Derivadas Apuntes

3/3/24, 20:19 LL3_Derivades | IOC
LL3_Derivades
lloc: Campus IOC Imprès per: Júlia Artesero Barbara (IOC)

Curs: Matemàtiques aplicades a CS II (Bloc 2) Data: diumenge, 3 de març 2024, 20:17
Llibre: LL3_Derivades
https://ioc.xtec.cat/campus/mod/book/tool/print/index.php?id=1380399 1/38
Descripció
Derivades
Taula de continguts
Resum
Taxa de variació mitjana

Interpretació - TVM
Problemes en context - TVM
Derivada d'una funció en un punt
Fórmules de derivades
Derivada de funcions elementals
Derivada de funcions compostes
Funció derivada i operacions
Com calcular derivades?
Observacions en el càlcul de derivades
Creixement o decreixement d'una funció en un punt x=a
Recta tangent a la funció en un punt

Exemple 1
Exemple 2
Geogebra: La recta tangent. Interactua!
Vídeos 1 de suport - Tècniques de derivació.
Vídeos 2 de suport - Rectes tangents
Resum
Pendent d'una recta
El pendent d'una recta és la tangent de l'angle que la recta forma amb l'eix positiu d'abscisses.
Equació d'una recta
L'equació d'una recta amb pendent m i que passa pel punt (x0,y0) és:
y − y 0 = m · (x − x 0 )
La taxa de variació mitjana de la funció f entre a i b, amb a<b, és el quocient entre la variació de f(x) i la de x al interval [a,b]
f (b)− f (a )
TVM[a ,b]=
b −a
Interpretació geomètrica:
és el pendent de la recta secant a la gràfica de la funció pels punts (a , f (a )) i (b, f (b))
La derivada d'una funció en el punt d'abscissa x=a és
f(a + h) − f(a)
f '( a ) = lim
x→0 h
Interpretació geomètrica:
és el pendent de la recta tangent a la gràfica de la funció en el punt (a , f (a ))
Equació de la recta tangent
L'equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt (a , f (a )) és:
y − f ( a ) = f '( a ) · (x − a )
Definició
Sigui una funció f(x) i dos punts A=(a,f(a)) i B=(b,f(b)) de la seva gràfica
La taxa de variació mitjana d'una funció f(x) entre dos valors x=a i x=b (amb b<a) és:
f (b)− f (a )
TVM[a ,b]=
b −a
La taxa de variació o increment d'una funció és l'augment o disminució que experimenta una funció f(x) en passar la variable
independent d'un valor fixat x=a a un altre x=b.
Interpretació geomètrica
Si fem un gràfic de la situació veiem que TMV[a,b] és el pendent de la recta secant que passa pels punts A=(a,f(a)) i B=(b,f(b))
pendent de la recta secant
f (b)− f (a )
m = tg α =
b −a
Exemple
1
f (x) = x 2 −2x−1 .
5
Volem calcular la taxa de variació mitjana entre els valors x= -2 i x=3
f (3)− f (−2)
TVM[−2,3]=
3− (−2)
1r Ca lculem les imatges de f (−2) i f (3):

1 4 4 4 15 19
f (−2) = ·4−2(−2)−1 = +4−1 = +3 = + =
5 5 5 5 5 5
1 9 9 35 26
f (3) = ·9−6−1 = −7 = − =−
5 5 5 5 5
26 19 45
− − −
f (3)− f (−2) 5 5 5 −9
2n Aleshores TVM[−2,3]= = = =
3− (−2) 5 5 5
Conclusions de la interpretació geomètrica: la funció comparant la posició dels seus punts en x=-2 i en x=3, disminueix el seu valor, és a dir,
que en desplaçar-se de x=-2 a x=3, es mou 5 unitats a la dreta en baixa 9. Això sí, sense tenir en compte de què passa en la resta de punts de
l'interval [-2,3] on f(x) és contínua, on la funció podria créixer i decréixer.
Interactua amb els botons i d'aquest aplicatiu del llibre interactiu Ed@d per entendre millor la TVM fent
clic sobre l'enllaç en blau.
Interpretació - TVM
f (b)− f (a ) ∆y
Recordem que TVM[a ,b]= =
b −a ∆x
Observacions:
- Com sempre b>a, llavors b-a>0, i el signe de la TVM dependrà exclusivament de f (b)− f (a ) , és a dir de les imatges f(a) i f(b).
- ∆y serà la variació de les imatges ("valors de les y"): de x=a a x=b .
- ∆x serà la variació de les abscisses ("valors de les x"): de x=a a x=b .
- Per tant la TVM[a,b] representa el quocient entre la variació de la y=f(x) respecte la variació de la x en l'interval [a,b].
- Si T VM[a ,b] > 0 llavors significa que quan ∆x >0 és positiva, llavors ∆y = f (b)− f (a ) > 0 també és positiva. Com a resultat, quan la taxa
de variació mitjana és positiva i significa que el valor de f(x) ha augmentat de x=a a x=b.
- Si T VM[a ,b] < 0 llavors significa que quan ∆x >0 és positiva, llavors ∆y = f (b)− f (a ) < 0 és negativa. Com a resultat, quan la taxa de
variació mitjana és negativa i significa que el valor de f(x) ha disminuït de x=a a x=b.
Sigui f(x) contínua en un interval [a,b], si:

