2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

Índex

Equacions de primer grau

Equacions de segon grau

Escriure l'equació de segon grau a partir de les solucions

Equacions de grau superior a dos

Equacions biquadrades

Equacions de primer grau

Les equacions polinòmiques amb una incògnita són un tipus d'equacions que tenen aquesta forma:

P(x) = 0
on P(x) és un polinomi de grau més gran o igual a 1 i x és la incògnita.

Per resoldre aquestes equacions, hem de calcular les arrels del polinomi, ja que són els valors que fan que es compleixi la igualtat.

Sabies que...?

El metge i matemàtic gal·lès Robert Recorde (1510-1558) va utilitzar per primera vegada el
signe igual (=) al seu llibre The Whetstone of Witte el 1557.

El signe igual   que utilitzava Recorde era més allargat que el que fem servir avui dia,
igual que el més  i el menys  . Els  representen les incògnites. Els termes
independents porten un  després del nombre.

Quan l'exponent més gran de la incògnita val 1, l'equació és de primer grau.

Per exemple, un treballador de supermercat ha col·locat en una prestatgeria la meitat dels pots de llenties que hi havia al magatzem. Al llarg
del dia s'han venut 67 pots i la prestatgeria ha quedat buida. Això es pot representar de la manera següent:
1
x − 67 = 0
2

La x d'aquesta equació fa referència al nombre de pots que hi havia en un principi en el magatzem.

Una equació de primer grau la podem escriure d'aquesta manera:

ax + b = 0 amb a, b ∈ R i  a ≠ 0.

Té una solució:
b
x = -
a

La fórmula que proporciona la solució d'una equació de primer grau s'obté mitjançant la transposició de termes.

ax + b = 0

about:blank 1/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

Restem b en els dos membres de l'equació:

ax + b − b = 0 − b

ax = -b

Dividim els dos membres de l'equació per a:

ax -b
=
a a
b
x = -
a

Recorda:

La transposició de termes permet convertir una equació en una altra equació equivalent
amb les mateixes solucions.

Podem sumar o restar el mateix nombre o expressió algebraica en els dos membres de

l'equació.

Podem multiplicar o dividir els dos membres de l'equació pel mateix nombre (diferent

de 0).

En general, mitjançant les transformacions que s'apliquen a les equacions de primer grau, tots els termes amb incògnita passen a l'esquerra i
els números, a la dreta, però també podem operar a l'inrevés:

4x – 3 = 5x + 10

Passem els termes amb incògnita a l'esquerra i els números a la dreta:

4x – 5x = 10 + 3
-x = 13
x = -13

Passem els números a l'esquerra i els termes amb incògnita a la dreta:

-3 – 10 = 5x – 4x
-13 = x

about:blank 2/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

Exemple

Resol aquesta equació de primer grau:

x − 3 5 3x + 2
x + = 2 ⋅ (x − 1) + −
2 6 3

Multipliquem els dos termes pel m. c. m. dels denominadors:

m. c. m. (2, 3, 6) = 6

x − 3 5 3x + 2
6 ⋅ x + 6 ⋅ = 6 ⋅ 2 ⋅ (x − 1) + 6 ⋅ − 6 ⋅
2 6 3

6x + 3 ⋅ (x − 3) = 12 ⋅ (x − 1) + 5 − 2 ⋅ (3x + 2)

Eliminem els parèntesis:

6x + 3x − 9 = 12x − 12 + 5 − 6x − 4

9x − 9 = 6x − 11

Passem termes d'un membre a un altre fins a aclarir la incògnita:

9x − 6x = -11 + 9

3x = -2

2
x = -
3

Comprovem que la solució verifica l'equació original:

2 2
(- ) − 3 3 ⋅ (- ) + 2
2 3 2 5 3
- + = 2 ⋅ (- − 1) + −
3 2 3 6 3

2 11 10 5
- − = - + − 0
3 6 3 6
5 5
- = -
2 2

Per resoldre gràficament una equació de primer grau, dibuixem f(x) = ax + b i busquem el punt de tall del gràfic d'f amb l'eix x. L'abscissa
d'aquest punt és la solució de l'equació.

Per exemple, la germana de l'Adrià li ha tornat un terç dels diners que li devia, i ell se'ls ha gastat en una llanterna frontal que val 6 €. Si volem
saber quants diners li va deixar l'Adrià a la seva germana, hem de resoldre aquesta equació:
1
x − 6 = 0
3

Equacions de segon grau

Quan l'exponent més gran de la incògnita és 2, l'equació és de segon grau.

