2

u nitat
Equacions i sistemes de primer grau

Digues si les igualtats algèbriques següents són Expressa en llenguatge algèbric les igualtats
identitats o equacions. Justifica’n la resposta: que es dedueixen d’aquests enunciats:
a) (x
3)2  x 2
6x  9
a) Si restem 9 al triple d’un nombre, obtenim
b) x  4 
2 el doble del mateix nombre.
c) 2·(x
7)  2 x
14
b) La suma de dos nombres enters consecu-
d ) (x  2) (x
2)  x 2
4 tius és 5.
Determina per a quin valor de a es verifiquen c) El triple de la suma de dos nombres és 21.
les igualtats següents:
a) 8 : a 
4 b) 4a  10  8 Determina tres parells de nombres racionals
c) 2
a  15 d ) a : 48 
1 que verifiquin l’equació x  y  12.

32
A punt!
El restaurant Can Ginesta té un menjador per a 40 comensals. El dia de la Festa
Major, hi ha al menjador 40 persones dinant, distribuïdes en taules de 4 i 2 per-
sones, respectivament. Quantes taules de cada tipus hi pot haver al menjador?
Si llegeixes l’enunciat detingudament, t’adonaràs que tenim dues incògnites per
esbrinar: el nombre de taules per a quatre persones i el nombre de taules per a
dues persones. El problema és que només tenim una condició: el nombre de per-
sones que hi ha en total al menjador és 40.
Anomenem:
x: nombre de taules de 4 places ➞ Hi ha 4x comensals en taules de 4
y: nombre de taules de 2 places ➞ Hi ha 2y comensals en taules de 2

Segons l’enunciat, podem escriure la igualtat: 4x  2 y  40.

Evidentment, el nombre de taules de cada tipus no pot ser un nombre qualsevol. Per
tant, aquesta igualtat és una equació perquè només es verifica per a determinats va-
lors de x i de y. Es tracta d’una equació de primer grau amb dues incògnites.
Com podem trobar els valors numèrics de x i y que verifiquen aquesta igualtat, és a
dir, com podem obtenir la solució o solucions d’aquesta equació? Podem recórrer al
tempteig com una manera fàcil de resolució i carregar-nos d’una mica de paciència.
Hem de tenir en compte que x i y només poden ser nombres naturals.
Si considerem, per exemple, x  7, aleshores:
4 · 7  2 y  40 ➞ 28  2y  40 ➞ 2 y  12 ➞ y  6

Així, x  7 i y  6 és una solució de l’equació 4x  2y  40.

També és una resposta possible al problema, ja que 4 · 7  2 · 6  28  12  40
i a més tant 7 com 6 són nombres naturals. Podem afirmar que hi pot haver al
menjador 7 taules de 4 places i 6 taules de 2 places.
Fixa’t que també són solucions els parells de valors següents:
x  2 y  16 x  3 y  14 x6 y8
x  4 y  12 x  5 y  10 x8 y4

Hi ha algun parell de valors més que també puguin ser solució de l’equació?
Ja veus que aquest problema té més d’una solució possible. Per saber quantes taules
de cada tipus hi ha realment al menjador, l’enunciat ens hauria de donar una altra
condició per al nombre de taules de 4 i 2 places respectivament. Per exemple, ens po-
dria dir que hi ha el doble de taules de dues places que de quatre places.
Segons aquesta segona condició, de totes les solucions possibles només n’hi ha
una que verifiqui les dues condicions a la vegada: x  5, y  10; és a dir, hi hau-
ria 5 taules de 4 persones i 10 taules de 2 persones.

En aquesta unitat aprofundirem en el coneixement de les equacions de primer

grau amb dues incògnites i també coneixeràs els sistemes de primer grau
de dues equacions amb dues incògnites.

33
 2. 1. Equacions de primer grau
amb una incògnita. Resolució
Observa les igualtats següents:

5 · 3
4 : (
2)  (
2) 2
39 : (
3) (x
1) 2  x 2
2x  1 3x
4  2

Ja saps que la primera igualtat és numèrica i les altres dues igualtats són igualtats
algèbriques o literals, ja que en un dels dos membres o bé en tots dos hi aparei-
xen expressions algèbriques.
La igualtat algèbrica (x
1) 2  x 2
2 x  1 es verifica per a qualsevol valor de
x. Es tracta d’una identitat.
La igualtat algèbrica 3 (a  b)  3 a  3b també és una identitat, ja que es com-
pleix per a qualsevol valor numèric que assignem a a i a b.

Una identitat és una igualtat algèbrica que es compleix per a qualsevol valor nu-
mèric que assignem a la lletra o lletres que apareixen en els seus membres.

La igualtat algèbrica 3x
4  2 només es verifica per a x  2, ja que 3 · 2
4  2.

No existeix cap altre valor de x que transformi aquesta igualtat algèbrica en igual-
tat numèrica. Es tracta d’una equació.
3x
4  2 és una equació de primer grau amb una sola incògnita, la x. El grau
d’una equació fa referència a l’exponent al qual està elevada la incògnita.
En aquest cas és 1, per això és una equació de primer grau. Té només una solució,
x  2.
Has observat que aquesta equació és una igualtat algèbrica que només es com-
pleix per a un determinat valor de la lletra que apareix en els seus membres. La
incògnita d’aquesta equació és la lletra que apareix escrita a la igualtat algèbrica.
x  2 és la solució d’aquesta equació, ja que és el valor numèric de la incògnita
que verifica la igualtat algèbrica.
Totes les igualtats verifiquen sempre aquestes dues propietats:

Si sumem un mateix nombre als dos membres d’una igualtat, s’obté una nova
igualtat.

Si multipliquem els dos membres d’una igualtat per un mateix nombre diferent
Si x  y ➞ x  a  y  a de zero, s’obté una nova igualtat.
Si x  y ➞ x · a  y · a, on a  0
En el cas de les equacions, l’aplicació d’aquestes propietats ens permet transfor-
mar qualsevol equació en una altra de més senzilla i que té la mateixa solució que
l’equació inicial, i que en diem equivalent a la primera.

• Observa aquesta equació:

5x
1  2x
10

Pots resoldre-la aplicant les transformacions que has realitzat fins ara, gràcies a
les dues propietats de les igualtats esmentades.
34
Sumem 1 i restem 2x als dos membres
per aconseguir que els termes en x
estiguin tots en un dels dos membres i
els nombres estiguin a l’altre.
5x
1  1
2x  2x
10  1
2x
5x
2x 
10  1
Reduïm els termes semblants:
A la pràctica, això equival a fer una
transposició de termes, és a dir, pas-
sar el 2x del segon membre al primer i
el
1 del primer membre al segon, de
manera que quan es canvia un terme
de membre, cal canviar-lo de signe:
5x
2x 
10  1
3x 
9

3 x 
9 Per acabar, el coeficient de la x, 3,

que està multiplicant el primer mem-
bre, passa al segon membre dividint i
Dividim per 3 els dos membres per tal d’aquesta manera s’obté la solució de
de trobar la solució de l’equació: l’equació:
3x 9 9
— 
—
— x 
—
3 3 3
x 
3 x 
3

Com pots veure, arribem a la mateixa solució. A partir d’ara, utilitzarem la trans-
posició de termes sempre que es tracti de resoldre una equació de primer grau
amb una incògnita, ja que resulta més senzill i més curt.
Les equacions 5x
1  2x
10 i 3x 
9 són equacions equivalents perquè
tenen la mateixa solució: x 
3.