- Si f(x) creix en [a,b] llavors TVM[a ,b] >0 .
- Si f(x) decreix en [a,b] llavors TVM[a ,b] <0 .
Però a l'invervés no és sempre cert. Veiem-ho en un exemple:
Interpretació - conclusions del signe de la TVM calculada:

En aquest cas la TVM[1,5]<0 és negativa, el que significa que f(x) disminueix el seu valor en l'interval [1,5] si només ens fixem en els
extrems de l'interval, és a dir, si ho comparem fixant-nos en aquests dos punts P(1,60) i Q(5,50) de la funció exclusivament.
En canvi, f(x) creix i decreix de [1,5], ja que només ens comparem i en fixem en els punts d'abscissa x=1 i x=5 per comparar-los i calcular
TVM[1,5], concretament amb els punts P(1,60) i Q(5,50).
Practiquem interactivament.
Aquí tens 3 aplicatius fets amb Geogebra per interactuar per entendre millor el concepte de TVM. Amb el 2n i el 3r podràs practicar-ho
comprovant els càlculs a la teva llibreta, ja que tens l'equació de les funcions.
Problemes en context - TVM
1a situació contextualitzada
a) La posició segons el temps d'un mòbil que es desplaça seguin una trajectòria rectilínia és definida per la funció f(t)=3t2-4t en metres.
Calcula la velocitat mitjana entre els 2 i 6 segons.
b) De la mateixa manera, la velocitat instantània en funció del temps és definida per v(t)=6t-4. Troba l'acceleració mitjana entre els mateixos
valors t=4s i t=8s.
Resolució a
f (8)− f (4) distància e

Si calculem TVM f [4,8]= com estem calculant la proporció de = = v m , realment estem trobant la velocitat mitjana
8−4 temps t
demanada entre t=4s i 8s.
f (8)− f (4) 160−32 128 128

Per tant, v m = T VMf[4,8] = = = = = 32 m/s > 0
8−4 4 4 4
Conclusió a De t=4s a t=8s com la TVM>0, significa que la posició va augmentant al que equivaldria proporcionalment a 32 m cada segon, la
seva velocitat mitjana.
Resolució b
v (8)−v (4) velocitat v

Si calculem TVM v [4,8]= com estem calculant la proporció de = = a m , realment estem trobant la velocitat mitjana
8−4 temps t
demanada entre t=4s i 8s.
v (8)−v (4) 44−20 24

Per tant, a m = TVM v[4,8] = = = = 6 m/s > 0
8−4 4 4
Conclusió b De t=4s a t=8s com la TVM>0, significa que la velocitat va augmentant al que equivaldria proporcionalment a 6 m cada segon, la
seva acceleració mitjana.
L'índex d'Acciona Energía que cotitza a la borsa de l'Ibex 35 el 2023 va passar de cotitzar 34,66 €/acció el primer dia de l'any, a cotitzar 28,08
€/acció a l'últim.
a) Calcula la taxa de variació mitjana mensual de l'any indicat.
b) Calcula la taxa de variació mitjana diària de l'any indicat, tenint en compte que cotitza només en dies laborables excepte 6 festius a l'any.
Resolució a
28,08−34,66 −6,58
Si calculem T VMf[0, 12] = = = − 0 . 54833 … < 0 entre 0 mesos i 12 mesos.
12−0 12
Conclusió a Com que TVM<0, significa que per cada mes que va passar el preu de l'acció va disminuir al que equivaldria proporcionalment a
0,55 €/acció cada mes.
Resolució b
Com cotitza dels 365 dies, 5 dies de les 52 setmanes, i com va tenir uns 6 dies laborables que no va cotitzar, llavors 360-52·2-6=250 dies.
28,08−34,66 −6,58
Si calculem TVM f[0,260 ] = = = − 0 . 0253 … < 0
260−0 260
Conclusió b Com que TVM<0, significa que per cada dia que va passar el preu de l'acció va disminuir al que equivaldria proporcionalment a
0,03 €/acció cada dia.
El PNB (producte nacional brut) d'un país entre els anys 2017 i 2023 és expressat per la funció f(t)=0,01t2+0,3t+5 amb 0 ≤ t ≤6 en què el temps
s'expressa en anys i el PNB en milers de milions d'euros.
Calcula la taxa mitjana de creixement del PNB d'aquest país entre els anys 2017 i 2019, entre 2019 i 2021 i entre 2021 i 2023, i determina en
quin dels períodes es va produir un major creixement mitjà del PNB. Raona la teva resposta.
Resolució (en aquest cas, els càlculs ja els fas tu a la llibreta)
f (2)− f (0)
Entre 2017 i 2019 seria per t=0 i t=2: calculem T VMf[0,2] = = . . . . ≈ 0, 32 > 0
2−0
f (4)− f (2)
Entre 2019 i 2021 seria per t=2 i t=4: calculem TVM f[2,4] = = . . . . ≈ 0, 36 > 0
4−2
f (6)− f (4)
Entre 2021 i 2023 seria per t=4 i t=6: calculem TVM f[4,6] = = . . . . ≈ 0, 40 > 0
6−4
Conclusió Entre 2017 i 2019 s'incrementa una mitjana de 320.000.000 € anuals, entre 2019 i 2021 de 360.000.000 i finalment entre 2021 i 2023
s'incrementa una mitjana de 400.000.000. En els tres casos com que TVM>0, significa que sempre augmenta proporcionalment, però en el
període que és major aquest creixement mitjà és entre 2021 i 2023 per ser el que té la TVM positiva i de major valor a les altres com es pot
observar.
Definició
La derivada d'una funció en un punt de la funció d'abscissa x=a és
f(a + h) − f(a)
f '( a ) = lim
h→0 h
Interpretació geomètrica
La derivada d'una funció en un punt de la funció d'abscissa x=a és el pendent de la recta tangent a la gràfica en aquest punt.
Imaginem una funció f(x) i un punt de la gràfica d'aquesta funció (a, f(a)) on hi hagi una única recta tangent. Sigui y = mx+b l'equació
d'aquesta recta tangent.
Aleshores f '(a ) = m
Exemple:
f (x) = −x 3 +x
Trobeu el pendent de la recta tangent en el punt de la funció d'abscissa x=-1, i l'equació de la recta tangent
Punt
El punt és (−1, f (−1))
f ( − 1) = − (−1) 3 + (−1) = − (−1)−1 = 1−1 = 0
Per tant, el punt és ( − 1,0)
Pendent
Calculem f '(x) = −3x 2 +1
Avaluem la derivada en x=-1: f '( − 1) = −3 · (−1) 2 +1 = −3+1 = − 2
Per tant , el pendent és -2
Equació de la recta tangent:

y−0 = −2 · (x− (−1)
y = − 2 · (x + 1)
O bé: 2x+y+2 = 0
Com es pot observar, com la derivada en un punt amb x=a de la funció f(x) coincideix amb el pendent de la recta tangent de
aquest mateix punt m=f'(a) llavors:
- Si la recta tangent en x=a té pendent positiu m>0, com f'(a)>0 llavors f(x) és creixent en x=a.
- Si la recta tangent en x=a té pendent negatiu m<0, com f'(a)<0 llavors f(x) és decreixent en x=a.
Per exemple es pot veure en l'exemple anterior, com que en x=-1 la funció f (x) = −x 3 +x té una recta tangent y=-2x-2 amb
pendent m=f'(-1)=-2: llavors com que f'(-1)<0, en el punt x=-1 f(x) decreix de forma instantànea.
Fórmules de derivades
En aquest capítol, considerem els subcapítols:
- Derivades de funcions elementals
- Derivades de funcions compostes.
Són funcions elementals, per exemple: f(x)=3x, f(x)=x5, f(x)=ex, f(x)=ln x, .......
Són funció compostes, per exemple: f(x)=(3x+1)5, f(x)=e3x, f(x)=ln (2x+1),.......
Derivada de funcions elementals
Fórmules:
f (x) = k k ∈ ℝ f '(x) = 0
f (x) = kx k ∈ ℝ f '(x) = k
f (x) = x n f '(x) = nx n − 1
1
f (x) = x f '(x) =
2 x
f (x) = e x f '(x) = e x
f (x) = a x f '(x) = a x · ln a
f (x) = ln x 1
f '(x) =
x
f (x) = logax 1 1
f '(x) = ·
ln a x
f (x) = sin x f '(x) = cos x
f (x) = cos x f '(x) = − sin x

1
f (x) = tg x f '(x) =
cos2x
Aquí podeu veure uns quants exemples:
Exemples derivades funcions elementals
Derivada de funcions compostes
Per derivar una funció composta s'aplica la Regla de la cadena:
f (x) = u (v (x)) → f '(x) = u'(v (x)) ·v'(x)
però a la pràctica el que fem és aplicar les fórmules de derivades.
Fórmules:
f (x) = k k ∈ ℝ f '(x) = 0
f (x) = k · u (x) k ∈ ℝ f '(x) = k · u '(x)
f (x) = (u (x) ) n
f '(x) = n (u (x) ) n − 1 · u '(x)
1 u'(x)
f (x) = u(x) f '(x) = · u '(x) =
2 u(x) 2 u(x)
f (x) = e u (x) f '(x) = e u (x) · u '(x)
f (x) = a u (x) f '(x) = a u (x) · ln a · u '(x)
f (x) = ln (u (x) ) 1 u'(x)

f '(x) = · u '(x) =
u(x) u(x)
f (x) = loga (u (x) ) 1 1 1 u'(x)
f '(x) = · · u '(x) = ·
ln a u(x) ln a u(x)
f (x) = sin (u (x) ) f '(x) = cos (u (x) ) · u '(x)
f (x) = cos (u (x) ) f '(x) = − sin (u (x) ) · u '(x)
u'(x)
f (x) = tg (u (x) ) f '(x) =
cos2 (u(x) )
Aquí podeu veure uns quants exemples:
Exemples derivades funcions compostes
Funció derivada i operacions
Derivada de la suma.
f (x) = g (x) + h (x) → f '(x) = g '(x) + h '(x)
Exemple.
f (x) = e 2x +x 3 → f (x) = 2 ·e 2x +3x 2
Derivada de la diferència.
f (x) = g (x) − h (x) → f '(x) = g '(x) − h '(x)
Exemple.
1
f (x) = 5x−ln x → f '(x) = 5−
x
Derivada del producte
f (x) = g (x) · h (x) → f '(x) = g '(x) · h (x) + g (x) · h '(x)
Exemple.
f (x) = x ·e 3x → f (x) = 1 ·e 3x +x ·e 3x ·3 = e 3x (1+3x)
Derivada del quocient
g(x) g'(x) · h(x) − g(x) · h'(x)

