Tema 4 – DIFERENCIABILITAT

4.1. Diferenciabilitat de funcions

4.2. Relació entre continuïtat, derivabilitat i diferenciabilitat
4.3. Direccions de creixement d’una funció
4.4. Derivada de la funció composta
4.5. Derivada de la funció implícita

1
SECCIÓ 4.1 – Diferenciabilitat
de funcions

2
Definició – Diferencial de f en el punt p = (p1, …, pn)
∂f ∂f
df (p ,..., p ) (h1,..., h n ) = (p1,..., pn ) h1 + ... + (p1,..., pn ) h n
1 n
∂x1 ∂x n

Variació o increment de la funció al

voltant del punt p = (p1, …, pn) quan
varien marginalment totes les variables.

∂f ∂f
∆f (p1,..., p n )(h1,..., h n )=f(p1 + h1,..., p n + h n ) − f(p1,..., p n ) ≈ df (p1,..., p n )(h1,...,
= hn ) (p) h1 + ... + (p) h n
∂x ∂x
1 n

Aproximació al valor de la funció en

el punt (p1 + h1, …, pn + hn)

∂f ∂f
f(p1 + h1,..., pn + h n ) ≈ f(p1,..., pn ) + (p)h1 + ...+ (p)h n
∂x1 ∂x n

3
Propietat
Tota funció definida per una sola expressió i construïda mitjançant sumes, productes,
quocients i composició de les funcions usuals (polinòmiques, exponencials, logarítmiques,
trigonomètriques) és diferenciable en els punts del seu domini.
Nota
Algunes funcions potencials (com ara les arrels) poden no ser diferenciables en els punts que
anul·len la base.

Exercici
Siga la funció de benefici del tema anterior B(x,y) = x2 + 3y2 - xy - 20 (que és diferenciable
en qualsevol punt de ℝ2, ja que és polinòmica):

a) Calcula la diferencial de B en el punt (200,150).

b) Calcula aproximadament la variació del valor de la funció en passar del punt (200,150)
als punts (202,150), (200,147), (202,147).
c) Calcula una aproximació al valor de la funció en els punts següents: (202,150),
(200,147), (202,147).
d) Calcula una expressió lineal que permeta calcular de forma aproximada el valor de la
funció de beneficis en punts pròxims al (200,150).

Exercici
Escriu l’expressió de la diferencial d’una funció real de 3 variables reals en el punt (a,b,c).

Exercici
Escriu l’expressió de la diferencial d’una funció real d’una variable en el punt p. 4
SECCIÓ 4.2 – Relació entre
continuïtat, derivabilitat
i diferenciabilitat

5
Teorema - Condició necessària de diferenciabilitat
Si f és diferenciable en p, aleshores f és contínua en p.

Teorema - Condició necessària de diferenciabilitat

Si f és diferenciable en p, aleshores existeixen totes les derivades parcials de f en p.

Teorema - Condició suficient de diferenciabilitat

Si f és de classe C1 en p, aleshores f és diferenciable en p.

Relació entre continuïtat, derivabilitat i diferenciabilitat

f: D ⊆ ℝn → ℝ amb n > 1
Funcions

contínues
derivables
diferenciables

6
Exercicis

1. Estudia la diferenciabilitat de les funcions següents:

a) B(x,y,z) = 3x2 + 2xyz + yz + xz2 + 4y
b) f(x,y) = (xy)1/2
c) g(x,y) = (xy)-1/2

2. Estudia si la funció següent és diferenciable en els punts (1,1) i (2,1).

2 x + y x ≥ y
f ( x, y ) = 
x−y x<y

7
SECCIÓ 4.3 – Direccions de
creixement d’una funció

8
En aquest apartat identificarem quines direccions produeixen els majors creixements i
majors decreixements d’una funció, cosa que resulta molt útil quan es resolen problemes
de maximització o minimització.
Haurem de tenir en compte que la variació que experimenta la funció quan ens movem en
una direcció depèn tant de la direcció com de la distància recorreguda.

9
Siga B(x,y)=3x2+y una funció de benefici en la qual x i y són les quantitats fabricades de dos productes. Actualment es fabriquen
10 unitats del primer producte i 4 unitats del segon. Tenim capacitat per augmentar la producció i ens demanen, utilitzant la
diferencial de B, valorar si és millor augmentar el primer producte el doble que el segon o el contrari.