Dues equacions són equivalents si tenen la mateixa solució.

Resoldre una equació de primer grau amb una incògnita és trobar el valor nu-
mèric de la incògnita que verifica la igualtat.

El procediment per resoldre una equació es basa, com ja hem fet abans, a apli-
car les propietats de les igualtats que ens permeten obtenir equacions equivalents
més senzilles. Sempre és possible transformar l’equació inicial en una altra
d’equivalent del tipus a x  b, on x sigui la incògnita i a i b siguin dos nombres
enters.
Quan resolem l’equació a x  b, ens podem trobar amb tres situacions diferents:
b

Si a  0, l’equació té una única solució: x  —.
a

Si a  0 i b  0, l’equació és de la forma 0x  b. Fixa’t que no hi ha cap valor
numèric de x que verifiqui aquesta igualtat. En aquest cas, es pot afirmar que
l’equació no té solució.

Si a  0 i b  0, obtenim una igualtat del tipus 0x  0. Aquesta igualtat es ve-

rifica per a qualsevol valor de x. Qualsevol valor numèric de la incògnita mul-
tiplicat per zero dóna com a resultat zero. Així doncs, no és una equació. Es
tracta d’una identitat.

Una equació de primer grau amb una incògnita té sempre una única solució o bé
no en té.

35
 Recorda que sempre pots comprovar si has resolt correctament una equació: no-
més cal que substitueixis la incògnita de l’equació inicial pel valor numèric que
has obtingut com a solució, realitzis els càlculs corresponents als dos membres de
la igualtat i comprovis que aquesta es verifica.
x 
3 és la solució de l’equació 5x
1  2 x
10, ja que:

5 · (
3)
1 
15
1 
16 i 2 · (
3)
10 
6
10 
16

Per tant, es verifica la igualtat.

Resolució d’equacions de primer grau amb una incògnita

Ara veurem com es resolen algunes equacions de primer grau amb una incògnita.
Fixa’t bé en els passos que cal seguir per a la seva correcta resolució.

• Sigui l’equació:
5
3 (x  6)  7 (x
1)

Primerament apliquem la propietat distributiva als dos membres de la igualtat:

5
3x
18  7x
7

Transposem els termes i reduïm els termes semblants:

6
3

3x
7x 
7
5  18 ➞
10 x  6 ➞ x  ——— ➞ x  ——

10 5

3
La solució de l’equació és x  ——.
5

2 (x
1) 6  2x
• Resolem l’equació ————
—— ——  4.
9 3
Apliquem la propietat distributiva per treure parèntesis:
2x
2 6  2x
——— —
————  4
9 3

Tot seguit busquem el m. c. m. dels denominadors. Fàcilment es dedueix que és 9.

Si multipliquem els dos membres de l’equació per 9, obtenim una equació
equivalent sense denominadors:
2x
2 6  2x
冢
9 ————
——
9 冣
——  9 · 4 ➞ (2x
2)
3 (6  2 x)  36
3

Apliquem novament la propietat distributiva:

2x
2
18
6x  36

Transposem termes i reduïm els termes semblants:

56
2 x
6x  36  2  18 ➞
4x  56 ➞ x  —— ➞ x 
14

4

L’equació té com a solució x 
14.

36
 2 1
3 2 冢 1
4
3 x
5 3冣 冢1
5
1
冣
• Resolem l’equació — — x
—
— —  5  4 — x
— .
2 冢 冣
Apliquem la propietat distributiva per treure parèntesis i simplifiquem sempre
que sigui possible:
1 x 1 1 x 4 x 1 x 4x
Recorda que —x  — —x
—
—
3 —x
2 ➞ —
—
—
3 ——
2
3 3 3 6 5 5 3 6 5 5

El m. c. m. dels denominadors es pot deduir fàcilment: és 30. Multipliquem

els dos membres de l’equació per 30 per obtenir una equació equivalent sen-
se denominadors:

10 x
5
6x
90  24x
60

Transposem termes, reduïm els termes semblants i aïllem la incògnita:

35
7
10x
6x
24x 
60  5  90 ➞
20x  35 ➞ x  ——— ➞ x  ——

20 4

7
La solució de l’equació és x  ——.
4
x 1 5x  30
• Ara resoldrem l’equació —  — x
————  0.
2 3 6
Per obtenir una equació equivalent sense denominadors multipliquem els dos
membres de l’equació pel m. c. m. dels denominadors, que és 6.

3x  2x
5x
30  0

Ara procedirem com en les equacions anteriors:

3x  2x
5 x  30 ➞ 0 x  30

No hi ha cap valor de x que multiplicat per zero doni 30. Aquesta equació no té
solució.

• Anem a resoldre l’equació (x
2) 2
(x  2) (x
3)  x
2.

Fixa’t que per resoldre aquesta equació hem de realitzar en primer lloc les ope-
racions indicades en el primer membre.
Hem de desenvolupar el quadrat d’una diferència. També cal anar amb compte
amb el signe menys que precedeix el segon parèntesi. Així:
Cal que recordis els productes
notables o identitats notables: x 2
4x  4
( x 2
3x  2x
6 )  x
2
Quadrat d’una suma: x 2
4x  4
x 2 3x
2x  6  x
2
(a  b)2  a 2  2ab  b 2
Obtenim termes amb x 2: sembla que aquesta equació no sigui de primer grau.
Quadrat d’una diferència:
Ara farem la transposició de termes:
(a
b)2  a 2
2ab  b 2

Suma per diferència:

x 2
4 x
x 2  3 x
2x
x 
2
4
6
(a  b)(a
b)  a 2
b 2
Observa que en el primer membre apareix x 2
x 2, que és zero. Així:

12

4x  3x
2x
x 
12 ➞
4 x 
12 ➞ x  —— ➞ x  3

4
La solució és x  3.
37
 1. Donades les igualtats següents, indica en cada cas 3. Resol les equacions següents:
si es tracta d’una identitat o d’una equació. En el
cas que sigui una equació, troba’n la solució. a) 7  3 (2  x)
3x  2x  9
a) 3 (x  1)  2(x
2)
1
冢
b) 2,5
x  6 —
1,5 x
3 冣
b) (a
5) 2  3 (2a
1)  2a
13 x
3 x
1
c) ——— —
——— — 
1
2x 5x 2 7
c) x  — — — —
5 3 x
3 1
2x
d ) p 2
25  ( p  5 ) ( p
5) d ) ——— —
———— 
2 (1
x)
2 6
2. Indica quin dels valors proposats per a x és solu-
ció de cada una de les equacions següents:
1
e) (2x
5)(1
x)  (4
2x) x
—
2 冢 冣

3 (x  3) 5 (x
1)
a) 2 (x  1)
5x  3
2 (x
1) f ) —————  —— ———
4 2
3
x3 x — x 
3
4 4. Aïlla x en cada una de les igualtats següents:
1
b) — (x
2)  2(3
x)  8 a) a x  b  0 c) x(a  b)  1
2
1 a b
1 1
x  — x 
2 x0 b) —  — d ) ——
a  x
—
2 x c

2.2. Equacions de primer grau

amb dues incògnites
Considerem la igualtat x  2y  4. Fixa’t que es tracta d’una equació de primer grau
amb dues incògnites, ja que els exponents de les incògnites x i y són iguals a la unitat.
Els valors numèrics de x i y que satisfan la igualtat són les solucions de l’equació.
Quantes solucions té aquesta equació? Com podem trobar-les? Evidentment, po-
dem recórrer al tempteig com hem fet al principi d’aquesta unitat, però aquest
procediment és força llarg i pesat. El més pràctic és donar valors numèrics quals-
sevol a una de les dues incògnites, normalment la x, i determinar els corresponents
valors numèrics de l’altra incògnita, y, que verifiquen la igualtat.

