INTRODUCCIÓ A LA INTEGRACIÓ

Mètode del rectangles

Volem fer un estudi del cabal d’un riu i per aquest motiu hem de calcular de manera
aproximada l’àrea de la secció del riu entre dos punts A i B situats a 100m:
A B

Ens dirigim d’A a B en una barca i mesurem cada 10 m la profunditat del riu començant
a 5 metres d’A. Les dades obtingudes estan enregistrades a la taula següent:
distància d’A (m) 5 15 25 35 45 55 65 75 85 95
profunditat (m) 5 10 20 45 47 48 50 49 20 10
Representem gràficament les dades de la taula a partir d’uns eixos coordenats. La
figura següent representa la gràfica de la profunditat del riu en funció de la distància al
punt A. El nostre objectiu és calcular l’àrea sota la gràfica, ja que aquesta representa
l’àrea de la secció del riu. Com no podem fer-ho exactament, l’aproximarem calculant la
suma de les àrees dels rectangles representats.
profunditat(m)

50 b
b
b
b

40

30

20 b b

10 b b

b
distància(m)

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Àrea de la secció ≈ 10 · 5 + 10 · 10 + 10 · 20 + 10 · 45 + 10 · 47 + 10 · 48 + 10 ·
50+10 · 49+10 · 20+10 · 10 = 10 · (5+10+20+45+47+48+50+49+20+10) = 3040m2

Aquest mètode per calcular l’àrea sota la corba de la gràfica d’una funció f (x) es diu
mètode dels rectangles i el podem sintetitzar amb la fórmula:
Àrea ≈ h · (f1 + f2 + · · · + fn ) = h · ni=1 fi
P

h = longitud la base del rectangles

xi = punt mig de la base de l’-ièssim rectangle
fi = f (xi )
n = nombre d’intervals
Integració 2

Mètode dels trapezis

Un altre mètode que permet calcular de manera aproximada l’àrea sota la corba de la
gràfica d’una funció és el mètode dels trapezis, que descriurem a continuació mitjançant
un exemple:
Volem calcular aproximadament l’àrea sota la paràbola donada per la funció quadràtica
f (x) = −2x2 + 10x, entre els punts d’abcissa 0 i 5.
Dividim l’interval [0,5] en 10 intervals de longitud h = 0.5. Construim un taula amb
els valors que pren la funció en els extrems d’aquests intervals:

xi 0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4 4.5 5

fi 0 4.5 8 10.5 12 12.5 12 10.5 8 4.5 0

Representem aquestes dades en uns eixos coordenats.

b

12 b b

b b

10

8 b b

Aproximarem l’àrea sota la corba calculant

la suma dels trapezis dibuixats al gràfic.
6
Aquest mètode rep el nom de mètode dels
b b
trapezis. Observa que és més acurat que el
4
mètode dels rectangles.
2

b b

0 1 2 3 4 5
f0 + f1 f1 + f2 f9 + f10
Àrea trapezis = · h+ · h+···+ · h=
2 2 2
 
f0 f10
=h · + f1 + f2 + · · · + f9 + =
2 2
 
0 0
= 0.5 · + 4.5 + 8 + 10.5 + 12 + 12.5 + 12 + 10.5 + 8 + 4.5 + = 41.25
2 2
El resultat exacte de l’àrea és 125
3
≈ 41.66. Per a obtenir un resultat més acurat només
cal prendre els intervals més petits.
L’àrea entre la gràfica d’una funció y = f (x) i un interval [a, b] aproximada per trapezis
definits en dividir [a, b] en n-intervals ve donada per la fórmula:
 
f0 fn
Àrea dels trapezis = h · + f1 + f2 + · · · + fn−1 +
2 2
h = longitud dels intervals x0 , x1 , . . . , xn = extrems dels intervals fi = f (xi )
 Integració

