Mètodes Matemàtics 1 - Curs 2020-2021/T

Tres problemes de Taylor resolts

1. Calculeu el polinomi de Taylor de la funció f (x) = ln(1 + x), en a = 0, d’ordre 5.

Solució. Fem-ho pas a pas. Primer ens posem quin polinomi hem de trobar, identificant les dades que tenim.
Després calculem els valors que ens faltin. Finalment ho ajuntem tot.
Pas 1.- Primer posem la fórmula general del polinomi de Taylor que ens demanen. En aquest cas: a = 0, n = 5.
La fórmula general d’aquest polinomi és:

f 00 (a) f (3) (a) f (4) (a) f (5) (a)

T5 (x) = f (a) + f 0 (a)(x − a) + (x − a)2 + (x − a)3 + (x − a)4 + (x − a)5 . (1)
2! 3! 4! 5!
Compte amb la notació! Quan posem f (3) (a), estem indicant la derivada tercera (o d’ordre 3) de la funció
f (x) en el punt d’abcisa a. Com estem avaluant la tercera derivada de f en a, el resultat serà un número:
f (3) (a) NO pot dependre mai ni de a ni de x. D’altra banda, T5 (x) és un polinomi de grau 5 en x. Per
tant, la variable x és lliure, és a dir, no l’hem de substituı̈r per cap valor. És la variable del polinomi T5 (x).

Com a = 0, obtenim que en aquest exemple el polinomi (1) és:

f 00 (0) 2 f (3) (0) 3 f (4) (0) 4 f (5) (0) 5

T5 (x) = f (0) + f 0 (0)x + x + x + x + x . (2)
2! 3! 4! 5!
L’únic que hem de calcular són les derivades de f i calcular-les en x = a.
Pas 2.- Calculem ara el que ens falta per omplir (2): la funció f avaluada en a = 0 i les derivades.
• f (x) = ln(1 + x) ⇒ f (0) = ln(1 + 0) = ln(1) = 0.
Calculem les derivades de la funció f (x) i després les avaluem en a. En el nostre cas, a = 0.
• f 0 (x) = 1
1+x ⇒ f 0 (0) = 1
1+0 = 1.
• Per fer més fàcilment les derivades, escribim f 0 (x) = (1 + x)−1 . Per tant:

f 00 (x) = −(1 + x)−2 ⇒ f 00 (0) = −(1 + 0)−2 = −1

• f (3) (x) = 2(1 + x)−3 ⇒ f (3) (0) = 2.

• f (4) (x) = −6(1 + x)−4 ⇒ f (4) (0) = −6.
• f (5) (x) = 24(1 + x)−3 ⇒ f (5) (0) = 24.
Pas 3.- Ara ja podem omplir la fórmula del polinomi que hem de calcular, presentat en (2):

(−1) 2 2 (−6) 4 24 5
T5 (x) = 0 + 1 · x + x + x3 + x + x .
2! 3! 4! 5!
Simplificant els càlculs (recordeu que 3! = 3 · 2 · 1, etc.), obtenim el polinomi de Taylor de ln(1 + x) en
a = 0 d’ordre 5:
1 1 1 1 5
T5 (x) = x − x2 + x3 − x4 + x .
2 3 4 5
A la Figura 1 es grafiquen les dues funcions. S’hi pot apreciar que aprop de a = 0, la funció i el polinomi són
molt propers.
 Figura 1: Gràfiques de la funció f (x) i del polinomi de Taylor T5 (x) (exercici 1).

2. Considereu la funció f (x) de la que se sap que f (1) = 1, f 0 (1) = −1 i f 00 (1) = 41 .

(a) Aproximeu f (1.01), de la manera més exacta possible.
1
(b) Sabent que |f (n) (x)| ≤ n, doneu una cota de l’error comès en aproximar f (1.01).
Solució.

(a) Ens cal aproximar la funció al voltant de a = 1, ja que d’una banda només tenim informació en aquest
punt, i per altra banda x = 1.01 és proper a a = 1:

f (x) ' Tn (x).

Aplicant la fórmula del polinomi de Taylor, es té que f (1.01) ' Tn (1.01), on n és el grau del polinomi de
Taylor. Com de la funció f només es té informació en a = 1, s’usa aquesta informació per a calcular el
polinomi, amb n = 2 (ja que tenim f 0 (a) i f 00 (a)). També es podria fer per a n = 1, és a dir, calcular la
recta tangent. Però usem la propietat que, en general, quan més alt és el grau del polinomi de Taylor,
millor és l’aproximació.