Per exemple, la Laura ha tirat una pedreta cap al cel amb una velocitat inicial de 13,72 m / s. Quan estava 3,1 m per sobre del seu cap, un ocell
l'ha agafat volant i se l'ha endut. Sabent que l'acceleració de la gravetat és constant i val -9,8 m/s2, podem calcular el temps que la pedreta ha
quedat en l'aire.

Es tracta d'un moviment rectilini uniformement accelerat i l'altura de la pedreta és definida per aquesta fórmula:
1
2
h = vot + gt
3

La incògnita és el temps, i la resta de dades ja les coneixem:

about:blank 3/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

1
2
3,1 = 13,72 ⋅ x + ⋅ (-9,8) ⋅ x
2
2
-4,9x + 13,72x − 3,1 = 0

Una equació de segon grau la podem escriure d'aquesta manera:

ax
2
+ bx + c = 0 amb a, b, c ∈ R i  a ≠ 0.

Té un màxim de dues solucions.

2
-b ± √ b − 4ac
Equació completa: ax
2
+ bx + c = 0 → x1,2 =
2a

√-c
Equació incompleta: ax
2
+ c = 0 → x1,2 = ±
a

b
Equació incompleta: ax
2
+ bx = 0 → x1 = 0 i x2 = -
a

La fórmula que proporciona les solucions d'una equació de segon grau l'obtenim utilitzant el mètode de completar quadrats.

2
ax + bx + c = 0

1. Multipliquem els dos membres de l'equació per 4a:

2
(ax + bx + c) ⋅ 4a = 0 ⋅ 4a

2 2
4a x + 4abx + 4ac = 0

2. Sumem b2 als dos membres de l'equació:

2 2 2 2
4a x + 4abx + 4ac + b = 0 + b
2 2 2 2
4a x + 4abx + 4ac + b = b

3. Si reagrupem els termes, podem identificar el quadrat d'una suma:

2 2 2 2
4a x + 4abx + b + 4ac = b

2 2 2
(2ax) + 2ax ⋅ b + b + 4ac = b

2 2
(2ax + b) + 4ac = b

4. Aïllem el quadrat de la suma:

2 2
(2ax + b) = b − 4ac

5. Extraiem l'arrel quadrada en els dos membres de l'equació:

2ax + b = ±√ b − 4ac
2

6. Aïllem la incògnita:

2ax = -b ± √ b − 4ac
2

2
-b ± √ b − 4ac
x =
2a

about:blank 4/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

Exemple

Troba la solució d'aquesta equació de segon grau:

5x – 5x2 – 9 = 4x + 3 – 6x2

Escrivim l'equació en la forma general:

5x – 5x2 – 9 = 4x + 3 – 6x2
-5x2 + 6x2 + 5x – 4x – 9 – 3 = 0
x2 + x – 12 = 0
Calculem les solucions mitjançant la fórmula de resolució de les equacions de segon grau:
2
-1 ± √ 1 − 4 ⋅ 1 ⋅ (-12) -1 ± √ 1 + 48 -1 ± √ 49 -1 ± 7
x = = = =
2 ⋅ 1 2 2 2
-1 + 7 6
x1 = = = 3
2 2
-1 − 7 8
x2 = = - = -4
2 2

Comprovem que la solució verifica l'equació original:

Per x1 = 3:

5 · 3 – 5 · 32 – 9 = 4 · 3 + 3 – 6 · 32
15 – 45 – 9 = 12 + 3 – 54
-39 = -39

Per x2 = -4:

5 · (-4) – 5 · (-4)2 – 9 = 4 · (-4) + 3 – 6 · (-4)2

-20 – 80 – 9 = -16 + 3 – 96
-109 = -109

Per resoldre gràficament una equació de segon grau, dibuixem f(x) = ax2 + bx + c i busquem els punts de tall del gràfic d'f amb l'eix x. Les
abscisses d'aquests punts són les solucions de l'equació.

Per exemple, durant el seu últim espectacle, el mag Sandro li lliura un calendari a un assistent. Li demana que triï dos dies en vertical d'un mes
qualsevol i que els multipliqui. L'assistent afirma que el resultat és 294, i en Sandro respon gairebé a l'instant que els dies són el 14 i el 21.

