Polinomiosfraccionesalgebraicasvalencia

IES L’ASSUMPCIÓ d'Elx http://www.ieslaasuncion.
org MATEMÀTIQUES 4t ESO
TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

Resolts en http://www.aprendermatematicas.org/
1. A BANS DE COMENÇAR , RECORDA ...:
* Expressions algebraiques:
Treballar en àlgebra consistix a manejar relacions numèriques en què una o més quantitats són
desconegudes. Estes quantitats s’anomenen variables o incògnites.
Una expressió algebraica és un conjunt de nombres i lletres units entre si per les operacions de sumar,
restar, multiplicar, dividir i per parèntesi.
Exemples: 3 + 2 ⋅ x 2 − x o x ⋅ y − 3 ⋅2( x ⋅ y 2 − y ) són dos expressions algebraiques
* Monomis:
Què són? Un monomi és una expressió algebraica formada pel producte d’un nombre i una o més variables
elevades a exponents naturals. Al nombre l’anomenarem coeficient i al conjunt de les variables, part literal.
Anomenarem grau del monomi a la suma dels exponents de la seua part literal i grau respecte d’una
variable, a l’exponent d’eixa variable.
Exemple 1: El monomi 3a té com a coeficient "3", part literal "a" i és de grau "1".
2 2 2
Exemple 2: El monomi xy té com a coeficient " ", part literal " xy 2 ", és de grau
3 3
"3" i el grau respecte la variable "i" és "2".
Definició : Es diu que dos monomis són semblants quan tenen la part literal idèntica.
Exemple 1: Els monomis " 3a 2 b " i " 7 a 2 b " són semblants perquè tenen la mateixa part literal " a 2 b ".
Exemple 2: Els monomis " 3ab " i " 7 a 2 b " no són semblants perquè no tenen la mateixa part literal.
Suma de monomis:
Dos monomis només es poden sumar si són semblants. En eixe cas, es sumen els coeficients, deixant la
mateixa part literal.
Si els monomis no són semblants, la suma queda indicada i esta operació no pot expressar-se de manera més
simplificada.
El següent exemple amb peres i pomes pot aclarir-te quan dos monomis es poden sumar:
3 +2 =5 però en canvi 3 +2 no és igual a 5 peres ni a 5 pomes
Exemples:
a) 5a + 2a = 7 a b) 8 x 2 − 3x 2 = 5 x 2
c) 3 x + 2 x 2 no pot simplificar-se d) a 2 − a + a 2 = 2a 2 − a
–1–
IES L’ASSUMPCIÓ d'Elx http://www.ieslaasuncion.org MATEMÀTIQUES 4t ESO

Multiplicació de monomis.
El producte de dos monomis és un monomi que té per coeficient el producte dels coeficients i per part literal
el producte de les parts literals (recorda la propietat: a m ⋅ a n = a m + n ).
Exemples:
a) Multiplica els monomis " 3a 2 b " i " 2a ". És (3a 2 b) ⋅ (2a ) = (3 ⋅ 2)a 2 b = 6a 2+1b = 6a 3b
5 3 2 5 2 3 2 − 1 2+3 25 5 5 2
b) (−3 x ) ⋅ ( x y ) = (−3 ⋅ ) x x y = x y =− x y
2
6 6 6 2
c) (2 x 4 y ) 3 = (2 x 4 y ) ⋅ (2 x 4 y ) ⋅ (2 x 4 y ) = (2 3 ) x 4 y 4 y 4 y =x2 3 x 1 y 3 = 28 x1 y 3 o bé
(2 x 4 y ) 3 = 2 3 ( x 4 ) 3 y 3 = 2 3 x1 y 32 = 8 x1 y 32
* Binomis, Trinomis i Polinomis:

- Dos monomis no semblants units pels signes + ó – formen un binomi
Exemples: a) 3x – 5x2 b) 4ab + b3 c) 7x4 – 2
- De la mateixa forma, tres monomis no semblants units per les operacions de suma o resta formen un
trinomi
Exemples: a) 2x3 + 4x – 8 b) 5a2b + a3 – 2ab c) 8t – t2 – 5t3
- Quatre o més monomis no semblants units per les operacions de suma o resta formen un polinomi. Cada
monomi que el composa s’anomena terme del polinomi.
Exemples: a) A(x) = 3x4 + x3 – 5x2 – x + 7 b) B(t) = – 2t5 + 6t3 + t2 – 10t
Els coeficients del polinomi són els números que multipliquen a cada monomi.
Si un dels monomis no té part literal s’anomena terme independent.
El major grau de tots els monomis s’anomena grau del polinomi.
El coeficient director és el coeficient del monomi de major grau.
Anomenem els polinomis amb una lletra majúscula i entre parèntesis les variables que l'integren
Exemple 1: El polinomi P( x) = x 5 + 2 x − 4 té una variable (la "x"), és de grau 5, els coeficients són l’1
(coeficient director), el 2 i el – 4 i el terme independent és – 4.
Este polinomi també s’anomena trinomi perquè té tres monomis o termes.
Exemple 2: El polinomi Q(a, b) = 4a 2 b − 5a té dos variables (la "a" i la "b"), és de grau 3, els
coeficients són 4 i –5, no hi ha terme independent.
Este polinomi també s’anomena binomi perquè té dos monomis o termes.
El valor numèric d’un polinomi és el valor que s’obté al substituir la variable o variables per nombres
concrets i efectuar les operacions.
–2–

Els nombres, el valor numèric dels quals en el polinomi és zero s’anomenen arrels del polinomi.
Exemple 1: Donat el polinomi P( x) = x 2 − 5 x + 6 , el valor numèric per a x = −1 és el nombre 12
perquè P(−1) = (−1) 2 − 5 ⋅ (−1) + 6 = 1 i per al x = 2 valor numèric és zero,
P (2) = (2) 2 − 5 ⋅ (2) + 6 = 0 .
Observa que el nombre "2" és una arrel del polinomi P( x) = x 2 − 5 x + 6 .

Analogament: P(3) = 9 – 15 + 6 = 0 i per tant el 3 també és una altra arrel
Exemple 2: Donat el polinomi Q( x , y) = 3x 2 y − 5x + 6 y , el valor numèric per a x = 2 , y = −1 és el
nombre –28 perquè Q(2,−1) = 3 ⋅ 2 2 ⋅ (−1) − 5 ⋅ 2 + 6 ⋅ (−1) = −1 − 1 − 26 = −02 .
* Operar amb polinomis:

Suma i resta de polinomis
Per a sumar dos o més polinomis o bé restar dos polinomis tindrem en compte el que ja sabem sobre la suma
i resta de monomis, és a dir només podrem reduir els que siguen semblants.
Exemple 1: Donats els polinomis A = 2 x 3 − 3 x 2 + 6 i B = x 2 − 5 x + 4 d’una sola variable,
troba la seua suma:
És A + B = (2 x 3 − 3 x 2 + 6) + ( x 2 − 5 x + 4) = 2 x 3 − 3 x 2 + 6 + x 2 − 5 x + 4 = 2 x 3 − 2 x 2 − 5 x + 1
(hem sumat els monomis semblants).
També es pot sumar col·locant els polinomis un davall de l’altre, fent coincidir, en la mateixa
columna, els monomis semblants. Observa la imatge
Exemple 2: Donats els polinomis A = 2 x 3 − 3 x 2 + 6 i B = x 2 − 5 x + 4 d’una sola variable, troba

la resta A – B:
És A − B = (2 x 3 − 3 x 2 + 6) − ( x 2 − 5 x + 4) = 2 x 3 − 3 x 2 + 6 − x 2 + 5 x − 4 = 2 x 3 − 4 x 2 + 5 x + 2
(el signe menys davant del parèntesi canvia de signe tots els termes del polinomi B; després hem
sumat els monomis semblants).
També es pot sumar col·locant els polinomis un davall de l’altre, fent coincidir, en la mateixa
columna, els monomis semblants i canviant de signe els terme del subtrahend. Observa la imatge
–3–

Producte d’un polinomi per un nombre

Recorda que per a multiplicar un nombre per una suma, hem de multiplicar el nombre per cada sumand.
És la propietat distributiva a ⋅ (b + c) = a ⋅ b + a ⋅ c
Exemple: 5 ⋅ (2 x 3 − 3x − 4) = 10 x 3 − 15x − 20
Producte d’un polinomi per un monomi
Observa el següent exemple en què es torna a aplicar la propietat distributiva.
Exemple: 5x 2 ⋅ (2 x 3 − 3x − 4) = 10 x 5 − 15x 3 − 20 x 2
Producte de dos polinomis

Combinant els productes d’un polinomi per un nombre i per un monomi, com hem vist més amunt, podem
calcular el producte de dos polinomis.
Per a calcular el producte de dos polinomis, es multiplica cada monomi d’un dels factors per tots i cadascun
dels monomis de l’altre factor i es sumen els monomis obtinguts, reduint els que siguen semblants.
Exemple: Realitza el producte ( x 3 − 4 x 2 + 5 x − 1) ⋅ ( x 2 − 3x + 2)
* Extracció de factor comú

Consistix a aplicar la propietat distributiva però al revés de com la utilitzem quan multipliquem, és a dir:
p ⋅ a + p ⋅ b + p ⋅ c +  = p ⋅ (a + b + c + )
El monomi " p " que s’extrau té com a coeficient el MCD dels coeficients i com a part literal, les variables
comunes elevades al menor exponent.
Exemples:
a) 3x − 3 y = 3 ( x − y ) b) 6 x 2 + 8 x = 2 x (3x + 4) c) 1 x23 + 1 x 82 = 6 x 2 (2 x + 3)
d) 1 x22 − 4 x = 4 x (3x − 1) e) 1 x 3 2− 4 x 2 + x = x (1 x 22− 4 x + 1) f) 6 x 2 y + 9 x 2 y= 3x (2yx + 3 y )
–4–

* Productes notables
Anomenem productes notables a certs productes de binomis la memorització del qual resulta útil per a abreviar
els càlculs amb expressions algebraiques.
Quadrat d’una suma
Es verifica (a + b) = a + 2a +bb . Per a demostrar-ho basta multiplicar:
2 2 2
(a + b) 2 = (a + b) ⋅ (a + b) = a 2 + ab + ba + b 2 = a 2 + 2ab + b 2 perquè és ab = ba
Es llig: "El quadrat d’una suma és igual ... al quadrat del primer sumant .... més el doble del primer pel
segon ... més el quadrat del segon".
Interpretació geométrica
Exemple 1: ( x + 3) 2 = x 2 + 2 ⋅ x ⋅ 3 + 3 2 = x 2 + 6 x + 9
Exemple 2: (2 + 3 x) 2 = 2 2 + 2 ⋅ 2 ⋅ 3 x + (3 x) 2 = 4 + 1 x + 9 2x 2
Quadrat d’una diferència
Es verifica (a − b) 2 = a 2 − 2ab + b 2 . Per a demostrar-ho basta multiplicar:
(a − b) 2 = (a − b) ⋅ (a − b) = a 2 − ab − ba + b 2 = a 2 − 2ab + b 2 perquè és ab = ba
Es llig: "El quadrat d’una diferència és igual ... al quadrat del primer sumant .... menys el doble del primer
pel segon ... més el quadrat del segon."
Exemple 1: ( x − 1) 2 = x 2 − 2 ⋅ x ⋅ 1 + 12 = x 2 − 2 x + 1
Exemple 2: ( x 2 − 3 x) 2 = ( x 2 ) 2 − 2 ⋅ x 2 ⋅ 3 x + (3 x) 2 = x 4 − 6 x 3 + 9 x 2
Suma per diferència
Es verifica (a + b) ⋅ (a − b) = a 2 − b 2 . Per a demostrar-ho basta multiplicar:
(a + b) ⋅ (a − b) = a 2 − a + b b − b 2a = a 2 − b 2
Es llig: "La suma de dos monomis per la seua diferència és igual a la diferència dels quadrats"
Exemple 1: ( x + 2) ⋅ ( x − 2) = x 2 − 2 2 = x 2 − 4
Exemple 2: (3 − 4 x) ⋅ (3 + 4 x) = 3 2 − (4 x) 2 = 9 − 1 x 2
–5–

