracio
9.3.19 Al aplicar el teorema del canvi de variable es fa la substitucio natural dels lmits
d'integracio canviant els extrems de l'interval d'integrabilitat de f pels extrems de l'interval
d'integrabilitat de la funcio f g. Cal observar que en la funcio no es fa aquest canvi natural, ja
que se substitueix f(x) per f(g(t))g0 (t), que correspon a la substitucio x = g(t) en la diferencial
f(x)dx. Per aquest motiu, la integral de f en un interval s'escriu tambe:
Z b Z b
[45] f= f(x)dx;
a a
notacio que, a partir d'ara, s'utilitzara de manera indistinta en aquest Curs; de fet, quan
s'aplica el metode del canvi de variable aquesta notacio resulta util i mes endavant (Apartat
9.5) es veura com ajuda per explicitar la variable d'integracio en les integrals depenents d'un
parametre.
9.4 CA LCUL DE PRIMITIVES

El segon teorema fonamental del Calcul estableix que la integral d'una funcio f en un
interval [a; b] pot calcular-se com la diferencia de valors d'una funcio primitiva de f en els
extrems de l'interval; es raonable, doncs, que es dediqui un apartat a la metodologia per al
calcul de primitives d'una funcio, altrament dita metodes de primitivacio. No es preten ser
exhaustiu en aquesta exposicio, sino tractar els casos mes importants i frequents d'us practic;
en qualsevol cas, es pot recorrer a \taules de primitives" o a programes de calcul de primitives,
ja que si no es pot calcular una primitiva per metodes analtics, existeixen metodes aproximats
per calcular la integral (que s'estudiaran mes endavant).
9.4.1 Proposicio. (Metode de primitivacio per parts.) Considerem una funcio f contnua en
un interval [a; b]; si existeixen dues funcions u; v de clase C en aquest interval tals que f = u0v,
1
aleshores la funcio ' = uv ; g es una primitiva de f, en que g = uv0 .

Demostracio:
Immediata, ja que la funcio uv es una primitiva de f + g.
9.4.2 Habitualment el metode de primitivacio per parts s'expressa:

Z Z
[46] u0 v = uv ; uv0 + C:
(Es recorda que C designa qualsevol constant real.) La disposicio practica per efectuar els
calculs es, naturalment, analoga a l'esmentada a 9.3.12. A continuacio s'exposen uns exemples
illustratius del metode.

9.4 Calcul de primitives 377
9.4.3 Exemple. Per calcular una primitiva de la funcio ln x, considereu:

8
u0(x) = 1; u(x) = x;
<
: v(v) = ln x; v0 (x) = 1 :
x
Aleshores, aplicant el metode de primitivacio per parts, es te
Z Z
ln x = x lnx ; 1 = x lnx ; x + C:
R
9.4.4 Exemple. Per calcular eax cos bx, es pot considerar la descomposicio seguent de la
funcio: 8
< u0(x) = cos bx; u(x) = 1b sinbx;
:
v(x) = eax ; v0 (x) = aeax :
Aplicant [46], s'obte: Z
eax cos bx =1 eax sin bx ; a Z eax sinbx:
b b
Aquesta ultima primitiva es pot calcular de manera similar
Z Z
eax sin bx = ; 1b eax cos bx + ab eax cos bx:
Substituint a l'expressio anterior, s'obte:
Z 2 Z
eax cos bx = 1b eax sin bx + ba2 eax cos bx ; ab2 eax cos bx;
de la qual resulta nalment:
Z ax
eax cos bx = a2e+ b2 b sin bx + a cos bx + C:
9.4.5 Exemple. Es tracta d'obtenir una formula recurrent per calcular les primitives:
Z
1
Fn(x) = (1 + x2)n ; n 2 N:
Es considera la descomposicio:
8
< u0(x) = 1; u(x) = x;
: v(x) =
1 ; v0 (x) = ;2nx ;
(1 + x2)n (1 + x2)n+1

378 9. Integracio
amb la qual cosa, es compleix:

Z
Fn(x) = (1 +xx2)n + 2n (1 + xx2 )n+1 =
2
Z
x 1 1
= (1 + x2)n + 2n (1 + x2)n ; (1 + x2 )n+1 =
= (1 +xx2)n + 2nFn(x) ; 2nFn+1(x)
D'aquesta expressio es dedueix la formula recurrent:
Fn+1 (x) = 2n(1 +x x2 )n + 2n2n; 1 Fn (x);
que permet el calcul de Fn(x) per a tot n 2 N, tenint en compte que F1 (x) = arctan x.
9.4.6 Proposicio. (Metode de primitivacio per canvi de variable.) Considerem una funcio f
contnua en l'interval [a; b]. Si g es una funcio de classe C en [c; d] tal que g0 (t) =
1
6 0; 8t 2 [c; d]
i, a mes, g([c; d]) = [a; b], aleshores si es una primitiva de (f g)g0 es compleix:
Z
[47] f = g;1 + C:
Demostracio:
Nomes cal comprovar que la funcio g;1 compleix la denicio de funcio primitiva; en
efecte, aplicant la regla de la cadena s'obte:
( g;1 )0 (x) = 0 (g;1 (x))(g;1 )0 (x) = 0 (t) g01(t) =

= f(g(t))g0 (t) g01(t) = f(x); 8x 2 (a; b):
9.4.7 Habitualment, l'expressio [47] s'escriu:

Z Z
[48] f= (f g)g0 g;1 + C:
En notacio tradicional:
Z Z
[49] f(x)dx = f(g(t))g0 (t)dt g;1(x) + C:

A vegades, s'escriu (incorrectament):

Z Z
f(x)dx = f(g(t))g0 (t)dt + C:
9.4.8 Exemple. Es tracta de calcular la integral indenida de la funcio

p
f(x) = 1 ; x : 2
Es considera el canvi de variable denit per l'aplicacio

g(t) = sin t; g0 (t) = cos t:
Es compleix:
(f g)g0 = ( 1 ; x2 sin t) cos t = cos2 t = 1 + cos 2t
p
2 :
Cal determinar ara una primitiva d'aquesta funcio; s'obte:
Z
1 + cos 2t = t + sin 2t :
2 2 4
Amb aixo, i en virtut de la Proposicio 9.4.6, es te nalment:
Z p
1 ; x2 = 2t + sin42t arcsin x = 12 arcsin x + 12 x 1 ; x2 + C:
p
9.4.9 Exemple. Per calcular la integral indenida de la funcio

f(x) = 1 +1px ;
es considera l'aplicacio
g(t) = t2 ; t > 0; g0 (t) = 2t
Aleshores es te:
(f g)g0 = 1 +1px t2 2t = 1 2t+ t:
Ara s'ha de calcular una primitiva d'aquesta funcio:
Z
2t = 2t ; 2 ln(1 + t);
1+t
i en virtut de la Proposicio 9.4.6, s'obte nalment:
Z
1p = (2t ; 2 ln(1 + t)) (px) = 2px ; 2 ln(1 + px) + C:
1+ x

380 9. Integracio
Els metodes de calcul de primitives per parts i per canvi de variable, s'apliquen tenint
en compte la classe de funcions de les quals es vol determinar una primitiva. S'estudia
esquematicament, a continuacio, la primitivacio de funcions racionals, funcions racionals de
funcions trigonometriques i alguns tipus de funcions irracionals.
Primitivacio de funcions racionals.
9.4.10 Una funcio racional r es el quocient de dues funcions polinomiques P i Q, de les quals
suposarem que el grau del numerador es menor que el grau del denominador, es a dir:
P (x) ; gr P (x) < gr Q(x);
r(x) = Q(x)
si el grau del numerador es major o igual que el grau del denominador, es divideixen les funcions
polinomiques en potencies decreixents i s'obte una funcio polinomica mes una racional com
l'anterior. Se suposa que es coneix la descomposicio d'una funcio racional en suma de fraccions
simples, que depenen del tipus d'arrel del polinomi denominador Q(x). Aix, es te la fraccio:
[50] A
x ; a;
quan a es una arrel real simple de Q(x); si, en canvi, a es una arrel real de multiplicitat m > 1,
dona lloc a les m fraccions:
[51] A1 + A2 + Am :
x ; a (x ; a)2 (x ; a)m
Per altra part, s'obte la fraccio:
[52] Mx + N
x2 + px + q ;
si p2 ; 4q < 0 i es arrel complexa simple; si es arrel complexa multiple de multiplicitat n > 1,
es tenen les n fraccions:
M1 x + N1 M2 x + N2 Mn x + Nn
[53] x2 + px + q + (x2 + px + q)2 + (x2 + px + q)n :
Els coecients de la descomposicio en fraccions simples es poden calcular, una vegada s'han
sumat totes les fraccions, per igualacio i, tambe, tenint en compte el valor numeric dels polinomis
numeradors en les arrels del denominador (aixo pot simplicar notablement els calculs). A partir
de la descomposicio de la funcio racional r(x) en fraccions simples, es pot calcular una primitiva
d'aquesta, sumant una primitiva de cada una de les fraccions simples de la descomposicio, que
es determina de la forma que s'exposa a continuacio.
En primer lloc, es compleix:
Z
A
[54] x ; a = A ln jx ; aj;

per a les fraccions [51] es te:

Z
Ak = ; Ak
[55] (x ; a) k (k ; 1)(x ; a)k;1 ; 1 k m:
Per calcular una primitiva de [52], s'escriu en primer lloc:

x2 + px + q = (x ; r)2 + s2 ;
on r i s es determinen per igualacio de coecients, i a continuacio s'aplica el canvi de variable
denit per:
x = g(t) = r + st; o t = g;1 (x) = x ;s r :
Observeu que necessariament ha de ser s 6= 0, ja que es tracta d'arrels complexes; procedint
aix s'obte: Z
M(r + st) + N s = Mr + N Z 1 + M Z t =
s2 (t2 + 1) s t2 + 1 t2 + 1
= Mr s+ N arctan t + M2 ln(t2 + 1);
es a dir:
Z
[56] Mx + N = Mr + N arctan x ; r + M ln x2 + px + q :
x + px + q
2 s s 2 s2
Per a l'ultim tipus de fraccions simples s'aplica la mateixa metodologia que per a les
anteriors i s'obtenen les primitives:
Mk r + Nk Z 1 + Mk Z t
s2k;1 (1 + t2 )k s2k;2 (1 + t2)k ;
la primera s'ha calculat per recurrencia (vegeu l'Exemple 9.4.5) i la segona es immediata. Si
k 2, es compleix:
Z
[57] Mksr2k+;1Nk (1 +1t2 )k = Mksr2k+;1Nk 2(k ; 1)(1t + t2)k;1 + 2k ;3 Z 1
2k ; 2 (1 + t2 )k;1 ;
i si k = 1, se sap que:
Z
[58] 1 = arctan t:
1 + t2
Per a la segona primitiva, es te:
[59] Mk Z t =; Mk 1
s2 k ; 2 (1 + t )
2 k (2 ; 2k)s 2 k ;2 (1 + t2)k;1
Com a ultima operacio, cal aplicar la funcio inversa del canvi de variable denit, es a dir
g;1 (x) = x ;s r . Els detalls es deixen com a exercici.