f (x) = → f '(x) =
h(x) (h(x) ) 2
Exemple.
5x+2 5 · (3x−1)− (5x+2) ·3 15x−5−15x−6 −11

f (x) = → f '(x) = = =
3x−1 (3x−1) 2 (3x−1) 2 (3x−1) 2
Com calcular derivades?
a) Com calculem una derivada?
Aplicant la fórmula que correspongui. Nosaltres el càlcul de derivades ja sempre ho farem aplicant la fórmula que correspongui: Derivada de
funcions elementals , Derivada de funcions compostes
Observació: El càlcul de derivades (usant límits) aplicant la definició de derivada és molt poc pràctica. Serveix per entendre d'on surt cada
fórmula de la taula de derivades. Així no ho farem, i no està en el currículum de batxillerat saber-ho fer així. Qui tingui curiositat de saber d'on
surt cada fórmula, pot investigar fent recerca al respecte.
En aquest exemple 2:
f (x) = 3x−x 2 ho farem directament: sabem (fórmula) que la derivada de 3x és 3 i la derivada de x2 és 2x, per tant:
f '(x) = 3−2x
b) Quina fórmula haig d'aplicar?
En general, les que s'indiquen en Derivada de funcions compostes
Exemple 1
Calculeu la derivada de
f (x) = (3x + 1) 5
hauré d'aplicar la fórmula:
f (x) = (u (x) ) n → f '(x) = n (u (x) ) n − 1 · u '(x)
Per tant,
f (x) = (3x+1) 5 → f '(x) = 5(3x+1) 4 · 3 = 15(3x+1) 4
un error freqüent és no afegir aquest 3 (que és la derivada de 3x+1) perquè mireu la fórmula
f (x) = x n → f '(x) = n ·x n −1
però en aquest cas no podem aplicar aquesta fórmula, ja que la nostra funció no és del tipus f(x)=xn
Exemple 2
Calculeu la derivada de f (x) = ln (1 − 3x 2 )
u'(x)
haurem d'aplicar la fórmula: f (x) = ln (u (x) ) → f '(x) =
u(x)
−3x 2
Per tant, f (x) = ln (1−x 3 ) → f '(x) =
1−x 3
Observació: un error freqüent és no afegir en el numerador -3x2 (que és la derivada d' 1-x3). Aquest error ho feu perquè mireu la fórmula
1
f (x) = ln x → f '(x) =
x
però en aquest cas no podem aplicar aquesta fórmula que només serveix per a f(x)=ln x
Trobaràs més funcions per derivar amb solucions per autocorregir-te en aquest document en el document Càlcul de derivades
- per aprendren.pdfdins la carpeta de Recursos PDF - lliurament 3
Vídeo 1 En aquest vídeo podeu veure alguns exemples de càlcul de derivades:
Vídeo 2 En aquest vídeo de YouTube teniu alguns exemples de derivades senzilles i fixeu-vos que a baix del vídeo teniu
proposats altres vídeos per si voleu practicar més.
Observacions en el càlcul de derivades
Fem alguns exemples en els que hem de fer alguna cosa més que aplicar les fórmules de derivació.
a) Com fer les derivades d'arrels no quadrades.
Exemple 1
5
Derivada de f (x) = x
1
Observació: la fórmula y = x → y ' = només és vàlida per arrels quadrades
2 x
El que fem és que, abans de derivar, l'arrel la expressem en forma d'exponent:
1 5
f (x) = 5 x = x
i ara ja apliquem la fórmula y = x n → y' = nx n −1
1 −4
1 5 −1 1 5 1 1 1
f '(x) = x = x = · =
5 5 5 x4 5 5 4
5 x
b) Simplificar el càlcul d'una derivada.
Veiem alguns exemples
Exemple 1
Derivada de f (x) = 3 ·x 5
Ho podem veure com un producte i aplicar la fórmula de la derivada d'un producte
f '(x) = 0 ·x 5 +3 ·5x 4 = 15x 4
Aplicant que f (x) = k ·u (x) → f '(x) = k ·u'(x) on k és un nombre
f (x) = 3 ·x 5 → f '(x) = 3 ·5x 4 = 15x 4
Exemple 2
1
Derivada de f (x) =
x4
Ho podem fer de dues maneres:
Considerant que és un quocient
0 ·x 4 −1 ·4x 3 −4x 3 −4
f '(x) = = =
4 2 x8 x5
(x )
1
(Recomanable) Tenint en compte que = x −n
xn
1 −4
f (x) = = x −4 → f '(x) = −4x −5 =
x4 x5
Com podeu veure aquesta segona forma és molt més pràctica.
b) Simplificar el resultat de la derivada
Veurem especialment el cas de la derivada d'un quocient de polinomis.
Exemple
5−2x
Derivada de: f (x) =
1−x
La derivada és:
−2 · (1−x)− (5−2x) · ( − 1) −2+2x+5−2x 3