Definició de funció primitiva Z

F (x) és una primitiva de f (x) ⇐⇒ F (x) = f (x) ⇐⇒
′
f (x) dx = F (x) + C

Taula d’algunes primitives immediates

u = u(x) és funció de x, i k, C constants

Z Z
dx = x + C f ′ (u) · u′ dx = f (u) + C
Z Z
k dx = k · x + C k · u′ dx = k · u + C
xk+1 uk+1
Z Z
k
x dx = + C, k 6= −1 uk · u′ dx = +C
k+1 k+1
1
Z Z ′
u
dx = ln |x| + C dx = ln |u| + C
x Z u ′
1 √ √
Z
u
√ dx = x + C √ dx = u + C
Z 2 x Z 2 u
ex dx = ex + C eu · u′ dx = eu + C
ax au
Z Z
x
a dx = +C au · u′ dx = +C
Z ln a Z ln a
sin x dx = − cos x + C sin u · u′ dx = − cos u + C
Z Z
cos x dx = sin x + C cos u · u′ dx = sin u + C
1 u′
Z Z
√ dx = arcsin x + C √ dx = arcsin u + C
1 − x2 1 − u2
1 u′
Z Z
2
dx = arctan x + C 2
dx = arctan u + C
Z 1+x Z 1 +′ u
1 u
2
dx = tan x + C 2
dx = tan u + C
Z cos x Z cos ′u
−1 −u
dx = cotanx + C dx = cotanu + C
sin2 x sin2 u

Z Z Z
(f (x) + g(x)) dx = f (x) dx + g(x) dx
Propietats Z Z
k · f (x) dx = k · f (x) dx

Z Z
Integració per parts u dv = u · v − v · du

Integració per canvi de variableZ Z

x = g(t), dx = g (t) dt =⇒ f (x) dx = f (g(t)) · g ′ (t) dt
′
Integració 4

Z b b
Regla de Barrow f (x) dx = F (b) − F (a) = F (x) a
on F ′ (x) = f (x)
a
Prop: Problemes de valor inicial Donades una funció contı́nua f (x) en un interval
(a, b) i un punt (x0 , y0 ) tal que x0 ∈ (a, b) aleshores existeix una única funció F (x) que és
primitiva de f (x) (F ′ (x) = f (x)) i que verifica F (x0 ) = y0 .

Propietats de la integral definida

Prop:
Z b Z c Z c
f (x) dx + f (x) dx = f (x) dx
a b a
Z b Z a
f (x) dx = − f (x) dx
a b
Z b  b
Z b
′
Integració per parts f (x) · g(x) dx = f (x) · g(x) a
− f (x) · g ′(x) dx
a a

Integració per canvi de variable


x = g(t)  Z g(b) Z b
dx = g (t) dt
′
=⇒ f (x) dx = f (g(t)) · g ′ (t) dt
g ′ (t) 6= 0 ∀x ∈ (a, b)
 g(a) a

Demostració: Sigui F (x) una primitiva de f (x). Aleshores

Z b Z c Z c
f (x) dx + f (x) dx = F (b) − F (a) + F (c) − F (b) = F (c) − F (a) = f (x) dx
Za b b Z a a

f (x) dx = F (b) − F (a) = −(F (a) − F (b)) = − f (x) dx

a b
Donades f (x) i g(x), tenim per definició que f (x) · g(x) és una primitiva de (f · g)′ (x) =
f ′ (x) · g(x) + f (x) · g ′(x). Aleshores
Z b Z b Z b
′ ′
 b
f (x) · g(x) dx + f (x) · g (x) dx = (f ′ (x) · g(x) + f (x) · g ′(x)) dx = f (x) · g(x) a
Za b a Z b a
′
 b
f (x) · g(x) dx = f (x) · g(x) a − f (x) · g ′ (x) dx
a a

Z 2 2
Z 2 2
Exemple: x
x · e dx = xex 0 − ex dx = 2e2 − ex 0
= 2e2 − e2 − 1 = e2 − 1
0 0
Z r √
Exemple: Exemple difı́cil. Àrea d’un semicercle de radi r: r 2 − x2 dx
−r
Apliquem el canvi de variable x = r · cos t. dx = −r sin t dt. −r = r · cos t0 =⇒ t0 = π.
rZ = r cos t1 =⇒ t1 = Z 0.
r √ 0p Z 0 Z 0
2 2 2 1 − cos 2t
r 2 − x2 dx = r 2 − (r sin t)2 (−r sin t) dt = −r sin t dx = −r dx =
−r π π π 2
h t sin 2t i0 r2π 1 − cos 2t 1 + cos 2t
−r 2 − = . Recordeu que: sin2 t = i cos2 t = .
2 4 π 2 2 2
Integració 5

Interpretació geomètrica de la integral definida

Exemple:
Z 1 Quin sentit tenen les integrals següents:
x4 i1
x3 dx = =0
−1 4 −1
Z 0
x4 i0 1
x3 dx = =−
−1 4 −1 4
Això ens permet veure que la integral no és l’àrea sota la corba quan la funció no és
positiva.