382 9. Integracio
9.4.11 Exemple. Calcular la integral indenida de la funcio:

f(x) = x + x + 2x + 2x + 2x ; 1 :
5 4 3 2
5x + x + 2x + 2x2 + x + 1
4 3
En primer lloc, cal efectuar la divisio dels polinomis en potencies decreixents:

f(x) = 1 + x5 + x4 + 2xx3;+22x2 + x + 1 = 1 + r(x):
Cal ara calcular una primitiva de r(x). La descomposicio factorial del polinomi denominador
es
x5 + x4 + 2x3 + 2x2 + x + 1 = (x + 1)(x2 + 1)2 ;
amb la qual cosa, la descomposicio en fraccions simples es:
x;2 = A + Bx + C + Dx + E :
x + x + 2x + 2x + x + 1 x + 1 x2 + 1 (x2 + 1)2
5 4 3 2
La determinacio dels coecients dona com a resultat:

A = ; 34 ; B = 43 ; C = ; 34 ; D = 32 ; E = ; 21 ;
i per tant, es tindra:
Z Z Z
f = 1 + x5 + x4 + 2xx3;+22x2 + x + 1 =
Z Z Z
= x ; 43 x +1 1 + 43 xx2;+11 + 12 (x3x ;1 =
2 + 1)2
Z
= x ; 34 ln(x + 1) + 38 ln(x2 + 1) ; 34 arctan x ; 4(x23+ 1) ; 12 (x2 +1 1)2 =

= x ; 43 ln(x + 1) + 38 ln(x2 + 1) ; 34 arctan x ; 4(x23+ 1) ; 12 2(x2x+ 1) + 12 arctan x =
= x ; 43 ln(x + 1) + 38 ln(x2 + 1) ; arctan x ; 4(x3 2;+x1) + C:
Primitivacio de funcions trigonometriques.
9.4.12 Un primer cas senzill de funcions trigonometriques son els productes:

f(x) = sin(ax + b) cos(cx + d);
f(x) = sin(ax + b) sin(cx + d);
f(x) = cos(ax + b) cos(cx + d):
Tenint en compte les relacions:
sin x sin y = 21 (cos(x ; y) ; cos(x + y));
cos x cos y = 21 (cos(x ; y) + cos(x + y));
sin x cos y = 21 (sin(x ; y) + sin(x + y));

(vegeu Captol 6, exercici 13) es poden calcular facilment les primitives d'aquestes funcions; si
hi ha mes de dos factors, s'aplica el metode reiteradament.
9.4.13 Exemple.
Z Z
sin(2x + 1) cos(x + 2) = 1 (sin(3x + 3) + sin(x ; 1)) =
2
1
= ; 6 cos(3x + 3) ; 12 cos(x ; 1) + C:
Z
9.4.14 Exemple. Per calcular sin x sin 2x sin 3x cal escriure previament:

sin x sin2x sin 3x = 12 cos x ; 12 cos 3x sin 3x =
= 21 cos x sin 3x ; 21 cos 3x sin 3x =

1 1 1
= 4 sin 4x + sin 2x ; 2 2 sin 6x ;
amb la qual cosa, es te:

Z
1 cos 4x ; 1 cos 6x + C:
sin x sin2x sin 3x = ; 81 cos 2x ; 16 24
9.4.15 Per calcular primitives de funcions racionals de les funcions trigonometriques sin i cos,
es a dir, calcular primitives de funcions del tipus:
P(sin x; cos x) ;
r(sin x; cos x) = Q(sin x; cosx)
on P i Q son polinomis, s'ha d'aplicar el metode del canvi de variable, per tal de transformar
la funcio racional r(sin x; cos x) en una funcio racional estandard; el canvi de variable que cal
aplicar depen d'algunes circumstancies particulars que s'exposen a continuacio.
1) Si la funcio racional es tal que:
r(; sin x; cosx) = ;r(sin x; cos x);
(es a dir, r es senar en sin x), cal aplicar el canvi de variable denit per:
[60] x = g(u) = arccos u () u = g;1 (x) = cos x:

384 9. Integracio
2) Si la funcio r es tal que:

r(sin x; ; cos x) = ;r(sin x; cos x);
(es a dir, r es senar en cos x), es recomanable aplicar el canvi de variable:
[61] x = g(u) = arcsin u () u = g;1 (x) = sin x:
3) Si la funcio racional es tal que:

r(; sin x; ; cos x) = r(sin x; cos x);
es pot aplicar el canvi de variable denit per:
[62] x = g(u) = arctan u () u = g;1 (x) = tan x:
L'expressio de sin x i cos x en funcio de u es:
sin x = p 2u ; cos x = p 21 :
u +1 u +1
4) Si la funcio r no compleix cap de les condicions anteriors, s'ha d'aplicar el canvi de variable:
[63] x = g(u) = 2 arctan u () u = g;1 (x) = tan x2 :
L'expressio de sin x i cos x en funcio de u es en aquest cas:
sin x = u22u+ 1 ; cos x = 1u2;+u1 :

2
Aquest canvi de variable tambe es pot aplicar en els casos anteriors, pero generalment els altres
canvis proposats simpliquen els calculs.
9.4.16 Exemple. La funcio

r(sin x; cos x) = sin x cos x ;
1 + sin x
es senar en cos x i en canvi no ho es en sin x. Fent el canvi de variable [61], s'obte:
Z p
u 1 ; u2 p 1 = Z u = u ; ln(1 + u);
1+u 1 ; u2 1+u
En denitiva, es compleix:
Z
sin x cos x = sin x ; ln(1 + sin x) + C:
1 + sin x

D'altra banda, aplicant el canvi de variable [63]:

Z
2u 1 ; u2
1 + u2 1 + u2 2 ;
1 + 1 +2uu2 1 + u
2
que dona un calcul notablement mes complicat.
9.4.17 Exemple. La funcio racional

r(sin x; cosx) = 2 sin x
2
+ cos x ;
no compleix cap cas especial de simetria i, per tant, cal resoldre-la aplicant el canvi de variable
[63]:
Z
4u2
(u2 + 1)2 2 = Z 8u2 :
1 ;
2 + u2 + 1u 2
u 2 + 1 (u 2 + 1) 2 (u2 + 3)
La descomposicio de la funcio racional en suma de fraccions simples es:

8u2 = 6 ; 4 ; 6 ;
(u + 1) (u + 3) u + 1 (u2 + 1)2 u2 + 3
2 2 2 2
amb la qual cosa, es compleix:

Z p
8u2 = 6 arctan u ; 1 arctan u + u ; 2 3 arctan pu ;
(u + 1) (u + 3)
2 2 2 2 2(1 + u )
2 9 3
Finalment, Z p

sin2 x = 11x ; sin x ; 2 3 arctan p1 tan x + C:
2 + cos x 4 4 9 3 2
Primitivacio de funcions irracionals.
9.4.18 Per calcular una primitiva de funcions irracionals del tipus:

f(x) = p 2 1 ; g(x) = p 2P (x) ; i h(x) = P(x)
p ;
ax + bx + c ax + bx + c (x ; x0) ax2 + bx + c
m
(en que P (x) es una funcio polinomica de grau n), s'estudiara el primer tipus i es plantejara
despres la reduccio dels altres a aquest per canvi de variable.

386 9. Integracio
Per calcular Z
p 1 ;
ax + bx + c
2
cal expressar en primer lloc:

ax2 + bx + c = a((x ; r)2 + s);
i a continuacio aplicar el canvi de variable denit per:
x = g(u) = r + jsj u () u = g;1 (x) = xp; r :
p
[64]
jsj
La funcio primitiva que s'obte depen dels signes de a i de s.
El calcul d'una primitiva d'una funcio del segon tipus amb n = 1 es trivial, ja que es pot
descomposar en suma d'una immediata i una del primer tipus. Per calcular:
Z
p 2P (x) ; grP (x) 2;
ax + bx + c
s'escriu previament
0
p 2P (x) = Q(x) ax2 + bx + c + p 2
p
[65] ;
ax + bx + c ax + bx + c
on Q(x) es una funcio polinomica de grau n ; 1 i 2 R, que es determinen a partir d'aquesta
igualtat; amb aixo, es redueix el problema al calcul d'una primitiva del primer tipus.
L'ultim cas es resol aplicant el canvi de variable denit per:
[66] x = g(v) = x0 + v1 () v = g;1 (x) = x ;1 x ;
0
i es redueix a un calcul com en el segon cas.
9.4.19 Exemple. Es tracta de calcular la integral indenida:

Z
p1 :
(x ; 1) 2x2 + x ; 1
2
S'observa que correspon a una funcio irracional del tercer tipus i, per tant, el canvi de variable
[66] en aquest cas concret resulta:
x = 1 + v1 =) (x ; 1)2 = v12 i 2x2 + x ; 1 = 2 + 5v + v22 :
Fent el canvi, s'obte el calcul de la funcio primitiva:
Z
p 2 ;v ;
2v + 5v + 2

es a dir, una funcio irracional del segon tipus, amb polinomi numerador de grau 1, que es redueix
immediatament al primer tipus:
Z Z
p 2 ; v 1
= ; 2 2v + 5v + 2 + 4 p 2 1
p
2
5 :
2v + 5v + 2 2v + 5v + 2
Per calcular la primitiva del segon membre, cal escriure:

2v2 + 5v + 2 = 2((v ; r)2 + s) = 2 (v + 45 )2 ; 16 9 ;
fent ara el canvi de variable:

v + 45 = 34 t =) v = 3t 4; 5 () t = 4v 3+ 5 ;
s'obte: Z p
q
1 4 = 22 argcosh t:
3
3t;5 2 3t;5
2( 4 ) + 5 4 + 2
Per tant, es compleix:
Z p
p 2 ; v 1
= ; 2 2v + 5v + 2 + 4 22 argcosh 4v 3+ 5 ;
p
2
5
2v + 5v + 2
i en denitiva, la integral indenida buscada es:
Z r p
p 1 = ; 1 2( 1 ) 2 + 5( 1 ) + 2 + 5 2 argcosh 4( x;1 1 ) + 5 =
(x ; 1)2 2x2 + x ; 1 2 x;1 x;1 8 3
p
= ; 2(x 1; 1) 2x2 + x ; 1 + 5 8 2 argcosh 5x
p ;1
3x ; 3 + C:
9.4.20 Un altre tipus de funcions irracionals que apareix sovint es el seguent: si p ; ; pr son
1
nombres racionals, el calcul de primitives de funcions de la forma:
+ b p ; ; ax + b pr ;

f x; ax
1
cx + d cx + d
es pot dur a terme mitjancant el canvi de variable:
ax + b () x = b ; dtm ;
tm = cx +d ctm ; a
on m es el denominador comu dels nombres racionals p1 ; ; pr .
9.4.21 Exemple. El calcul de Z

p
x x ; 1;

388 9. Integracio
es pot dur a terme amb el canvi de variable denit per:

t2 = x ; 1 () x = t2 + 1;
que condueix a la integral indenida:
Z
(t2 + 1)t (2t) = 25 t5 + 32 t3 ;
per tant, es compleix:
Z
p
x x ; 1 = 25 (x ; 1)5=2 + 32 (x ; 1)3=2 + C:
9.4.22 Exemple. Per calcular Z

p 1 p ;
2 x+ x 3
s'observa que m = 6 es el denominador comu dels nombres racionals p1 = 21 i p2 = 13 ; per tant,
el canvi de variable adient es el denit per:
t6 = x () t = x1=6;
fent el canvi indicat, la primitiva a calcular es aleshores:
Z
1 32 3 3
2t3 + t2 6t = t ; 4 t + 4 t ; 2 ln(2t + 1);
5 3
amb la qual cosa, es te nalment:

Z
1 p 3p 3p 3 p
2px + px = x ; 4 x + 4 x ; 2 ln(2 x + 1) + C:
3 6 6
3

9.5 Funcions denides per integrals 389
9.5 FUNCIONS DEFINIDES PER INTEGRALS

Aquest apartat es dedica a l'estudi de les funcions denides per integrals, o integrals
depenents d'un parametre, i n'estableix les propietats mes importants: continutat, derivabilitat
i integrabilitat.
9.5.1 Si [a; b] i [c; d] son dos intervals de R, es pot considerar el producte cartesia d'ambdos
intervals, que es el subconjunt I del pla complex denit per:
I = f(x; y) = a x b; c y dg = [a; b] [c; d]:
Si f es una funcio denida en I, per a cada y 2 [c; d] es pot denir en [a; b] la funcio real d'una
variable fy , mitjancant:
[67] fy (x) = f(x; y); 8x 2 [a; b]:
Analogament, per a cada x 2 [a; b] es pot considerar la funcio real d'una variable de domini
l'interval [c; d], denida per:
[68] fx (y) = f(x; y); 8y 2 [c; d]:
A la Figura 9.8 s'han representat dues d'aquestes funcions en un cas concret.
Se suposa que la funcio f es contnua en I, amb la qual cosa, les funcions fy i fx son
contnues en [a; b] i en [c; d], respectivament, per a qualsevol y 2 [c; d] i qualsevol x 2 [a; b].
En virtut de la seva continutat, aquestes funcions son integrables en l'interval de denicio
respectiu, i es poden denir les funcions F i G, mitjancant:
Z b Z b
F(y) = fy (x) = f(x; y)dx;
[69] a a
Z d Z d
G(x) = fx (y) = f(x; y)dy:
c c
(La notacio tradicional de les integrals denides ajuda a aclarir respecte de quina variable es fa
la integracio). Les funcions F i G s'anomenen funcions denides per integrals, o tambe integrals
depenents d'un parametre, les propietats de les quals es tracten a continuacio. A la Figura 9.8
s'ha representat una interpretacio geometrica d'aquestes funcions, com l'area limitada per una
corba, analogament a la realitzada amb anterioritat.
9.5.2 Exemple. Considerem l'interval I = [0; 2] [0; 1] R i la funcio f denida en I per

2
f(x; y) = x + y ; 1; (x; y) 2 I; es clar que es tracta d'una funcio contnua en aquest interval.
2 2
Per a x = 1, per exemple, es te:

f1 (x) = f(1; y) = y2 ; 0 y 1;
per a y = 0:2, es compleix:
f0:5(x) = f(x; 0:5) = x2 ; 0:75; 0 x 2:

390 9. Integracio
Les funcions F i G estan denides per:

Z 2 2
F(y) = (x2 + y2 ; 1)dx = ( x3 + y2 x ; x) = 38 + 2y2 ; 2 = 2y2 + 23 ; 0 y 1;
3
0 0
Z 1 1
y
G(x) = (x2 + y2 ; 1)dy = (x2y + 3 ; y) = x2 + 31 ; 1 = x2 ; 23 ; 0 x 2:
3
0 0
Figura 9.8

9.5 Funcions denides per integrals 391
La primera propietat que s'estudia de les funcions denides per integrals es la continutat.
9.5.3 Proposicio. Si f es contnua en I, les funcions F i G son contnues en [c; d] i [a; b],
respectivament.
Demostracio:
Es fa per a la funcio F; la corresponent a la funcio G es analoga. Si (x0; y0 ) es un punt
qualsevol de I, per ser f contnua en I, donat " > 0 qualsevol, existeix un > 0 tal que:
jy ; y0 j < =) jf(x; y) ; f(x; y0 )j = jfy (x) ; fy (x)j < b ;" a ; 0
per tant, es te:

Z b Z b Z b Z b

jF(y) ; F(y0)j =
f(x; y)dx ; f(x; y0 )dx =
fy (x)dx ; fy0 (x)dx
a a a a
Z b Z b
jfy (x) ; fy (x)jdx < " = ":
a
0
a b ; a
La proposicio anterior es coneix sovint com la propietat de pas al lmit sota el signe integral,
ja que si y0 2 (c; d), la continutat de F permet escriure:
Z b Z b Z b
lim
y!y
f(x; y)dx = ylim
!y F (y) = F(y0 ) = f(x; y0 )dx = lim f(x; y)dx:
0 a 0 a a y!y0
Analogament, per a la funcio G es compleix:
Z d Z d
lim
x!x
f(x; y)dy = lim f(x; y)dy:
0 c c x!x0
A continuacio s'estudia la derivabilitat de les funcions F i G, denides per les equacions

[69].
9.5.4 Proposicio. (Derivacio sota el signe integral.) Si la funcio f es derivable en tot punt
(x; y) del conjunt (a; b) (c; d) i les funcions derivades parcials de f son contnues (es a dir, les
funcions fx i fy son de clase C ), aleshores les funcions F i G son derivables en els intervals
1
(c; d) i (a; b), respectivament, i es compleix:

Z b
F 0(y) = D2 f(x; y)dx; y 2 (c; d);
[70] a
Z d
G0(x) = D1 f(x; y)dy; x 2 (a; b):
c

392 9. Integracio
Demostracio:
Aplicant la denicio de derivada en un punt, es te:
Z b Z b
F 0 (y) = hlim F(y + h) ; F(y) = lim 1 f(x; y + h)dx ; f(x; y)dx =
!0 h h!0 h a a
Z b Z b
= hlim 1 (f (x) ; fy (x))dx = hlim fy+h (x) ; fy (x) dx =
!0 h a y+h a !0 h
Z b Z b
= hlim f(x; y + h) ; f(x; y) dx = D2 f(x; y)dx:
a !0 h a
La derivabilitat de la funcio G en (a; b) es prova analogament.
9.5.5 Proposicio. Les funcions F i G son integrables en els intervals de denicio respectius i
es compleix:
Z d Z b
[71] F (y)dy = G(x)dx:
c a
Demostracio:
La integrabilitat de les funcions es consequencia immediata de la seva continutat. Per
tal de demostrar rigorosament [71] es requereixen conceptes no tractats en aquest Curs;
concretament la continutat uniforme de funcions denides en subconjunts de R2 (el lector
interessat pot consultar, per exemple, la referencia [Or]). Tanmateix, si f es una funcio
positiva en I, es pot interpretar geometricament la integral de F en [c; d], com el volum
del cos tridimensional:

= f(x; y; z) = a x b; c y d; 0 z f(x; y)g;
la integral de G en [a; b] es pot interpretar com el volum del mateix cos, i per tant, es
justica la igualtat [71].
9.5.6 Exemple. A ttol merament de comprovacio, si F i G son les funcions de l'Exemple

9.5.2, es te d'una banda:
Z Z
(2y + 32 )dy = ( 32 y3 + 23 y) = 43 ;
1 1 1
F(y)dy = 2
0 0 0
i de l'altra, es compleix:
Z Z
(x ; 32 )dx = ( 13 x3 ; 23 x) = 43 :
2 2 2
G(x)dx = 2
0 0 0

9.6 Aplicacions de la integral 393
Habitualment, s'escriu la igualtat [71] aix:

Z d Z b Z b Z d
[72] dy f(x; y)dx = dx f(x; y)dy;
c a a c
i per aquest motiu, la proposicio anterior s'anomena del canvi d'ordre d'integracio.
La interpretacio geometrica exposada a la proposicio anterior justica el fet que les integrals
iterades s'apliquin al calcul del volum de cossos tridimensionals, tals que la seva projeccio sobre
el pla sigui un rectangle.
9.5.7 Exemple. Per a calcular el volum d'un cilindre de radi R i altura H, si es deneix com
el conjunt:
p p

= f(x; y; z) = 0 x 2R; 0 y H; ; 2Rx ; x2 z 2Rx ; x2g;
aleshores, i tenint en compte la simetria, el volum del cilindre es:
Z R Z Hp Z Rp
V (
) = 4 dx 2Rx ; x2dy = 4H 2Rx ; x2 dx = R2 H:
0 0 0
9.6 APLICACIONS DE LA INTEGRAL.

El concepte d'integral d'una funcio en un interval te moltes aplicacions dins el camp de la
Matematica (algunes de les quals es veuen a continuacio) i en molts altres camps relacionats
amb l'Enginyeria i les Ciencies Aplicades (Mecanica, Electrotecnia, Qumica, etc...); aquestes
aplicacions es veuran en les respectives materies del Pla d'Estudis, ja que seria gairebe impossible
fer-ne una recopilacio exhaustiva.
A rea d'un recinte del pla.
9.6.1 Si f es una funcio tada i positiva en l'interval [a; b] R, ja s'ha dit que es pot interpretar
la integral de f en aquest interval com l'area del subconjunt del pla:

= f(x; y) 2 R2 = a x b; 0 y f(x)g;
R
iR per tant, A(
) = ab f. Si la funcio f no es positiva, l'area es pot calcular amb la integral
b
a jf j (vegeu la Figura 9.9(a)).

394 9. Integracio
Figura 9.9
Si g es una altra funcio denida en [a; b] i tal que g(x) f(x) per a tot x 2 [a; b], g es
tambe tada en aquest interval i l'area del subconjunt del pla:

= f(x; y) 2 R2 = a x b; g(x) y f(x)g;

es pot calcular mitjancant la integral:

Z b Z b Z b
[73] A(
) = f; g= (f ; g):
a a a
(Vegeu la Figura 9.9(b).) Si no es compleix la condicio f(x) g(x) en l'interval, aleshores
l'area del conjunt limitat per les corbes en l'interval [a; b] es pot calcular amb la integral:
Z b
A(
) = jf ; gj;
a
nalment, quan hi ha k ; 1 k p punts d'interseccio entre els gracs d'ambdues funcions,
l'area del recinte resultant es pot calcular mitjancant la suma:
;1 Z k+1
pX
[74] A(
) = jf ; gj:
k=1 k
(Vegeu la Figura 9.9(c).)
9.6.2 Exemple.
1) Es tracta de calcular l'area limitada per les paraboles:
x ; 3y = 0; 2x + 3y ; 12 = 0:
2 2
Els punts d'interseccio d'ambdues corbes son: P (;2; ) i Q(2; ). Si considerem les 4
3
4
3
funcions:
f(x) = 4 ; 2x3 ; g(x) = x3 ;
2 2
es compleix g(x) f(x); 8x 2 [;2; 2], i per tant, es pot calcular l'area del conjunt:

= f(x; y) = ; 2 x 2; x3 y 4 ; 2x3 g;
2 2
aplicant [73], i s'obte:

Z 2 Z 2
(4 ; 2x3 ) ; x3 = 32
2 2
A(
) = (f(x) ; g(x)) = 3:
;2 ;2
2) Es vol calcular l'area limitada per les corbes y = cos x i y = sin x entre x = 0 i x =p 2.
En l'interval
p [0; 2], les corbes y = sin x i y = cos x es tallen en dos punts: P( 4 ; 22 ) i
Q(5 4 ; ; 22 ); aleshores, l'interval queda dividit en tres subintervals, en els quals es compleix:
sin x cos x; si 0 x 4 ;
cos x sin x; si 4 x 5 4 ;
sin x cos x; si 5 4 x 2:

396 9. Integracio
Per tant, l'area del conjunt

limitat per les dues corbes es calculara mitjancant la suma
de tres integrals:
Z Z 5 Z 2
A(
) = (cos x ; sin x) + (sin x ; cos x) + (cos x ; sin x) =
4 4
0 5
4 4
5 2
4 4
= (sin x + cos x) + (; cos x ; sin x) + (sin x + cos x) =
5
p p0 p p 4 4
= ( 2 ; 1) + 2 2 + (1 + 2) = 4 2:
9.6.3 A vegades, per determinar l'area limitada per dues corbes planes, resulta molt mes practic
efectuar els calculs considerant que l'equacio de les corbes planes es de la forma x = '(y), que
es dedueix, si es factible, de y = f(x). Amb aquest plantejament, l'area del subconjunt del pla:

= f(x; y) = c y d; '(y) x (y)g
(vegeu la Figura 9.10) es pot calcular amb la integral:
Z d
[75] A(
) = ( (y) ; '(y)):
c
Figura 9.10

9.6.4 Si el subconjunt
del pla es deneix com el limitat per una corba plana d'equacio
F(x; y) = 0, es a dir,

= f(x; y) = F (x; y) 0g;
(vegeu la Figura 9.11). Els lmits de les variables es determinen amb els sistemes d'equacions:
( (
F (x; y) = 0; F(x; y) = 0;
i
D1 F (x; y) = 0; D2 F(x; y) = 0;
amb els quals resulten c i d del primer i a i b del segon; de l'equacio del contorn F (x; y) = 0
cal obtenir despres les funcions y = f1 (x) i y = f2 (x) en un cas, o be x = '1 (y) i x = '2 (y) en
l'altre.
Figura 9.11
A rea en coordenades polars.
9.6.5 Les coordenades polars d'un punt del pla son (r; ), en que r es la distancia del punt
a l'origen de coordenades i l'angle que formen la semirecta que uneix el punt amb l'origen
de coordenades i el semieix positiu de les x. Es relacionen amb les coordenades cartesianes
mitjancant les equacions:

x = r cos ;
y = r sin :

398 9. Integracio
Si un subconjunt del pla esta limitat per dues semirectes d'equacions = i = i dues
corbes d'equacions r = f() i r = g(), es a dir:

= f(r; ) = ; g() r f()g;
(vegeu la Figura 9.12), el calcul de l'area del conjunt
es pot plantejar com es veu a continuacio.
Si p = f = 0 ; 1 ; ; n = g es una particio de l'interval [; ], l'area del subconjunt limitat
per les semirectes = i i = i+1 i les dues corbes r = f() i r = g(), es pot aproximar
mitjancant l'area del tros de corona circular:

Ai = 21 f(!i )2 ; g(!i )2 (i+1 ; i ); !i 2 (i ; i+1 ); 0 i n ; 1:
Figura 9.12
Aleshores, una aproximacio a l'area de

vindra donada per les sumes de Riemann:
;1
nX ;1
nX
Ai = 12 f(!i )2 ; g(!i )2 (i+1 ; i ):
i=0 i=0
Si les funcions f i g son contnues, en virtut de la Proposicio 9.2.14, es compleix:
;1
1 nX

1 Z (f()2 ; g()2 ):
[76] A(
) = p2Plim
[; ] 2
f(!i ) 2
; g(!i )2
( ;
i+1 i ) = 2
i=0

que es el metode de calcul de l'area d'un conjunt del pla, expressat en coordenades polars.
9.6.6 Exemple. Es vol calcular l'area del conjunt limitat per la circumferencia de centre (a; 0)
i radi a i les semirectes = i = . (Vegeu la Figura 9.13.) L'equacio de la circumferencia
es, en coordenades cartesianes, (x ; a) + y = a , es a dir, x + y ; 2ax = 0. En coordenades
8 4
2 2 2 2 2
polars, aquesta equacio es transforma en r = 2a cos . D'acord amb la notacio de [76], el conjunt
del qual es vol calcular l'area esta denit per:

= f(r; ) = 8 4 ; 0 r 2a cos g;
i per tant, l'area d'aquest conjunt es calculara mitjancant la integral:
Z =4 Z =4 Z =4 p
A(
) = 2 1 (2a cos ) = 2a
2 2
cos = 2a
2 2 1 + cos 2 = + 4 ; 2 2 a2 :
=8 =8 =8 2 8
Figura 9.13
9.6.7 Exemple. Aquest es un exemple classic del calcul d'arees en coordenades polars: es
tracta de calcular l'area limitada per la corba d'equacio r2 = 2a2 cos 2 (vegeu la Figura 9.14),
corba que es denomina lemniscata de Bernoulli.
Per simetria, l'area limitada per la lemniscata es pot calcular com quatre vegades l'area
ratllada a la gura; amb les notacions de [76], es te:
p

= f(r; ) = 0 4 ; 0 r a 2 cos 2g;

400 9. Integracio
i per tant, el calcul de l'area es pot dur a terme mitjancant la integral:

Z
1
A(
) = 4 2 2a cos 2 = 2a2:
2
4
Figura 9.14
Volum d'un solid de revolucio.
9.6.8 Considerem una funcio f tada i positiva en l'interval [a; b] de R; si

R2 es el
subconjunt denit per:

= f(x; y) = a x b; 0 y f(x)g;
es desitja aplicar el concepte d'integral per calcular el volum del cos generat per rotacio de
al voltant de l'eix de les x, que es designara per V (y = 0;

). Si p = fx0; x1; ; xng es una
particio de l'interval [a; b] i es considera un subinterval Ii = [xi; xi+1] [a; b]; (0 i n ; 1),
el volum del cos limitat per la superfcie de revolucio i els plans d'equacio x = xi i x = xi+1 es
pot aproximar mitjancant el volum del cilindre:
V (
i ) = f(ci )2 (xi+1 ; xi ); ci 2 Ii ;
aleshores, el volum buscat s'aproxima per la suma dels volums dels n cilindres corresponents a
cada subinterval Ii , es a dir, per:
;1
nX ;1
nX
V (
i ) = f(ci )2 (xi+1 ; xi ); ci 2 Ii :
i=0 i=0
Amb la interpretacio [29] de la integral de Riemann, es pot armar que
Z b
[77] V (y = 0;
) = f(x)2 ;
a

que es l'expressio buscada. Si la rotacio de

es fa al voltant d'una recta horitzontal d'equacio
y = h, aleshores es compleix:
Z b
[78] V (y = h;
) = (f(x) ; h)2 :
a
Es pot obtenir tambe l'expressio del volum del cos generat per la rotacio de
al voltant
de l'eix de les y, que s'indicara per V (x = 0;
). Mantenint les notacions d'abans, el volum del
solid generat pel subconjunt

i = f(x; y) = x 2 Ii ; 0 y f(x)g
es pot aproximar mitjancant el volum del tub cilndric cos generat pel conjunt:

i = f(x; y) = x 2 Ii ; 0 y f(ci ); xi ci xi+1 g;
l'expressio del qual es:
V (
i ) V (
i ) = (x2i+1 ; x2i )f(ci ) = (xi+1 + xi )f(ci )(xi+1 ; xi ); ci 2 [xi; xi+1];
i per tant, la suma de Riemann:
;1
nX ;1
nX
V (
i ) = (xi+1 + xi)f(ci )(xi+1 ; xi); ci 2 Ii ; 0 i n ; 1
i=0 i=0
es una aproximacio del volum buscat, que en termes de la integral, ve donat per:
Z b
[79] V (x = 0;
) = 2 xf(x):
a
Si el conjunt
gira al voltant de la recta vertical d'equacio x = k, aleshores el volum del cos
generat per rotacio al voltant d'aquesta recta es pot calcular mitjancant:
Z b
[80] V (x = k;
) = 2 (x ; k)f(x):
a
9.6.9 Exemple. Si
es un cercle, el cos generat per la seva rotacio al voltant d'una recta
exterior s'anomena un tor; es diu que el tor te radi interior a, si aquesta es la distancia del cercle
a la recta, i que te radi exterior b, quan aquest es el nombre obtingut sumant a i el diametre
del cercle (vegeu la Figura 9.15). Es tracta d'obtenir el volum del tor en funcio dels seus radis
interior a i exterior b.

402 9. Integracio
Figura 9.15
Si es pren un cercle de radi r, centrat al punt (0; R) (i es compleix que R > r), aleshores el
tor es el cos generat per la rotacio d'aquest cercle al voltant de l'eix de les x; el seu radi interior
es a = R ; r i el seu radi exterior es b = R + r, es a dir, es te:
R = a +2 b ; r = b ;2 a :
L'equacio de la circumferencia de centre (0; R) i radi r es: x2 + y2 ; 2Ry + R2 ; r2 = 0, de la

qual es poden obtenir les funcions que s'han d'utilitzar per als calculs:
p p
f1 (x) = R + r2 ; x2; i f2 (x) = R ; r2 ; x2;
Aix, el tor es el cos de revolucio generat per rotacio al voltant de l'eix de les x, del conjunt:
p p

= f;r x r; R ; r2 ; x2 y R + r2 ; x2g;

tenint en compte la simetria del cos respecte del pla x = 0, el volum del tor considerat es pot
calcular mitjancant la integral:
Z r Z r p
V (y = 0;
) = 2 (f1 (x)2 ; f2(x)2 ) = 2 4R r2 ; x2 =

0
p r

0
= 8R x r 2; x + r2 arcsin xr = 22 Rr2 =

2 2 2
0
a + b b ; a 2
= 22( 2 )( 2 )2 = 4 (b + a)(b ; a)2 :
Figura 9.16
Un plantejament alternatiu es considerar la circumferencia de centre el punt (R; 0) i radi

r (< R), i el tor com el cos de revolucio generat per rotacio d'aquesta al voltant de l'eix de les
y. El lector pot detallar-ne la metodologia i comprovar la concidencia de resultats.
9.6.10 Exemple. Es vol obtenir l'expressio del volum d'un casquet esferic d'altura H en una

404 9. Integracio
esfera de radi R (vegeu la Figura 9.16.)