f '(x) = = =
(1−x) 2 (1−x) 2 (1−x) 2
Observacions:
· La derivada del denominador és -1 i per indicar que multiplica al numerador 5-2x hem de posar:
(5−2x) · ( − 1)
És incorrecte escriure (5−2x) · − 1
En un producte , sempre que el segon factor sigui negatiu ho hem d'escriure entre parèntesis
Per exemple, és incorrecte 4 ·−3 , s'ha d'escriure: 4 · (−3) .
Es pot obviar el puntet (però no els parèntesis!): 4(−3)
Sí és correcte escriure −4 ·3
· Atenció amb el signe menys que afecta a tot el 2n terme del numerador: −2 · (1−x) − (5−2x) · (−1)
(En aquest cas aquest signe − contrarestarà el (-1) i en el numerador ens quedarà −2 · (1−x)+5−2x
· El denominador de la derivada (1−x) 2 , en principi, no cal desenvolupar-lo.
Però si ens interessa desenvolupar-lo tindrem en compta que (1−x) 2 = 1−2x+x 2
Creixement o decreixement d'una funció en un punt x=a
Recorda que en l'inici d'aquest capítol sobre derivades hem vist que:
Com la derivada en un punt amb x=a de la funció f(x) coincideix amb el pendent de la recta tangent de aquest mateix
punt m=f'(a) llavors:
- Si la recta tangent en x=a té pendent positiu, m>0, com f'(a)>0 llavors f(x) és creixent en x=a.
- Si la recta tangent en x=a té pendent negatiu, m<0, com f'(a)<0 llavors f(x) és decreixent en x=a.
- Si la recta tangent en x=a té pendent nul, m<0, com f'(a)=0 llavors f(x) és té un punt de tangent horitzontal. Si a més x=a
és del domini de f(x) llavors es tracta d'un màxim o un mínim relatiu i si no és així, d'un punt d'inflexió de tangent horitzontal.
Aplicació i explicació en context: Imaginat que llancem un avió de paper i vola a través de l'aire seguint la trajectòria de la gràfica de següent
funció polinòmica al llarg dels primers 10 segons. Concretament, en l'eix X és el temps en segons, i l'eix Y l'alçada en metres a la que arriba volant
l'avió seguint el valor de la imatge de f(x).
Veiem la interpretació del signe de la derivada de f'(x) en relació amb el creixement de f(x) en els valors d'abscissa: x=1,5 , x=4,47 i x=6 a
partir del següent gràfic amb les argumentacions incloses detallades per escrit:
Per entendre-ho millor aquí sota ara tens la mateixa gràfica però en format l'aplicació interactiva per poder
comprovar i entendre el significat de la derivada d'aquesta funció per x=0 segons, fins a uns x=10 segons. Mou la
barra amb el punt deslliçant, per interactuar amb l'aplicació.
Ara fent nosaltres mateixos els càlculs, comprovem com el signe de la derivada ens dona, punt a punt si la funció creix o decreix, és a dir, que la
derivada de f(x): f'(x) correspon a la velocitat instantània de f(x) per un valor fixat x=a.
x4 17 3 7 2 9 2 x3 51 2 7 9
f (x) = − x + x + x+ Llavors, f '(x) = − x + x+ i per exemple:
100 100 10 25 5 25 100 5 25
Si substituïm per x=0 a la derivada: llavors f'(0)=9/25=0,36>0 i, per tant, f(x) és creixent per x=0.
Si calculem f(0)=2/5=0,4 finalment, podem dir que f(x) creix en el punt A(0;0,4). I la velocitat instantània de pujada de l'avió és de
0,36 m/s en el punt A.
I tot això, ho podem assegurar sense necessitat de representar la funció.
Si substituïm per x=3, llavors f'(3)=21/25=0,84>0. Per tant. f(x) és creixent per x=3.
Si calculem f(3)=4 finalment, podem dir que f(x) creix en el punt B(3,4). I la velocitat instantània de l'avió de pujada és de 0,84
m/s en el punt B.
Comprova-ho, movent el punt lliscant de l'aplicació per x=3. Veus que correspon a més amb el pendent de la recta tangent?
Si substituïm per x=6, llavors f'(6)=-24/25=-0,96<0. Per tant. f(x) és decreixent per x=6.
Si calculem f(6)=4 finalment, podem dir que en el punt C(6,4) f(x) decreix. I la velocitat instantània de l'avió de baixada és de
0,96 m/s en el punt C.
Si substituïm per x=8, llavors f'(8)=-3/5?-0,6<0. Per tant. f(x) és decreixent per x=8.
Si calculem f(8)=2 finalment, podem dir que en el punt D(8,2) f(x) decreix. I la velocitat instantània de l'avió de baixada és de
0,6 m/s en el punt D.
Etc.
Ara ja pots comprovar-ho per a qualsevol punt del vostre interès de f(x) entre el temps x=0 i 10 segons amb l'aplicació interactiva i
comprovant-ho a la teva llibreta.
Així doncs, hem vist que com havíem indicat d'una altra manera a l'inici d'aquesta pàgina que:
El pendent de la recta tangent y=mx+n correspon al valor de la derivada en el punt d'abscissa x=a: m = f'(a) i ens indica el
creixement de x segons el seu signe.
Si la la recta tangent en x=a és creixent, el pendent m>0 i per tant, f(x) en x=a creix, és a dir: si f'(a)>0 , f(x) creix en
x=a.
Si la la recta tangent en x=a és decreixent, el pendent m<0 i per tant, f(x) en x=a decreix, és a dir: si f'(a)<0 , f(x) decreix
en x=a.
Tot això es pot observar en aquesta activitat contextualitzada que acabem de treballar junts, interactuant amb ella.
Observació de la situació contextualitzada anterior: la derivada equival a la velocitat de la component vertical (velocitat de
pujada i baixada), per tant, no tenim en compte o posem en valor la component horitzonal de la trajectoria, és a dir, la
velocitat de deplaçament cap endavant o endarrera.
Aquest saber el justificarem i treballarem encara amb més detall d'on surt i els seus perquès i aplicacions directes en
següent lliurament.
Recta tangent a la funció en un punt
Equació de la recta tangent a la funció en un punt
Volem trobar l'equació de la recta tangent a una funció f(x) en un punt de la funció d'abscissa x=a
L'equació de la recta tangent a una funció f(x) en un punt de la funció d'abscissa x=a és:
