LLENGUATGE ALGEBRAIC

RECORDA:

★ En matemàtiques, quan hem de treballar amb quantitats desconegudes fem servir lletres per
denotar-les. Podem fer servir qualsevol lletra però s’acostumen a utilitzar les lletres x! , y! i z! .
Nosaltres només treballarem equacions de 1r i 2n grau que tenen una sola incògnita, i per tant,
per regla general utilitzarem la lletra x! . També treballarem els sistemes d’equacions amb dues
incógnites, que seràn usualment la !x i la y! .

★ Com que la lletra utilitzada usualment es la x! , per denotar qualsevol multiplicació farem servir
el símbol !⋅ per evitar confusions.

★ Quan expressem una multiplicació entre un nombre conegut i un altre desconegut o entre dos
nombres desconeguts, no cal posar el símbol ⋅! , el podem ometre. Així, en lloc d’escriure 3
! ⋅x
escrivim simplement 3x
! , o en lloc d’escriure x! ⋅ y escrivim x! y . Si multipliquem vàries lletres
acostumem a escriure’ls en ordre alfabétic.

★ Quan volem expressar la multiplicació d’un nombre conegut per un altre desconegut acostumen
a posar davant el nombre conegut i darrere la lletra que fem servir per al nombre desconegut.
Així, en lloc d’escriure x! ⋅ 5 escrivim 5x
! .

★ Quan treballem amb lletres sempre podem suposar que una lletra té al davant un 1! que
multiplica, és a dir, !x és equivalent a 1x
! així com !−y és igual a −1y
! .

★ Al igual que passa amb els números, qualsevol lletra està elevada a 1 si no té cap exponent, és a
dir, x! és equivalent a x! 1.


!1
 LLENGUATGE NUMÉRIC
I LLENGUATGE ALGEBRAIC


• El llenguatge en què intervenen nombres i signes d’operacions l’anomenem llenguatge numèric.

• El llenguatge que combina lletres amb nombres i signes d’operacions aritmètiques l’anomenem
llenguatge algebraic.

Llenguatge Llenguatge
Llenguatge usual Llenguatge usual
numèric algebraic

Catorze dividit entre set 14:7 La suma de dos nombres a+b

Dos elevat al quadrat !22 Un nombre menys 1 unitat y−1

18
La tercera part de divuit El quadrat d’un nombre !b 2
3
x
L’arrel quadrada de quaranta-nou ! 49 La meitat d’un nombre
2

ACTIVITATS

1. Escribe en llenguatge numéric:

a) El doble de cinc

b) La tercera part de vuitanta-set

c) La meitat de cinc més tres

2. Escriu en llenguatge algebraic:

a) El triple d’un nombre

b) La tercera part d’un nombre

c) El doble d’un nombre menys el seu quadrat

d) Tres nombres enters consecutius

e) El doble de la suma de dos nombres

f) Un nombre parell
!2
3. En un corral hi ha x! gallines. Quantes potes sumen en total?

4. En un estable hi ha !x vaques. Quantes potes tenen en total?

5. En un aparcament hi ha x! cotxes i y! motos. Pots expressar amb una expressió algebraica el

nombre total de rodes que hi ha al aparcament?

6. Quant costen x! Kg de pomes si el preu d’un Kg és de 3,29 euros?

7. El preu del Kg de taronges és x! i el preu del Kg de peres es y! . Expressa en llenguatge

algebraic:

a) El preu de 2 Kg de taronges i 3 Kg de peres:

b) Les peres costen el doble que les taronges:

c) El preu de 1,5 Kg de taronges i 2,5 Kg de peres:

8. He anat a la fruiteria i he comprat x! Kg de peres, y! Kg de cireres i z! Kg de prunes. Si

els preus per Kg són 2,90 euros, 4,80 euros i 3,60 euros respectivament, escriu una
expressió algebraica que represente el preu total de la meva compra.