* Binomi de Newton
* Def.: El factorial d’un nombre natural "n" és el producte del dit nombre per tots
els nombres naturals menors que ell, fins a l’ú. Es representa per n !. És a dir
n ! = n ⋅ (n − 1) ⋅ (n − 2)  3 ⋅ 2 ⋅ 1 . Es definix 0 ! = 1 i 1!=1.
Les calculadores científiques tenen una tecla específica per a trobar el factorial d’un
nombre natural.
Exemple: El factorial de 6 és 6 ! = 6 ⋅ 5 ⋅ 4 ⋅ 3 ⋅ 2 ⋅ 1 = 720
 m
* Def.: Donats dos nombres naturals m i n, sent m ≥ n , el nombre combinatori  n 
 
 m m!
es llig m sobre n, i es definix per la següent fòrmula   = .
 n  n!⋅(m − n)!
 m  m  m  m   m
Propietats: a)  0  = 1 b)  m  = 1 c)  1  = m d)  m − n  =  n 
         
 m   m  m + 1
e)  n − 1 +  n  =  n 
     
Les calculadores científiques tenen una tecla específica per a trobar un nombre combinatori.
 5 5! 5 ⋅ 4 ⋅ 3 ⋅ 2 ⋅1
Exemple: El nombre combinatori   = = = 10
 2  2!⋅(5 − 2)! 2 ⋅ 1 ⋅ 3 ⋅ 2 ⋅ 1
* El triangle de Tartaglia és la col·locació en forma de triangle dels nombres combinatoris. Observa que els
valors de cada fila del triangle de Tartaglia, excepte els extrems, que són uns, s’obtenen sumant els dos nombres
que té damunt.
–6–

* Fórmula del binomi de Newton:

n n n n n
(a + b) n =  a n +  a n −1b +  a n − 2b 2 +  a n − 3b 3 +  +  b n
0 1  2  3 n
n n n n n
(a − b) n =  a n −  a n−1b +  a n−2b 2 −  a n−3b 3 +  + (−1) n  b n
0 1  2  3 n
Per a recordar estes fòrmules s’ha de tindre en compte:
a) Tots els nombres combinatoris tenen dalt n, i baix 0, 1, 2, 3, n. També pots trobar estos nombres amb ajuda
del triangle de Tartaglia.
b) L’exponent del primer terme, a, comença amb n en el primer sumant, i va baixant d’un en un fins arribar a 0
c) L’exponent del segon terme del binomi, b, és zero en el primer sumant, i després va pujant d’un en un fins
arribar a n. Observa que la suma dels exponents de a i de b sempre és n.
d) En el binomi a + b, tots els termes són positius. En el binomi a – b el signe dels termes es va alternant: de
positiu a negatiu començant per positiu.
Exemple 1: Desenvolupa pel binomi de Newton ( x + 2) 4 i comprova el resultat multiplicant

( x + 2) ⋅ ( x + 2) ⋅ ( x + 2) ⋅ ( x + 2)
 4  4  4  4  4
Solució: ( x + 2) 4 =   ⋅ x 4 +   ⋅ x 3 ⋅ 2 +   ⋅ x 2 ⋅ 2 2 +   ⋅ x ⋅ 23 +   ⋅ 2 4 = x 4 + 8 x 3 + 24 x 2 + 32 x + 16
0 1  2  3  4
2
Exemple 2: Troba i simplifica (3x 2 y − )3
x
 3  3 2  3  3
2 3
2   2   2 8
Solució: (3 x 2 y − )3 =   ⋅ (3 x 2 y )3 −   ⋅ (3x 2 y ) 2 ⋅ +   ⋅ (3x 2 y ) ⋅   −   ⋅   = 27 x 6 y 3 − 54 x 3 y 2 + 36 y − 3
x  
0  
1 x  
2      x
x 3 x
Exemple 3: Troba el coeficient de x 35 del polinomi que obtens al desenrotllar (2 x − 3) 40
 40 
Solució: És −   ⋅ (2 x ) 35 ⋅ 3 5 = −5493982801944379392x 35
5
Exercicis cursos anteriors: de l’1 al 14. (Estan resolts en vídeo)

Exercicis curs actual: del 15 al 26.
–7–

D IVISIÓ DE POLINOMIS :
Divisió de monomis.
El quocient de dos monomis pot ser un nombre, un altre monomi o una fracció algebraica.
Exemples:
6a 2 b 6
a) (6a 2 b) : (3a 2 b) = = = 2 (un nombre)
3a 2 b 3
6x5 y 3 ⋅ 2 ⋅ x3 x 2 y 2 2
b) (6 x y ) : (1 x ) =5
5 3
= = x y (un monomi)
1 x3 5 3 ⋅ 5 ⋅ x3 5
6x y 3 ⋅ 2 ⋅ x x y
5 3 2
x2
c) (6 x y ) : (2 x y ) = 3 2 = =
5 3 2
3 (és una fracció algebraica però no un monomi)
2x y 2 ⋅ x3 y y y
Divisió de Polinomis.
La divisió de polinomis és semblant a la divisió entera de nombres naturals: al dividir dos polinomis, s’obté
un quocient i un residu.
Vegem l’exemple consistent a fer la divisió P(x):Q(x) sent P(x) = 6x4 + 8x2 + 7x + 40 i Q(x) = 2x2 – 4x + 5
1. En el dividend es deixen
buits pels termes que falten.
2. Es dividix el primer terme
del numerador entre el primer
terme del denominador:
(6x4) : (2x2) = 3x2. Este és el
primer terme del quocient.
3. El producte de 3x2 per
Q(x), canviat de signe, se situa
davall el dividend, i se suma.
4. El primer residu és:
12x3 – 7x2 + 7x + 40
A partir d’ací, tornem a procedir com en els passos 2 i 3.
El procés es continua mentre el residu parcial obtingut siga de grau major o igual que el grau del divisor
Q(x).
El quocient és C{x) = 3x2 + 6x + 17/2 i el residu, R(x) = 11x – 5/2 que és de grau inferior al divisor.
La relació entre el dividend P(x) , divisor Q(x) , quocient C (x) i residu R(x) és:
P( x) R( x)
P ( x) = Q( x) ⋅ C ( x) + R ( x) , o bé Q( x) = C ( x) + Q( x)
Quan R(x) = 0, la divisió és exacta i es complix que. P( x) = Q( x) ⋅ C ( x) .

Llavors diem que P(x) és divisible per Q(x) .
–8–

Divisió d’un polinomi per x – a. Regla de Ruffini.

És molt freqüent haver de dividir un polinomi per una expressió del tipus x – a. El procediment que exposem
a continuació permet realitzar eixes divisions de forma ràpida i còmoda. Vegem-ho per mitjà d’un exemple:
Esta mateixa divisió pot realitzar-se, sintèticament, del

mode descrit en la imatge inferior.
Els passos, numerats en verd, són els mateixos que es
fan en la divisió realitzada amb l’algoritme habitual.
Este mètode, en el que només intervenen els coeficients
i només es realitzen les operacions que realment
importen, s’anomena regla de Ruffini.
Observa que amb els dos procediments obtenim:
Quocient C ( x) = 7 x 3 + 10 x 2 + 30 x − 4
Residu R = −5
2. E L TEOREMA DEL RESIDU
El teorema del residu diu que el valor numèric que pren un

polinomi, P(x), quan fem x = a, coincidix amb el residu de la
divisió P(x) : (x – a). És a dir, P(a) = r.
Demostració: És P( x) = ( x − a) ⋅ C ( x) + r . Si fem x = a , P(a) = (a − a) ⋅ C (a) + r = r com volíem provar.
Com a conseqüència del teorema, el nombre a és arrel del polinomi P( x ) si i només si P( x ) és divisible per
x − a (recorda que un nombre a s’anomena arrel d’un polinomi P (x) si P (a ) = 0 )
Observa, com a curiositat, com a l’aplicar la regla de Ruffini s’obté com a residu el valor de P(x) quan x val a.
Prenem P( x) = 7 x 4 − 11x 3 − 94 x + 7 i a = 3 . Apliquem la regla de Ruffini deixant indicades les operacions:
–9–

El residu obtingut és el resultat de substituir en el polinomi la x per 3.
Exemple 1: Calcular el valor del P( x) = 11x 5 − 170 x 3 + 2 x − 148 per a x = 4.

Solució: Podem fer-ho de dos formes:
1ª forma: Canviant x per 4 en P(x) . És P(4) = 11 ⋅ 4 5 − 170 ⋅ 4 3 + 2 ⋅ 4 − 148 = 244 , després el valor és 244.
2ª forma: Trobant el residu de la divisió (11x 5 − 170 x 3 + 2 x − 148) : ( x − 4) trobem també P(4)
Exemple 2: Calcular el residu de la divisió del (3x 156 − 4 x 3 + 5) : ( x + 1)

Solució: Fer la divisió portaria molt de temps però gràcies al teorema del residu sabem que coincidix amb el
valor del dividend en x = −1 , per tant és el residu r = 3 ⋅ (−1)156 − 4 ⋅ (−1) 3 + 5 = 12
3. C RITERI DE DIVISIBILITAT D ’ UN POLINOMI PER x–a PER A VALORS ENTERS DE a

Si P(x) és un polinomi amb coeficients enters i 
 ⇒ “a” és divisor del terme independent de P(x)
P(x) és divisible per (x - a), sent “a” un enter 
Segons el teorema del residu, equival a dir:

 ⇒ “a” és divisor del terme independent de P(x)
“a” un nombre enter que és arrel de P(x) 
En la pràctica, este criteri l’utilitzarem en sentit contrari, és a dir:
 ⇒ P(x) no és divisible per (x - a)
“a” no és divisor del terme independe nt de P(x) 

 ⇒ " a" no es arrel de P(x)
“a” no és divisor del terme independent de P(x) 
Per tant, per a buscar expressions x − a que siguen divisors d’un polinomi P(x) , o el que és el mateix, arrels
enteres de P(x) , provarem amb els valors de a (positius i negatius) que siguen divisors del terme independent.
Este criteri és molt útil per a limitar la busca de divisors d’un polinomi. Però tin en compte que només és vàlid
per a polinomis amb coeficients enters i només servix per a localitzar els valors de a quan a és enter.
* Un polinomi P(x) de grau "n" té com a màxim "n" arrels reals i per tant com a màxim trobaràs "n"
divisors de la forma x–a.
–10–

Exemple: Trobar algun divisor x − a (a és un nombre enter) del polinomi P( x ) = 2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160 , és

a dir, trobar alguna arrel entera del polinomi anterior.
Solució: Les arrels enteres d’han de ser divisors de 160. Els divisors de 160 (positius i negatius) són:
± 1, ± 2, ± 4, ± 5, ± 8, ± 10, ± 16, ± 20, ± 32, ± 40, ± 80, ± 160 . Podem assegurar que, per exemple, el 3 no
és arrel, però no podem assegurar que algun d’estos nombres siga arrel ja que pot ser que les arrels siguen
totes no enteres.
Per exemple, per a a = − 4 , el residu és –396, per tant
P( x ) = 2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160 no és divisible per x + 4 , o el que és el mateix,
a = − 4 no és arrel de P( x ) = 2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160 ja que és

P(− 4) = − 396 segons el teorema del residu.
No obstant això, per a a = 5 , la divisió (2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160) : ( x − 5) sí que

és exacta, perquè el residu és 0.
És per tant 2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160 = ( x − 5) ⋅ (2 x 2 + 5x + 32) .
També podem dir que a = 5 és arrel del polinomi
P( x ) = 2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160 ja que és P(5) = 0 segons el teorema del residu.
–11–

4. D IVISIBILITAT DE POLINOMIS
La divisibilitat de polinomis es comporta de manera semblant a la divisibilitat entre nombres enters.