y − f ( a ) = f '( a ) · (x − a )
Per tant, hem de calcular f (a ) i f '(a )
1. El punt (a, f(a))
Les coordenades dels punts d'una funció sempre són de la forma (x,f(x)
Per tant, per trobar el punt que té primera coordenada x=a, substituïm x=a f(x), obtenint f(a) que serà la segona coordenada
El punt (a,f(a)) és el punt de tangència. Aquest punt serà de la gràfica de f(x) i també un punt de la recta tangent.
2. Trobar el pendent m
m = f '( a )
Trobem la derivada de a funció f'(x) i substituïm per x=a
Exemple
Volem trobar l'equació de la recta tangent a la gràfica de la funció f (x) = x 3 −2x 2 en x = −1
1. Trobem el punt de tangència (−1, f (−1))
f (x) = x 3 −2x 2
f (−1) = (−1) 3 −2(−1) 2 = −1−2 ·1 = −3
Punt ( − 1, − 3)
2. Pendent m = f '( a )
f '(x) = 3x 2 −4x → f '(−1) = 3(−1) 2 −4(−1) = 3+4 = 7
m=7
Recta tangent:
y− (−3) = 7(x− (−1))
y + 3 = 7(x + 1)
o bé:
y = 7x+7−3
y = 7x + 4
Per tant l'equació de la recta tangent és y = 7x+4
Veiem aquest resultat gràficament
Exemple 1
Aquest és el típic exercici en què ens donen una funció i un punt de la funció i ens demanen l'equació de la recta tangent a la funció en el punt
donat.
x
Trobar l'equació de la recta tangent a la funció f (x) = en el punt de la funció d'abscissa x = −1
x−2
L'equació de la recta tangent és:
y − f (−1) = f '(1) · (x − (−1))
o sigui: y − f (−1) = f ' (1) · (x +1)
Hem de trobar f (−1) i f '(−1)
f (−1)
substituïm en la funció x per -1:
−1 −1 1
f (−1) = = =
−1−2 −3 3
f '(−1)
Primer hem de trobar f '(x )
En aquest cas la funció és un quocient, hem d'aplicar la fórmula de la derivada d'un quocient:
1 · (x−2)−x ·1 x−2−x −2
f '(x) = 2
= 2
=
(x−2) (x−2) (x−2) 2
Ara substituïm x per -1:
−2 −2 −2
f '(−1) = = =
(−1−2) 2 (−3) 2 9
Per tant l'equació de la recta tangent és:
1 2
y− = − · (x + 1)
3 9
En aquest cas, podríem multiplicar tota l'equació per 9 per eliminar denominadors i la podem deixar expressada en qualsevol de les següents
formes:
9y−3 = −2(x+1)
9y−3 = −2x−2
2x+9y = 1
Exemple 2
En aquest tipus d'exercici ens donen una funció i el pendent de la recta tangent. Hem de trobar el punt de la funció on la recta tangent té el
pendent donat.
Donada la funció f (x) = x 2 −6x +3 , trobeu els punts on la recta tangent té pendent 2.
Fixeu-vos que el pendent de la recta tangent és f '(x)
Per tant, la dada que ens donen és:
f '(x ) = 2
Trobem f '(x )
f '(x ) = 2x −6
Per tant tenim: f '(x ) = 2
2x −6 = 2 → 2x = 8 → x = 4
Aquesta serà l'abscissa, x, del punt que ens demanen però hem de donar les dues coordenades del punt.
La segona coordenada, y, és: f (4) = 42 −6· 4+3 = 16−24+3 = −5
Per tant, el punt demanat és el punt (4, −5)
Recta tangent
En cas que també es demanem expressar la recta tangent en aquest punt, serà:
y− (−5) = 2 · (x−4)
y+5 = 2x−8
y = 2x − 13
Geogebra: La recta tangent. Interactua!
La recta tangent, pendent i funció derivada (construcció dinàmica).
https://www.geogebra.org/m/gx2vppnt Autor: Pep Bujosa - modificacions Josep M. Costa Tema: Rectes, Tangent
El GeoGebra té un procediment molt ràpid per dibuixar rectes tangents. Això fa que es pugui visualitzar fàcilment el concepte de derivada.
Entreu l’expressió f(x) = x³ - 3 x² + 2 .
Entreu ara f'(x).
Ja teniu dibuixades la funció f i la seva derivada. Si voleu, podeu donar diferents colors a les seves gràfiques.
Canvieu la funció f(x), des de la finestra algebraica o bé entrant directament una nova fórmula f(x) = ....
A continuació, seguint les instruccions següents, podreu dissenyar una activitat per introduir el concepte de derivada en un punt i de
funció derivada.
Entreu la fórmula de la funció que farem servir per treballar el concepte de funció derivada: f(x) = x³ / 3 - x² + 4 (És clar que en podeu
entrar qualsevol altra!)
Per evitar moviments accidentals d’aquesta gràfica, feu-hi clic damunt amb el botó dret del ratolí per accedir a les Propietats. Trieu Bàsic i
activeu l’opció Fixa objecte. D’aquesta manera, aquesta gràfica restarà fixa.
Amb l’eina Punt nou fixeu un punt A sobre l’eix d’abscisses.
Entreu el punt (x(A),f(x(A))) que quedarà situat sobre la gràfica. És el punt B.
Entreu la comanda tangent[B,f]. Observeu que s’ha dibuixat, directament, la recta tangent a la gràfica de f(x) que passa per B.
Entreu el comandament Pendent[a], on a és el nom de la recta tangent (comproveu que és així obrint la finestra algebraica i després
torneu-la a tancar). Observeu que s’ha dibuixat un triangle petit que ens indica el pendent de la recta tangent a la corba en el punt B. Heu
de fer que les etiquetes d’aquest objecte siguin visibles amb Nom i Valor.
Moveu el punt A i observeu com el pendent va variant.
Dibuixeu el segment AB i feu que es vegi amb una línia discontínua.
A continuació definireu el punt P a partir de la definició de derivada.
Entreu la definició del punt P com P = (x(A), b), on x(A) és la primera coordenada del punt A i b és el pendent de la recta tangent en A. Ja
veieu que estem fent servir la definició de derivada en un punt.
Cliqueu amb el botó dret del ratolí sobre el punt P i accediu a l’opció Propietats. Ara, podeu canviar el color del punt i, sobretot, heu
d’activar l’opció Activa el traç. D’aquesta manera quan el punt B es mourà, deixarà una traçada que serà la funció derivada.
Acabeu amb Aplica.
Triant l’eina corresponent, desplaceu el punt A i observeu què es va dibuixant. És la funció derivada? Per comprovar-ho:
Entreu la comanda g(x) = f’(x).