!3
9. Si x! és l’edat del Joan, expressa en llenguatge algebraic:

Llenguatge usual Llenguatge algebraic

Quants anys tenia l’any passat

Quants anys tindrà d’aquí a un any

L’edat que tenia fa 5 anys
L’edat que tindrà d’aquí a 5 anys

Els anys que falten perquè en tingui 70

10. Sabem que x! és l’edat actual de l’Antoni. Escriu un enunciat (llenguatge usual) que
correspongui a cada expressió algebraica:

a) x! + 10

b) x! − 3

c) x! + 8 = 25

d) 2x
! = 44

11. Fes servir una expressió algebraica per expressar el perímetre d’aquest rectangle:
(RECORDA: el perímetre d’una figura és la suma de las longituds dels seus costats)

2a

12. Expressa de forma algebraica la superfície i el perímetre d’aquesta figura:

y 3

!4
 VALOR NUMÈRIC D’UNA EXPRESSIÓ ALGEBRAICA

El valor numèric d’una expressió algebraica és el nombre que obtenim quan substituïm les lletres
per nombres i fem les operacions que s’hi indiquen.

EXPRESSIÓ VALOR DE LA VALOR NUMÈRIC

SUBSTITUCIÓ
ALGEBRAICA LLETRA (resultat)

!2 x + 1 !x = 0 !2 ⋅ (0) + 1 1
!− 3x + 7 !x = − 1 !− 3 ⋅ (−1) + 7 10
!x 2 + 2x !x = 1 !(1)2 + 2 ⋅ (1) 3
!4x 2 + 3x − 1 !x = − 2 !4 ⋅ (−2)2 + 3 ⋅ (−2) − 1 9

ACTIVITATS

13. Calcula el valor numèric d’aquestes expressions per als valors que s’indiquen.

EXPRESSIÓ VALOR DE VALOR NUMÈRIC

SUBSTITUCIÓ
ALGEBRAICA LES LLETRES (resultat)
!3x − 5y x! = 2 , !y = − 1
!x 2 + (3 − y) ⋅ 2 x! = − 1 , !y = 2
!x + y x! = − 8 , !y = 3
!(x + y)2 x! = 5 , !y = − 2

14. Calcula quant ha de valer !x per a que el valor numèric de l’expressió algebraica !2x − 4
sigui igual a !0.

15. Calcula els valors numèrics de la expressió algebraica !x ⋅ (x + 1) ⋅ (x − 1) + 3 per als

valors següents:

a) x! = 1
b) x! = − 1
c) x! = 3

!5
 MONOMIS I OPERACIONS

• Un monomi és una expressió algebraica formada per productes de nombres i lletres. Els nombres
els denominem coeficients, i les lletres amb els seus exponents, part literal. Anomenem grau del
monomi a la suma de tots els exponents de les lletres.

MONOMI COEFICIENT PART LITERAL GRAU

!3x !3 !x 1
!− 5a b !− 5 !a b 2
!− x 3 !− 1 !x 3 3
3 3 6
! x4y2 ! !x 4 y 2
5 5

• Dos o més monomis són semblants si tenen la mateixa part literal, és a dir, si tenen la mateixa
lletra elevada al mateix exponent.

MONOMIS SEMBLANTS MONOMIS NO SEMBLANTS

!2 x, − 3x !2 x, 2a

!3x 2, − 5x 2 !3x 2, − 2x
!2 a, 7a !2 a, 4y

!x y 2, 6x y 2 !− x y 2, 4x 2 y

• Podem sumar o restar monomis semblants de la següent manera:

2x + 3x = (2 + 3)x = 5x

4x 2 − 5x 2 = (4 − 5)x 2 = − 1x 2 = − x 2

a + a + a = (1 + 1 + 1)a = 3a

5m n − m n + 3m n = (5 − 1 + 3)m n = 7m n

• Si els monomis no són semblants no es poden sumar o restar, es deixa indicada l’operació:

2x − y = deixem l’operació indicada perquè no són semblants

• Si tenim una operació amb alguns monomis semblants i altres que no, fem les operacions que
podem i la resta les deixem indicades:

5x 2 + 2x + 3x 2 − x = 8x 2 + x = aquesta última operació es deixa indicada (no són semblants)

