Tema 2 – LÍMITS I CONTINUÏTAT DE FUNCIONS

2.1. Conceptes bàsics

2.2. Funcions d'una i vàries variables
2.3. Límits i continuïtat
2.4. Funcions elementals. Gràfiques i límits
2.5. Funció homogènia, composta i implícita

1
SECCIÓ 2.1 – Conceptes bàsics

2
N: nombres naturals. Són els nombres: 0,1,2,3,4,…
Z: nombres enters. Són els nombres: ...,-4,-3,-2,0,1,2,3,4,…
Q: nombres racionals. Comprèn els nombres enters, els decimals exactes i els decimals
periòdics purs i mixtos (és a dir, qualsevol nombre que puga ser expressat en forma de
fracció). Exemples: 2, -5, -4/2, 2/3, 0,3, 2,6� , 0,86� .
3
I: nombres irracionals. Nombres amb infinits decimals no periòdics. Exemples: 2, 3, 𝜋𝜋 =
3,14159. . ., e = 2,71828…
ℝ: nombres reals. Comprèn els nombres racionals i els irracionals.
ℝ

I Q
2/3
Z
3
3
N 0,86�

𝜋𝜋 𝑒𝑒 -4 -3 -2 0 1 2 3 4
0,3

3
• ℝ2 = { (x,y) / x,y ∈ ℝ } o bé ℝ2 = { (x1,x2) / x1,x2 ∈ ℝ }
Conjunt format per tots els possibles parells ordenats de dos nombres reals
Els seus elements s’anomenen vectors de dues components
Representació geomètrica dels elements de ℝ 2 : punts del pla

• ℝ3 = { (x,y,z) / x,y,z ∈ ℝ } o bé ℝ3 = { (x1,x2,x3) / x1,x2,x3 ∈ ℝ }

Conjunt format per totes les possibles ternes ordenades de tres nombres reals
Els seus elements s’anomenen vectors de tres components
Representació geomètrica dels elements de ℝ 3 : punts de l'espai

• ℝn = { (x1,x2,…,xn) / xi ∈ ℝ ∀ i =1,…,n}
Conjunt format per totes les n-tuples ordenades de n nombres reals
Els seus elements s’anomenen vectors de n components

Notació: x ∈ ℝn o bé x ∈ℝn

Si n>3 no hi ha representació geomètrica dels elements de ℝn

4
• A ⊆ ℝn A és un subconjunt de ℝn. És a dir, A està contingut o és igual a ℝn.

Tots els elements de A són també elements de ℝn

Exemples
Indica, si és possible, diversos elements dels conjunts següents:
A = { (x,y) ∈ ℝ2 / x+y ≥ 4, x ≥ 0}
A = { (x,y) ∈ ℝ2 / x+y ≤ 0, x ≥ 0, y ≥ 0 }
A = { (x,y) ∈ ℝ2 / x+y ≤ -2, x ≥ 0, y ≥ 0 }
A = { (x,y,z) ∈ ℝ3 / x+y ≤ 0, z ≥ 0 }
A = { (x,y,z) ∈ ℝ3 / x+y ≤ 0, x ≥ 0, y ≥ 0 }
Exemple
Un consumidor té 40 euros amb els quals es proposa comprar refrescos, hamburgueses i creïlles. Cada refresc val 1€,
cada hamburguesa 2,5€ i cada bossa de creïlles 2€.
a) Escriu el conjunt d'elements que corresponen a consums possibles segons el pressupost disponible.

b) Indica de quin espai és subconjunt.

c) Indica si aquests elements pertanyen o no a aquest subconjunt.

(2,1,3)
(40,0,0)
(20,-5,2)
(20,10,10)
d) Escriu un subconjunt del conjunt calculat en l'apartat a) 5
Operacions en ℝn :
Si x,y∈ℝn
1. x+y = (x1,x2,…,xn) + (y1,y2,…,yn) = (x1+ y1 ,x2 + y2,…,xn + yn )

2. α x = α(x1,x2,…,xn) = (α x1, α x2,…, α xn)

x 21 + ... + x n2

3. Norma (euclidiana) d'un vector: ||x|| = || (x1,x2,…,xn) || =

( y1 − x1 ) 2 + ... + ( y n − x n ) 2

4. Distància (euclidiana) entre dos vectors: d(x,y) d((a

= d(,a(x),1(b,x,b
2,…,x ) , (y1,y ,…,yn)2 ) =
1 2 ))= n
1 2 (b1 − a1)
2 2
+ (b 2 − a 2 )
(a1,a2)
a2

b2
(b1,b2)

a1 b1

Exemples
Calcula, si és possible:
(2,1,0)+(2,-1,3) =
(2,3)+(2,1,0) =
(1,2) – 3 (2,-2) =
|| (2,1,3) || =
d((2,3),(3,4))= 6
SECCIÓ 2.2 - Funcions d'una
i vàries variables

7
Exemple 1
Una empresa fabrica un producte en quantitat x. L'ingrés que percep per cada unitat de producte és de
2 u.m.
Escriu la funció d'ingressos. Calcula els ingressos per a diversos nivells de producció.

Exemple 2
Una empresa fabrica tres productes en quantitats x, y, z. Els ingressos que percep per cada unitat
d'aquests productes són 2, 3 i 5 u.m., respectivament.
Escriu la funció d'ingressos. Calcula els ingressos per a diversos nivells de producció.

Exemple 3
Una empresa fabrica tres productes en quantitats x, y, z. Els ingressos que percep per cada unitat
d'aquests productes són 2, 3 i 5 u.m., respectivament, i els costos unitaris són 1, 2.5 i 3 u.m.,
respectivament.
Escriu la funció d'ingressos i la de costos. Representa ambdues funcions amb una sola funció. Calcula
els ingressos i els costos per a diversos nivells de producció.

8
Definició – Funció
Una funció entre dos conjunts A i B és qualsevol criteri f que a cada element x de A li assigna com a
màxim un únic element de B, anomenat imatge de x i representat per f(x). Es representa de la manera
següent: f:A→ B

Definició – Funció real (escalar) de n variables reals

Una funció real (escalar) de n variables reals és una funció definida entre ℝn i ℝ.

• Donada una funció f entre ℝn i ℝ, s’anomena domini de f el conjunt de tots els punts de ℝn per als
quals existeix imatge. És a dir: D= { x∈ ℝn / ∃ f(x) }

• Una funció real de n variables reals es representa així: f : D⊆ ℝn → ℝ

• Si n=1 tenim una funció real de variable real (f : D⊆ ℝ→ ℝ )

9
Exemples

Indica el tipus de funció (indica’n l'espai inicial i final) i calcula’n el domini.

1. f(x) = x3+x2

2. f(x) = 1 − 𝑥𝑥

3. f(x,y) = x2+y3

4. f(x,y,z) = x2+y3

5. f(x,y,z) = 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 − 2𝑧𝑧

𝑥𝑥𝑥𝑥
6. f(x,y) = 𝑥𝑥 2+𝑦𝑦2

𝑥𝑥 + 2 𝑦𝑦 𝑥𝑥 ≥ 𝑦𝑦
7. f(x,y) = � 𝑥𝑥
𝑦𝑦
𝑥𝑥 < 𝑦𝑦

𝑥𝑥 + 2 𝑦𝑦 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 = (0,0)
8. f(x,y) = � 𝑥𝑥𝑦𝑦
𝑥𝑥 2 +𝑦𝑦 2
(𝑥𝑥, 𝑦𝑦) ≠ (0,0)

9. La funció de demanda d'un bé que relaciona la quantitat x demanada d'aquest bé en unitats físiques, la renda per
capita del país (Y) en €, el preu d'aquest bé (p0) en €, i el preu de la resta de béns (p) en € té l’expressió següent 10
pY2
x(Y,p0,p)= 2
3p0
Determinació del domini d'una funció

• Els polinomis tenen per domini tot ℝn.

– Un polinomi és una funció escalar determinada per una expressió en què les úniques operacions
entre les variables són sumes, productes, productes per nombres reals i potències amb exponents
naturals.
– Una funció lineal és un polinomi de la forma a1x1+…+ anxn.

• El denominador d'una fracció ha de ser diferent de 0.

• L'argument d'un logaritme ha de ser > 0.

• El radicand d'una arrel d'índex parell ha de ser ≥ 0.

• El domini d'una arrel d'índex imparell és el mateix que el del radicand.

• El domini d'una funció exponencial, una funció sinus o una funció cosinus és el mateix que el de
l'argument.

• La base d'una potència d'exponent variable ha de ser positiva.

• A vegades, si una funció té una interpretació econòmica convé considerar un domini diferent del
matemàtic i que podem denominar “domini econòmic”.
Ex.: Ingrés(p) = 10p amb p = preu; domini matemàtic = ℝ, domini econòmic = {p∈ℝ / p>0}
11
Definició – Funció vectorial de n variables reals
Una funció vectorial de n variables reals és una funció definida entre ℝn i ℝm. Es representa de la
manera següent:
n m
f : D⊆ ℝ → ℝ
Tota funció vectorial s'expressa de la forma
f(x1,x2,…,xn) = ( f1(x1,x2,…,xn) , … , fm(x1,x2,…,xn) )

n
on les fi :Di ⊆ ℝ → ℝ són funcions reals anomenades funcions components de f.

Càlcul del domini d'una funció vectorial

m

D = D1∩D2∩… ∩ Dm = � Di
i=1

Exemples
Indica el tipus de funció (indica’n l'espai inicial i final) i calcula’n el domini.

x2
1. f(x,y,z) = ( , x + y + z)
y

 1 
2. f(x1,x2) =  , ln x1 , x1x 2 

 x1x 2 

12
Representació gràfica
1. Funció real de variable real ⇒ f : D⊆ ℝ → ℝ
f(x) = x+3 f(x) = x2 f(x) = 1x ≥1

2 x < 1

2. Funció real de 2 variables reals ⇒ f : D⊆ ℝ2 → ℝ

f(x,y) = x2+y2+1 f(x,y) = −y+2

3. Funció real de n variables reals amb n>2 ⇒ f : D⊆ ℝn → ℝ

No es poden representar

4. Funció vectorial amb n+m>3 ⇒ f : D⊆ ℝn → ℝm

13
No es poden representar
Exemple (Calvo, Ivorra 2012)

El saldo del compte corrent d'un client d'un banc en el període 2000-2006 és donat per la funció
A(t) = 70t3-370t2+1440€, on el temps està en anys i t=0 correspon a l'any 2000. La figura mostra la
gràfica d'aquesta funció.
a) Explica en línies generals l'evolució del saldo en vista de la gràfica. El client ingressava sovint
diners en el seu compte o més aviat en gastava?
b) En quin moment va ser més gran el saldo del compte corrent?
c) Fes una estimació a partir de la gràfica de l'increment dels estalvis corresponent a l'any 2001
(és a dir, des de l'1 de gener de 2001 fins a l'1 de gener de 2002. Va ser positiu o negatiu?
d) Calcula l'increment de l'apartat anterior de forma exacta i compara’l amb la teua estimació.
e) Dedueix de la gràfica en quin període l'estalviador va estar en “nombres rojos”. Comprova
analíticament que al principi i al final d'aquest període els seus estalvis eren nuls.
f) En quin període de temps el saldo del compte va variar més ràpidament?

14
Exemple (C. Ivorra)

La funció de costos d'una empresa en un instant t (expressat en anys) és

C(x, y, t) = 100 + (20x + 10y) e0,01t
on x i y són les quantitats produïdes de cada un dels dos articles que fabrica.
Calcula el domini matemàtic de la funció C i el domini amb sentit econòmic. S'entén que
t = 0 és l'any actual.
a) Si l'any actual (t = 0) la producció ha estat (x, y) = (50, 30), mentre que per a l'any
següent es preveu (x, y) = (51, 32), calcula l'increment de C per a aquest període.
b) Suposant que la producció no s'altera d'un any a l’altre, en quin percentatge
augmentaria el cost de la producció? (És a dir, es pregunta el percentatge d'augment
que suposa passar de t a t + 1)

15
Exemple (Calvo, Ivorra 2012)

Una editorial va llançar al mercat una nova novel·la el preu de la qual en € ha variat en el temps
segons la funció p(t) =4+4e-t, on t és el temps en mesos des del dia de llançament.
a) Calcula el preu inicial del llibre (en t=0).
b) Calcula el preu a què es venia al cap de 6 mesos.
c) Descriu l'evolució del preu a llarg termini que mostra la gràfica.
d) Arribarà el preu a ser igual a 4 en algun moment?
e) Calcula el preu al cap d'un any (t=12). Interpreta el resultat.

16
SECCIÓ 2.3 – Límits i continuïtat

17
Exemple (Calvo, Ivorra 2012)
Considera la funció f(x), la gràfica de la qual es mostra en la figura següent, i raona a partir d‘aquesta el
valor dels límits següents: lim f x lim f x lim f(x) lim f(x)
x→1− x→1+ x→2− x→2+
És la funció contínua en x=1? És la funció contínua en x=2? És la funció contínua en x=2.5?

Exemple (Calvo, Ivorra 2012)

Considera la funció f(x), la gràfica de la qual es mostra en la figura següent, i raona a partir d‘aquesta el
valor dels límits següents: lim f(x) lim f x lim f(x)
x→−∞ x→+∞ x→10
És la funció contínua en x=10? És la funció contínua en x= -10?

18
Exemple
Considera les funcions les gràfiques de les quals es mostren en les figures següents, i
estudia’n la continuïtat.

4 4
2

3
5

19
Límit d’una funció real de n variables reals
Siga f: D ⊆ ℝn → ℝ i p un punt d’acumulació de D

lim f ( x) = L indica que si prenem punts x pròxims a p que es troben en D i que no

x→ p
siguen el mateix p (ho representem amb x→p) aleshores les seues imatges
van aproximant-se a L.

Comentaris

1. p és un punt de acumulació de D si hi ha punts de D diferents del mateix p tan pròxims a p

com vulguem.

2. Si f és una funció de varies variables s’escriu també :

lim f ( x) = L = lim
( x1 ,..., xn ) →( p1 ,..., pn )
f ( x1 ,..., xn ) = L
x→ p

3. El límit d'una funció en un punt només depèn del valor de les imatges dels punts x al voltant
de p diferents del mateix p.

4. Si una funció té límit en un punt, el límit és únic. És a dir, una funció no pot tenir 2 límits
diferents en el mateix punt.

20
Límit infinit d’una funció real de n variables reals
Siga f: D ⊆ ℝn → ℝ i p un punt d’acumulació de D

lim f ( x) = + ∞ indica que si prenem punts x pròxims a p que es troben en D

x→ p

i que no siguen el mateix p (ho representem amb x→p) aleshores les

seues imatges prenen cada vegada valors més grans.

De forma anàloga, es defineix lim f ( x) = − ∞

x→ p

21
 Definició – Funció real contínua en un punt
Siga f: D ⊆ ℝn → ℝ. Direm que f és contínua en un punt d'acumulació p ∈ D si:
1. Existeix f(p)
2. Existeix lim f x
x→p
3. Es compleix que: f p = lim f x
x→p

Comentaris
1.- La definició de continuïtat expressa que el valor que pren la funció en el punt coincideix amb la seua
“tendència”.

2.- Una funció és contínua en un conjunt si és contínua en tots els punts d’eixe conjunt.

3.- Considerarem que una funció sempre serà contínua en els punts aïllats del seu domini (és a dir,
punts que no són d'acumulació o, dit d'una altra manera, que no tenen al voltant seu cap altre punt
del domini).

4.- Encara que la definició de continuïtat conté tres condicions, és important tindre present que, per a
les funcions que utilitzem habitualment, és a dir, les formades per composició de polinomis, arrels,
exponencials, logaritmes, sinus, cosinus, etc., quan compleixen la primera condició (estar definides
en el punt) compleixen automàticament les altres dues, i per tant són contínues. Açò és el que indica
la primera de les següents propietats i és la que utilitzarem per a estudiar la continuïtat en la majoria
dels casos. 22
Propietats

1. Tota funció definida per una sola expressió i construïda mitjançant sumes, productes,
quocients i composició de les funcions usuals (polinòmiques, logarítmiques,
exponencials, potencials i trigonomètriques) és contínua en tots els punts del seu domini.

2. Sempre que hàgem de calcular el límit d'una funció en un punt on sapiguem que és
contínua, el límit s'obtindrà SIMPLEMENT SUBSTITUINT el punt en la funció, ja que en
aquest cas el límit coincideix amb la imatge del punt.
Però hem de justificar què estem fent!

lim (5x2 y3 + 3 y) = f (1,2) = 5·1223·+3·2 = 46

( x, y)→(1,2)

f és contínua perquè és un polinomi

 El límit es pot obtenir substituint

23
Exemples
1. Raona en quins punts són contínues aquestes funcions:
2x + y xy
f(x,y) = 2 2
f(x,y) = e
x +y

2𝑥𝑥
2. Estudia la continuïtat en (2,1) i (1,1) de la funció f(x,y) = 2 . Existeix el límit en eixos
𝑥𝑥−𝑦𝑦
punts?
2𝑥𝑥
3. Estudia la continuïtat en (1,1) de la funció f(x,y) = . Existeix el límit en eixe punt?
𝑥𝑥−𝑦𝑦

4. Raona si la funció següent és contínua en els punts (4,2), (1,1) i (0,0).

 x
 x ≤ y
y + 2
f(x,y) = 
x − y x > y

5. Raona si la funció següent és contínua en (1,2).

 x
( x, y ) ≠ (1,2)
f(x,y) = 
y + 2

 3 ( x, y ) = (1,2)

24
Límit i Continuïtat d'una funció vectorial
Siga una funció f: D ⊆ ℝn → ℝm amb m >1 i p =(p1,…,pn) un punt d'acumulació de D.
Si f1, …, fm són les funcions components de f, aleshores:

1.- El límit d’una funció vectorial existeix en un punt p si existeixen els límits de totes les
seues funcions components en eixe punt p (no cal que els límits de les funcions
components valguen el mateix).

lim f ( x1,..., xn ) = b = (b1,..., bm ) ↔ lim fi ( x1,..., xn ) = bi ∀ i = 1,..., m

( x1 ,..., xn ) →( p1 ,..., pn ) ( x1 ,..., xn ) →( p1 ,..., pn )

2.- Una funció vectorial és contínua en un punt p si totes les seues funcions components
són contínues en eixe punt p.

Exemples
1. Siga la funció f(x,y) = (x2y,2x-y,3x). Calcula el límit de la funció en el punt (1,0).
2. Estudia la continuïtat de la funció següent.
 1 
f(x,y) =  x y, x + y,
2

 x − 2

25
SECCIÓ 2.4 - Funcions elementals.
Gràfiques i límits

26
Funcions potencials

a) Exponent natural (n>1) b) Exponent enter negatiu c) Exponent fraccionari

1
f(x) = xn f(x) = x-n = 𝑥𝑥 𝑛𝑛 f(x)= x1/n = 𝑛𝑛
𝑥𝑥

27
Funcions exponencials

En general, s’anomenen funcions exponencials a les de la forma ax, on la variable està en el exponent i la base
a és un nombre qualsevol major que zero (a>0), no necessàriament el nombre e, per oposició a les funcions
potencials xa, on la variable està en la base.

Funció exponencial f(x)=ax amb a>1

y

Cas particular f(x)=ex Propietats:

(ab)x=axbx
a x ax
= x
b b

𝑎𝑎 𝑥𝑥 𝑎𝑎 𝑦𝑦 = 𝑎𝑎 𝑥𝑥+𝑦𝑦
𝑎𝑎𝑥𝑥 = 𝑥𝑥−𝑦𝑦
𝑎𝑎
𝑎𝑎𝑦𝑦

28
Funció logaritme f(x)= loga(x) amb a>1

Funció logaritme neperià f(x)=ln(x)

Propietats:

ln(xy)=ln(x)+ln(y)
ln(xy)=yln(x)
ln(x/y)=ln(x)-ln(y)
ln(ex)=x
eln(x)=x

29
SECCIÓ 2.5 - Funció homogènia,
composta i implícita

30
2.5.1. FUNCIÓ HOMOGÈNIA

Definició – Funció homogènia

Siga una funció f: D⊆ ℝn → ℝm i r ∈ ℝ. Es diu que f és homogènia de grau r si:
f(λx) = λr f(x) ∀ x∈D ∀ λ>0 / λx∈D
r s’anomena grau d'homogeneïtat.

Exemples
Estudia si les funcions següents són homogènies i en cas d’afirmativa indica’n el grau
d'homogeneïtat.
1. F(x,y) = x3y2
2. F(x,y) = 1/ (x2+y2)
3. F(x,y) = (x2+y2)/(xy)
4. F(x,y) = (x2+1)/(xy)

31
Aplicació a les funcions de producció. Rendiments a escala

Siga Q(x1, x2, …, xn) una funció de producció, on xi és l'i-èsim factor productiu. Si Q és
una funció homogènia de grau m, complirà que:
Q(λx1, λx2, …, λxn) = λm Q(x1, x2, …, xn).
λ és la proporció en què varien els factors productius i s’anomena factor d'escala.
Aleshores:

1) Si m=1 la producció i els factors productius augmenten en la mateixa proporció i es

diu que hi ha rendiments constants a escala.
2) Si m>1 la producció augmenta més que els factors productius. En aquest cas diem
que els rendiments són creixents a escala.
3) Si m<1 la producció augmenta menys que els factors productius. En aquest cas
diem que els rendiments són decreixents a escala.

Exemple
Q = f(L,K) = A LαKβ Funció de producció de Coob-Douglas
Estudia si la funció és homogènia i en cas d’afirmativa indica el seu grau
d'homogeneïtat i els rendiments a escala que presenta.
32
2.5.2. FUNCIÓ COMPOSTA

Definició – Funció composta

Siguen dues funcions f: Df ⊆ ℝn → ℝm i g: Dg ⊆ ℝm → ℝp .
Es defineix la funció composta gof de la manera següent:
n p
gof: Df ⊆ ℝ → ℝ tal que (gof)(x) = g(f(x)) ∀ x ∈ Df / f(x) ∈ Dg

Exemple
Calcula la composició de les funcions indicades.
a) f(x,y,z) =xy+z g(u,v)=(u,uv,u+v+2)

b) f(x,y) =xy g(t)=(t2,t+1)

c) f(u,v) = u/v u = x2y3 v=2xy3z

d) F(x,y,z) = xyz3 x= 2t y = t3 z= 1/t

33
Exemple
L'índex de preus de consum d'una economia depèn dels preus sectorials:
I1( agricultura), I2 (indústria) i I3 (serveis) de la manera següent:
I (I1,I2,I3) = 0,3I1+0,35I2+0,35I3
on cada un dels índexs sectorials és una funció del nivell de salaris (s) i del tipus d'interès (r):

I1(s,r) = 2s+5rs I2(s,r) = s+2r2 I3(s,r) =s2+3r

Calcula l'expressió de l'índex de preus de consum en funció del nivell de salaris i del tipus d'interès.

Exemple (Calvo, Ivorra, 2012)

3
El benefici d'una empresa és donat per la funció B(D,p) = 𝐷𝐷𝑝𝑝2 , on D és la demanda del seu producte
i p el preu de venda. D'altra banda, s'estima que la demanda depèn del preu de venda segons la relació
D(p) =1000/p.
a) Calcula la funció composta.

b) Explica la diferència d'interpretació entre B(D,p) i la funció composta.

c) Calcula B(2) i interpreta el resultat.

d) Calcula B(800,2) i interpreta el resultat. Té sentit econòmic tenint en compte totes les dades del
problema?

34
2.5.3. FUNCIÓ IMPLÍCITA

Definició – Corba de nivell

Donada una funció f : D ⊆ ℝn → ℝ, la corba de nivell C∈ℝ és el conjunt de totes les
combinacions de variables que fan que la funció f prenga el valor C.

És a dir, es tracta del conjunt següent:

{ (x1,…,xn) ∈ ℝn / f(x1,…,xn)=C}

Es diu que l'equació f(x1,…,xn)=C determina la corba de nivell.

Exemple Calcula les corbes de nivell 4 i 8 de la funció f(x,y) = x + 2y

35
Exemples – Corbes de nivell per a diverses funcions de dues variables

En tots els casos les corbes de nivell són les representades en el pla de les x/y (és a dir, l’inferior).

http://www.monografias.com
http://estonoestantascosas.blogspot.com.es

36
Exemple (Calvo, Ivorra 2012)

1728
L'estalvi mensual d'un treballador és donat per la funció A(l,p)= 𝑙𝑙𝑝𝑝2 +12l2, on r=1728€ és el seu salari, p és
un indicador del preu dels articles de primera necessitat i l un indicador del preu dels articles de luxe que
interessen al treballador. Els valors actuals d'aquests indicadors són l=2 i p=3.
a) Calcula l'estalvi mensual actual del treballador.
b) Localitza en la figura el punt corresponent a la situació actual.
c) La figura mostra les corbes de nivell d'estalvi corresponents als nivells 100€, 200€ i 300€ i el nivell
d'estalvi actual. Identifica quina és cada una.
d) Escriu les equacions d'aquestes corbes de nivell i interpreta l'actual.
e) En vista de la figura, quin seria l'estalvi mensual del treballador si els dos indicadors de preus pujaren
una unitat? Comprova-ho analíticament.
f) En vista de la figura, indica aproximadament quant hauria de disminuir p perquè el treballador poguera
estalviar 300€ mensuals suposant que l no es modifica.
g) Podria passar que un augment del preu dels articles de luxe augmentara el nivell d'estalvi del
treballador? I una disminució?

37
Definició – Funció implícita
Siga l'equació F(x1,…,xn-1,xn) = 0.
F(x1,…,xn-1,xn) = 0 defineix la variable xn com a funció implícita de la resta de variables x1,…,xn-1
si existeix un únic valor de xn = f(x1,…,xn-1) que compleix que F(x1,…,xn-1,f(x1,…,xn-1)) = 0.

Comentaris
 En la pràctica, la funció implícita xn = f(x1,…,xn-1) és la funció que resulta d'aïllar xn en
l’equació donada i representa el valor que ha de prendre xn perquè es complisca l’equació,
sabent els valors de la resta de variables.
 La funció implícita rep este nom perquè està implícita en l’equació, és a dir, està
determinada per l’equació però no està explícita, no està “a la vista” com a tal funció.
 Quan una equació defineix implícitament la variable xn com a funció implícita de la resta de
variables, si es pot aïllar eixa variable podrem veure explícitament la funció. No té sentit
distingir entre “funció implícita” i “funció explícita”, perquè es tracta de la mateixa funció que
està definida implícitament per l’equació o expressada explícitament en l’expressió que
obtenim al aïllar-la.
 El problema que sorgeix és que, de vegades, no es pot aïllar la variable però es compleix
que donats uns certs valors de x1,…,xn-1 hi ha un únic valor de xn que verifica F(x1,…,xn-1,xn)
= 0. És a dir, sí que hi ha una funció xn = f(x1,…,xn-1) definida implícitament per l’equació,
encara que no coneguem de manera explícita la seua expressió. En el tema 4 veurem
alguns detalls més respecte d’això.
38
 En la definició s’ha utilitzat xn. La definició es anàloga per a qualsevol altra variable.
Exemple (Calvo, Ivorra 2012)
Calcula les funcions implícites x(y,z), y(x,z) i z(x,y) determinades per l’equació
zx2yz=64.

Exemple
Donada l’equació F(x,y) = x2+y2-1=0, estudia si existeix la funció implícita, y=f(x), al
voltant dels punts (1,0) i (0,1).

Exemple (Calvo, Ivorra 2012)

Considerem la corba de nivel A(l,p)=144 de la diapositiva nº 38.
a) Calcula la funció implícita p(l) definida per l'equació.
b) Interpreta-la.
c) Calcula p(1) i interpreta el resultat.
d) Calcula p(4) i interpreta el resultat.
e) Quina és la gràfica de la funció p(l)? 39
Exemple (Calvo, Ivorra 2012)
Un consumidor adquireix mensualment x tortades i y pastissos. La seua funció d'utilitat és U(x,y) = 3𝑥𝑥+ 𝑦𝑦 .
Això significa que U és la funció amb què valora els seus possibles consums, de manera que el fet que
U(2,1)=3,45 i U(1,2)=3,15 s'interpreta en el sentit que el consumidor està més satisfet si pren 2 tortades i 1
pastís que si pren 1 tortada i dos pastissos. Les corbes de nivell d'una funció d'utilitat es diuen corbes
d'indiferència. La figura mostra les corbes d'indiferència corresponents als nivells d'utilitat 4,5 i 6.
a) Si actualment adquireix 3 tortades i 4 pastissos mensuals, sobre quina corba d'indiferència ens trobem?

b) Si, partint del consum actual, el consumidor haguera de renunciar a una tortada, quants pastissos hauria
de comprar de més per a mantenir-se en el mateix nivell d'utilitat?

c) Si un mes el consumidor pren 4 pastissos, quantes tortades s’hauria de menjar per a augmentar en una
unitat la seua utilitat actual?

d) Si vol conservar el seu nivell d'utilitat actual menjant solament tortades, quantes tortades necessitaria?

e) Escriu l'equació de la corba d'indiferència actual i interpreta-la.

f) Calcula la funció implícita y(x) determinada per la corba de

indiferència actual.

g) Quina és la gràfica de la funció y(x)?

40