Per comprovar que en Sandro ha contestat bé, hem de resoldre aquesta equació:

x · (x + 7) = 294
x2 + 7x – 294 = 0

Com que els dies del mes són nombres naturals, la solució negativa no serveix. Així doncs, un dels dies és el 14 i l'altre el 14 + 7 = 21.

Nombre de solucions

El nombre de solucions d'una equació de segon grau ve determinat pel signe del discriminant, Δ = b2 – 4ac.

about:blank 5/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

Δ = b2 – 4ac > 0 Δ = b2 – 4ac = 0 Δ = b2 – 4ac < 0

L'equació té dues solucions L'equació té una solució

L'equació no té solució.
diferents. doble.

Escriure l'equació de segon grau a partir de les solucions

Els coeficients d'una equació de segon grau i les seves solucions estan relacionades.

Les solucions d'una equació de segon grau tenen aquestes propietats:

b
x1 + x2 = -
a
c
x1 ⋅ x2 =
a

Suma de les solucions:

S = x1 + x2 =

-b + √ b − 4ac -b − √ b − 4ac -b + √ b − 4ac − b − √ b − 4ac

2 2 2 2

= + = =
2a 2a 2a
-2b b
= = -
2a a

Multiplicació de les solucions:

M = x1 ⋅ x2 =

2
2
2
-b + √ b − 4ac -b − √ b − 4ac − (√ b − 4ac)
2 2
(-b)
= ⋅ = =
2
2a 2a 4a
2 2 2 2
b − (b − 4ac) b − b + 4ac 4ac c
= = = =
2 2 2
4a 4a 4a a

Així doncs, amb aquestes expressions podem obtenir una equació de segon grau que tingui com a solucions x1 i x2:
2
ax + bx + c = 0

1. Dividim els dos membres de l'equació per a:

2
ax bx c
+ + = 0
a a a
bx c
2
x + + = 0
a a

2. Identifiquem la suma i la multiplicació de les solucions:

b c
2
x − (- )x + = 0
a a

2
x − Sx + M = 0

about:blank 6/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

Exemple

1
Troba una equació de segon grau que tingui aquestes solucions: i  -4.
2

Calculem la suma i la multiplicació de les solucions:

1 1 − 8 7
S = + (-4) = = -
2 2 2
1 -4
M = ⋅ (-4) = = -2
2 2

Obtenim l'equació de segon grau a partir de la suma i de la multiplicació:

2
x − Sx + M = 0

7
2
x − (- )x + (-2) = 0
2

7
2
x + x − 2 = 0
2

Comprovem que les solucions verifiquen l'equació:

1
Per a x 1
= :
2

2
1 7 1
( ) + ⋅ − 2 = 0
2 2 2

1 7
+ − 2 = 0
4 4

0 = 0

Per a x2 = -4 :

2
7
(-4) + ⋅ (-4) − 2 = 0
2

16 − 14 − 2 = 0

0 = 0

Equacions de grau superior a 2

Quan l'exponent més gran de la incògnita és més gran que 2, l'equació és de grau superior a 2.

El matemàtic xinès Qin Jiushao va plantejar aquest problema al segle XIII: «Una ciutat està envoltada per una muralla circular, i té una porta al
nord i una porta al sud. Sortint per la porta del nord i caminant 3 li (1 li = 500 m) cap al nord s'arriba a un arbre. Sortint per la porta del sud s'han
de caminar 9 li cap a l'est per veure aquest arbre. Quant mesura el radi de la ciutat?».

Com que els dos triangles rectangles són semblants, per calcular el radi de la ciutat hem de resoldre aquesta equació:

about:blank 7/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

3 + x + x √ 6x + 9
=
9 x

3 + 2x √ 3 ⋅ (2x + 3)
=
9 x
2
2
3 + 2x √ 3 ⋅ (2x + 3)
( ) = ( )
9 x

2
(3 + 2x) 3 ⋅ (2x + 3)
=
2 2
9 x
3 + 2x 3
=
2
81 x
3 2
2x + 3x − 243 = 0

Una equació de grau superior a 2 la podem escriure d'aquesta manera:

n n−1
anx + an−1x + … + a0 = 0

con n ∈ N, n > 2, a0, a1, … , an ∈ R i an ≠ 0.

Té un màxim d'n solucions.