Si x  0 ➞ 0  2y  4 ➞ 2y  4 ➞ y2
5

Si x 
1 ➞
1  2 y  4 ➞ 2y  5 ➞ y —
2

Si x  2 ➞ 2  2y  4 ➞ 2y  2 ➞ y1

Si x 
2 ➞
2  2y  4 ➞ 2y  6 ➞ y3

Si x  4 ➞ 4  2y  4 ➞ 2y  0 ➞ y0

Fixa’t que les incògnites x i y poden prendre qualsevol valor numèric que sigui un
nombre racional. Per tant, no hi ha cap restricció per als valors numèrics de les
incògnites x i y que la que estableix l’equació. No acabaríem mai de trobar solu-
cions a l’equació.
En el cas del problema del principi de la unitat, en tractar-se de nombre de taules
teníem limitats els valors que podien ser solució de l’equació, ja que les incògni-
tes només podien prendre valors naturals, cosa que ara no succeeix.
38
 Cada solució d’aquesta equació està formada per un parell de nombres x i y on el
valor de la incògnita y depèn del valor que hem assignat a la incògnita x.
x 0, y  2
5
x 
1, y  —
2 són cinc de les moltíssimes solucions que verifi-
x  2, y  1 quen l’equació x  2 y  4 .
x 
2, y  3
x  4, y  0
Atès que x pot prendre qualsevol valor numèric i a cada valor de x li correspon un va-
lor de y, podem afirmar que l’equació x  2y  4 té un nombre il·limitat de solucions.

Una equació de primer grau amb dues incògnites és una igualtat del tipus
a x  b y  c, on a, b i c són nombres racionals tals que a i b són diferents de
zero i x i y, les incògnites.
Les equacions d’aquest tipus tenen un nombre il·limitat de solucions.

Podem donar una interpretació gràfica de les solucions d’una equació de primer
grau? Per aconseguir-ho començarem representant les solucions obtingudes en un
sistema de coordenades cartesianes. Assignarem a cada solució de l’equació, for-
mada per un parell de nombres x i y, el punt del pla de coordenades (x, y). En el
nostre cas, per a les cinc solucions trobades, tindrem aquests cinc punts:

Solució equació x  2 y  4 Coordenades del punt

x  0, y  2 P1 (0, 2)
5
x 
1, y  —
2 冢 5
P2
1, —
2 冣
x  2, y  1 P3 (2, 1)
y
x 
2, y  3 P4 (
2, 3)
x  4, y  0 P5 (4, 0)
P4 (–2, 3)
Quan representem aquests cinc punts en un sistema de coordenades cartesianes,
P2 (–1, 5 )
2
P1 (0, 2) observem que els cinc punts estan alineats.
P3 (2, 1)
Si busques unes quantes solucions més, i representes les coordenades dels punts
P5 (4, 0)
gràficament, veuràs que els nous punts obtinguts també estan alineats amb els que
0 x
x + 2y = 4 ja havíem representat.
Així doncs, quan representem gràficament en un sistema de coordenades cartesia-
nes les solucions de l’equació x  2y  4, obtenim una sèrie de punts que pertan-
yen a la mateixa recta. Cada solució de l’equació es pot representar per un punt
d’aquesta recta; de la mateixa manera, cada punt de la recta té unes coordenades
(x, y), els valors de les quals són una solució de l’equació donada.

En general, qualsevol equació de primer grau amb dues incògnites té un nombre

il·limitat de solucions, la representació gràfica de les quals són punts que per-
tanyen a una mateixa recta.

De ben segur que ara ja pots respondre les qüestions següents:

Quantes solucions té una equació de primer grau amb dues incògnites?

Quants punts té una recta?

Trobes alguna relació entre les dues respostes que has donat?
39
5. Troba quatre solucions per a cadascuna de les 9. En representar gràfi- y
equacions següents: cament les solucions
d’una equació de pri-
a) 3x
4 y  1 b) x
3y  0
mer grau amb dues
c)
x  y 
1 d ) 4x
5 y 
20 incògnites hem obtin-
gut aquesta recta. In-
6. Esbrina si els valors de x i y donats són solució dica quatre solucions 0 x
de cadascuna d’aquestes equacions: d’aquesta equació.
7
a) 3 x
7y  4 x0 y —
4
1
b) — x  y  7 x2 y6
2
c) x
y  9 x  10 y 
1
1
d) 5x
1  y x— y0 10. Representa gràficament les solucions de l’equa-
5
ció
6x  y  7. Quin és el mínim nombre de
7. Indica quins dels parells de valors següents són solucions que cal trobar per fer-ne la repre-
solució de l’equació 7x
3y  4: sentació gràfica? Justifica’n la resposta.
2 2
x  4, y 
8; x  1, y  1; x  —, y 
—
7 3 11. La representació gràfica d’una equació de primer
8. Troba tres solucions de l’equació 4x
6 y  10 grau amb dues incògnites passa pels punts
i comprova que també són solucions de l’equa- P1(2,
3) i P2 (
4, 2). Representa gràficament
ció 2 x
3 y  5. Sabries esbrinar el motiu algunes de les moltes altres solucions d’aquesta
d’aquesta coincidència? equació.

2.3. Sistemes de dues equacions de primer grau

amb dues incògnites. Resolució gràfica
Com podem saber si les equacions x  2 y 
1 i 2x
y  8 tenen alguna so-
lució comuna?
Una idea podria ser buscant unes quantes solucions de cadascuna de les dues
equacions i veure si n’hi ha alguna que les verifica alhora. Però aquest mètode no
és gaire aconsellable, ja que si no tenim una mica de sort ens podem passar molta
estona buscant aquest parell de valors i no trobar-los, encara que existeixin.
Podem representar gràficament les solucions de les dues equacions en un mateix sis-
tema de coordenades cartesianes. D’aquesta manera, si les dues rectes que en resulten
es tallen en un punt, podrem afirmar que les dues equacions tenen una solució comu-
na. Les coordenades d’aquest punt són la solució de cadascuna de les dues equacions.
Atès que es tracta de representar una recta en cada cas, ens limitarem a trobar no-
Dos punts determinen una més dues solucions per a cada equació, perquè una recta queda determinada si
recta.
se’n coneixen dos punts.

x  2y 
1

x1 1  2y 
1 ➞ 2y 
2 ➞ y 
1

x 
3
3  2y 
1 ➞ 2y  2 ➞ y1

40
 y 2x
y  8
2x – y = 8
x5 10
y  8 ➞
y 
2 ➞ y2

x0 0
y  8 ➞
y  8 ➞ y 
8

O 3 Efectivament, les equacions x  2 y 
1 i 2x
y  8 tenen una

x solució comuna, perquè les rectes que contenen les seves solucions es
tallen en un sol punt. Podem determinar quina és aquesta solució ob-
–2 P (3, –2) servant en la gràfica quines són les coordenades d’aquest punt comú a
les dues rectes.
x + 2y = –1 Tal com pots veure en la gràfica, el punt d’intersecció és P(3,
2).
Comprovem que, efectivament, x  3 i y 
2 és la solució comuna
a les dues equacions donades:
x  2 y 
1
3  2 · (
2)  3
4 
1

2x
y  8
2 · 3
(
2)  6  2  8

Les equacions x  2y 
1 i 2x
y  8, considerades alhora, constitueixen un

sistema de dues equacions de primer grau amb dues incògnites.
L’escrivim:

x  2 y 
1
2x
y  8

on x  3 i y 
2 és la solució del sistema.