Def.: Un polinomi, D(x), és divisor d’un altre, P(x), si la divisió P(x) : D(x) és exacta.
En este cas, P(x) és múltiple de D(x), perquè P( x ) = D( x ) ⋅ C( x )
Exemple: És el polinomi Q( x ) = x 2 + 2 x divisor del polinomi

P( x ) = x 3 − 4 x ?
Solució: Sí perquè la divisió ( x 3 − 4 x ) : ( x 2 + 2 x ) és exacta.
També podem dir que P( x ) és múltiple de Q( x )
Definició.: Un polinomi s’anomena irreductible si no té cap divisor de grau inferior al seu.

Exemples: Els polinomis x, x – 3, x2 + 1, x2 – 3x + 3 són polinomis irreductibles.
Nota: entendràs millor perquè són irreductibles quan estudies l’apartat següent: "factorització de
polinomis"
També és irreductible 2x – 6, encara que siga divisible per x – 3, perquè ambdós són del mateix grau.
No és irreductible x2 – 3x + 2, perquè (x – 1) i (x – 2) són divisors.
5. F ACTORITZACIÓ DE POLINOMIS
Factoritzar un polinomi és descompondre’l en producte de polinomis irreductibles. (semblant a la

factorització de nombres que consistia en descompondre el nombre en producte de nombres primers).
Els polinomis de grau un no es poden factoritzar, és a dir, són irreductibles. Com a màxim, podrem traure
factor comú.
Alguns polinomis de segon grau es poden factoritzar i altres no, és a dir, alguns són irreductibles i altres
no. Per a factoritzar un polinomi de segon grau a x2 + b x+ c , primer trobarem les arrels resolent l’equació de
segon grau a x2 + b x+ c = 0 , quedant la descomposició factorial ax 2 + bx + c = a ⋅ ( x − x1 ) ⋅ ( x − x 2 ) sent x1 i
x 2 les solucions de l’equació.
En el cas que no tinga solució, el polinomi ax 2 + bx + c no es pot factoritzar.

Tots els polinomis P( x ) de grau tres o més es poden factoritzar, és a dir, són tots no irreductibles.
Per a factoritzar un polinomi P(x) de grau tres o més, amb coeficients enters, hem de localitzar les arrels enteres
del polinomi. Provarem amb els divisors (positius i negatius) del seu terme independent. Una vegada
localitzada una arrel "a", ja que P(x) és divisible per x − a , podrem posar-ho així: P( x) = ( x − a) ⋅ P1 ( x) .
Seguirem factoritzant buscant les arrels de P1 ( x) i així successivament fins descompondre’l en polinomis del
menor grau possible (de grau un o dos).
–12–

En el procés de factorització, primer tindrem en compte si podem extraure factor comú i si podem utilitzar
algun producte notable (em referisc al quadrat d’una suma o diferència o bé a una suma per la seua
diferència).
Si un polinomi de grau tres o més, té més de dos arrels no enteres, llavors, encara que puga factoritzar-se,
nosaltres no sabrem fer-ho sense ajuda d’un ordinador.
Si tenim descompost factorialment el polinomi P(x), trobarem les arrels resolent l’equació P( x) = 0 tenint en
compte que, si al multiplicar diversos nombres, el producte és zero, és perquè algun dels factors és zero.
Exemple 1: Factoritza el polinomi P( x ) = 8x 5 − 8x 4 − 18x 3 + 2 x 2 + 4 x i troba les arrels.

Solució:
• Primer traiem factor comú 2 x , quedant P( x ) = 2 x ⋅ (4 x 4 − 4 x 3 − 9 x 2 + x + 2)
• Busquem arrels enteres del polinomi 4 x 4 − 4 x 3 − 9 x 2 + x + 2 aplicant la regla de Ruffini (recorda

que seran divisors de 2 i per tant poden ser ± 1 o ± 2 ).
És i per tant –1 és una arrel i és

P( x ) = 2 x ⋅ ( x + 1) ⋅ (4 x − 8x − x + 2)
3 2
• Continuem buscant arrels enteres. Ara de 4 x 3 − 8x 2 − x + 2 (pot ser –1 altra vegada)
És i per tant 2 és una arrel i és P( x ) = 2 x ⋅ ( x + 1) ⋅ ( x − 2) ⋅ (4 x 2 − 1)
• Falta per descompondre 4 x 2 − 1 . Com casualment és diferència de quadrats perquè

4 x 2 − 1 = (2 x − 1) ⋅ (2 x + 1) , tenim en definitiva la factorització petició.
És P( x ) = 8x 5 − 8x 4 − 18x 3 + 2 x 2 + 4 x = 2 x ⋅ ( x + 1) ⋅ ( x − 2) ⋅ (2 x − 1) ⋅ (2 x + 1)
P (x) és, per tant, el producte de 5 polinomis irreductibles.
• Per a trobar les arrels del polinomi P(x) hem de recordar que les arrels de P(x) són les solucions de
l’equació P( x) = 0 . En el nostre cas 8x 5 − 8x 4 − 18x 3 + 2x 2 + 4x = 0 , o el que és el mateix
2 x ⋅ ( x + 1) ⋅ ( x − 2) ⋅ (2 x − 1) ⋅ (2 x + 1) = 0 . Recorda que el producte de diversos nombres és zero si i
només si algun dels factors és zero. Per tant les arrels les obtenim resolent les cinc equacions
següents:
2x = 0 ⇒ x = 0 x + 1 = 0 ⇒ x = −1
x−2=0 ⇒ x=2 2x − 1 = 0 ⇒ x = 1 / 2
2 x + 1 = 0 ⇒ x = −1 / 2
Les arrels de P( x ) = 8x 5 − 8x 4 − 18x 3 + 2x 2 + 4x són 0, –1, 2, 1/2, –1/2
–13–

Exemple 2: Factoritza el polinomi P( x ) = 6 x 2 − x − 2 i troba les arrels.

Solució:
• Les arrels enteres poden ser ± 1 o ± 2 (divisors del terme independent). Aplicant la regla de
Ruffini
veiem que cap d’eixos quatre nombres és arrel. Com trobem les arrels?. Perquè resolent l’equació
P( x ) = 0 que al ser de segon grau resulta fàcil. Les solucions són
− b ± b 2 − 4 ⋅ a ⋅ c − (−1) ± (−1) − 4 ⋅ 6 ⋅ (−2)

2
x= = . Les arrels són 1/2 i –2/3.
2⋅a 2⋅6
• La descomposició factorial és
 1  2  1  2
P( x ) = 6 x 2 − x − 2 = 6 ⋅  x −  ⋅  x +  = 2 ⋅  x − ·3 ⋅  x +  = (2 x − 1) ⋅ (3x + 2)
 2  3  2  3
i és, per tant, el producte de dos polinomis irreductibles.
Observa que al saber que les arrels eren 1/2 i –2/3, la descomposició era de la forma
 1  2
k ⋅  x −  x +  . Hem canviat k pel coeficient director, que és 6, perquè la igualtat
 2  3
 1  2
6 x 2 − x − 2 = 6 ⋅  x −  x +  siga certa.
 2  3
Sempre podem comprovar si hem factoritzat correctament multiplicant la descomposició.
En el nostre cas, multiplica (2 x − 1) ⋅ (3x + 2) i comprova que és 6 x 2 − x − 2
Exemple 3: Factoritza el polinomi P( x ) = x 3 − 5x + 12 i troba les arrels.

Solució: Les arrels enteres poden ser ± 1 , ± 2, ± 3, ± 4, ± 6, ± 12 .
És i per tant –3 és arrel i és P( x ) = ( x + 3) ⋅ ( x 2 − 3x + 4)
• Busquem arrels de x 2 − 3x + 4 resolent l’equació de segon grau x 2 − 3x + 4 = 0 .

L’equació no té solució i per tant no hi ha més arrels.
• La factorització és 6 x 2 − x − 2 = ( x + 3) ⋅ ( x 2 − 3x + 4) i l’única arrel és – 3 i és, per tant, el
producte de dos polinomis irreductibles.
–14–

6.- MÁXIM COMÚ DIVISOR I MÍNIM COMÚ DE DIVERSOS POLINOMIS
També els conceptes de màxim comú divisor i mínim comú múltiple són semblants als corresponents
conceptes numèrics.
El polinomi màxim comú divisor de diversos polinomis A, B, C, ... és el divisor comú de major grau, i s’escriu
així: MCD (A, B, C, ...)
El polinomi mínim comú múltiple de diversos polinomis A, B, C, ... és el múltiple comú de menor grau, i
s’escriu així: MCM (A, B, C, ...)
El procediment per a trobar el MCD i MCM de diversos polinomis A, B, C, ... és el següent:
* Es descomponen els polinomis A, B, C, ... factorialment.

* El polinomi MCD (A, B, C, ...) és el resultat de multiplicar els factors irreductibles comuns i només els
comuns, en totes les descomposicions factorials anteriors, elevat cadascun al menor exponent amb què apareix.
* El polinomi MCM (A, B, C, ...) és el resultat de multiplicar els factors irreductibles comuns i els no comuns en
les descomposicions factorials anteriors, elevat cadascun al major exponent amb què apareix.
Exemple: Troba el polinomi m.c.d. de P( x ) = 9 x 3 − 9 x i Q( x ) = 6 x 4 + 18x 3 + 12 x 2 . Troba també el

polinomi m.c.m.
Solució: Descomponem P(x) i Q(x) en producte de polinomis irreductibles:
P( x ) = 9 x 3 − 9 x = 3 2 ⋅ x ( x − 1) ⋅ ( x + 1) i Q( x ) = 6 x 4 + 18x 3 + 12 x 2 = 3 ⋅ 2 ⋅ x 2 ⋅ ( x + 1) ⋅ ( x + 2)
Per tant:
máx.c.d.(P( x ), Q( x )) = 3 ⋅ x ⋅ ( x + 1) = 3x 2 + 3x
mín.c.m.(P( x ), Q( x )) = 3 2 ⋅ 2 ⋅ x 2 ⋅ ( x − 1) ⋅ ( x + 1) ⋅ ( x + 2) = 18x 5 + 36 x 4 − 18x 3 − 36 x 2
–15–

6. F RACCIONS ALGEBRAIQUES
P( x)
Definició.: S’anomena fracció algebraica al quocient indicat de dos polinomis Q( x)
Exemples:
3x + 4 3 x y+ 4 x x −1 7
Són exemples de fraccions algebraiques ; 3 x + 5 x y2 − 3 y ;
2 ;
3x + 5 x − 3
2
2 5 x − 3x + 2
7
* Les fraccions entre polinomis es comporten de forma molt pareguda a les fraccions numèriques.
Simplificarem, trobarem fraccions equivalents i operarem (sumar, restar, multiplicar i dividir) fraccions
algebraiques de forma semblant a les fraccions numèriques.
Simplificar fraccions algebraiques:
P( x)
Simplificar una fracció Q( x) consistix a dividir numerador i denominador pel mateix polinomi.
Si no es pot simplificar, es diu que la fracció és irreductible.
2 x 3 − 17 x + 3
Exemple: Simplifica la fracció algebraica
3x 2 + 5x − 12
Solució: Descomponem el numerador i el denominador i veiem que podem dividir ambdós per (x + 3):
2 x 3 − 17 x + 3 ( x + 3) ⋅ (2 x 2 − 6 x + 1) 2 x 2 − 6 x + 1
= = (Esta última fracció és irreductible)
3x 2 + 5x − 12 ( x + 3) ⋅ (3x − 4) 3x − 4
Fraccions equivalents:
P( x) A( x)
Dos fraccions Q( x) i B( x) es diu que són equivalents si al simplicar-se obtenim la mateixa fracció irreductible.
P( x) A( x)
També podem saber si dos fraccions Q( x) i B( x) són equivalents comprovant si verifiquen
P( x) ⋅ B( x) = Q( x) ⋅ A( x)
x+4 2x + 5
Exemple: Comprova que les fraccions algebraiques i són equivalents.
x + x − 12
2
2 x − x − 15
2
Solució: 1a forma. Al simplificar-les obtenim la mateixa fracció irreductible:

2x + 5 2x + 5 1
i = =
2 x − x − 15 ( x − 3) ⋅ (2 x + 5) x − 3
2
2a forma: Comprovant que es verifica ( x + 4) ⋅ (2 x 2 − x − 15) = (2 x + 5) ⋅ ( x 2 + x − 12) .
En els dos membres el resultat de la multiplicació és 2 x 3 + 7 x 2 − 19 x − 60
–16–

P( x)
* Donada una fracció Q( x) , podem trobar fraccions equivalents multiplicant numerador i denominador pel
mateix polinomi. Interessant propietat si volem que diverses fraccions tinguen el mateix denominador.
Operacions: Suma, resta, muliplicació i divisió de fraccions algebraiques.
Les operacions amb fraccions algebraiques són semblants a les fraccions numèriques. Recordem:
Per a sumar fraccions algebraiques, es reduïxen a comú denominador (si no ho estan ja) i se sumen els seus
numeradors. Convé que el comú denominador siga el mínim comú múltiple dels denominadors. La resta és un
cas particular de la suma.
El producte de dos fraccions algebraiques és el producte dels seus numeradors partit pel producte dels seus
P( x) A( x) P ( x) ⋅ A( x) P( x) A( x) P( x) ⋅ B( x)
denominadors, és a dir Q( x) ⋅ B( x) = Q( x) ⋅ B( x) . La divisió és Q( x) : B( x) = Q( x) ⋅ A( x)
3 2−x
Exemple 1: Efectua la suma + 2
2x + 2 x − 1
Solució:
3 2−x 3 2−x 3( x − 1) 2( 2 − x ) 3x − 3 + 4 − 2 x x +1 1
+ 2 = + = + = = =
2 x + 2 x − 1 2( x + 1) ( x + 1) x − 1) 2( x + 1) x − 1 2( (x + 1) x − 1) 2(( x + 1) x − 1) 2(( x + 1) x − 1) 2( x − 1)
x2 − x +1 1
Exemple 2: Efectua la resta − 2
x2 − x x
x2 − x +1 1 x2 − x +1 1 x( x 2 − x + 1) x −1 x3 − x2 + x − x + 1 x3 − x2 + 1 x3 − x2 + 1
Solució: − = − = − = = 2 =
x2 − x x2 x( x − 1) x2 x 2 ( x − 1) x 2 ( x − 1) x 2 ( x − 1) x ( x − 1) x3 − x2
4x 2 − 1 6x
Exemple 3: Efectua la multiplicació ⋅ 2
4x 2
4x − 4x + 1
4x 2 − 1 6x (4 x 2 − 1) ⋅ 6 x (2 x − 1) ⋅ (2 x + 1) ⋅ 3 ⋅ 2 ⋅ x 3(2 x + 1)
Solució: ⋅ = = =
4x 2
4 x − 4 x + 1 4 x ⋅ (4 x − 4 x + 1)
2 2 2
2 2 ⋅ x 2 ⋅ (2 x − 1) 2 2 x (2 x − 1)
x 3 − 2 x 2 − 5x + 6 x 2 − 9
Exemple 4: Efectua la divisió :
6 3x + 9
x 3 − 2 x 2 − 5x + 6 x 2 − 9 ( x 3 − 2 x 2 − 5x + 6) ⋅ 3 ( x − 1) ⋅ ( x + 2) ⋅ ( x − 3) ⋅ 3 x −1
Solució: : = = =
6 ⋅ ( x + 2) 3 6 ⋅ ( x + 2) ⋅ ( x − 9)
2
3 ⋅ 2 ⋅ ( x + 2) ⋅ ( x − 3) ⋅ ( x + 3) 2( x + 3)
Exercicis cursos anteriors: del 64 al 71. (Estan resolts en vídeo)

7. T ROBAR L ’ EXPRESSIÓ ALGEBRAICA ASSOCIADA A UN ENUNCIAT
Exercicis cursos anteriors: del 93 al 110. (Estan resolts en vídeo)

–17–
TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. EXERCICIS

TEORIA I EXERCICIS
Operacions combinades
1. (2n ESO) Reduïx:
a) 2(3x − 1) + 3( x + 2) − 4 x + 2 b) ( x + 1) ⋅ (2 x + 3) − 2 ⋅ ( x 2 + 1)
c) (− x + 3) ⋅ (2 x − 3) ⋅ (3x + 2) − 2 x d) 3(4 x + 3) ⋅ (2 x − 5) − (24 x 2 − 5x + 2)
e) [3x − ( x 2 + 3x ) ⋅ ( x − 1)] + 2 x − 1 f) [3x − ( x 2 + 3x ) ⋅ ( x − 1)] ⋅ 2 x − 1
2. (3r ESO) a) Troba el valor numèric del polinomi P( x ) = − x 3 + 3x 2 − 5x − 9 en x = 1 , en x = −1 , en x = −2 ,

en x = 0 .
b) Troba mentalment el nombre que anul·la el binomi Q( x ) = 2 x + 12 (eixe nombre s’anomena arrel del
binomi).
c) Troba mentalment els dos nombres que anul·len el polinomi x 2 − 5x + 6 (eixos nombres s’anomenen arrels
del polinomi i en el tema posterior aprendrem a calcular-los resolent una equació)
d) Troba el valor numèric del polinomi de dos variables P( x , y) = 5x 2 y − 2 y 3 + 3x + 2 per a x = 2; y = −1
3. (3r ESO) a) Quan es diu que un nombre és arrel d’un polinomi?
b) Comprova si 3 o 0 són arrels d’algun d’estos polinomis:
P( x ) = x 3 − 2 x 2 + x − 12 ; Q( x ) = x 3 − 5 x 2 − 7 x ; R ( x ) = ( x 4 − 5x + 10)( x − 3)
c) Quin ha de ser el valor de k perquè –2 siga arrel del polinomi x3 – 5x2 –7x + k? Justifica la teua resposta.
4. (3r ESO) Desenrotlla i agrupa termes semblants:
7
a) x(5x2+ 3x – 1) – 2x2(x – 2) + 12x2 b) 5(x – 3) + 2(y + 4) – (y – 2x + 3) – 8
3
 2( x − 3) 4( y − x ) x + 2 
c) 15 ⋅  − + − 7 d) (x2– 2x + 7)(5x3+ 3) – (2x5– 3x3– 2x + 1)
 3 5 15 
5. (3r ESO) Desenrotlla, reduïx i indica el grau dels polinomis obtinguts:
a) x(x2 – 5) – 3x2(x + 2) – 7(x2 + 1) b) 5x2(–3x + 1) – x(2x – 3x2) – 6x
1 2 3 2 
c) x  − x + 6x − 9 
3  2 
6. (3r ESO) Desenrotlla i reduïx:
a) (2x2 + 3)(x – 1) – x(x – 2) b) (x + 4)(2x2 + 3x – 5) – 3x(– x + 1)
1 1
d)  x 2 + x + (6 x − 12 )
5
c) (x2 – 5x + 3)(x2 – x) – x(x3– 3)
2 3 6
7. (3r ESO) □ Desenrotlla i reduïx:
[ ]
a) (3x − 1) ⋅ (2 x ) 2 − (3x 2 − 1)(2 x + 5) + 5 − 17 x 2 b) − 2 x 3 + (3x + 4)( x − 1)(2 x 2 − 1)
c) (3x 2 + 2 x − 5) 2 − 2(2 x − 1) 3
–18–

8. (3r ESO) Trau factor comú:
a) 3x(x + 1) – x2(x + 1) + (x + 1)(x2 – 2) b) 2x(x – 2) + x2(x – 2) – 3(x – 2)
c) □ x2(x + 1) – x2(x + 2) + 2x2(x – 3) d) □ 3x2(x + 3) – 6x(x + 3)
9. (3r ESO) Desenrotlla els productes següents:
2 2
2 1   1
a)  x − y  b)  x +  c) (x – 2y)2
5 3   2
1  1   1  1 
d) (x2 + x)(x2 – x) e)  x − 1 x + 1 f) 1 + 1 − 
2  2   x  x 
10. (3r ESO) Factoritza usant una identitat notable:
a) x2 – 4 b) 4x2 – 25 c) x2 + 8x + 16 d) x2 + 2x + 1
x2
e) x2 + 1 – 2x f) 9x2 + 6x +1 g) 4x2 + 25 – 20x h) + x +1
4
11. (3r ESO) Completa el terme que falta per a formar el quadrat d’un binomi:
a) x2 + 4x +…. b) x2 – 10x +…. c) x2 + …. +9 d) x2 – ….+ 16
12. (3r ESO) Expressa en forma de producte utilitzant les identitats notables (quadrat d’un binomi i suma per
1
diferència). a) 16x − 9 b) 5 x − c) x − 6 x + 9 d) 4 x + 4 x + 1
2 4 2 4 2
16
13. (3r ESO) Reduïx les expressions següents:
a) (x + 3)(x – 3) – (x + 3)2 b) (2x + 3)2 – (2x – 3)2– 9
c) 3x(x + 1)2 – (2x + 1)(2x – 1) d) (x2 + 2)(x2 – 2) – (x2 – 1)2
14. (3r ESO) Reduïx les expressions següents:
a) (−x − 3)
2
[
b) 200x 2 + 2(102 − 2) ]
2
c) (2 x + x + 3)
2 2
d) ( x − 2) ⋅ ( x + 2)
2
e) ( x − 2)
4
15. □Opera i simplifica:

( )[
a) 5 x − 4 x + 2 ⋅ 2 x − 3 x + 2 − x(2 x − 1)( x − 2 )
2 3
] b) (2 y + x + 1) ⋅ ( x − 2 y ) − ( x + 2 y ) ⋅ ( x − 2 y )
16. Simplifica:
a) 2x –2x(x + 1)[3x–(x2 + 1)(2x – 3)](5x – 1) – 8x + 2 b) 3x(2x – 1) – (x – 3)(x + 3) + (x – 2)2
c) (2x – 1)2 + (x – 1)(3 – x) – 3(x + 5)2
17. □Desenvolupa les següents expressions utilitzant les identitats notables (quadrat d’un binomi i suma per
(
diferència). a) 7 x 2 − 3
2
) (
b) 3 x − 2 ⋅ 3 x + 2 )( )
18. Desenvolupa els productes , tenint en compte les identitats notables, i simplifica les expressions següents:
a) (2y + x)(2y – x) – (x + y)2 – x(y + 3) b) 3x(x + y) – (x – y)2 + (3x + y)y
c) (2y + x + 1)(x – 2y) – (x + 2y)(x – 2y)
19. □Extrau factor comú en 3 x5 − 4 x2 + 7 x
5 4 3
20. Trau factor comú: a) 6x4 – 15x3 + 9x2 – 3x b) 35x5 – 42x4 + 14x3 c) 36x4 – 60x3 + 12x2
–19–