!6
ACTIVITATS

16. Completa la següent taula:

MONOMI COEFICIENT PART LITERAL GRAU

!− x

!7a 3b
!x yz
1
!− a b 2 c 3
2
!− 5x 2

!8y 5

17. Escriu dos monomis semblants a cadascú dels següents monomis:

MONOMI MONOMIS SEMBLANTS

−5x
−a b
2x 3y
−3y 2 z 3
2 2
a b
3
y

18. Fes les següents sumes i restes de monomis (RECORDA: només es poden agrupar
monomis semblants! )

a) a + a + a + a =

b) 2x 2 + x 2 + x 2 =

c) p + 5p − 2p =

d) −5x 3 − 3x 3 + 7x 3 =

e) a b − a b + 7a b + 4a b − 2a b =

f) 3a b 3 − 2a b + 5a b 3 − a b + 4a b =

g) −10x y − 5x y + 2x y + 4x − 8y + 2y + 2x = 


!7
• Para multiplicar monomis per una banda multipliquem els coeficients i per una altra las lletres. Si
multipliquem lletres diferents deixem el producte indicat (si multipliquem x per y escrivim x y )
però si multipliquem lletres iguals sumem els exponents d’aquestes (si multipliquem x per x 2
escrivim com a resultat x 3).

2x ⋅ 3x = (2 ⋅ 3)(x ⋅ x) = 6x 2

4x 2 y ⋅ 5x z = (4 ⋅ 5)(x 2 y ⋅ x z) = 20x 3yz

• Para dividir monomis per una banda dividemm els coeficients i per una altra las lletres. Si la
divisió dels coeficients no és exacte la deixem en forma de fracció. Si dividim lletres diferents
x
deixem la divisió indicada en forma de fracció (si dividim x per y escrivim ) però si dividim
y
lletres iguals restem els exponents d’aquestes (si dividim x 5 per x 2 escrivim com a resultat x 3).

−12x 3 : 4x 2 = (−12 : 4)(x 3 : x 2 ) = − 3x

−18 2
18x 4 : 7x 2 = (−18 : 7)(x 4 : x 2 ) = x
7

• Quan treballem amb expressions algebraiques sovint ens trobem que hem d’aplicar la propietat
distributiva per simplificar l’expressió.

2(x + 7y) = 2x + 14y

−3a(2a 3 − a 2 ) = − 6a 4 + 3a 3

________________________________________________________________________________

ACTIVITATS

19. Fes les següents multiplicacions de monomis:

a) 4a
! ⋅ 3a = d) !3x 2 ⋅ (−3x 2 ) =

b) !3x 2 ⋅ 3x 2 = ! ⋅ m2 =
e) m
2 3 2
c) −2x
! ⋅ (−5x) = f) ! x ⋅ x =

3 5

!8
20. Fes les següents divisions de monomis:

a) !8x 3 : 2x = d) !a 4 : a 2 =

b) !(−12x 5) : (−12x 4 ) = e) !(−14y 4 ) : (−2y 2 ) =

c) !20m 4 : 15m 3 = f) !(−20z 5) : 4z 4 = 


21. Aplica la propietat distributiva i simplifica si es pot sumant o restant monomis semblants:

a) 3(x + 4) =

b) 5x(x − 1) =

c) 3x 2(x + 2) =

d) 5(3x 2 − 5x − 7) =

e) 2x 2(x 4 − 2x 3 − 5x 2 + 6x + 1) =

22. Fes les següents operacions combinades de monomis simplicant fins que es pugui:

a) 3x(x + 1) − (4x 2 : x) =

b) −3x(x 3 − 2x + 4) − 12x =

c) (24x 5 : 6x 4 ) + x =

d) 3(4x y 2 : 2x y) − 2y =

e) 2x(6x 3 : 3x 2 y) + x(x y + 1) =

!9
 EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB UNA INCÒGNITA

• Una equació és una igualtat entre dues expressions algebraiques:

3x + 5 = 6x − 1

L’objectiu és trobar el valor de la 𝑥 que fa que la igualtat sigui certa. 𝑥 s’anomena la incògnita. I al
valor de la 𝑥 que fa que la igualtat sigui certa s’anomena la solució de l’equació.

Així en la equació anterior x = 2 és solució ja que al substituir:

3⋅2+5=6⋅2−1

6 + 5 = 12 − 1

11 = 11

EXEMPLE

Comprovem si x = 3 és solució de l’equació 2x + 1 = x + 2. Substituint:

2⋅3+1=3+2

6+1=5

7=5

I això no és cert, per tant x = 3 NO és solució de l’equació 2x + 1 = x + 2.