Resoldre un sistema de dues equacions de primer grau amb dues incògnites con-
sisteix a trobar els valors d’aquestes incògnites que verifiquen a la vegada les
dues equacions.

Quan trobem la solució del sistema a partir de la representació gràfica de les solu-
cions de cadascuna de les equacions, diem que hem resolt el sistema gràficament.

12. Resol gràficament els sistemes d’equacions següents:

a) x
2y 
7 b)
x  y  1 e) xy5 f) x
2y  0
4x
y  0 3x  2y  2 3x
3y  9 2x  y  0

c) x  y  15 d) 2x
2y  6 g) 3x
2y  3 h) y
x0
x
y1 x
y3 xy6 2x  y  3

41
 2.4. Tipus de sistemes
En representar en una mateixa gràfica les solucions de les dues equacions de pri-
mer grau amb dues incògnites que formen el sistema, podem trobar-nos amb tres
situacions diferents. Tot seguit les estudiarem.

Les dues rectes es tallen en un punt

3 x
2y  8
4x  y  7
y
3x – 2y = 8
3x
2y  8

x4 12
2y  8 ➞
2y 
4 ➞ y2

x0 0
2y  8 ➞
2y  8 ➞ y 
4

O
x 4x  y  7

x3 12  y  7 ➞ y 
5

x0 0y7 ➞ y7

4x + y = 7
Les dues rectes es tallen en un punt; les coordenades del punt en què
es tallen són la solució del sistema. Aquest sistema d’equacions té una
Sistema compatible determinat solució única. Diem que és compatible determinat.
Les dues rectes es tallen en un punt.
El sistema té solució única.

y Les dues rectes són paral·leles

xy7
x+y=7 x  y 
2

xy7

x0 0y7 ➞ y7

O
x x4 4y7 ➞ y3

x  y 
2
x + y = –2 1  y 
2 ➞
x1 y 
3

x0 0  y 
2 ➞ y 
2
Sistema incompatible
Les dues rectes són paral·leles.
El sistema no té solució.
Les dues rectes no tenen cap punt en comú. El sistema no té solució.
Diem que és incompatible.
42
 De fet, només cal que et fixis en el sistema proposat per veure que
no pot tenir solució. Si dos valors numèrics x i y sumen 7, és im-
possible que aquests mateixos valors verifiquin també la condició de
sumar
2.

Les dues rectes són coincidents

x
y3
y

2 x  2y 
6
x–y=3
–2x + 2y = –6
x
y3

x0 0
y  3 ➞
y  3 ➞ y 
3
O
2
y  3 ➞
y  5 ➞
x 
2 y 
5
x

2x  2y 
6

x0 0  2y 
6 ➞ 2y 
6 ➞ y 
3

x4
8  2y 
6 ➞ 2y  2 ➞ y1

Sistema compatible indeterminat
Les dues rectes són coincidents.
Nombre il·limitat de solucions.
Pots veure fàcilment que les dues equacions són equivalents. La sego-
na equació s’obté de multiplicar tots els termes dels dos membres de la
primera per
2. És per aquest motiu que en representar-les obtenim la
mateixa recta.
Qualsevol solució de la primera equació és solució de l’altra, i també
del sistema. Per tant, es tracta d’un sistema amb un nombre il·limitat de
solucions. Diem que és compatible indeterminat.
En definitiva, en la resolució de qualsevol sistema de dues equacions
de primer grau amb dues incògnites només ens podem trobar amb un
dels tres casos que hem analitzat.
Abans de resoldre un sistema cal que l’observis bé, ja que molt sovint
els sistemes compatibles indeterminats i els incompatibles es poden
identificar a cop d’ull. En cas que no sigui així, segur que el sistema és
compatible determinat.

13. Resol gràficament els sistemes següents i digues 14. Indica de quin tipus és cadascun dels sistemes
de quin tipus és cadascun d’ells: següents, sense fer-ne la representació gràfica:

a) xy6 b) 2x
y  4 a) 6x  15 y  21 b) xy8
x
y0 4 x
2y  8 2 x  5y  7 2x  2 y  5

c) 3y
x  0 d) 2x  4y  7 c) 3x  y 
5 d) x
2y  4
x
3y  0 x  2y  8 x
y 
3
x  2 y 
4
43
 2.5. Resolució algèbrica de sistemes
d’equacions de primer grau
Ja hem vist que un sistema de dues equacions amb dues incògnites sempre es pot
resoldre gràficament. La representació gràfica ens informa de l’existència o no
d’un punt de tall entre les dues rectes representades, és a dir, ens indica si el siste-
ma té una única solució, si té un nombre il·limitat de solucions o bé no té solució.
En el cas de tractar-se d’un sistema amb una única solució, la representació gràfi-
ca no ens proporciona amb exactitud les coordenades del punt de tall de les dues
rectes, és a dir, la solució del sistema, especialment quan una de les coordenades
o bé totes dues no són nombres enters. Podem tenir dificultats a l’hora de donar la
solució del sistema amb precisió, encara que treballem amb paper mil·limetrat. En
tot cas, ens proporciona una solució aproximada del sistema.
Com podem evitar aquesta dificultat? Hi ha tres mètodes algèbrics per resoldre
sistemes. Tots tres persegueixen el mateix objectiu: transformar el sistema de
dues equacions amb dues incògnites a un altre d’equivalent en el qual una de les
equacions tingui una sola incògnita. Es tracta dels mètodes que anomenem de
reducció, igualació i substitució.
Tot seguit resoldrem per aquests tres mètodes algèbrics el sistema:.

2x
y  3
4 x  3 y 
4

Mètode de reducció
Aquest mètode de resolució es basa en una propietat que hem utilitzat molt so-
vint: es tracta de sumar membre a membre dues igualtats per obtenir una altra
igualtat.
ab Cal aconseguir que, quan sumem membre a membre les dues equacions que for-
cd
men el sistema, en resulti una equació amb una sola incògnita. Això només succe-
eix quan els coeficients d’una de les dues incògnites són nombres oposats.
acbd
En cas que sigui així, perfecte! Però, què hem de fer quan no és així? Llavors cal-
drà multiplicar els dos membres d’una de les equacions o bé de totes dues pel
nombre o nombres convenients per tal d’aconseguir el nostre objectiu.
Ho apliquem al sistema: 2 x
y  3
4x  3 y 
4
Si multipliquem per 3 la primera equació, obtenim una equació equivalent
a l’anterior i haurem aconseguit que els coeficients de y siguin dos nombres oposats:

2x
y  3 multipliquem per 3 6x
3y  9
4 x  3 y 
4 4 x  3 y 
4
10 x  0 y  5
Així, sumant membre a membre les equacions obtenim una equació amb una sola
incògnita: 10x  5.
44
Aquesta equació i una altra qualsevol del sistema formen un nou sistema equiva-
lent a l’original.