21. Expressa en forma de producte utilitzant les identitats notables (quadrat d’un binomi i suma per diferència).
1
b) 7 x −
4
a) 25x 2 − 4 c) x 2 − 8 x + 1 6 d) 9 x 4 + 1 2x 2 + 4
25
22. Factoriza tenint en compte les identitats notables:
a) 16x2 – 8x + 1 b) 36x2 + 60xy + 25y2 c) 9x4 + y2 + 6x2y d) 49x2 – 16
e) 9x4 – y2 f) y4 + 1 – 2y2 g) 81x4 – 64x2 h) 1 – 144x4
23. Factoriza, traient primer factor comú i utilitzant després, si és possible, les identitats notables:
a) 20x3 – 60x2 + 45x b) 27x3 – 3xy2 c) 3x3 + 6x2y + 3xy2 d) 4x4 – 81x2
24. Enuncia la fórmula del binomi de Newton i fes el desenrotllament de les potències següents:
a) (x2 + 3)4 b) (2x + y)5 c) (x − 3y)6
5
 1
25. □Desenrotlla l’expressió  2 x −  utilitzant la fórmula del binomi de Newton.
 2
26. □Sense desenrotllar, calcula el terme que es demana:
10
 3 x
a) El terme T4 en (3x + 2x) 2 8
b) El terme T5  4x − 
 2
Divisió de polinomis, teorema del residu.
( )( )
27. □Efectua la divisió 6 x 4 + 3x 3 − 2 x : 3x 2 + 2 i comprova que es verifica
Dividend = Divisor x Quocient + Residu
( )( )
28. □Efectua la divisió 6 x 4 + 7 x 3 − 5x 2 − 6 x − 6 : 3x 2 + 2 x + 1 i comprova que es verifica
Dividend = Divisor x Quocient + Residu
29. □En una divisió coneixem el dividend D( x ) = x 3 + 5x − 1 , el quocient C( x ) = x − 2 i el residu

R ( x ) = 9 x − 1 . Troba el divisor d (x) .
30. Calcula el quocient i el residu de les divisions següents:
a) (7x2 – 5x + 3) : (x2 – 2x + 1) b) (2x3 – 7x2 + 5x – 3) : (x2 – 2x)
c) (x3 – 5x2 + 2x + 4) : (x2 – x + 1) d) (x2 – 4x + 1) : (2x – 3)
31. Calcula el quocient i el residu de les divisions següents:
a) (3x5 – 2x3 + 4x – 1) : (x3 – 2x + 1) b) (x4 – 5x3 + 3x – 2) : (x2 + 1)
c) (4x5 + 3x3 – 2x) : (x2 – x + 1) d) (x3 – 3x2 + 5) : (3x2 – 2x)
32. Calcula les següents divisions i factoritza les que siguen exactes:
a) (6x3 + 5x2 – 9x) : (3x – 2) b) (x4 – 4x2 + 12x – 9) : (x2 – 2x + 3)
c) (4x4 + 2x3 – 2x2 + 9x + 5) : (–2x3 + x – 5)
33. □Calcula els valors de a i b perquè el polinomi P( x ) = 4 x 3 + 4 x 2 + ax + b siga divisible per
Q( x ) = 2 x 2 − x − 1
–20–

( )
34. □Efectua la següent divisió 6x 5 − 3x 4 + 2x : (x + 1) utilitzant l’algoritme tradicional i per mitjà de la regla de
Ruffini. Comprova que es complix el teorema del residu, és a dir, que el residu de la divisió coincidix amb el
valor del dividend en x = a quan es dividix per x − a .
35. Calcula el quocient i el residu de les següents divisions per mitjà de la regla de Ruffini:
a) (5x3 – 3x2 + x – 2) : (x – 2) b) (x4– 5x3+ 7x + 3) : (x + 1)
c) (– x3 + 4x) :(x – 3) d) (x4 – 3x3 + 5) : (x + 2)
e) (6x5 – 3x4 + 2x) : (x + 1) f) (4x4 + 6x2 – 1) : (x – 1/2)
( )
36. □Efectua la següent divisió 6 x 4 − 4 x 3 + 3x : (2 x + 1) utilitzant la regla de Ruffini.
37. Escriu tots els divisors del terme independent dels següents polinomis i troba els binomis del tipus (x – a) ,
sent "a" un nombre enter, pels que són divisibles:
a) x4 + 3x3 – 2x2 – 10x – 12 b) x4 + x3 + 7x2 + 2x + 10
38. □Comprova que el polinomi P( x ) = 2 x 5 + x 4 + 13x 3 − 3x 2 + 18x − 10 no és divisible per x − a per a cap valor
enter de a . Significa açò que x − a mai és divisor de P(x) per a cap número real a ? Comprova que
1
Q( x) = x − és divisor d’utilitzant la regla de Ruffini.
2
39. □Donat el polinomi P(x) = 4x3 – 3x2 – 2x + 1, calcula el valor numèric per a:
a) x = 1 b) x = –1 c) x = 2 d) x = 0 e) x =1/2 f) x = –1/3
Fes-ho de dos formes: utilitzant el teorema del residu i substituint en el polinomi "x" el valor proposat.
( )
40. □Troba el residu de la divisió − x 6 − 2 x 5 − 4mx 2 + x − m + 1 : (x + 2 ) utilitzant el teorema del residu.
Per a quin valor de “ m ” el residu de la divisió és 16?
41. □Troba el quocient i el residu de la divisió ( x + m + x2) : ( x − 2) . ¿Per a quin valor de “ m ” el residu de la
3
divisió és 6?
42. Donat el divisor (x – a) dels següents polinomis, troba el residu de les divisions per mitjà del Teorema del
residu per a a = 1, a = – 2 i a = 3.
a) P(x ) = 2x3 – 5x2 + 7x + 3 b) P(x) = 4x2 + 6x – 10
43. Escriu tots els divisors del terme independent dels següents polinomis i obtín les seues arrels enteres aplicant
el Teorema del residu.
a) P(x) = x3 – 2x2 – 5x + 6 b) P(x) = x3 – 3x2 + x – 3 c) P(x) = 3x2 + 2x – 8 d) P(x) = x4 – 3x2 + 7
44. El polinomi x4 – 2x3– 23x2 – 2x – 24 és divisible per dos binomis del tipus (x – a) sent "a" un nombre enter.
Troba’ls i obtín els seus quocients.
45. Troba el valor de k perquè la divisió (– 2x4 + 5x3 – kx2 +12) : ( x + 2) siga exacta
46. Troba el valor de m perquè P(x) = x3– mx2 + 5x – 2 siga divisible per (x + 1).
47. El residu de la divisió (2x4 + kx3 – 7x + 6) : (x – 2) és –8. Troba el valor de k.
48. Troba el valor de “m” sabent que (x + 2) és un factor del polinomi mx3 – 3x2 + 5x + 9m.
–21–

Factorització de polinomis
49. □Factoritza i troba les arrels dels polinomis:
a) P( x) = 2 x − 6 b) P( x) = x − 5 x + 6 c) P( x) = 2 x + 7 x + 6
2 2
d) P( x) = 1 x0 + 2 x7+ 5 e) P ( x) = x + x + 1 f) P( x) = x − 4 x + 4
2 2 2
50. □Factoritza i troba les arrels dels polinomis:

a) P( x ) = 21x 5 − 36x 4 + 9x 3 + 6x 2 b) P( x ) = 4x 3 + 8x 2 − x − 2 c) P( x ) = 9x 4 + 12x 2 + 4
51. Factoritza els següents polinomis i indica les seues arrels:
a) 3x3 – 12x b) 4x3– 24x2 + 36x c) 45x2 – 5x4
d) x4 + 2x3 + x2 e) x6 – 16x2 f) 16x4 – 81
52. □Factoritza els següents polinomis i indica les seues arrels:
a) x2 – 4x – 5 b) 3x2 – 12x – 15 c) 2x2 – 9x – 5 d) 4x2 – 4x – 3 e) 16x2 – 24x + 9
f) 2x2 – 3x +5 g) 2x2 – 2x – 2 h) 5x2 – 9x i) 5x2 – 9 j) 5x2 + 9
53. □Factoritza els següents polinomis i indica les seues arrels:
a) x3 + 2x2 – x – 2 b) 3x3 – 15x2 + 12x c) x3 – 9x2 + 15x – 7 d) x4 – 13x2 + 36
e) x3 – 2x2 – 2x – 3 f) 4x6 + 4x5 – 3x4 – 4x3 – x2 g) 12x4 – 38x3 +16x2 +10x
h) 25x3 + 80x2 + 69x + 18 i) x3 – 6x2 +12x – 8 j) x3 + 8
k) 2x4 –32 l) x4 +16 (amb ordinador)
1
54. □Factoritza i troba les arrels del polinomi P( x ) = 16x 3 − 12x 2 − 24x − 7 . Ajuda: una arrel és −
2
55. □Factoritza i troba les arrels del polinomi P( x ) = 18x 4 + 12 x 3 + 11x 2 + 6 x + 1 .
Ajuda: el polinomi Q(x) = 2x2 +1 és divisor de P(x) .
56. □Factoritza i troba les arrels del polinomi P( x ) = 5x (x + 1) (3x + 5)(x 2 − 1)

2
57. □Factoritza i troba les arrels del polinomi P( x ) = 5x (x + 1)(3x − 5) − 30
58. □Donat el polinomi P( x ) = 2 x 4 + 9 x 3 + 9 x 2 − 8x + a .

a) Calcula el valor de a perquè P( – 1) = – 2
b) Per al valor de trobat a , descompon el polinomi factorialment i troba les arrels.
59. □Escriu un polinomi de segon grau que verifique les tres condicions següents:
* És divisible per x − 3 .
* És divisible pel x + 4
* valor numèric en x = −1 és − 36
60. □Factoritza i troba les arrels de P( x ) = x 3 − a 3 .
–22–

Máximo comú divisor i mínim comú de diversos polinomis
61. □Troba el m.c.d. i m.c.d dels polinomis: P( x ) = 12x 4 − 78x 3 + 168x 2 − 120x (
Q( x ) = 8x x 3 − 3x − 2 )
62. □Troba el m.c.d. i m.c.d dels polinomis: P( x ) = (x − 3) Q( x ) = 9 − x 2
2
63. Calcula els m.c.m i m.c.d dels polinomis següents:

a) P(x) = x2; Q(x) = x2 – x; R(x) = x2 – 1 b) P(x) = x – 3; Q(x) = x2 – 9; R(x) = x2 – 6x + 9
c) P(x) = x + 2; Q(x) = 3x + 6; R(x) = x2 + x – 2 d) P(x) = 2x; Q(x) = 2x + 1; R(x) = 4x2 – 1
Fraccions algebraiques
64. (3r ESO) a) Simplifica les següents fraccions algebraiques:
9x x ( x + 1) x 2 ( x + 2)
a1) a2) 5( x + 1) a3)
12 x 2 2x 3
3x
b) Troba fraccions equivalents a i que tinguen el mateix denominador.
x +1
x 2 − 2x + 1 3x 3 − 3x 2
c) Demostra que les fraccions algebraiques i són equivalents.
2x 2 − 2 6x 3 + 6x 2
65. (2n ESO) Descompon en factors el numerador i el denominador utilitzant els productes notables i extraure
factor comú i després simplifica:
x2 − 9 5x + 15 3x + 3
a) b) c)
x 2 − 6x + 9 x + 6x + 9
2
3x 2 − 3
x 2 + 2x + 1 2x 2 − 6x 3x 2 + 6 x + 3
d) e) f)
5x 2 + 5x 2 x 3 − 12 x 2 + 16 x 5x 2 + 5x
66. (3r ESO) Factoritza el numerador i el denominador i simplifica les següents fraccions algebraiques:
2x + 4 x +1 x−2
a) b) 2 c) 2
3x + 6 x
2
x −1 x − 4x + 4
x 2 − 3x x2 − 4 x 3 + 2x 2 + x
d) e) f)
x2 − 9 x 2 + 4x + 4 3x + 3
67. (3r ESO) Opera i simplifica:
x 2 −1 x ( x − 2) x 2 − 4 x 2 − 2x + 1 x − 1
a) : ( x − 1) b) : c) :
x x x+2 x x
x −3 3x − 3 x ( x + 1) 2x 4x 2
d) 6 x 2 · e) · 2 f) :
x3 x2 x −1 x − 1 2x − 2
x+5 5 4x − 3 4x 2 3x − 3 3x
g) · 2 h) · i) ·
10 x + 10 x + 25 2 x 8x − 6 x 2
18x − 18
68. (3r ESO) Opera i simplifica si és possible:

x 3 3x + 2 x + 1 3 2 x 2 −1
a) · 3 b) : c) : d) ( x + 1) :
x +1 x x −1 x ( x − 1) ( x − 1) 2
4
2
–23–

