INTRODUCCIÓ A LA INTEGRACIÓ

Mètode del rectangles

Volem fer un estudi del cabal d’un riu i per aquest motiu hem de calcular de manera
aproximada l’àrea de la secció del riu entre dos punts A i B situats a 100m:
A B

Ens dirigim d’A a B en una barca i mesurem cada 10 m la profunditat del riu començant
a 5 metres d’A. Les dades obtingudes estan enregistrades a la taula següent:
distància d’A (m) 5 15 25 35 45 55 65 75 85 95
profunditat (m) 5 10 20 45 47 48 50 49 20 10
Representem gràficament les dades de la taula a partir d’uns eixos coordenats. La
figura següent representa la gràfica de la profunditat del riu en funció de la distància al
punt A. El nostre objectiu és calcular l’àrea sota la gràfica, ja que aquesta representa
l’àrea de la secció del riu. Com no podem fer-ho exactament, l’aproximarem calculant la
suma de les àrees dels rectangles representats.
profunditat(m)

50 b
b
b
b

40

30

20 b b

10 b b

b
distància(m)

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Àrea de la secció ≈ 10 · 5 + 10 · 10 + 10 · 20 + 10 · 45 + 10 · 47 + 10 · 48 + 10 ·
50+10 · 49+10 · 20+10 · 10 = 10 · (5+10+20+45+47+48+50+49+20+10) = 3040m2

Aquest mètode per calcular l’àrea sota la corba de la gràfica d’una funció f (x) es diu
mètode dels rectangles i el podem sintetitzar amb la fórmula:
Àrea ≈ h · (f1 + f2 + · · · + fn ) = h · ni=1 fi
P

h = longitud la base del rectangles

xi = punt mig de la base de l’-ièssim rectangle
fi = f (xi )
n = nombre d’intervals
Integració 2

Mètode dels trapezis

Un altre mètode que permet calcular de manera aproximada l’àrea sota la corba de la
gràfica d’una funció és el mètode dels trapezis, que descriurem a continuació mitjançant
un exemple:
Volem calcular aproximadament l’àrea sota la paràbola donada per la funció quadràtica
f (x) = −2x2 + 10x, entre els punts d’abcissa 0 i 5.
Dividim l’interval [0,5] en 10 intervals de longitud h = 0.5. Construim un taula amb
els valors que pren la funció en els extrems d’aquests intervals:

xi 0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4 4.5 5

fi 0 4.5 8 10.5 12 12.5 12 10.5 8 4.5 0

Representem aquestes dades en uns eixos coordenats.

b

12 b b

b b

10

8 b b

Aproximarem l’àrea sota la corba calculant

la suma dels trapezis dibuixats al gràfic.
6
Aquest mètode rep el nom de mètode dels
b b
trapezis. Observa que és més acurat que el
4
mètode dels rectangles.
2

b b

0 1 2 3 4 5
f0 + f1 f1 + f2 f9 + f10
Àrea trapezis = · h+ · h+···+ · h=
2 2 2
 
f0 f10
=h · + f1 + f2 + · · · + f9 + =
2 2
 
0 0
= 0.5 · + 4.5 + 8 + 10.5 + 12 + 12.5 + 12 + 10.5 + 8 + 4.5 + = 41.25
2 2
El resultat exacte de l’àrea és 125
3
≈ 41.66. Per a obtenir un resultat més acurat només
cal prendre els intervals més petits.
L’àrea entre la gràfica d’una funció y = f (x) i un interval [a, b] aproximada per trapezis
definits en dividir [a, b] en n-intervals ve donada per la fórmula:
 
f0 fn
Àrea dels trapezis = h · + f1 + f2 + · · · + fn−1 +
2 2
h = longitud dels intervals x0 , x1 , . . . , xn = extrems dels intervals fi = f (xi )
 Integració