• Resoldre una equació per tempteig consisteix en anar provant diferents valors de la 𝑥 fins a trobar
la solució, és a dir, trobar el valor de 𝑥 que verifiqui l’equació.

EXEMPLE:

Considerem l’equació 𝑥 + 2 = 5. Es tracta de trobar el valor de la 𝑥 que fa que la igualtat sigui certa,
és a dir, hem de buscar un nombre (𝑥) de manera que al sumar-li 2 (𝑥 + 2) el resultat sigui 5 (𝑥 + 2
= 5). Aquest nombre és 3, per tant la solució és 𝑥 = 3.

!10
ACTIVITATS

23. Comprova si x = 2 és solució de l’equació x − 1 = 3 − x.

24. Comprova si x = 1 és solució de l’equació 2x + 1 = 3.

25. Comprova si x = 0 és solució de l’equació 2 − 3x = 4x + 2.

26. Comprova si x = − 2 és solució de l’equació x − 1 = 3 − x.

27. Substitueix els valors d'𝑥 a les equacions i indica si és o no una solució.

1 + 3x = 4x − 2 5x − 3 = 3 + 2x

x =1

x =2

x =3

!11
28. Resol per tempteig les equacions següents:

a) x + 4 = 6 f) 3x = 15

b) x − 4 = 6 g) x + 1 = 1

c) 3 + x = 5 h) 5 = x − 9

d) 6 − x = 2 i) 4+x =2

e) 2x = 6 j) −x = − 6


________________________________________________________________________________

• Equacions additives: Aïllem la 𝑥 passant tot el que no porta 𝑥 a l’altre terme de l’equació. Si està
sumant passa restant i si estar restant passa sumant.

x +3=5

x =5−3

x =2

• Equacions multiplicatives: Aïllem la 𝑥 passant el coeficient de la 𝑥 a l’altra terme de l’equació. Si

està multiplicant passa a l’altre banda dividint.

2x = 6
6
x=
2
x =3

• Equacions senzilles: Transposem termes, és a dir, deixem els termes que porten 𝑥 a l’esquerra de
l’igual i els que no porten 𝑥 a la dreta de l’igual.

3x + 2 = 14

3x = 14 − 2

Ara operem els termes semblants, 3x = 12

12
I finalement aïllem 𝑥 x= =4
3

!12
 EN RESUMEN

Per resoldre una equació seguim els següents passos:

1. Transposem termes.

2. Reduïm termes semblants.

3. Aïllem la 𝑥.

ACTIVITATS

29. Resol les següents equacions:

a) 2x + 5 = 25 f) 11x − 22 = 55

b) 3x + 47 = 71 g) 4x + 19 = 95

c) 2x − 88 = 2 h) 2x + 18 = 98

d) 2x + 10 = 82 i) 3x + 22 = 64

e) 6x − 73 = 11 j) 2x − 10 = 62


!13
30. Resol les següents equacions:

a) 27 + 9x = 51 + 6x f) 12x − 2 = 47 + 5x

b) 7x + 16 = 64 + 3x g) 2 + 14x = 6x + 58

c) 3x + 2 = 4x − 19 h) 3x + 23 = 8x − 12

d) 3x + 4 = 8x − 56 i) 17 + 6x = 8x − 3

e) 23x − 32 = 20x − 23 j) 12x − 29 = 6 + 5x

!14
• Equacions amb parèntesis: Primer cal eliminar els parèntesis fent servir la propietat distributiva.

4 ⋅ (x − 2) = 7x + 4

4x − 8 = 7x + 4

Ara ja podem transposar termes, 4x − 7x = 4 + 8

Operem termes semblants, −3x = 12

12
I finalement aïllem 𝑥 x= =−4
−3

• Equacions amb denominadors: Si hi ha denominadors primer cal suprimir-los. Per a això

busquem el mínim comú múltiple dels denominadors.
3x + 1 4(x + 1)
− =9
2 3
m . c . m . (2, 3) = 6

3 ⋅ (3x + 1) 2 ⋅ 4(x + 1) 6⋅9

− =
6 6 6
Ara podem eliminar els denominadors i fer les multiplicacions,

3(3x + 1) − 8(x + 1) = 54

Traiem parèntesis si hi queden, 9x + 3 − 8x − 8 = 54

Transposem termes, 9x − 8x = 54 + 8 − 3

Operem termes semblants, x = 59

EN RESUMEN

Per resoldre una equació seguim els següents passos:

1. Buscar el mínim comú denominador que és el mínim comú múltiple dels

denominadors i reescriure l’equació amb aquest denominador.