69. (3r ESO) Reduïx a comú denominador i calcula:
2 3 x−2 1 1 1 3 1 x
a) + + b) + 2 − 3 c) + +
x 2x x 6 x 3x 2x x − 1 2x 4
2x x −1 2 x −1 2 3 x +1
d) − e) + f) − +
x −3 x +3 x x−7 x x−4 x−4
3 2 x 2 + 8x 2 7x 3 1
g) − 2 − 4x h) − +3 i) − 2 +2
x +1 x +x x −9 x −3
2
x +1 x + x
70. (3r ESO) Opera i simplifica:
6 x 2  5x 5x  x2 1 x3 + x2
a) : +  b) − −
4x − 9  2x − 3 2x + 3 
2
5x 2 − 25 5 ( x + 1)(5x 2 − 25)
1 5 − x x +1 (2 x + 5) 2 x (3x − 9) ( x − 1)( x + 1)
c) ⋅ (3 + x ) − − d) − + +
3 4 12 6 9 3
71. (2 ESO) Utilitzant l’assistent matemàtic WIRIS realitza els càlculs següents:
a) Troba el valor numèric del polinomi P( x) = − x 4 − 2 x + 3 en x = 2 . Ajuda: escriu P(x) i després P(2)
b) Donats els polinomis P( x) = 3x 3 − 5 x 2 − 3x + 2 ; Q( x) = −2 x 3 + 4 x 2 − x − 3 ; calcula: P( x) + Q( x) i

P( x) ⋅ Q( x)
c) Simplifica [3x − ( x 2 + 3x ) ⋅ ( x − 1)] ⋅ 2 x − 1
d) Desenvolupa (5 − 3a ) 2 .
e) Factoritza 4 x 2 + 4 x + 1 . Ajuda: escriu factoritzar (4x 2 + 4x + 1)
18x ⋅ ( x + 2) 3 ⋅ ( x − 2)
f) Simplifica la fracció algebraica
6 x 2 ( x + 2) 2
72. □Comprova si són equivalents les següents fraccions algebraiques de dos formes: simplificant buscant la
x3 − x 3x − 3
fracció irreductible equivalent en cadascuna i “multiplicant en creu”. 3 i
x + x2 3x
73. Comprova si els següents parells de fraccions són equivalents:
x−4 1
a) y b) c) d)
3x − 12 3
74. Simplifica les següents fraccions algebraiques:
2− x
a) b) c)
x2 − 4
d) e) f)
75. Reduïx:
a) b) c)
d) e) f)
–24–

76. □Simplifica les següents fraccions algebraiques:
a)
(3 − y )(a + b ) − (a − b )(3 − y ) b)
4a 2 b 2 − 2a 2 bx
4by − 12b 4a 2 b 2 − 4a 2 bx + a 2 x 2
10x 2 (x − 2) 10 x 2 (x − 2 ) + 10
77.□Simplifica les següents fraccions algebraiques: b)
5x (x − 1) 5x (x − 1)
x 1 x 2 + 2x + 1 x + 1 2x 2x − 2
78.□Opera i simplifica el resultat: a) − b) − c) ⋅
x −1 x −1 x2 + x x x − 1 4x
2x + 1 1
79. □Opera i simplifica el resultat: −
x + 3x x + 3
2
3x − 1 x+3 3(2 x − 5)
80. □Opera i simplifica: − 2 +
x x − 2x 2−x
81. Reduïx a comú denominador i calcula:
a) b)
c) d)
e) f)
82. Calcula tenint en compte l’ordre d’operacions:
a) b) c)
d) e) f)
83. Calcula:
a) b)
c) d)
x2 + x x2 −1
⋅
84. □Opera i simplifica: (x − 1)2 x 2
1 1
−
x −1 x
2 3x 1
85. □Opera i simplifica: + 3 − 2
x + x − 6 4x − 4x − 7 x − 2 2x + 7 x + 3
2 2
86. □Opera i simplifica: 1+

1
1
1+
1
1+
x
–25–

2a 3b a 2 + 3ab + 18b 2
87. □Opera i simplifica: + −
a − 3b a + 3b a 2 − 9b 2
88. Calcula:
2 x + y  3x  1 a 1 + (a + b ) 2 b bx − b 3bx 3bx 2 + bx + 2b
a) 2  − 1 b) + − + c) + −
x − xy  2 x + y  ab b ab a x +1 x −1 1− x2
 x + y x − y  x 2 − y2  x − y x − y x + y
d)  −  e) 1 −  :  − 
 x − y x + y  2 xy  x + y   x + y x − y 
x− y
1+
x+ y
89. □Opera i simplifica: x − y x + y
−
x+ y x− y
x x 1  
90. □Opera i simplifica: − 3 − 1(2 x − x + 1) + 1 2 x − x
2 2 x  
(x − 1)(2 x − 1) − (x − 1)2
91. □Opera i simplifica:
(x − 1)2
x −9
3+
92. □Calcula el valor de “ k ” perquè al simplificar la fracció algebraica x − 1 resulte un polinomi de primer
x +1
k−
x −1
grau. Escriu l’expressió del dit polinomi.
–26–

Trobar l’expressió algebraica associada a un enunciat

93. (1r ESO) Escriu en llenguatge algebraic les expressions següents:
a) Tenia x € i m’han donat 23 €. Quants euros tinc ara?
b) El costat d’un quadrat mesura x metres. Quant mesura el perímetre?
c) El costat de tres quadrats iguals mesura x metres. Quina és l’àrea dels 3 quadrats?
d) El doble del nombre x.
e) El doble de x més cinc.
f) El doble del resultat de sumar-li cinc a x.
g) La mitat del nombre x.
h) La mitat de x menys cinc.
i) La mitat del resultat de restar-li cinc a x.
j) La distància recorreguda en x hores per un camió que va a 60 km/h.
k) El cost de x quilos de peres que estan a 0,80 €/kg.
l) L’àrea d’un triangle de base 0,80 m’i altura x metres.
m) L’edat de Pedro, sent x la del seu iaio, que tenia 60 anys quan va nàixer Pedro.
94. (2n ESO) Escriu en llenguatge algebraic les expressions següents:
a) El meu pas és de 69 cm. Quants passos donaré per a donar tres voltes a un circuit de "a" metres?
b) Si fa tres hores estava en el quilòmetre 26 d’una carretera i vaig a una velocitat mitjana de x km/h En quin
punt quilomètric em trobe de la mateixa carretera?
95. (2n ESO) En una granja hi ha C cavalls, V vaques i G gallines. Associa cadascuna d’estes expressions al
nombre de:
a) Potes b) Caps c) Orelles d) Pics més ales
1ª) 2C+2V 2ª) C+V+G

3ª) 4(C+V)+2G 4ª) 3G
96. (2n ESO) Anomenem "x" al sou mensual d’un treballador. Expressa algebraicament:
a) El valor d’una paga extraordinària, sabent que equival al 80% del sou.
b) La seua nòmina de desembre, mes en què percep una paga extraordinària.
c) Els seus ingressos anuals, sabent que cobra dos pagues extres: a l’estiu i en Nadal.
97. (2n ESO) Un treballador cobra un sou base, "B", més 16 euros per cada hora extra. A tot això se li
descompta un 18% d’IRPF. El resultat és el sou net, "S". Si "n" és el nombre d’hores extra que ha fet en un
mes, quin, o quins, d’estes expressions servixen per a calcular el sou net?
1 8⋅ ( B + 1 n6)
a) S = B + 1 6n − 1 8 b) S = ( B + 1 n6) ⋅ 0,8 2 c) S =
1 0 0
–27–

98. (2n ESO) Un llanterner que presta servei a domicili cobra, per acudir a una crida, un fix de 25 €, més
l’import del material utilitzat, més 15 € per cada hora de treball. I a tot això se li afig el 21% d’IVA.
Escriu la fòrmula per a obtindre l’import de la factura (I), en funció de les hores invertides (h) i el cost del
material (M).
99. (2n ESO) a) Troba l’expressió algebraica que dóna les unitats del triple d’un nombre de tres xifres abc ("a"
són les centenes, "b" les desenes i "c" les unitats).
b) Troba l’expressió algebraica d’un nombre parell, d’un nombre imparell, de la suma de tres nombres
parells consecutius, d’un quadrat perfecte, d’un cub perfecte.
c) Doblegant un fil d’aram de 40 cm formem un rectangle. Troba l’expressió algebraica que definix l’àrea
del rectangle de base "x" i calcula el seu valor per a x = 4.
100.(3r ESO) Traduïx els següents enunciats a expressions algebraiques o a equacions:
a) El doble d’un nombre menys la seua tercera part.
x
b) El doble del resultat de sumar tres a un nombre.
c) L’àrea del triangle de la dreta és 36 cm2.
2x
d) Gaste tres cinqués dels meus diners comprant un vestit, i 60€ en dos camisetes. Em
queda la mitat dels meus diners inicials.
101. (3r ESO) Associa una expressió algebraica a cadascun dels enunciats següents:
a) El quadrat d’un nombre menys el seu doble.
b) 80% d’un nombre.
c) Un nombre imparell.
d) Dos terços d’un nombre més cinc.
102. (3r ESO) Traduïx al llenguatge algebraic, usant només una variable:
a) Tres vegades un nombre menys dos.
b) El producte de dos nombres consecutius.
c) El quadrat d’un nombre menys la seua mitat.
d) La suma de dos nombres, un d’ells, deu unitats més que l’altre.
103. (3r ESO) Traduïx al llenguatge algebraic usant dos variables.
a) La suma dels quadrats de dos nombres.
b) El quadrat de la diferència de dos nombres.
c) La mitat del producte de dos nombres.
d) La semisuma de dos nombres.
104. (3r ESO) Si x e i són les edats actuals de dos germans, traduïx els següents enunciats usant les dos variables:
a) La suma de les seues edats fa 5 anys.
b) El producte de les seues edats d’ací a 6 anys. x
c) La diferència entre l’edat d’un i la mitat de la de l’altre. 3
105. (3r ESO) Expressa usant una expressió algebraica:

a) L’àrea del triangle blau. d x
b) L’àrea del trapezi roig.
c) La longitud de “d”.
–28–

106. (3r ESO)Expressa, usant una expressió algebraica, l’àrea pintada:
2 y
2
x
107. (3r ESO) Expressa, per mitjà d’expressions algebraiques, l’àrea del y d
següent trapezi i la longitud del seu diagonal “d”
3x
108. (3r ESO) □ Pensa en tres nombres consecutius. Resta al quadrat del major el quadrat del menor. Dividix el
resultat pel del mig. Obtens sempre 4! Justifica-ho utilitzant el llenguatge algebraic.
109. (3r ESO) □ Utilitza el llenguatge algebraic per a demostrar que els següents enunciats són vertaders:
a) La suma de tres nombres enters consecutius és igual al triple del segon.
b) Si al quadrat d’un nombres imparell li restes 1, obtens sempre un múltiple de 4.
c) Si al quadrat d’un nombre li reste el producte del nombre anterior pel nombre posterior, el resultat és
sempre igual a 1.
110.(3r ESO) a) Simplifica l’expressió (a + 1) − (a − 1) .
2 2
b) Troba, sense utilitzar la calculadora, el valor de 25012 – 24992.
111. □Expressa l’àrea i el volum de la següent figura usant polinomis:
–29–

