Matemàtiques

2n ESO
Unitat 5: Àlgebra

UNITAT 5: ÀLGEBRA
1. Nombres i lletres
Les operacions i les propietats que hem vist per als nombres aquest curs i els cursos anteriors, les podem utilitzar d'una
manera més general si a més de nombres fem servir lletres.

Anomenem àlgebra la part de les matemàtiques que utilitza nombres i lletres.

Les lletres representen quantitats i s'hi opera com si fossin nombres.

Per comprendre-ho més bé, fixa't en els exemples següents:

• Per representar nombres desconeguts

Per exemple, per expressar que la suma d'un nombre i 15 és 31, escrivim x + 15 = 31, on x representa el nombre desconegut.
• Per representar un nombre qualsevol

Per exemple, 2n és l'expressió d'un nombre parell qualsevol, on n representa qualsevol nombre natural. Efectivament, en
substituir n pels successius nombres naturals s'obtenen els successius nombres parells:
2 · 0 = 0; 2 · 1 = 2; 2 · 2 = 4; 2 · 3 = 6; …

 
• Per expressar relacions o propietats

Per exemple, per expressar que l'ordre dels sumands no altera la suma (propietat commutativa), escrivim:

a+b=b+a
• Per escriure fórmules

Per exemple, l'àrea d'un triangle és A = ( b . a) / 2 , on b és la base i a és l'altura corresponent.

1.1 Exercicis
1. Si x representa un nombre qualsevol, escriu l'expressió general del triple d'aquest nombre.
2. Escriu l'expressió de la meitat d'un nombre qualsevol.
3. Escriu l'expressió del nombre que s'obté quan a un nombre qualsevol se li sumen 7 unitats.
4. Escriu l'expressió del nombre que s'obté quan a un nombre qualsevol se li resten 2 unitats.

1
 Matemàtiques
2n ESO
Unitat 5: Àlgebra
2. Expressions algèbriques (1)
Una expressió algèbrica és l'expressió matemàtica en la qual intervenen lletres, nombres i símbols d'operacions aritmètiques.

Són expressions algèbriques:

2x + 2y ; x - 5y i (a + 3) / 3
2

Fixa't que per simplificar l'escriptura, es suprimeix el punt que indica la multiplicació quan això no doni lloc a confusió.

EXEMPLE

Escriu una expressió algèbrica per a cadascuna d'aquestes frases:

a) El doble del producte de dos nombres.

b) El producte de dos nombres consecutius.

c) El triple del quadrat d'un nombre.

a) 2xy b) x(x + 1) c) 3x 2

2.1 Valor numèric d'una expressió algèbrica

El valor numèric d'una expressió algèbrica per a uns valors determinats de les lletres és el nombre que s'obté en substituir les
lletres per aquests valors i fer les operacions indicades.

EXEMPLE
Troba el valor numèric de l'expressió 5a + 3 quan a = 4.
S'hi substitueix a per 4 i es fan les operacions indicades:
5a + 3 = 5 · 4 + 3 = 20 + 3 = 23 
El valor numèric de l'expressió 5a + 3 per a a = 4 és 23.

2.2 Exercicis

1. Completa la taula següent (esbrina el valors numèrics):

x2
3x + 4 2x2 x3 - 1
2

x=1

x=0

x=2

x = -2

2. Esbrina el valor numèric de l'expressió algèbrica 2m + 3n per a m = 5 i n = 7.

3. Calcula el valor numèric de les expressions algèbriques següents per a x = 2 i y = 3:

a) (x + y) 2
=

b) x 2
+ y2 =

2
 Matemàtiques
2n ESO
Unitat 5: Àlgebra
c) 3x2 - 4y2 =

d) 5(x + y) =

3. Expressions algèbriques (2)

De vegades has utilitzat les lletres per representar nombres i has treballat amb expressions algèbriques.
Una expressió algèbrica és una expressió matemàtica en la qual intervenen lletres, nombres i símbols d'operacions
aritmètiques.
Així, són expressions algèbriques:

2 xy   ;    a + 2/3   ;   2 x + 3 y   ;    x – 5 x   ;    m + n 2 2 2

La part de les matemàtiques que estudia les expressions algèbriques s'anomena àlgebra.

3.1 Valor numèric d'una expressió algèbrica

El valor numèric d'una expressió algèbrica per a determinats valors de les lletres és el nombre que s'obté quan se
substitueixen les lletres per aquests valors i s'efectuen les operacions.

EXEMPLE
Calcula el valor numèric de cadascuna d'aquestes expressions algèbriques per als valors que s'indiquen:

a. 5 a + 3 per a a = –2.
b. 2 · ( x + 3 y) + 3 x – 2 y per a x = 2 i y = 4.
a. Substituïm a per –2 i operem: 5 · (–2) + 3 = –10 + 3 = –7
b. El valor numèric de 5 a + 3 per a a = –2 és –7.
c. Substituïm x per 2 i y per 4:
d. 2 · (2 + 3 · 4) + 3 · 2 – 2 · 4 = 2 · 14 + 6 – 8 = 28 + 6 – 8 = 34 – 8 = 26

El valor numèric de 2 · ( x + 3 y) + 3 x – 2 y per a x = 2 i y = 4 és 26.

3.2 Fórmules

Les fórmules són igualtats entre expressions algèbriques en les quals les lletres representen diferents magnituds. Per exemple,
la fórmula:

A=b·a/2

permet calcular l'àrea A d'un triangle conegudes la seva base b i la seva altura a.
De vegades les lletres també poden representar constants.

Així, a E = m · c2, E i m són variables (l'energia i la massa, respectivament), mentre que c és una constant, la velocitat de la
llum.

3.3 Exercicis

1. Expressa el valor de x paquets de llaminadures si cada paquet val 1,5 €.

Valor = €

2. Un taxi cobra 1,8 € quan comença un viatge i 1,2 € per cada quilòmetre recorregut. Expressa el que val una
carrera de x quilòmetres.
Valor = €

3. Troba el valor numèric de:

a) 3m + n2 per als valors m = 7 i n = 2.

3
 Matemàtiques
2n ESO
Unitat 5: Àlgebra

b) 2ab + 3bc – 4ca per a a = 6, b = 4 i c = 5.

c) x2 + y2 + z2 – xyz per a x = 2, y = –1 i z = 4.

4. Monomis
Un monomi és el producte indicat d'un nombre per una o diverses lletres que tenen exponents enters positius.
Per exemple, són monomis:

3 xz    5 y    –2 a b    1/2 x

2 2

Els monomis estan compostos per un nombre, el coeficient, que multiplica una o diverses variables, que constitueixen la part
literal:

Si el coeficient és 1, no s'escriu. Per tant, 1x = x i –1x = –x.

Grau d'un monomi

Es denomina grau relatiu de cada variable en un monomi l'exponent amb què figura aquesta variable.
Per exemple, en el monomi 3ab el grau relatiu de la variable a és 1 i el grau relatiu de la variable b és 2.
2

El grau d'un monomi és la suma dels graus relatius de les seves variables.
Així, el grau del monomi 3ab és 1 + 2 = 3.
2

Els nombres es poden considerar com a monomis de grau 0, ja que donat un nombre qualsevol npodem escriure n = n · x , 0

perquè x = 1.
0

Monomis semblants
Dos monomis són semblants si tenen la mateixa part literal, és a dir, les mateixes variables amb els mateixos exponents.
Per exemple, els monomis 3ab i –5ab són semblants; també 4xy i 5yx, ja que no importa l'ordre en què estan escrites les
2 2

lletres.
En canvi, 5a b i 8a b no ho són, perquè els exponents són diferents.
3 2

4.1 Exercicis

1. Digues si les expressions algèbriques següents són monomis:

a)

b)

c)

d)

1. Quin és el grau del monomi –8xy3z2?

2. Indica quins dels següents monomis són semblants:

Trieu almenys una resposta

3x2y

4
 Matemàtiques
2n ESO
Unitat 5: Àlgebra

–x2y

–5xy

3xy2

5. Operacions amb monomis

5.1 Suma
Per sumar dos monomis semblants, se sumen els coeficients i es deixa la mateixa part literal.
Així, per sumar 5a b i 8a b fem:
3 3

5 a b + 8 a b = (5 + 8) a b = 13 a b
3 3 3 3

Si els monomis no són semblants, l'operació queda indicada. Per exemple, 4a b + 2a b. 3 2

5.2 Resta
Per restar dos monomis semblants, se suma al primer l'oposat del segon.
Per exemple, per restar els monomis 7x y i 3x y, sumem a 7x y l'oposat de 3x y, que és –3x y:
2 2 2 2 2

7 x y – 3 x y = 7 x y + (–3 x y) = 4 x y
2 2 2 2 2

El resultat és un altre monomi semblant el coeficient del qual és la diferència dels coeficients.

5.3 Multiplicació
Per multiplicar dos monomis, es multipliquen, d'una banda, els coeficients, i de l'altra, les parts literals.
Per exemple:

• 2 x · 3 x = (2 · 3) · x · x = 6 x
2 2 2+1
=6x 3

• (–5 x y) · 4 xy = (–5) · 4 · x y · xy = –20 x

2 3 2 3 2+1
y 1+3
= –20 x y 3 4

El producte d'un nombre per un monomi és un cas particular del producte de monomis, ja que un nombre es pot considerar com
un monomi de grau 0. Així:

3 · 5 a b = 15 a b
2 2

Quan els factors de la multiplicació són tots el mateix, es tracta d'una potència. Per exemple:
3 x yz · 3 x yz = (3 x yz )
3 2 3 2 3 2 2

En aquest cas, el resultat és un altre monomi que s'obté quan s'eleva a l'exponent indicat tant el coeficient del monomi com la
seva part literal.

(3 x yz ) = 9 x y z
3 2 2 6 2 4

Propietat distributiva
Si tenim el producte d'un monomi per una suma de monomis, es multiplica el monomi per cadascun dels monomis sumands i
se sumen els monomis obtinguts.

5
 Matemàtiques
2n ESO
Unitat 5: Àlgebra
Per exemple:

Factor comú
Si en una suma de monomis els sumands tenen un factor que es repeteix, es pot extreure factor comú.
Un factor que es presenta repetit en diversos sumands s'anomena factor comú. És aplicar la propietat distributiva en sentit
contrari.
Consisteix a escriure fora d'un parèntesi el factor repetit.

Per exemple, per extreure factor comú en l'expressió 6x + 4x + 2x, observem que 2x figura a tots els sumands:
3 2

6x +4x +2x=2x·3x +2x·2x+2x·1

3 2 2

Per tant, l'expressió anterior es pot escriure com:

6 x + 4 x + 2 x = 2 x · (3 x + 2 x + 1)
3 2 2

5.4 Divisió
Per dividir dos monomis es calcula el quocient dels coeficients i es multiplica pel quocient de les parts literals.
Per exemple:

Per exemple:

Tingues en compte que el resultat de dividir dos mo nomis pot ser que no sigui un monomi.

Per exemple:

El resultat no és un monomi, perquè les lletres b i c estan dividint.

5.5 Exercicis

1. Realitza, si és possible, les operacions següents:

a) 5x 3
+ 9x3

b) 16a b – 9a b
2 2

c) 4xy + 7xy – 9xy

d) 8x 2 + 9x2 – 6x2 – 10x2

e) 6a 2
+ 6b2 + 6c2

f) 4abc3 – 13abc3

1. Efectua:

a) 5x y · 6x y
2 2 2

b) –7abc · 2a d 2

c) –8xy · 4xy3

d) –3xy z · (–2x yzt )

2 3

6
 Matemàtiques
2n ESO
Unitat 5: Àlgebra

e) (–3x ) 2 3

f) (2xy2z3)2

1. Aplica la propietat distributiva per suprimir els parèntesis:

a) 3x · (5x 2 + 6x3)

b) –2x y · (5x - 7y)

2

c) xyz · (x + y + z + xyz)

d) 4 · (2x + 3y + 4z)