B(10,4)=3*102+4=304
𝛻𝛻𝛻𝛻 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 = (6𝑥𝑥, 1)
𝛻𝛻𝛻𝛻 10,4 = 60,1

Augmentem (2,1) el doble del primer que del segon:

𝜕𝜕𝜕𝜕 𝜕𝜕𝜕𝜕
𝐵𝐵(10 + 2, 4 + 1) ≅ 𝐵𝐵 10,4 + 𝑑𝑑𝐵𝐵 10,4 2,1 = 304 + 10,4 ∗ 2 + 10,4 ∗ 1 = 304 + 60 ∗ 2 + 1 ∗ 1 = 304 + 𝟏𝟏𝟏𝟏𝟏𝟏
𝜕𝜕𝜕𝜕 𝜕𝜕𝑦𝑦
Augmentem (1,2) el doble del segon que del primer:
𝜕𝜕𝜕𝜕 𝜕𝜕𝜕𝜕
𝐵𝐵(10 + 1, 4 + 2) ≅ 𝐵𝐵 10,4 + 𝑑𝑑𝐵𝐵 10,4 1,2 = 304 + 10,4 ∗ 1 + 10,4 ∗ 2 = 304 + 60 ∗ 1 + 1 ∗ 2 = 304 + 𝟔𝟔𝟔𝟔
𝜕𝜕𝜕𝜕 𝜕𝜕𝜕𝜕
Augmentem (2,4), també el doble del segon que del primer:
𝜕𝜕𝜕𝜕 𝜕𝜕𝜕𝜕
𝐵𝐵(10 + 2,4 + 4) ≅ 𝐵𝐵 10,4 + 𝑑𝑑𝐵𝐵 10,4 2,4 = 304 + 10,4 ∗ 2 + 10,4 ∗ 4 = 304 + 60 ∗ 2 + 1 ∗ 4 = 304 + 𝟏𝟏𝟏𝟏𝟏𝟏
𝜕𝜕𝜕𝜕 𝜕𝜕𝜕𝜕
Aquest resultat és comparable amb els anteriors? No. Per què? Perquè són de diferent longitud:
1,2 = 12 + 22 = 5 ; 2,1 = 22 + 12 = 5; 2,4 = 22 + 42 = 20
Com podem comparar per poder dir en quina direcció interessa moure’s? Considerant vectors que mesuren una
unitat. Perquè un vector conserve la direcció i mesure 1, n’hi ha prou de dividir-lo per la seua norma :

(1,2) (1,2) 1 2 1 2 1 2 2 2 5
= = , → , = + = =1
1,2 5 5 5 5 5 5 5 5
2 1
Augmentem , , també el doble del primer que del segon:
5 5
2 1 2 1 𝜕𝜕𝜕𝜕 2 𝜕𝜕𝜕𝜕 1 2 1 𝟏𝟏𝟐𝟐𝟏𝟏
𝐵𝐵(10 + ,4+ ) ≅ 𝐵𝐵 10,4 + 𝑑𝑑𝐵𝐵 10,4 , = 304 + 10,4 ∗ + 10,4 ∗ = 304 + 60 ∗ +1∗ = 304 +
5 5 5 5 𝜕𝜕𝜕𝜕 5 𝜕𝜕𝜕𝜕 5 5 5 𝟓𝟓
1 2
Augmentem ( , ) el doble del segon que del primer:
5 5
1 2 1 2 𝜕𝜕𝜕𝜕 1 𝜕𝜕𝜕𝜕 2 1 2 𝟔𝟔𝟔𝟔
𝐵𝐵(10 + ,4+ ) ≅ 𝐵𝐵 10,4 + 𝑑𝑑𝐵𝐵 10,4 , = 304 + 10,4 ∗ + 10,4 ∗ = 304 + 60 ∗ +1∗ = 304 +
5 5 5 5 𝜕𝜕𝜕𝜕 5 𝜕𝜕𝜕𝜕 5 5 5 𝟓𝟓
 2 1 1 2
Hem considerat dos vectores que mesuren 1: , , , i l’increment que proporcionen:
5 5 5 5
2 1 𝟏𝟏𝟏𝟏𝟏𝟏
𝐵𝐵 10 + ,4 + ≅304+ ≅ 304 + 54.1128
5 5 𝟓𝟓
1 2 𝟔𝟔𝟔𝟔
𝐵𝐵 10 + ,4 + ≅304+ ≅ 304 + 27.7272
5 5 𝟓𝟓

𝛻𝛻𝛻𝛻 10,4
Algun altre vector que mesure 1 proporciona major augment? Sí: 𝛻𝛻𝛻𝛻 10,4
𝛻𝛻𝛻𝛻 10,4 60,1 60,1 60 1
= = = ,
𝛻𝛻𝛻𝛻 10,4 60,1 602 +12 3601 3601