Definició de funció primitiva Z

F (x) és una primitiva de f (x) ⇐⇒ F (x) = f (x) ⇐⇒
′
f (x) dx = F (x) + C

Taula d’algunes primitives immediates

u = u(x) és funció de x, i k, C constants

Z Z
dx = x + C f ′ (u) · u′ dx = f (u) + C
Z Z
k dx = k · x + C k · u′ dx = k · u + C
xk+1 uk+1
Z Z
k
x dx = + C, k 6= −1 uk · u′ dx = +C
k+1 k+1
1
Z Z ′
u
dx = ln |x| + C dx = ln |u| + C
x Z u ′
1 √ √
Z
u
√ dx = x + C √ dx = u + C
Z 2 x Z 2 u
ex dx = ex + C eu · u′ dx = eu + C
ax au
Z Z
x
a dx = +C au · u′ dx = +C
Z ln a Z ln a
sin x dx = − cos x + C sin u · u′ dx = − cos u + C
Z Z
cos x dx = sin x + C cos u · u′ dx = sin u + C
1 u′
Z Z
√ dx = arcsin x + C √ dx = arcsin u + C
1 − x2 1 − u2
1 u′
Z Z
2
dx = arctan x + C 2
dx = arctan u + C
Z 1+x Z 1 +′ u
1 u
2
dx = tan x + C 2
dx = tan u + C
Z cos x Z cos ′u
−1 −u
dx = cotanx + C dx = cotanu + C
sin2 x sin2 u

Z Z Z
(f (x) + g(x)) dx = f (x) dx + g(x) dx
Propietats Z Z
k · f (x) dx = k · f (x) dx

Z Z
Integració per parts u dv = u · v − v · du

Integració per canvi de variableZ Z

x = g(t), dx = g (t) dt =⇒ f (x) dx = f (g(t)) · g ′ (t) dt
′
Integració 4

Z b b
Regla de Barrow f (x) dx = F (b) − F (a) = F (x) a
on F ′ (x) = f (x)
a
Problemes de valor inicial: Donades una funció contı́nua f (x) en un interval (a, b) i un
punt (x0 , y0 ) tal que x0 ∈ (a, b) aleshores existeix una única funció F (x) que és primitiva
de f (x) (F ′ (x) = f (x)) i que verifica F (x0 ) = y0 .

Interpretació geomètrica de la integral definida

f (x) és una funció integrable a l’interval [a,b]
A a l’àrea de la regió compresa entre la gràfica de la funció, les rectes x = a i x = b i
l’eix d’abscisses (OX).

Cas1: f (x) ≥ 0 ∀x ∈ [a, b]

Z b
f (x) dx = A
A a

a b
Cas2: f (x) ≤ 0 ∀x ∈ [a, b]
a b

Z b
−A
f (x) dx = −A
a

Cas3:

+A2 +A4 Z b
a f (x) dx = −A1 + A2 − A3 + A4
b a
−A3
−A1

Propietats de la integral definida

Z b Z c Z c
f (x) dx + f (x) dx = f (x) dx
a b a
Z b Z a
f (x) dx = − f (x) dx
a b
Z b  b
Z b
Integració per parts u · dv = u · v a − v · du
a a
Integració 5

Integració per canvi de variable


x = g(t)  Z g(b) Z b
dx = g (t) dt
′
=⇒ f (x) dx = f (g(t)) · g ′ (t) dt
g (t) 6= 0 ∀x ∈ (a, b)
′  g(a) a

Càlcul d’àrees
Àrea entre gràfica i eix d’abscisses

a x1b b b
x2 x3 b b

Z x1 Z x2 Z x3 Z b
A= f (x) dx + f (x) dx + f (x) dx + f (x) dx
a x1 x2 x3

Àrea entre dues gràfiques

f (x) ≥ g(x) ∀x ∈ [a, b]

a Z b
b A= (f (x) − g(x)) dx
a

Àrea entre dues gràfiques

Si resolem l’equació f (x) = g(x) quan a ≤ x ≤ b

b
obtindrem les abscisses x1 , x2 , x3 ... dels punts
b b
on tallen les gràfiques de les dues funcions.
x1 x2 x3
a b
Z x1 Z x2 Z x3 Z b
A= (f (x) − g(x)) dx + (f (x) − g(x)) dx + (f (x) − g(x)) dx + (f (x) − g(x)) dx
a x1 x2 x3
Z b
A= |f (x − g(x)| dx
a