2x
y  3 2x
y  3 2x
y  3
➞ ➞ 1
4x  3 y 
4 10x  5 x —
2

Aquests tres sistemes són equivalents.

1
Ara substituïm la x per — a la primera equació del sistema per tal de trobar la y:
2
1
2· —
y3 1
y3
y  2 y 
2
2
1 ➞ 1 ➞ 1 ➞ 1
x — x — x — x —
2 2 2 2
1
La solució del sistema és x  — i y 
2.
2
Fem-ne la comprovació:
1
2x
y  3 2 · —
(
2)  1  2  3
2
➞
1
4 x  3 y 
4 4 · —  3 · (
2)  2
6 
4
2

Mètode d’igualació
Aquest mètode consisteix a aïllar la mateixa incògnita, la que et resulti més fàcil,
de cadascuna de les equacions i igualar les expressions obtingudes en cada cas.
Aquestes expressions es poden igualar perquè el valor de la incògnita ha de ser el
mateix a les dues equacions del sistema.
Apliquem-ho al sistema: 2x
y  3
4 x  3y 
4

Aïllem la x en totes dues equacions:

3y
2x
y  3 2x  3  y x  ——— —
2
➞ ➞

4
3y
4 x  3y 
4 4 x 
4
3y x  ——— ——
4
Ara igualem les dues expressions obtingudes:
3y
4
3y
——— —  ————— ➞ 6  2 y 
4
3 y ➞ 5y 
10
2 4

Ja hem aconseguit una equació de primer grau amb una incògnita, en aquest cas la y.
Aquesta equació i qualsevol de les anteriors formen un sistema equivalent a l’original.
5y 
10 y 
2 y 
2
➞ ➞
4x  3y 
4 4x  3 · (
2) 
4 4x
6 
4

y 
2 y 
2
➞ 1
4x  2 x —
2
1
La solució del sistema és x  — i y 
2.
2
45
 Mètode de substitució
En aquest cas, aïllem una de les incògnites d’una de les dues equacions i subs-
tituïm l’expressió obtinguda per aquesta incògnita a l’altra equació. Això és
possible perquè el valor de la incògnita ha de ser el mateix a les dues equacions
del sistema.
Evidentment, també en aquest cas és recomanable aïllar la incògnita que resulti
més fàcil. Per exemple, podem aïllar la y de la primera equació.

2x
y  3
y  3
2x y 
3  2x
➞ ➞
Perquè una incògnita estigui aïlla- 4x  3 y 
4 4 x  3 y 
4 4 x  3 y 
4
da, el seu coeficient ha de ser 1.

Ara substituïm aquesta expressió obtinguda en la segona equació del sistema i ob-
tenim una equació de primer grau amb una sola incògnita, x. Procedim com en els
dos mètodes anteriors:
1
4x  3 (
3  2 x) 
4 ➞ 4x
9  6 x 
4 ➞ 10 x  5 ➞ x  —
2
1 1
x— x —
2 2
➞ 1
y 
3  2x y 
3  2 · —
2

1 1
x— x —
2 ➞ 2
y 
31 y 
2

1
La solució del sistema és x  — i y 
2.
2
La solució del sistema no depèn del mètode triat per resoldre’l; per tant, pots triar
el mètode que més et convingui.

En resoldre algèbricament un sistema, podem trobar-nos amb una d’aquestes tres

situacions:

Sistema compatible determinat:

ax  b o cy  d amb a  0 i c  0
Sistema compatible indeterminat:
0x  0 o 0 y  0
Sistema incompatible:
0x  b o 0 y  d amb b  0 i d  0

Fins ara tots els sistemes que hem resolt eren de la forma: a x  b y  c
d x  ey  f
amb a, b, c, d, e i f nombres enters.
Però, de la mateixa manera que en les equacions de primer grau amb una incògni-
ta, podem trobar sistemes les equacions dels quals tinguin parèntesis, denomina-
dors, etc. Resolguem-ne un que tingui una mica de tot.
46
exemple 1
3(x  2y) x
10
Resol el sistema següent: —————  ——— —
5 3
x
1 y3
———
———  x
y
2 3
Resolució
Primerament, apliquem la propietat distributiva per treure els parèntesis de la primera equació.
3x  6y x
10
———— —  ——— —
5 3
x
1 y3
———
———  x
y
2 3
Multipliquem els membres de cada equació pel m.c.m dels respectius denominadors i obtenim el sistema equivalent:
3(3 x
6 y)  5 (x
10)
3(x
1)
2 (y  3)  6 (x
y)

Ara tornem a aplicar la propietat distributiva, fem la transposició de termes i reduïm els termes semblants per tal d’a-
rribar a obtenir un sistema equivalent més senzill, del tipus que hem resolt fins ara.

9x
18y  5x
50 4 x
18y 
50 2 x
9y 
25

➞ ➞
3x
3
2y
6  6x
6y
3x  4 y  9
3 x  4 y  9

Fixa’t que hem dividit els dos membres de la primera equació per 2.
Per resoldre el sistema pel mètode de reducció podem multiplicar la primera equació per 3 i la segona per 2:
6 x
27 y 
75
19 y 
57 y3 y3 y3
➞ ➞ ➞ ➞

6 x  8y  18
3x  4y  9
3 x  4 y  9
3x  12  9 x1
\
19y 
57
La solució del sistema és x  1 i y  3. Comprova-ho en el sistema inicial.

15. Resol per reducció els sistemes següents: 17. Resol per substitució els sistemes següents:
a) x
y5 b) x  y  25 a) 2x
3 y 
2 b) 5 x
y  23
xy3 2 x
y  35 4 x  5 y  40 3y
x 
13

c)
3 x  6 y 
9 d ) x
3y  10 c) 2x  3y  15 d) y
3x  0
x  7 y 
3 3x  4y  4
3 y
2x  9 3x
y  0

16. Resol per igualació els sistemes següents: 18. Resol pel mètode que vulguis els sistemes següents:
a) 4y
3 (x
2) 
10
a) 2x
y  1 b) x
6y  4
3 (x
y)
8  2x
y
7x
9y 
2 2 x
3y  11
x2 y
5
c) x
3y  1 d) 2x  3y  4 b) ——— —  ——— —
3 6
5x  3y 
13 6y  4x  9 2 (x  2)  y
5
47
 2.6. Resolució de problemes
Els sistemes d’equacions poden ser de gran utilitat a l’hora de plantejar la resolu-
ció de molts problemes en què apareguin dues incògnites. De la mateixa manera
que succeïa amb els problemes que resolíem mitjançant una equació de primer
grau amb una incògnita, en primer lloc haurem de traduir l’enunciat del problema
al llenguatge algèbric.
A diferència de les equacions, en el cas dels sistemes haurem de determinar dues
incògnites, de manera que també seran necessàries dues equacions per arribar a
trobar el valor nùmeric de cada incògnita.
Resoldrem alguns problemes per veure-ho millor.