60 1 60 1 𝜕𝜕𝜕𝜕 60 𝜕𝜕𝜕𝜕 1
𝐵𝐵 10 + ,4 + ≅ 𝐵𝐵 10,4 + 𝑑𝑑𝐵𝐵 10,4 , = 304 + 10,4 ∗ + 10,4 ∗ =
3601 3601 3601 3601 𝜕𝜕𝜕𝜕 3601 𝜕𝜕𝜕𝜕 3601
≅ 304 + 60.0083
60 1 𝟑𝟑𝟑𝟑𝟑𝟑𝟑𝟑
304 + 60 ∗ +1∗ = 304 +
3601 3601 𝟑𝟑𝟑𝟑𝟑𝟑𝟑𝟑

En general, siga una funció f (x) diferenciable en x0, amb 𝛻𝛻𝑓𝑓 𝑥𝑥0 no nul.
Direcció de màxim creixement de la funció f en el punt 𝑥𝑥0 : 𝛻𝛻𝑓𝑓 𝑥𝑥0

De la mateixa manera podríem calcular la direcció en què el creixement és el mínim possible (o el

decreixement és el màxim possible):

Direcció de mínim creixement de la funció f en el punt 𝑥𝑥0 : - 𝛻𝛻𝛻𝛻 𝑥𝑥0

Si volem que el creixement siga nul, òbviament la diferencial haurà de ser 0:

Direcció de creixement nul de la funció f en el punt 𝑥𝑥0 : h / 𝑑𝑑𝑑𝑑𝑥𝑥𝑜𝑜 ℎ = 0

En l'exemple anterior, una direcció de creixement nul haurà de complir:

𝜕𝜕𝜕𝜕 𝜕𝜕𝜕𝜕
𝑑𝑑𝐵𝐵 10,4 ℎ1 , ℎ2 =0 → 𝜕𝜕𝜕𝜕
10,4 ∗ ℎ1 + 𝜕𝜕𝜕𝜕 10,4 ∗ ℎ2 = 60 ∗ ℎ1 + 1 ∗ ℎ2 =0 → 60 ∗ ℎ1 + 1 ∗ ℎ2 = 0
Per tant, (−1,60), (1,−60) serien direccions de creixement nul.
Exercici
Donada la funció B(x,y) = x3 + y2 - 3xy:
Calcula les direccions de màxim creixement, màxim decreixement i creixement nul
de la funció B en el punt (1,0).

12
Exercici (Calvo, Ivorra 2012)

2𝑟𝑟
La funció de demanda d’un producte és 𝐷𝐷 𝑟𝑟, 𝑝𝑝 = 𝑝𝑝
on r és la renda mitjana dels consumidors i p és el preu del producte. Actualment, r = 1.000 € i p = 16 €.
(a) Calcula dD(r,p)(dr,dp).
(b) Calcula dD(1000,16)(dr,dp).
(c) Utilitza l’apartat anterior per calcular aproximadament l’increment de demanda que es produirà si tant la renda
mitjana dels consumidors com el preu de venda del producte disminueixen en un 10%. Comprova que el
percentatge d’error no arriba al 3% (sense tenir en compte el signe).
(d) Calcula la direcció de màxim creixement i la direcció de màxim decreixement de la funció D en el punt
(1000,16).

13
SECCIÓ 4.4 – Derivada de la funció
composta

14
Proposició Siguen dues funcions f: ℝn → ℝm i g: ℝm → ℝp.
Si f és diferenciable en el punt p i g és diferenciable en f(p), aleshores gof és
diferenciable en el punt p.

Càlcul de les derivades parcials d’una funció composta. Regla de la cadena

Siga z(u,v,r) on les variables u, v i r es poden expressar en funció de les

variables x i y. x
u
y
x
z v
y
x
r
y

∂z ∂z ∂u ∂z ∂v ∂z ∂r
= + +
∂x ∂u ∂x ∂v ∂x ∂r ∂x

∂z ∂z ∂u ∂z ∂v ∂z ∂r
= + +
∂y ∂u ∂y ∂v ∂y ∂r ∂y 15
Exemple (del tema 2)
L’índex de preus al consum d’una economia depèn dels preus sectorials:
I1(agricultura), I2 (indústria) i I3 (serveis) de la manera següent:
I (I1, I2, I3) = 0.3I1 + 0.35I2 + 0.35I3
On cadascun dels índexs sectorials és una funció del nivell de salaris (s) i del tipus d’interès (r):
I1(s,r) = 2s + 5rs I2(s,r) = s + 2r2 I3(s,r) = s2 + 3r
Calcula l’expressió de l’índex de preus al consum en funció del nivell de salaris i del tipus
d’interès.