112.□a) Expressa l’àrea del següent tronc de piràmide de bases quadrades com a funció de
x. (Observa que cada cara lateral és un trapezi isòsceles). Troba l’àrea per a x = 1.
b) Troba l’alçada (distància entre base major i base menor) en funció de x. Troba
l’alçada per a x = 1.
h
c) Troba el volum en funció de x. Recorda que V = (A baseMajor + A' basemenor + A ⋅ A' ) .
3
Troba el volum per a x=1.
113. □Expressa el perímetre del rombe inscrit en el rectangle com una funció de x e y
114. Expressa l’àrea pintada com una funció de x e y.
–30–

SOLUCIONS:
1. a) 5x + 6; b) 5x + 1; c) − 6 x 3 + 23x 2 − 11x − 18 ; d) − 37 x − 47 ; e) − x 3 − 2 x 2 + 8 x − 1 ; f) − 2 x 4 − 4 x 3 + 12 x 2 − 1
2. a) –12; 0; 21; –9; b) – 6; c) 2 y 3; d) –10
3. b) 3 és arrel de P i de R, 0 és arrel de Q; c) k = 14
4. a) 25 x − 45 x + 40 x − 18 x + 4 b) x − 2 y
4 3 2
1
5. a) –2x3 – 13x2 –5x–7; grau 3 b) –12x3 + 3x2 – 6x; grau 3 c) − x 4 + 2 x 3 − 3x 2 ; grau 4
2
6. a) 2x3–3x2+5x–3 b) 2x3+14x2+4x–20 c) –6x3+8x2 d) 3x3+4x2–19x–2
7. a) − 18 x 4 − 27 x 3 + 13 x b) 6 x 4 − 11x 2 − x + 4 c) 9 x 4 − 4 x 3 − 2 x 2 − 32 x + 27
8. a) (x + 1)(3x – 2) b) (x – 2)(2x + x2 – 3) c) x2(2x – 7) d) 3x(x + 3)(x – 2)
4 2 4 1 1 1 1
9. a) x − xy + y 2 b) x 2 + x + c) x 2 − 4xy + 4 y 2 d) x4–1 e) x 2 − 1 f) 1 − 2
25 15 9 4 4 x
2
g) (2x–5)2 h)  + 1
x
10. a) (x+2)(x–2) b) (2x+5)(2x–5) c) (x+4)2 d) (x+1)2 e) (x–1)2 f) (3x+1)2
2 
2 2 2 2
11. a) x + 4x + 4 b) x – 10x + 25 c) x + 6x + 9 d) x – 8x + 16
d) (2 x 2 + 1)
 1  1
a) (4 x − 3)(4 x + 3) c) (x − 3)2
2
12. b)  5 x 2 −  5 x 2 + 
 4  4
13. a) – 6x – 15 b) 24x – 9 c) 3x3 + 2x2 + 3x + 1 d) 2x2 –5
14. a) x 2 + 6 x + 9 b) 40000 x 4 + 80000 x 2 + 40000 c) 4x 4 + 4x 3 + 13x + 6x + 9 d) x 3 − 2x 2 − 4x + 8
e) x 4 − 8x 3 + 24x 2 − 32x + 16
29 1
15. a) 3x3 + 19x2 – x b) x − y − 22 c) 23x – 12y – 133 d) 3x 5– 10x4 + 38x3 + 3x2 – 4x + 20
3 3
16. a) 20x6 – 14x5 – 38x4 – 32x3 – 22x2 + 2 b) 6x2 – 7x + 13 c) – 30x – 77
17. a) 49 x − 42 x + 9
4 2
b) 3 x − 4
2
18. a) 3y2 – 2x2 – 3xy – 3x b) 2x2 + 8xy c) x – 2y

19. 7 x (5 x − 6 x + 1)
3 2
20. a) 3x(2x3 – 5x2 + 3x – 1) b) 7x3(5x2 – 6x + 2) c) 12x2(3x2 – 5x + 1)

c) (x − 4)2 d) (3x 2 + 2)
 1  1
a) (5x − 2 )(5x + 3) b)  7 x 2 −  7 x 2 + 
2
21.
 5  5
22. a) (4x – 1) b) (6x +5y) c) (3x + y) d) (7x + 4)(7x – 4) e) (3x2 + y)(3x2 – y) f) (y2 – 1)2
2 2 2 2
g) (9x2 + 8x)(9x2 – 8x) h) (1 + 12x2)(1 – 12x2)
23. a) 5x(2x – 3)2 b) 3x(3x + y)(3x – y) c) 3x(x + y)2 d) x2(2x + 9)(2x – 9)
 4  4  4  4  4
24. a)  ( x 2 ) 4 +  ( x 2 ) 3 .31 +  ( x 2 ) 2 .3 2 +  ( x 2 ) 1 .3 3 +  .3 4 = x 8 + 12x 6 + 54x 4 + 108x 2 + 81
 0 1  2  3  4
b)
 5  5 5  5 5  5
 (2 x)5 +  (2 x) 4 . y1 +  (2 x)3 . y 2 +  (2 x) 2 . y 3 +  .(2 x)1. y 4 +  . y 5 = 32 x 5 + 80 x 4 y + 80 x 3 y 2 + 40 x 2 y 3 + 10 xy 4 + y 5
 0 1  2  3  4  5
6 6 6 6 6 6 6
c)  .x 6 −  .x 5 .(3y)1 +  .x 4 .(3y) 2 −  .x 3 .(3y) 3 +  .x 2 .(3y) 4 −  .x.(3y) 5 +  (3y) 6 =
0 1  2  3  4 5 6
= x − 18x y + 135x y − 540x y + 1215x y − 1458xy + 729 y
6 5 4 2 3 3 2 4 5 6
–31–

5 1
25. 32 x 5 − 40 x 4 + 20 x 3 − 5 x 2 + x −
8 32
26. a) T4 = 108864 x13 b) T5 = 53760 x22 (començant a comptar els termes des de l’esquerra)
4 8
27. Quocient: C ( x) = 2 x 2 + x − , Residu: R( x) = −4 x +
3 3
28. Quocient: C ( x) = 2 x + x − 3 , Residu: R( x) = − x − 3
2
29. d ( x) = x 2 + 2 x
30. a) Q(x) = 7; R(x) = 9x – 4 b) Q(x) = 2x –3; R(x) = –x – 3 c) Q(x) = x – 4; R(x) = –3x + 8
d) Q(x) = x/2–5/4; R(x) = – 11/4
31. a) Q(x) =3x2+ 4; R(x) = –3x2+ 12x – 5 b) Q(x) = x2– 5x – 1; R(x) = 8x – 1 c) Q(x) = 4x3+ 4x2+ 3x – 1;
R(x) = – 6x + 1 d) Q(x) = x/3 – 7/9; R(x) = –14x/9 + 5
32. a) Q(x) = 2x2 + 3x – 1; R = –2 b) Q(x) = x2 + 2x – 3; R = 0 exacta: x4–4x2+ 12x – 9 = (x2 – 2x + 3) (x2 + 2x – 3)
c) Q(x) = –2x – 1; R = 0 exacta: 4x4 + 2x3– 2x2 + 9x + 5 = (–2x3 + x – 5)(–2x – 1)
33. a = −5 b = −3
34. Quocient: C ( x) = 6 x 4 − 9 x 3 + 9 x 2 − 9 x + 11 , Residu: R( x) = −11
35. a) Q(x) = 5x2 + 7x + 15; R = 28 b) Q(x) = x3 – 6x2 + 6x + 1; R = 2 c) Q(x) = – x2 – 3x – 5; R = –15
d) Q(x) = x3 – 5x2 + 10x – 20; R = 45 e) Q(x) = 6x4 – 9x3 + 9x2 – 9x + 11; R = –11
f) Q(x) = 4x3 + 2x2 + 7x + 7/2; R = ¾
7 7 5 5
36. Quocient: C ( x) = 3 x 3 − x 2 + x + , Residu: R( x) = −
2 4 8 8
37. a) per (x – 2) i per (x + 3) b) per cap.
38. Veure vídeo.
39. ) P(1) = 0 b) P(–1) = – 4 c) P(2) = 17 d) P(0) = 1 e) P(1/2) = –1/4 f) P(–1/3) = 32/27
40. Residu: − 17 m − 1 . Per m = −1

41. C ( x) = x 2 + 2 x + m + 4 , Residu: R( x) = 2m + 10 . El residu és 6 quan m = −2
42. a) P(1) = 7; P(–2) = – 47; P(3) = 33 b) P(1) = 0; P(–2) = – 6; P(3) = 44
43. a) 1, –2 y 3 b) 3 c) –2 d) cap
44. a) per (x + 4) ⇒ Q(x) = x3– 6x2 + x – 6 y por (x – 6) ⇒ Q(x) = x3 + 4x2 + x + 4
45. k = –15
46. m=–8
47. k=–4
48. m = 22
b) ( x − 2 )( x − 3) , Arrels: 2, 3; c) (2 x + 3)( x + 2 ) , Arrels: − 2, −
3
49. a) 2( x − 3) , Arrels: 3; ;
2
− 5 −1
d) (2 x + 5)(5 x + 1) Arrels: e) x 2 + x + 1 , Arrels: no hi ha; f) ( x − 2 ) , Arrels: 2 (doble)
2
,
2 5
−2 1 −1
a) 3 x 2 ( x − 1) (7 x + 2 ) , Arrels: 0 (doble), 1 (doble), b) (x + 2 )(2 x − 1)(2 x + 1) , Arrels: − 2 ,
2
50. ,
7 2 2
( )2
c) 3 x 2 + 2 , Arrels: no té.
51. a) 3x(x + 2)(x – 2); Arrels: 0, –2, 2 b) 4x(x – 3)2; Arrels: 0, 3 doble
c) 5x2(3 + x)(3 – x); Arrels: 0 doble, –3, 3 d) x2(x + 1)2; Arrels: 0 doble, –1 doble
e) x2(x + 2)(x – 2)(x2+ 4); Arrels: 0 doble, –2, 2 f) (4x2+ 9)(2x + 3)(2x – 3); Arrels: –3/2, 3/2
–32–

52. a) (x – 1)(x + 5); Arrels: 1, –5 b) 3(x – 1)(x + 5); Arrels: 1, –5 c) (x–5)(2x+1); Arrels: 5, –1/2
d) (2x–3)(2x+1); Arrels: 3/2, –1/2 e) (4x–3)2; Arrel: 3/4 (doble) f) 2x2–3x+5; Arrels: no té;
1+ 5 1− 5 1+ 5 1− 5
g) 2( x − )( x − ) ; Arrels: , h) x(5x–9); Arrels: 0, 9/5 i) ( 5 x − 3)( 5 x + 3) ; Arrels:
2 2 2 2
3 / 5 , − 3 / 5 j) 5x2+9; Arrels: no té.
53. a) (x – 1)(x + 1)(x + 2); Arrels 1, –1, –2 b) 3x(x – 1)(x – 4); Arrels 0, 1, 4
c) (x – 1)2(x – 7); Arrels: 1 (doble), 7 d) (x – 2)(x + 2)(x – 3)(x + 3); Arrels: 2, –2, 3, –3
e) (x – 3)(x2 + x +1); Arrels: 3 f) (x – 1)(x + 1)(2x + 1)2; Arrels: 1, –1, –1/2 (doble) g)
2x(x – 1)(2x – 5)(3x +1); Arrels: 0, 1, 5/2, –1/3 h) (x – 2)(5x + 3)2; Arrels: 2, –3/5 (doble)
3
i) (x – 2) ; Arrels: 2 (triple) j) (x + 2)(x2 –2x + 3); Arrels: –2
k) 2(x – 2)(x + 2)(x2 + 4); Arrels: 2, –2 l) ( x 2 + 2 2 x + 4)( x 2 − 2 2 x + 4) ; Arrels: no té.
54. (4 x − 7 )(2 x + 1)2 , Arrels: 7 , − 1 (doble).