Un plantejament possible es considerar la circumferencia de centre l'origen i radi R,
d'equacio x2 + y2 = R2 , i el conjunt
del pla denit per:
p

= f(x; y) = R ; H x R; 0 y R2 ; x2g;
el casquet es el cos obtingut per rotacio de
al voltant de l'eix de les x. Per tant, el seu volum
es pot calcular mitjancant:
Z R
V (x = 0;
) = (R2 ; x2 ) = 3 H 2 (3R ; H):
R;H
A rea d'una superfcie de revolucio.
9.6.11 Considerem una funcio f tada i positiva en un interval [a; b] R i

el conjunt
del pla descrit a 9.5.8; es vol calcular l'area de la superfcie del cos generat per rotacio de
al voltant de l'eix de les x. Si p = fx ; x ; ; xng es una particio de l'interval [a; b],
0 1
Ii = [xi; xi ]; (0 i n ; 1), es pot aproximar l'area generada per rotacio de
entre
+1
x = xi i x = xi+1, per l'area d'un tronc de con de circumferencia mitjana
Li = 2f(ci ); ci 2 Ii ;
i apotema
p p
Di = (xi+1 ; xi )2 + f 0 (ci)2 (xi+1 ; xi)2 = 1 + f 0 (ci )2 (xi+1 ; xi);
en consequencia, l'area del tronc de con val:

p
Ai = Li Di = (2f(ci )) 1 + f 0 (ci )2 (xi+1 ; xi ) ;
i l'area del cos generat per rotacio es pot aproximar per la suma de Riemann:
;1
nX ;1
nX
p

Ai = 2 f(ci ) 1 + f 0 (ci )2 (xi+1 ; xi) :
i=0 i=0
En denitiva, el calcul de l'area condueix a la integral:
Z b p
[81] A(y = 0;
) = 2 f(x) 1 + f 0 (x)2 :
a
Es prova de forma analoga que l'area del cos generat per rotacio de
al voltant de l'eix de les
y es pot calcular mitjancant:
Z b p
[82] A(x = 0;
) = 2 x 1 + f 0 (x)2 :
a

9.6.12 Exemple. Es vol determinar l'expressiopde l'area d'un casquet esferic com el de
l'Exemple 9.6.10. Si es considera la funcio f(x) = R ; x , la seva derivada es:
2 2
f 0 (x) = ; p x ;
R ;x 2 2
i per tant, l'area del casquet esferic val:

Z R r
R2 ; x2 1 + R2x; x2 = 2RH;
p 2
A(y = 0;
) = 2
R;H
p
en que
= f(x; y) = R ; H x R; 0 y R2 ; x2g.
9.6.13 Exemple. Proveu com a exercici que l'area de la superfcie del tor descrit a l'Exemple
9.6.9 val:
A(y = 0;
) = (b ; a ): 2 2 2
Volum d'un solid de seccio coneguda
9.6.14 Si un cos tridimensional compleix la propietat de poder-se denir una seccio d'area A(u)
en funcio d'una determinada direccio (vegeu la Figura 9.17), des de u = a ns u = b; aleshores,
si fa = u ; u ; ; un = bg es una particio de l'interval [a; b], Ii = [ui; ui ]; (0 i n ; 1), es
0 1 +1
pot aproximar el volum d'aquest cos per la suma de Riemann:
;1
nX
Vi = A(ci )(ui+1 ; ui); ci 2 Ii :
i=0
Per tant, el volum del cos es pot calcular mitjancant la integral:
Z b
[83] V= A(u)du:
a
9.6.15 Exemple. Un solid te per base una ellipsi d'eixos 2 i 4; a mes, qualsevol seccio vertical
perpendicular a l'eix major es un triangle equilater; es vol coneixer el volum d'aquest cos.
La base es pot denir per l'ellipse d'equacio
x2 + y2 = 1; ;2 x 2:
4
Una seccio situada
p a distancia x de l'origen de coordenades es un triangle equilater de costat
2y i d'altura y 3; per tant, es pot expressar l'area d'aquesta seccio mitjancant:
1 p p p3
A(x) = 2 (2y)(y 3) = y 3 = 4 (4 ; x2):
2

406 9. Integracio
Per tant, tenint en compte la simetria del cos respecte del pla x = 0, el calcul del volum es pot
dur a terme, d'acord amb l'equacio [83], mitjancant la integral:
Z p p p
V =2
2
3 (4 ; x2 ) = 3 (4x ; x3 )2 = 8 3 :
0 4 2 3 0 3
Figura 9.17
9.7 CA LCUL APROXIMAT D'INTEGRALS.

El calcul de la integral d'una funcio f en un interval [a; b] per aplicacio de la regla de Barrow
pot ser en determinats casos molt difcil o ns i tot impossible, per problemes insalvables en
la determinacio d'una funcio primitiva de f. Aleshores es pot recorrer a metodes d'integracio
aproximada, alguns dels quals es presenten en aquest apartat. Els metodes que es veuran es
basen en l'aproximacio de la funcio (metodes dels trapezis i de Simpson) o directament de la
integral mitjancant sumes de Riemann (metode dels rectangles). No es planteja un tractament
exhaustiu del tema, el qual es objecte del Calcul Numeric.
9.7.1 Suposem que les funcions de les quals es planteja el calcul aproximat de la integral en un
interval [a; b] R, son contnues. Si f es una funcio contnua en [a; b] R, es tada en aquest
interval i, per tant, existeixen m; M 2 R, tals que
m f(x) M; per a tot x 2 [a; b];
per tant, es compleix: Z b
m(b ; a) f M(b ; a);
a

9.7 Calcul aproximat d'integrals 407
que permet obtenir una primera aproximacio de la integral de f en [a; b]. Si existeixen dues
funcions integrables g1 i g2 tals que g1(x) f(x) g2(x); per a tot x 2 [a; b], aleshores es te:
Z b Z b Z b
g1 f g2 ;
a a a
que, possiblement, permet una aproximacio millor de la integral de f. De totes maneres, es clar
que l'error que es comet pot ser molt gran i, ns i tot, desconegut; per tant, es preferible una
metodologia que permeti uns calculs aproximats mes ns tals que l'error que es cometi sigui tan
petit com es vulgui. A continuacio es veuen tres metodes d'integracio aproximada, coneguts
com dels trapezis, dels rectangles i de Simpson.
El metode dels trapezis.
9.7.2 L'equacio 9[24] estableix que la integral de la funcio f en l'interval [a; b] es pot expressar
per la suma:
Z b ;1 Z xi+1
nX
f= f;
a i=0 xi
en que p = fx0; x1; ; xng es una particio de l'interval. Es divideix l'interval [a; b] en n
subintervals Ii ; 0 i n ; 1 de la mateixa amplitud h = b ;n a i es considera la particio
p = fx0; x1; ; xng de l'interval, tal que:
xi = a + ih; 0 i n;
aleshores, en cada subinterval Ii = [xi; xi+1]; 0 i n ; 1 s'aproxima la funcio f per la funcio
lineal:
gi(x) = f(xi ) + f(xi+1 )h; f(xi ) (x ; xi); x 2 Ii ; 0 i n ; 1;
es a dir, la recta que passa pels punts (xi; f(xi )) i (xi+1; f(xi+1 )) (vegeu la Figura 9.18). La
integral de gi en l'interval Ii sera una aproximacio de la integral de f en aquest subinterval;
aquesta aproximacio es:
Z xi+1 Z xi+1 Z xi+1
f gi(x)dx = f(xi ) + f(xi+1 )h; f(xi ) (x ; xi) dx =
xi xi xi
2 xi +1
f(x +1 ) ; f(xi ) x
i
= f(xi )h + h 2 ; xi x
=
xi
= h2 (f(xi ) + f(xi+1 )) =

= h2 f(a + ih) + f(a + (i + 1)h) :
Si f es positiva, aquesta area es la del trapezi rectangle de bases f(a + (i + 1)h) i f(a + ih) i
altura h; d'aqu es deriva el nom d'aquest metode de calcul aproximat; vegeu la Figura 9.18.

408 9. Integracio
En denitiva, es compleix:
Z b ;1 Z a+(i+1)h
nX ;1
nX
f gi(x)dx = h2 f(a + ih) + f(a + (i + 1)h) =
a i=0 a+ih i=0
[84] ;1
nX !
= h f(a) +
2 i=1 f(a + ih) + f(b) :
2
Observeu que si f es convexa en [a; b], el metode dels trapezis aproxima per exces la integral, i
si f es concava, l'aproximacio es per defecte.
Figura 9.18
Quan es realitza un calcul aproximat, es molt important coneixer una ta superior de
l'error que es comet en l'aproximacio. La proposicio seguent estableix una ta de l'error comes
aplicant el metode dels trapezis, si es coneix una ta de la derivada segona de la funcio.
9.7.3 Proposicio. Si f 2 C [a; b] i K = sup jf 00 (x)j, es compleix:

2
x2[a;b]
!
Z b nX;1 ; a) :
f(a)
f ; h 2 + f(a + ih) + f(b) < K(b12n
3
[85]
2

a i=1
2
Demostracio:

Considereu les funcions reals Fi ; 0 i n ; 1 denides en [0; h] mitjancant:

Z xi +t
Fi (t) = 2t (f(xi ) + f(xi + t)) ; f;
xi
es compleix Fi(0) = 0, i d'altra banda, Fi(h) es l'error comes per l'aproximacio, en el
subinterval Ii . Les funcions Fi son derivables dues vegades en (0; h), i es compleix:
Fi0(t) = 21 (f(xi ) + f(xi + t)) + 2t f 0 (xi + t) ; f(xi + t) =

= 2t f 0 (xi + t) + 21 (f(xi ) ; f(xi + t));
Fi00(t) = 12 f 0 (xi + t) + 2t f 00 (xi + t) ; 12 f 0 (xi + t) = 2t f 00 (xi + t):

Per tant, es te:
Fi00(t) < 2t K;
Aleshores es compleix, d'una banda:
Z t
F 00 < K t
2
jF 0(t)j =
i i 4
0
i de l'altra: Z t
Fi0 < K t :
3
jFi(t)j = 12

0
Finalment, la ta de l'error comes es la suma de les tes de l'error en cada un dels
subintervals, es a dir:
;1
nX ; a)3 ;
jFi(h)j < n K h12 = K(b12n
3
2
i=0
tal com es volia provar.
9.7.4 Exemple. Es vol calcular aproximadament la integral R x , dividint l'interval [0; 2] en 2 3
n = 10 subintervals; aleshores, h = 210;0 = 0:2, i per tant, es te:

0
Z
2
x 0:2 0:2 + 0:4 + 0:6 + 0:8 + 1 + 1:2 + 1:4 + 1:6 + 1:8 + 2 =
3 3 3 3 3 3 2 3
3 3 3
= 0:2 (0:008 + 0:064 + 0:216 + 0:512 + 1 + 1:728 + 2:744 + 4:096 + 5:832 + 8) = 4:04:
Una ta de l'error comes en l'aproximacio es:
12(2 ; 0)3 = 8 = 0:08:
12 102 100

410 9. Integracio
Naturalment, els metodes de calcul aproximat no s'utilitzen en casos com l'anterior, en el

qual la integral es pot calcular de manera exacta; l'exemple seguent, en canvi, s que requereix
un calcul aproximat.
R2
9.7.5 Exemple. Es tracta de calcular la integral: e;x : 1
2
;x
La funcio f(x) = e es contnua en R, i per tant, es integrable; tanmateix, ja s'ha comentat
2
que no es coneix una primitiva d'aquesta funcio que es pugui expressar en termes de les funcions
elementals i, per tant, el calcul de la integral anterior cal fer-lo necessariament per metodes
aproximats. Si es pren, per exemple, n = 5, es te h = 51 = 0:2 i aleshores es compleix:
Z ;1 ;4
e;x = 0:2 e 2 + e;(1:2) + e;(1:4) + e;(1:6) + e;(1:8) + e 2 = 0:13747:
2
2 2 2 2 2
Per coneixer l'error comes, observeu que f 00 (x) = e;x (4x2 ; 2), i per tant f 00 (x) 1e 14 =
2
5:15031; per a tot x 2 [1; 2]; en consequencia, l'error d'aquesta aproximacio esta tat per:
5:15031 < 0:02:
12 25
Figura 9.19
El metode dels rectangles.
9.7.6 Si es consideren les mateixes particions pn de l'interval [a; b] que en el metode dels
trapezis (vegeu 9.7.2), i en cada subinterval Ii = [a + ih; a + (i + 1)h]; 0 i n ; 1 es pren el

punt mig ci = a + (i + 12 )h, la integral de f en Ii es pot aproximar mitjancant:

Z a+(i+1)h
f hf(ci ) = hf(a + (i + 0:5)h); 0 i n ; 1:
a+ih
Si f es positiva en Ii , l'aproximacio es l'area del rectangle de base h i altura f(ci ), la qual cosa
dona nom a aquest metode; vegeu la Figura 9.19. Per tant, la integral de f en [a; b] es pot
aproximar mitjancant la suma de Riemann:
Z b ;1
nX
[86] f Sci (f; pn ) = h f(a + (i + 0:5)h)
a i=0
A la proposicio seguent es determina una ta de l'error comes en l'aproximacio d'una

integral pel metode dels rectangles.
9.7.7 Proposicio. Si f 2 C [a; b] i K = sup jf 00 (x)j, es compleix:

2
x2[a;b]
Z b
[87]

f;

Sci (f; pn ) < K(b ; a)3 :

a 24n2
E s a dir, en les mateixes condicions l'error es la meitat del corresponent al metode dels trapezis.
Demostracio:
Es consideren les funcions Fi denides en [0; h2 ] per:
Z ci +t Z ci +t Z ci ;t
Fi(t) = 2tf(ci ) ; f = 2tf(ci ) ; f; f ;
ci ;t xi xi
aquestes funcions son dues vegades derivables en (0; h2 ) i es compleix:
Fi0(t) = 2f(ci ) ; f(ci + t) ; f(ci ; t);
Fi00(t) = ;f 0 (ci + t) + f 0 (ci ; t) = ;2tf 00 (i ):
Per establir l'ultima igualtat s'ha aplicat la formula de l'increment nit a f 0 en l'interval
[ci ; t; ci + t], i aleshores, es te la tacio:
jFi00(t)j < 2tK; t 2 [0; h2 ];
integrant dues vegades, s'obte:
jFi(t)j < Kt3 ; t 2 [0; h2 ];
3

412 9. Integracio
i per tant, una ta de l'error comes per l'aproximacio en l'interval Ii es:
Fi( h2 ) < Kh
24 ; 0 i n ; 1:
Finalment, l'error per l'aproximacio en l'interval [a; b], esta tat per:
;1
nX ; a)3 ;
Fi ( h2 ) < K(b24n 2
i=0
com es volia demostrar.
9.7.8 Exemple. La integral de l'Exemple 9.7.4, calculada pel metode dels rectangles amb el
mateix nombre d'intervals, val:
Z 9 3
2 X
x 0:2
3
(i + 0:5)0:2 = 0:2 19:9 = 3:98:
0 i=0
L'error comes es inferior a 0:04.
9.7.9 Exemple. La integral de l'Exemple 9.7.5, aproximada pel metode dels rectangles amb
el mateix nombre de subintervals, es:
Z 2 4
X
e;x 0:2 exp(;(1 + (i + 0:5)0:2)2) =
2
1 i=0
;
= 0:2 exp(;(1:1)2 ) + exp(;(1:3)2) + + exp(;(1:9)2) = 0:13414;
amb un error menor que 0:01.

Figura 9.20
El metode de Simpson.
9.7.10 Aquest metode es basa en l'aproximacio de la funcio mitjancant una funcio polinomica
en cada subinterval Ii ; es veura a continuacio el cas en que el polinomi es de segon grau. Per
a denir un polinomi de segon grau de forma unvoca calen tres punts; per tant, es consideren
subintervals de la forma Ii = [x2i; x2(i+1)] (vegeu la Figura 9.20). En consequencia, cal que el
nombre de subintervals sigui parell, n = 2m, i per tant, que el nombre de punts de la particio
sigui senar; d'altra banda, es complira h = b2m; a.
Es tracta, doncs, d'aproximar la integral de f en Ii = [x2i; x2(i+1)] per la integral en

aquest interval d'un polinomi deZ segon grau, gi (x) = Ai x2 + Bi x + Ci ; 0 i m, o be,
x i +h2 +1
equivalentment, per la integral (Ai x2 + Bi x + Ci )dx; per comoditat, es fa servir la
Z
x2Zi+1 ;h
t+h t+h
notacio (Ax2 +Bx+C)dx = g(x)dx. Fent el canvi de variable denit per u = x ; t,
t;h t;h

414 9. Integracio
resulta:
Z t+h Z h
g(x)dx = (A(u + t)2 + B(u + t) + C)du =
t;h ;h

h

= A3 (u + t)3 + B2 (u + t)2 + C(u + t) =

;h
A B A B
= 3 (t + h) + 2 (t + h) + C(t + h) ; 3 (t ; h) + 2 (t ; h) + C(t ; h) =
3 2 3 2
= 2A(t + h) + 3B(t
2
+ h) + 6C (t + h) ; 2A(t ; h)2 + 3B(t ; h) + 6C (t ; h) =
6 6
= 2g(t + h) + B(t + h) + 4C (t + h) ; 2g(t ; h) + B(t ; h) + 4C (t ; h) =
6 6
h + t
= 3 (g(t + h) + g(t ; h)) + Bt + Bh + 4C (t + h) ; Bt ; Bh + 4C (t ; h) =
6
6
h h h
= 3 (g(t + h) + g(t ; h)) + 3 (4At + 4Bt + 4C) = 3 g(t + h) + g(t ; h)) + 4g(0)
2
Tornant a la notacio original i tenint en compte la coincidencia de les funcions f i gi en els

punts x2i; x2i+1 i x2(i+1), s'obte:
Z x i
f(x)dx h3 f(x2i ) + f(x2i+2 ) + 4f(x2i+1 ) :
2( +1)
xi 2
Finalment, si n = 2m es el nombre de subintervals en que la particio p 2 P [a; b] divideix

l'interval, es te l'aproximacio
Z b ;1
mX
[88] f(x)dx h3 f(x2i ) + 4f(x2i+1 ) + f(x2i+2 ) :
a i=0
9.7.11 Exemple. La integral R x , calculada pel metode de Simpson amb n = 10, val
0
2 3
Z
x3 0:2
2
3 (4(0:2) + 2(0:4) + 4(0:6) + 2(0:8) + 4(1)+

3 3 3 3
+ 2(1:2)3 + 4(1:4)3 + 2(1:6)3 + 4(1:8)3 + 23 ) = 4:
9.7.12 Exemple. La integral R e;x , aproximada pel metode de Simpson, prenent n = 6

2
1
2
subintervals (i per tant, h = 61 = 0:16666), val:

Z 2
e;x 0:05555 0:36787 + 4(0:25638) + 2(0:16902) + 4(0:1054) + 2(0:06217)+
2
1

+ 4(0:03479) + 0:01831 = 0:13523:

Analogament als metodes anteriors, es pot coneixer, en certes condicions, una ta de l'error
comes en aproximar una integral per aquest metode.
9.7.13 Proposicio. Si f 2 C [a; b] i K = sup jf (x)j, es compleix:

4 (4)
x2(a;b)
Z b mX;1 ; a)5 :

f ; h3 (f(x2i ) + 4f(x2i+1 ) + f(x2i+2 )) < K(b

[89]
180n4
a i=0
Demostracio:
Es consideren les funcions Fi denides en [0; h] per:
Z xi t
Fi (t) = 3t f(x2i+1 ; t) + 4f(x2i+1 ) + f(x2i+1 + t) ;
2 +1 +
f(t)dt; 0 i m ; 1:
x2i+1 ;t
Z x2i+2
L'error comes en l'aproximacio de f(x)dx pel metode de Simpson es precisament
xi
Fi (h); 0 i m ; 1.
2
Per derivacio de l'expressio anterior, no es difcil provar que es compleix:

Fi(3)(t) = 3t (f (3) (x2i+1 + t) ; f (3) (x2i+1 ; t));
aplicant la formula de l'increment nit a la funcio f (3) en l'interval [x2i+1 ; t; x2i+1 + t],
s'obte:
f (3) (x2i+1 + t) ; f (3) (x2i+1 ; t) = 2tf (4) (i ); x2i+1 ; t < i < x2i+1 + t:
Per tant, es compleix:
jFi(3)(t) = 2t3 f (3) (i ) K 2t3 ;
3 2
d'on es dedueix, integrant tres vegades, que:

jFi(h)j K h90 ;
5
l'error global estara tat per la suma dels errors corresponents en cada un dels subintervals,
es a dir, estara tat per:
;1
mX K(b ; a)5 ;
jFi(h)j n2 Kh
5
90 = 180n4
i=1
tal com es volia provar.

416 9. Integracio
Captol 9: Exercicis
1. Considerem la funcio real f denida en [a; b] R per:

(
1; si x = x0;
f(x) =
0; si x 6= x0;
Z b
on x0 2 (a; b); proveu que la funcio f es integrable en [a; b] i que f = 0.
a
2. Si f es una funcio contnua en un interval [a; b] R i x 2 [a; b], es deneix la funcio g
0
mitjancant: (
f(x); si x 6= x0 ;
g(x) =
; si x = x0 ; 6= f(x0 ):
Z b Z b
Proveu que aquesta funcio es integrable en [a; b] i que es compleix f= g.
a a
3. Proveu que la funcio denida en l'interval [0; 1] per:

(
x; si x 2 Q;
(x) =
0; si x 2 R ; Q;
no es integrable en aquest interval.
4. Estudieu la integrabilitat de la funcio f denida en [0; 2] per:

8
>
>
sin x; x 2 [0; )
> < 5 ; x=
f(x) = >
>
>
cos x; x 2 (; 2)
:
0 ; x = 2

9. Exercicis 417
En cas armatiu, calculeu la seva integral en aquest interval.
5. Estudieu
Z
la integrabilitat de la funcio \signe de x" en l'interval [;1; 1]. Si es integrable,
1
calculeu sgn.
;1
6. Discutiu la integrabilitat en [0; 1] de la funcio real f denida per:

8
sin x ; x 2 (0; 1]
<
f(x) = : x
1 ; x = 0:
7. Proveu que la funcio g denida per:

g(x) = x ;xsin
2
x;
es integrable en l'interval [0; 2 ].
Z 1
8. Expresseu la integral (x2 ; x) com a lmit de sumes i calculeu-la.
0
9. Aplicant la denicio o aproximant per sumes de Riemann, proveu que:

Z a n+1
xn = na + 1 ; (a > 0):
0
10. Calculeu:
Z : Z :
3E(x) ; 12 (E(x))2 ;
32 p 32
a) E(x) ; b)
:
05 :
05
Z : Z Z
c)
43
(x ; E(x))2 ; d)
5
(3x + x2); e)
5
1
05 : 0 1 x2 :

418 9. Integracio
(E es la funcio \part entera".)
11. Si f es una funcio contnua en l'interval [;a; a] R, (a > 0),

Z a Z a
a) Proveu que si f es parell, aleshores f =2 f;
;a 0
Z a
b) Proveu que si f es senar, es te f = 0.
;a
12. Aplicant el teorema del valor mitja integral, calculeu aproximadament les integrals:
Z Z
a)
1
1 1
cos x :
;1 100 ; x6 ; b)
;1 100 ; x6
13. Aplicant el teorema del valor mitja integral, teu la integral:

Z
p x
1 6
:
0 1 + 0:2x4
14. Calculeu el valor mitja integral de la funcio f(x) = sin x, en l'interval [0; 2]. 2
r
15. Comproveu si la funcio '(x) = ;x x1 ; 1 es una primitiva de la funcio f(x) =
2
p
x 2
. Calculeu la integral de f en l'interval [;0:5; 0:5].
(1 ; x2)x2
16. Si f es una funcio real contnua i periodica de perode T , proveu que:
Z a+T
a) la integral f no depen de a;
a
Z x
b) si, a mes, f es senar, aleshores la funcio F(x) = f es periodica de perode T.
a

