T11 Successions PDF

1.
SUCCESSIONS NUMÈRIQUES
1.1 Definició de successió numèrica
1.2. Terme general d'una successió
1.3. Representació gràfica d'una successió
1.4. Successions monòtones
1.5. Successions fitades
1.6. Operacions amb successions
2. LÍMIT D’UNA SUCCESSIÓ

2.1. Idea intuïtiva de límit d’una successió
2.2. Successions convergents , divergents i oscil·lants
2.3. Definició matemàtica de límit d’una successió
2. 4 El nombre e
2. 5 Operacions amb límits de successions
2. 6 Càlcul sistemàtic de límits. RESOLUCIÓ D’INDETERMINACIONS
1. SUCCESSIONS NUMÈRIQUES
1.1 Definició de successió numèrica
Una successió numèrica és una col·lecció ordenada i infinita de
nombres reals. Se solen utilitzar lletres minúscules per denotar la
successions.
Exemples: Són successions:
Una successió és una aplicació (funció) del conjunt de nombres

naturals al conjunt de nombres reals:
a: ℕ → ℝ.
El nombre natural es correspon amb el lloc que ocupa,per tant
identifiquem la successió amb el conjunt ordenat de les imatges
de la funció
Els números que formen la successió els anomenem
termes, i solem referir-nos a ells utilitzant la lletra que
denota la successió amb un subíndex que ens indica
quina posició ocupa aquest terme en la successió: a1
és el primer terme, a2 és el segon terme…
an és l’enèssim terme de la successió
a1 , a2 , a3 , ….., an
1.2. Terme general d'una successió
Si els termes d'una successió segueixen una determinada llei en la

seva formació, és a dir, si és possible donar una fórmula que relacioni
el valor del terme n-èsim amb un nombre natural , anomenarem a
aquesta fórmula terme general de la successió.
El terme general d'una successió és l'expressió que ens permet
calcular qualsevol terme de la successió saben el lloc que ocupa. Es
representa per an
Exemples:
els termes no segueixen cap regla en la seva
formació, no es pot donar un terme general.
Són potències de 3: 30 , 31 , 32 , 33 , 34 ,….

bn = 3 n – 1
tots els termes estan dividits per i
el numerador coincideix sempre amb la
posició que ocupa
El signe va canviant, positiu en els imparells i negatiu en els parells.

Inclourem (– 1) n+ 1 al terme general. Observant per separat numerador
i denominador, tenim: numerador n + 1, denominador n + 2
n 1
dn (1)n  1
n 2
Cas particular: Successions definides per recurrència
Hi ha ocasions en què calcular el terme n-èsim és més fàcil a partir del
terme (o termes) anteriors a la posició n. En aquest cas, encara que no
estem donant el terme general de la successió, s'accepta com a definició
d'aquesta, i es diu que la successió està definida recursivament.
Un exemple famós és l’anomenada
successió de Fibonacci:
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, ..
En aquesta successió, definits els dos

primers termes a0 = 1 i a1 = 1, els
altres termes són sempre la suma Espiral de Fibonacci
dels dos anteriors
an = an-1 + an-2
1.3. Representació gràfica d'una successió
Els termes d’una successió són nombres reals , per la qual cosa els
podem representar a la recta real
0, 2, 6, 12, 20, 30, …..
– 3, 5, – 7, 9, – 11, 13….
Però uns successió pot assimilar-se a una funció real de variable
natural (domini són els naturals) i per tant pot representar-se
també al pla cartesià:
0, 2, 6, 12, 20, 30, ….. – 3, 5, – 7, 9, – 11, 13….
Exercici 1 : Trobar terme general
Troba els termes generals de les successions:
a) 1, 3, 5, 7, 9, …… b) 4, 9, 16, 25, 36 ……
c) 1, 4, 7, 10, 13, 16, 19, 22, 25, ... d) 0, 3, 8, 15, 24 …..
3 7 9 11 13
e)  ,  1,  ,  ,  ,  , ... f)
2 8 11 14 17
a) 1, 3, 5, 7,9, ….. ⟹ an = a n – 1 + 2
La successió on passa això és 2, 4,6, 8, 10, …. És a dir bn = 2n
Per tant aquesta successió on cada terme és bn – 1 serà an = 2n – 1
b) 4, 9, 16, 25, 36 …… Tots els termes són quadrats perfectes

La successió 1, 4, 9, 16, 25, 36 …… és an = n2
En el nostre cas b1 = 22 , b2 = 32 , b3 = 42 2, 3, 4, ….. És n+ 1
Per tant aquesta successió serà bn = (n + 1)2
c) 1, 4, 7, 10, 13, 16, 19, 22, 25, ...
Van de 3 en 3 ⟹ 3n és 3, 6, 9, 12, ….. I per tant cn = 3n – 2
Exercici 1 . Trobar terme general
d) 0, 3, 8, 15, 24 …..
a2 – a1 = 3 , a3 – a2 = 5, a4 – a3 = 7…. Si ara restem aquests valors
la diferència és constant (2). Quan passa això, estem parlant de
quadrats. Successió bàsica an = n2 1,4, 9, 16, 25….
Per tant aquesta successió serà dn = n2 – 1
e)  3 ,  1,  7 ,  9 ,  11 ,  13 , ... Si mirem els darrers termes és molt
2 8 11 14 17 clar. Numeradors 2n + 1,
denominadors 3n – 1 . Signe negatiu
2n  1 2n  1
en   
3n  1 1  3n
f)  an  3 · a n1
3 5
a1 = 3 1 a2  3 · 3  3 2 a1 = 3 2 a 2  3 · 32  3 2
Els exponents augmenten de 0,5 en 0,5: 1, 1.5 , 2, 2.5, 3, …..

Aquesta successió és 0,5n + 0,5 n 1
 a n 3 2
Exercici 2
a) Calcula els 9 primers termes de la successió:
b) Calcula també a100 , a1000 i a 1000000
c) És creixent o decreixent aquesta successió?
d) Troba el menor interval de nombres tal que tots els termes de
la successió pertanyin a aquest interval
És creixent ja que cada terme és més gran

que l’anterior a n+ 1 > an
Mai valdrà 3.Per tant an ∊ [2, 3)
Exercici 3
Donada la successió 2 n 2 1
an  n2 ; a2  5
a) Troba a3 i a10 n2
b) Hi ha algun terme d’aquesta successió que sigui 27? Quin
terme és?
2 · 3 2  1 19
a) a 3    19
3 2 1
2 · 10 2  1 201
a 10  
10  2 8
2 n 2 1
b)  27 2n2 + 1 = 27n – 54
n2 És a 11
2n2 – 27n + 55 = 0
 11
27  ( 27)2  4  2  55 27  289 27  17 
x    10 5 Ho vàlida, no és
22 4 4  
4 2 un natural
Exercici 4
Donada la successió dels nombres triangulars:
1, 3, 6, 10, 15, 21, 28, 36, 45 ….
a) Sabries calcular els dos termes següents?
b) Sabries trobar el seu terme general?
a) Un nombre triangular és el resultat de sumar els n primers
nombres naturals. S'anomenen d'aquesta manera perquè són el
nombre d'elements necessaris per crear un triangle equilàter.
Així, les dos nombres que
segueixen seran 55 i 66
b) És senzill definir aquesta

successió per recurrència, fixa’t
que: T = T +2 T = T +3 T4 = T3+4 T5 = T4+5
2 1 3 2
Tn = Tn – 1 + n
b) També podíem adonar-nos que:
T1 = 1
T2 = 1+2 n
T3 = 1 + 2 + 3 T n  j
j 1
T4 = 1 + 2 + 3 + 4
T5 = 1 + 2 + 3 + 4 + 5
I a partir d’aquí, si coneixem les progressions aritmètiques podem calcular la

suma dels n primers nombres naturals,
O amb una senzilla estratagema.
Reordena’ls així i dobla el nombre:
Se’ns forma un rectangle que té base n+1 i altura n. La seva àrea és

2 Tn = n (n + 1)
O també, si ens adonavem que si sumem 2 nombres triangulars
consecutius tenim un quadrat perfecte:
1, 3, 6, 10, 15, 21, 28, 36, 45 ….
1 + 3 = 22 3 + 6 = 32 6 + 10 = 42
En general T n – 1 + Tn = n2
Si hi ajuntem el terme general trobat per
recurrència : Tn = Tn – 1 + n .
Aillant Tn – 1 = Tn – n i substituint:
T n – n + Tn = n2 → 2 Tn = n2 + n →
1.4. Successions monòtones
La monotonia en una successió fa referència a les relacions d’ordre
entre els termes de la successió. Una successió pot ser monòtona o no
monòtona. Cas de ser monòtona, pot ser:
A. Monòtona creixent B. Monòtona estrictament creixent
si cada terme és més gran o igual si cada terme és més gran que el
que el terme anterior terme anterior
C. Monòtona decreixent D. Monòtona estrictament decreixent

si cada terme és més petit o igual si cada terme és més petit que el
que el terme anterior terme anterior
E. Constant
si cada terme és igual que el terme
anterior
Exemple de successió no
monòtona:
Exercici 5: Estudi monotonia
2 n 1
Estudia la monotonia de les successió: an
n
Intuïtivament: Trobem alguns dels seus termes,la representem i
observem el seu comportament
Observant la gràfica, comprovem que la

successió és estrictament decreixent.
Comprovem-ho analíticament. Caldrà verificar si es compleix que
an > a n + 1
Recorda que n és un nombre natural n ≥ 1 i per tant els denominadors

mai s’anul·len ni són negatius per cap valor de n. Per tant podem
multiplicar en creu:
Cert per tot valor de n, i per

tant podem afirmar que és
estrictament decreixent
Exercici 6: Estudi monotonia
n 1
Estudia la monotonia de les successió: an
2
Intuïtivament: Trobem alguns dels seus termes,la representem i
observem el seu comportament
Observant la gràfica, comprovem que la successió és estrictament

creixent.
Analíticament:
Cert per tot valor de n, i per tant
podem afirmar que és
estrictament creixent
1.5. Successions fitades
Les successions tenen infinits termes, que poden créixer o decréixer indefinidament.
No obstant això, en algunes successions, encara que n tingui un valor
molt gran (n tendeix a infinit n → ∞), la successió no arriba mai a
superar un determinat valor. En aquest cas direm que la successió està
fitada (acotada).
Una successió pot estar fitada inferiorment o/i superiorment.
Successió fitada superiorment
Una successió està fitada superiorment
per un nombre real k si tots els termes
són menors o iguals a k.
k és una FITA SUPERIOR de la
successió.
Si una successió està fitada superiorment té infinites fites
superiors. La menor de les fites superiors s’anomena suprem i, si
a més és un dels termes de la successió, s’anomena màxim.
Successió fitada inferiorment
Una successió està fitada inferiorment
per un nombre real k si tots els termes
són més grans o iguals a k.
k és una FITA INFERIOR de la
successió.
Si una successió està fitada inferiorment té infinites fites inferiors.

La més gran de les fites inferiors s’anomena ínfim i, si a més és
un dels termes de la successió, s’anomena mínim.
Successió fitada
Una successió està fitada si
està fitada superiorment i
inferiorment
Exercici 7: Estudi successions fitades
Digues si estan fitades i cas d’estar-ho troba fites de les successions
dels exercicis 5 i 6:
2 n 1 n 1
an an
Exercici 5: n Exercici 6: 2
2 n 1
an n 1
n an
2
En ser estrictament decreixent a1 = 3 En ser estrictament creixent a1 = 0

serà fita superior i màxim serà fita inferior i mínim
Observant la gràfica observem que k = 2 Observant la gràfica observem que
és una fita inferior i ínfim no està fitada superiorment
És fitada perquè ho és superiorment
NO és fitada
i inferiorment
1.6. Operacions amb successions
Com els termes de les successions que hem definit són números reals,
podem aprofitar les operacions que tenim entre els reals i definir
operacions entre successions
Suma de successions
La suma de dues successions, an i bn és una altra successió, Sn , que
s’obté en sumar, terme per terme, els termes corresponents de les dues
successions.
És associativa, commutativa, té element neutre (la successió constant 0)

i element oposat (l’oposat de an és – an = – a1 , – a2 , – a3 , ….. )
Diferència de successions
Producte de successions
El producte de dues successions, an i bn és una altra successió, Pn , que s’obté en
multiplicar, terme per terme, els termes corresponents de les dues successions.
És associatiu, commutatiu, té element neutre (la successió constant 1) i

distributiu respecte a la suma.
Cas particular: Producte d’una successió per un nombre real
Successió invertible
Una successió és invertible si tots els termes són diferents de zero
Si an és invertible, la seva
inversa és:
Quocient de successions
El quocient de dues successions, an i bn és una altra successió, Cn , que s’obté en
dividir, terme per terme, els termes corresponents de les dues successions.
El quocient entre dues successions només és possible si la successió

del denominador (divisor) és invertible.
Exercici 8: Operacions amb successions
Considera les successions an = n2 – 2n i bn = n2 . Calcula el terme
general i els 7 primers termes de les successions:
a) Sn = an + bn d) Pn = an · bn f) Q  b n
n
b) Dn = an – bn an an
c) Mn = – 2 an e) C n  b
n
a)
b)
c)
an = n2 – 2n
bn = n2
d)
e)
f) bn
Qn No pot calcular-se perquè la successió an no és
an
invertible ja que a2 = 0
2.1. Idea intuïtiva de límit d’una successió
Volem conèixer quin serà el comportament de la successió per a
termes molt avançats, amb la finalitat d’estudiar la seva tendència.
Aquesta tendència o comportament per a n molt grans (n → ∞)

s’anomena LÍMIT DE LA SUCCESSIÓ
Vegem un exemple: Considerem la successió

Busquem els primers termes de la successió i alguns termes més
avançats (a100, , a10000 , a1000000 per exemple)
1 1 1 1 1 1 1
1, , , , , .... , , .... , , .... , , ....
2 3 4 5 100 10000 1000000
Fixa’t que a mesura que n es fa
molt gran els valors s’aproximen
a 0.
1
l im 0
Direm que: n n
Exercici 9: Càlcul de límits de successions (forma intuïtiva)
Calcula de manera intuïtiva el límit de les successions següents:
Observem que a mesura que n es fa gran, els

termes de la successió s’aproximen a zero
Escriurem:
Com més gran és n, més s’acosten a 3
Quan n es fa gran, els termes creixen indefinidament.

Direm que la successió tendeix a infinit, en aquest cas + ∞.
Quan n es fa gran, els termes decreixen

indefinidament. Direm que la successió
tendeix a infinit, en aquest cas – ∞.
Quan n creix, els termes no s’acosten a un nombre

concret; ni a més infinito, ni a menys infinit.En aquest
cas, LA SUCCESSIÓ NO TÉ LÍMIT
Resumint:
Sigui an una successió. En estudiar el seu comportament quan n → ∞ ,
Ens trobarem amb una de les següents situacions:
 Si an tendeix a un nombre k, direm que el límit de an és k:
Si el límit val 0, la successió an s’anomena infinitèsim

 Si an tendeix a créixer infinitament, direm que el límit de an és + ∞:
 Si an tendeix a disminuir infinitament prenent valors negatius

cada cop més petits, direm que el límit de an es – ∞:
 Si no tendeix a cap nombre, ni a + ∞, ni a – ∞, direm que an

no té límit.
2.2. Successions convergents , divergents i oscil·lants
Una successió an que té per límit un nombre real s’anomena
successió convergent
an convergent
Fixa’t que:
 Una successió monòtona creixent i fitada superiorment és
convergent, i el seu límit és el suprem (la menor de les fites superiors)
 Una successió monòtona decreixent i fitada inferiorment és
convergent, i el seu límit és el ínfim (la més gran de les fites inferiors)
P1 : Però ...... hi ha alguna successió convergent que no és

monòtona. Sabries pensar un exemple?
P2: Però…. Hi ha successions fitades que no són convergents.

Sabries pensar un exemple?
Solució més endavant ...
Una successió an que té per límit + ∞ o – ∞ s’anomena
successió divergent
an divergent ⇔
Fixa’t que:
 Una successió monòtona creixent i NO fitada superiorment és
divergent, i el seu límit és + ∞
 Una successió monòtona decreixent i NO fitada inferiorment és
divergent, i el seu límit és – ∞
Direm que una successió és oscil·lant quan no és ni convergent ni
divergent. Són les successions que NO TENEN LÍMIT
Exemple:
 2n  1 n senar
1, 0, 3, 0 ,5, 0, 7, ...  a n 
0 n parell
És una successió oscil·lant
Quan pensem en successions oscil·lants, normalment pensem en
successions alternades. Una successió alternada és aquella que alterna
els signes dels seus termes perquè en el seu terme general hi ha el
factor ( – 1)n
Ex: 1, −1, 1, −1, 1, −1, . . .. ⟹ an = ( – 1)n
És una successió alternada. Aquesta és oscil·lant, ja que no té límit
Aquest és un exemple de successió fitada no convergent (P2)
Però hi ha successions alternades que són convergents. Una
successió alternada que tendeixi a 0. Per exemple:
1 1 1 1 1 1 (1)n
a n   1, ,  , ,  , ,  , ....  an Lim an = 0
2 3 4 5 6 7 n
Aquest és un exemple de successió no monòtona convergent (P1)
Amb successions, la “n” només es pot apropar a infinit, podem

simplificar la nomenclatura posant:
I ja es sobreentén que és per a “n” apropant-se a infinit.
Exercici 10: Successions convergents i divergents
Estudia la monotonia, les fites i la convergència o divergència de
las successions:
a) an = 1, 2, 3, 4, 5, ... b) an = 2, 3/2, 4/3, 5/4, ...,
c) an= 2, -4, 8, -16, 32, ..., d)
e) an =
a) an = 1, 2, 3, 4, 5, ... ⟹ an = n
Es monòtona estrictament creixent.
Està afitada inferiorment. Fites inferiors: 1, 0, -1, ... El mínim es 1.
No està fitada superiorment
És divergent: Lim an = + ∞
3 4 5 n1
b) a n  2 , , , , ....  an
2 3 4 n
Es monòtona estrictament decreixent.
Està afitada superiorment. Fites superiors: 2, 3, 4, ... El màxim es 2.
Està fitada inferiorment. Fites inferiors: 1, 0 , – 1, .... L’ínfim és 1
És convergent: Lim an = 1
c) an = 2, – 4, 8, – 16, 32, ..., ⟹ an = ( – 1)n – 1 · 2n

No és monòtona
No està afitada superiorment ni inferiorment
No és convergent ni divergent. És oscil·lant
4 6 7
d)  a n  3, , 1, , , ....
3 7 9
Es monòtona estrictament decreixent.
Està fitada inferiorment. Fites inferiors: 0 , – 1, .... L’ínfim és ?
És convergent: Lim an = ?
Calculem 2 termes amb n gran per veure’n la tendència
a1000= 0.5012506253127 ⟹ Lim an = 0.5 (ínfim)
a1000 000 = 0.5000012500006 1 n senar
 0,5 n  0,5
e) an =  a n   1
 0,5 n n parell

No és monòtona
Està fitada inferiorment. Fites inferiors: , – 1, – 2 .... El límit és – 1
És convergent: Lim an = 0
2.3. Definició matemàtica de límit d’una successió
Successions CONVERGENTS
Es diu que una successió an té per límit L si i només si per qualsevol
nombre positiu ε que tenim, existeix un terme ak, a partir del qual tots
els termes de an (és a dir des de ak + 1 ) compleixen que |an−L| < ε.
Podem dir el mateix utilitzant entorns (aquesta definició ens permetrà definir
més tard límits de funcions quan x → a)
Una successió an té límit L si i només si per qualsevol entorn de L, amb

radi ε tan petit com vulguem, hi ha un terme ak , a partir del qual tots els
termes pertanyen a l’entorn
Recorda que E(L, ε) = E ε (L) equival a l’interval (L – ε , L + ε ) i que

an ∊ E vol dir que distància (an , L) = ∣ an – L ∣ < ε
Exercici 11: Definició de límit d’una successió CONVERGENT
Demostra que la successió té límit 2. Troba quins termes

d’aquesta successió estan a distància 0,1 o menor de 2.
Per demostrar que 2 és el límit d’aquesta successió hem de veure que
Lim an = 2 ⇔ ∀ε>0 ∃ k ∊ℕ ∕ ∀ n > k ∣ an – 2 ∣ < ε
2k  4 2k  4  2k 4 4 4
2 ε  ε  ε  ε  k 
k k k k ε
I per tant podem determinar a partir de quin terme de la successió,

la distància al 2 és menor que un nombre positiu (ε), que pot ser
tant petit com vulguem.
En el cas concret que vulguem que la distància sigui menor que 0.1:
4
n   n > 40 A partir de a41 la distància a 2 serà
0.1
menor que 0.1.
Successions DIVERGENTS
Direm que una successió an té límit + ∞ quan per a tot nombre M > 0
hi ha un terme ak, a partir del qual tots els termes de an compleixen
que an > M.
Direm que una successió an té límit – ∞ quan per a tot nombre N > 0
hi ha un terme ak, a partir del qual tots els termes de an compleixen
que an < − N.
Unicitat del límit

El límit si existeix es únic.
Exercici 12: Definició de límit d’una successió DIVERGENT
Demostra que la successió té límit +∞. I calcula

quants termes de la successió són menors que un milió.
n2  1
M  n2 > 4 M – 1 ⟹ n 4M 1
4
Calculem-ho per M = 1000000
Són més grans que 1 milió quan a partir de a2000 . Per tant són
menors que 1 000 000 els 1999 primers termes de la successió.
1
 an
n
a n = n2 + 1
an = – n2 + 1
n 2
 a n (1)n
2. 4 El nombre e
El nombre e és un nombre irracional famós, i és un dels
nombres més importants. Les seves primeres xifres són:
2,7182818284590452353602874713527.. (i segueix)
El nombre e pot obtenir-se del límit de la successió
Fixa’t que aquesta successió és

monòtona creixent i afitada
superiorment; per tant convergent.
2. 5 Operacions amb límits de successions
Siguin an i bn dues successions. Hem vist que les successions poden
operar-se. Què passarà amb els límits quan operem les successions?
Però cal tenir en compte que an i bn

poden ser convergents o divergents.
b lim b A més una d’elles (o les 2) poden ser
lim ( a n ) n  lim ( a n ) n
infinitèsims (límit = 0).
Caldrà aprendre a operar infinits i infinitèssims
Límit de la suma de successions
Exemples:
Lim an Lim bn Lim ( an + bn )
+∞
Lim ( – n3 + 3) = – ∞
Lim (n2 + n) = + ∞
∞ – ∞ és una INDETERMINACIÓ
Això vol dir que no podem afirmar que el
resultat sigui 0, un nombre k o ∞, ja que
depèn en cada cas de les successions
concretes que estem operant
Exemples pàgina següent
INDETERMINACIÓ ∞ – ∞ Mira els exemples:
❶ an = n2 i bn = 1 – n Lim an = + ∞ i Lim bn = – ∞
Lim (n2 + (1 – n) ) = ∞ – ∞ = Lim (n2 – n + 1 )
Estudiem la successió Sn = n2 – n + 1 per a valors molt grans de n,
S10 = 102 – 10 + 1 = 91
S10 0 = 1002 – 100 + 1 = 9901 ⟹ Lim (n2 – n + 1 ) = + ∞
S10 00 = 10002 – 1000 + 1 = 999001
❷ an = n i bn = 1 – n Lim an = + ∞ i Lim bn = – ∞
Lim (n + (1 – n) ) = ∞ – ∞ = Lim (n – n + 1 ) = Lim 1 = 1
❸ an = 2n i bn = – an = – 2n Lim an = + ∞ i Lim bn = – ∞
Lim ( 2n + (– 2n) ) = ∞ – ∞ = Lim (2n – 2n ) = Lim 0 = 0
Aquests exemples deixen clar per què ∞ – ∞ és una INDETERMINACIÓ

Exercici 12: Operacions amb límits de successions
Construeix una taula similar a la que hem fet per al límit d’una suma
per al límit d’una resta i calcula:
a) Lim ( – n – 5 ) b) Lim ( 6 – n4 )
c) Lim ( 1 – 3n – n2 ) d) Lim ( n – n3 )
Lim an Lim bn Lim ( an – bn )

a b a–b a) Lim ( n – 5 ) = + ∞
+∞ b +∞ b) Lim ( 6 – n4 ) = – ∞
– ∞ b – ∞
c) Lim ( 1 – 3n – n2 ) = – ∞
a +∞ – ∞
a – ∞ +∞ d) Lim ( n – n3 ) = ∞ – ∞ =
+∞ +∞ ∞ – ∞ INDET = – ∞
(Ja que n3 creix molt més
– ∞ – ∞ – ∞ + ∞ INDET
ràpid que n)
+ ∞ – ∞ +∞
– ∞ + ∞ – ∞
Límit del producte de successions
Exemples:
Lim an Lim bn Lim ( an · bn )
Lim (1 – n2 ) (n3 + 3n – 1 ) =
=– ∞ ·∞ =– ∞
∞ 1
regla dels signes Lim 3 ·( 1  ) 3 · 1 = 3
∞ n
regla dels signes
Lim 5 (n2 + n) = 5 · ( +∞ ) = + ∞
INDETERMINACIÓ 0 · ∞
2 1
❶ an = n2 i bn = 1 /n Lim ( n · ) + ∞ · 0 = Lim n = + ∞
n
1
❷ an = 3n i bn = 1/n Lim ( 3 n · ) + ∞ · 0 = Lim 3 = 3
n
Límit del quocient de successions
Exemples:
Lim an Lim bn Lim ( an / bn )
3
Lim  0
1n
∞  n2 – ∞
Lim 1

regla dels signes n1
 2 n2  1
Lim  +∞
∞ 1
3n
regla dels signes

INDETERMINACIÓ 
0
INDETERMINACIÓ 0
Exemples pàgina següent

INDETERMINACIÓ 
❶ an = n2 – n i bn = 2 n
2
n2  n   Lim  n  n   Lim  n  1 
Lim   2n 2n   2 2  = +∞
2n     
❷ an = 3n + 1 i bn = 2n
3n  1   3n 1   3 1  3
Lim   Lim 
  
  Lim 
   
2n   2n 2n   2 2n  2
0
INDETERMINACIÓ 0
❶ an = 1/n i bn = 2/n
1
n   n 1 1
Lim 2
 Lim  Lim 
n
 2n 2 2
❷ an = 1/n i bn = 2/n2
1
n  n2 n
Lim 2
  Lim  Lim = +∞
 2n 2
n2
Límit d’una potència de successions
b lim b
Lim an Lim bn lim ( a n )
b n lim ( a n ) n  lim ( a n ) n
a b ab
Exemples:
∞ b>0 ∞ (regla signes)
+∞
∞ b<0 0
a >1 +∞ +∞
0
a >1 – ∞ 0
0 ≤a<1 +∞ 0 23
0 ≤a<1 – ∞ +∞
2 3 n
2
 2n  1
∞ +∞ +∞ Lim    ∞ –∞= 0
 n 
∞ – ∞ 0
0 0 Indeterminació INDETERMINACIONS :
∞ 0 Indeterminació
1∞ , 00 , ∞0
1 ∞ Indeterminació
Resumim: HI HA 7 INDETERMINACIONS
operació Indeterminació
Suma i resta ∞–∞
Producte ∞ ·0
 0
Quocient  , 0
Potències 1∞ , ∞ 0 , 00
Qualsevol nombre elevat a zero dóna 1 (a 0 = 1) , però ni

el zero ni l’infinit són qualsevol nombre: el zero és res i
l’infinit no és cap nombre.
Recorda que 0 ∞ no és cap indeterminació i dóna zero.
2. 6 Càlcul sistemàtic de límits. RESOLUCIÓ D’INDETERMINACIONS
Per a resoldre el límit d’una successió:

Substituirem n per ∞ .
 Si arribem a un resultat (un nombre o infinit) ja tenim el límit.
 Si ens duu a una indeterminació, caldrà resoldre-la

a) INDETERMINACIÓ 
Es divideixen tots els sumands per la potència d’exponent més gran

Exemple:
❷
Regla práctica
1. Si el numerador té major grau que el denominador el límit es ± ∞,
depenent dels signes dels coeficients de major grau de numerador i
denominador.
2. Si el denominador té major grau el límit és 0.
3. Si el numerador i denominador tenen el mateix grau el límit és el

quocient entre els coeficients de les potèncias de major grau.
Exercici 13: límits de successions ∞ / ∞
Calcula els límits següents:
a) b) c)
d)
a) +∞
b) – ∞
c) 0
4
d) 
3
a) b) c)
d)
1 1
a)   Recorda:
4 2
b)   No existeix aquest límit

c)  

d) 
 

a) B)
Només
calculem
el gran

a)   9

 3
b)  

b) INDETERMINACIÓ ∞ – ∞
1. Sucesión entera.
Es treu factor comú de la potència de major exponente, convertint
él límit en un producte d’infinits, de resultat ∞.
Exemple:
Regla pràctica
El límite es ± ∞. El signe és el signe del coeficient de major grau.
Exemples:
❶ Lim ( – n2 + n + 1)3 = Lim ( – n6 + …..) = – ∞
❷ Lim [( 2n – 1) – 4n ] = ∞ – ∞ = Lim ( 4n – 2n + 1 – 4n ) =
2 2 4 4 2 4
= Lim ( – 2n2 + 1 ) = – ∞
2. Successions racionales.
Les sumem o restem reduint a comú denominador, i obtindrem una
indeterminació ∞ / ∞ que resoldrem a continuació.
Exemples:
❶ =∞ – ∞=
–1
❷ =∞ – ∞=
3. Succesions irracionals.
Multipliquem i dividim pel conjugat, obtenint-se directament el
resultat o convertint-la en una indeterminació ∞/∞
❶ =
❷
Exercici 13: límits de successions ∞ – ∞
a) b)
a) ∞– ∞=
– ∞
b) ∞– ∞=
Exercici 16: límits de successions ∞ – ∞
a) b)
a) =∞– ∞=
b) =∞– ∞=
c) INDETERMINACIÓ ∞ · 0
Es transforma en , tenint en compte que
Exemple:
= =
d) INDETERMINACIÓ 0 / 0 1
an b n
Es transforma en , tenint en compte que 
bn 1
a n
Exemple:
Exercici 17: límits de successions ∞ ·0 i 0/0
a) b)
a)
b)
e) INDETERMINACIÓ 1 ∞
Les successions potència que ens duen a la indeterminació 1∞
les anomenarem del nombre e ja que es resolen transformant

l’expressió en una potència del nombre e.
Aquesta definició del nombre e pot fer-se més
amplia i dir que, donada una successió an
Fixa’t, aquests límits també valen e:

La idea doncs, consisteix en transformar l’expressió
que tinguem en una expressió d’aquest tipus.
Nombre e
❷
3n
Lim
n5 Nombre e
= e = e3
❸ e8
 7n
Lim
n 1
= e = e–7
e–8
Un altre mètode de fer-ho:
❻
Exercici 18: límits de successions nombre e
2n  1
 3n 
a) b) c) Lim 1  
 n5 
a)
b)
n - 5 - 3n
c)  
2n 1
 
·
- 3n n - 5
·(2n 1)
2n  1
   1 
 3n  1  
Lim 1    1  Lim 1 

  Lim 1  
n5   n5   n5 
    
  3n    3n 
- 3n - 6n2 3n
Lim ·(2n  1) Lim
n - 5 n-5
= e =e =e –∞ =0
Exercici 18: límits de successions nombre e
a) b)
També pot
a) fer-se:
b)
I si vols saber-ne més…..
Teorema del Sandvitx

Si tots els termes d’una successió bn estan compresos entre els
respectius termes de dues successions an i cn convergents i del mateix
límit L , llavors la successió bn és convergent i té el mateix límit L .
Pot ajudar-te amb alguns límits:
⟹ ⟹

T11 Successions PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

T11 Successions PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1.

2. LÍMIT D’UNA SUCCESSIÓ

Una successió és una aplicació (funció) del conjunt de nombres

1.2. Terme general d'una successió

Si els termes d'una successió segueixen una determinada llei en la

Són potències de 3: 30 , 31 , 32 , 33 , 34 ,….

El signe va canviant, positiu en els imparells i negatiu en els parells.

En aquesta successió, definits els dos

b) 4, 9, 16, 25, 36 …… Tots els termes són quadrats perfectes

Els exponents augmenten de 0,5 en 0,5: 1, 1.5 , 2, 2.5, 3, …..

És creixent ja que cada terme és més gran

b) És senzill definir aquesta

I a partir d’aquí, si coneixem les progressions aritmètiques podem calcular la

Se’ns forma un rectangle que té base n+1 i altura n. La seva àrea és

C. Monòtona decreixent D. Monòtona estrictament decreixent

Observant la gràfica, comprovem que la

Recorda que n és un nombre natural n ≥ 1 i per tant els denominadors

Cert per tot valor de n, i per

Observant la gràfica, comprovem que la successió és estrictament

Si una successió està fitada inferiorment té infinites fites inferiors.

En ser estrictament decreixent a1 = 3 En ser estrictament creixent a1 = 0

És associativa, commutativa, té element neutre (la successió constant 0)

És associatiu, commutatiu, té element neutre (la successió constant 1) i

El quocient entre dues successions només és possible si la successió

Aquesta tendència o comportament per a n molt grans (n → ∞)

Vegem un exemple: Considerem la successió

Observem que a mesura que n es fa gran, els

Com més gran és n, més s’acosten a 3

Quan n es fa gran, els termes creixen indefinidament.

Quan n es fa gran, els termes decreixen

Quan n creix, els termes no s’acosten a un nombre

Si el límit val 0, la successió an s’anomena infinitèsim

 Si an tendeix a disminuir infinitament prenent valors negatius

 Si no tendeix a cap nombre, ni a + ∞, ni a – ∞, direm que an

P1 : Però ...... hi ha alguna successió convergent que no és

P2: Però…. Hi ha successions fitades que no són convergents.

Amb successions, la “n” només es pot apropar a infinit, podem

c) an = 2, – 4, 8, – 16, 32, ..., ⟹ an = ( – 1)n – 1 · 2n

Una successió an té límit L si i només si per qualsevol entorn de L, amb

Recorda que E(L, ε) = E ε (L) equival a l’interval (L – ε , L + ε ) i que

Demostra que la successió té límit 2. Troba quins termes

I per tant podem determinar a partir de quin terme de la successió,

Unicitat del límit

Demostra que la successió té límit +∞. I calcula

Calculem-ho per M = 1000000

Fixa’t que aquesta successió és

Però cal tenir en compte que an i bn

Lim (n + (1 – n) ) = ∞ – ∞ = Lim (n – n + 1 ) = Lim 1 = 1

Aquests exemples deixen clar per què ∞ – ∞ és una INDETERMINACIÓ

Lim an Lim bn Lim ( an – bn )

Qualsevol nombre elevat a zero dóna 1 (a 0 = 1) , però ni

Per a resoldre el límit d’una successió:

Es divideixen tots els sumands per la potència d’exponent més gran

2. Si el denominador té major grau el límit és 0.

3. Si el numerador i denominador tenen el mateix grau el límit és el

b)   No existeix aquest límit

Es transforma en , tenint en compte que

les anomenarem del nombre e ja que es resolen transformant

Fixa’t, aquests límits també valen e:

Teorema del Sandvitx

Pot ajudar-te amb alguns límits:

You might also like