• En Joan Andreu ven dues classes de cafè: cafè natural a 4,50 €/kg i cafè torre-
facte a 3,20 €/kg. Quants quilograms de cafè de cada tipus ha d’agafar per
aconseguir una barreja amb un preu de venda de la barreja que resulti a 4 €/kg,
si aquesta barreja ha de contenir 3 kg més de cafè natural que torrefacte i el
propietari de la botiga no vol tenir pèrdues ni beneficis en aquesta operació?
Primer de tot cal determinar les incògnites. Anomenem:
x: nombre de quilograms de cafè natural
y: nombre de quilograms de cafè torrefacte
La primera condició és fàcil de veure: a la barreja hi ha d’haver 3 kg més de cafè
natural que de torrefacte. Així, plantegem l’equació: x  y  3.
Com que no es pretén obtenir ni pèrdues ni beneficis, llavors cal que es verifi-
qui aquesta segona condició: l’import de la venda dels x kg de cafè natural i
dels y kg de cafè torrefacte separadament ha de ser igual a l’import de la venda
dels (x  y) kg de barreja.
Això ens porta a plantejar aquesta segona equació: 4,50 x  3,20 y  4 (x  y).
Com que cal que aquestes dues condicions es verifiquin a la vegada, escrivim el
sistema que resulta de considerar les dues equacions plantejades anteriorment:

xy3
4,5 x  3,2 y  4 (x  y)

Operem per tal d’obtenir sistemes equivalents:

xy3 xy3 xy3
➞ ➞
4,5 x  3,2y  4 (x  y) 4,5x  3,2y  4x  4y 0,5x
0,8y  0

Resolem el sistema per substitució :

xy3 xy3 xy3

➞ ➞
0,5(y  3)
0,8y  0 0,5y  1,5
0,8y  0
0,3y 
1,5

xy3 x  y 3 x53 x8

1,5 ➞ ➞ ➞
y  ——— y5 y5 y5

0,3
La solució del sistema és x  8 i y  5.
48
 En definitiva, en Joan Andreu ha d’agafar 8 kg de cafè natural i 5 kg de cafè
torrefacte per obtenir una barreja que costi 4 €/kg.
Comprovem-ho: 8
53
4,5 · 8  3,2 · 5  36  16  52
4 (8  5)  4 · 13  52

També podríem anomenar:
x  3: kg de cafè natural
x: kg de cafè torrefacte
Aquest problema també es pot resoldre amb una sola equació. Fixa’t que si
considerem la primera condició del problema podem anomenar:
x
3: nombre de quilograms de cafè torrefacte
x: nombre de quilograms de cafè natural
Si tenim en compte la segona condició del problema, aleshores podem planter-
jar l’equació següent: 4,5 x  3,2 (x
3)  4 (x  x
3)
Resolem l’equació:
4,5 x  3,2x
9,6  4 (2x
3) ➞ 7,70 x
9,6  8 x
12
7,70 x
8 x 
12  9,6 ➞
0,30 x 
2,4 ➞ x  8
Calen 8 kg de cafè natural i 5 kg de torrefacte per fer la barreja a 4 €/kg.
Observa que la resposta al problema no depèn del mètode emprat per resoldre’l. Et
recomanem, però, que si la informació de l’enunciat del problema ho permet, uti-
litzis per resoldre’l el plantejament d’una equació amb una sola incògnita.

Ja has vist que alguns problemes es poden resoldre indistintament mitjançant

una equació de primer grau amb una incògnita o bé mitjançant un sistema de dues
equacions de primer grau amb dues incògnites, tot depèn de si una de les condi-
cions del problema permet relacionar de manera senzilla les dues incògnites o no.

• La base d’un rectangle és 3 cm més gran que l’altura. Si augmentem en 2 cm la

longitud de la base i l’altura d’aquest rectangle, la seva àrea augmenta en
26 cm2. Quines són les dimensions del rectangle inicial?
Hem de trobar les dues dimensions del rectangle: la base i l’altura. Tenim dues
incògnites, però com ja ens ha passat en el problema anterior, es poden expres-
sar utilitzant-ne una sola, perquè hi ha una condició que les relaciona: la base
del rectangle mesura 3 cm més que l’altura.
Podem anomenar x la longitud de la base o bé la longitud de l’altura. El resul-
tat final és independent d’aquesta tria. Si decidim que x és la mesura de l’altu-
ra expressada en centímetres, aleshores la base farà 3 cm més i, per tant:
x
x: mesura de l’altura en centímetres
x  3: mesura de la base en centímetres
x+3
Com que es tracta d’un problema geomètric, és aconsellable dibuixar-ne les figu-
res. Això t’ajudarà a visualitzar millor la situació que planteja el problema.
També cal que les unitats de mesura siguin coherents. Si no és així, cal que fa-
cis les transformacions necessàries. En el nostre cas, les longituds estan ex-
x+2 pressades en centímetres i l’àrea en centímetres quadrats, per tant, no cal fer
transformacions.
Si augmentem en 2 cm la base i l’altura del rectangle inicial, n’obtenim un al-
tre de més gran les dimensions del qual seran:
x+5
x  2: mesura de l’altura en centímetres
x  5: mesura de la base en centímetres
49

També podríem anomenar x la
base del rectangle i x
3 l’altu-
ra. El valor d’aquesta x et dona-
ria un resultat diferent, però les
dimensions del rectangle serien
les mateixes i, per tant, l’àrea
també. Comprova-ho.
• Un nombre consta de dues xifres que sumen 6. Si sumem la tercera part d’a-
Cal diferenciar:
Nombre de dues xifres: x y
Les xifres del nombre: x i y
Valor del nombre: 10x  y
50
Com que l’enunciat del problema diu que en augmentar les dimensions del rec-
tangle inicial obtenim un rectangle més gran que té 26 cm2 més que l’anterior,
ja tenim la condició: l’àrea del rectangle gran menys l’àrea del rectangle petit
és igual a 26 cm2.
Ja saps que per trobar l’àrea d’un rectangle només cal multiplicar les seves
dues dimensions; així doncs:
Arectangle petit  x (x  3)
Arectangle gran  (x  2) (x  5)
Ara plantegem l’equació: Arectangle gran
Arectangle petit  26 cm2
(x  2) (x  5)
x(x  3)  26
x  5x  2x  10
x 2
3x  26 ➞ 4 x  16 ➞ x  4
2
L’altura del rectangle mesura 4 cm i la base, 7 cm.
Comprovem-ho:
Àrea rectangle gran: (x  2) (x  5)  6 · 9  54 ➞ 54 cm2
Àrea rectangle petit: x (x  3)  4 · 7  28 ➞ 28 cm2
54 cm2
28 cm2  26 cm2
També podem resoldre el problema mitjançant el plantejament d’un sistema de
primer grau amb dues incògnites. Per exemple, si anomenem x la longitud de la
base del rectangle inicial i y l’altura, podem plantejar el sistema següent:
xy3
(x  2) (y  2)
xy  26
Comprova que la resposta a aquest problema no depèn del mètode emprat per
resoldre’l.
quest nombre a la sisena part del que resulta d’invertir l’ordre de les seves xi-
fres, obtenim 15. Quin és aquest nombre?
En fer la traducció algèbrica, cal anar amb molt de compte: cal diferenciar molt
clarament entre el que és el nombre i el que són les seves xifres. Vegem-ho amb
un exemple:
Si agafem el número 45, està format per dues xifres 4 i 5. Les dues xifres su-
men 4  5  9, però cal tenir present que el valor d’una xifra en un nombre
depèn de la posició que hi ocupa. D’aquesta manera, el número 45 es pot es-
criure 45  4 · 10  5 · 1, ja que 4 és la xifra de les desenes i 5, la xifra de les
unitats.
Per tant, si representem per x la xifra de les desenes i per y la de les unitats, tenim:
Primera condició: La suma de les xifres és igual a 6 ➞ x  y  6.
Segona condició: La suma de la tercera part del nombre amb la sisena part del
que resulta d’invertir l’ordre de les seves xifres és igual a 15.
 Continuant amb l’exemple anterior, si invertim l’ordre de les xifres del número
45 obtenim el número 54. En general, quan invertim l’ordre de les xifres d’un
nombre de dues xifres, la xifra de les desenes passa a ser la xifra de les unitats i
viceversa. Per tant, si x representa la xifra de les desenes i y, la de les unitats, el
nombre que busquem es pot representar per l’expressió 10 x  y i el que resulta
d’invertir l’ordre de les xifres per 10 y  x.
10x  y 10y  x
Segons l’enunciat, es verifica que: ————  ————  15
3 6
Com que les dues condicions s’han de complir simultàniament, escrivim el siste-
ma format per les dues equacions plantejades i el resolem.