Prop: Sigui f (x) és una funció integrable a l’interval [a,b]. Anomenem A a l’àrea de
la regió compresa entre la gràfica de la funció, les rectes x = a i x = b i l’eix d’abscisses
(OX).

Cas1: f (x) ≥ 0 ∀x ∈ [a, b]

Z b
f (x) dx = A
A a

a b
Cas2: f (x) ≤ 0 ∀x ∈ [a, b]
a b

Z b
−A
f (x) dx = −A
a

Cas3:

+A2 +A4 Z b
a f (x) dx = −A1 + A2 − A3 + A4
b a
−A3
−A1

Demostració:

Cas 1 Clar a partir de la definició d’integral definida.

Z b Z b
Cas 2 f (x) dx = − −f (x) dx = −A, ja que l’àrea de entre f (x) i [a, b] coincideix
a a
amb l’àrea entre −f (x) i [a, b].
Integració 6

Cas 3 Si f (x) canvia de signe a l’interval [a, b], suposem per exemple que f (x) és positiva
a [x1 , x2 ] ∪ [x3 , b] i negativa a [a, x1 ] ∪ [x3 , x4 ]. Aleshores es dedueix aplicant els casos
Z b Z x1 Z x2 Z x3 Z b
anteriors que: f (x) dx = f (x) dx+ f (x) dx+ f (x) dx+ f (x) dx =
a a x1 x2 x3
−A1 + A2 − A3 + A4

Càlcul d’àrees
Àrea entre gràfica i eix d’abscisses

a x1
b b b
x2 x3 b b

Z x1 Z x2 Z x3 Z b
A= f (x) dx + f (x) dx + f (x) dx + f (x) dx
a x1 x2 x3

Àrea entre dues gràfiques

f (x) ≥ g(x) ∀x ∈ [a, b]

a Z b
b A= (f (x) − g(x)) dx
a

Àrea entre dues gràfiques

Si resolem l’equació f (x) = g(x) quan a ≤ x ≤ b

b
obtindrem les abscisses x1 , x2 , x3 ... dels punts
b b
on tallen les gràfiques de les dues funcions.
x1 x2 x3
a b
Z x1 Z x2 Z x3 Z b
A= (f (x) − g(x)) dx + (f (x) − g(x)) dx + (f (x) − g(x)) dx + (f (x) − g(x)) dx
a x1 x2 x3
Z b
A= |f (x − g(x)| dx
a
Integració 7

Demostració: És suficient només demostrar el segons cas, ja que els altres es dedueixen
directament. Ho demostrarem en dos passos:
Pas 1: Suposem que f (x) ≥ g(x) ≥ 0, ∀x ∈ [a, b]. Siguin Af i Ag les àrees sota les
corbes y = f (x) i y = g(x) a l’interval [a, b]. Aleshores:
Z b Z b Z b
(f (x) − g(x)) dx = f (x) dx − g(x) dx = Af − Ag =àrea entre f i g.
a a a
Pas 2: Ara suposem només que f (x) ≥ g(x) a [a, b]. Com que les funcions són
acotades a [a, b] existeix C ∈ R tal que f (x) + C ≥ g(x) + C ≥ 0 a [a, b]. L’àrea compresa
entre f (x) i g(x) coincideix amb l’àrea compresa entre f (x) + C i g(x) + C. Per tant:
Z b
àrea entre f i g=àrea entre f + C i g + C= (f (x) + C − (g(x) + C)) dx =
Z b a

= (f (x) − g(x) dx
a

Exemple: Calculem l’àrea compresa entre la corba y = −x2 + 1 i l’eix d’abscisses a

l’interval [0, 2].
1r. Busquem P Tx . −x2 + 1 = 0 ⇐⇒ x = ±1.
Z 1 Calcula l’àrea A: 3
2n.
2 x i1 1 2
(−x + 1) dx = − + x = − + 1 =
Z0 2 3 0 3 3
3
x i2 8 1 4
(−x2 + 1) dx = − + x = − + 2 + − 1 = −
1 3 1 3 3 3
2 4
A= + − = 2u2
3 3