9. Exercicis 419
17. Calculeu les derivades de les funcions seguents:

Z x Z Z
a) 1 + t ;
4
b) 3t ; 2 ; 1
c)
3
arctan t;
1 t4 t+1 z x
Z
t sin u Z Z t
d) ; e)
2
1 ; f)
sin
arcsin u;
0 cos u x y +1 :
2 3
05
Z 0 Z x3 Z t
g) t lnxx ;
ln
h) t2 cos t; i) (x2 ; 1)ex :
e x 2 ; ln t
18. Calculeu els lmits seguents:

Z x Z x Z 1+ x2 e;t
x et dt sin tdt t dt :
2
a) xlim
!0
Z x 0 ; b) lim
x!0
0
Z x ; c) xlim
!0
1
3x2
et sin tdt
2
x et dt
0 0
19. Es considera la funcio denida per

Z x2 +3x+3
(x) = f(t);
0
en que f es una funcio real derivable tal que f 0 > 0 i f(0) = 0.
a) Proveu que g es dues vegades derivable i calculeu la funcio g00 .
b) Calculeu els extrems relatius de la funcio .
20. Es considera la funcio f denida per:

Z
sin py;
1
f(x) =
x2
proveu que es derivable i calculeu f 0 ( 2 ).
21. Si f es la funcio real denida per:

(
t ; si 1 t < 2;
f(t) =
2(t ; 1); si t > 2;

420 9. Integracio
Z x+1
es deneix la funcio (x) = f. Calculeu 0(x) en qualsevol punt x > 2; efectueu la integral
x
i comproveu el resultat.
22. Demostreu que si f es una funcio real contnua en [0; 1], es compleix:
Z Z Z =2

xf(sin x)dx = 2 f(sin x)dx = f(sin x)dx:
0 0 0
Apliqueu-ho a la integral: Z x sin x

0 1 + cos2 x dx:
23. La funcio f(x) = x1 es > 0 i, tanmateix, es te:

2
Z
1 = ; 1 2 = 0:
2
;2 x2 x ;2
Quin es l'error d'aquest raonament?.
24. Proveu la desigualtat de Cauchy-Schwarz per a integrals:

Z b 2 Z b Z b
fg f2 g2 :
a a a
Demostreu que es compleix: Z 1
pxe;x < 0:47:
0
25. Proveu que, si f 2 C n [a; b] i Tn (f; a) es el polinomi de Taylor de grau n de f en el punt
+1
a, es compleix: Z
f (n) (t) (x ; t)n;1dt; x
f(x) = Tn(f; a) +
a (n ; 1)!
anomenada formula de Taylor amb residu integral.

9. Exercicis 421
26. Estudieu la continutat de les funcions f i F denides per:

f(t) = t ; E(t); 0 t 2;
Z x
F (x) = f(t)dt; 0 x 2:
0
Calculeu la integral de F en l'interval [0; 2].
27. Aplicant el teorema d'integracio per parts, calculeu:

Z Z Z e
a) x cos x; b) ex sin x; c) lnx;
0 0 1
Z =2 Z 1 Z 100
d) e2x cos x; e) x3 e2x; f) xe;x :
;=2 0 10
28. Es designa per In la integral

Z =2
In = sinn xdx; n 2 N;
0
a) Determineu una formula recurrent que permeti calcular In en funcio de In;2 (Apliqueu la
integracio per parts);
b) calculeu I2p , per a tot p 2 N;
c) calculeu I2p+1 , per a tot p 2 N.
29. Calculeu les integrals seguents, aplicant el canvi de variable que s'indica en cada cas:
Z =
p 1 2;
4 3
a) g(t) = sinh t;
3=4 1+x
Z ln 2
px
b) e ; 1; g(t) = ln(1 + t2);
0
Z
c) 1 ; g(u) = 2 arctan u;
0 3 + 2 cos x
Z Rp
d) Rx ; x2; proposeu un canvi adient:
0

422 9. Integracio
30. Calculeu les integrals indenides seguents, aplicant el metode de primitivacio per parts:
Z Z Z
a) ln x; b) arctan x; c) x2 sin x;
Z Z Z
d) xe
2 3 x; e) arcsin x ; f) ex cos x;
Z Z
x2 Z
g) x2 lnx; h) ln2 x; i) x3ex ;
2
Z
xparcsin x ; Z Z
p
j) k) sin(ln x); l) x 1 + x;
1 ; x2
31. Calculeu les integrals indenides seguents, aplicant el metode de primitivacio per canvi
de variable:
Z Z Z
a) 1 p dx 2 ; px dx 6 ;
2
ex + e;x dx; b)
25 ; 16x
c)
p1x ; x
Z Z Z
d) cossin x dx; e) lnx dx; f) ep dx;
2x x x
Z Z Z
g) e2 ln x dx; h) dx arctan x dx;
Z Z
4 + x2 ; i)
Z
1 + x2
x
j) p e x dx; k) p 3x dx; l) x + 1 dx;
x2 ; 1
Z 3
1;e Z
x2 + 1 Z
m) x ; 1 dx; n) sin x cos xdx; o) dx ;
x;1 (x ; 1)2 + 2
32. Determineu les integrals indenides seguents, corresponents a funcions racionals:
Z Z Z
a) 4 8x2 ; 6x + 5 ; 2x2 + 3 ;
(x ; 1)2 (x2 + 1)2 ; b) x ; 3x2 + 7x ; 5
3
c) (x2 + 1)2
Z Z Z
x5
d) (x2 ; 1)(x x3 ; x2 + x ;
+ 1) ; e) (x + 1)2
2
f) x ;x+1
2
Z Z Z
g) x4 +xx2 ; 2 ; x5 ; x+1
2
h) x;2 i) x2 ; 1 ;
Z Z Z
j) x2 + 10x1 x+2 x2 + 2 ;
+ 13 ; k) x + 1; l) x3 ; 1
Z Z Z
m) x(xx 2++11) ; n) x2 ;
(x ; 1)10 o) x2 ;
1 ; x4

9. Exercicis 423
33. Calculeu
Z
les integrals indenides seg
Z
uents, corresponents a funcions
Z
trigonometriques:
a) sin2 x; b) sin3 x; c) cos4 x;
Z Z Z
d) cos 4x cos 2x; e) cos 3x cos3 x; f) sin 3x cos 5x;
Z Z Z
g) cos
cos
2x ;
2x
h) 1
1 + tan x ; i) 1
1 + sin x ;
Z Z Z
j) 11 ;
+
cos x ;
sin x k) cos2 x sinx + 1 ;
sin x l) cos x
1 + cos x ;
Z Z Z
m) cos x + 21sinx + 3 ; n) 1
sin x + cos x ; o) sin( x2 ) cos( x3 );
34. ZCalculeu les integrals indenides de

Z
les funcions irracionals que s'indiquen
Z
a continuacio:
a) p 1 ; b) p x + 3 ; c) p 1 ;
x +x+1 2 x ; 4x + 5 2 2x + x ; 1 2
Z Z Z r
d) 1p ; e) p x ; f) x xx ; +
1;
1
(2x + 1) x + 1 2 x + 4x ; 4 2
Z p Z p p Z
pxx ++ pxx ; 1p
3
g) x (1 ; x ) dx; 2 3 h) i) ;
Z p Z
4 3
Z
(1 + x ) 1 ; x 2 2
p1
p
j) x 9 ; x ; 2 k) ; l) x a ; x ; 2 2 2
x a ;x 2 2 2
35. A ttol de recapitulacio, determineu pel metode que cregueu mes adient les integrals
indenides seguents:
Z Z Z
a) 11 ; + tan x ;
tan x b) ln3 x ;
x c) p 2x ;
Z Z Z
x +1
d) sin(lnx) x ; e) x2 ;
x +2
2
f) xe;x ;2
Z 2x
Z Z
g) p ex ; h) x;
ex i) ln
pxx ;
e +1
Z
1 Z px + ln x Z r
arcsin x ;
j) p ; k) x ; l) 1 ; x2
x
Z p
1 ; ln 2
x Z Z
m) e x ; n) ln(ln x) ; o) sin 2x cos3 2x;
Z Z
x Z
p) tan2 x; q) 3 ex ;
x r) p 1 2;
Z Z Z
7 + 8x
s) cos2(ln x); t) arcsin x ; u) x2 ;
x2 1 + 25x6

424 9. Integracio
36. Si x > 0, es deneix la funcio:

Z 1 =x
f(x) = p cos(xy2 )dy;
x
estudieu la derivabilitat de f i calculeu f 0 (x).
37. Si es la funcio real denida en (0; +1) per:

Z a
(x) = sin x2y2 dy:
1=x y
Estudieu la derivabilitat de i calculeu 0 (x).
38. Si f es la funcio real denida en (0; +1) per:

Z x
f(x) = arctan xy dy;
0
calculeu la funcio derivada f 0 per derivacio sota el signe integral i per integracio directa.
39. Calculeu l'area dels conjunts limitats per les corbes que s'indiquen:
1) les paraboles y2 = 2px i x2 = 2py;
2) la parabola y2 = 2x i el cercle x2 + y2 = 8;
3) l'arc de sinusoide y = sin x i les rectes x = 0 , x = i y = 1=2;
4) les circumferencies x2 + y2 = 9 i (x ; 3)2 + y2 = 9;
5) les corbes y = ex , x = 1 ; y2 i l'eix OX;
6) les paraboles x = ;y2 + 2y , x = y2 ; 2y + 2 i l'eix OX;
7) la corba y2 = x2 ; x4.
40. Calculeu:
a) l'area comuna a les ellipsis: xa2 + yb2 = 1, i xb2 + ya2 = 1.
2 2 2 2
b) l'area limitada per dues circumferencies del mateix radi tals que cadascuna d'elles passa
pel centre de l'altre.
41. Calculeu el volum dels cossos de revolucio generats per rotacio del subconjunt del pla que
s'indica, entorn de l'eix que s'especica en cada cas:

9. Exercicis 425
1) conjunt limitat per: y = 4x2, x = 0, y = 16, entorn de l'eix OY ;

2) conjunt limitat per la corba y2 = x3 , l'eix OX i la recta x = 1 , en girar entorn dels
eixos OX i OY ;
3) conjunt limitat per la parabola y = kx2 i la recta y = b, en girar entorn de l'eix OY ,
(b = ka2 );
4) conjunt limitat per la corba y = ln x i les rectes x = 1 ; x = e i y = 0 en girar
entorn dels eixos OX i OY ;
5) ellipsoide de revolucio generat per rotacio de l'ellipsi 4x2 + 9y2 = 36, entorn de l'eix
OY ;
6) tor generat per rotacio de la circumferencia x2 + y2 = 4, entorn de la recta x = 3.
42. Es considera el subconjunt

del primer quadrant, limitat per la recta 2x + 3y = 6 i
l'ellipsi 4x2 + 9y2 = 36 . Calculeu:
a) l'area de
,
b) el volum generat per rotacio de
entorn de l'eix OY .
43. Determineu el volum dels cossos seguents:

a) solid de base circular de 4 m de radi, sabent que qualsevol seccio plana perpendicular a
un diametre x de la base es un triangle equilater;
b) solid de base en forma d'ellipsi d'eixos 10 m i 8 m, tal que qualsevol seccio del mateix
perpendicular a l'eix major es un triangle isosceles de 6 m d'altura.
c) con recte d'altura H, la base del qual es una ellipsi de semieixos a i b.
44. Calculeu el volum d'un tronc de con de radis r < R i altura H:

a) per rotacio d'un conjunt pla entorn d'un eix;
b) per seccions d'area variable.
45. Un vas cilndric de radi R i altura H esta ple d'aigua. Es va inclinant el vas, ns que
la superfcie lliure de l'aigua (horitzontal) passa per un diametre de la base; calculeu el volum
d'aigua que hi ha aleshores en el vas.
46. Un diposit d'aigua te la forma de cilindre recte circular de base R i altura H i esta ple
d'aigua; a la base hi ha un forat de seccio que esta tapat. Calculeu el temps que tarda a

426 9. Integracio
buidar-se el diposit des del moment en que es treu el tap.
47. Determineu la forma que s'ha de donar a un diposit de revolucio, per tal que la velocitat
de descens del nivell del lquid en buidar-se, sigui constant (rellotge d'aigua).
48. Per aplicacio del metode dels trapezis, calculeu les integrals:
Z Z
a)
1
ex ; b)
2
1
x;
2
0 1
amb un error menor que 10;2.
49. Per aplicacio del metode de Simpson, calculeu les integrals:

Z Z Z Z
a)
1
ex ;
2
b)
2
1; c)
3
1; d)
2
cos x2:
0 1 x 1 x2 1
amb un error menor que 10;3.
50. Aplicant el metode de Simpson, calculeu aproximadament ln 2 i arctan 0:4, amb un error
menor que 10;2.
51. Aproximeu el valor del nombre , amb un error menor que 10; , a partir del calcul 4
aproximat de la integral: Z 1
1 ;
0 1 + t2
tenint en compte que arctan 1 = 4 .
52. Deduu una formula d'integracio aproximada que sigui exacta per als polinomis de grau
3, de manera analoga a la formula de Simpson deduda en el text per a polinomis de grau 2.