xy6 xy6
10x  y 10y  x ➞
————  ————  15 20 x  2y  10y  x  90
3 6
xy6 xy6
➞
21x  12 y  90 7x  4y  30

Resolem el sistema per reducció multiplicant la primera equació per
7.

7x
7 y 
42 xy6 xy6

➞ ➞
7 x  4y  30
3y 
12 y4
/
3 y 
12

x46 x2
➞
y4 y4

El nombre de dues xifres que verifica les condicions de l’enunciat és 24.

24 42
Comprovem-ho: 246 — —
— —  8  7  15
3 6

Fixa’t que en aquest cas, ateses les condicions de l’enunciat, no hem tingut més remei
que plantejar un sistema d’equacions de primer grau amb dues incògnites.

19. En temporada de rebaixes la Maria compra un 22. Dos nombres sumen 70. Si dividim el més gran
microones i li fan un descompte del 12 %. Si entre 10 i el més petit entre 3 i sumem els quo-
paga 237,60 €, quin era el preu de venda del mi- cients, el resultat és 14. Quins són aquests nom-
croones abans de les rebaixes? bres?

20. Una garrafa és plena de vi. Se’n treu la tercera part 23. Si augmentem en 3 cm el costat d’un quadrat,
i després, la meitat del que queda. Si en finalitzar obtenim un altre quadrat l’àrea del qual supera
la segona extracció encara queden 24 L a la gar- en 51 cm2 la del quadrat original. Quant mesura
rafa, quina quantitat de vi hi havia al principi? el costat del primer quadrat?

21. Un pare té actualment 5 vegades l’edat de la seva 24. La diferència entre dos nombres és 9. Si dividim
filla. D’aquí a tres anys, la seva edat només serà l’un per l’altre obtenim 2 de quocient i 3 de
4 vegades superior. Quina edat té ara cadascú? residu. Quins són aquests nombres?
51
 de tots
colors
Un sistema de tres equacions amb tres incògnites
Si apliquem el mètode de reducció dues vegades podem
arribar a resoldre el sistema.
x
y2
y  z  26
x
z6

Si sumem membre a membre la primera i la segona

equació obtenim una nova equació equivalent a les ante-
riors que relaciona la x i la z:
x
y  2
y  z  26
x /  z  28

En Joan té dues germanes: la Maria i la Carme. Esbrina Sumem membre a membre l’equació obtinguda i la ter-
les edats de cadascú sabent que: en Joan té 2 anys més cera equació del sistema:
que la Maria, les edats de la Carme i la Maria sumen 26 x  z  28
anys i la Carme té 6 anys menys que en Joan.
x
z 6
Aquest problema té una certa dificultat, ja que l’enunciat
fa referència a tres personatges dels quals no sabem l’edat. 2x /  34

D’entrada podem representar per: Així, trobem que x  17.

x: l’edat d’en Joan Substituïm x en la primera equació per trobar la y:

y: l’edat de la Maria x
y  2 ➞ 17
y  2 ➞ y  15
z: l’edat de la Carme
Substituïm y en la segona equació per trobar la z:
Fixa’t que l’enunciat ens planteja tres condicions: y  z  26 ➞ 15  x  26 ➞ z  11

En Joan té 2 anys més que la Maria: Ja hem obtingut la solució del sistema d’equacions:
x
y2 x  17, y  15 i z  11

Les edats de la Carme i la Maria sumen 26 anys: Les edats dels tres germans són: en Joan té 17 anys, la
y  z  26 Maria en té 15 i la Carme, 11.

La Carme té 6 anys menys que en Joan:
x
z6
Amb aquestes tres condicions, plantegem tres equacions
amb tres incògnites. Ara hem de trobar els valors de x, y
i z que verifiquen alhora aquestes tres igualtats. Es tracta
d’un sistema de tres equacions de primer grau amb
tres incògnites.
52
Comprova que aquesta solució verifica les condicions de
l’enunciat.
• Ara et proposem que resolguis aquest problema:
En Martí té una gallina, un gos i un gat. Ajuda’l a es-
brinar el pes de cada animal si sap que la gallina i el
gos pesen conjuntament 10 kg; el gos i el gat, 11 kg, i
la gallina i el gat, 7 kg.
 Com ho
veus?
1. Donats els nombres 1,
4 i 0, esbrina quin és solu- 7. Troba el valor de m i n perquè x  1, y  2 sigui la
ció de l’equació següent: solució del sistema següent:
x3 1x 2x  3 2x  y  n
——
——
—— ——  ————
2 6 3 y
4x
—  m
2. Resol les equacions següents: 2
8. Resol gràficament el sistema d’equacions:
a) 1
(3 x
2)
2 (x
1)  5 (1
2 x)
2x
3y  13
b) x  5 (x  3)  3 (2x  4)
x
2 3 (x  6) xy1
c) —— ——  x  1  ————
8 4 Comprova la solució resolent el sistema algèbricament.
2x  4 x
1
d ) ————  —— ——
9. Resol algèbricament els sistemes següents:
5 3
e) (x  1)
x  9
2 2
a)
5x  9 y  4 b) x
y 
2
f ) (x
2) (x  2)  x(x
1) 2x
7 y 
5 6x  5 y
g ) (x
2) x
x 2  0
c) 2 (x  2)
y 
5 d) 2x
y  y
1 x 5
h) — x  —
— x
5  0 y
5
2 3 6 x  2  ——— — y  1,5 x  7
2
3. Troba cinc solucions per a cadascuna de les equa- 10. Troba dos nombres enters consecutius que sumin 60.
cions següents:
11. Un pare té 49 anys i el seu fill, 26. Quants anys fa
a) 2x
y  5 b) 3x
2y  10 c) x
4y  12 que l’edat del pare era el doble de la del fill?
12. La Mercè té 20 monedes a la seva guardiola, unes
4. Esbrina si la recta que resulta de representar gràfi- de 50 cèntims i altres de 20 cèntims. Quantes mone-
cament les solucions de l’equació 2 x
3 y  11 des té de cada tipus si sumen un total de 5,50 €?
passa per cadascun dels punts següents:
13. Un nombre consta de dues xifres que sumen 9. Tro-
a) P1 (4, 1) 冢
b) P2
1, —
13
—
3 冣 ba’l sabent que supera en 9 unitats el que resulta
d’invertir l’ordre de les seves xifres.
冢
c) P3 0,
— —
3冣
11
d ) P4 (4,
1) 14. Per tancar una finca rectangular s’utilitzen 1 300 m
de tanca. Calcula les dimensions del terreny sabent
5. Troba el valor de m perquè l’equació 5x
m y  18 que si tingués 100 m menys de llargada i 100 m més
tingui com a solució x  3 i y  1. d’amplada, seria quadrat.
15. Un comerciant té dues classes de sucre de canya,
6. Digues de quin tipus són els sistemes següents: l’una a 2 €/kg i l’altra a 2,50 €/kg. Quants quilo-
grams de cada classe ha d’agafar per obtenir 80 kg
a) 2x  5y  7 b) x
y7 de sucre a 2,20 €/kg si no pretén guanyar ni per-
4 x  10y  14
2x  2y  0 dre diners en l’operació?
16. Uns pantalons i una americana valen 210 €. Quin
c) x
y4 d) xy7 és el preu de cada peça de roba si el preu dels panta-
2x
y  8 x
y1 5
lons és — del de l’americana?
9
53
 Carrega
bateries
1 5 5.
1. Els nombres —,
—,
1 i 0 són les solucions de
2 3
Representa en un mateix gràfic algunes de les solu-
cions de les equacions
4x  y  9 i
3x  y  7.
les equacions següents. Relaciona cada equació Tenen cap solució en comú? Comprova la teva res-
amb la seva solució: posta resolent algèbricament el sistema d’equacions.
a) 6 (x
1)  x  3 (x
2)
3
6. Troba el valor de m perquè el sistema següent sigui
b) 2x  1  x  — incompatible:
2
2x  y  5
c) 4
2 (x  3)  13
5 (x  4)
4 x  2y  m
d ) 3  (x
1) (x  4)  (x 2) (x
2)
7. Resol per igualació els sistemes següents:
2. Resol les equacions següents:
a)
2x  y  11 b)
7y  2x  3
a) 3 (x
3)
4(2
3x)  2(1
2x) 4y  3x  22
4x  14 y  2

冢
2 x
冣 冢x 1
b) — —
3  2 —
—
—
3 5 3 2
x
5 冣 8. Resol per substitució els sistemes següents:
x
2 x
4 x
3 a) 2x  3 y  2 b) 2x
y
3  0
c) ——— —
——— —
——— — 0
2 4 3
6 y
6x  1 3 (x
2)  x  y
3 1
d ) ————  —— ——
2x  5 x
1 9. Resol per reducció els sistemes següents:
e) 5  x 2  (x
2) 2 2x y 11
a) ——  — — — b) 13 x  19y  32
3 2 6
f ) (3 x
2)8
4 (5  6x)  6(4
x) 5 39 x
7y  32
y
x —
2
g) 10
x 2  4x
(x
3)2
10. Resol els sistemes següents:
x4
h) ———
3
—
2(x
5) 
5 —
x
15
12
—
—
—
5 冢 冣 a) 3x
4 y  13 b)
x y
——
2 9
y1 x
3
3. Esbrina si els valors de x i y proposats són solució ——— —  ——— — x
y
14  0
5 2
de cadascuna de les equacions següents:
a) 7x  2 y  26
11. Per una bicicleta rebaixada en un 8 % hem pagat
115 €. Quin era el preu abans de la rebaixa?
1 26 1
x 
— i y  13; x  —
— i y 
—
7 7 2 12. El perímetre d’un rectangle fa 28 cm. Calcula l’àrea
d’aquest rectangle sabent que una de les seves di-
b) 2x
5 y 
1 mensions és 4 cm més gran que l’altra.
5
x  0 i y  5; x 
5 i y  —
9
13. Determina una fracció tal que, en sumar 2 al seu
4. Troba cinc solucions per a cada una de les equacions: numerador, es transformi en 1, i en sumar 5 al denomi-
1
minador, s’obtingui una fracció equivalent a — .
a) 2x
2 y  0 b) 3x  y  20 2
54
 A tota
màquina!
1. Aïlla la lletra x en cadascuna de les igualtats següents: 7. Considera el sistema: x
y4
1 b 3x
3y  m
a) a (x  b)  c ——
b) —
ax c Quins valors pot tenir m perquè el sistema sigui in-
compatible?
2. Resol:

4 (x  3)
2(2  3x) 8. Resol algèbricament els sistemes següents:
a) —————  ————— —
2 3 x
7 y
6
a) ———
———  x
y
1
b) (2 x  1)2
(2 x
1)2  208 11 3
xy
2 11
—————  ——
c)
9 (x  4) (x
5)  3x (2
3x) x
y1 2
1 x3 x
2 x
2
d ) — (3 x  1)
———
———  x  5 b) ———  5
3 5 10 y1
x (x
2) 2
3y  x 2
24
1 —
2 5
e) ————  — 2 3
x 3 c) — — 2
1
— x y
2
7 6 3
1 —
——
x— x y 2
2 2x
1
f ) ————
——— —0
3 4 9. La diferència entre dos nombres naturals és 4 i la
diferència dels seus quadrats és 384. Quins són
3. Troba el valor de m perquè l’equació aquests nombres?
x2 m (1
2x) x
3
———
—————  ———
3 6 2
10. Quants anys trigarà un capital col·locat al 5 % a du-
plicar-se?
tingui com a solució x 
2.
11. En una fracció el denominador és 4 unitats més gran
4. Representa en un mateix gràfic algunes de les solu- que el numerador. Si afegim 24 unitats al numera-
cions de les equacions següents: dor, la fracció que en resulta és igual a la inversa de
la fracció original. Quina és aquesta fracció?
x
y4 x  2y  10 xy0
Determina les coordenades dels tres vèrtexs del 12. Un venedor va fer un viatge amb cotxe. Va dividir el
triangle que determinen les rectes representades cor- trajecte en dues etapes: a la primera va consumir la
responents. meitat de la benzina que tenia al dipòsit i a la sego-
na, la meitat de la que li quedava. Si en el dipòsit de
l’automòbil van quedar encara 10 L de carburant,
5. La representació gràfica de l’equació ax  by  15 quants litres de benzina va consumir a cada etapa?
passa pels punts de coordenades P1 (2,
1) i Quants quilòmetres va recórrer en total si el cotxe va
P2 (
2,
29). Troba els valors de a i b. consumir una mitjana de 6,25 L cada 100 km?

6. Sigui el sistema: x
2y  8 13. Dos comerciants compren, respectivament, 90 i

mx
4y  16 100 llaunes de conserves a 3 € la unitat. El primer
les ven 0,50 € més cares que el segon, però els dos
Quin ha de ser el valor de m perquè el sistema sigui guanyen el mateix quan venen les llaunes. Troba el
compatible indeterminat? preu de venda que ha establert cada comerciant.
55