Observeu que s’ha creat a la finestra algebraica la funció g(x) que és la derivada de la funció f(x). També ja es veu la gràfica de g(x), és a
dir, de f’(x).
Fent clic sobre aquesta gràfica amb el botó dret podeu accedir a Propietats i canviar-ne el color i l’estil.
Desplaceu el punt A i observeu com la traçada del punt coincideix amb la gràfica de la funció derivada.
Introduïu la Casella de verificació per mostrar o amagar la gràfica de la derivada. Per esborrar el traç podeu prémer Ctrl-F.
Vídeos 1 de suport - Tècniques de derivació.
Tècniques de derivació.
Per començar a derivar:
Vídeo 1: (1h 16min): derivades immediates (1-36) i amb regla de la cadena (37-50) - només algebraiques. - MATH2ME
Vídeo 2: 5 vídeos de derivades immediates. - MATH2ME
Curso para Derivar Funcione…

Funcione…
Vídeo 3: Càlcul de derivades de funcions simples, introducció de la regla de la cadena. -UNICOOS
Vídeo 4: derivades trigonomètriques. Només els vídeos de sinus, cosinus, tangent, arcsinus, arcosinus, arctangent. - MATH2ME
Derivar función seno │ ej 1 y 2
Vídeo 5: curs bastant complet de derivació. Veure vídeos (6-30) - MATEMÁTICAS PROFE ALEX
Qué es la derivada? | Concep…

Concep…
Vídeo 6: Ampliació - Càlcul de derivades de funcions compostes (regla de la cadena) - UNICOOS
Dels millors per aprendre a derivar i simplificar.
Vídeo 7: curs prou complet i detallat (2-10). Els vídeos del 11 al 14 són aplicacions de la derivada que farem en altres unitats. - MIGUEMÁTICAS
Derivadas usando la DEFINI…

DEFINI…
Vídeo 8: curs prou complet i detallat (3-11). Els vídeos del 17 al 20 són aplicacions de la derivada que farem en altres unitats. - MATES CON
ANDRÉS
¿Qué es la derivada? Derivad…

Derivad…
Vídeo 9: curs amb uns quants models de cada (5-13). Tot i que el 13, no l'explicarem a classe, el pots fer per ampliació, a més, a les PAU no ha
sortit mai. - XAVI MATES
Què són i per a què serveixen les Deriv…