4 2
55. (3x + 1)2 (2 x 2 + 1) , Arrels: − 1 (doble).
3
−5
5 x( x + 1) ( x − 1)(3 x + 5) , Arrels: 0, 1 , , − 1 (triple).
3
56.
3
57. ( )
5(x − 2 ) 3 x 2 + 4 x + 3 , Arrels: 2
−3
a) a = −12 b) ( x − 1)( x + 2 ) (2 x + 3) , Arrels: 1, , − 2 (doble)
2
58.
2
59. P( x) = 3 x 2 + 3 x − 36
60. ( )
(x − a ) x 2 + ax + a 2 , Arrels: a
61. mcd(P(x),Q(x))= 2 x( x − 2 ) = 2 x 2 − 4 x ,
mcm( P( x), Q( x)) = 24 x( x − 2 ) ( x + 1) (2 x − 5) = 48 x 6 − 216 x 5 + 96 x 4 + 552 x 3 − 288 x 2 − 480 x
2 2
(P(x),Q(x)) = x − 3 , mcm(P( x ), Q( x )) = −(x − 3) (x + 3) = − x 3 + 3x 2 + 9 x − 27

2
62.
63. a) M.c.d = 1; m.c.m = x2(x – 1)(x + 1) b) M.c.d = (x – 3); m.c.m = (x – 3)2(x + 3)
c) M.c.d = x + 2; m.c.m =3(x + 2)(x – 1) d) M.c.d = 1; m.c.m = 2x(2x + 1)(2x – 1)
3 x x+2 6x 2 − 9x x 2 + 6x + 5
64. a1) a2) a3) ; b) y ; c) Utilitza el criteri dels productes creuats o
4x 5 2x 2x 2 − x − 3 2x 2 − x − 3
simplifica les dos fraccions.
x+3 5 1 x +1 x −3 3x + 3
65. a) ; b) ; c) ; d) ; e) ; f)
x −3 x+3 x −1 5x x − 6x + 8
2
5x
2 1 1 x x−2 x ( x + 1)
66. a) b) c) d) e) f)
3x x −1 x−2 x +3 x+2 3
x +1 6( x − 3) 6x − 18 3 1 1 1 1
67. a) b) 1 c) x–1 d) = e) f) g) = h) x i)
x x x x x 2( x + 5) 2 x + 10 2x
3 3 3x 2 + 2 x 3 3 2
68. a) = 3 b) c) = 2 d)
( x + 1) x 2
x + x2 x −1
2
2( x − 1) 2
2x − 4x + 2 x −1
2x + 3 x 2 + 2x − 3 x 3 − x 2 + 14x − 2 x 2 + 10x − 3 x 2 + x − 14
69. a) b) c) d) e)
2x 6x 3 4x ( x − 1) ( x + 3)( x − 3) x ( x − 7)
–33–

x2 − 8 − 4x 2 − 6x − 5 − 4x 2 − 21x − 25 2 x 2 + 5x − 1
f) g) h) i)
x ( x − 4) x +1 ( x + 3)( x − 3) x ( x + 1)
3x − 2 26 x + 27
70. a) 3/10 ; b) –1/5 ; c) ; d) −
6 6
71. (Veure vídeo)
72. Sí que són equivalents.
73. a) sí b) no c) sí d) sí
x −3 1 x −5 x 1 x − 3y
74. a) b) − c) d) e) f)
x+3 x+2 x+5 x+y x+3 2y
x x−4 x x+6 xy b
75. a) b) c) d) e) f)
x −3 x2 3 x −1 5 a
−1 2b
76. a) b)
2 2b − x
77. a)
2 x( x − 2 )
b)
(
2 x2 − x −1 )
x −1 x
78. a) 1 b) 0 c)1
x +1
79.
x( x + 3)
− 3x 2 + 7 x − 1
80.
x( x − 2)
2x 3 + x + 2 − x 2 − 4x + 11 8x 3 + 10x 2 − 9x − 1 x 2 + 4x
81. a) b) c) d)
x 2 ( x + 1)( x − 1) x 3( x + 2)( x − 1) 2x (2x + 1)(2x − 1) ( x + 1)( x − 1)
7x + 6 − 2x 2 − x
e) f)
( x − 1) 2 ( x + 3)( x − 3)
x +1 4 ( x + 1) 2 x2 +1 2( x − 1)
82. a) b) c) 3 – x d) e) f)
2 ( x + 2)( x − 2) x ( x − 1) x +1 x2
−3 x 4x 2 − 1 6
83. a) b) c) d)
x+3 x+3 x2 x−2
84. (x − 1)2 90.

6x3 − 2x 2 − 7x
9 x 2 + 20 x + 4 2
85.
(x − 2)(x + 3)(2 x + 1)2 91.
x
3x + 2 x −1
86. 92. k = 1 , − 2x + 6
2x + 1 93. (Veure vídeo)
a + 9b 94. a) 3a/0,69; b) 26 + 3x
87.
a + 3b 95. 1– c; 2 – b; 3 – a; 4 – d
1 y−x 96. a) 0,8x; b) 1,8x; c) 13,6x
88. a) b) – 2 c) 1 d) b e) 2 f)
x 2x 97. La b.
y−x 98. I = ( 25 + M + 15h) ⋅1,25
89.
2y
–34–

99. a) 300a + 30b + 3c ; b) 2 x ; 2 x − 1 ; 1 2 2 13
2 x + 2 x + 2 + 2 x + 4 ; x 2 ; x 3 ; c) x ⋅ (20 − x) ; 64 105. a) x b) x 2 c) x
3 3 3
cm2 (Veure vídeo) 106. 4x + 4y –16
x 2x.x
100. a) 2 x − b) 2(x + 3) c) = 36 107. A = 2xy; d = 9 x + y
2 2
3 2
108. (Veure vídeo)
3  x
d) x −  x + 60  = 109. (Veure vídeo)
5  2
110. a) 4a ; b) 10000
2
2
101. a) x – 2x b) 0.8x c) 2x + 1 d) x+5 111. A = 6x2 + 8x – 12; V = x3+ 2x2– 8x
3
112. a) A = 6x2+ 12x + 8 ; 32 b) h = x + 2 x ; 3 c)
2
x
102. a) 3x – 2 b) x(x+1) c) x −
( )
2
x 2 + 2x
2 V= 2x 2 + 4x + 4 + 2x 2 + 4x + 4 + ;
3
d) x + (x +10)
13
x.y x+y 3
103. a) x2 + y2 b) (x – y)2 c) d) 3
2 2 113.
104. a) (x – 5) + (y – 5) = x + y – 10 b) (x + 6)(y + 6)
114. A = 4xy – 4x2.
y
= xy + 6x + 6y + 36 c) x −
2
–35–

Polinomiosfraccionesalgebraicasvalencia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Polinomiosfraccionesalgebraicasvalencia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

IES L’ASSUMPCIÓ d'Elx http://www.ieslaasuncion.

org MATEMÀTIQUES 4t ESO

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

3 +2 =5 però en canvi 3 +2 no és igual a 5 peres ni a 5 pomes

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

* Binomis, Trinomis i Polinomis:

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

Observa que el nombre "2" és una arrel del polinomi P( x) = x 2 − 5 x + 6 .

* Operar amb polinomis:

Exemple 2: Donats els polinomis A = 2 x 3 − 3 x 2 + 6 i B = x 2 − 5 x + 4 d’una sola variable, troba

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

Producte d’un polinomi per un nombre

Producte de dos polinomis

* Extracció de factor comú

d) 1 x22 − 4 x = 4 x (3x − 1) e) 1 x 3 2− 4 x 2 + x = x (1 x 22− 4 x + 1) f) 6 x 2 y + 9 x 2 y= 3x (2yx + 3 y )

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

* Fórmula del binomi de Newton:

Exemple 1: Desenvolupa pel binomi de Newton ( x + 2) 4 i comprova el resultat multiplicant

Exemple 3: Troba el coeficient de x 35 del polinomi que obtens al desenrotllar (2 x − 3) 40

Exercicis cursos anteriors: de l’1 al 14. (Estan resolts en vídeo)

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

Quan R(x) = 0, la divisió és exacta i es complix que. P( x) = Q( x) ⋅ C ( x) .

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

Divisió d’un polinomi per x – a. Regla de Ruffini.

Esta mateixa divisió pot realitzar-se, sintèticament, del

2. E L TEOREMA DEL RESIDU

El teorema del residu diu que el valor numèric que pren un

Prenem P( x) = 7 x 4 − 11x 3 − 94 x + 7 i a = 3 . Apliquem la regla de Ruffini deixant indicades les operacions:

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

El residu obtingut és el resultat de substituir en el polinomi la x per 3.

Exemple 1: Calcular el valor del P( x) = 11x 5 − 170 x 3 + 2 x − 148 per a x = 4.

Exemple 2: Calcular el residu de la divisió del (3x 156 − 4 x 3 + 5) : ( x + 1)

3. C RITERI DE DIVISIBILITAT D ’ UN POLINOMI PER x–a PER A VALORS ENTERS DE a

Segons el teorema del residu, equival a dir:

Si P(x) és un polinomi amb coeficients enters i 

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

Exemple: Trobar algun divisor x − a (a és un nombre enter) del polinomi P( x ) = 2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160 , és

P( x ) = 2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160 no és divisible per x + 4 , o el que és el mateix,

a = − 4 no és arrel de P( x ) = 2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160 ja que és

No obstant això, per a a = 5 , la divisió (2 x 3 − 5x 2 + 7 x − 160) : ( x − 5) sí que

Exercicis curs actual: del 27 al 48.

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

La divisibilitat de polinomis es comporta de manera semblant a la divisibilitat entre nombres enters.

Exemple: És el polinomi Q( x ) = x 2 + 2 x divisor del polinomi

Definició.: Un polinomi s’anomena irreductible si no té cap divisor de grau inferior al seu.

Factoritzar un polinomi és descompondre’l en producte de polinomis irreductibles. (semblant a la

En el cas que no tinga solució, el polinomi ax 2 + bx + c no es pot factoritzar.

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

Exemple 1: Factoritza el polinomi P( x ) = 8x 5 − 8x 4 − 18x 3 + 2 x 2 + 4 x i troba les arrels.

• Busquem arrels enteres del polinomi 4 x 4 − 4 x 3 − 9 x 2 + x + 2 aplicant la regla de Ruffini (recorda

És i per tant –1 és una arrel i és

• Continuem buscant arrels enteres. Ara de 4 x 3 − 8x 2 − x + 2 (pot ser –1 altra vegada)

És i per tant 2 és una arrel i és P( x ) = 2 x ⋅ ( x + 1) ⋅ ( x − 2) ⋅ (4 x 2 − 1)

• Falta per descompondre 4 x 2 − 1 . Com casualment és diferència de quadrats perquè

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA

Exemple 2: Factoritza el polinomi P( x ) = 6 x 2 − x − 2 i troba les arrels.

− b ± b 2 − 4 ⋅ a ⋅ c − (−1) ± (−1) − 4 ⋅ 6 ⋅ (−2)

Exemple 3: Factoritza el polinomi P( x ) = x 3 − 5x + 12 i troba les arrels.

És i per tant –3 és arrel i és P( x ) = ( x + 3) ⋅ ( x 2 − 3x + 4)

• Busquem arrels de x 2 − 3x + 4 resolent l’equació de segon grau x 2 − 3x + 4 = 0 .

TEMA 2. ÀLGEBRA. POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES. TEORIA