Exemple: Calculem l’àrea tancada definida per la corba y = x3 −3x2 +2x i l’eix abscisses.
1r. Busquem P Tx . x3 − 3x2 + 2x = 0. x = 0, 1, 2.
2n. Calculem A=l’àrea de la regió.
1
x4 i1 1
Z
(x3 − 3x2 + 2x) dx = − x3 + x2 =
Z0 2 4 0 4
4
x i2 1 1
(x3 − 3x2 + 2x) dx = − x3 + x2 = 4 − 8 + 4 − + 1 − 1 = −
1 4 1 4 4
1 1 1 2
A= + − = u
4 4 2

Exemple: Calculem l’àrea de la regió tancada limitada per la recta y = f (x) = x + 3 i

la paràbola y = g(x) = x2 + 1
1r. Busquem les abscisses dels punts de tall de la recta i la paràbola:
g(x) = f (x) ⇐⇒ x2 + 1 = x + 3 ⇐⇒ x2 − x − 2 = 0 ⇐⇒ x = −1, 2
2n. Si fem la representació gràfica, podem raonar que la recta està per sobre de la
paràbola,
Z 2 però no cal: Z 2
2 x3 x2 i2 8
A= (x + 3 − x − 1) dx = (−x2 + x + 2) dx = − + + 2x = − + 2 + 4−
 −1  −1 3 2 −1 3
1 1 9 1 1 9 2
− + −2 = − − +8 =5− = u
3 2 3 2 2 2

Exemple: Calculem l’àrea de la regió tancada limitada per la corba y = f (x) = −x3 +
Integració 8

2x + 2 i la paràbola y = g(x) = x2 + 2
1r. Busquem les abscisses dels punts on tallen la corba i la paràbola:
g(x) = f (x) ⇐⇒ −x3 + 2x + 2 = x2 + 2 ⇐⇒ −x3 − x2 + 2x = 0 ⇐⇒ x = 0, −2, 1
Z 0 Calculem les àreesZ de
2n.
0
cada regió:
x4 x3
 
3 2 2
i0 8 8
(f (x)−g(x)) dx = (−x −x +2x) dx = − − +x = − −4 + + 4 = −
4 3 −2 3 3
Z−21 −2
4 3
x x i1 1 1 5
(−x3 − x2 + 2x) dx = − − + x2 = − − + 1 =
0 4 3 0 4 3 12
8 5 37 2
A= − + = u
3 12 12

Integrals racionals Z
p(x)
Les integrals racionals són les integrals de la forma dx, on p(x) i q(x) són
q(x
polinomis.
Cas I. gr p(x) ≥ gr q(x).
En
Z aquest cas, es realitza
Z la divisió entera p(x) : q(x), i passem al cas següent.
x3 + 2x2 − x + 1 15 x 3
= x2 + 4x + 7 + dx = + 2x + 7x + 15 ln |x − 2| + C dx
x−2 x−2 3
Cas II. gr p(x) < gr q(x) = 2.

ˆ Suposem que q(x) té dues arrels reals diferents:

x+2
Z
dx. x2 − 2x − 3 = 0 =⇒ x = −1 i x = 3. Descomposem en fraccions
x2
− 2x − 3
x+2 A B A(x − 3) + B(x + 1)
simples: 2 = + = .
x − 2x − 3 x+1 x−3 x2 − 2x − 3
1
Si x = −1 aleshores −4A = 1. A = − .
4
5
Si x = 3 aleshores 4B = 5. B = .
4
x+2 1 1 5 1 1 5
Z Z Z
2
dx = − dx+ dx = − ln |x+1|+ ln |x−3|+C.
x − 2x − 3 4 x+1 4 x−3 4 4
ˆ Suposem que q(x) té una arrel doble:

3x 3x A + B(x − 1)2
Z
A B
dx =⇒ = + = .
x2 − 2x + 1 x2 − 2x + 1 (x − 1)2 x − 1 (x − 1)2

Si x = 1 aleshores A = 3.
Si x = 0 aleshores 0 = 3 + B. B = −3.

3x 3 −3 −3
Z Z Z
2
dx = dx + dx = − 3 ln |x − 1| + C
x − 2x + 1 (x − 1)2 x−1 x−1
Integració 9

ˆ Suposem que q(x) no té arrels reals:

2
2 2 x−1
Z Z Z
4
dx = dx = dx = arctan +C
x2 − 2x + 5 (x − 1)2 + 4 x−1 2 2


2
+1