Deriv…
Altres:
Derivada d'un producte:
Derivades d'un quocient:
Vídeos 2 de suport - Rectes tangents
Rectes tangents
Prioritzar els vídeos 1, 5 per iniciar-se, i tot seguit 3, 4 i 6 per continuar. El 2 ja per veure'n un més elaborat, més diferent.
Vídeo 1: exemple senzill per començar de recta tangent que passa per un punt. Amb gràfic inclòs de la funció i la recta tangent (nivell bàsic). -
UNICOOS
Vídeo 2: exemple d'aplicació, bastant més elaborat: recta que passa per un punt donat i tangent a la funció. Per tant cal trobar el punt de
tangència, ja que no és el punt donat. Requereix plantejar-lo bé i resoldre i una equació per trobar les abscisses de tangència i llavors ja com
sempre per trobar les rectes tangents (nivell mitjà-alt). - UNICOOS
Vídeo 3: trobar el punt de tangència paral·lela a una recta donada, una bisectriu (nivell mitjà). - UNICOOS
Vídeo 4: recta tangent paral·lela una recta donada, tres exemples interessants (nivell mitjà). - UNICOOS
Vídeo 5: exemple senzill de recta tangent que passa per un punt. (nivell bàsic) - MATES CON ANDRÉS
Vídeo 6: exemple interessant de recta tangent paral·lela a la donada, amb equació implícita (nivell mitjà)- MATES CON ANDRÉS
Vídeos 7: (17-20) repassem i veiem 4 tipus d'aplicació de problemes amb rectes tangents. - XAVI MATES
Què són i per a què serveixen les Deriv…

Deriv…
Vídeo 8: XAVIMATES: exercici PAU 2018 S1-E2. a) de rectes tangents amb paràmetres. b) Sobre l'estudi del creixement amb un valor fixat, per
tant, sense paràmetres.
Exercicis amb paràmetres de rectes tangents (per ampliar molt, no necessari per aprovar aquest curs)
Vídeos 9 (1,7,8,9,11,13): 3 exercicis amb paràmetres 1,7 i 9 - ALFONSOEDUCADOR
Altres
Càlcul recta tangent a una funció en un punt:

Derivadas Apuntes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Derivadas Apuntes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

3/3/24, 20:19 LL3_Derivades | IOC

lloc: Campus IOC Imprès per: Júlia Artesero Barbara (IOC)

Taxa de variació mitjana

Derivada d'una funció en un punt

Recta tangent a la funció en un punt

Vídeos 1 de suport - Tècniques de derivació.

Vídeos 2 de suport - Rectes tangents

Pendent d'una recta

Equació d'una recta

Taxa de variació mitjana

és el pendent de la recta secant a la gràfica de la funció pels punts (a , f (a )) i (b, f (b))

Derivada d'una funció en un punt

La derivada d'una funció en el punt d'abscissa x=a és

és el pendent de la recta tangent a la gràfica de la funció en el punt (a , f (a ))

Equació de la recta tangent

L'equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt (a , f (a )) és:

Taxa de variació mitjana

pendent de la recta secant

Volem calcular la taxa de variació mitjana entre els valors x= -2 i x=3

1r Ca lculem les imatges de f (−2) i f (3):

clic sobre l'enllaç en blau.

- ∆y serà la variació de les imatges ("valors de les y"): de x=a a x=b .

- ∆x serà la variació de les abscisses ("valors de les x"): de x=a a x=b .

Sigui f(x) contínua en un interval [a,b], si:

Però a l'invervés no és sempre cert. Veiem-ho en un exemple:

Interpretació - conclusions del signe de la TVM calculada:

Problemes en context - TVM

f (8)− f (4) distància e

f (8)− f (4) 160−32 128 128

v (8)−v (4) velocitat v

v (8)−v (4) 44−20 24

a) Calcula la taxa de variació mitjana mensual de l'any indicat.

Resolució (en aquest cas, els càlculs ja els fas tu a la llibreta)

Derivada d'una funció en un punt

La derivada d'una funció en un punt de la funció d'abscissa x=a és

El punt és (−1, f (−1))

f ( − 1) = − (−1) 3 + (−1) = − (−1)−1 = 1−1 = 0

Per tant, el punt és ( − 1,0)

Calculem f '(x) = −3x 2 +1

Avaluem la derivada en x=-1: f '( − 1) = −3 · (−1) 2 +1 = −3+1 = − 2

Per tant , el pendent és -2

Equació de la recta tangent:

En aquest capítol, considerem els subcapítols:

- Derivades de funcions elementals

- Derivades de funcions compostes.

Són funció compostes, per exemple: f(x)=(3x+1)5, f(x)=e3x, f(x)=ln (2x+1),.......

Derivada de funcions elementals

f (x) = cos x f '(x) = − sin x

Aquí podeu veure uns quants exemples:

Exemples derivades funcions elementals

Derivada de funcions compostes

Per derivar una funció composta s'aplica la Regla de la cadena:

f (x) = u (v (x)) → f '(x) = u'(v (x)) ·v'(x)

però a la pràctica el que fem és aplicar les fórmules de derivades.

f (x) = k · u (x) k ∈ ℝ f '(x) = k · u '(x)

f (x) = e u (x) f '(x) = e u (x) · u '(x)

f (x) = a u (x) f '(x) = a u (x) · ln a · u '(x)

f (x) = ln (u (x) ) 1 u'(x)

Aquí podeu veure uns quants exemples:

Exemples derivades funcions compostes

Funció derivada i operacions

f (x) = g (x) + h (x) → f '(x) = g '(x) + h '(x)

f (x) = e 2x +x 3 → f (x) = 2 ·e 2x +3x 2