9. Guia de referencies bibliograques 427
Captol 9: Guia de Referencies Bibliograques
[Ap] APOSTOL, T.M.

Analisis Matematico
Obra amb la qual el lector interessat podra ampliar conceptes; es desenvolupa la teoria
de la integral de Stieltjes (o de Riemann-Stieltjes) al captol 7; el captol 10 tracta de la
integral de Lebesgue.
[Ba] BARTLE, R.G. i D.R. SHERBERT.

Introduccion al Analisis Matematico de una variable
El captol 6 tracta de la integral de Riemann, amb un esquema semblant al d'aquest Curs,
forca rigoros i complet, que comenca pels conceptes basics de la integral de Riemann, la
seva caracteritzacio i propietats, i el teorema fonamental del Calcul; deixa com a ultims
aspectes a tractar la interpretacio de la integral com el lmit de suymes i la integracio
aproximada. S'hi troba a faltar, potser, un apartat dedicat al calcul de primitives. Conte
una bona colleccio d'exercicis.
[Ca] CALM, R., N. COLL i R. ESTELA

Problemes de calcul
La integracio es tracta als captols 6 i 7; al captol 6 es presenten exercicis relatius als
conceptes i propietats basiques de la integral, i al captol 7 es tracten les aplicacions de la
integral, principalment en els ambits de la geometria i la fsica.
[Li] LINE S, E.
Principios de Analisis Matematico
Aquest text tracta de la integracio en quatre captols: del 20 al 23. En el captol 20
s'estudien els conceptes fonamentals d'integrabilitat i les propietats basiques de la integral;
el captol 21 tracta de les funcions integrables, que es deneixen mitjancant les nocions de
conjunts de mesura nulla i conjunts de contingut nul, i s'estableix el teorema de Lebesgue
de caracteritzacio de la integrabilitat Riemann d'una funcio. El captol 22 tracta dels
teoremes fonamentals del Calcul i el captol 23 s'ocupa de la metodologia de calcul de
funcions primitives. En resum, com en altres temes, es una referencia molt completa quant

428 9. Integracio
al desenvolupament teoric i, a mes, conte una colleccio d'exercicis excellent.
[Or] ORTEGA, J.M.

Introduccio a l'Analisi Matematica
La integral de Riemann s'estudia al captol V d'aquest text. Com es habitual, el tractament
es molt rigoros i complet; l'esquema de desenvolupament del captol es similar a l'adoptat
en aquest Curs. E s recomanable, tambe, la lectura de la nota historica sobre el calcul
integral i l'apendix en el qual es demostra el teorema de Lebesgue de caracteritzacio de
la integrabilitat Riemann, mitjancant el conjunt de punts de discontinutat. Exercicis
interessants i ben seleccionats.
[Ru] RUDIN, W.
Principios de Analisis Matematico
Obra excellent per a lectura complementaria, especialment el captol 6, dedicat a la integral
de Riemann-Stieltjes.
[Ste] STEIN, S.K.

Calculo y Geometra Analtica
Especialment interessant pel que fa a les aplicacions geometriques i fsiques de la integral i
per a exercicis. Concretament, el captol 7 tracta del calcul de primitives amb molt detall
i el captol 8 s'ocupa de les aplicacions de la integral en els ambits indicats.
[Spv] SPIVAK, M.
Calculus.
Obra de lectura molt amena, desenvolupa la integral als captols 13, 14 i 18. Es tracten
inicialment els conceptes fonamentals de la integral de Riemann, les funcions integrables,
caracteritzacio i propietats (captol 13); a continuacio es tracten els teoremes fonamentals
del Calcul i el seu signicat (captol 14) i, nalment, es desenvolupen els metodes de
primitivacio al captol 18. Com es habitual, recomanem els exercicis d'aquest text, molt
ben seleccionats que complementen aspectes teorics interessants.

ME01009C

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

ME01009C

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Captol 9

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

9.1 LA INTEGRAL DE RIEMANN. FUNCIONS INTEGRABLES

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

i la suma superior de f associada a p, notada S(f; p), com:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

En virtut de la de nicio es compleix:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Vista la de nicio de la integral de Riemann, s'aplica a continuacio en un parell de cassos

2) Considerem la funcio f de nida en un interval [a; b]  R, per

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

p 2 P [a; b] tal que

de manera analoga, existeix una altra particio p2 de [a; b] tal que:

que prova que la condicio 9[15] es certa.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Per tant, es te:

donat " > 0 qualsevol, si es considera un natural n > (b ;" a) , es compleix:

S(f; pn ) ; S(f; pn ) < ";

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

i per tant, es compleixen:

9.1.13 Exemple. A l'Exemple 9.1.11 s'ha provat la integrabilitat de la funcio coordenada

En cada subinterval [xi; xi+1]  [a; b] es compleix:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

en virtut del creixement de f. La integrabilitat de f es ara una consequencia immediata

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

f2 son integrables en l'interval [a; b], es de neix la integral de f en [a; b] mitjancant:

9.2 PROPIETATS DE LA INTEGRAL DE RIEMANN

9.2.1 Proposicio. Si f i g son dues funcions integrables en l'interval [a; b]  R i k es un

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Analogament es de neixen els n ms: mi ; m0i ; m00i , i es compleix:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

per tant, la suma inferior corresponent complira:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

i per tant, es compleix:

aleshores es pot a rmar que:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Per altra part, es te:

D'aquesta proposicio en resulten uns corollaris d'interes.

i aplicar la Proposicio 9.2.1 i el corollari anterior.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

g(t) = 1t ; t 2 [; K];

A la Figura 9.4 s'ha representat la interpretacio geometrica d'una suma de Riemann. E s

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Aixo prova la integrabilitat de f en [a; b].

i per tant, la proposicio queda completament provada.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

9.3 INTEGRALS I PRIMITIVES

que demostra la continutat uniforme de F en [a; b].

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

1 ; x2 > : 1 ln x + 1 + C; si jxj > 1;

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

La proposicio seguent posa de manifest la importancia del concepte de primitiva d'una

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Captol 9

En virtut de la denicio es compleix:

Vista la denicio de la integral de Riemann, s'aplica a continuacio en un parell de cassos

2) Considerem la funcio f denida en un interval [a; b] R, per

de manera analoga, existeix una altra particio p2 de [a; b] tal que:

que prova que la condicio 9[15] es certa.

Per tant, es te:

9.1.13 Exemple. A l'Exemple 9.1.11 s'ha provat la integrabilitat de la funcio coordenada

En cada subinterval [xi; xi+1] [a; b] es compleix:

en virtut del creixement de f. La integrabilitat de f es ara una consequencia immediata

f2 son integrables en l'interval [a; b], es deneix la integral de f en [a; b] mitjancant:

9.2.1 Proposicio. Si f i g son dues funcions integrables en l'interval [a; b] R i k es un

Analogament es deneixen els nms: mi ; m0i ; m00i , i es compleix:

per tant, la suma inferior corresponent complira:

aleshores es pot armar que:

Per altra part, es te:

D'aquesta proposicio en resulten uns corollaris d'interes.

i aplicar la Proposicio 9.2.1 i el corollari anterior.

g(t) = 1t ; t 2 [; K];

A la Figura 9.4 s'ha representat la interpretacio geometrica d'una suma de Riemann. E s

Aixo prova la integrabilitat de f en [a; b].

i per tant, la proposicio queda completament provada.

que demostra la continutat uniforme de F en [a; b].

La proposicio seguent posa de manifest la importancia del concepte de primitiva d'una

A continuacio s'estudiaran dos resultats molt utilitzats en el calcul d'integrals: la formula

9.3.12 E s habitual utilitzar la notacio:

i tambe disposar els calculs de la manera seguent:

La utilitat de la formula d'integracio per parts es fonamenta en que la integral donada es

x = g(t) = sin t; t 2 [0; ]; aleshores, es te:

aplicant el teorema del canvi de variable, s'obte:

9.4 CA LCUL DE PRIMITIVES

aleshores la funcio ' = uv ; g es una primitiva de f, en que g = uv0 .

9.4.2 Habitualment el metode de primitivacio per parts s'expressa:

9.4.3 Exemple. Per calcular una primitiva de la funcio ln x, considereu:

D'aquesta expressio es dedueix la formula recurrent:

( g;1 )0 (x) = 0 (g;1 (x))(g;1 )0 (x) = 0 (t) g01(t) =

9.4.7 Habitualment, l'expressio [47] s'escriu:

9.4.8 Exemple. Es tracta de calcular la integral indenida de la funcio

Es considera el canvi de variable denit per l'aplicacio

9.4.9 Exemple. Per calcular la integral indenida de la funcio

Primitivacio de funcions racionals.

per a les fraccions [51] es te:

9.4.11 Exemple. Calcular la integral indenida de la funcio:

En primer lloc, cal efectuar la divisio dels polinomis en potencies decreixents:

La determinacio dels coecients dona com a resultat:

Primitivacio de funcions trigonometriques.

9.4.12 Un primer cas senzill de funcions trigonometriques son els productes:

amb la qual cosa, es te:

2) Si la funcio r es tal que:

3) Si la funcio racional es tal que:

9.4.16 Exemple. La funcio

que dona un calcul notablement mes complicat.

9.4.17 Exemple. La funcio racional

La descomposicio de la funcio racional en suma de fraccions simples es:

Primitivacio de funcions irracionals.

i es redueix a un calcul com en el segon cas.

9.4.19 Exemple. Es tracta de calcular la integral indenida:

9.4.21 Exemple. El calcul de Z

es pot dur a terme amb el canvi de variable denit per:

amb la qual cosa, es te nalment:

9.5.2 Exemple. Considerem l'interval I = [0; 2] [0; 1] R i la funcio f denida en I per

Per a x = 1, per exemple, es te:

Les funcions F i G estan denides per: