U2.

POLINOMIS

U2. POLINOMIS

1. Polinomis en una indeterminada

2. Operacions amb polinomis

3. Factorització de polinomis

4. Fraccions algèbriques

5. Equacions polinòmiques i fraccionàries

Activitats finals

u2_polinomis.odt 1/19
 U2.POLINOMIS

1. Polinomis en una indeterminada

Tota expressió algèbrica del tipus an xn + a n − 1 x n − 1 + … + a 1 x + a 0 rep el nom de polinomi en

la indeterminada x .

Cada un dels termes (an x n , an − 1 x n − 1 , … , a1 x , a0 ) que apareixen en el polinomi reben el

nom de monomis. De la mateixa manera, un polinomi format per dos monomis s’anomena
binomi, i un format per tres s’anomena trinomi.

Els valors de an , an − 1 , … , a1 , a 0 s’anomenen coeficients del polinomi, i l’últim terme

a0 rep el nom de terme independent del polinomi.

El valor de n , que indica l’exponent més gran al qual es troba elevada la indeterminada x ,
determina el grau del polinomi. Així doncs, en aquest cas es parlaria d’un polinomi de grau n .

Dos polinomis són idèntics si tenen iguals els coeficients dels monomis amb el mateix grau.

El valor que s’obté en substituir la indeterminada x per un valor concret c rep el nom de
valor numèric del polinomi pel nombre c i s'expressa com P (c) .

ACTIVITATS

1. Indica el grau i els coeficients dels polinomis següents:

4 +3 5
x − √7
4 3 2 3 4 6
a. A (x) = x − 5 x + 8 x + b. B ( x) = + x−2 x −3 x +x
3 2 7

3 1 2 √3 4
c. C ( x ) = − √5 x + x + x − x5 d. D ( x) = 3 x4 + 5 x − 8
2 5

2. Troba el valor numèric dels polinomis de l’activitat anterior per a x =2 i per a x =− 1 .

3. Comprova, amb els polinomis de l’activitat 1, què el valor numèric per a x = 0 , coincideix
amb el valor del terme independent.

4. Determina el valor que han de tenir els coeficients a ,b , i c per tal que els polinomis
següents siguin idèntics:

4 2 3
P ( x) = x + 5 x + x−5 Q ( x ) = x 4 + a x 3 + 5 x 2 + bx + c
7

u2_polinomis.odt 2/19
 U2.POLINOMIS

2. Operacions amb polinomis

Podem definir diverses operacions donats dos polinomis

A ( x ) = a n x n + an − 1 xn − 1 + … + a1 x + a0 i B ( x ) = bn xn + bn − 1 x n − 1 + … + b1 x + b0

Suma de polinomis

Es sumen els coeficients dels termes del mateix grau.

A ( x) + B (x ) = ( an + bn ) x n + ( an − 1 + b n − 1 ) x n − 1 + … + ( a1 + b1 ) x + ( a0 + b0 )

La suma de polinomis acompleix les propietats

Commutativa: A ( x) + B (x ) = B (x ) + A (x )

Associativa: A ( x ) + [ B ( x ) + C ( x )] = [ A ( x ) + B ( x ) ] + C ( x )

Element neutre: A ( x) + 0 = A (x)

Element oposat: A ( x ) + [− A (x ) ] = 0

Resta de polinomis

A ( x) − B ( x) = ( an − b n) x n + ( a n − 1 − bn − 1 ) x n − 1 + … + ( a1 − b1 ) x + ( a0 − b0 )

EXEMPLE

Donats els polinomis P ( x ) = 3 x 4 + 2 x3 − 5 x + 8 i Q ( x ) = x 3 + 6 x 2 − 4 , calcula:

a. P ( x ) + Q ( x ) = 3 x 4 + 2 x3 − 5 x + 8 + x 3 + 6 x 2 − 4 = 3 x 4 + 3 x 3 + 6 x 2 − 5 x + 4

b. P ( x ) − Q ( x ) = 3 x 4 + 2 x 3 − 5 x + 8 − ( x 3 + 6 x 2 − 4 ) = 3 x 4 + x3 − 6 x 2 − 5 x + 12

Producte d’un polinomi per un nombre (k )

S’aplica la propietat distributiva, o sigui, es multipliquen tots els coeficients del polinomi pel
nombre k .

k · A (x) = k· (an x n + an − 1 x n − 1 + … + a1 x + a0 ) = k · an x n + k · an − 1 x n − 1 + … + k · a1 x + k· a0

u2_polinomis.odt 3/19
 U2.POLINOMIS

EXEMPLE

Donat el polinomi P ( x ) = 2 x 4 + x 3 + 3 x 2 − 5 x + 8 , calcula:

4 · P ( x ) = 4 · ( 2 x 4 + x 3 + 3 x 2 − 5 x + 8 ) = 8 x 4 + 4 x 3 + 12 x 2 − 20 x + 32

Producte de polinomis

S’aplica la propietat distributiva o sigui es multiplica cada sumand o monomi del primer polinomi
per tots els sumands (monomis) del segon polinomi.

A ( x) · B ( x) = ( an x n + a n − 1 x n − 1 + … + a 1 x + a 0) · ( bn x n + bn − 1 x n − 1 + … + b1 x + b0 ) =

= a n x n · ( bn x n + bn − 1 x n − 1 + … + b1 x + b0 ) + … + a 0 · ( bn x n + bn − 1 x n − 1 + … + b1 x + b0 )

El producte de polinomis acompleix les propietats

Commutativa: A ( x ) · B ( x ) = B ( x ) · A (x)

Associativa: A ( x ) · [ B ( x ) · C ( x ) ] = [ A ( x ) · B ( x ) ] · C ( x)

Distributiva: A ( x ) · [ B ( x ) + C ( x ) ] = A ( x ) · B ( x ) + A ( x ) · C ( x)

Element neutre: A ( x ) · 1 = A (x)

EXEMPLE

Donats els polinomis P ( x ) = x 4 + 2 x 3 − 5 x + 8 i Q ( x ) = x 2 + 2 x − 3 , calcula

P ( x) · Q ( x)

Dues formes d’escriure-ho:

x4 + 2 x3 − 5 x + 8
x2 + 2 x − 3
− 3 x4 − 6 x3 + 15 x − 24
5
4 x4 2
2 x + − 10 x + 16 x
6
+ 2 x5 3
x − 5 x + 8 x2
x6 + 4 x5 + x 4
− 11 x 3 − 2 x2 + 31 x − 24

P ( x ) · Q ( x ) = ( x 4 + 2 x 3 − 5 x + 8 ) · ( x 2 + 2 x − 3 ) = x 6 + 2 x 5 − 3 x 4 + 2 x 5 + 4 x 4 − 6 x3 −
− 5 x 3 − 10 x 2 + 15 x + 8 x 2 + 16 x − 24 = x 6 + 4 x 5 + x 4 − 11 x 3 − 2 x 2 + 31 x − 24

u2_polinomis.odt 4/19
 U2.POLINOMIS

Divisió de polinomis

Es divideix el primer terme del dividend entre el primer del divisor, i a continuació es multiplica tot
el divisor pel resultat obtingut i el posa a sota del dividend canviat de signe. A continuació es resta
el producte obtingut al dividend, igual que en una divisió entre nombres. Es va repetint l’operació
fins a obtenir com a residu un polinomi de grau inferior al divisor.

Per verificar que el resultat d’una divisió és correcte cal veure que :

quocient · divisor + residu = dividend

EXEMPLE

x4 − 3 x3 − 1 x2 + 20 x + 10 |x 3 − 2 x2 + 3 x + 5
− x4 + 2 x3 − 3 x2 − 5 x x−1
− x3 − 4 x2 + 15 x + 10
+ x3 − 2 x2 + 3 x + 5
− 6 x2 + 18 x + 15

ACTIVITATS

5. Donats els polinomis P ( x ) = x 4 + 8 x 2 + 3 x − 7 i Q ( x ) = x 6 − 2 x 3 + 5 x + 4 , calcula:

a. P ( x ) − Q ( x) b. 2 P ( x ) + 3 Q (x)

6. Donats els polinomis: A ( x ) = 4 x3 − 6 x , B ( x ) = x 2 − 4 i

C ( x ) = 4 x 3 − 7 x 2 + 5 , calcula:
a. 2 · A ( x ) + 3 · B ( x ) − C (x ) b. A ( x ) · B (x) c. C (x ) ÷ B ( x )

7. Divideix el polinomi P ( x ) = x 4 − x 3 − 5 x 2 + 20 x − 8 entre el polinomi

Q ( x) = x2 − 3 x + 4 .

8. Quin és el polinomi P (x) que en ser dividit per Q ( x) = x + 3 dóna el quocient

C ( x ) = x2 − 3 x + 8 i el residu R ( x ) = − 14 .

u2_polinomis.odt 5/19
 U2.POLINOMIS

3. Factorització de polinomis

Regla de Ruffini

És un mètode per fer divisions on el divisor és un binomi de tipus (x − a) .

Per exemple, dividim: 3 x 4 − 5 x 3 − 3 x + 9 entre x −2 .

1- Es genera un quadre on a dalt es col·loquen els coeficients del polinomi ordenats, i a la part de
l’esquerra es col·loca el valor de a . En el cas concret de la divisió que volem fer això tindria la
forma:

3 -5 0 -3 9
2

2- S’escriu el primer coeficient a la part de sota (fletxa vermella); es multiplica a pel primer
coeficient i el resultat es col·loca sota el segon coeficient (fletxa verda), se li suma a aquest i el
resultat es col·loca a baix de tot (fletxa blava), i anem repetint l’operació

3 -5 0 -3 9
2 6 2 4 2
3 1 2 1 11
coeficients del residu
quocient

El quocient de la divisió és 3 x 3 + x2 + 2 x + 1 i el residu és 11 .

EXEMPLE

Divideix el polinomi P ( x ) = x 4 + x3 − 10 x2 + 6 x − 5 entre el polinomi Q ( x) = x + 4 .

1 1 -10 6 -5
-4 -4 12 -8 8
1 -3 2 -2 3

El quocient de la divisió és x 3 − 3 x 2 + 2 x − 2 i el residu és 3 .

u2_polinomis.odt 6/19
 U2.POLINOMIS

Teorema del residu

El residu, R , de dividir el polinomi P (x) entre el binomi ( x − a) és igual al valor numèric

del polinomi P ( x) per a x = a . És a dir: R = P (a) .

EXEMPLE

Comprova que en el polinomi P ( x ) = x 4 + x3 − 10 x2 + 6 x − 5 de l’exemple anterior el valor de

P (− 4) coincideix amb el residu de la divisió del polinomi entre ( x + 4) .

P (− 4 ) = (− 4 )4 + (− 4 )3 − 10 (− 4 )2 + 6 (− 4 ) − 5 = 256 − 64 − 160 − 24 − 5 = 3

El resultat coincideix amb el residu de la divisió que em fet en l’exemple anterior

EXEMPLE

Donat el polinomi P ( x) = x5 − 3 x4 + 2 x3 − 6 x2 + 5 x + 6 calcula el valor numèric de P (2) .

Dues formes de fer-ho:

a) P ( 2 ) = 25 − 3 · 24 + 2 · 23 − 6 · 22 + 5 · 2 + 6 = 32 − 48 + 16 − 24 + 10 + 6 = − 8

b)
1 -3 2 -6 5 6
2 2 -2 0 -12 -14
1 -1 0 -6 -7 -8

EXEMPLE

Determina el valor del paràmetre k per tal que la divisió de

P ( x) = x5 − 3 x4 + 2 x3 + k x2 + 5 x + 6 entre ( x − 2) sigui exacta.

Dues formes de fer-ho:

a) P ( 2 ) = 25 − 3 · 24 + 2 · 23 + k· 22 + 5 · 2 + 6 = 32 − 48 + 16 + 4 k + 10 + 6 = 4 k + 16
4 k + 16 = 0 ⇒ k =− 4

u2_polinomis.odt 7/19
 U2.POLINOMIS

b)
1 -3 2 k 5 6
2 2 -2 0 -8 -6 k =− 4
1 -1 0 -4 -3 0

Arrels d’un polinomi

Un nombre a s’anomena arrel d’un polinomi P (x) si P (a) = 0 . Les arrels d’un polinomi
P (x) són les solucions de l’equació P ( x) = 0 .

Si a és arrel de P (x) , llavors el polinomi P ( x) és divisible per ( x − a) i es pot posar

P ( x) = ( x − a ) · C ( x ) .

Si el polinomi que apareix com a resultat de la divisió, C (x ) , també té el mateix valor de a

com a arrel, es diu que a és arrel doble del polinomi original. De la mateixa manera es
defineix l’arrel triple, arrel quàdruple, etc.

EXEMPLE

El polinomi P ( x ) = (x − 3) ( x + 2) ( x − 4 ) té les arrels 3, − 2 i 4 perquè:

P ( 3 ) = ( 3 − 3 ) ( 3 + 2 ) (3 − 4 ) = 0 · 5 · (− 1 ) = 0

P (− 2 ) = (− 2 − 3 ) (− 2 + 2 ) (− 2 − 4 ) = (− 5) · 0 · (− 6 ) = 0

P (4 ) = ( 4 − 3) ( 4 + 2) (4 − 4 ) = 1 · 6 · 0 = 0

Si es multipliquen els factors el polinomi queda P ( x ) = x 3 − 5 x 2 − 2 x + 24 i podem comprovar

que el polinomi es divisible per ( x − 3) , ( x − 2) i ( x − 4) .

EXEMPLE

El polinomi P ( x ) = x 3 ( x − 1 )2 (x + 1) té les arrels 0, 1 i − 1 ; 0 és una arrel triple perquè

el factor x està elevat al cub i 1 és una arrel doble perquè el factor ( x − 1) està elevat al
quadrat.

u2_polinomis.odt 8/19
 U2.POLINOMIS

Factorització d’un polinomi

S’anomena factorització a la descomposició d’un polinomi en forma de producte de polinomis de

grau menor. En particular, s’acostuma a entendre per factoritzar un polinomi el descompondre’l en
polinomis irreductibles, que són aquells de primer grau o bé que, sent de grau superior a 1, no
tenen cap arrel real.

En general, si coneixem les arrels reals a1 , a 2 , a3 , … d’un polinomi P ( x) la seva

factorització prendrà la forma

P ( x ) = ( x − a1 ) · ( x − a2 ) · … · Q ( x)

Aquí, el terme Q ( x) representa aquell polinomi irreductible que queda després de dividir
P (x) entre tots els binomis de tipus ( x − a) .

Procediment per factoritzar un polinomi

 Sempre que es pugui, traurem la x factor comú.

 La regla de Ruffini ens ajuda a localitzar amb eficàcia les arrels enteres d’un polinomi:

o Si un polinomi té coeficients enters, perquè sigui divisible per ( x − a) és

necessari que el terme independent sigui múltiple de a . Per tant, per cercar
expressions ( x − a) que siguin divisors del polinomi, provarem amb els valors de
a que siguin divisors del terme independent.

 Si el polinomi és de segon grau podem resoldre l’equació de segon grau per trobar-ne les
arrels.

EXEMPLE

Troba les arrel i factoritza el polinomi P ( x ) = x 4 − 5 x 3 − 2 x 2 + 24 x

Primer, si es pot, es treu factor comú de x

P ( x ) = x 4 − 5 x 3 − 2 x 2 + 24 x = x· (x 3 − 5 x 2 − 2 x + 24)

Es busquen les arrels enteres fent la divisió pel mètode de Ruffini

u2_polinomis.odt 9/19
 U2.POLINOMIS

1 -5 -2 24
-2 -2 14 -24
1 -7 12 0

Quant el quocient és de segon grau es pot resoldre l’equació

x 2 − 7 x + 12 = 0 ⇒ {xx==−34
Les arrel del polinomi són 0, − 2, 3 i − 4 i el polinomi factoritzat és

P ( x ) = x ( x + 2 ) ( x − 3 ) (x + 4)

EXEMPLE

Troba les arrel i factoritza el polinomi P ( x ) = 3 x3 + 6 x 2 − 3 x − 6

Es busquen les arrels enteres fent la divisió pel mètode de Ruffini

3 6 -3 -6
1 3 9 6
3 9 6 0
-1 -3 -6
3 6 0
-2 -6
3 0

Les arrel del polinomi són 1 ,−1 i−2 i el polinomi factoritzat és

P ( x ) = 3 ( x − 1 ) ( x + 1) ( x + 2)

ACTIVITATS

9. Comprova que x =− 2 és una arrel del polinomi P ( x ) = x 4 − x 3 − x 2 + 3 x − 14 .

u2_polinomis.odt 10/19
 U2.POLINOMIS

10. Comprova que P ( x ) = x 3 − 9 x 2 + 21 x − 4 és divisible per ( x − 4) i expressa el

polinomi P (x) com a producte de dos polinomis.

11. Determina el valor del paràmetre k per tal que la divisió sigui exacta.
( x 4 + 9 x 3 + 11 x 2 + k x + 24 ) ÷ ( x + 3) .

12. Troba totes les arrels reals de cadascun dels polinomis següents i factoritza’ls:
a. A ( x ) = 3 x 2 + 3 x − 18 b. B ( x ) = 6 x2 + x − 2
c. C ( x ) = 4 x 3 + 12 x2 − 16 x d. D ( x) = x2 + 4
e. E ( x ) = 3 x 2 − 36 f. F ( x ) = x 2 − 6 x + 13
g. G ( x ) = x 3 − 4 x 2 + 5 x h. H ( x ) = x 4 + 5 x 2 − 36

u2_polinomis.odt 11/19
 U2.POLINOMIS

4. Fraccions algèbriques

P ( x)
 S’anomena fracció algèbrica el quocient de dos polinomis .
Q (x)

 Dues fraccions algèbriques són equivalents si en dividir una entre l’altra el resultat és 1:

A ( x) C ( x ) A ( x ) · D ( x)
: = =1 → A ( x) · D ( x) = B ( x) · C ( x )
B (x) D (x) B ( x) · C ( x )

 En multiplicar o dividir el numerador i el denominador d’una fracció algèbrica per un mateix

polinomi, s’hi obté una fracció equivalent.

o En el cas de dividir s’aconsegueix simplificar la fracció

o En el cas de multiplicar es pot obtenir una fracció algèbrica amb el mateix

denominador que unes altres.

 Les fraccions algèbriques es poden sumar, restar, multiplicar o dividir entre elles aplicant
les mateixes regles que en les operacions entre fraccions.

EXEMPLE

x2 − 1
Simplifica la fracció algèbrica 2
x −3 x +2

Es factoritzen el numerador i el denominador

x 2 − 1 = ( x − 1 ) ( x + 1) i x 2 − 3 x + 2 = ( x − 1 ) ( x − 2)

Es substitueixen els polinomis del numerador i del denominador per les seves factoritzacions

x2 − 1 ( x − 1 ) ( x + 1) x+1
= =
2
x −3 x +2 ( x − 1 ) ( x − 2) x − 2

EXEMPLE

Suma de fraccions algèbriques

x 3 x−4 x 3 x−4 x ( x + 1) 2 (3 x − 4 )
+ 2 = + = + =
2 x −2 x −1 2 (x − 1) ( x − 1) ( x + 1) 2 ( x − 1) ( x + 1 ) 2 ( x − 1 ) ( x + 1 )

u2_polinomis.odt 12/19
 U2.POLINOMIS

x2 + x + 6 x − 8 x2 + 7 x − 8 ( x + 8 ) (x − 1) x +8 x+8
= = = = =
2 ( x − 1) (x + 1) 2 (x − 1) ( x + 1) 2 ( x − 1) (x + 1) 2 ( x + 1) 2 x + 2

EXEMPLE

Producte de fraccions algèbriques

x2 − x x2 + 5 x + 6 ( x2 − x ) ( x 2 + 5 x + 6 ) x ( x − 1 ) ( x + 2) ( x + 3 )
· = = =
x 2 − 4 x2 − 2 x + 1 ( x2 − 4 ) ( x 2 − 2 x + 1 ) ( x − 2 ) ( x + 2 ) ( x − 1 )2

x (x + 3) x2 + 6 x
= = 2
( x − 2 ) ( x − 1) x − 3 x + 2

EXEMPLE

Per dividir dues fraccions algèbriques es fa de forma similar.

x2 + 6 x + 8 3 x+6 ( x2 + 6 x + 8) ( x + 1) ( x + 4) ( x + 2) ( x + 1)
÷ = = =
2
x −1 x +1 ( x2 − 1) ( 3 x + 6) ( x − 1 ) ( x + 1) 3 ( x + 2)

(x + 4 ) x+4
= =
(x − 1) 3 3 x − 3

ACTIVITATS

13. Troba el valor del paràmetre a per tal que les fraccions algèbriques siguin equivalent:

x+2 x2 + x + a
= .
x+1 2
x −1

14. Simplifica aquestes fraccions algèbriques:

6 x 2 − 24 x + 18 4 x3 − 4 x
a) 2
b) 3 2
3 x +3 x−6 12 x − 36 x + 24 x

x +7 x −2 2 x+1
15. Fes la suma de fraccions: + 2 +
x x +x x+1

u2_polinomis.odt 13/19
 U2.POLINOMIS

16. Calcula:

1 2 x x
a) + −
2
x −1 x + 1 x − 1

x
b) +5 x
x+1

17. Calcula i simplifica si es pot:

x2 − 2 x + 3 2 x + 3
a) ·
x −2 x+5

x2 − 2 x + 3 2 x + 3
b) :
x −2 x +5

c)
x +2
x
:
3(
x−1
·
x
2 x+1 )
x4 − x2 x4 + x2
d) 2
· 4
x +1 x

u2_polinomis.odt 14/19
 U2.POLINOMIS

5. Equacions polinòmiques i fraccionàries.

S'anomena equació polinòmica la que es pot transformar en una altra d'equivalent que té el
primer membre un polinomi i a l'altre membre 0.

S'anomena equació fraccionària aquella que té alguna de les incògnites com a denominador
d'una fracció.

Per resoldre equacions polinòmiques mirarem si es pot treure factor comú de la incògnita, si és
una equació biquadrada o buscarem les arrels del polinomi. Les equacions polinòmiques poden
tenir tantes solucions com el grau del polinomi.

Per resoldre equacions fraccionàries es multipliquen tots dos membres pel mínim comú múltiple
dels denominadors, amb la qual cosa obtindrem una equació polinòmica.

EXEMPLE

Resol l'equació 3 x3 + 6 x2 − 3 x − 6 = 0

Es busquen les arrels enteres fent la divisió pel mètode de Ruffini.

. 3 6 -3 -6
1 3 9 6
3 9 6 0
-1 -3 -6
3 6 0
-2 -6
3 0

Les solucions de l'equació són x =1 , x =− 1 i x =− 2 .

u2_polinomis.odt 15/19
 U2.POLINOMIS

ACTIVITATS

18. Resol les següents equacions polinòmiques:

a) x 3 + 3 x2 + 2 x = 0 b) x 4 − 5 x 2 + 4 = 0
c) ( x + 2) · ( x 2 − 3 x + 2) = 0 d) x 2 · ( x + 2) − 3 x· (x + 2) + 2 ( x + 2) = 0
e) x3 − 3 x2 − x = − 3 f) x3 + x2 = 5 x + 5
g) x3 − x2 + 5 x − 5 = 0

x2 − 2 x − 1 x2 − 2 x − 1
19. a) =− 1 b) =1
(x − 1)2 (x − 1)2

(x + 1)2 (x + 1)2
c) = x+1 d) = x+2
x−1 x−1

x3 + 2 x2 + 3 x + 2 (x + 1)2
e) =x +1 f) − x−1=0
x2 x−1

x3 + 2 x2 + 3 x + 2 2 x+1 3
g) − ( x + 1) = 0 h) + =6 .
x2 x−1 x+1

u2_polinomis.odt 16/19
 U2.POLINOMIS

ACTIVITATS FINALS

20. Troba el valor numèric del polinomi P ( x ) = x 4 + 7 x 3 − 5 x 2 − 6 x + 3 per a x = − 2 i per

1
a x= .
2
Solució

21. Troba el valor del paràmetre k en el polinomi P ( x ) = x 4 − 3 x 3 + k x − 1 , per tal que .

P (2) = 3 .
Solució

22. Donats els polinomis P ( x ) = 3 x2 + 2 x − 5 i Q ( x ) = x 3 − 4 x 2 + 5 x − 2 , calcula:

2 2
a. (5 x 2 ) · P ( x) b. P ( x ) · Q ( x) c. [ P (x ) ] d. [ Q (x )]
Solució

23. Troba els valors dels coeficients a , b i c per als quals es compleix la igualtat: .
( x 2 + a x + b ) · ( c x − 4 ) = 3 x 3 + 11 x 2 − 14 x − 8
Solució

24. Existeix algun polinomi que multiplicat per x −5 doni com a resultat el polinomi
x 4 − 8 x 3 + 23 x 2 − 41 x + 5 ?
Solució

25. Determina el valor del coeficient k per que la divisió ( 2 x 3 − 7 x2 + k x − 3 ) ÷ ( x − 3 )

sigui exacta.
Solució

26. El polinomi P ( x ) = 8 x2 − 14 x − 15 , és múltiple del binomi 2 x−5 ?

Solució

3
27. Comprova que x= és una arrel del polinomi P ( x ) = 2 x 3 − 9 x2 + 11 x − 3 .
2
Solució

u2_polinomis.odt 17/19
 U2.POLINOMIS

28. Comprova que x =1 és una arrel triple del polinomi P ( x) = x3 − 3 x2 + 3 x − 1 .

Solució

29. Determina el valor del paràmetre k per tal que el polinomi P ( x) = 4 x3 + 3 x2 + k x − 5

sigui divisible per ( x − 41 ) .

Solució

30. El polinomi P ( x ) = x 81 − 1 , és divisible per ( x − 1 ) ? I per ( x + 1 ) ?

Solució

31. El binomi ( x − 2 ) és divisor del polinomi P ( x ) = x 8 − 256 ?

Solució

32. Factoritza els polinomis següents:

a. A ( x ) = x3 − 2 x2 − 5 x + 6 b. B ( x ) = 6 x 4 − 19 x 3 + x 2 + 6 x
c. C ( x ) = x 4 − 4 x 3 − 3 x 2 + 14 x − 8 d. D ( x ) = x 4 − 13 x 2 + 36
Solució

33. Escriu un polinomi de tercer grau que tingui les arrels x =1 , x =3 i x = − 4 i el terme
independent valgui 24.
Solució

34. Escriu un polinomi de tercer grau que s’anul·li quan x =2 , x =− 3 i x =1 de

manera que el coeficient del terme de major grau sigui 5.
Solució

35. Calcula el valor dels coeficients a i b per tal que x =1 i x =− 2 siguin arrels del

polinomi ( x5 − 6 x4 + a x − b ) .
Solució

u2_polinomis.odt 18/19
 U2.POLINOMIS

36. Fes les operacions següents:

3 x−5 3 x 4 x+3
a) 4 + b) −
x2 − x + 2 x−1 2 x−5
Solució

37. Fes aquestes operacions i simplifica el resultat quan sigui possible:

4 x 3 x−2 12 x − 32 2−5 x
a) + 2 b) −
2
x −1 x +x−2 2
x +2 x −3 x+3
Solució

38. Troba el valor del paràmetre a per que les fraccions següents siguin equivalents:

x2 + (a − 3 ) x − 3 a x2 + x − 2
i .
x−3 x+2
Solució

x2 − x − 6
39. Troba el valor numèric de la fracció algèbrica 2
per a x =1 i per a x =3 .
x −4 x+3
Solució

3
40. Simplifica la fracció següent, sabent que x= és una arrel dels dos termes:
2

2 x3 − x 2 − 5 x + 3
4 x3 − 6 x 2 + 2 x − 3
Solució

41. Fes aquestes operacions i simplifica el resultat quan sigui possible:

x2 2 x+1 2 x+6 x+5

a) + b) − 2
3 x−1 x +2 2
x −3 x x −4 x+3

x+3 x +4 3 x − 3 x2 − 9
c) · 2 d) ·
2
x +5 x + 6 x − 4 x−3 x−1

x 2 − 2 x − 3 6 x2 − 12 x − 48 4 x2 + 4 x − 24 2 x2 − 2 x − 24
e) · f) ÷
3 x+6 x2 + 2 x − 15 3 x 2 − 21 x + 30 3 x 2 − 12 x − 15
Solució

u2_polinomis.odt 19/19