Per a l’exemple anterior calcula:

a) L’expressió de la diferencial de I respecte a les variables I1, I2 i I3 .
b) L’expressió de la diferencial de I respecte a les variables s i r usant l’expressió de la
funció composta.
c) L’expressió de la diferencial de I respecte a les variables s i r usant la regla de la cadena
(sense usar l’expressió de la funció composta).

16
Exemple
dz
Siga z = sin xy. Calcula sabent que x = e2t y = e3t
dt
x t
z
y t

∂z ∂z ∂x ∂z ∂y
= + = y (cos xy) 2 e 2t + x (cos xy) 3 e3t =
∂t ∂x ∂t ∂y ∂t

= e3t (cos e5t ) 2 e 2t + e 2t (cos e5t ) 3 e3t =

= 2 e5t cos e5t + 3 e5t cos e5t = 5 e5t cos e5t

Exercici

Siga g(y1,y2) = (y1 sin y2, y1 + y2 ), on y1 = ex1 - x2

2 2 2
y2 = x1 + 2x2 + x3
Troba dg(0, 0, 0)(dx1, dx2, dx3)

17
SECCIÓ 4.5 – Derivada de la funció
implícita

18
Exercici
Siga la funció de beneficis:
B(x,y) = 3x + 2y
on x i y són les unitats produïdes de dos tipus d’articles.
Per al nivell de producció actual, (x,y) = (5,6), es té un benefici B(5,6) = 27.
Calcula la relació entre les variables per al nivell de benefici actual.

Objectiu
Donada una equació F(x1, …, xn-1, xn) = 0, haurem d’estudiar quan determina
aquesta equació que una variable qualsevol és funció implícita de la resta de les
variables.
Per exemple, estudiar quan determina F que la variable xn és funció de la resta de
les variables x1, …, xn-1 i, per tant, existeix la relació xn = f(x1, …, xn-1) definida
implícitament per l’equació F(x1, …, xn-1, xn) = 0.

19
Teorema
Siga una funció F: D⊆ ℝn → ℝ que compleix: F(p1, …, pn) = 0, F és C1 en (p1, …, pn)
∂F
i (p1 ,..., p n ) ≠ 0
∂x n
Aleshores:
1. L’equació F(x1, …, xn) = 0 defineix la variable xn com a funció implícita de la resta
de les variables x1, …, xn-1 per a punts pròxims a (p1, …, pn). És a dir, existeix una
funció xn = f(x1, …, xn-1) que per a punts (x1, …, xn-1) pròxims a (p1, …, pn-1) compleix:
F(x1, …, xn-1, f(x1, …, xn-1)) = 0. ∂F
∂x ∂x
2. A més, per a i = 1, …, n - 1, tenim: n = − ∂Fi
∂x i
∂x n
Exercici
Donada l’equació F(x,y,z) = x2y + y2z - yz2 - 1 = 0:
Estudia si F defineix la funció implícita z(x,y) (o z = f(x,y)) al voltant del punt (1,1,1) i calcula les
derivades parcials d’aquesta funció implícita.
Estudia si F defineix la funció implícita x(y,z) (o x = f(y,z)) al voltant del punt (1,1,1) i calcula les
derivades parcials d’aquesta funció implícita.
Exercici
Donada l’equació F(x,y,z) = x2 + y2 + z2 - 9 = 0:
Estudia si existeix la funció implícita, z = f(x,y), al voltant del punt (3,0,0) i (0,0,3). En cas
afirmatiu, calcula les derivades parcials d’aquesta funció implícita en aquests punts.
20
Resum

Siga f: D ⊆ ℝ2 → ℝ
∂f
(p1 , p 2 ) ⇒ Variació aproximada de f per cada unitat que augmentem
∂x
el valor de la component x a partir del punt (p1,p2) i sense canviar el valor de la
segona component.
∂f
(p1 , p 2 ) ⇒ Variació aproximada de f per cada unitat que augmentem
∂y
el valor de la component y a partir del punt (p1,p2) i sense canviar el valor de la
primera component.

df(p1, p2)(h1, h2) ⇒ Variació aproximada de f quan el valor de la primera variable (p1)
el modifiquem en h1 i el valor de la segona variable (p2) en h2.

21