Per tant, calculem el polinomi de Taylor d’ordre dos en a = 1:

f 00 (1) 1
T2 (x) = f (1) + f 0 (1)(x − 1) + (x − 1)2 ⇒ T (x) = 1 − (x − 1) + (x − 1)2
2 8
Avaluant aquest polinomi en x = 1.01 s’obté:
1
T (1.01) = 1 − (0.01) + (0.01)2 ⇒ f (1.01) ' T (1.01) = 0.9900125.
8
En aquest cas, no tenim l’expressió general de la funció f , per tant no es pot comparar amb el valor
real. En el següent apartat, com tenim informació adicional sobre les derivades de f , podem acotar l’error
d’aquesta aproximació.
(b) Per a trobar una cota de l’error en x = 1.01, s’usa la definició del residu:

f (n+1) (ρ)
Rn (x) = (x − a)n+1
(n + 1)!

on a = 1, n = 2, x = 1.01 i ρ ∈ [1, 1.01]. Per tant:

f (2+1) (ρ)
R2 (1.01) = (1.01 − 1)2+1
(2 + 1)!

Ara cal fitar aquest residu. Per això, prenem valor absolut:

|f (3) (ρ)|
|R2 (1.01)| ≤ (1.01 − 1)3
3!
 La variable ρ és desconeguda, i per tant no sabem el valor de |f (3) (ρ)|. Però per l’enunciat sabem que
|f (n) (x)| ≤ n1 per a qualsevol x. D’on:
1
|f (3) (ρ)| ≤
3
Tornant a |R2 (1.01)| obtenim:

|f (3) (ρ)| 1/3 1 −6

|R2 (1.01)| ≤ (1.01 − 1)3 ≤ (0.01)3 = 10
3! 3! 18
Una cota de l’error és 10−6 , però una més ajustada és 10−7 . Això vol dir que 6 dı́gits de f (1.01) ' 0.9900125
poden ser considerats correctes.

3. Tenim la funció f (x) = x ex . Fins quin grau hem de calcular el desenvolupament de Taylor per tal que l’error
en dir que f (0.1) ' Tn (0.1) sigui menor que 10−4 ?
Solució. Per a trobar el grau del polinomi, usem l’acotació del error o residu de Taylor:

f (n+1) (ρ)
Rn (x) = (x − a)n+1
(n + 1)!

Ens cal el valor de a i x. El valor de n el trobarem en resoldre |Rn (0.1)| ≤ 10−4 .

Per l’enunciat, es té directament que x = 0.1, ja que és on fem l’aproximació. El valor de a no està donat, cal
escollir-lo tal que x n’estigui proper, i que podem calcular fàcilment f (a) i les seves derivades. Com és x = 0.1,
escollim a = 0.

Ara ens queda el més difı́cil: acotar la derivada n + 1 de f quan no sabem qui és n. Per això, cal fer un estudi
de la funció f i les seves derivades:
f (x) = x ex
f 0 (x) = ex + x ex
f 00 (x) = 2ex + x ex
f (3) (x) = 3ex + x ex
...
D’aquı́ es dedueix que f (n) (x) = nex + x ex . En ser sumes d’exponencials, la funció f és creixent. Per tant:

ρ ≤ 0.1 < 1 ⇒ f (n) (ρ) ≤ f (n) (0.1) ≤ f (n) (1)

Recordeu que tenim la restricció que e0.1 no podem calcular-ho directament (per això fem Taylor). Per això
fem la segona desigualtat. Per la derivada n + 1:

|f (n+1) (ρ)| ≤ |f (n+1) (0.1)| ≤ |f (n+1) (1)| = |(n + 1)e1 + 1 e1 |.

En resum, tenim:

f (n+1) (ρ) |(n + 1)e + e| (n+1) (n + 2) e −(n+1)

|Rn (0.1)| = | (0.1 − 0)n+1 | ≤ 0.1 = 10 = C.
(n + 1)! (n + 1)! (n + 1)!
Fixeu-vos que com e > 0 i n > 0, no cal arrossegar el valor absolut. També usem que 0.1 = 10−1 . Ara ens cal
estudiar per a quin valor d’n tenim que C ≤ 10−4 . Per a calcular aquest n, fem una taula de valors de la cota
C i mirem quan és menor que 10−4 :

Taula 1: Càlcul de n partir de la cota de l’error.

n C

1 0.0408 > 10−4

2 0.0018 > 10−4

3 0.000057 < 10−4

Per tant, si necessitem que el residu sigui inferior a 10−4 , cal que el grau del polinomi de Taylor sigui com a
mı́nim 3.