2. Eliminar els parèntesis.

3. Transposició de termes.

4. Reducció de termes semblants.

5. Aïllar x.


!15
ACTIVITATS

31. Troba la solució d’aquestes equacions:

a) 3(x − 2) = x + 8 d) 6(x − 3) = 3(x − 1)

b) 2(x − 3) = x − 5 e) x + 2(x + 1) = 34

c) 5(x − 1) = − x + 19 f) 6x + 8 = 3(x + 9) − 1


32. Esbrina’n la solució:

x +6 x 3x 4(x + 1)
a) + =6 b) − = 18
9 3 2 3

!16
 4x + 1 x + 2 5(x + 1) 20 − 4x
c) − = 17 e) − =1
3 8 4 2

25 − x 7 − 4x 3(x + 2) 18 − x
d) + =7 f) − = 11
4 3 5 2

!17
 RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Per resoldre problemes cal recordar:

1. Llegir l’enunciat atentament i entendre’l.

2. Reconèixer el valor desconegut, es a dir escollir la incògnita. Si em demana més d’una

cosa podem relacionar-les entre si.

3. Plantejar l’equació de primer grau amb una incògnita.

4. Resoldre l’equació plantejada.

5. Comprovar que el valor obtingut és realment una solució al problema plantejat .

Problemes de nombres

33. Troba dos nombres que sumin 42 i que un tingui 4 unitats més que l’altre.

34. Descompon el nombre 72 en dos sumands de forma que un sigui el doble de l’altre.

35. Quin és el nombre que sumat amb el seu següent i amb el seu anterior dóna 645 unitats?

36. Quin és el nombre que multiplicat per 3/4 dóna 48?

37. Si al doble d’un nombre se li resta la seva meitat, resulta 54. Quin és el nombre?

38. Determineu tres nombres consecutius que sumen 444.

39. M’he pensat un nombre. El seu triple menys 10 coincideix amb la seva meitat. Quin
nombre m’he pensat?

40. Si a la meitat d’un nombre li sumo la seva tercera part i després li sumo 25 unitats em
dona 210. Calcula aquest nombre.

41. La diferència entre la tercera i la quarta part d’un nombre és 50. Quin és aquest nombre?

42. Un nombre multiplicat per 5 sumat amb el mateix nombre multiplicat per 6 dóna 55. Quin
és el nombre?

43. El doble d'un nombre augmentat en 12 és igual al seu triple disminuït en 5. Quin és el
nombre?

!18
Problemes de edats

44. L’Anna té 13 anys i el seu germà, Toni, 9. Quants anys fa que l’edat de l’Anna va ser el
doble de la d’en Toni?

45. L’edat d’un pare i la del seu fill sumen 50 anys. El pare té 26 anys més que el fill. Quina és
l’edat de cada un?

46. Un pare té 35 anys i el seu fill 5. Al cap de quants anys serà l’edat del pare el triple de
l’edat del fill?

47. Li hem preguntat quants anys té la professora d’anglès. Ella ha contestat: “D’aquí 30 anys
tindré el doble dels que tenia fa 5 anys”. Quants anys té?

48. La mare del Lluís té el triple de la seva edat, i d’aquí a 14 anys només tindrà el doble
d’anys que el seu fill. Quina edat tenen mare i fill?

49. L’Antoni té 6 anys, el seu germà Robert 17 i el seu pare 28. Quants anys han de
transcórrer perquè entre els dos fills igualin l'edat del pare?

50. Fa 4 anys, el triple de l’edat d’un alumne era igual al doble de la que té ara. Quants anys
té?

Problemes de repartiments

51. Entre dues germanes tenen 653 segells. L’una en té 47 més que l’altra. Quants segells té
cada una?

52. Tres germans volen comprar un regal que val 103 €. Han decidit que el petit posarà la
meitat de diners que el gran i el germà mitjà posarà 15 € més que el petit. Quants diners
aportarà cada germà pel regal?

53. Entre tres prestatgeries hi ha 129 llibres. A la segona n’hi ha 7 més que a la primera. Si a
la tercera n’hi ha el doble que a la segona, quants llibres hi ha a cada prestatgeria?

54. Tres persones volen fer un donatiu i la primera dona tot el que porta, la segona dona el
triple que la primera i la tercera dona el mateix que les altres dues juntes. La totalitat del
donatiu és de 24 €. Calcula les tres quantitats.

55. Es reparteixen 170 € entre 3 persones de manera que la segona rep 25 € més que la
primera i la tercera la suma de les altres dues. Calculeu les quantitats obtingudes.

56. Tres socis han de repartir-se 3000 euros de beneficis. Quant tocarà a cada u, si el primer
ha de tenir 3 vegades més que el segon i el tercer dues vegades més que el primer?

57. En Lluís vol repartir els seus 300 pins entre les seves tres veïnes, de tal manera que
l’Andrea en rebi el doble que l’Olga i aquesta 40 més que la Blanca. Quants pins rebrà
cada veïna?

!19
Problemes geometria

58. La base d’un rectangle és el doble de la seva alçada. Quines són les seves dimensions si el
perímetre (el perímetre és la suma de tots els costats) mesura 30 cm.?

59. Un terreny rectangular mesura el doble de llargària que d’amplària. Si el seu perímetre és
de 84 m, quines longituds tenen els seus costats?

60. Els angles d’un triangle estan relacionats de la següent forma: A val 40º més que B i C 10º
més que A. Quin valor tenen els angles?

61. Un dels angles d’un triangle fa 50º i la diferència entre els altres dos és de 30º. Quant fan
aquests dos angles? Com és el triangle?

62. En un triangle isòsceles els costats iguals són el doble del costat desigual. Si el perímetre
del triangle és de 150 cm, quant mesuren els costats del triangle?

Fraccions i percentatges

63. Calcula el preu de cost d’un televisor sabent que si el venem per 650€ guanyem un 25%
sobre el preu de cost.

64. Ahir en Robert va comprar una camisa rebaixada un 12%. Avui, el seu germà Andreu
n’ha anat a compra una d’igual i se sorprèn en veure que el descompte ha augmentat fins
al 18%, amb la qual cosa paga 2’16 euros menys que en Robert. Quin era el preu de la
camisa sense rebaixar?

65. Tinc 2/3 del que val un ordinador. Quant val l’ordinador si em falten només 250 euros per
a comprar-lo?

66. Després de caminar 1500 m em queda per arribar a la feina 1/5 del camí. Quants m té el
trajecte?

67. Un ciclista ha recorregut 2/5 de trajecte i encara li falta per recórrer un km per arribar a
la meitat del camí. Quina longitud té el trajecte complet?

68. Si a la quantitat de diners que tinc hi afegeixo la meitat i la sisena part tindré 1000 euros.
Quants diners tinc?

69. Quants alumnes hi ha en una escola si el 5/9 d’alumnes més 6 és igual a la tercera part dels
alumnes més 16?

70. En un estany han clavat un pal; la seva sisena part és sota terra, la tercera part a l’aigua, i
9m són fora de l’aigua. Quina és la longitud total del pal?

71. En Jabbar gasta la meitat dels seus diners en un videojoc, i la setena part en anar al cine.
Quants diners tenia si encara li queden 15 €?

!20
Rodes i potes

72. En una granja tenen 26 animals entre gallines i conills. Entre tots els animals s’hi poden
comptar 70 potes. Quants animals hi ha de cada classe?

73. En un pàrquing hi ha 28 vehícles entre turismes i motocicletes. Si el total de rodes, sense

comptar les de recanvi, és de 98, quants turismes i quantes motocicletes hi ha al pàrquing?

74. Calcula el nombre d'ovelles d'un cleda sabent que s'han comptat 348 potes.

75. Al galliner tenim junts gallines i conills. La Rosa ha comptat 30 caps i en Josep 84 potes.
Quantes bèsties hi ha de cada classe?

76. En un descampat hi ha pardals i gats. Si en comptem les potes comprovem que n’hi ha 118
i si en comptem els caps 41. Quants animals hi ha de cada mena?

!21