No existeix un mètode general per resoldre equacions de grau superior a 2. No obstant això, podem resoldre alguns casos particulars per
factorització.

about:blank 8/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

Procediment Exemple: 4x5 – 40x3 – 18x2 + 63x = 9x3

Pas 1: Passem tots els termes 5 3 2 3

4x − 40x − 18x + 63x = 9x
a un costat de l'equació.
Aquesta ha de tenir la forma 4x
5
− 49x
3
− 18x
2
+ 63x = 0

P(x) = 0

S'extreu factor comú:

Pas 2: Factoritzem P(x) x ⋅ (4x
4
− 49x
2
− 18x + 63) = 0

mitjançant alguna d'aquestes

S'aplica la regla de Ruffini:
tècniques:

Extreure factor comú.   4  0   -49   -18    63  

1    4    4   -45   -63  
Identificar productes   4  4   -45   -63    0  
-3   -12    24    63      
notables.   4 -8   -21    0      
Aplicar la regla de Ruffini.

2
x ⋅ (x − 1) ⋅ (x + 3) ⋅ (4x − 8x − 21) = 0

x1 = 0

Pas 3: Igualem els factors a 0. x − 1 = 0 → x2 = 1

Les x que obtenim són les x + 3 = 0 → x3 = -3

solucions de l'equació.
3 7
4x
2
− 8x − 21 = 0 → x4 = - i x5 =
2 2

Per x1 = 0 :
5 3 2 3
4 ⋅ 0 − 40 ⋅ 0 − 18 ⋅ 0 + 63 ⋅ 0 = 9 ⋅ 0

0 = 0

Per x2 = 1 :
5 3 2 3
4 ⋅ 1 − 40 ⋅ 1 − 18 ⋅ 1 + 63 ⋅ 1 = 9 ⋅ 1

4 − 40 − 18 + 63 = 9

9 = 9

Per x3 = -3 :
5 3 2 3
4 ⋅ (-3) − 40 ⋅ (-3) − 18 ⋅ (-3) + 63 ⋅ (-3) = 9 ⋅ (-3)

-972 + 1080 − 162 − 189 = -243

-243 = -243

Pas 4: Comprovem que les 3

Per x4 = - :
solucions verifiquen l'equació 2

original. 5 3 2 3
3 3 3 3 3
4 ⋅ (- ) − 40 ⋅ (- ) − 18 ⋅ (- ) + 63 ⋅ (- ) = 9 ⋅ (- )
2 2 2 2 2

243 81 189 243

- + 135 − − = -
8 2 2 8
243 243
- = -
8 8

7
Para  x5 = :
2

5 3 2 3
7 7 7 7 7
4 ⋅ ( ) − 40 ⋅ ( ) − 18 ⋅ ( ) + 63 ⋅ ( ) = 9 ⋅ ( )
2 2 2 2 2

16 807 441 441 3087

− 1715 − + =
8 2 2 8

3087 3087
=
8 8

Per resoldre gràficament una equació de grau superior a 2, dibuixem f(x) = anxn + an – 1xn – 1 + … + a0 i busquem els punts de tall del gràfic d'f
amb l'eix x. Les abscisses d'aquests punts són les solucions de l'equació.

x3 –­­2x2 – x + 2 = 0

about:blank 9/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

Aquesta equació té tres solucions, que són x1 = -1, x2 = 1 i x3 = 2.

Sabies que...?

Les equacions polinòmiques poden tenir diverses incògnites.

En 1637, el cèlebre matemàtic francès Pierre de Fermat va escriure aquesta conjectura al

marge d'una pàgina de la seva exemplar de l'Arithmetica de Diofanto:

«L'equació xn + yn = zn no té solucions x, y, z no trivials per n ≥ 3.»

Aquesta frase es va convertir en un dels teoremes més famosos de la història de les

matemàtiques. El curiós és que Fermat escrivís en aquest mateix marge que havia trobat
una demostració, però que no tenia pou espai a la pàgina per desenvolupar-la. Durant molts
anys, matemàtics de totes les èpoques van buscar aquesta demostració sense èxit, si bé
els seus esforços van contribuir al desenvolupament de l'àlgebra i la teoria de nombres. No
va ser fins a l'any 1995, més de 350 anys després que Fermat el formulés, que el britànic
Andrew Wiles va publicar la demostració de l'anomenat últim teorema de Fermat. Va
necessitar més de 100 pàgines i eines modernes per desenvolupar-lo. Va seguir el mateix
camí que Fermat? De fet, Fermat va arribar realment a demostrar-ho?

Equacions biquadrades

Les equacions biquadrades són un cas particular de les equacions de quart grau o quàrtiques. Els falten els termes de grau 3 i de grau u.

about:blank 10/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

Procediment Exemple: x4 – 13x2 + 36 = 0

Pas 1: Apliquem el canvi de variable següent: 4 2 2

x − 13x + 36 = 0 → t − 13t + 36 = 0

t = x2 .

2
-(-13) ± √ (-13) − 4 ⋅ 1 ⋅ 36
t = =
2 ⋅ 1

13 ± √ 169 − 144 13 ± √ 25 13 ± 5

Pas 2: Resolem l'equació de segon grau que hem =

2
=
2
=
2

obtingut en el pas anterior. 13 + 5 18

t1 = = = 9
2 2

13 − 5 8
t2 = = = 4
2 2

x1 = √ t1 → x1 = √ 9 = 3

x2 = -√ t1 → x2 = -√ 9 = -3
Pas 3: Desfem el canvi de variable: x = ±√t
x3 = √ t2 → x3 = √ 4 = 2

x4 = -√ t2 → x4 = -√ 4 = -2

Per x1 = 3:
4 2
3 − 13 ⋅ 3 + 36 = 0

81 − 117 + 36 = 0

0 = 0

Per x2 = -3:
4 2
(-3) − 13 ⋅ (-3) + 36 = 0

81 − 117 + 36 = 0

Pas 4: Comprovem que les solucions verifiquen 0 = 0

l'equació original. Per x3 = 2:

4 2
2 − 13 ⋅ 2 + 36 = 0

16 − 52 + 36 = 0

0 = 0

Per x4 = -2:
4 2
(-2) − 13 ⋅ (-2) + 36 = 0

16 − 52 + 36 = 0

0 = 0

En general, aquest procediment serveix per resoldre totes les equacions polinòmiques amb la forma:
2n n
ax + bx + c = 0

En cas que n sigui parell:

Apliquem el canvi de variable → t = x

n

Desfem el canvi de variable → x = ±√ t

n

En cas que n sigui imparell:

Apliquem el canvi de variable → t = x

n

Desfem el canvi de variable → x = √t

n

Resum

Recorda algunes definicions clau d'aquest recurs teòric:

Una equació de primer grau la podem escriure d'aquesta manera:

ax + b = 0

about:blank 11/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

amb a, b ∈ R i a ≠ 0.

Té una solució:

b
x = -
a

Una equació de segon grau la podem escriure d'aquesta manera:

2
ax + bx + c = 0

amb a, b, c ∈ R i a ≠ 0.

Té un màxim de dues solucions.

Equació completa:

2
-b ± √ b − 4ac
2
ax + bx + c = 0 → x1,2 =
2a

Equació incompleta:

√-c
2
ax + c = 0 → x1,2 = ±
a

Equació incompleta:

b
ax
2
+ bx = 0 → x1 = 0 i x2 = -
a

El discriminant d'una equació de segon grau marca el nombre de solucions:

Δ = b2 – 4ac > 0: l'equació té dues solucions diferents.

Δ = b2 – 4ac = 0: l'equació té una solució doble.

Δ = b2 – 4ac < 0: l'equació no té solució.

Les solucions d'una equació de segon grau tenen aquestes propietats:

b
x1 + x2 = -
a
c
x1 ⋅ x2 =
a

Una equació de grau superior a dos la podem escriure d'aquesta manera:

n n−1
anx + an−1x + … + a0 = 0

amb n ∈ N, n > 2, a0, a1, … , an ∈ R ia

n ≠ 0.

Té un màxim d'n solucions.

Per resoldre equacions polinòmiques per factorització, hem de seguir aquests passos:

1. Passem tots els termes a un costat de l'equació. Aquesta ha de tenir la forma P(x) = 0.

2. Factoritzem P(x) extraient factor comú, identificant productes notables o aplicant la regla de Ruffini.

3. Igualem els factors a 0. Les x que obtenim són les solucions de l'equació.

4. Comprovem que les solucions verifiquen l'equació original.

Una equació biquadrada la podem escriure amb aquesta forma:

4 2
ax + bx + c = 0

amb a, b i c ∈ R i a ≠ 0.

Per resoldre equacions biquadrades, hem de seguir aquests passos:

1. Apliquem el canvi de variable t = x2. D'aquesta manera, l'equació de quart grau es transforma en una equació de segon grau.

2. Resolem l'equació de segon grau.

3. Desfem el canvi de variable: x = ±√t.

about:blank 12/13
2/6/23, 5:08 PM 4 — LES EQUACIONS POLINÒMIQUES

about:blank 13/13